Macroeconomia

Comencem. Aprovar la Comissió de Drets Socials, aprovar els expedients de reconeixement de crèdit per regularitzar les despeses realitzades i no reconegudes en exercicis anteriors amb posicionament favorable del PSC, Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular i abstenció de Vox.

Correcte? Punt tercer, per habilitar el pressupost de 2025 de l'Institut Municipal Barcelona Esports els crèdits necessaris per atendre obligacions per un import de 141.348,58 euros amb posició favorable del PSC, Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular i l'abstenció de Vox.

Correcte? Punt 4. Dotar els crèdits necessaris del pressupost municipal per fer front a les despeses contretes en exercicis anteriors. Posicionament favorable del PSC, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Partit Popular i l'abstenció de Vox.

Punt sisè, amb intervenció. Estem al punt de pressupostos per al debat i si s'escau aprovació definitiu del pressupost general de l'Ajuntament de Barcelona per l'any 2026. La Junta de Portaveus ha acordat uns temps de 12 minuts pel ponent i 6 minuts per la resta de grups. Té la paraula el tinent Jordi Baix.

Molt bé, molt bé, molt bon dia a tothom, a tots i a totes, regidors i regidores, també alcalde. Avui portem al plenari l'aprovació definitiva del projecte de pressupost de l'exercici 2026, un pressupost, i ho torno a reiterar, que no incrementa la fiscalitat de les famílies ni de les pimes i que té com a eixos centrals les persones, l'habitatge i la seguretat, que són els grans reptes de la ciutat. I a la mateixa vegada és un pressupost que tenen les demandes de transport públic, impuls econòmic, proximitat i també acció climàtica. Un pressupost que dota les grans transformacions urbanístiques de la ciutat d'aquest mandat, siguin les Rambles, el cobriment de la Ronda de Dalt, el Tranvia i la Ciutadella del Coneixement. I que també dóna resposta a les necessitats del barri amb inversions a cadascun dels districtes, com és la Unitat Territorial de la Guarda Urbana Sarrià, o nous avantatges adaptacionals a l'Espai Quirón de Gràcia, o també a la Pacificació de Sant Antoni. I que s'ha incrementat també amb aportacions fetes per l'Esquerra Republicana dins l'àmbit dels districtes. En resum, és un pressupost de 4.180 milions d'euros, superem el llindar dels 4.000 milions, una inversió pròpia de 753 milions, el grup 861 milions, un estalvi brut al voltant del 17% i unes finances sanejades que pot representar que l'endeutament a final de l'exercici estigui entre el 25% i el 27%. Un pressupost emmarcat en un context de creixement econòmic per a la ciutat. Té un creixement d'un 3,2% i més d'1,2 milions de persones ocupades i un bon clima empresarial i d'atracció de talent. Avui aquesta ciutat pot dir-me orgull que és la ciutat que genera més producció científica d'Espanya i és la capital de ciència i tecnologia. I al mateix temps estem treballant per generar diversificació econòmica de la ciutat en projectes com és l'Avinguda d'AstraZeneca, la conversió de Nissan en Xeri o l'increment d'ocupació immobiliària al 22 arroba. Aquest pressupost representa el 3,90% del PIB i és un motor d'aquesta ciutat. I és un instrument bàsicament per lluitar contra les desigualtats. Per això ens hem centrat en persones, seguretat i habitatge. Un pressupost que incorpora les propostes d'Esquerra Republicana i que té la voluntat de sumar majoria de suport. Una entesa per la ciutat. I en el període obert d'al·legacions hem rebut un total de 612 al·legacions per part dels grups de Barcelona en Comú, PP, Junts i també el Gremi de Restauració. I voldria agrair també la feina de la gerència de pressupost que ha pogut contestar aquest volum d'al·legacions en tres dies. El Partit Popular ha presentat un total de 145 al·legacions. El partit de Junts ha presentat un total de 457 al·legacions, s'han acceptat 56 i 11 parcialment, i el grup dels comuns han presentat 9 al·legacions i hem acceptat 6 parcialment i n'hem rebutjat 3. El fet de renunciar algunes de les alegacions no vol dir que no hi estiguem d'acord. Algunes de les seves alegacions escapen del que és el marc estricte del que és el pressupost. I l'hem adreçat també a processos de negociació. Demanem el seu vot favorable per poder dotar la ciutat d'uns bons pressupostos. Aquests són uns bons pressupostos per Barcelona. que donen resposta a demandes de la ciutadania, com l'accés a l'habitatge, la seguretat, el turisme o el que són els serveis que adrecem a les persones. Al mateix temps, incorporem, com hem dit, algunes peticions realitzades per diferents grups municipals. Moltes gràcies.

Molt bé, doncs té la paraula el regidor Martí, de Junts per Barcelona.

Molt bé, moltes gràcies, president. Bon dia a tothom. No és cap secret perquè des de Junts per Barcelona els últims dies i setmanes ja hem manifestat la nostra oposició en aquest projecte de pressupostos que ens presenta el govern municipal. Especialment ratificada aquesta posició quan vam conèixer la resposta del govern a les al·legacions que vam presentar. Disculpem, senyor Valls i senyor Collboni, disculpem d'aquest plantejament positiu. Nosaltres entenem que aquests pressupostos no responen a les necessitats de canvi que la ciutadania va expressar a les urnes. Vam presentar, com el senyor Valls s'ha referit, 457 al·legacions, només 65 han estat acceptades, això significa que gairebé 400, que totes elles estaven orientades a corregir mancances estructurals i a incorporar millores reals a la ciutadania, han estat rebutjades. Les nostres al·legacions no eren un plantejament retòric, eren propostes concretes, fonamentades, rigoroses, realistes, centrades en les necessitats socioeconòmiques de Barcelona. I el fet que hagin estat ignorades Intrepetem que reforcen la idea, que ja teníem coneguda de fa temps, que vostès no pretenen rectificar. Vostès el que volen és seguir aprofundint en les fórmules fracassades dels últims anys a aquesta ciutat de Barcelona a través de les actuacions polítiques dels últims governs. La proposta de ciutat que avui ens presenten evidencia una realitat que intenten dissimular. I això em dirigeixo especialment al senyor Alcalde. Representen exactament el mateix model que va defensar la senyora Colau durant vuit anys, i del que vostès van ser copartíceps i cooperadors necessaris d'aquest model fracassat dels últims vuit anys. Un model que va frenar la competitivitat, que va posar obstacles permanents a l'activitat econòmica, que no va escoltar els barris i que va acabar convertint Barcelona en una ciutat més lenta, més tancada, més bruta, diguem-ho així també, i menys ambiciosa. Durant aquests dos anys de mandat, la ciutat arrossega els mateixos problemes que ja patíem en anteriors mandats. Això li hem dit diverses vegades. Patim els mateixos problemes que patíem els darrers vuit anys de govern de la senyora Colau i també vostè com a primer tèiem de l'alcalde de la senyora Colau. El resultat és un pressupost inflat, gràcies a les aportacions provenients de la participació en els ingressos de l'Estat, però que no serveix per millorar la qualitat de vida de la gent ni la millora de la renda familiar disponible. En definitiva, estem davant d'un pressupost elaborat per un govern minoritari Un govern que continua gestionant amb lentitud, tan lent, si em permet el comentari, que no han tingut temps ni de posar l'estel de Nadal a la plaça de Sant Jaume, perquè els costava molt gestionar aquest tipus de temes, i que no és capaç de donar resposta a les necessitats de les classes mitjanes i treballadores, de les entitats i de les empreses, i que demostra una desconexió, no diré absoluta, però... gairebé absoluta de la realitat dels barris. Volen aprovar un pressupost rècord, però que no permet que la millora de les xifres macroeconòmiques arribi a la gent i a les famílies. Avui a Barcelona hi ha més sensellar que mai. Les classes mitjanes i treballadores veuen com augmenta el suportiment per arribar a final de mes. Això és una realitat, senyor Collboni. S'estan empobrint i el govern municipal no les atén com caldria. En aquests pressupostos no hi ha cap problema real de suport a les famílies que pateixen, a aquests treballadors i treballadors de la ciutat, que pateixen cada dia més per arribar a final de mes, com dèiem. De fet, tot i tenir un pressupost rècord, en cap moment es planteja reduir la pressió fiscal, fet que donaria oxigen a les classes mitjanes i treballadores. Segueixen mantenint una política fiscal asfixiant, per molt que el senyor Valls digui que no s'augmenta. Senyor alcalde, vostès viuen... desconnectats d'aquesta realitat del dia a dia de la ciutat, de les preocupacions reals i dels reptes que tenen els ciutadans i ciutadans. Aquest pressupost és la prova que, malgrat que les xifres de les que presumeixen Barcelona, no avança cap a un model més just i competitiu i més cohesionat. Vostè, senyor Collboni, hem coincidit aquests últims dies bastant amb alguns actes de ciutat, de reconeixement, d'alludament, de premis guardons al comerç de la ciutat, al comerç de proximitat i al comerç de barri. Molt bé, això cal fer-ho i cal fer-ho més i millor. Però vostès són conscients del patiment real que tenen grans sectors del comerç de proximitat i de barri a la ciutat en aquests moments per la crisi econòmica i social que tenim, però especialment també per la concentració d'obres que fa que a la gent cada vegada li costi més arribar al comerç de proximitat? Ahir mateix estàvem companys del grup amb les institucions comercials de Creu Coberta, Sants Establiments Units, Bernabasi i altres que estan en aquests moments asfixiats perquè no tenen suport de l'Ajuntament en casos concrets i ho hem demanat diverses vegades també a les comissions a l'hora de tenir o rebre bonificacions en cas d'obres de llarga durada que els fan la vida impossible. Això, senyor Collboni, vostès es neguen retardament a acceptar-ho. I això no pot ser de cap manera. És donar l'esquena a un dels principals motors econòmics de la ciutat de Barcelona. En definitiva, tenim un pressupost que no dona resposta a les societats reals. Està allunyat del que realment la gent necessita i espera i, per tant, ja li hem avançat abans que votarem en contra. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Regidor, té la paraula la regidor de la Tarafa de Barcelona en Comú.

Sí, bon dia a tots i a totes. Deixeu-me que abans d'entrar en matèria pugui fer un petit resum històric del comportament del Partit Socialista en matèria d'habitatge, perquè crec que entendreu bé per què les darreres quatre setmanes hem insistit tant en la concreció i en la valentia. 2019, el senyor Pedro Sánchez en aquesta mateixa casa es va comprometre amb la senyora Colau a incloure el topall de lloguers a la llei d'habitatge. Quatre anys més tard, el 2003, es va aprovar la llei d'habitatge. Amb el topall de preus, sí. Però, sorpresa, deixant fora els lloguers de temporada, que ja els havíem avisat que seria una via d'escapament molt gran. Avui, a 2025, encara no s'ha topat efectivament el lloguer, tres anys després. De fet, una part dels acords que vàrem establir l'any passat encara no ha arribat a la seva concreció. Concreció, valentia. MPGM cap de permetre la prohibició dels lloguers a Barcelona. Veurem fins on avança. I amb tot això encara haurem d'esperar el 2028 per eliminar els pisos turístics. Veurem també fins on arriba aquesta concreció. En matèria d'habitatge, senyor Collboni, vostès tenen preocupació? Sí. Vostès tenen bones paraules? També. Bons diagnòstics, a vegades sí, a vegades no. Però quan cal actuar, sempre hi ha excuses i retards. La gent necessita ja acció de govern. No podem acceptar ja, com a respostes positives, informes i més informes, comissions d'estudi i més comissions d'estudi. Els informes ja hi són. Les veïnes no poden esperar més. Volem mesures clares, transformadores, concretes, valentes. per el problema de l'habitatge, pel problema del turisme i pel problema del model de ciutat. I per més concreció, per poder haver fet més concreció necessitaven més temps de negociació, més temps de diàleg. Ja no s'hi val a l'estim en ello, necessitem accions decidides i directes. Som a novembre i vostres tracten el pressupost com si fos una carpeta que cal tancar sí o sí a dia d'avui, data que han fixat vostès en el calendari. Han preferit Complir la data que acabar el procés de negociació. Han decidit baixar-se d'un tren en marxa. Aquest no és el funcionament d'un govern que sap que està en minoria i tampoc és el funcionament d'un govern que vol acords amplis i diàleg, que vostès ho repeteixen sovint. Han perdut en aquest sentit, i em sent molt de greu dir-ho, una oportunitat d'or. No ens fem trampes al solitari. Aquest pressupost es podia haver aprovat el mes de desembre. La senyora Colau el 20, el 21 i el 22 va aprovar els pressupostos amb una majoria d'esquerres el mes de desembre. Vostès tenien marge per continuar treballant concrecions. que hi ha hagut petites passes d'acord, sí, però tenen molt marge per aprofundir en aquelles concrecions que els hem posat clarament sobre la taula. Vostès tenien l'oportunitat de fer una aprovació pressupostària, un acord polític, que és el que és un pressupost, i no quedar-se en soledat, i no ho han volgut fer fins al final. Tres intents. Zero acords pressupostaris aconseguit. Avui no els podrem votar finalment a favor. La nostra votació, el nostre posicionament de vot serà abstenció. Ja poden vostès iniciar els tràmits de la moció de confiança. Llàstima, sí, llàstima. Aquests són els seus pressupostos. No els de la majoria social, no els d'una forta majoria d'esquerres. Recordo que necessiten vostès 21 vots. Una majoria d'esquerres de la nostra ciutat no són tampoc els pressupostos dels veïns i les veïnes.

Gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula el regidor castellana d'Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Bé, avui arribem a aquest plenari amb una notícia que s'acaba d'anunciar i que, de fet, s'havia anunciat just previ... abans d'iniciar aquest plenari, és que tornarem a no tenir uns pressupostos aprovats per majoria. Això em sembla que és una mala notícia, em sembla que no és una bona manera d'encarar el que queda al mandat, perquè mentre la notícia que hem tingut en aquest plenari des de l'inici del mandat és la manca de capacitat de teixir acords amplis que permetin aprovar les prioritats de la ciutat en majoria. La veritat, malgrat les òbvies discrepàncies i diferències que tenim com a grups polítics, la vida fora segueix. I la vida fora segueix en un context i una situació molt complicada, en un context... en què mentre veiem com les dades d'ocupació estan pràcticament en rècord, i ho situava abans al tinent d'alcaldia Jordi Valls, veiem com també alhora cada cop és més difícil viure a Barcelona, com els barcelonins i barcelonines que tenim la sort de viure a Barcelona Cada cop és més complicat viure en edificis adaptats a la situació climàtica i, per tant, amb una necessitat de rehabilitació important del parc d'habitatges de la nostra ciutat per poder viure amb condicions dignes i, per tant, amb un habitatge digne. Per tant, primera prioritat poder viure a la ciutat, segona prioritat poder-hi viure dignament en un context evident de canvi climàtic i d'impacte important a les nostres llars, però també com a part de la ciutadania renunciat a part de la ciutat, a causa de la pressió turística, que impacta especialment en els barris que reben més pressió turística. Finalment, també veiem una ciutat que no exerceix el seu paper de capital de Catalunya com hauria de fer. I tot això només a nivell local. Si ens situem en altres àmbits, com el nacional, l'àmbit estatal, l'àmbit internacional, la situació no és que estigui especialment millor. I davant d'aquest context complicat que hem fet Esquerra Republicana, el que hem intentat és millorar substancialment diria jo, la proposta inicial dels pressupostos que ens va fer arribar el govern municipal per abordar aquests grans reptes que tenim com a ciutat i com a societat. I com hem anat explicant reiteradament, augmentant, garantint un augment de gairebé un terç del pressupost destinat a polítiques d'habitatge per garantir, intentar garantir o caminar cap a garantir el dret a emancipar-se i viure a la ciutat, amb una qüestió que evidentment és el primer maldecap de la ciutadania. També incluent recursos per poder tenir una política ambiciosa de rehabilitació d'habitatge, perquè, com deia abans, no només la qüestió és viure a la ciutat, sinó que és viure ahí dignament amb una política ambiciosa de 50 milions d'euros en aquest sentit. També podem aplicar el recàrrec, un augment del recàrrec de l'impost turístic, creat per Esquerra Republicana, que anodreixi un fons que serveixi per tenir els recursos necessaris per poder governar el turisme. O també aconseguir una qüestió que per nosaltres és molt rellevant, Tenint en compte que una de les principals coses que fem a la nostra vida és comunicar-nos i relacionar-nos socialment, que és garantir que el pressupost destinat a una eina de cohesió com és la llengua catalana s'hagi multiplicat gairebé per 5 des de l'inici del mandat, des de menys d'un milió i mig d'euros a més de 7 milions d'euros. Però això no és tot, també seguir apostant per la cohesió social dins d'una societat i una ciutat orgullosament diversa i que ha de seguir sent orgullosament diversa perquè Barcelona des de fa més d'un segle s'ha construït bàsicament a base de la gent que ha vingut a viure-hi des de fora. amb fons d'infància 0,16 amb 14,5 milions, garantint el programa Prometeus, també impulsant i concretant ja definitivament la tecultura o la inversió en equipaments privats esportius o culturals privats que tenen un impacte social molt més elevat de l'ajuda que els hi puguem donar. Però també en l'àmbit de la mobilitat, garantir l'aportació pel manteniment de les bonificacions del transport públic, o l'ampliació del bici. També podíem parlar d'esport i també de proximitat perquè les inversions de proximitat es decideixin des dels districtes i no des d'un despatx de plaça Sant Jaume. I finalment també seguretat garantint la convocatòria de més de 100 places noves de guàrdia urbana a la nostra ciutat per garantir i millorar la seva presència a tots els barris de la ciutat. I acabo com començava. Els vots d'avui sembla que ens tornaran a una situació d'aprovació de pressupostos sense majoria. Esquerra estem contents de la feina que hem fet per millorar aquest pressupost i posar al servei la nostra capacitat negociadora i la nostra capacitat de poder arribar a acords. però és veritat que aquí falta capacitat per poder arribar a acords més amplis. Creiem que els barcelonins i barcelonines el que volen és acord, el que volen és que la ciutat tirin davant, el que necessiten és mirar endavant i que, per tant, mirar enrere no serveix massa de res. Per tot això, tenint en compte també aquest darrer comentari que he fet, el nostre vot serà favorable als pressupostos de l'any 2026, com ja vam fer en comissió fa un parell de dies. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí del Grup Popular.

Gràcies, alcalde. Molt bon dia a tothom. Com vàrem avançar la comissió extraordinària, el nostre grup votarà en contra de la proposta de pressupostos que avui presenta el govern municipal. Un pressupost que evidencia en un com més la seva forma de governar, improvisació, bloqueig i incapacitat per construir majories sòlides. Un govern que renuncia a liderar i que ha optat per anar sobrevivint a base de pròrrogues pressupostàries, qüestions de confiança i un ús constant i abusiu de les modificacions de crèdit per amagar la manca d'acord i la seva manca de direcció política. Des del grup municipal del Partit Popular hem presentat 145 eleccions al pressupost. Unes mesures que buscaven, principalment, impulsar la natalitat i l'ajut a les famílies, reforçar la neteja de carrers i espais públics, millorar l'atenció a les persones sense llarg, enfortir els serveis socials, donar suport al comerç de proximitat i als autònoms, Promoure polítics d'habitatge assequible per famílies i joves o impulsar mesures fermes contra l'inseguretat i l'incivisme, entre d'altres. Unes propostes necessàries, útils i, sobretot, de sentit comú. Només calia implementar-les. Malgrat això, la gran majoria han estat rebutjades pel govern. Només han acceptat 13, 13 de 145, sense explicacions, sense diàleg i sense voluntat de consens. Vostè no ha estat capaços de trobar un acord ampli i transversal amb tots els grups de l'oposició. Amb tots. recollint així el mandat de les darreres eleccions municipals. El maig del 2023, els barceloïns van votar abandonar les polítiques d'Ada Colau i de l'independentisme, que van fer tant de mal i que tant van perjudicar Barcelona i el conjunt de Catalunya. Continuen vostès amb una política fiscal asfixiant que també patirem amb les seves ordenances. Una política que fa de colau, sense colau i que permet al PSC i als seus companys de viatge finançar el seu malbaratament de recursos amb l'esforç econòmic dels barcelonins i barcelonines, molt especialment de les classes mitjanes. Els pressupostos d'aquest tripartit de facto representen la política del no, no a tot això que necessita i representa Barcelona, no a la mà ferma contra l'inseguretat, no a l'incivisme, no a la lluita contra l'ocupació, no a eliminar la reserva del 30%, no a les terrasses i a la restauració, no als creuers, no a l'aeroport, no als turistes, no al transport privat, no a la Fórmula 1 i pel camí, no a Espanya, i a tot el que representa. En definitiva, avui ens porten un no a la política del sentit comú. Davant d'aquesta visió que redueix i limita la nostra ciutat a grup municipal del Partit Popular, representa l'alternativa que vol potenciar les oportunitats i el progrés de Barcelona, sense oblidar ni deixar ningú enrere. Nosaltres som el partit del sí, Sí a una revolució fiscal que benefici als ciutadans. Rebaixes de l'IBI, eliminació del basurazo i reducció de les taxes municipals, com per exemple la de mercats. Sí a la natalitat i a les famílies, a totes les famílies, amb especial atenció a les nombroses i monoparentals. Sí a la seguretat i a l'ordre. Proposem incorporar mil agents de la Guàrdia Urbana i dotar-los de materials i els recursos que necessiten. Les pistoles TASER, també. Sí a la seguretat jurídica, volem facilitar la construcció i el lloguer d'habitatge, crear una oficina antiocupa i eliminar el fracàs, el rotund fracàs de la reserva del 30%. Sí, els autònoms i el comerç de proximitat. Recolzem els que comencen, els que arrisquen i els que generen ocupació. Sí, un ajuntament més eficient. Volem reduir la burocràcia, retallar la meitat la despesa en publicitat i comunicació. i reduir també dràsticament les subvencions otorgades a DIT. I són també el partit de sí als barris, reclamant les 98 inversions concretes que ja hem demanat, totes d'elles pensades per millorar el dia a dia dels veïns i de les veïnes. L'alcalde Cuilboni ha optat per un altre model i, en conseqüència, votarem en contra d'una proposta de pressupostos que continua el camí de les polítiques dels comuns i incorpora de nou tots els tics propis d'Esquerra Republicana de Catalunya. Gràcies.

Moltes gràcies, regidor. Té la paraula el regidor de Oropolido, de Vox.

Moltes gràcies, alcalde. En primer lloc, transmetre que, per primera vegada en molt de temps, està aquí la bandera d'Espanya. I em fa molta pena perquè perquè hi hagi aquesta bandera d'Espanya i no s'hi hagi retirat, perquè s'ha ordenat retirar, ha hagut d'estar la bandera de Palestina. No és d'estranyar que a vostè li preocupe més el distrito 11 de Gaza que els 10 distritos de la nostra ciutat. Centrándonos en los presupuestos, hoy nos presenta en el presupuesto más alto de la historia de Barcelona, un 8,5% más que el del 2025. Más dinero que nunca y, sin embargo, las mismas políticas de siempre. Llevamos diez años acumulando fracaso tras fracaso en materia de seguridad, vivienda, limpieza o movilidad. Y ustedes insisten en repetir la fórmula como si los resultados fueran a cambiar por arte de magia. Nos dicen que estos presupuestos son los de la transformación en la vivienda, pero cuando uno entra al detalle lo que encuentra es otra cosa, un presupuesto desbordado de ideología y de subvenciones y muy corto de respuestas a los problemas reales del día a día de los barceloneses. Empecemos por la seguridad. Es cierto, aumentan la partida. Pero esto es como intentar vaciar el mar con un cubo, si al mismo tiempo se niegan a reconocer el origen de la inseguridad. En este ayuntamiento todos, salvo Vox, siguen negando los datos oficiales, sus datos, los que se alejan del discurso buenista políticamente correcto y nos demuestran que sí, hay una relación directa entre delincuencia e inmigración ilegal descontrolada. Si no fuera así, los extranjeros, que en el conjunto total de la población son aproximadamente un 30% y que en su gran mayoría son personas honradas y trabajadoras, no serían los que cometen la mayor parte de los delitos. Recordemos, 90% de los hurtos, 83,5% de los robos con violencia o 75% de las violaciones. Son sus datos, por poner algún ejemplo. Así pues, el resultado de negar la realidad lo sufren los vecinos en las calles, en el metro o en los barrios. Más inseguridad, más reincidencia y cada vez más violencia. Aumentan el gasto, sí, pero no tocan las causas. Es como poner tiritas mientras abren la herida un poquito más cada día. Si pasamos a la vivienda, que es una pesadilla en esta ciudad, el Gobierno municipal nos anuncia a bombo y platillo un incremento en vivienda pública. Los presupuestos de la vivienda, les llaman. Pero cuando miramos las cifras vemos que hay... más dinero para subvenciones que para la construcción de vivienda social. Y las pocas viviendas que se promueven están, en su mayoría, enfocadas a inmuebles de una sola habitación, sin opción a compra. Esto supone un ataque directo a la cultura de la propiedad, a la posibilidad de que nuestros jóvenes formen un proyecto de vida, porque con una habitación es muy complicado tener hijos, y además sin criterios claros que prioricen el acceso de los barceloneses a estas viviendas. En lugar de premiar el arraigo, el esfuerzo y la contribución, se prioriza el encaje en el discurso ideológico del Gobierno. Y así muchos jóvenes y no tan jóvenes tienen que irse de nuestra ciudad. Y encima ustedes son incapaces de ofrecerles un transporte público seguro y eficaz o la posibilidad de venir a trabajar en su coche privado. Si miramos otras partidas, el panorama no mejora. Tenemos 19 millones de euros en servicios publicitarios, 38 millones en comunicación y autobombo, subvenciones a medios de comunicación y más de 353 millones de euros para programas con títulos grandilocuentes, como Ciudad Cercana, Participativa, Abierta al Mundo, Igualtera y Feminista... En fin, mucho eslogan, mucho relato y muy poco contenido útil para la vida del currante. El gasto en órganos de gobierno y el personal directivo aumenta un 13%, más de un 13%. El sector de cultura, educación, ciclos de vida, feminismo y LGTBI se lleva casi 360 millones de euros. Hay más de 40 millones para refugiados y cooperación internacional, mientras nuestros jóvenes se ven obligados a emigrar, porque aquí no tienen oportunidades ni vivienda asequible ni salarios dignos. Y luego está la galaxia de programas ideológicos como Millones para la normalización lingüística, que lo que busca es imponer el monolingüismo que impera en este salón y en sus mentes, que se transforma en un bilingüismo que convive con armonía al salir por la puerta de este ayuntamiento y pisar la realidad de Barcelona que parece ser que ustedes desconocen. Gastan en promoción de lenguas maternas y culturas de origen, en participación de mujeres de contexto social diverso, en jornadas contra LGTBI y fobia, en puntos lilas, en fiestas de aniversario de centros LGTBI, en coaching feminista LGTBI, en dosieres de tecnologías digitales desde la perspectiva feminista y en diadas internacionales feministas y en un larguísimo etcétera de partidas ideológicas mientras se olvidan que fuera de este ayuntamiento las personas no piensan en eso, piensan en cómo llegar a fin de mes, en cómo cambiarse el coche para entrar en Barcelona porque si... Es antiguo, no pueden entrar por la zona de bajas emisiones. O cómo llenar el carro del súper sin arruinarse. Convierte la política identitaria en un pozo sin fondo de gasto público, mientras nuestros hijos y mujeres corren más peligro que nunca en las calles. Y las familias no reciben ni una ayuda, a no ser que estén aquí de forma irregular. Barcelona tiene urgencias evidentes. La seguridad, la vivienda, la inmigración ilegal, la movilidad, el transporte público, la limpieza, la seguridad jurídica, el incivismo, la ocupación, las drogas o los asentamientos en tiendas de campaña. Esos que, según decía usted el mes pasado, eran un bulo de Vox. El otro día hubo un incendio, por cierto, en un bulo. Y, sin embargo, este presupuesto prioriza los eslóganes, la ideología y las redes clientelares. Más dinero que nunca, sí, pero más de lo mismo. Y frente a más de lo mismo, un no como una casa.

