Assumptes Socials

Raquel Gil sobre l'estratègia de la ciutat de Barcelona pel que fa a l'erradicació de les violències masclistes. Té la paraula la tenenta Gil.

Gràcies, alcalde. Avui presentem, aprofitant que és el mes de novembre, que tindrem el 25N, la celebració de la lluita contra les violències masclistes, la mesura de govern Barcelona per a l'erradicació de les violències masclistes amb un arc temporal 2025-2030. Es tracta d'una estratègia integral per prevenir, detectar, atendre, reparar i erradicar la violència masclista en totes les seves formes, amb accions coordinades a l'administració, entre administracions i amb les entitats socials. La ciutat amb aquesta mesura es dota d'un instrument per reforçar el combat a les violències masclistes amb una estratègia integral transformadora en perspectiva feminista impulsada de manera transversal per tots els serveis municipals implicats amb la prevenció i l'abordatge de la violència masclista de l'Ajuntament i amb una mirada que va més enllà a la resta de serveis. Aquesta nova mesura, les necessitats i experiències viscudes per les dones, la infància i l'adolescència en la seva diversitat es situen com a eix principal d'aquestes polítiques de prevenció i de l'abordatge de les violències masclistes a la ciutat quan es produeixen. Es potencia, com dic, la plena coordinació entre els agents municipals i, en compliment de la normativa, també es garanteix l'accés amb deguda diligència a la xarxa d'atenció a les violències de les zones, millorant les formes d'atenció, fent-la més multicanal, millorant l'atenció presencial i fent-la més oberta a tota la ciutadania i s'incorporen elements com la violència vicària, la violència digital o la violència institucional. La perspectiva de gènere, la interseccionalitat, la garantia dels drets i aquesta necessària visió integral són principis rectors i transversals en totes les línies d'actuació. Surt després un procés d'elaboració compartit d'una diagnosi detallada de la situació a la ciutat, de sessions de treball amb agències institucionals, amb entitats del tercer sector i persones expertes. S'han recollit les aportacions fetes als debats de les dues edicions a les converses feministes amb els diferents grups. Parteix de la Barcelona d'aquesta mesura de govern i aquest procés participatiu ens ha permès identificar necessitats, millores, i estratègies per garantir aquesta resposta complerta a les dones. Hi ha quatre eixos de treball, la prevenció i promoció de la ciutat lliure de violències, l'atenció a les víctimes de violència, les dades i el coneixement, perquè si no som capaços de recollir dades i mesurar no podem treballar a millorar les polítiques públiques i la resposta, i les aliances feministes tant a la ciutat amb les entitats com amb els diferents àmbits a nivell de Catalunya, de l'Estat o internacional. Per destacar algunes de les actuacions, en l'àmbit de la prevenció i la promoció estem treballant el pla de xoc per combatre les violències sexuals i masclistes a l'espai públic, amb una visió també que faci una prevenció de la violència al llarg de tot el segle de vida, amb infants, amb adolescents, amb joves i també amb les dones grans. Amb el cas de promoure un model d'atenció municipal més integrat, destacar el desdoblament del servei d'atenció, de recuperació i acollida del SARA o el nou sistema d'acolliment residencial d'urgència i mitja estada per a dones amb situació de violència masclista i els seus fills. La millora de les dades, com deia, ampliant l'enquesta que ens ha de donar una visió a ciutat més aterrada i, com deia, aquest impuls de l'estabilitat també de les col·laboracions amb les entitats, apostant per la bianualitat, amb els convenis, amb aquelles entitats que estan prestant serveis directes a les víctimes. Tenen a disposició tot el document, que és molt més llarg. Hem pogut compartir-lo amb els grups, agrair les emportacions que ens han fet servir. El desenvolupament d'aquesta mesura es farà mitjançant plans anuals on podrem anar fent la concreció de cadascun dels punts que tenen vostès a disposició amb aquesta mesura, que creiem que és capdalt per, com deia, tenir una ciutat on les víctimes ho són menys, on prevenim perquè la violència desapareixi i on som capaços d'actuar amb diligència i amb eficàcia al costat de les dones i les famílies quan ho necessiten.

Molt bé, doncs té la paraula la regidora Lleó de Junts.

Gràcies, alcalde, i gràcies per presentar-nos aquesta mesura de govern avui. Tot i que arriba tard, suposa un pas important per reforçar la proposta de Barcelona davant les violències masclistes. I és per això i només per això que la veurem amb bons ulls. Ho fem per responsabilitat amb les dones de la ciutat i perquè creiem que en l'àmbit de la violència masclista totes les forces polítiques hem de treballar plegades i així ho hem anat fent durant tot el que portem de mandat. Ara bé, com a oposició responsable també hem fet allò que tocava. i que era assenyalar les mancances i presentar esmenes per millorar la pròpia mesura i les nostres esmenes no eren retòriques, responien a uns dèficits reals que vam detectar. Hem demanat i continuarem reclamant una perspectiva interseccional més robusta, que no es quedi només en declaracions sinó que incorpori metodologies i protocols específics per atendre dones migrants, dones grans, dones amb discapacitat, víctimes sense regulació administrativa o infants i adolescents exposats a la violència masclista. També vam presentar una esmena clau de la necessitat d'un protocol marc actualitzat, un instrument de governança que defineixi clarament els rols, els circuits de responsabilitat i les coordinacions entre els serveis. La mesura presenta moltes accions, i això és cert, però sense aquest protocol la resposta pot quedar fragmentada, desigual i poc efectiva. Igualment, hem demanat una millor coordinació real entre els serveis municipals de Generalitat i diferents entitats, perquè així les pròpies entitats també ens ho reclamàvem, No pot ser que l'atenció depengui només de qui atent, de quin servei arriba primer o de si hi ha prou personal. La coordinació no pot quedar en un principi i ha de ser una pràctica concreta. I hem insistit en un punt que continua sent feble, la vinculació internacional de Barcelona té potencial per ser referent mundial, però la mesura no defineix quins compromisos, si s'assumiran, ni com s'articularà la cooperació amb xarxes internacionals o citats líders del món. De fet, el que hem demanat a la millora de la mesura ja ho vam demanar el 2024 i vosaltres ens ho van acceptar. Barcelona necessita un programa integral contra la violència masclista amb una coordinació efectiva de recursos. També ens preocupa, ja m'he insistit en aquest tema, aquesta setmana s'ha fet pública, ja ho vam dir, a la Comissió de Drets Socials, s'ha fet pública la dimissió de la directora general per la reivindicació de violències masclistes, l'Anna Belén Gallo, Políticament és una senyal d'alarma i Barcelona s'ha de posar al davant i ha de reclamar les responsabilitats de la Generalitat perquè això no torni a passar i per tenir tots els recursos disponibles al nostre abast per lluitar contra les violències masclistes. Barcelona té capacitat per fer-ho millor, sempre ho hem demostrat, i cooperarem si posem per davant la ciutat i no els equilibris polítics. Podem avançar molt més ràpid si fem aquesta feina i és imprescindible que totes les forces polítiques treballin juntes en aquest àmbit i no entenem per què no sempre és així, senyora Gil, i avui li haig de fer una reclamació. I un exemple és el minut de silenci que vam patir el dilluns arran d'un feminicidi a la ciutat, que el nostre grup no va ser convocat i pel que entenc la resta de grups tampoc. Davant dels feminicidis cal que tots els grups municipals d'aquest consistori hi estiguin i estarem al costat, treballarem plegades però vostès també tenen la responsabilitat Davant d'aquest fet i per això des del nostre grup municipal vam entrar a una pregunta formal per saber per què no es van convocar els grups municipals en aquest minut de silenci. Malgrat tot, i acabo alcalde, tot i la crítica, avui fem un pas positiu i constructiu. La mesura conté elements que la CITA necessita i per tant en aquest sentit ens mostrarem al seu costat i continuarem treballant plegades.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora González de Barcelona en Comú.

Gràcies, alcalde. Abans de res, des de Barcelona en Comú, volem reconèixer, com sempre, que es treballa en aquesta matèria, el conjunt de professionals, entitats, moviments socials, serveis municipals que formen part del circuit Barcelona contra la violència masclista. Gràcies al seu treball, Barcelona és des de fa dècades una ciutat referent en l'abordatge integral de les violències masclistes. També destacar que algunes de les accions que es presenten són continuistes d'accions ja iniciades anteriorment. I en aquest sentit, celebrem, com no pot ser d'una altra manera, que el govern presenti una mesura de govern a la voluntat de marcar línies estratègiques del període 25-2030. I ho celebrem perquè, evidentment, és necessari que la ciutat mantingui en fermesa el compromís amb la diligència d'aguda i el dret de les dones i les criatures a viure lliures de violència. Ara bé, per fer una anàlisi rigorosa cal comparar on som i d'on venim, i per això és important també la mesura del Partit Socialista al costat d'allò que es va fer durant els mandats anteriors. La mesura, evidentment, en trobem qüestions positives com la incorporació dels canvis normatius, duts a terme els anys següents a la darrera mesura en l'àmbit de violències masclistes que es va impulsar des d'aquesta administració, el reconeixement i accions per l'abordatge de les noves formes de violència, la posada al centre de la diligència d'aguda i la previsió de reforç del sistema de dades. Això és important i necessari. De la mesura que presenteu avui podem dir que fa una bona diagnosi i situa objectius pertinents, però no presenta un calendari d'implantació de les accions, un quadre d'ampliació de personal, un desglossament de pressupost clar pel 2026 ni per la resta del seu marc temporal. També situa una percepció d'incoherència sobre el model de transversalitat que l'actual govern quan la mesura defineix una governança transversal quan tenen la direcció de transversalitat degradada a un departament. La Comissió de Drets Socials passada, Barcelona en Comú, va presentar un prec acceptat pel Govern, demanant un informe sobre el desnoblament del SARA i la unitat especialitzada en violències sexuals. La resposta va ser que l'espai del SARA 2 encara no està operatiu i no hi ha una data prevista d'obertura. Les professionals ens traslladen preocupacions que reforcen aquesta alerta. Càrrega de treball insostenible, impossibilitat de garantir intimitat en algunes sessions, ofereixen atenció psicològica cada tres setmanes, atenció insuficient a infants i adolescents, dificultats per accedir a l'habitatge segur i estable, Aquests aspectes no s'aborden amb prou ambició, considerem amb la nova mesura. Ara bé, evidentment estem d'acord i valorem com a positives les diferents accions i objectius que es plantegin, però també demanem major concreció pressupostària i de calendari amb ambició en la proposta d'accions innovadores i poder seguir sent la ciutat piolera en política d'abordatge contra les violències masclistes. Des de Barcelona com ho enserem, sempre que se'ns convidi, és clar, no com al minut del silenci d'altre dia, i amb col·laboració i exigència donarem suport.

a aquesta mesura. Moltes gràcies.

Sí, gràcies. Bé, avui el govern es presenta una mesura de govern que d'entrada és evident que compartim completament l'objectiu des d'Esquerra Republicana i com es pot apreciar des de la majoria de les forces polítiques. Una Barcelona lliure de violències masclistes. Per tant, coincidim amb el que volem, segurament no coincidim tant en com arribar-hi i amb quina intensitat arribar-hi. A nosaltres ens sembla que el document que presenta el govern té elements positius, Reconeix la necessitat de millorar la coordinació. Hi ha molts elements que no sempre estan prou ben encaixats i prou ben coordinats. Reforça la importància dels serveis d'atenció, imprescindible, i incorpora un element molt important, que és l'avaluació. Les polítiques tan formadores necessiten poder ser avaluades per contrastar que, efectivament, transformadores i que han citat millora per aquí o per allà. Però també és veritat que des d'Esquerra Republicana portem molts mesos treballant, plantegem proposes molt concretes, no declaracions, propostes molt concretes que responen a una realitat molt dura i és que avui la violència masclista és la principal vulneració de drets humans a la ciutat i moltes dones encara pateixen violència institucional quan busquen ajuda. Llavors aquesta mesura és imprescindible, és necessària però també ens sembla que d'alguna manera fa curt. I fa curt perquè, com passa sovint amb aquest govern, no acaba d'integrar en les mesures de govern o en els plans estratègics tots aquells acords polítics que s'han pogut debatre en el si d'aquest consistori i d'aquest ple o, per exemple, en comissions. Per tant, les nostres esmenes realment no han ampliat Res, el que han intentat fer ha sigut reparar omissions de tots aquells debats, d'aquells plantejaments que s'han treballat políticament abans perquè no quedessin fora d'un document que és molt important per la ciutat, que és molt important per les dones i pels infants de la ciutat i que hauria de ser, sens dubte, el full de ruta de la ciutat dels pròxims anys. només alguns, l'aplicació mòbil d'atenció i emergència. És un PREC que aquest govern va acceptar ja fa més d'un any i mig, quasi m'atribaria a dir-ne dos, una eina que hauria de permetre accedir ràpidament al PIAT, al SARA, a emergències, a un xat segur i a punts segurs, però inicialment la mesura, per exemple, no en feia cap tipus de menció. Espero que això es pugui corregir. L'Observatori Municipal de Violències Masclistes. És veritat que la mesura em feia una referència molt superficial, però fa tot just una setmana vam aprovar una proposició d'Esquerra Republicana que definia amb tots els ets i els ulls el disseny, l'estructura, els objectius, la governança. Per tant, home, no cal traslladar esmenes. Moltes vegades el que cal, i el que ens sembla que hauria de fer el govern, és estar amatent, atent, escoltar, tots aquells elements que van sorgint en el sí del debat d'aquest consistori en un tema tan important com aquest i incorporar-los de partida i de facto en els plantejaments i en les propostes i en les mesures de govern que el capilar fiscional aconsegueix anar transformant la realitat. I permeti'm fer una darrera menció. i és destacar el paper fonamental de les entitats feministes que sostenen la prevenció i que acompanyen tota la xarxa comunitària. Projectes com Matxineres afronten situacions econòmiques insostenibles, inestables, manca d'espais estables, malgrat l'impacte social positiu que tenen. Un fet que limita la continuïtat, per exemple, d'aquest projecte. Sense l'atenció, sense el sistema d'atenció que totes aquestes entitats proporcionen, el sistema d'atenció pot caure. Per tant, és molt important que entenguin que ha d'haver-hi una complicitat i una línia així i una cura absoluta envers tota aquesta xarxa. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Verdera.

Moltes gràcies, alcalde. Volem agrair la presentació d'aquesta mesura de govern en un àmbit tan sensible i prioritari com és la lluita contra les violències masclistes. Parlem d'una realitat en una ciutat compromesa amb la igualtat i la dignitat que ha de situar-se en el centre de l'agenda política i municipal. Cal repetir-ho sempre que calgui. Qualsevol forma de maltractament i de violència exercida contra les dones és una vulneració inadmissible dels drets humans. Les dades que ens aporta aquesta mesura són de nou preocupants. Un 72,3% de les barcelonines declaren haver patit violència masclista en algun moment de la seva vida i una de cada tres ha patit situacions de violència molt greu. Aquesta realitat visible cal sumar-hi la violència silenciosa, les dones que no denuncien, les dones amb discapacitat que tenen més dificultat d'accés als recursos públics o les dones grans que per dependència econòmica o emocional tenen més complexitat per sortir d'aquest cercle de violència. Per tot això, totes les mesures orientades a la prevenció i a una actuació eficaç contra aquesta xacra hi trobaran sempre el nostre suport. En els darrers anys s'han fet passos importants des de l'aprovació de l'Orde de Protecció 27 barra 2003, la llei integral de l'any 2004, el pacte d'Estat contra la violència de gènere de l'any 2017 impulsat pel Partit Popular. Tots ells han contribuït a millorar la protecció de les víctimes i a reforçar els instruments de l'Estat. Ara bé, també volem ser molt clars. Ens trobaran sempre que es tracti de reforçar la protecció de les dones, però no ens hi trobaran quan el que es proposa són mesures de simple postureig ideològic, com el centre de noves masculinitats, que entenem que respon més a una agenda partidista que no pas a la lluita afectiva contra les violències masclistes. I és especialment greu que els mateixos que presumeixen de polítiques feministes hagin protagonitzat el retrocés més gran en la defensa de les dones que hem vist en la dècada, la llei 10 barra 2022, com a coneguda la llei del sí és sí. Una norma que el govern va negar que generés problemes, però que ha preocupat... més de 1.100 reduccions de pena i prop de 115 excarcelacions delinqüents sexuals. Això no és protegir les dones, això és fallar-los-hi. A més, introduir a la legislació conceptes com la violència institucional d'una manera tan imprecisa i hiperbòlica contribueix a generar desconfiança en el sistema, estigmatitzant les institucions que precisament treballen per protegir les víctimes. Cal millorar l'atenció, sens dubte, i persisteixen reptes importants, la detecció primerenca, l'acompanyament i la prevenció, però no podem transmetre que totes les institucions fallen, perquè senzillament no és cert. En definitiva, queda molta feina per fer i totes les administracions, també la municipal, ha d'assumir la seva responsabilitat. Gràcies.

Molt bé, doncs té la paraula el regidor Senderos, de Vox.

Gràcies, alcalde. A Vox manifestem el nostre rebuig total a la mesura del govern Barcelona per l'erradicació de les violències masclistes 25-30, que qualifiquem d'exercici d'epocracia política i de cinisme ideològic. La nostra principal crítica se centra en la manca de coherència del govern proponent. Es senyala la paradoxa de parlar d'erradicar la violència mentre els mateixos partits a escala estatal van aprovar la llei, com s'ha dit el nom de CSI, que aquesta mesura cita i que ha comportat més de 1.200 rebaixes de condemna i vora de 120 escarcelacions de delinqüents sexuals. Per a nosaltres, això demostri realitzat. irresponsabilitat i manca de preocupació real per les víctimes. Sobre la llem que la mesura sin eficaç i purament ideològica, en lloc de garantir seguretat i justícia, es limita a la propaganda i a la creació d'observatòries, comissions i programes ideològics com els tallers de noves masculinitats. Rebutgem aquest enfocament perquè converteix la lluita contra la violència en una eina de poder partidista i difon un discurs sectari que divideix la societat. També denunciem que el govern municipal ignora la realitat, ja que no proposa penes més severes, no reforça els costos policials ni actua amb fermesa davant els delinqüents multireincidents, davant l'increment de les agressions sexuals o davant d'alts abusos a menors sota tutela pública. A més, remarquem que la mesura no fa cap referència a un aspecte essencial per a moltes dones, la maternitat. No s'hi preveuen suports concrets per a aquelles que volen tirar endavant el seu embaràs en lloc d'avortar, ni mesures reals d'ajuda a la conciliació, a la criança o a la protecció de la família. Defensar de veritat les dones implica també defensar els seus anells més profuns com ser mares i garantir que cap dona se senti sola o pressionada a l'hora de tenir i educar els seus fills. Deixem clar que a Vox no defensem ni l'home ni la dona de manera separada. Defensem tots els membres de la societat i ho fem prioritzant sempre els més dèbils o desfavorits, siguin qui siguin. La nostra proposta se centra en la protecció real i efectiva de totes les víctimes, sense discriminacions ni etiquetes, i es fonamenta en tres pilars. Justícia i autoritat, presó preventiva, presó permanent revisable per a violadors i assassins, tolerància zero, enduriment de penes i tolerància zero amb la reincidència i ordre i seguretat, expulsió immediata d'agressors estrangers condemnats per delictes sexuals. Rebutgem el feminisme subvencionat i la categorització de la societat entre homes culpables i dones víctimes, perquè afirmem que la violència no té ideologia ni gènere, té culpables i té víctimes. El que necessita Barcelona és seguretat, autoritat, ordre, suport a la família i educació en el respecte i no més d'esclaracions simbòliques. Reiterem que estem al costat de totes les víctimes de violència i dels pilars de la llei, la família i la seguretat. Gràcies.