Sí, m'hauré de donar resposta a alguna de les intervencions que s'han produït aquí, però voldria començar amb Esquerra Republicana, agraint Esquerra Republicana a la predisposició del seu grup durant tot aquest procés. Ens ha permès arribar a un bon acord per la ciutat, centrat en, i amb l'accent, a més, d'Esquerra Republicana, en habitatge, en turisme, en llengua, en els districtes i també en seguretat. Un acord que planeja programes i inversions que van més enllà del 2026 i que donen estabilitat a la ciutat. I ha fet referència al regidor castellano. 240 milions més d'habitatge, 50 milions dels quals de rehabilitació, 7 milions per la promoció del català, amb un projecte important que va ser... la presentació i de la casa de creació digital, fons de retorn de turisme d'increment i també acords amb el recàrrec turístic, a inversions en equipaments esportius i manteniment de programes de pla de barris. Acords que treballen per la ciutat i donen continuïtat als pactes de l'exercici 2025. El Partit Popular, primer, em sembla que ha citat 36 vegades sí per acabar dient no. En referència a un particular, però, voldria enviar un missatge, i que també serveix una miqueta per junts, si m'ho permeten. És cert que han treballat amb la presentació d'al·legacions, n'han presentat un bon plegat, indicant quines partides o projectes voldrien incorporar, però els voldria recordar una qüestió merament tècnica, i és que aquest no és el procediment d'al·legacions. Segons el tercer reforç de la llei d'Hisendes Locals, les al·legacions es presenten quan no s'ajusta l'elaboració del pressupost per ometre el crèdit necessari o per essa de manifest insuficiència als ingressos. Malgrat això, hem contestat les al·legacions. El grup de Junts ja ho vam avançar amb la comissió extraordinària, senyor Martí. Vostès tenen un model diferent que nosaltres, i és cert. I aquest pressupost són d'un govern d'esquerres i tenen un contingut marcadament progressista. I això és així. Vostès defensen un model de dretes, liberal, per tant és comprensible que no defensin el nostre model i que els costi molt votar sí en aquest pressupost. Les seves al·legacions indiquen a vegades incongruències i sovint un model sense viabilitat econòmica. Plantegen aproximadament 400 i escaig al·legacions, però és que el 9% d'aquestes al·legacions impliquen un increment del pressupost de 366 milions d'euros i no fan ni l'exercici de veure com podem incrementar els ingressos o reduir les despeses. I al mateix temps, constantment van dient que comissió rere comissió demanen reformes d'organitzes fiscals per durar pocs sus taxes i l'augment de bonificacions. La pregunta és, és viable? Jo, sincerament, crec que pressupostàriament no. O, com a mínim, no han ensenyat amb aquestes al·legacions com ho poden fer viable. Ara bé, torno a reiterar, i amb la mateixa formalitat que ho vaig fer a la comissió, Junts ha estat i continuarà sent un partit central a Catalunya i a Barcelona. I tenim models diferents de política fiscal, però tenim marge per arribar a acords amb l'àmbit del civisme, amb l'àmbit de la seguretat o amb l'àmbit de la promoció econòmica. S'ha demostrat amb les diverses modificacions de crèdit aquesta possibilitat d'acord, o amb l'acord important que vam assolir per als ajuts de lloguer per a famílies monoparentals i majors de 55 anys, que està incorporat al pressupost. Nosaltres estem oberts. Els nostres models probablement són diferents, però no necessàriament antagònics en tot, i crec que és important. I Junts, PP i Vox. Crec sincerament que segueixen instal·lats amb la coalició del no. Només se sustenta sobre la base de la crítica. Els vaig fer a la comissió una pregunta. En què s'assemblen vostès? Ens reiteren que evidentment són diferents. Els models de Junts, PP i Vox són diferents. Probablement sí. Si vostès ho diuen, m'ho he de creure. Cadascú de vostès té un model que no és compartit en cap altre. I cap dels tres sembla tenir la capacitat de tirar-los endavant. perquè hi ha fragmentació política i això ens obliga a arribar a acords. I vostès tenen la capacitat d'estructurar, no ja un projecte de ciutat, sinó un projecte pressupostari en comú? Estan instal·lats amb un no, a vegades, improductiu, malgrat alguns acords, sobretot amb Junts, que hem arribat. I crec que hem d'estar instal·lats més amb un sí constructiu. A Barcelona en comú? Barcelona pot esperar. Per això hem posat aquests terminis. I Barcelona tindrà pressupost. I aquest és un bon pressupost. Tot i no havent sigut capaços d'arribar a una entesa, crec que aquest procés que hem tingut ha estat satisfactori, necessari i el valorem positivament. Ha estat una negociació sincera, on hem tractat diversos temes en els quals tenim punts en comú i hem apropat posicions. I amb alguns altres no hi ha acord. Si no ha estat possible arribar a un acord, no creiem que hagi estat per manca de temps. Si no ha estat possible és perquè probablement hem de sortir tots plegats de les nostres zones de confort. I és estèril dilatar un procés de negociació quan hi ha alguns elements que veiem difícil que puguin madurar amb més temps. Les conviccions, vostès utilitzen a vegades l'expressió de la valentia, són importants, sense cap mena de dubte. Són les idees que defensem i donen sentit al que fem. Viure en la convicció pot ser còmoda. quan no implica actuar, però la convicció s'ha d'acompanyar de responsabilitat, la que converteix els pensaments en actuació. Ens ha parlat del PSC parlant que podríem tenir mesures més clares, transformadores i concretes en l'àmbit de l'habitatge. Cert, podem fer-ho, però també han de ser mesures segures, solvents i amb seguretat jurídica. I això no és un element menor quan nosaltres tenim responsabilitats públiques. I per tenir endavant les conviccions necessitem majories. Aquest govern necessita majories. Cada acord és una renúncia, però és alhora una millora. És una millora perquè democràticament és més solvent, més fort, però és una renúncia a les nostres posicions. Una renúncia a les pròpies posicions en benefici d'un pacte que millora la ciutat. Però davant les conviccions hi ha una realitat que és que una ample majoria ciutadana... progressista espera que donem resposta amb acords, amb acords entre nosaltres. I quan mirem la realitat trobem allò que dona sentit a l'espai dels acords. I evidentment el govern té responsabilitat amb els acords, però ningú pot renunciar a la pròpia responsabilitat que té, sobretot quan parlem de les forces progressistes. Crec sincerament que no arribar avui a un acord satisfactori per les dues parts és una oportunitat perdura i així ens ho vull manifestar en claretat. Però vostès no formen part de la coalició del no i ho volarem positivament. Perquè l'acord no era impossible. Hem arribat en dos anys a bastants acords. El manteniment del PEUAT, l'increment de l'IBI dels hotels, reduir el nombre de terminals de creuers, pujar el preu de les entrades del Parc Güell, reduir el nombre de visitants de Parc Güell, que és una proposta d'Esquerra Republicana, avançar amb la regulació del lloguer, arribar a acord per accelerar la regeneració urbana del Besòs, establir una taula de mediació de Vallcarca. Hi ha volums d'acords molt importants. I aquests pactes defineixen punts de trobada en un model de ciutat que compartim les forces d'Esquerra i que s'expressa també en aquest pressupost que compta amb el suport d'Esquerra Republicana. Ara els hi volem dir també clarament que amb aquells temes que hem arribat a acord, nosaltres els incorporarem al pressupost. L'increment de 100 milions d'euros per tanteig i retracte, desenvolupar propostes ambicioses amb el sensellarisme o incrementar partides d'habitatge. I sí, limitar la compra especulativa. És absolutament necessari, però ho hem de fer amb solvència. perquè implica modificar l'article 2 de la llei del sol. I això ho farem al moment que tinguem una certa base legal. Crec que avui hem aconseguit, tots plegats, sortir de la nostra zona de confort. Valoro i dono les gràcies al vot positiu i també les abstencions. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí, de Junts.

Sí, moltes gràcies, president de nou. Miri, senyor Valls i senyor alcalde, avui certifiquem un altre nou fracàs del govern municipal. I no és un fracàs menor. Fracassar amb l'aprovació dels pressupostos és un fracàs molt rellevant. Tot i que tenim algun dubte respecte a la seva autèntica voluntat d'aprovar aquests pressupostos per moció de confiança des del primer moment. Som malpensats, però crec que tenim força raó. Estem d'acord amb una cosa que ha dit vostè senyor Valls que vostès representen una opció d'esquerres però estem total desacord senyor alcalde Collboni amb que aquesta opció d'esquerres sigui igual a una opció de progrés. No ho acceptem de cap de les maneres. Vostès gestionen en aquests moments però no governen i cada dia a Barcelona aquesta opció d'esquerres que no és de progrés provoca que hi hagi cada dia més gent obrint al carrer cada dia més comerciants baixant a la persiana i cada dia més gent amb grans dificultats per pagar el lloguer o per pagar la hipoteca. Això sí que són esquerres, però progrés no. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Tarafes de Barcelona en Comú.

Senyor Valls, mai es tira la tovallola enmig d'una negociació... Gràcies. Mai es tira la tovallola enmig d'una negociació ni es baixa d'un tren en marxa. Esclar que hi ha d'haver-hi acords, però acords valents i que donin canvis a la vida de la gent en el curt termini. En una negociació hi ha hagut passes endavant. Esclar, seria desonest dir-ho, per això és una negociació, però en una negociació un comença aquí, l'altre allà i vas avançant fins a un punt mig. Vostès no han volgut transitar ni avançar en aquelles qüestions de fundària i per això el resultat final ha estat insuficient. En aquelles qüestions que toquen l'arrel de la problemàtica del turisme, que toquen l'arrel de la problemàtica del habitatge i del model urbà. Han dit no a prohibir demà mateix les compres especulatives, perquè segons la llei actual poden fer-ho. La solvència és l'estudi del senyor Pablo Fleu. Han dit no a posar fi a la promoció turística. Barcelona és una ciutat molt massificada en què ens diuen les darreres dades que del 20 al 25 ha sigut el destí més visitat de tot Europa. Han dit no a poder rebatre o corregir part d'aquest 20% de persones sense allar en un centre a cada districte. I han dit no a ampliar els eixos verds a tota la ciutat o a alguns punts de la ciutat. Que no vol dir que no hagin dit sis, però també havien dit no a antigament, a mantenir el 30% i no tenim encara el sí de lloguer de temporada sobre la taula. Tenim més mandat, tenim més mandat, senyor Collboni, per fer-ho possible. Li queden 568 dies per fer possible aquestes qüestions que no han entrat en aquest pressupost actual. Nosaltres ja els hi volem dir. Estem aquí i estàvem aquí per arribar a alguns acords, però que quedi clar, sempre que siguin acords amb canvis reals per la gent en el curt termini. Ja no és temps ni època de titulars, d'anuncis, d'estamos en ello, de pilotes pelante, és temps d'arrelar i anar a l'arrel, al fons, d'aquelles problemàtiques que suposaran canvis en el dia a dia de la gent. Vostès tenien l'oportunitat de fer un acord d'esquerres, de no quedar sols amb aquest acord pressupostari i al final han optat per no fer-ho, per tenir un temps límit que era a dia d'avui i no per allongar-ho al mes de desembre com s'ha fet als darrers 3, 4, 5, 6 pressupostos d'aquesta casa.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Castellana d'Esquerra Republicana.

Gràcies. Bé, nosaltres el que hem fet i ho he dit abans és posar la nostra capacitat per millorar els pressupostos que han de ser una eina més per abordar els grans reptes que tenim com a societat i com a ciutat. Habitatge digne, turisme, governança i governança del turisme, cohesió en una societat orgullosament diversa, català, proximitat, seguretat. I aquí el que ve ara és l'exigència a Esquerra Republicana amb el nostre vot, el que permetem és un augment de recursos que ha de ser sinònim de bones polítiques perquè el que ens hi juguem és el present i el futur de la nostra ciutat, en definitiva el futur dels nostres veïns i veïnes. reiterar el vot a favor d'aquests pressupostos que incorporen aquestes grans línies que hem treballat des d'Esquerra Republicana i a partir d'aquí segueix el treball per garantir que aquests recursos que hem aconseguit destinar a aquestes polítiques es converteixen en aquests bons serveis públics que necessitem els barcelonins i barcelonines. Gràcies.

Molt bé, doncs té la paraula el regidor Martí del Partit Popular. Gràcies, alcalde. Crec que el que afirma el tinent Baix és justament a l'inrevés. Els nostres sis que han estat les nostres al·legacions han rebut un no retum pel part del govern. Li torno a recordar que de 145 al·legacions del nostre grup només han acceptat 13. Senyor Baix, vostès són els únics responsables de la seva incapacitat per arribar a acords. Gràcies.

Senyors de Vox, 41 segons. Muy rápidamente, señor Valls, se lo dije el otro día en la comisión. Usted se enfada porque discrepamos. La discrepancia es base de la democracia. Se enfada y cuando está diciendo, está presumiendo que es un presupuesto de izquierdas. Nosotros no vamos a aprobar un presupuesto que es más de lo mismo, porque es un presupuesto continuista, aunque ahora hayamos asistido a este teatrillo. Miren, son ustedes un Gobierno de ni una mala palabra ni una buena acción. Para diferenciarse de lo que había, lo que hay que hacer son cosas distintas y no más de lo mismo. Gracias.

Molt bé, doncs queden un minut 45 segons que faré servir amb la intervenció final. En primer lloc per agrair-los a tots el debat, el to, jo crec que ha estat en termes generals positiu i constructiu. I per dir-los que efectivament Barcelona tindrà pressupost. Barcelona tindrà el pressupost que necessita i Barcelona tindrà un dels millors pressupostos de la seva història. Un dels millors pressupostos de la seva història pel que fa a la quantitat de diners disponibles per invertir, més de 4.000 milions d'euros. Un dels més millors de la seva història perquè ho hem fet sense pujar impostos a les famílies i a les pimes. Un dels millors pressupostos de la història perquè van directament al cor d'allò que la gent de la Barcelona necessita i espera dels seus governants i del seu ajuntament, que és garantir el dret a quedar-se i a viure a la seva ciutat. Ho fem amb un pressupost rècord en matèria d'habitatge. Una política d'habitatge que ja està donant resultats avui, perquè avui a la nostra ciutat s'han contingut la pujada de preus del lloguer i estem incrementant fins a 1.000 els pisos en construcció anual d'iniciativa pública. Estem anant al cor del que volen els ciutadans de Barcelona, aquest dret a quedar-se, perquè estem fent inversió social, perquè en aquests pressupostos es manté aquelles polítiques que fan més assequible la vida a la ciutat, per exemple, mantenint les bonificacions del transport públic. Perquè en aquests pressupostos, efectivament, s'encara el problema de la seguretat. Vostès mateixos han reconegut que s'augmenta la partida de seguretat, 100 agents més, 500 càmeres de videovigilància, amb una política que també està donant resultats avui. Perquè avui hi ha menys delictes que fa només un any, un any i mig. Vull agrair a Esquerra Republicana el seu suport. Ahir mateix vam presentar una iniciativa concreta, com és la Casa de la Creació de Contributs en català. Vull agrair a Barcelona en Comú l'esforç de diàleg i d'acords que hem arribat. que s'ha plasmat amb una abstenció, però sí que els vull anunciar que algunes de les propostes que hem acordat en aquest diàleg que hem mantingut, especialment pel que fa a l'habitatge, especialment pel que fa als fons de tanteig de retracte, especialment pel que fa al grup de treball sobre la limitació de... de les compres especulatives tiraran endavant. Disculpeu els timbres, no els faig jo, és evident. I també vull agrair a Junts i al Partit Popular l'esforç que han fet a través de les seves al·legacions perquè demostra també el compromís amb la ciutat. Moltes gràcies. Resultat i, evidentment, fruit del resultat que ara anunciarà el secretari, avui mateix signaré el decret per activar allò que preveu l'article 197 bis de la llei orgànica de règim electoral general. Secretari.

Molt bé, doncs la proposta no queda aprovada, que ha comptat amb el vot favorable del grup socialista i d'Esquerra Republicana, el vot en contra de Junts per Persona per dir Poblar-hi Vox i l'extensió de Barcelona en Comú.

Molt bé. Doncs, punt setè per dotar els crèdits necessaris del pressupost municipal per fer front a les despeses contretes per l'Institut Municipal Barcelona Innovació i Tecnologia, amb el posicionament favorable de tots els grups. Passem a la comissió de presidència, on s'acumulen els punts 8, 9 i 10, que es tracten conjuntament, 3 minuts per grup,

Doncs passem ja a la part de proposicions i declaracions de grup. La primera correspon al grup de Junts per Barcelona. Sis minuts pel ponent. El regidor Martí, endavant.

Moltes gràcies, president. Bon dia. Bé, des del grup de Junts per Barcelona volem posar en evidència una realitat que ens preocupa, però no solament preocupa el nostre grup municipal, sinó que també constatem que preocupa a àmplies capes de la societat barcelonina, a molta gent, a moltes entitats i a moltes empreses. És un problema greu d'incapacitat d'aquest govern municipal, del mateix alcalde Collboni, de liderar i gestionar amb eficàcia els grans reptes que té aquesta ciutat de present i de futur. Una incapacitat que a més s'ha fet evident en una qüestió molt recent, que ha estat amb la incapacitat d'aprovar uns nous pressupostos i haver de prorrogar els anteriors. Comencem pels fets. Aquest govern ha estat incapaç de fer prosperar cap dels projectes de pressupostos des que ostenten l'alcaldia. I això no només és un fracàs. també és una mostra evident de la manca de lideratge, de previsió i d'estratègia d'aquest equip de govern. Perquè quan no hi ha pressupostos, no hi ha polítiques públiques efectives, no hi ha noves inversions i en definitiva no hi ha un projecte de ciutat posat al dia. Fa un any i no mesos que es van celebrar les eleccions municipals. I què ha passat fins ara? Què tenim ara en aquests moments? Tenim un govern sense full de ruta, sense pressupostos aprovats, consensuats, sense un pla d'actuació municipal, el famós PAM, sense els plans d'actuació districte, deu plans d'actuació districte que no existeixen, sense un PIM, el pla d'inversions municipal, un govern sense suports suficients, en franca minoria, on els principals prejudicats no són nosaltres, sinó que són la ciutadania d'aquesta ciutat. I creiem que és fonamental entendre que el problema no és només de manca de pressupostos. Aquesta pròrroga pressupostària no és un fet aïllat, respon a una manera de fer política d'aquest govern municipal. És la culminació d'un conjunt d'errors, d'una incapacitat manifesta de negociar i d'arribar a acords. Ens han dit en algun moment, aquests últims dies, que han tingut més de 30 reunions amb els diversos grups municipals possibles, potencials socis de preferents, i que amb aquestes més de 30 reunions no han estat capaços d'arribar a un acord presupuestari, entre altres coses. Home, doncs què vol que li digui, senyor Valls? Em sembla que ho va dir vostè mateix personalment, però vaja, en qualsevol cas és alcalde el màxim responsable d'aquest fracàs. Per tant, el tema no és menor. Goberna només amb 10 regidors de 41. Aquest és el govern més feble que ha tingut Barcelona amb tota la democràcia. I això tampoc és un fet menor. Una ciutat com Barcelona no es pot permetre prorogar pressupostos perquè comporta rigidesa en l'assignació de recursos, limita les inversions i paral·litza els nous projectes que la ciutat necessita amb urgència. Això afecta directament la qualitat de vida de la gent, dels veïns de la nostra ciutat. I el que no pot fer aquest govern és fer veure... que no passa res. Vostès ens fan veure o volen fer veure que prorrogar pressupostos és el mateix que aprovar neus de nous. I això és fals i ho saben vostès perfectament. És una irresponsabilitat impròpia d'un govern que diu que és un govern seriós i que vol governar per tothom. Governar és prendre decisions, establir prioritats, buscar consensos i treballar per millorar la qualitat de vida de la gent. I això aquest govern no ho està fent. Per cert, senyora tinent d'alcalde, tinent d'alcaldessa, no entenem, no entenem, tot i que és el punt anterior, com vostès són capaços de tenir aquesta picabaralla amb els seus antics socis de govern en relació a qüestions puntuals, sigui la casa de Reventor, sigui la casa d'Orsola, sigui qualsevol projecte urbanístic. Si vostès eren companys del govern municipal del senyor Colau, el senyor Tirem de l'alcalde número 1, primer Tirem de l'alcalde el senyor Collboni, vostè també era responsable d'altres àrees, compartien comissió de govern, les decisions de la comissió de govern són compartides. No són unilaterals d'un tient d'alcalde o d'un regidor. Per tant, escolti, aquestes picabaralles potser aquí queden bé, però la gent del carrer això no ho entén. Per tant, els diem, vostès són també corresponsables de lo bo, però sobretot de lo dolent, que és el que ha estat ara la causa de la seva disputa. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, regidor. Té la paraula la regidora de Tarafa, de Comuns.

Bon dia a tothom. Jo volia començar la intervenció amb dues constatacions. La primera és que vostè, senyor Calboni, s'ha quedat sol. S'ha quedat sol en gran part perquè va decidir aturar una negociació pressupostària 48 hores abans del final del termini. I vostè, senyor Galvis, deixa'm que li digui que ens preguntem fins on són capaços de fer teatre per sortir al focus mediàtic. Els escenaris i les actuacions que hem vist aquestes darreres setmanes a Madrid freguen la indecència, posant en risc les polítiques que afecten a les bonificacions del transport públic o a les pensions de les persones grans del nostre país. A la política no tot s'hi val i hi ha d'haver-hi límits, perquè al final pactaran vostès el 30% amb el senyor Collmon i per tant això tot plegat és un cert teatre. També ens preguntem on estava junts tots aquests mesos de negociació pressupostària a la ciutat de Barcelona. Jo li diré enlloc i avui es presenten aquí amb aquesta proposició, fent de cap d'oposició com fa temps que han abdicat d'aquesta funció. Però també dir-li al senyor Collboni que no han aconseguit, i és cert, cap acord en els darrers dos anys o cap gran acord. Vostè ha triat no estar al costat dels veïns i veïnes, podria haver anat molt més enllà en polítiques d'habitatge, podria haver mantingut el 30%, eixos verds, superilles, funeràries, i preferiria estar ahir al círculo equestre que avui a la Casa Ursola. I dir-li que especialment aquesta setmana rematem amb insensibilitat i en una mesura erràtica la gestió de la casa de l'antida Massana i dir-li que al final més més esquerra i menys madura, que al final és el que portarà a bon lloc aquesta ciutat. Vostès és cert que s'uspenen en diàleg, no dialoguen amb aquelles persones que pensen diferent o molesten, no dialoguen amb l'antiga Massana, els hi molesta la solidaritat de la Casa Ursola, els hi molesten les treballadores de l'Allar, els promotors del 30%, les treballadores o els treballadors de Macossa, el SAT. No oblidi, senyor Collboni, que vostès són 10 i que els cal teixir ponts, continuar construint i continuar teixint acords a la nostra ciutat. Veurem si ho fa amb l'esquerra progressista o ho fa vostè amb la dreta i veurem què fa finalment amb el 30%.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor de Castellanes, Esquerra Republicana.

Moltes gràcies, alcalde. Avui Junts ens porta una proposició en què es constaten qüestions que són una obvietat i pocs objectes a debat, perquè de fet són fets. És un fet que no hi ha hagut capacitat per part del govern de sol-hi un acord majoritari per aprovar... per tant arribar a més regidors a favor que en contra. I també es constata una obvietat que és que el govern té 10 regidors. Molt bé, són fets. De fet, fa uns mesos junts, al setembre, si no recordo malament, ja ens va portar a una iniciativa que en el fons era exactament igual que aquesta. La forma era diferent i es tocaven temes diferents, però al fons era exactament aquest. De fet, he estat temptat d'agafar el vídeo, transcriure'l i repetir exactament la mateixa intervenció, perquè de fet hagués dit els diré bàsicament exactament el mateix que llavors, perquè de fet el fons és que vostès volen tenir millor relació amb el govern municipal. El primer grup de l'oposició vol tenir una bona relació amb el govern municipal, cosa que em sembla fantàstic. El que passa és que no entenc aquí què hi juguem els altres. Com els hi vaig dir l'altra vegada, nosaltres no participarem en els debats en posar que si escollim uns o altres. Nosaltres volem parlar de Barcelona i nosaltres volem fer propostes sobre Barcelona i, de fet, és el que fem constantment i el que farem després amb la nostra proposició i el que no parem de fer en comissions i plenaris, sinó portar debats sobre si tenim millor relació amb uns o amb altres. De fet, nosaltres som capaços d'arribar a acords amb pràcticament tothom que hi ha en aquesta sala, excepte, evidentment, amb els que per ideologia no compartim res o pràcticament res. Però amb vostès, amb els comuns, amb el Partit Socialista, hem estat capaços, durant el mandat, d'arribar a acords amb tothom i aquesta em sembla que és la manera de fer, és la manera que ens demana la ciutadania. El darrer baròmetre un 77% dels encastats demanava que fóssim capaços d'atendir ponts entre les forces centrals d'aquesta ciutat i per tant I construir ponts no per parlar i debatre sobre els ponts que teixim entre nosaltres, sinó per parlar de temes concrets. Avui, mentre estem parlant d'aquesta iniciativa, avui estem pendents de si hi ha un possible desnonament a la Casa Ursola. Aquesta setmana hem vist, com per manca de diàleg, que es quedava sense espai el projecte de l'antiga Massana. Veiem com el turisme segueix batent rècords en aquesta ciutat, com el preu de l'habitatge. Veiem com el català és una llengua que necessita acció per guanyar espai al carrer, etcètera, etcètera, etcètera. i davant d'això podem fer dues coses, o debatre sobre les relacions que tenim entre nosaltres, o fer propostes i debatre sobre aquestes qüestions, que és el que fem Esquerra Republicana. Per tant, com que per afrontar aquest debat podem tenir dues maneres, una, debatre el que ens importa entre nosaltres, o dos, fer propostes sobre la ciutat, i nosaltres, des d'Esquerra Republicana, escollim la segona, ens abstindrem d'aquest debat.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Sidera, del Partit Popular.

Gràcies, senyor alcalde. Bé, aquesta és una proposta... S'ha dit plena d'obvietats. És una descripció de la realitat del govern municipal actual. Que el govern està format per 10 regidors del 41 és obvi. Que la manca de pressupostos perjudica els barcelonins també és obvi. Que l'alcalde Coiboni hauria d'espavilar-se i començar a dialogar i a pactar també és obvi. Com és obvi que a aquest govern li manca diàleg i li sobra soberbia. Miri, nosaltres, senyor alcalde, li vam donar l'oportunitat, en el ple de Constitució de l'Ajuntament, de ser un alcalde que governés per tothom, que governés amb tothom, que dialogués amb tothom, que pactés les coses amb tothom. I vostè, bé, és aquella expressió tan castissa, de la cabra tira el monte. El senyor Baix ens va cridar per... parlar dels pressupostos del govern municipal. Jo li agraeixo, senyor Baix, la deferència de tenir-nos en el que jo diria una negociació o un diàleg dels 15 minuts. Jo diria que va ser una conversa, una negociació sobre pressupost lenteja, o lo tomas o lo dejas. 15 minuts per dir ja el que hi ha, després de dir-nos i de confessar-nos que va estar cinc mesos, això ho he dit públicament, cinc mesos i trenta reunions amb Comuns i Esquerra Republicana intentant arribar a un acord. Per tant, vostès han escollit per on volen anar. Vostès volen mantenir a Barcelona aquelles polítiques que en els darrers vuit anys han destrossat la ciutat de Barcelona. Vostès només parlen amb alguns, no amb tots. I per tant... Aquesta és la realitat del govern municipal que el senyor Martí Galvis explica amb la seva proposta. Però és una proposta que no parla dels problemes reals dels barcelonins, que no parla de les mesures que s'han d'implementar per millorar la nostra ciutat. És veritat que és una proposta que es dedica a descriure les misèries del govern de Coiboni i creguim, de veritat, senyor Martí Galvis, que tinc la temptació de pensar que aquesta proposta neix del ressentiment per no formar part d'aquest govern, tot i que vostès dia si dia també s'ofereixen a entrar al govern de Jaume Coiboni. Per tant, aquesta proposta es podria titular Que hay de lo mío. En qualsevol cas, hi ha qüestions que, malgrat aquesta proposta, vostès i els socialistes pacten, com la manteniment de la reserva de 30%, com no baixa impostos, com la lluita contra els creueristes, i per tant, crec que és una proposta que aneix més de l'oportunitat política que no del servei als ciutadans de la ciutat.

Moltes gràcies, regidor. Té la paraula el regidor d'Europolido, de Vox.

Gràcies, alcalde. Los señores de Junts presentaron una propuesta curiosa y me explico. Dicen que el gobierno de Coyboni tiene 10 de 41 regidores y que son pocos. Pues sí, es una cuestión de matemáticas, tampoco han descubierto la rueda. También dicen que es uno de los más débiles de los últimos años. Eso es más discutible. Porque siempre que tiene algún tipo de problemas el alcalde acuden alguno de ustedes a su rescate, ya sea el PP para hacer el alcalde, ustedes para ofrecerse como socio o el resto para probarle las cuestiones importantes. Es cierto que a Collboni le falta diálogo, lo hemos visto hoy. Y queda claro con decisiones como eliminar por decreto y sin consultar a nadie las 80 cuentas corporativas del Ayuntamiento en Twitter o ser tan irresponsable de permitir y alimentar un cordón antidemocrático que pisotea la democracia y que afecta al día a día de miles de barceloneses pensándose que me fastidia a mí y a este señor. Sin embargo, la propuesta de Junts nos parece una nueva versión del famoso Cusbón Binatots, del señor Trías, porque en el fondo ya no saben qué hacer. Hace un año ustedes estaban en conversaciones con el PSC para intentar entrar en el Gobierno municipal y, casualidades de la vida, su propuesta llega justo en la semana en que su partido, Junts para el Pedro Sánchez, ha vuelto a actuar como salvavidas de la autócrata y el Partido Socialista en el Congreso, apoyando el famoso decreto ómnibus. Y claro, ahora dirán que Sánchez no es Collboni, que estamos en Barcelona y que gracias a su apoyo el transporte tendrá bonificaciones durante seis meses. Pero la realidad es que gracias al apoyo al decretazo de Sánchez, de Junts y del Partido Popular permiten que los inquiocupas se salgan con la suya al extender la prórroga del Decreto 11-2020 que una vez más deja vendido al propietario. Otra traición más. Espero que ni Junts ni el PP tengan la cara dura de seguir diciendo que quieren acabar con la ocupación porque cuando han gobernado no han hecho nada y cuando hacen algo es peor, como ahora, ponerse del lado de los ocupas. España entera debe saberlo. La realidad, señores de Junts, que hoy cambian el nombre y podrían poner Junts para la ocupación, es que su partido no para de dar bandazos y lo que les preocupa es que van perdiendo cuota de poder, especialmente en Barcelona, por tratar a los barceloneses permanentemente como moneda de cambio, de favores a Moncloa. Contrías recuperaron algo de voto de la antigua Convergencia, pero saben que eso no se repetirá en 2027. Y están muy nerviosos, en especial porque también saben que Vox va a crecer muchísimo. Y eso les pone muy nerviosos a todos. Por cierto, en su propuesta piden más diálogo, acuerdos y consenso. Aplíquense el cuento. Ya vimos en la última Comisión de Derechos Sociales cuál es su concepto de democracia y diálogo. Levantarse a la Comisión antes de que Vox pueda hablar. Sí, reprogramos el gobierno municipal del alcalde Collboni, incapaz de contener la delincuencia ni resolver un solo problema serio de la ciudad. Pero no le regalaremos un voto a favor de su hipócrita propuesta. Seguiremos trabajando en contra de todos ustedes en esta casa, pero cada vez más acompañados en las calles para conseguir liberar a Barcelona de todos ustedes. Votamos en contra.

Gracias.

Senyor Martí Galvis, vostè afirmava que aquest Govern és incapaç d'arribar a acords que facin avançar la ciutat. Jo em pregunto què hem fet des de fa una hora en aquest plenari. Hem aprovat totes les propostes que portàvem i les hem aprovat gràcies als vots favorables de diversos grups, en molts casos gràcies als seus projectes que fan avançar la ciutat. projectes com el Tranvia, en què no hem trobat el seu vot, per ragons òbvies, però projectes com l'Hotel Buenos Aires, o l'Ideal Flor, o les modificacions a l'MPGM del 22 arroba, i que compten amb els seus vots, gràcies per fer-ho, perquè té sentit, perquè són projectes que fan avançar la ciutat. Per tant, aquest govern... fa avançar la ciutat, aplica polítiques gràcies al diàleg i a l'acord amb grups de l'oposició de forma continuada des de principis de mandat i, per tant, vol dir que dialoga, que negocia i que pacta. Ho va fer amb les ordenances fiscals, també, al darrer plenari del mes de desembre, amb un pacte amb les forces progressistes d'aquest Ajuntament, amb Barcelona en Comú i amb Esquerra Republicana. Ho ha fet aquest mes amb Esquerra Republicana arribant a un acord de pressupostos. que fixava en 200 milions d'euros la inversió en habitatge, un màxim històric. Acords que mantenim, encara que tinguem situació de pròrroga. Pròrroga, per cert, n'hi ha hagut 8 en 15 anys, algunes de les quals de l'alcalde Trias. Per tant, la ciutat, senyor Martí Galvis, ha avançat aquest 2024 que acabem de deixar enrere gràcies també, entre d'altres, a un pressupost expansiu que vam poder aprovar i que arribava als 3.807 milions d'euros. I aquest 2025 ho continuarà fent, no en tingui cap mena de dubte. Seguirem amb totes les inversions previstes, amb diàleg, amb els grups, com fem, amb tots els expedients que doem a aprovació, tant en comissions com en aquest mateix plenari. I a la seva proposició vostè també refereix a governar pel bé de la ciutat i dels seus veïns. Però ser útils als ciutadans per tal d'entomar tots els reptes i les necessitats que tenen no només és responsabilitat d'aquest govern, és responsabilitat de tots els que estem en aquest plenari. També, per tant, és responsabilitat de l'oposició. És més, allò que afecta i que importa als barcelonins no només es decideix aquí, en aquest plenari, també en altres llocs, al Parlament de Catalunya o al Congrés de Diputats. I posats a preguntar-nos coses... em pregunto en què van ser útils els ciutadans els vots contraris al decret llei que van fer mantenir en l'esglai, en el neguit i en la preocupació enorme durant dies l'augment de les pensions o les bonificacions al transport públic o, per exemple, l'impediment als desnonaments als col·lectius més vulnerables. Afortunadament, la situació s'ha redreçat. Ens felicitem perquè és fruit al final del diàleg, la negociació i el pacte i aquests són els fruits que nosaltres seguirem treballant per tenir cada dia.