Sí, tornar a agrair les aportacions en positiu i les aportacions que segur que milloraran. Crec que partim d'una diagnosi compartida majoritàriament i, en tot cas, anirem trobant amb els plans d'acció, que és on hem d'acabar de concretar cadascuna d'aquestes 37 mesures prioritàries i la resta que es venen desenvolupant i trobarem els espais per fer-ho. Ja que ha sortit, el minut de silenci al que feia referència no era convocat per l'Ajuntament. L'Ajuntament convoca els minuts de silenci de dones que són residents de Barcelona. En aquest cas, la Generalitat de Catalunya ha canviat el protocol de funcionament i de convocatòria dels minuts de silenci i era un minut de silenci convocat per la Generalitat que nosaltres vam tenir coneixement també de manera transversal. El que hem fet és parlar també amb aquest nou circuit que tenen de convocatòria per tenir la informació abans i poder-la posar a disposició de tots els grups. Aquesta primera vegada no ha sigut així. Nosaltres, com dic, no vam convocar aquest minut, però prenem nota per millorar-ho. Al Centre de Noves Masculinitats el que pretén precisament és entendre que quan parlem de violència de gènere també hem de teixir complicitats amb la gent jove i amb els homes. I que no es tracta només de parlar amb les dones i empoderar-les, que és molt important, sinó que hem d'ajudar també els nostres joves a construir un tipus de relacions no tòxiques i a construir la seva masculinitat des del respecte, des de també el seu empoderament, però també des de la visió de les dones com igual. Jo també rebutjo, i crec que per un nom de bona part del consistori i de bona part de les zones de la ciutat, enèrgicament els seus posicionaments respecte a la violència de gènere, senyor Cenderos. Que no es preocupi que han rebutjat els nostres, perquè nosaltres rebutgem també profundament això que ens està dient. perquè, a més, com li vaig dir l'altre dia a la sessió, és una manca de respecte a les zones que continuen patint dia a dia violència de gènere i als seus fills, el no reconèixer que això és un fet estructural i que només podem solucionar-lo des d'aquesta mirada conjunta i estructural.

Molt bé, moltes gràcies. S'ha exaurit el temps. Donem per presentada la mesura de govern i passem directament a les propostes d'acord.

Comencem. Aprovar la Comissió de Drets Socials, aprovar els expedients de reconeixement de crèdit per regularitzar les despeses realitzades i no reconegudes en exercicis anteriors amb posicionament favorable del PSC, Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular i abstenció de Vox.

Punt sisè, amb intervenció. Estem al punt de pressupostos per al debat i si s'escau aprovació definitiu del pressupost general de l'Ajuntament de Barcelona per l'any 2026. La Junta de Portaveus ha acordat uns temps de 12 minuts pel ponent i 6 minuts per la resta de grups. Té la paraula el tinent Jordi Baix.

Molt bé, molt bé, molt bon dia a tothom, a tots i a totes, regidors i regidores, també alcalde. Avui portem al plenari l'aprovació definitiva del projecte de pressupost de l'exercici 2026, un pressupost, i ho torno a reiterar, que no incrementa la fiscalitat de les famílies ni de les pimes i que té com a eixos centrals les persones, l'habitatge i la seguretat, que són els grans reptes de la ciutat. I a la mateixa vegada és un pressupost que tenen les demandes de transport públic, impuls econòmic, proximitat i també acció climàtica. Un pressupost que dota les grans transformacions urbanístiques de la ciutat d'aquest mandat, siguin les Rambles, el cobriment de la Ronda de Dalt, el Tranvia i la Ciutadella del Coneixement. I que també dóna resposta a les necessitats del barri amb inversions a cadascun dels districtes, com és la Unitat Territorial de la Guarda Urbana Sarrià, o nous avantatges adaptacionals a l'Espai Quirón de Gràcia, o també a la Pacificació de Sant Antoni. I que s'ha incrementat també amb aportacions fetes per l'Esquerra Republicana dins l'àmbit dels districtes. En resum, és un pressupost de 4.180 milions d'euros, superem el llindar dels 4.000 milions, una inversió pròpia de 753 milions, el grup 861 milions, un estalvi brut al voltant del 17% i unes finances sanejades que pot representar que l'endeutament a final de l'exercici estigui entre el 25% i el 27%. Un pressupost emmarcat en un context de creixement econòmic per a la ciutat. Té un creixement d'un 3,2% i més d'1,2 milions de persones ocupades i un bon clima empresarial i d'atracció de talent. Avui aquesta ciutat pot dir-me orgull que és la ciutat que genera més producció científica d'Espanya i és la capital de ciència i tecnologia. I al mateix temps estem treballant per generar diversificació econòmica de la ciutat en projectes com és l'Avinguda d'AstraZeneca, la conversió de Nissan en Xeri o l'increment d'ocupació immobiliària al 22 arroba. Aquest pressupost representa el 3,90% del PIB i és un motor d'aquesta ciutat. I és un instrument bàsicament per lluitar contra les desigualtats. Per això ens hem centrat en persones, seguretat i habitatge. Un pressupost que incorpora les propostes d'Esquerra Republicana i que té la voluntat de sumar majoria de suport. Una entesa per la ciutat. I en el període obert d'al·legacions hem rebut un total de 612 al·legacions per part dels grups de Barcelona en Comú, PP, Junts i també el Gremi de Restauració. I voldria agrair també la feina de la gerència de pressupost que ha pogut contestar aquest volum d'al·legacions en tres dies. El Partit Popular ha presentat un total de 145 al·legacions. El partit de Junts ha presentat un total de 457 al·legacions, s'han acceptat 56 i 11 parcialment, i el grup dels comuns han presentat 9 al·legacions i hem acceptat 6 parcialment i n'hem rebutjat 3. El fet de renunciar algunes de les alegacions no vol dir que no hi estiguem d'acord. Algunes de les seves alegacions escapen del que és el marc estricte del que és el pressupost. I l'hem adreçat també a processos de negociació. Demanem el seu vot favorable per poder dotar la ciutat d'uns bons pressupostos. Aquests són uns bons pressupostos per Barcelona. que donen resposta a demandes de la ciutadania, com l'accés a l'habitatge, la seguretat, el turisme o el que són els serveis que adrecem a les persones. Al mateix temps, incorporem, com hem dit, algunes peticions realitzades per diferents grups municipals. Moltes gràcies.

Molt bé, doncs té la paraula el regidor Martí, de Junts per Barcelona.