No vull reobrir el debat que no correspon aquí, ens sembla, sobre els detalls que han acompanyat l'aprovació, finalment, dels decrets socials que Junts per Catalunya va demanar que es fessin al marge de la resta de continguts que englobaven aquest macro decret d'òmnibus. Jo crec que s'ha fet el que s'havia de fer. S'han acabat fent allò que nosaltres demanaven en funció del bé comú. Estàvem parlant aquí en la proposició sobre la seva incapacitat d'aprovar uns pressupostos nous, amb tot el que això representa. No solament això, també han estat incapaços de complir la paraula i el compromís d'adoptar personal d'un govern estable. El senyor Collboni, en aquest plenari, per dues vegades va dir i ara us anuncio que la primera cosa que faré després d'aprovar aquests pressupostos per la via de la cohesió de confiança serà ampliar el govern. Per dues vegades. Va prometre una ampliació del govern que no s'ha produït. No s'ha produït. Estem igual que abans. Han estat vostès també incapaços de llegir la demanda ciutadana de canvi que es va produir el 23 de maig. No ens oblidem. Han estat incapaços de ser alternativa al govern anterior que vostès van dir no pactarem amb la Colau. Això vostès ho van dir a la campanya electoral. També han estat incapaços de complir aquesta paraula Incapaços de mostrar coherència sense un acord de govern, ni projecte, ni full de ruta. En definitiva, han estat vostès incapaços fins avui de tirar endavant un pla de mandat pensat en la ciutat i no només pensat en la seva pròpia supervivència.

Sí, senyor Galvis, menys teatre. Imagino que després de les seves disquisicions no pactarà la deconstrucció o la destrucció del 30% amb el senyor Collboni. I al senyor Collboni dir-li que en les dues darreres setmanes no s'han aconseguit pressupostos per les raons que esmentava abans, han perdut la confiança d'aquest plenari. I en definitiva, aquest matí ho hem vist, entre altres raons o entre altres coses, els barcelonins i barcelonines volen valentia per afrontar temes que afecten a la vida del seu dia a dia, com per exemple la casa Orsola. Tenen temps, tenen temps per rectificar, per sortir d'aquesta soledat i per poder arribar a acords, diguéssim, amb solidesa amb l'esquerra, a acords progressistes. I en el 30% tornen a tenir una nova oportunitat, o tiraran a dreta o tiraran a esquerres. Ja ho veurem.

Moltes gràcies. Esquerra Republicana, 18 segons.

Sí, només constatar que a Esquerra Republicana portem propostes d'habitatge, de comerç, d'esports, de català, per tant, dels temes reals que ens afecten com a veïns i veïnes de la ciutat.

Vox, 10 segons. Molt bé, doncs... Té 3 segons. Secretari, resultat.

Ah, perdó, perdó. Perdó, president, és que no ha sentit el posament de vot final. A favor? A favor també. Molt bé, doncs, permetim aquest últim torn per agrair els suports dels grups municipals amb totes les crítiques que també respectem i entenem perfectament. La vida no són blanques i negres, però respectem i agraïm en concret aquest suport de diferents grups que farà que s'aprovi aquesta proposició. No estem parlant de cap reprovació concreta, però sí que estem constatant un fracàs dels primers 19 mesos d'aquest govern. Per tant, senyor Collboni, li demanem que rectifiqui fins allà on pugui. Gràcies.

Moltes gràcies, regidor.

Resultats? Doncs s'aprovaria la proposta molt favorable de Junts per a Barcelona, va ser en comú i el Partit Popular, el votant contra el Partit Socialista i Vox i l'extensió d'Esquerra Popular.

Molt bé, doncs passem a la següent proposta de resolució que correspon a Barcelona en Comú. Té la paraula la regidora Sanz.

Sí, moltes gràcies. Aquesta és una proposició que respon a aquesta màxima que sentim habitualment a diferents membres del govern municipal dient que vol arribar a acords, però la realitat és tot el contrari. Molts gestos, moltes excuses, molta incapacitat per arribar i fer palesos aquests acords. Perquè, per exemple, amb el principal instrument que té la ciutat de Barcelona per desenvolupar polítiques com són els pressupostos, hem vist un govern que ha renunciat, ha renunciat explícitament, davant de tota la ciutadania, a tenir uns pressupostos d'esquerres. Però el millor és el per què. El per què és perquè prefereixen desmuntar una mesura, una mesura al dictat dels especuladors d'aquesta ciutat, que és la del 30%, que és l'única mesura que permet aturar que passin coses com la que estem veient avui, com la casa ursola, que hi hagi més cases ursola, perquè fa de mur de contenció de l'especulació a la nostra ciutat. Per tant, és una situació bastant inèdita veure un govern renunciar perquè aquest tipus de promotors, d'especuladors de la nostra ciutat proposin aquest tipus de propostes. Nosaltres no ens resignarem, com hem dit, no ens vam aixecar de la taula en cap moment de pressupostos. Volíem que Barcelona tingués uns pressupostos, perquè hi havia moltes coses en joc, com per exemple la que portem en aquesta proposició, que és acabar una infraestructura de sentit comú de l'àrea metropolitana, per als veïns i veïnes, com és el tramvia. I per tant, nosaltres no ens resignarem i seguirem fent política, política útil, i forçarem aquest govern, que té 10 regidors i regidores, no oblidin, 10 regidors i regidores? I per tant, no poden governar com si en tinguessin 41? Per què no els tenen? Per què no els tenen? I la realitat és que estan sols, com s'acaba de demostrar amb la proposició també anterior. I per tant, el que necessiten és arribar a acords, és escoltar el que la resta de grups els plantegem. Com per exemple, doncs aquesta proposició. Una proposició per fer arribar ja d'una vegada per totes el tranvia a Francesc Macià. I per tant, doncs... que el tramvia sigui una realitat el més aviat possible. Sí, aquest tramvia que vostès s'avergonyeixen d'inaugurar, però que nosaltres vam estar al costat de les entitats fent l'única inauguració que hi ha hagut quan el tramvia ha arribat a Verdaguer. Per tant, la connexió del tramvia per la Diagonal n'hem parlat molt en aquest plenari, en les comissions, hem fet comissions... específiques, segur que després amb la senyora Vila tornarem a recuperar argumentaris que hem utilitzat en moltes ocasions. Per nosaltres és un projecte estratègic que respon a les prioritats de mobilitat i de compromisos de descarbonització perquè el tramvia no només és una infraestructura de mobilitat sinó que és una eina per garantir una mobilitat sostenible que estalvia l'entrada de 12.000 vehicles a la ciutat de Barcelona. És una infraestructura dirigida a la cohesió social i territorial perquè ens permet connectar barris i reduir desigualtats perquè connecta fins a nous ciutats de l'àrea metropolitana i perquè a més a més facilita l'accés de tothom a una xarxa de transport públic eficient. Estem parlant d'una estimació de més de 200.000 usuaris. I per fer-ho la licitació integral és clau, assegurar la continuïtat del projecte perquè també evita sobrecostos Aquesta és una de les qüestions importants, ho sabem. Amb la plaça de les Glòries, amb el túnel de Glòries, sabem perfectament que és importantíssim fer les obres tot d'una perquè eviten aquests sobrecostos. I el que plantegem amb aquesta proposició també és una reserva de crèdit plurianual perquè també és la garantia de futur, com molt bé sap el tinent d'alcalde Valls. Per tant, assegura aquesta disponibilitat pressupostària més enllà del context polític. I per tant creiem que s'ha de despolititzar el tramvia d'una banda per totes i que s'ha d'acordar i tirar endavant aquest compromís. Per tant, aquest projecte transcendeix ideologies i beneficia a tota la ciutadania perquè és per fer de Barcelona una ciutat més inclusiva, sostenible i cohesionada. Jo la veritat és que no puc deixar de preguntar-me per quin motiu no volen fer-ho de tot d'una, per quin motiu insisteixen en endarrerir el tramvia fins a Francesc Macià, a qui no volen molestar. És una pregunta que no em paro de fer perquè jo sí que li diré a qui no molesta el tramvia, als veïns i veïnes del Besús. els veïns i veïnes del Bassós, que per fi ara poden arribar al centre de la ciutat amb transport públic de forma ràpida i àgil. Per tant, aquesta és una proposta que és per intentar reconduir la seva incompetència a l'hora d'arribar a acords amb els grups d'esquerres de la ciutat perquè aquesta incompetència no hipotequi el tramvia perquè la gent no s'ho mereix. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Vila de Junts.

Sí, que hi ha alternatives millors al tramvia és evident i no entrarem avui precisament en aquests arguments perquè ho hem fet per activa i per passiva des de Junts per Barcelona perquè avui el que ens porta Barcelona en Comú de fet és a través d'una obsessió seva com és la connexió del tramvia és parlar-nos dels pressupostos i avui el que fa Barcelona en Comú és parlar del pressupost I el que fa per anèssima vegada aquesta iniciativa és posar de manifest que el govern del senyor Collboni és un govern sense ambició, sense projectes, sense suport i volem dir-ho tantes vegades com faci falta perquè la gent n'ha de ser conscient. Però és que senyors i senyores de Barcelona en Comú, vostès en són responsables d'aquesta situació a la ciutat de Barcelona. igual que el Partit Popular, que van signar un xec en blanc per fer alcalde el senyor Callboni, només per evitar que el grup majoritari tingués l'alcaldia. I com deia, avui es posa de manifest aquesta situació perquè senyors i senyores de Barcelona en Comú hi porten una proposició perquè han estat incapaços d'arribar a un acord amb el Partit Socialista. Un acord, el dels pressupostos del tramvia, que se'n va parlant, però no s'acaben de materialitzar mai. Per tant, el que avui intenten fer vostès, i perdonen que heu explicat d'aquesta manera, és colar-nos la seva obsessió i el seu fracàs a través d'aquesta proposició. I em sap greu, senyora Sants, dir-li que vostès han fet el paper d'estrassa. Han fet el paper d'estrassa perquè, com dèiem, han fet el cal del senyor Collboni i ara no els vol ni el govern, ara no li aproven els pressupostos i, per tant, avui es veuen obligats a fer aquesta iniciativa. No entrarem al fons de la qüestió perquè, com dèiem, ho hem parlat moltes vegades, saben quin és el nostre posicionament. El que sí que parlarem és dels pressupostos. Perquè, com que nosaltres sí que tenim model per la ciutat de Barcelona i sabem quines són les necessitats reals de les persones que hi viuen i que hi treballen, el que no farem, i per això ja ho vam dir en el seu moment, és donar suport a un pressupost que creiem que és continuista. que és continuista i que, a més a més, ja exerceix pressió fiscal, una pressió fiscal molt intensa a les classes mitjanes, a les famílies, als treballadors i les treballadores, als autònoms, i per tant, nosaltres creiem que no són uns pressupostos realistes i en base a les necessitats reals, sinó el que responen és aquesta voluntat d'anar-se perpetuant vostès en el govern sense cap projecte concret per a la ciutat. I el greu d'això és que quan un no té projecte per la ciutat de Barcelona és que se'n queda perjudicada la ciutat de Barcelona, perquè Barcelona és una ciutat que té una energia pròpia, que té una iniciativa, que té una empenta i necessita governs que hi vagin a favor, no que estiguin a la passiva esperant que passi el temps i no resoldre, com es deia avui, problemes reals de les persones. Com deia, nosaltres no votarem a favor d'aquesta iniciativa, abans la senyora Tarafa parlava de teatre, creiem que és un teatre, per tant no hi votarem a favor, I també reiterar aquest vot contrari al pressupost de l'alcalde Collboni però també a la seva manera de governar.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Solignac d'Esquerra Republicana.

Sí, moltes gràcies des d'Esquerra i tornant-nos a centrar en el text específic de la proposició, doncs estem completament a favor de culminar l'execució i la connexió tramviaire de Verdaguer amb Francesc Macià i fer-ho amb la màxima celeritat. És una infraestructura evidentment estratègica per l'avenç de la mobilitat sostenible a la ciutat. I tot i saber que hi ha qui defensa aquesta opció contrària, els arguments dels avantatges són molt clars. Reducció del temps del desplaçament de Glòries a Francesc Macià fins a 15 minuts, reducció de vehicles privats en un moment en què estem precisament treballant amb un PMU que ens diu que hem de fer el salt del vehicle privat al transport públic, La reforma d'una avinguda com l'Avinguda Diagonal, amb més espai verd, més espai pel vianant, més espai per la bicicleta, i també un augment d'usuaris, que significa aquesta connexió, que vol dir una amortització de la resta d'infraestructura ja construïda. I de pas, que no és menor, la renovació del recollector i del col·lector de la Diagonal, que ha de permetre aquest augment de la capacitat de pluges torrencials i amb situacions d'inundació, que el que fa és que sigui una infraestructura de present i especialment de futur en el sentit de resiliència climàtica. Tot això hi sumem també al compromís d'Esquerra Republicana que va aconseguir arrencar el govern municipal amb el mandat passat que la connexió el que ha de fer és assegurar que els beneficis que generi la connexió al tramvia revertiran en el sector públic i no en les empreses privades que operen les concessions inicials del servei. I no és una qüestió menor aquesta. De fet, diria que és de les negociacions i dels acords més favorables de la ciutat, perquè és el dret en si de tots els ciutadans i ciutadanes. Per tant, amb l'esperit de la literatura que hi ha en aquesta proposta, que en el fons és fer avançar aquesta connexió, nosaltres hi votem a favor i si el govern municipal decidís què és l'obra prioritària, evidentment ens hi tindria al costat. Ara, dit això, sí que és cert que el tramvia, els últims anys, ens porta a pensar que ha sigut una arma política llencívola, des del mateix inici i amb el mateix plantejament. I la veritat és que sembla que hi tornem, i ara es torna a posar de manifest, amb la relació de les negociacions o no negociacions entre Barcelona en comú i el govern. I senyora Sanz, jo no tinc clar que vostès ho vulguin despolititzar, la veritat, perquè amb l'inici de la seva intervenció, doncs la veritat és que no ho semblava. Per tant, no obrim de nou aquest debat superat de si cal o no la connexió, no hi posin més gasolina, assegurem-nos que arribem a Francesc Macià, que hi evidem sense demores, i evidentment, i si es pot, doncs amb una única licitació, que és el que ens faria avançar i arribar-hi més ràpid.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Milian, del Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Els comuns ens demanen malbaratar més recursos públics amb un projecte que ni la ciutadania ha demanat ni la mobilitat de la ciutat necessita. De fet, el tramvià per la Diagonal és un projecte que la ciutadania ha rebutjat explícitament. i que perjudicarà greument la mobilitat i l'economia de la ciutat. Com si 200 milions d'euros no fossin suficients, ara ens proposen seguir hipotecant el pressupost municipal per assegurar que tramvi arribi fins a Francesc Macià el més aviat possible. És a dir, després d'anys de despeses desorbitades, obres interminables i afectacions a la vida dels vint i els comerciants, volen que accelerem encara més el desastre. Comencem pels fets. La connexió de tramvia per a Diagonal ja va ser rebutjada en una consulta ciutadana l'any 2010, però sembla que l'opinió dels barcelonins només és vinculant quan convé. Ara, en lloc de preguntar si aquesta inversió és una prioritat per a la ciutat, es limita a imposar-se, demanant més diners sense una anàlisi seriosa del seu impacte real. I quin impacte tindrà? Doncs més obres, més tall de trànsit i més afectacions al comerç local. No cal ser un expert en mobilitat per entendre que una diagonal en obres permanents no beneficia a ningú. Mentre altres ciutats europees inverteixen en solucions flexibles com autobusos elèctrics o millors en la xarxa de metro, aquí s'entesten al construir un sistema rígid i que eliminarà carrils de circulació afectant negativament el trànsit. Mentre altres ciutats europees soterran les vies del tren, a Barcelona vostès posen les vies sobre l'avinguda més important. Collapsen la ciutat per motius purament ideològics. Però si no fos prou, el model de gestió del tramvia ja ens ha demostrat que no és beneficiós per als barcelonins. La concessió privada significa que mentre els ciutadans paguen la infraestructura, els beneficis queden en mans d'operadors privats. Quin sentit té continuar ampliant un servei públic que acaba generant ingressos per a empreses privades? Això no s'ha apostat pel bo comú, això és una mala planificació econòmica amb recursos públics. I per acabar-ho d'adobar, aquesta proposta implica una reserva de crèdit plurianual, és a dir, hipotecar els pressupostos futurs per garantir la construcció d'una infraestructura que ja ha demostrat que és cara i ineficient. Això significa que en els propers anys es destinaran milions d'euros a un projecte que no solucionarà els problemes reals de mobilitat de la ciutat, mentre altres inversions més urgents quedaran en un segon pla. Per tot això, nosaltres, el Partit Popular, votarà en contra. deixin de cremar diner públic en infraestructures que no responen a les necessitats de la ciutadania, que ignoren alternatives més eficients i que perpetuen un model de gestió que no beneficia a Barcelona. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos, de Vox.

Gràcies, alcalde. I, de nou, la matraca del tramvia. Espero que a aquestes altures ja ho sepan, però amb les matraces toquen repetir-se. Quin remei. Barcelona es una ciudad muy densa que en las horas punta necesita movilizar gran cantidad de personas que van y vienen del trabajo, del colegio o de otros quehaceres. Estas personas se mueven por sus propios medios o en transporte público. Las tres maneras de hacerlo son legítimas y entendemos deben ser compatibles sin entorpecerse unas a otras más allá de lo inevitable. En esta convivencia de maneras de moverse no vemos que deba tener cabida un sistema de tranvías, esos minitrenes por superficie que lo interceptan todo, condicionando innecesariamente la manera de moverse de los demás y causando graves perjuicios a particulares, empresas y vecinos. Recordemos cómo Barcelona logró eliminar la mayoría de las barreras que suponían las líneas del tren de la Renfe, como aquello conectó barrios y dio vida a la ciudad. En eso supongo estarán todos de acuerdo. El tranvía es, precisamente, una vuelta atrás. Es volver a poner trabas a las comunicaciones, barreras entre barrios o partiendo barrios. Es ocupar los espacios públicos de manera injustificada, peligrosa y fea. Es ocupar espacios para quitárselo a los coches. Y allí está el núcleo del asunto, que no es más que pura ideología alarmista de la Agenda 2030, dictada por cuatro magnates y que nunca ha votado democráticamente. Porque en realidad les importan muy poco los tranvías, si no, ¿qué está pasando con el tranvía azul del Tibidabo? Lo que verdaderamente les importa es estorbar a los conductores, limitar su derecho de circulación y conducirles a la desesperación que les haga deshacerse de sus vehículos. Empezaron contra el coche y ya van yendo contra la moto, por cierto. El tranvía es un sistema de transporte que no tiene la capacidad del metro ni la flexibilidad del autobús. Un término medio entre metro y autobús. Es decir, se lleva lo malo de cada sistema. Tiene la rigidez de los metros en cuanto a que no es posible realizar adaptaciones sencillas de las rutas y tiene muy poca capacidad de transporte comparativamente a un metro. Si bien en cuanto al precio por kilómetro queda también a medias, en cuanto al precio por usuarios resulta más caro todavía que el metro. En conclusión... El tranvía en Barcelona es un sistema de quiero y no puedo. Por eso nos oponemos a él y por eso les pedimos que cambien su idea e inviertan o exijan que se invierta en el metro los esfuerzos que dedican al tranvía. Allí sí que nos encontraremos. Lo primero es terminar de una vez por todas la línea 9 del metro. Estar haciendo tranvías cuando llevamos 22 años sin terminar la línea 9 es tan irracional como desesperante. Menos ideología y más metro. Votamos en contra.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Tiren Baix.

Sí, moltes gràcies, president. Votarem a favor de la seva proposta. Una proposta és una expressió política de voluntat i crec que aquesta proposta intenta buscar acords. És una proposta que diu clarament que l'objectiu és finalitzar la connexió del tramvia el més aviat possible. És una proposta sense exigències i sense... línies vermelles i jo li agraeixo, sincerament. I per això votarem favorablement a la proposta. I votarem favorablement a la proposta perquè, primer, el tramvia és el millor sistema de transport més ben valorat per part de tots els usuaris d'aquesta ciutat. Afavoreix la descarbonització de la ciutat impulsant el transport públic i va vinculat al que és el nostre pla de mobilitat que té una voluntat de reduir els desplaçaments. Millora la cohesió i mobilitat entre els barris de la ciutat, entre els diferents municipis de l'àrea metropolitana, a través de la connexió entre el tram baix i el tram besós. Impulsa la transformació de l'avinguda de Diagonal i, a més, ens permet també arreglar infraestructura bàsica com pot ser el col·lector. Per tot això i perquè el tramvia és i era i continuarà sent un eix central del nostre pressupost. i votarem a favor. I el govern municipal treballarà per a que aquesta modificació es porti al plenari o al Consell de Govern el més aviat possible. Intentarem que sigui el febrer i veurem si s'ha de fer a través d'un acord plenari o a través d'una comissió de govern i així ens informarem els grups de la forma que nosaltres ho podem realitzar. Amb la qual cosa, poca cosa més, tinc a afegir en aquests moments que votar a favor respecte a una proposta que és veritat, que s'ha de despolititzar i ha de transcendir ideologies. A vegades no dona aquesta sensació. Gràcies.

Moltes gràcies. La ponència té un minut i mig.

Sí, moltes gràcies. Bé, doncs, sobretot pels vots favorables, ara m'hi referiré, dels vots contraris, anar de nuevo bajo el sol. Jo, com sempre he dit, m'hauria agradat que la incorporació del regidor Calvet al grup de Junts a la ciutat de Barcelona hagués portat que els acords que vam ser capaços conjuntament de tirar endavant, entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, que van fer possible precisament que el tramví arribés a Verdaguer, d'alguna forma inspirés aquesta nova etapa del grup de Junts per Catalunya. Lamento que no sigui així i que la posició de la senyora Vila sigui encara la prioritària del grup. En tot cas, és un projecte de molta transcendència, és un projecte de molt consens perquè, insisteixo, Vam arribar a acords amb el president Mas, amb el president Puigdemont, amb el president Torra, per poder tirar endavant precisament aquesta infraestructura i demostra que no tothom fa partidisme en el grup de Junts per Catalunya en relació al tramvia. A partir d'aquí, com deia, la dreta en contra dels veïns del Besòs. Per què no estan en contra de Barcelona en Comú, senyora Vila? Estan en contra que els veïns del Besòs arribin al centre ràpid. i puguin anar amb transport públic. Igual que han estat en contra aquests dies i han jugat amb la vida de la gent amb les tarifes del transport públic al Congresso dels Diputats. Igual, és indecent que facin política des d'aquesta perspectiva. I, com deia als partits d'esquerres, agrair el vot favorable perquè com estem d'acord en tirar endavant aquesta proposta. Jo també li agraeixo el tor, senyor Valls, l'única cosa que li demanaria és, no hi ha exigències, l'única és que realment presentin un calendari per donar certeses a la ciutadania de quan estarà acabada aquesta infraestructura i sobretot de donar certeses que sigui el més aviat possible, no per capricis, sinó per utilitat als veïns i veïnes, com deia, del Besós.

Al grup socialista li queda un minut i mig. Escarra, 32 segons. Escarra, 32 segons. PP, 32 segons.

Vox, 14. Només una cosa, senyor Valls. Tot el que ha dit, que té raó, totes aquestes avantatges del tramvia, també les té un autobús elèctric o de gas i no té el mateix cost. Gràcies.

Retinent baix? Sí, no, molt ràpidament. Transaccionar sovint és intentar renunciar a coses i transaccionar normalment no li agrada a la gent perquè renuncies a les teves posicions ideològiques. Però crec que és important que tots i cada un de nosaltres sapiguem que transaccionar és més positiu que defensar els nostres propis ideals perquè a vegades un té la sensació que, un té la percepció que transaccionar és com una traïció. Continuem tenint aquest Ajuntament un fraccionament polític que continuarà existint. I més enllà d'aquesta votació, que jo crec francament que és important, i agraeixo de més el to de tothom, i sobretot valorar i posar en valor també que el fet que votem el tramvia no vol dir que nosaltres no estiguem a favor del metro. Avui a l'Eixample hi ha una obra extraordinàriament important que és l'Illa 8, que té unes afectacions molt importants i que donarà resposta a 19 milions aproximadament de moviments dins el mar de la ciutat. El tramvia dona resposta aproximadament a 31 milions. Per això, quan nosaltres diem que les coses s'han de fer a parts, ho diem bàsicament no perquè tinguem un capritxo polític, ho diem senzillament perquè hem de valorar també, i és una opció del govern, i és una responsabilitat del govern, valorar quines afectacions produeixen les obres a la mobilitat pròpia de la ciutat. En tot cas, es ratifica una part molt important d'aquest pressupost i ho agraeixo totes les formacions que voten favorablement. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Resultat?

Doncs s'aprovaria la proposta molt favorable a Barcelona en comú, Esquerra Republicana en el grup socialista i el vot en contra de Junts per Barcelona, PP i Vox.

Vull donar les gràcies, evidentment, als regidors i les regidores que m'han fet confiança, especialment les persones que no són de la meva opció política, perquè estic convençut que han fet l'opció que ells han considerat, i ella és la millor per a la nostra estimada ciutat de Barcelona. Per l'explicació dels vots em correspon cedir la paraula als portaveus i les portaveus dels caps de llista per l'ordre següent en virtut dels resultats electorals. I en aquest sentit dono la paraula a l'inostríssim senyor Gonzalo Dioro Pulido en representació de vots.

Moltes gràcies. Bona tarda a tothom. Per mi és un gran honor adreçar-me a tots els barcelonins des d'aquí, a aquest històric i emblemàtic salaudescent de Barcelona. Y quiero dirigirme a ellos para decirles ante todo gracias. Gracias especialmente a todos los que con su voto han permitido que estemos hoy aquí por primera vez en la historia representando a la Barcelona que madruga, la que no se rinde, la Barcelona que disiente del consenso que pretende imponernos cómo pensar, cómo desplazarnos o cómo vivir. La Barcelona valiente, que sin faltar el respeto a nadie y sin usar jamás la violencia y muchas veces recibiéndola, clama con su voto por la vuelta del sentido común a una ciudad tan castigada y tan dejada por su clase política. Quiero dirigirme especialmente a aquellos barceloneses que han votado opciones no separatistas ni de izquierda radical que no han conseguido representación en el consistorio para decirles que no están huérfanos, que se sientan representados por Vox porque también vamos a defender sus intereses y su manera de entender esta maravillosa y maltratada ciudad. Y a los que han votado otras opciones aquí representadas les quiero dar las gracias por amar esta ciudad y decirles que Vox está aquí para cambiar las cosas, para mejorarlas y que por mucho que el resto de partidos y los medios de comunicación subvencionados nos etiqueten y nos demonicen día tras día, el tiempo y las acciones demostrarán que hemos venido a construir todo lo que los políticos de toda la vida llevan años destruyendo en nuestra ciudad. Con Vox no valen tacticismos como los que hemos visto estos últimos minutos. ni intereses creados. Vamos de frente y estamos aquí para defender los intereses de todos los barceloneses y sacar a Barcelona de la confrontación permanente del separatismo y la pobreza de la izquierda para situarla en el lugar que le corresponde en el mundo. Como hicimos al inicio de la campaña electoral, impulsando un manifiesto por unas elecciones libres y sin violencia que, por cierto, no quiso firmar ni un solo partido, volvemos a hacer un llamamiento al resto de formaciones aquí presentes a que mantengan una actitud respetuosa y democrática hacia nuestra formación y especialmente hacia nuestros votantes. Casi un 6% de barceloneses han decidido que estemos aquí y las llamadas a realizar un cordón totalitario contra nuestras iniciativas y a censurar la representación de Vox en este consistorio atentan directamente contra los intereses de los barceloneses y son una muestra más de la actitud profundamente sectaria y antidemocrática de quienes los incitan. No vamos a ceder ante chantajes, amenazas ni presiones de ningún tipo. No hemos cedido cuando han atacado nuestros actos y carpas informativas. No cedimos cuando se nos impuso el silencio mediático. No cedimos cuando se atacó a nuestras familias en nuestros trabajos. Y no cederemos tampoco ahora que miles de ciudadanos han decidido confiar en nosotros pese a las campañas de difamación y violencia ejercidas contra Vox. No cederemos porque hacerlo sería trecionarles a ellos y convertirnos en un partido más que cede y abandona a sus votantes. No lo haremos. Así que pierdan toda esperanza. Contra nosotros no van a valer ni vetos, ni mordazas, ni ataques. Vox viene a defender en el Ayuntamiento de Barcelona las necesidades de los vecinos de todos los distritos y barrios de Barcelona. Desde Sarrià a Sant Martí, desde Nou Barres a la Zona Franca, desde Sants hasta el Raval, pues todos hemos sufrido estos años de suicidio como sociedad que ha causado el separatismo con su maldito procés y de dejadez extrema, delincuencia y desgobierno del PSC y la señora Colau. Porque las necesidades de los barceloneses, frente a los problemas generados por sus políticos que viven en su burbuja, son comunes. Son esos problemas que preocupan a la gente corriente, los problemas de los que se habla en las terrazas, en las reuniones de vecinos, en los encuentros familiares o a la salida de los colegios. Esos problemas de la gente corriente que solo quiere tener un trabajo, seguridad para sus familias y libertad. Y que los activistas mantenidos, los medios de comunicación y los partidos del consenso progre niegan. Mientras el Ayuntamiento gasta millones en subvencionar prensa y chiringuitos afines, en destrozar la movilidad, en machacarnos a prohibiciones y en inundar de radares toda la ciudad para estrujar nuestros bolsillos aún más, el 32% de la población Un tercio de los barceloneses vive en el umbral de la proeza. Cifras nunca vistas en una ciudad que desde la revolución industrial había sido siempre gobernar a quien gobernara el referente y motor económico de España. Mientras tanto, los políticos de siempre, los que no saben qué es pagar una nómina, levantar una persiana o enviar currículums sin obtener respuesta, siguen en su mundo. La defensa de los intereses de los barceloneses comienza en el decoro en las formas. Y un acto de juramento ante el Rey, la Constitución y la Estatuto de Autonomía debe tomarse con el debido respeto que les debemos a los vecinos, que son los que pagan nuestros sueldos. No olvidemos eso nunca. La izquierda y el separatismo han acabado con una ciudad que era la envidia de España y Europa. Una ciudad donde había oportunidades para formar un futuro próspero y llevar a cabo un proyecto de familia estable y seguro. Hoy, desgraciadamente, Barcelona es la imagen perfecta de las consecuencias del proyecto que la izquierda y el separatismo quieren para la gente corriente. Sus políticas la han convertido en una ciudad enemiga de las familias, de los trabajadores, de las empresas, de la seguridad, tanto física como jurídica. Una ciudad que perjudica a los más humildes, que los expulsa por no tener dinero suficiente como para comprarse un coche eléctrico, a los que perjudica con sus leyes liberticidas que encarecen el coste de la vida y a quienes condena a la miseria y a la inseguridad con la promoción de la inmigración irregular masiva y de la ocupación. Una ciudad que no se reconoce a sí misma, que ha olvidado su sentido de ser, que desprecia sus tradiciones y su cultura. Barcelona no está para titubeos, señor alcalde, ni medias tintas ni juegos de palabras, tampoco para quedarse sentado sin hacer nada. Es el momento de principios firmes y voluntad política para poner orden y sentido común. Es el momento de gobernar para los barceloneses y no contra ellos, como se ha hecho estos últimos años, para hacerles la vida más fácil a las personas honradas y mucho más difícil a los delincuentes. En definitiva, es tiempo de tener una administración que se preocupe por fin de solucionar los problemas reales de la mayoría y no de imponer delirios ideológicos de unos pocos. Nosotros hemos venido a cambiarlo todo. No hemos venido a relevar a otros que antes ocupaban asientos, hemos venido a cambiar políticas. Tristemente parece que no vamos a tener ese alcalde que se atreva a revertir las políticas de ruina e inseguridad que se han aplicado en las últimas decenas. Señor alcalde, por lo que se ve empieza la cosa mal, pero aún así... Cuente usted con nuestro apoyo en todas las medidas que supongan reconstruir nuestra ciudad y los derechos que se han arrebatado los barceloneses. Si por el contrario viene más de lo mismo, encontrarán en nosotros su peor pesadilla. Nos esperan por delante cuatro años decisivos para recuperar esta ciudad o acabar de rematarla. Por eso que nadie dude de que a partir de hoy en el consistorio de Barcelona hay una fuerza política como Vox, cuyo compromiso irrenunciable es el de trabajar incansablemente para construir un futuro distinto al que la izquierda y el separatismo han condenado esta ciudad. Visca Barcelona, visca Catalunya y viva España.