Molt bé, moltes gràcies, president. Bon dia a tothom. No és cap secret perquè des de Junts per Barcelona els últims dies i setmanes ja hem manifestat la nostra oposició en aquest projecte de pressupostos que ens presenta el govern municipal. Especialment ratificada aquesta posició quan vam conèixer la resposta del govern a les al·legacions que vam presentar. Disculpem, senyor Valls i senyor Collboni, disculpem d'aquest plantejament positiu. Nosaltres entenem que aquests pressupostos no responen a les necessitats de canvi que la ciutadania va expressar a les urnes. Vam presentar, com el senyor Valls s'ha referit, 457 al·legacions, només 65 han estat acceptades, això significa que gairebé 400, que totes elles estaven orientades a corregir mancances estructurals i a incorporar millores reals a la ciutadania, han estat rebutjades. Les nostres al·legacions no eren un plantejament retòric, eren propostes concretes, fonamentades, rigoroses, realistes, centrades en les necessitats socioeconòmiques de Barcelona. I el fet que hagin estat ignorades Intrepetem que reforcen la idea, que ja teníem coneguda de fa temps, que vostès no pretenen rectificar. Vostès el que volen és seguir aprofundint en les fórmules fracassades dels últims anys a aquesta ciutat de Barcelona a través de les actuacions polítiques dels últims governs. La proposta de ciutat que avui ens presenten evidencia una realitat que intenten dissimular. I això em dirigeixo especialment al senyor Alcalde. Representen exactament el mateix model que va defensar la senyora Colau durant vuit anys, i del que vostès van ser copartíceps i cooperadors necessaris d'aquest model fracassat dels últims vuit anys. Un model que va frenar la competitivitat, que va posar obstacles permanents a l'activitat econòmica, que no va escoltar els barris i que va acabar convertint Barcelona en una ciutat més lenta, més tancada, més bruta, diguem-ho així també, i menys ambiciosa. Durant aquests dos anys de mandat, la ciutat arrossega els mateixos problemes que ja patíem en anteriors mandats. Això li hem dit diverses vegades. Patim els mateixos problemes que patíem els darrers vuit anys de govern de la senyora Colau i també vostè com a primer tèiem de l'alcalde de la senyora Colau. El resultat és un pressupost inflat, gràcies a les aportacions provenients de la participació en els ingressos de l'Estat, però que no serveix per millorar la qualitat de vida de la gent ni la millora de la renda familiar disponible. En definitiva, estem davant d'un pressupost elaborat per un govern minoritari Un govern que continua gestionant amb lentitud, tan lent, si em permet el comentari, que no han tingut temps ni de posar l'estel de Nadal a la plaça de Sant Jaume, perquè els costava molt gestionar aquest tipus de temes, i que no és capaç de donar resposta a les necessitats de les classes mitjanes i treballadores, de les entitats i de les empreses, i que demostra una desconexió, no diré absoluta, però... gairebé absoluta de la realitat dels barris. Volen aprovar un pressupost rècord, però que no permet que la millora de les xifres macroeconòmiques arribi a la gent i a les famílies. Avui a Barcelona hi ha més sensellar que mai. Les classes mitjanes i treballadores veuen com augmenta el suportiment per arribar a final de mes. Això és una realitat, senyor Collboni. S'estan empobrint i el govern municipal no les atén com caldria. En aquests pressupostos no hi ha cap problema real de suport a les famílies que pateixen, a aquests treballadors i treballadors de la ciutat, que pateixen cada dia més per arribar a final de mes, com dèiem. De fet, tot i tenir un pressupost rècord, en cap moment es planteja reduir la pressió fiscal, fet que donaria oxigen a les classes mitjanes i treballadores. Segueixen mantenint una política fiscal asfixiant, per molt que el senyor Valls digui que no s'augmenta. Senyor alcalde, vostès viuen... desconnectats d'aquesta realitat del dia a dia de la ciutat, de les preocupacions reals i dels reptes que tenen els ciutadans i ciutadans. Aquest pressupost és la prova que, malgrat que les xifres de les que presumeixen Barcelona, no avança cap a un model més just i competitiu i més cohesionat. Vostè, senyor Collboni, hem coincidit aquests últims dies bastant amb alguns actes de ciutat, de reconeixement, d'alludament, de premis guardons al comerç de la ciutat, al comerç de proximitat i al comerç de barri. Molt bé, això cal fer-ho i cal fer-ho més i millor. Però vostès són conscients del patiment real que tenen grans sectors del comerç de proximitat i de barri a la ciutat en aquests moments per la crisi econòmica i social que tenim, però especialment també per la concentració d'obres que fa que a la gent cada vegada li costi més arribar al comerç de proximitat? Ahir mateix estàvem companys del grup amb les institucions comercials de Creu Coberta, Sants Establiments Units, Bernabasi i altres que estan en aquests moments asfixiats perquè no tenen suport de l'Ajuntament en casos concrets i ho hem demanat diverses vegades també a les comissions a l'hora de tenir o rebre bonificacions en cas d'obres de llarga durada que els fan la vida impossible. Això, senyor Collboni, vostès es neguen retardament a acceptar-ho. I això no pot ser de cap manera. És donar l'esquena a un dels principals motors econòmics de la ciutat de Barcelona. En definitiva, tenim un pressupost que no dona resposta a les societats reals. Està allunyat del que realment la gent necessita i espera i, per tant, ja li hem avançat abans que votarem en contra. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Regidor, té la paraula la regidor de la Tarafa de Barcelona en Comú.

Sí, bon dia a tots i a totes. Deixeu-me que abans d'entrar en matèria pugui fer un petit resum històric del comportament del Partit Socialista en matèria d'habitatge, perquè crec que entendreu bé per què les darreres quatre setmanes hem insistit tant en la concreció i en la valentia. 2019, el senyor Pedro Sánchez en aquesta mateixa casa es va comprometre amb la senyora Colau a incloure el topall de lloguers a la llei d'habitatge. Quatre anys més tard, el 2003, es va aprovar la llei d'habitatge. Amb el topall de preus, sí. Però, sorpresa, deixant fora els lloguers de temporada, que ja els havíem avisat que seria una via d'escapament molt gran. Avui, a 2025, encara no s'ha topat efectivament el lloguer, tres anys després. De fet, una part dels acords que vàrem establir l'any passat encara no ha arribat a la seva concreció. Concreció, valentia. MPGM cap de permetre la prohibició dels lloguers a Barcelona. Veurem fins on avança. I amb tot això encara haurem d'esperar el 2028 per eliminar els pisos turístics. Veurem també fins on arriba aquesta concreció. En matèria d'habitatge, senyor Collboni, vostès tenen preocupació? Sí. Vostès tenen bones paraules? També. Bons diagnòstics, a vegades sí, a vegades no. Però quan cal actuar, sempre hi ha excuses i retards. La gent necessita ja acció de govern. No podem acceptar ja, com a respostes positives, informes i més informes, comissions d'estudi i més comissions d'estudi. Els informes ja hi són. Les veïnes no poden esperar més. Volem mesures clares, transformadores, concretes, valentes. per el problema de l'habitatge, pel problema del turisme i pel problema del model de ciutat. I per més concreció, per poder haver fet més concreció necessitaven més temps de negociació, més temps de diàleg. Ja no s'hi val a l'estim en ello, necessitem accions decidides i directes. Som a novembre i vostres tracten el pressupost com si fos una carpeta que cal tancar sí o sí a dia d'avui, data que han fixat vostès en el calendari. Han preferit Complir la data que acabar el procés de negociació. Han decidit baixar-se d'un tren en marxa. Aquest no és el funcionament d'un govern que sap que està en minoria i tampoc és el funcionament d'un govern que vol acords amplis i diàleg, que vostès ho repeteixen sovint. Han perdut en aquest sentit, i em sent molt de greu dir-ho, una oportunitat d'or. No ens fem trampes al solitari. Aquest pressupost es podia haver aprovat el mes de desembre. La senyora Colau el 20, el 21 i el 22 va aprovar els pressupostos amb una majoria d'esquerres el mes de desembre. Vostès tenien marge per continuar treballant concrecions. que hi ha hagut petites passes d'acord, sí, però tenen molt marge per aprofundir en aquelles concrecions que els hem posat clarament sobre la taula. Vostès tenien l'oportunitat de fer una aprovació pressupostària, un acord polític, que és el que és un pressupost, i no quedar-se en soledat, i no ho han volgut fer fins al final. Tres intents. Zero acords pressupostaris aconseguit. Avui no els podrem votar finalment a favor. La nostra votació, el nostre posicionament de vot serà abstenció. Ja poden vostès iniciar els tràmits de la moció de confiança. Llàstima, sí, llàstima. Aquests són els seus pressupostos. No els de la majoria social, no els d'una forta majoria d'esquerres. Recordo que necessiten vostès 21 vots. Una majoria d'esquerres de la nostra ciutat no són tampoc els pressupostos dels veïns i les veïnes.

Gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula el regidor castellana d'Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Bé, avui arribem a aquest plenari amb una notícia que s'acaba d'anunciar i que, de fet, s'havia anunciat just previ... abans d'iniciar aquest plenari, és que tornarem a no tenir uns pressupostos aprovats per majoria. Això em sembla que és una mala notícia, em sembla que no és una bona manera d'encarar el que queda al mandat, perquè mentre la notícia que hem tingut en aquest plenari des de l'inici del mandat és la manca de capacitat de teixir acords amplis que permetin aprovar les prioritats de la ciutat en majoria. La veritat, malgrat les òbvies discrepàncies i diferències que tenim com a grups polítics, la vida fora segueix. I la vida fora segueix en un context i una situació molt complicada, en un context... en què mentre veiem com les dades d'ocupació estan pràcticament en rècord, i ho situava abans al tinent d'alcaldia Jordi Valls, veiem com també alhora cada cop és més difícil viure a Barcelona, com els barcelonins i barcelonines que tenim la sort de viure a Barcelona Cada cop és més complicat viure en edificis adaptats a la situació climàtica i, per tant, amb una necessitat de rehabilitació important del parc d'habitatges de la nostra ciutat per poder viure amb condicions dignes i, per tant, amb un habitatge digne. Per tant, primera prioritat poder viure a la ciutat, segona prioritat poder-hi viure dignament en un context evident de canvi climàtic i d'impacte important a les nostres llars, però també com a part de la ciutadania renunciat a part de la ciutat, a causa de la pressió turística, que impacta especialment en els barris que reben més pressió turística. Finalment, també veiem una ciutat que no exerceix el seu paper de capital de Catalunya com hauria de fer. I tot això només a nivell local. Si ens situem en altres àmbits, com el nacional, l'àmbit estatal, l'àmbit internacional, la situació no és que estigui especialment millor. I davant d'aquest context complicat que hem fet Esquerra Republicana, el que hem intentat és millorar substancialment diria jo, la proposta inicial dels pressupostos que ens va fer arribar el govern municipal per abordar aquests grans reptes que tenim com a ciutat i com a societat. I com hem anat explicant reiteradament, augmentant, garantint un augment de gairebé un terç del pressupost destinat a polítiques d'habitatge per garantir, intentar garantir o caminar cap a garantir el dret a emancipar-se i viure a la ciutat, amb una qüestió que evidentment és el primer maldecap de la ciutadania. També incluent recursos per poder tenir una política ambiciosa de rehabilitació d'habitatge, perquè, com deia abans, no només la qüestió és viure a la ciutat, sinó que és viure ahí dignament amb una política ambiciosa de 50 milions d'euros en aquest sentit. També podem aplicar el recàrrec, un augment del recàrrec de l'impost turístic, creat per Esquerra Republicana, que anodreixi un fons que serveixi per tenir els recursos necessaris per poder governar el turisme. O també aconseguir una qüestió que per nosaltres és molt rellevant, Tenint en compte que una de les principals coses que fem a la nostra vida és comunicar-nos i relacionar-nos socialment, que és garantir que el pressupost destinat a una eina de cohesió com és la llengua catalana s'hagi multiplicat gairebé per 5 des de l'inici del mandat, des de menys d'un milió i mig d'euros a més de 7 milions d'euros. Però això no és tot, també seguir apostant per la cohesió social dins d'una societat i una ciutat orgullosament diversa i que ha de seguir sent orgullosament diversa perquè Barcelona des de fa més d'un segle s'ha construït bàsicament a base de la gent que ha vingut a viure-hi des de fora. amb fons d'infància 0,16 amb 14,5 milions, garantint el programa Prometeus, també impulsant i concretant ja definitivament la tecultura o la inversió en equipaments privats esportius o culturals privats que tenen un impacte social molt més elevat de l'ajuda que els hi puguem donar. Però també en l'àmbit de la mobilitat, garantir l'aportació pel manteniment de les bonificacions del transport públic, o l'ampliació del bici. També podíem parlar d'esport i també de proximitat perquè les inversions de proximitat es decideixin des dels districtes i no des d'un despatx de plaça Sant Jaume. I finalment també seguretat garantint la convocatòria de més de 100 places noves de guàrdia urbana a la nostra ciutat per garantir i millorar la seva presència a tots els barris de la ciutat. I acabo com començava. Els vots d'avui sembla que ens tornaran a una situació d'aprovació de pressupostos sense majoria. Esquerra estem contents de la feina que hem fet per millorar aquest pressupost i posar al servei la nostra capacitat negociadora i la nostra capacitat de poder arribar a acords. però és veritat que aquí falta capacitat per poder arribar a acords més amplis. Creiem que els barcelonins i barcelonines el que volen és acord, el que volen és que la ciutat tirin davant, el que necessiten és mirar endavant i que, per tant, mirar enrere no serveix massa de res. Per tot això, tenint en compte també aquest darrer comentari que he fet, el nostre vot serà favorable als pressupostos de l'any 2026, com ja vam fer en comissió fa un parell de dies. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí del Grup Popular.

Gràcies, alcalde. Molt bon dia a tothom. Com vàrem avançar la comissió extraordinària, el nostre grup votarà en contra de la proposta de pressupostos que avui presenta el govern municipal. Un pressupost que evidencia en un com més la seva forma de governar, improvisació, bloqueig i incapacitat per construir majories sòlides. Un govern que renuncia a liderar i que ha optat per anar sobrevivint a base de pròrrogues pressupostàries, qüestions de confiança i un ús constant i abusiu de les modificacions de crèdit per amagar la manca d'acord i la seva manca de direcció política. Des del grup municipal del Partit Popular hem presentat 145 eleccions al pressupost. Unes mesures que buscaven, principalment, impulsar la natalitat i l'ajut a les famílies, reforçar la neteja de carrers i espais públics, millorar l'atenció a les persones sense llarg, enfortir els serveis socials, donar suport al comerç de proximitat i als autònoms, Promoure polítics d'habitatge assequible per famílies i joves o impulsar mesures fermes contra l'inseguretat i l'incivisme, entre d'altres. Unes propostes necessàries, útils i, sobretot, de sentit comú. Només calia implementar-les. Malgrat això, la gran majoria han estat rebutjades pel govern. Només han acceptat 13, 13 de 145, sense explicacions, sense diàleg i sense voluntat de consens. Vostè no ha estat capaços de trobar un acord ampli i transversal amb tots els grups de l'oposició. Amb tots. recollint així el mandat de les darreres eleccions municipals. El maig del 2023, els barceloïns van votar abandonar les polítiques d'Ada Colau i de l'independentisme, que van fer tant de mal i que tant van perjudicar Barcelona i el conjunt de Catalunya. Continuen vostès amb una política fiscal asfixiant que també patirem amb les seves ordenances. Una política que fa de colau, sense colau i que permet al PSC i als seus companys de viatge finançar el seu malbaratament de recursos amb l'esforç econòmic dels barcelonins i barcelonines, molt especialment de les classes mitjanes. Els pressupostos d'aquest tripartit de facto representen la política del no, no a tot això que necessita i representa Barcelona, no a la mà ferma contra l'inseguretat, no a l'incivisme, no a la lluita contra l'ocupació, no a eliminar la reserva del 30%, no a les terrasses i a la restauració, no als creuers, no a l'aeroport, no als turistes, no al transport privat, no a la Fórmula 1 i pel camí, no a Espanya, i a tot el que representa. En definitiva, avui ens porten un no a la política del sentit comú. Davant d'aquesta visió que redueix i limita la nostra ciutat a grup municipal del Partit Popular, representa l'alternativa que vol potenciar les oportunitats i el progrés de Barcelona, sense oblidar ni deixar ningú enrere. Nosaltres som el partit del sí, Sí a una revolució fiscal que benefici als ciutadans. Rebaixes de l'IBI, eliminació del basurazo i reducció de les taxes municipals, com per exemple la de mercats. Sí a la natalitat i a les famílies, a totes les famílies, amb especial atenció a les nombroses i monoparentals. Sí a la seguretat i a l'ordre. Proposem incorporar mil agents de la Guàrdia Urbana i dotar-los de materials i els recursos que necessiten. Les pistoles TASER, també. Sí a la seguretat jurídica, volem facilitar la construcció i el lloguer d'habitatge, crear una oficina antiocupa i eliminar el fracàs, el rotund fracàs de la reserva del 30%. Sí, els autònoms i el comerç de proximitat. Recolzem els que comencen, els que arrisquen i els que generen ocupació. Sí, un ajuntament més eficient. Volem reduir la burocràcia, retallar la meitat la despesa en publicitat i comunicació. i reduir també dràsticament les subvencions otorgades a DIT. I són també el partit de sí als barris, reclamant les 98 inversions concretes que ja hem demanat, totes d'elles pensades per millorar el dia a dia dels veïns i de les veïnes. L'alcalde Cuilboni ha optat per un altre model i, en conseqüència, votarem en contra d'una proposta de pressupostos que continua el camí de les polítiques dels comuns i incorpora de nou tots els tics propis d'Esquerra Republicana de Catalunya. Gràcies.

Moltes gràcies, regidor. Té la paraula el regidor de Oropolido, de Vox.

Moltes gràcies, alcalde. En primer lloc, transmetre que, per primera vegada en molt de temps, està aquí la bandera d'Espanya. I em fa molta pena perquè perquè hi hagi aquesta bandera d'Espanya i no s'hi hagi retirat, perquè s'ha ordenat retirar, ha hagut d'estar la bandera de Palestina. No és d'estranyar que a vostè li preocupe més el distrito 11 de Gaza que els 10 distritos de la nostra ciutat. Centrándonos en los presupuestos, hoy nos presenta en el presupuesto más alto de la historia de Barcelona, un 8,5% más que el del 2025. Más dinero que nunca y, sin embargo, las mismas políticas de siempre. Llevamos diez años acumulando fracaso tras fracaso en materia de seguridad, vivienda, limpieza o movilidad. Y ustedes insisten en repetir la fórmula como si los resultados fueran a cambiar por arte de magia. Nos dicen que estos presupuestos son los de la transformación en la vivienda, pero cuando uno entra al detalle lo que encuentra es otra cosa, un presupuesto desbordado de ideología y de subvenciones y muy corto de respuestas a los problemas reales del día a día de los barceloneses. Empecemos por la seguridad. Es cierto, aumentan la partida. Pero esto es como intentar vaciar el mar con un cubo, si al mismo tiempo se niegan a reconocer el origen de la inseguridad. En este ayuntamiento todos, salvo Vox, siguen negando los datos oficiales, sus datos, los que se alejan del discurso buenista políticamente correcto y nos demuestran que sí, hay una relación directa entre delincuencia e inmigración ilegal descontrolada. Si no fuera así, los extranjeros, que en el conjunto total de la población son aproximadamente un 30% y que en su gran mayoría son personas honradas y trabajadoras, no serían los que cometen la mayor parte de los delitos. Recordemos, 90% de los hurtos, 83,5% de los robos con violencia o 75% de las violaciones. Son sus datos, por poner algún ejemplo. Así pues, el resultado de negar la realidad lo sufren los vecinos en las calles, en el metro o en los barrios. Más inseguridad, más reincidencia y cada vez más violencia. Aumentan el gasto, sí, pero no tocan las causas. Es como poner tiritas mientras abren la herida un poquito más cada día. Si pasamos a la vivienda, que es una pesadilla en esta ciudad, el Gobierno municipal nos anuncia a bombo y platillo un incremento en vivienda pública. Los presupuestos de la vivienda, les llaman. Pero cuando miramos las cifras vemos que hay... más dinero para subvenciones que para la construcción de vivienda social. Y las pocas viviendas que se promueven están, en su mayoría, enfocadas a inmuebles de una sola habitación, sin opción a compra. Esto supone un ataque directo a la cultura de la propiedad, a la posibilidad de que nuestros jóvenes formen un proyecto de vida, porque con una habitación es muy complicado tener hijos, y además sin criterios claros que prioricen el acceso de los barceloneses a estas viviendas. En lugar de premiar el arraigo, el esfuerzo y la contribución, se prioriza el encaje en el discurso ideológico del Gobierno. Y así muchos jóvenes y no tan jóvenes tienen que irse de nuestra ciudad. Y encima ustedes son incapaces de ofrecerles un transporte público seguro y eficaz o la posibilidad de venir a trabajar en su coche privado. Si miramos otras partidas, el panorama no mejora. Tenemos 19 millones de euros en servicios publicitarios, 38 millones en comunicación y autobombo, subvenciones a medios de comunicación y más de 353 millones de euros para programas con títulos grandilocuentes, como Ciudad Cercana, Participativa, Abierta al Mundo, Igualtera y Feminista... En fin, mucho eslogan, mucho relato y muy poco contenido útil para la vida del currante. El gasto en órganos de gobierno y el personal directivo aumenta un 13%, más de un 13%. El sector de cultura, educación, ciclos de vida, feminismo y LGTBI se lleva casi 360 millones de euros. Hay más de 40 millones para refugiados y cooperación internacional, mientras nuestros jóvenes se ven obligados a emigrar, porque aquí no tienen oportunidades ni vivienda asequible ni salarios dignos. Y luego está la galaxia de programas ideológicos como Millones para la normalización lingüística, que lo que busca es imponer el monolingüismo que impera en este salón y en sus mentes, que se transforma en un bilingüismo que convive con armonía al salir por la puerta de este ayuntamiento y pisar la realidad de Barcelona que parece ser que ustedes desconocen. Gastan en promoción de lenguas maternas y culturas de origen, en participación de mujeres de contexto social diverso, en jornadas contra LGTBI y fobia, en puntos lilas, en fiestas de aniversario de centros LGTBI, en coaching feminista LGTBI, en dosieres de tecnologías digitales desde la perspectiva feminista y en diadas internacionales feministas y en un larguísimo etcétera de partidas ideológicas mientras se olvidan que fuera de este ayuntamiento las personas no piensan en eso, piensan en cómo llegar a fin de mes, en cómo cambiarse el coche para entrar en Barcelona porque si... Es antiguo, no pueden entrar por la zona de bajas emisiones. O cómo llenar el carro del súper sin arruinarse. Convierte la política identitaria en un pozo sin fondo de gasto público, mientras nuestros hijos y mujeres corren más peligro que nunca en las calles. Y las familias no reciben ni una ayuda, a no ser que estén aquí de forma irregular. Barcelona tiene urgencias evidentes. La seguridad, la vivienda, la inmigración ilegal, la movilidad, el transporte público, la limpieza, la seguridad jurídica, el incivismo, la ocupación, las drogas o los asentamientos en tiendas de campaña. Esos que, según decía usted el mes pasado, eran un bulo de Vox. El otro día hubo un incendio, por cierto, en un bulo. Y, sin embargo, este presupuesto prioriza los eslóganes, la ideología y las redes clientelares. Más dinero que nunca, sí, pero más de lo mismo. Y frente a más de lo mismo, un no como una casa.