Té la paraula l'ilustríssim senyor Daniel Sidera en representació del Partit Popular.

Moltes gràcies, senyor alcalde, regidors, regidores, autoritats, ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Soc net d'una taquillera del metro de Barcelona i soc fill d'un guàrdia urbà de la ciutat de Barcelona, del que vaig aprendre a estimar Barcelona i que em va ensenyar, a més a més, a complir sempre amb la paraula donada. És per aquest motiu que estic aquí per dir que he complit amb la meva paraula. La paraula que he donat als barcelonins i a les barcelonines durant aquesta campanya electoral. No faria alcalde a un separatista ni permetria que els comuns fossin el govern municipal de la ciutat de Barcelona. Nosaltres Nosaltres volem ajudar perquè Barcelona torni a posar-se en marxa. Nosaltres volem ajudar perquè Barcelona torni a engegar, perquè torni a brillar, perquè torni a ser la Barcelona que a tots ens va enamorar. Ho hem fet i avui, en aquest exercici de responsabilitat, hem donat el nostre suport a un alcalde que no és separatista que estima la ciutat de Barcelona i que s'ha compromès amb nosaltres a treballar per fer que aquesta ciutat torni a ser la Barcelona que a tots ens va meravellar. Per aquest motiu hem donat suport a Jaume Coimoni com a alcalde de la ciutat de Barcelona. Vam demanar que els comuns no hi fossin al govern i avui mateix ells han fet un comunicat dient que no formarien part d'aquest govern i que passaven a l'oposició. Jo estic convençut que no és només unes paraules preelectorals sinó que aquesta voluntat expressada pels propis comuns i també pel alcalde de Barcelona seran complides d'ara cap endavant. A pocs dies de les eleccions generals, a 36 dies de les sèries generals, vostès poden comprendre que no ha estat fàcil per a nosaltres donar suport a un alcalde socialista, el nostre principal adversari en el govern d'Espanya. I ho hem fet més enllà d'interessos electorals o personals perquè sempre he dit que prioritzaríem els interessos de la ciutat de Barcelona per sobre dels meus interessos personals i per sobre també dels interessos del meu partit polític. Però a partir d'ara, senyor Coiboni, és seva la responsabilitat de formar un govern que torni la il·lusió a la gent. I seva és també la responsabilitat que aquells que vostè va assenyalar durant la campanya electoral com els responsables de tots els mals que pateix Barcelona, els comuns, no estiguin al govern. Aquest, senyor Coiboni, no és... un suport perquè segueixi fent el que ha fet en els darrers anys. Es tracta de treballar i prendre's en sèrio Barcelona. Es tracta d'apostar pel creixement econòmic de Barcelona, per atraure inversions i talent, per acabar amb la moratòria hotelera, per ampliar l'aeroport, per respectar la nostra guàrdia urbana i dotar-la de més mitjans i efectius. En això cregui'm, senyor alcalde, que ens tindrà al seu costat. No ens trobarà en la lluita contra el vehicle privat, ni amb la turismofòbia, ni a la reserva del 30% dels habitatges, ni a la pujada de taxes impostos, ni tampoc en el suport als ocupes. No es tracta de passar d'un govern de Colau i Coiboni a un govern de Coiboni i de Colau. Colau ja és història, i a vostè, senyor Coiboni, le corresponde trabajar para convertirla en un mal sueño que jamás debimos tener. Es lo que yo le he pedido y espero que usted lo cumpla. Se trata de tener un gobierno y un alcalde que respete a todos, que trabaje para todos, que gobierne para todos, que cumpla y haga cumplir la ley, que no se esconda cuando el rey de España viene a Barcelona, que se deje la piel para atraer inversiones y atraer grandes eventos. No sé si usted, señor Coiboni, tiene capacidad para hacerlo, pero espero que al menos tenga la voluntad de intentarlo. Soc conscient que el més còmode hagués estat votar-me a mi mateix. Molta gent m'ha demanat que ho fes i permetre a Trias ser alcalde. He parlat aquests dies amb Xavier Trias i la música No m'agrada. No és el que necessita Barcelona. No és bo que arribi a aquest plenari amb un acord tancat amb Esquerra Republicana, complint així el mandat de Pere Aragonès de construir un front comú independentista en previsió d'un futur govern d'Espanya en mans del Partit Popular. Senyores i senyors, treballarem com sempre ho hem fet per Barcelona. Farem una posició constructiva i lleial als barcelonins. Serem garantia de moderació i de seny. Som el partit de la llibertat i de la responsabilitat. Som el Partit Popular, però sobretot som ciutadans que estimem Barcelona, que estimem Catalunya i que estimem Espanya. Moltes gràcies.

Bé, doncs, té la paraula l'ilustríssim senyor Ernest Maragall, en representació d'Esquerra Republicana de Catalunya, Acord Municipal.

Bona tarda, ciutadanes i ciutadans de Barcelona. Bona tarda, Xavier Trias. Bona tarda, companys i companyes regidors i regidores. Bona tarda a tots els que ens acompanyeu avui després de mesos de treball, després d'una campanya intensa, després d'unes setmanes encara més intenses i després d'unes hores especialment alliçonadores. Acabem d'escoltar el programa de govern que s'acaba de votar. Acabem d'acabar la instrucció de qui ha decidit, de qui ha pres l'última decisió, no sol, degudament ben acompanyat o mal acompanyat, sobre el que ha de fer i el que ha de representar el govern d'aquesta ciutat. Tinguem-ho clar. Aquest ple no té res a veure en Barcelona. Aquest plaer ni de nosaltres té a veure amb dret o esquerra, i encara menys té a veure de debò amb independència. Té a veure amb poder fred, descarnat, explícit. Molt bé, necessita l'espectacle del poder actuant, del poder prenent decisions. del poder per sobre de qualsevol voluntat democràtica i majoritària, com la que havia après aquesta ciutat. Avui jo només penso en Barcelona. Avui jo només penso en Barcelona, en la ciutat que m'ha vist riure, plorar, treballar, disfrutar, estimar, i que m'ha permès conèixer-la profundament. És el mateix que vaig dir fa quatre anys. en circumstàncies, per cert, massa semblants. En aquests quatre anys i els últims mesos he viscut aquestes sensacions molt intensament, la del viure, escoltar, rebre, estimar, conèixer aquesta ciutat. He rebut les mirades d'exigència, de dubte, d'aquells que em preguntaven tantes vegades si sabria estar a l'alçada, si seria part de l'esperança o de la llarga llista d'aquells que els ciutadans diuen res de política, o tots els polítics són iguals. Jo afirmo avui solenament que seguiré sent part de l'esperança. Sempre ho he volgut ser i he treballat per ser-ho. Avui, més que mai. Avui em comprometo a seguir representant l'esperança, a seguir representant l'esperança contra la frustració, la decepció i la indignació, totes elles més que legítimes en aquests moments en aquesta ciutat. Avui, malauradament, tornem a veure, a viure, un espectacle indigne per a aquesta institució. Un acord contra la voluntat majoritària de la ciutadania. De fet, un acord contrari al que avui clama la ciutat, el que avui espera la ciutat, el que avui vol la ciutat. Aquells que es diuen progressistes i transformadors avui neguen rotundament aquesta condició, la desmenteixen brutalment en nom del poder i tornen a enviar el missatge que tot s'hi val, que tot s'hi val per assolir aquest poder, tot s'hi val per seguir manant. I òbviament aquesta no és una bona notícia per a aquesta ciutat. Deixi-me agrair molt especialment al senyor Trias el obteniment d'aquestes setmanes. Ell ha pres l'iniciativa, ha assumit el risc, en tant que legítim guanyador de les eleccions. I ho ha fet amb una disposició plena a la conversa personal, a la negociació lleial, al treball dels equips, que agraeixo i valoro molt especialment, que ens ha permès arribar a un acord pensat... total, exclusiva i plenament per Barcelona, per dur endavant aquesta ciutat. Un acord que publicarem immediatament, si més no perquè el pugui comparar amb què? Amb quin programa és elegit avui el senyor Collboni? Amb quin acord entre el Partit Popular, el Partit Socialista i els comuns d'aquesta ciutat? Quin és el contingut que ha permès el senyor Collboni avui ser elegit alcalde? Coneixeran el nostre i podran contrastar i podran valorar exactament el que ha succeït i el que estava sobre la taula. Nosaltres hem titulat el nostre acord, acord per a un govern de canvi, proleix i benestar. I constataran com el desplegament de les seves unes quantes pàgines, és absolutament coherent amb els tres conceptes. Coherent, concret, en termes de definició d'objectius, d'ambició i d'instruments per assolir-los. Què vol dir política? Per mi, i jo creia que per mi gent, però ja veig que no, política volia dir representar, governar, decidir, transformar. És a dir, també vol dir gestionar la contradicció inevitable entre objectius i capacitats, entre ambicions i limitacions, entre conviccions i la realitat social i econòmica que toca abordar. Política és construir, pensar, proposar, debatre, intentar buscar la millor forma possible per passar de la ideologia a l'acció política, a l'acció de govern perfectament contrastable. Jo hi crec, en la política, i segueixo creient. Clar, crec en la política en majúscules, al contrari del que avui hem pogut constatar un cop més. De fet, deixem-ho dir també, és obvi, decisions com les que avui s'han pres en aquesta sala són les que allunyen explícitament la ciutadania de les institucions i de la nostra responsabilitat de representació democràtica. Soc conscient i lamento profundament l'oportunitat perduda per reconstruir la confiança que estava en joc i que estàvem a punt de recuperar en aquest terreny. Una de les bases del nostre acord. Recuperar la confiança, la connexió entre institució i ciutadania, entre ajuntament i societat. El seu govern, senyor Collboni, no ho tindrà fàcil. Però no només o no especialment per l'oposició que li puguem fer des dels grups, serà la ciutadania que li farà l'oposició. La ciutadania no perdurarà aquest espectacle, ja els ben assegurats. La ciutadania que va demanar canvi, que va decidir canvi. De manera que deixi'm acabar amb un exercici, jo crec que per mi imprescindible, de petita memòria. Fa quatre anys, en aquest mateix plaer, jo mencia una amiga, una companya, que havia quedat just el primer regidor que no entrava en la llista, en la condició de lectes. i es parlava d'ella i deia, la Marina Gasol viu, existeix i cuida la seva estimada Ciutat Vella. Jo deia això el 2019, quan pensava que la Marina Gasol, que aquell dia havia ficat a les portes, ens deixava fa pocs dies, fa poques setmanes. Jo vull seguir vivint i cuidant Ciutat Vella i tota la ciutat, de dalt a baix. en tots els seus barris, en totes les seves magnífiques, diverses i extraordinaires realitats, la seva riquesa i la seva exigència. Jo vull cuidar de cada una de les Barcelones, acompanyant de totes les marines de gasol que afortunadament segueixen existint. El grup d'Esquerra Republicana a qui represento amb tant d'orgull com convicció seguirà servint aquesta ciutat i aquest país i seguirà servint la seva llibertat, els seus drets, les seves ambicions, la seva esperança, que no morirà en cap cas. Moltes gràcies.

Té la paraula la senyora Ada Colau, en representació de Barcelona en Comú, Confluència.

Molt bona tarda a tothom. Bona tarda al nou alcalde de la ciutat de Barcelona, regidors i regidores, veïns i veïnes que ens acompanyeu. Permeteu-me que comenci amb unes paraules excepcionals per una situació que em sembla excepcional i que ha de ser anomenada, i és que per primer cop en aquest Saló de Plens i en aquest Ajuntament hi ha representants de Vox a l'Ajuntament de Barcelona. Els demanaria que em deixin parlar, gràcies. Tenen dret a estar aquí, això no ho pot qüestionar ningú, perquè els han votat una part de la ciutadania. Però jo sí que els vull deixar molt clar que nosaltres no pensem normalitzar la seva presència i encara menys el seu discurs d'odi i les seves polítiques, que tempten els drets humans, que tempten contra les dones, que qüestionen els drets LGTBI o els drets de les persones migrants. Com a dona feminista, com a persona que pertany al col·lectiu LGTBI i que avui porto la bandera, que és la que millor i més em representa, els dic que efectivament podran estar aquí, però nosaltres ni serem amables ni els donarem la mà i respondrem i rebatrem cada un dels seus arguments masclistes, racistes o LGTBIfòbics. Hem vingut a un ple d'investidura que no ha estat exempt d'atenció. També va passar fa quatre anys, efectivament. També hem vingut, en el nostre cas, que no sabien exactament quin seria el resultat final. No hem participat absolutament de cap pacte amb cap formació política. Jo demanaria respecte. Estem en el Saló de Cent, en un ple d'investidura, i crec que el huliganisme no li convé gaire a la política ara mateix. Per tant, que tothom pugui parlar.

Demano, sisplau, que respectin els trons de paraula dels representants electes i que intervenen en aquest plenari en aquests moments. Gràcies.