Sí, m'hauré de donar resposta a alguna de les intervencions que s'han produït aquí, però voldria començar amb Esquerra Republicana, agraint Esquerra Republicana a la predisposició del seu grup durant tot aquest procés. Ens ha permès arribar a un bon acord per la ciutat, centrat en, i amb l'accent, a més, d'Esquerra Republicana, en habitatge, en turisme, en llengua, en els districtes i també en seguretat. Un acord que planeja programes i inversions que van més enllà del 2026 i que donen estabilitat a la ciutat. I ha fet referència al regidor castellano. 240 milions més d'habitatge, 50 milions dels quals de rehabilitació, 7 milions per la promoció del català, amb un projecte important que va ser... la presentació i de la casa de creació digital, fons de retorn de turisme d'increment i també acords amb el recàrrec turístic, a inversions en equipaments esportius i manteniment de programes de pla de barris. Acords que treballen per la ciutat i donen continuïtat als pactes de l'exercici 2025. El Partit Popular, primer, em sembla que ha citat 36 vegades sí per acabar dient no. En referència a un particular, però, voldria enviar un missatge, i que també serveix una miqueta per junts, si m'ho permeten. És cert que han treballat amb la presentació d'al·legacions, n'han presentat un bon plegat, indicant quines partides o projectes voldrien incorporar, però els voldria recordar una qüestió merament tècnica, i és que aquest no és el procediment d'al·legacions. Segons el tercer reforç de la llei d'Hisendes Locals, les al·legacions es presenten quan no s'ajusta l'elaboració del pressupost per ometre el crèdit necessari o per essa de manifest insuficiència als ingressos. Malgrat això, hem contestat les al·legacions. El grup de Junts ja ho vam avançar amb la comissió extraordinària, senyor Martí. Vostès tenen un model diferent que nosaltres, i és cert. I aquest pressupost són d'un govern d'esquerres i tenen un contingut marcadament progressista. I això és així. Vostès defensen un model de dretes, liberal, per tant és comprensible que no defensin el nostre model i que els costi molt votar sí en aquest pressupost. Les seves al·legacions indiquen a vegades incongruències i sovint un model sense viabilitat econòmica. Plantegen aproximadament 400 i escaig al·legacions, però és que el 9% d'aquestes al·legacions impliquen un increment del pressupost de 366 milions d'euros i no fan ni l'exercici de veure com podem incrementar els ingressos o reduir les despeses. I al mateix temps, constantment van dient que comissió rere comissió demanen reformes d'organitzes fiscals per durar pocs sus taxes i l'augment de bonificacions. La pregunta és, és viable? Jo, sincerament, crec que pressupostàriament no. O, com a mínim, no han ensenyat amb aquestes al·legacions com ho poden fer viable. Ara bé, torno a reiterar, i amb la mateixa formalitat que ho vaig fer a la comissió, Junts ha estat i continuarà sent un partit central a Catalunya i a Barcelona. I tenim models diferents de política fiscal, però tenim marge per arribar a acords amb l'àmbit del civisme, amb l'àmbit de la seguretat o amb l'àmbit de la promoció econòmica. S'ha demostrat amb les diverses modificacions de crèdit aquesta possibilitat d'acord, o amb l'acord important que vam assolir per als ajuts de lloguer per a famílies monoparentals i majors de 55 anys, que està incorporat al pressupost. Nosaltres estem oberts. Els nostres models probablement són diferents, però no necessàriament antagònics en tot, i crec que és important. I Junts, PP i Vox. Crec sincerament que segueixen instal·lats amb la coalició del no. Només se sustenta sobre la base de la crítica. Els vaig fer a la comissió una pregunta. En què s'assemblen vostès? Ens reiteren que evidentment són diferents. Els models de Junts, PP i Vox són diferents. Probablement sí. Si vostès ho diuen, m'ho he de creure. Cadascú de vostès té un model que no és compartit en cap altre. I cap dels tres sembla tenir la capacitat de tirar-los endavant. perquè hi ha fragmentació política i això ens obliga a arribar a acords. I vostès tenen la capacitat d'estructurar, no ja un projecte de ciutat, sinó un projecte pressupostari en comú? Estan instal·lats amb un no, a vegades, improductiu, malgrat alguns acords, sobretot amb Junts, que hem arribat. I crec que hem d'estar instal·lats més amb un sí constructiu. A Barcelona en comú? Barcelona pot esperar. Per això hem posat aquests terminis. I Barcelona tindrà pressupost. I aquest és un bon pressupost. Tot i no havent sigut capaços d'arribar a una entesa, crec que aquest procés que hem tingut ha estat satisfactori, necessari i el valorem positivament. Ha estat una negociació sincera, on hem tractat diversos temes en els quals tenim punts en comú i hem apropat posicions. I amb alguns altres no hi ha acord. Si no ha estat possible arribar a un acord, no creiem que hagi estat per manca de temps. Si no ha estat possible és perquè probablement hem de sortir tots plegats de les nostres zones de confort. I és estèril dilatar un procés de negociació quan hi ha alguns elements que veiem difícil que puguin madurar amb més temps. Les conviccions, vostès utilitzen a vegades l'expressió de la valentia, són importants, sense cap mena de dubte. Són les idees que defensem i donen sentit al que fem. Viure en la convicció pot ser còmoda. quan no implica actuar, però la convicció s'ha d'acompanyar de responsabilitat, la que converteix els pensaments en actuació. Ens ha parlat del PSC parlant que podríem tenir mesures més clares, transformadores i concretes en l'àmbit de l'habitatge. Cert, podem fer-ho, però també han de ser mesures segures, solvents i amb seguretat jurídica. I això no és un element menor quan nosaltres tenim responsabilitats públiques. I per tenir endavant les conviccions necessitem majories. Aquest govern necessita majories. Cada acord és una renúncia, però és alhora una millora. És una millora perquè democràticament és més solvent, més fort, però és una renúncia a les nostres posicions. Una renúncia a les pròpies posicions en benefici d'un pacte que millora la ciutat. Però davant les conviccions hi ha una realitat que és que una ample majoria ciutadana... progressista espera que donem resposta amb acords, amb acords entre nosaltres. I quan mirem la realitat trobem allò que dona sentit a l'espai dels acords. I evidentment el govern té responsabilitat amb els acords, però ningú pot renunciar a la pròpia responsabilitat que té, sobretot quan parlem de les forces progressistes. Crec sincerament que no arribar avui a un acord satisfactori per les dues parts és una oportunitat perdura i així ens ho vull manifestar en claretat. Però vostès no formen part de la coalició del no i ho volarem positivament. Perquè l'acord no era impossible. Hem arribat en dos anys a bastants acords. El manteniment del PEUAT, l'increment de l'IBI dels hotels, reduir el nombre de terminals de creuers, pujar el preu de les entrades del Parc Güell, reduir el nombre de visitants de Parc Güell, que és una proposta d'Esquerra Republicana, avançar amb la regulació del lloguer, arribar a acord per accelerar la regeneració urbana del Besòs, establir una taula de mediació de Vallcarca. Hi ha volums d'acords molt importants. I aquests pactes defineixen punts de trobada en un model de ciutat que compartim les forces d'Esquerra i que s'expressa també en aquest pressupost que compta amb el suport d'Esquerra Republicana. Ara els hi volem dir també clarament que amb aquells temes que hem arribat a acord, nosaltres els incorporarem al pressupost. L'increment de 100 milions d'euros per tanteig i retracte, desenvolupar propostes ambicioses amb el sensellarisme o incrementar partides d'habitatge. I sí, limitar la compra especulativa. És absolutament necessari, però ho hem de fer amb solvència. perquè implica modificar l'article 2 de la llei del sol. I això ho farem al moment que tinguem una certa base legal. Crec que avui hem aconseguit, tots plegats, sortir de la nostra zona de confort. Valoro i dono les gràcies al vot positiu i també les abstencions. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí, de Junts.

Sí, moltes gràcies, president de nou. Miri, senyor Valls i senyor alcalde, avui certifiquem un altre nou fracàs del govern municipal. I no és un fracàs menor. Fracassar amb l'aprovació dels pressupostos és un fracàs molt rellevant. Tot i que tenim algun dubte respecte a la seva autèntica voluntat d'aprovar aquests pressupostos per moció de confiança des del primer moment. Som malpensats, però crec que tenim força raó. Estem d'acord amb una cosa que ha dit vostè senyor Valls que vostès representen una opció d'esquerres però estem total desacord senyor alcalde Collboni amb que aquesta opció d'esquerres sigui igual a una opció de progrés. No ho acceptem de cap de les maneres. Vostès gestionen en aquests moments però no governen i cada dia a Barcelona aquesta opció d'esquerres que no és de progrés provoca que hi hagi cada dia més gent obrint al carrer cada dia més comerciants baixant a la persiana i cada dia més gent amb grans dificultats per pagar el lloguer o per pagar la hipoteca. Això sí que són esquerres, però progrés no. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Tarafes de Barcelona en Comú.

Senyor Valls, mai es tira la tovallola enmig d'una negociació... Gràcies. Mai es tira la tovallola enmig d'una negociació ni es baixa d'un tren en marxa. Esclar que hi ha d'haver-hi acords, però acords valents i que donin canvis a la vida de la gent en el curt termini. En una negociació hi ha hagut passes endavant. Esclar, seria desonest dir-ho, per això és una negociació, però en una negociació un comença aquí, l'altre allà i vas avançant fins a un punt mig. Vostès no han volgut transitar ni avançar en aquelles qüestions de fundària i per això el resultat final ha estat insuficient. En aquelles qüestions que toquen l'arrel de la problemàtica del turisme, que toquen l'arrel de la problemàtica del habitatge i del model urbà. Han dit no a prohibir demà mateix les compres especulatives, perquè segons la llei actual poden fer-ho. La solvència és l'estudi del senyor Pablo Fleu. Han dit no a posar fi a la promoció turística. Barcelona és una ciutat molt massificada en què ens diuen les darreres dades que del 20 al 25 ha sigut el destí més visitat de tot Europa. Han dit no a poder rebatre o corregir part d'aquest 20% de persones sense allar en un centre a cada districte. I han dit no a ampliar els eixos verds a tota la ciutat o a alguns punts de la ciutat. Que no vol dir que no hagin dit sis, però també havien dit no a antigament, a mantenir el 30% i no tenim encara el sí de lloguer de temporada sobre la taula. Tenim més mandat, tenim més mandat, senyor Collboni, per fer-ho possible. Li queden 568 dies per fer possible aquestes qüestions que no han entrat en aquest pressupost actual. Nosaltres ja els hi volem dir. Estem aquí i estàvem aquí per arribar a alguns acords, però que quedi clar, sempre que siguin acords amb canvis reals per la gent en el curt termini. Ja no és temps ni època de titulars, d'anuncis, d'estamos en ello, de pilotes pelante, és temps d'arrelar i anar a l'arrel, al fons, d'aquelles problemàtiques que suposaran canvis en el dia a dia de la gent. Vostès tenien l'oportunitat de fer un acord d'esquerres, de no quedar sols amb aquest acord pressupostari i al final han optat per no fer-ho, per tenir un temps límit que era a dia d'avui i no per allongar-ho al mes de desembre com s'ha fet als darrers 3, 4, 5, 6 pressupostos d'aquesta casa.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Castellana d'Esquerra Republicana.

Gràcies. Bé, nosaltres el que hem fet i ho he dit abans és posar la nostra capacitat per millorar els pressupostos que han de ser una eina més per abordar els grans reptes que tenim com a societat i com a ciutat. Habitatge digne, turisme, governança i governança del turisme, cohesió en una societat orgullosament diversa, català, proximitat, seguretat. I aquí el que ve ara és l'exigència a Esquerra Republicana amb el nostre vot, el que permetem és un augment de recursos que ha de ser sinònim de bones polítiques perquè el que ens hi juguem és el present i el futur de la nostra ciutat, en definitiva el futur dels nostres veïns i veïnes. reiterar el vot a favor d'aquests pressupostos que incorporen aquestes grans línies que hem treballat des d'Esquerra Republicana i a partir d'aquí segueix el treball per garantir que aquests recursos que hem aconseguit destinar a aquestes polítiques es converteixen en aquests bons serveis públics que necessitem els barcelonins i barcelonines. Gràcies.

Molt bé, doncs té la paraula el regidor Martí del Partit Popular. Gràcies, alcalde. Crec que el que afirma el tinent Baix és justament a l'inrevés. Els nostres sis que han estat les nostres al·legacions han rebut un no retum pel part del govern. Li torno a recordar que de 145 al·legacions del nostre grup només han acceptat 13. Senyor Baix, vostès són els únics responsables de la seva incapacitat per arribar a acords. Gràcies.

Senyors de Vox, 41 segons. Muy rápidamente, señor Valls, se lo dije el otro día en la comisión. Usted se enfada porque discrepamos. La discrepancia es base de la democracia. Se enfada y cuando está diciendo, está presumiendo que es un presupuesto de izquierdas. Nosotros no vamos a aprobar un presupuesto que es más de lo mismo, porque es un presupuesto continuista, aunque ahora hayamos asistido a este teatrillo. Miren, son ustedes un Gobierno de ni una mala palabra ni una buena acción. Para diferenciarse de lo que había, lo que hay que hacer son cosas distintas y no más de lo mismo. Gracias.

Molt bé, doncs queden un minut 45 segons que faré servir amb la intervenció final. En primer lloc per agrair-los a tots el debat, el to, jo crec que ha estat en termes generals positiu i constructiu. I per dir-los que efectivament Barcelona tindrà pressupost. Barcelona tindrà el pressupost que necessita i Barcelona tindrà un dels millors pressupostos de la seva història. Un dels millors pressupostos de la seva història pel que fa a la quantitat de diners disponibles per invertir, més de 4.000 milions d'euros. Un dels més millors de la seva història perquè ho hem fet sense pujar impostos a les famílies i a les pimes. Un dels millors pressupostos de la història perquè van directament al cor d'allò que la gent de la Barcelona necessita i espera dels seus governants i del seu ajuntament, que és garantir el dret a quedar-se i a viure a la seva ciutat. Ho fem amb un pressupost rècord en matèria d'habitatge. Una política d'habitatge que ja està donant resultats avui, perquè avui a la nostra ciutat s'han contingut la pujada de preus del lloguer i estem incrementant fins a 1.000 els pisos en construcció anual d'iniciativa pública. Estem anant al cor del que volen els ciutadans de Barcelona, aquest dret a quedar-se, perquè estem fent inversió social, perquè en aquests pressupostos es manté aquelles polítiques que fan més assequible la vida a la ciutat, per exemple, mantenint les bonificacions del transport públic. Perquè en aquests pressupostos, efectivament, s'encara el problema de la seguretat. Vostès mateixos han reconegut que s'augmenta la partida de seguretat, 100 agents més, 500 càmeres de videovigilància, amb una política que també està donant resultats avui. Perquè avui hi ha menys delictes que fa només un any, un any i mig. Vull agrair a Esquerra Republicana el seu suport. Ahir mateix vam presentar una iniciativa concreta, com és la Casa de la Creació de Contributs en català. Vull agrair a Barcelona en Comú l'esforç de diàleg i d'acords que hem arribat. que s'ha plasmat amb una abstenció, però sí que els vull anunciar que algunes de les propostes que hem acordat en aquest diàleg que hem mantingut, especialment pel que fa a l'habitatge, especialment pel que fa als fons de tanteig de retracte, especialment pel que fa al grup de treball sobre la limitació de... de les compres especulatives tiraran endavant. Disculpeu els timbres, no els faig jo, és evident. I també vull agrair a Junts i al Partit Popular l'esforç que han fet a través de les seves al·legacions perquè demostra també el compromís amb la ciutat. Moltes gràcies. Resultat i, evidentment, fruit del resultat que ara anunciarà el secretari, avui mateix signaré el decret per activar allò que preveu l'article 197 bis de la llei orgànica de règim electoral general. Secretari.

Molt bé, doncs la proposta no queda aprovada, que ha comptat amb el vot favorable del grup socialista i d'Esquerra Republicana, el vot en contra de Junts per Persona per dir Poblar-hi Vox i l'extensió de Barcelona en Comú.

S'aprovaria el punt número 17 per unanimitat.