Com dic, Barcelona en Comú ha vingut aquí, en aquest ple, sense fer cap pacte amb cap formació política, sense tenir certeses com acabaria aquesta investidura, però amb una única certesa, que l'hem explicat en un comunicat que hem fet públic, que és que nosaltres anem directes a l'oposició. En qualsevol dels casos, nosaltres anem directes a l'oposició. Evidentment, no perquè ho digui el Partit Popular, sinó perquè aquesta ha estat la nostra decisió, consultada amb els òrgans corresponents de la nostra organització. Senyor Trias, em sap greu perquè segur que la vivència personal no ha estat agradable. Vostè pensava ser avui alcalde. És cert que va ser la força més votada en unes votacions molt ajustades, amb només 11 regidors, però és cert que va quedar primer. I sap que té el meu respecte personal. Però com vostè mateix va reconèixer en tots els debats que vam compartir tenim les nostres formacions models de ciutats oposades. De fet, vostè es va presentar a les eleccions sense fer cap proposta en positiu i només dient que volia desfer tot el que havíem fet nosaltres. Per tant, comprendrà que nosaltres tinguéssim la responsabilitat d'evitar un govern de junts, encapçalat per vostè, que, a més, ja va tenir quatre anys d'experiència a la ciutat de Barcelona i que va suposar barrer lliure per l'especulació, per el turisme massificat, una desinversió en transport públic, un oblit dels barris populars i, recentment, el seu propi partit és el que ha votat contra la regulació dels lloguers, que és una de les coses que, a més, necessita la ciutat de Barcelona a dia d'avui. Només per posar alguns exemples d'aquests models oposats que tenim. Per tant, entendrà que a nosaltres no ens sembla bona idea que la formació de junts, i si em permet, també veient alguns dels convidats i convidades d'aquesta sala que havien convidat, que la convergència del 3% crec que no havia de tornar a l'Ajuntament de Barcelona ni a governar aquesta ciutat. Només cal veure el mapa del vot a la ciutat per veure clarament que quan han parlat de majories i d'expressió massiva de la ciutadania, els únics que els han votat massivament a Junts per Catalunya són les elites de la ciutat. No han estat els barris populars, han estat les elites de la ciutat i de forma molt i molt concentrada. I precisament aquesta setmana, per exemple, també una representant molt destacada, que també està avui aquí al Saló de Cent, normalitzava que es permeti governar una racista feixista a l'alcaldia de Ripoll. Efectivament, tenim models oposats de política i de ciutat. I, senyor Maragall, a mi em sap molt greu que una altra vegada haguem fracassat amb un pacte d'esquerres, que és el que nosaltres vam proposar des del primer moment. Em sap molt greu. I amb una cosa sí que té raó, senyor Maragall, que és que no s'ha fet tot prou bé. Jo amb això li dono la raó. Des del primer dia nosaltres ho vam dir en campanya, ho vam practicar durant els quatre anys en què he estat alcaldessa el darrer mandat i ho vaig dir la nit electoral. Nosaltres proposàvem un pacte d'esquerres. El senyor Maragall en principi no ho veia gaire clar, però és veritat que em va dir que estava disposat a seure. I és veritat que qui no va voler seure alhora amb el senyor Maragall en vi va ser el senyor Collboni. I això és un error del senyor Collboni claríssimament. I això ho dic... perquè, efectivament, avui nosaltres hem votat a Jaume Collboni, però ho hem fet sense entusiasme. Ho hem fet clarament com una aposta per al mal menor, acabo d'explicar el model oposat que tenim amb el senyor Trias, i com que la política és servir a la ciutadania que ens ha votat per defensar les polítiques concretes que portem al nostre programa, I per defensar allò en què creiem i que, per exemple, un pacte d'esquerres algun dia sigui possible a la ciutat de Barcelona, no deixarem de lluitar per aquest objectiu, perquè crec que això sí que representa la majoria de la ciutat. La majoria de la ciutat s'expressa en el seu vot. 24 regidors i regidores són de formacions d'esquerres votades per la ciutadania. I sempre hem defensat que aquesta és la majoria més representativa per la ciutat. Però és cert que el senyor Collboni no va voler, malgrat ser el segon més votat, no va voler explorar aquesta possibilitat, no va voler fer una reunió a tres, i amb això li dono la raó al senyor Maragall. Per tant, nosaltres no hem format part de cap pacte, com dic, i estem aquí votant una investidura per defecte, per tenir un mal menor. Que ningú s'equivoqui, aquest no és el vot que hem fet nosaltres ara, no és un vot antiindependentista, ho hem demostrat ja moltes vegades, tenim molta gent independentista també dins de Barcelona en Comú i dins dels Comuns, hem estat en contra de la judicialització de la política i defensem la llengua i la cultura catalana. i defensarem sempre el dret a decidir. Per tant, aquest no és un vot en clau nacional en absolut. Potser el seu pacte sí que ho era. El nostre vot no és en aquesta clau. El nostre vot és en clau estrictament de ciutat, de barris, de persones i de polítiques concretes. I senyor Collboni, l'he d'interpel·lar com a nou alcalde de la ciutat de Barcelona. Ahir ens van proposar, el darrer dia, ens van proposar un pacte, un pacte que incloia comptar amb els vots del Partit Popular i, per tant, ens proposaven que féssim un pacte de coalició secret. I nosaltres ho vam rebutjar, perquè nosaltres creiem que no hem de fer pactes secrets, que no hem d'amagar res i, per tant, hem rebutjat al signar un pacte secret de fer govern de coalició. No creiem que aquesta sigui la bona política i per això hem dit que anem directes a l'oposició. I espero que no hi hagi cap altre pacte secret o proposta de pacte secret abans d'entrar en aquesta sala, perquè hi ha un altre fet, i és que podria semblar que nosaltres li hem regalat els vots, però en realitat permeti'm que li digui en llenguatge col·loquial que aquest seria un regal enverinat. Perquè nosaltres anem a l'oposició. I vostès només tenen deu regidors i regidores. I amb deu regidors i regidores és impossible, absolutament impossible, governar la ciutat de Barcelona. Com a alcaldessa d'aquesta ciutat que ho he estat durant vuit anys, els dic que sé... que és del tot impossible governar la ciutat de Barcelona amb deu regidors i regidores. I, tal com vaig dir durant tota la campanya, s'han de fer pactes. I nosaltres defensem que aquests pactes siguin entre forces d'esquerres que representen la majoria de la ciutadania de Barcelona i la majoria de la voluntat popular. Per tant, no entrarem al govern i, en tot cas, senyor Collboni, després d'haver tingut un comportament, crec que una mica erràtic, formant part d'un govern de coalició progressista amb nosaltres, sortint quatre mesos abans de les eleccions sense ni donar explicacions per fer campanya, i després apuntar-se a moltes de les crítiques que ens feien els mateixos representants de Junts per Catalunya, comprendrà que la confiança està sota mínims, suposo que ho entén, I queda molta feina per endavant, com per un alcalde, per reteixir confiances en el futur. Jo crec que avui nosaltres aquí li estem expressant l'última oportunitat que té de ser capaç de teixir una aliança d'esquerres per la ciutat de Barcelona. Perquè com a dona d'esquerres hi dic que aquesta és una ciutat progressista que necessita governs progressistes forts i estables. I per això des del primer dia li vaig proposar que ens asseguéssim al senyor Maragall, vostè i jo, i no va voler. Crec que és un error, crec que és un error molt greu. En tot cas, ho seguirem defensant a Barcelona, a Catalunya i a l'Estat, governs pro-racistes, i més amb els temps que venen, i més amb els governs que estem veient de Partit Popular, de Vox, que València estan ja negant la violència masclista i atemptant contra els drets de les dones i d'altres col·lectius. Davant d'això calen governs pro-racistes, però els governs pro-racistes s'han de treballar, s'han de generar des de la confiança i s'han de posar polítiques concretes en el centre. Nosaltres és el que farem amb tota l'honestedat, amb tota la transparència, no acceptarem cap pacte secret i, sota llums i taquigrafs, els més de 131.000 veïns i veïnes que ens han fet confiança els diem que farem el màxim esforç per defensar la ciutat, per defensar els seus barris, per defensar els drets dels veïns i les veïnes i les polítiques que hem tirat endavant aquests últims vuit anys i que estan en el nostre programa i que, insistim, tenen molts punts de coincidència amb les formacions proracistes. Per tant, defensarem amb aquests 131.000 vots i ara des de l'oposició que es puguin construir pactes d'esquerres i que evidentment tirin endavant totes les polítiques pro-racistes que en molts casos de forma pionera i amb molt d'orgull s'han impulsat aquests darrers vuit anys. la inversió en les escoles públiques, la protecció de les nostres escoles, la pacificació dels nostres carrers augmentant el verd a tota la ciutat, el que s'ha anomenat Superilla Barcelona i que ha tingut amplis reconeixements internacionals, que s'estigui fent més habitatge de lloguer social que mai a la ciutat de Barcelona, que s'estiguin fent cooperatives d'habitatge, que l'economia social i cooperativa hagi crescut com mai, que s'hagi fet un pla de barris que per fi ha triplicat la inversió en zones oblidades com podia ser la del Besòs, que s'estiguin fent polítiques de cures, polítiques feministes com no s'havien fet, que s'hagi tingut la valentia per primer cop d'enfrontar-se als fons voltors, d'enfrontar-nos a la massificació turística encara que això ens hagi suposat una guerra judicial, amb més orgull que mai reivindiquem no només aquest llegat, sinó que aquestes són les polítiques que necessita el present i el futur de la nostra ciutat. I això és el que defensarem dins del ple i a la ciutat, al costat de la ciutadania, al costat dels moviments socials, perquè cap d'aquestes polítiques retrocedeixi ni un sol mil·límetre i, en canvi, segueixin avançant. Per tant, per fer polítiques concretes, per posar les persones al centre, per fer polítiques pro-racistes, Caldrà construir majories progressistes, correspon a qui ocupa l'alcaldia liderar aquestes majories i, per tant, hi ha moltíssima feina per endavant per teixir confiances i l'única majoria que podria donar aquestes polítiques progressistes a la ciutat és la que sempre hem plantejat. Seria un acord per nosaltres sempre desitjat amb Esquerra Republicana, amb el Partit Socialista. Aquest cop no ha pogut ser, però ha de ser possible. Nosaltres sempre estarem disponibles, però ara defensarem els veïns i les veïnes i les polítiques concretes, progressistes i avançades des de l'oposició. Moltes gràcies.

Té la paraula la listríssima senyora Laia Bonet, en representació del Partit dels Socialistes de Catalunya, units per avançar a la candidatura de progrés.

Gràcies, alcalde, regidores, regidors, autoritats que ens acompanyen avui aquí al Saló de Cent, senyores i senyors, Avui és un dia important per la ciutat. Avui el Consell Plenari ha elegit un nou alcalde. És cert que ha estat probablement l'elecció més intensa d'aquests 44 anys d'Ajuntaments Democràtics. Intensa i incerta fins al darrer minut. Vivim en una democràcia representativa, tot i que a vegades hi ha qui ho oblida. Els electors van votar el 28 de maig i els seus representants, els regidors avui, aquí electes, hem d'interpretar aquest vot per elegir l'alcalde. Nosaltres, des del PSC, hem interpretat el vot del 28 de maig com un vot de canvi i com un vot de progrés. És a dir, els barcelonins han votat que volien un nou alcalde, però que volien que aquest nou alcalde liderés un govern progressista. I això és el que ha passat, finalment. Això és el que farem. Constituirem un govern liderat per Jaume Collboni, a costat, però ho agraïm i ho seguirem agraint. És la millor decisió. La millor decisió per seguir avançant i per no retrocedir. La millor decisió per seguir obrint camins amb accents diferents. La millor decisió per construir de nou la millor Barcelona. Necessitem un govern dialogant que generi acords, un govern que defineixi un model de ciutat que pugui ser compartit per la majoria de la ciutadania. Barcelona necessita obrir una nova etapa que ens permeti assentar les bases d'un creixement econòmic sostenible. d'una redistribució de la riquesa que ens permeti reduir les desigualtats, que ens permeti accelerar la lluita contra el canvi climàtic i que ens permeti continuar la seva transformació urbana amb nova ambició i, finalment, gestionar i oferir uns serveis públics de qualitat eficients i propers. Al costat, però està bé el que ve a cava. Vull agrair en nom del grup socialista tots els suports rebuts per la candidatura de l'alcalde Jaume Collboni. No se'n penediran. Han fet el que calia. Estarem a l'alçada del repte. Governarem Barcelona des del diàleg i la governarem des de l'acord, perquè volem construir una Barcelona de tots i per tots. Moltes gràcies.

I per acabar té la paraula l'excelestíssim senyor Xavier Trias, en representació de Trias per Barcelona, Compromís Municipal.

Senyor alcalde, senyors i senyors regidors, tots els que esteu avui aquí en aquesta sala... Per mi és un honor dirigir-me un altre cop a tots vosaltres com a regidor electe. La veritat és que jo m'havia preparat un discurs absolutament diferent del que paré, perquè els hi anava a fer un discurs d'alcalde, però no sóc l'alcalde. Les eleccions són això. Uns guanyen, uns perden. Això és la democràcia. I avui que estic aquí amb la meva dona, amb els meus fills, els nets, sapigueu que això és aprendre democràcia. La democràcia, es guanya o es perd, s'ha de saber guanyar i perdre amb elegància. Hi ha gent que no sap perdre amb elegància, i no me'n refereixo a ningú, però sí que la miro. Hi ha gent que no sap perdre amb elegància. La vida és així. Jo he de dir que he de donar les gràcies a les 150.000 persones que m'han votat. Però jo he de donar les gràcies i he après aquests dies una cosa molt important, molt important, i és a qui et pots creure, amb qui pots parlar i amb qui tu pots arribar a acords i acords que creus que poden ser sòlids. He tingut una relació estreta aquests dies amb l'Ernest Maragall. una persona amb la que ja l'havia tingut perquè havíem fet fins la carta municipal quan jo estava a presidència. I hem estat treballant i hem estat lluitant i hem estat capaços de fer un programa conjunt i decidir com gestionaríem la ciutat. I no ho hem fet jo i ells sols, sinó ho hem fet amb equips i amb gent disposada a treballar i tirar la ciutat endavant. No està possible. No està possible, però per mi, per mi personalment, és una gran experiència que no ho lideri mai i jo vull, Ernest, em vull donar les gràcies i vull donar molt les gràcies a Esquerra Republicana per la seva actitud. L'operació que s'ha produït avui és una operació que podries dir és una casualitat el que ha passat aquestes últimes hores. No, no és cap casualitat el que ha passat aquestes hores. És el tercer cop que passa. És el tercer cop que passa. Primer es va intentar des del govern central, des de persones molt importants del govern central, destruir-me. explicant que tenia 12 milions i volent enfonsar-me. I vaig perdre les eleccions. I va haver gent que es va presentar a aquestes eleccions que van utilitzar això en contra meva. I van aconseguir guanyar les eleccions. A les últimes eleccions es va presentar el senyor Maragall, va guanyar, va guanyar... I unes forces van impedir que el senyor Maragall fos l'alcalde d'aquesta ciutat. Gent que va utilitzar el senyor Valls. Un invent el senyor del Valls que no és un invent de la senyora Colau, és un invent del senyor Collboni. que va intentar de totes, totes, que va intentar de totes, totes, de totes, totes, fent el mateix que han fet avui, que és un xoc de màgia, fent un xoc de màgia, treure-li l'alcaldia que es mereixia. I avui vostès, vostès senyor Collboni, vostès senyor Cirera i vostès senyora Colau, amb totes les excuses que vulguin, fan un mal favor a la ciutat i al país. Un mal favor a la ciutat i al país. Tornen a fer el mateix, amb les mateixes excuses. No volem un alcalde independentista. Saben que no és veritat tot el que acaben explicant. Expliquen mentides. Expliquen mentides. Expliquen mentides. Saben que quan jo he sigut alcalde he sigut alcalde de tots. I, per tant, aquí hi ha un problema de fons molt greu, que a veure si d'una vegada deixem de fer bestieses, de construir país, de construir ciutat, de tirar endavant i no dedicant-se a provocar situacions difícils que després es paguen cares. Després es diu, per què passa això? Passa això perquè fan tonteries, vostès. Passa això perquè fan tonteries. perquè vostès creen un mal ambient, vostès creen un ambient d'enfrontament, vostès creen una situació difícil. I els dic tranquil·lament perquè jo amb els meus 76 anys, escolti'm, jo deia, si no surt l'alcalde, que us bombin a tots. Em miren els meus i diuen, no ho diguis més, no ho dic més, però ho penso, ho penso. Escolti'm, allà vostès s'equivoquen, Fan les coses mal fetes i s'equivoquen absolutament. S'equivoquen tant que des que ha arribat aquí no s'atreveixen gaire a mirar-me a la cara. Els fa vergonya mirar-me a la cara. Estan equivocats. Estan equivocats. El temps s'ho demostrarà, perquè el temps se'ns posa a tots a lloc. A mi també. No, a mi també. Si jo aniré a casa, ja ho saben. A tots se'ns posarà a casa, a tots. Però n'hi ha uns que se'n aniran amb la consciència tranquil·la i vostès, jo crec que el dia que se'n vagin a casa, saben que se'n van a casa havent fet coses que no haurien d'haver fet mai. Moltes gràcies. Gràcies.