Molt bé, perfecte. Doncs moltes gràcies. Passem al punt número 18 del districte de Sant Andreu, amb aprovar definitivament el pla espacial urbanístic i de millora urbana per a la regulació de l'equipament del passadís de Trinitat Vell, amb posicionament favorable del Partit dels Socialistes de Catalunya, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular i Vox Barcelona i l'abstenció de Junts per Barcelona. I té la paraula la Treneta Bonet. Endavant.

Moltes gràcies. Aquest pla de millora urbana que impulsa el districte de Sant Andreu busca millorar els equipaments de Trinitat Vella i donar resposta a les necessitats de les entitats del barri. Es tracta d'una regulació urbanística que ha de fer realitat un espai d'equipaments flexibles al passadís que connecta la via de Barcelona amb el carrer de Mare de Déu de l'Orda. El pla, que no ha tingut cap al·legació després de la seva aprovació inicial, regula l'equipament existent, reconeixent l'edificació actual i també ajustant la qualificació urbanística a la realitat. L'àmbit abasta més de 3.000 metres quadrats distribuïts en diversos locals a planta baixa i soterrani, organitzats al voltant d'aquest passadís. La titularitat és majoritàniment municipal, amb la incorporació d'un local cedit pel CatSalut i es mantenen les claus 7B i 13B amb ajustos puntuals que reconeixen la volumetria i el sostre existents. Això permet aprofitar el sol i també el subsol de la clau 7B i incorporar cobertes enjardinades i elements tècnics, cosa que millora la qualitat urbana i també l'ambiental. Cal recordar que el 2020 ja es van fer unes obres d'arranjament interior al Passadís i que s'ha signat un conveni amb el CatSalud i el Consorci Sanitari de Barcelona justament per destinar un local a activitats de salut i suport comunitari. Actualment quatre dels cinc locals ja són utilitzats per entitats del barri amb finalitats socials, culturals i comunitàries mentre que el local cedit pel CatSalud es destinarà, com deia, a activitats de promoció i prevenció de la salut. L'execució del Pla Està prevista en una única fase de dos anys, amb millores en seguretat, amb transparència visual i consolidació d'equipaments a petita escala dins del barri. I, per tant, en definitiva, el que estem parlant és d'un pla que reconeix la realitat del barri, amplia els serveis disponibles i contribueix a una Trinitat Vella més accessible, més resilient i adaptada a les necessitats de les seves veïnes i dels seus veïns.

Moltes gràcies.

Gràcies, tinent. L'objectiu del Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana, com bé deies, és l'ampliació dels usos i l'ordenació de l'equipament municipal existent. Aquest equipament està constituït per un conjunt de locals que s'organitzen al voltant del passadís de Trinitat Vella, el qual travessa pel mig i connecta els dos fronts del vial. Està format per cinc locals adquirits per la compra a la Fundació La Caixa, amb una superfície de 2.295 metres quadrats, distribuïts en planta baixa i dos soterranis. Actualment la majoria es troben en unes condicions malauradament inacceptables i requereixen d'una reforma integral. La tramitació d'aquest pla pot contribuir a reduir el dèficit d'espais per al teixit associatiu i tot i això torna a evidenciar malauradament la manca de diàleg del govern municipal amb les entitats residents, l'Associació de Veïns de Trinitat Vella, el Grup de Dones, el Perro de Paterna, la Trini Solidària, Triniteiros, la Comissió de Festes, entre d'altres, que han expressat dubtes tant sobre la proposta arquitectònica que sobre el model de gestió. El projecte definitiu no els va ser presentat fins divendres 7 de novembre i encara no és considerat validat per ells.

Per aquest motiu ens abstindrem. Moltes gràcies per part de Barcelona en Comú. Té la paraula la regidora Martín. Endavant.

Sí, gràcies. Avui votem l'aprovació definitiva de la remodelació dels locals del passadi de Trinitat Vella, un projecte que conec bé perquè va ser un dels que més vam treballar amb l'equip del districte el mandat passat quan vaig ser regidora de Sant Andreu. De fet, el 2020 en pla de barris ja vam fer una primera reforma per adequar mínimament el passadís, que tenia goteres i unitats, i després vam impulsar el projecte que avui aprovim definitivament per reformar tots els locals per tal de quantitats i tothom del barri que vulgui fer ús pugui gaudir d'uns espais completament renovats. De fet, permeteu-me dir que estem molt orgulloses de la feinada que vam fer a la Trini el mandat passat, construint els nous pisos per a persones grans i de lloguer social de Porta Trinitat, iniciant després de més de 20 anys d'espera la construcció dels pisos per a rellotjats de Trinior i en el cas de la reforma dels locals del passadís que avui ens ocupa i al març del 23, després de moltes reunions amb entitats i veïnes vam deixar enllestit el projecte bàsic. Per tant, votarem a favor i el que li demanem al govern és que vagi més ràpid del que ha anat fins ara. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la paraula la regidora Sorinyac. Endavant.

Sí, moltes gràcies. Com s'ha anunciat, votem a favor d'aquest pla especial urbanístic i de millora urbana que ha de permetre ampliar aquests usos i ordenar aquest equipament que és el passadís de la Trinitat Vella perquè realment creiem que és urgent i que és necessari també per la situació en què hi tenim alguns d'aquests locals. Més enllà del que és la vessant urbanística, també posar èmfasi en el model de gestió i, per tant, també fer una petició aquí de poder arribar a acords i consensos amb totes les entitats del barri, perquè aquest barri estimat, que és el de la Trinitat Vella, sabem que també està implicant precisament en la gestió d'aquests usos algunes desavinències entre algunes de les entitats que creiem que és important que s'hi pugui intervenir i que s'arribi realment a un espai de consens. A favor.

Moltes gràcies per part del Partit Popular. La regidora de Besa, endavant.

Gràcies. Bé, el passadís de la Trinitat Vella és un espai de gran valor social i simbòlic. que de fet requeria aquesta actuació urbanística per poder-ho consolidar com un veritable equipament de proximitat que sigui accessible i dinàmic. Parlem ara només de la qualificació urbanística, altra cosa és que després, a l'hora d'adjudicar els usos, pugui parlar-se amb les diverses associacions i arribar a acords. Per tant, dintre només del tema urbanístic, entenem que aquest pla estableix una ordenació equilibrada, es reforça la connexió entre la via Barcino i el carrer Mare de Déu de l'Orde, reivindica el passadís com un eix cívic i la relació entre edificació, espai públic i usos és correcta. Per tant, destaquem que es posi des del centre la qualitat urbana, la seguretat i la convivència. Però sí que insistim que això és un tema en quant als usos que s'ha de parlar amb els veïns per arribar al major consens possible.

Moltes gràcies. I té la paraula el regidor Cenderos per part de Vox.

Gracias. Votamos a favor de que se actualice el pasadizo de la Trinitat Bella. Pero no olvidemos que esto no es más que una gota en el océano de mejoras que Barcelona debe a este barrio de la Trinitat, donde las familias sufren, seguramente, las consecuencias de una inmigración descontrolada y del secular abandono de este ayuntamiento.

Gracias.

Moltes gràcies.

Secretari. S'aprovaria el punt número 18 amb el vot favorable a tots els grups, tret de l'abstenció de Junts per Barcelona.

Molt bé, doncs moltes gràcies. Passaríem ara a la segona proposició del grup municipal del Partit Popular i té la paraula el regidor Verdera. Endavant.

Moltes gràcies, tinenta. Barcelona viu avui una crisi demogràfica sense precedents. La ciutat ha assolit en els darrers anys mínims històrics de naixements, situant-se per sota de la mitjana catalana i fins i tot espanyola. Les dades són contundents. L'any 2024 mostren 11.393 naixements. Ens mantenim estancats amb xifres molt baixes, lluny de gairebé els 18.000 naixements anuals que la ciutat registrava només fa 15 anys. En l'any 2024, el 78% dels domicilis no vivia cap infant. Aquesta davallada de la natalitat comporta impactes negatius en el nostre model de benestar i en el relleu generacional. Hi ha una dada alarmant. Es registra el menor número de nens de l'últim cicle. Per cada nen de 16 anys pràcticament hi ha dos adults de 65 o més. Una de cada dues dones i tres de cada quatre homes entre 30 i 34 anys no tenen descendència. Aquest descens no és casual, és estructural. Les dones barcelonines tenen fills més tard que mai i moltes famílies renuncien a tenir-ne més d'un perquè, simplement, no s'ho poden permetre. Les raons són clares. Els costos de criança s'enfilen fins a prop dels 1.000 euros mensuals per fill. Segons l'informe sobre l'estat dels drets de la infància i l'adolescència de Catalunya 2025, el 23% de la població no pot assumir aquests costos i el preu de l'habitatge, que és una de les principals despeses familiars, s'ha encarit en un 145% entre 2018 i 2024. Senzillament, criar un fill a Barcelona s'ha convertit en un luxe. La gent jove triga més a formar una família, les parelles decideixen tenir només un fill, les famílies monoparentals, especialment encapçalades per dones, pateixen un risc més alt de pobresa i la ciutat en conjunt perd oportunitats, dinamisme i futur. Tot això passa mentre el govern municipal no ha respost a la magnitud del repte. I per això pensem que Barcelona necessita un pla de foment de la natalitat i la conciliació. Un pla que sigui capaç de posar el seu foc d'atenció en la conciliació de la vida laboral i familiar durant l'any, durant les vacances i en les etapes no electives. La ciutat no ofereix prou places en activitats extraescolars, ni casals, ni prou cobertura pública per a les famílies que necessiten plaça a les escoles bressol. I moltes famílies han de fer equilibris impossibles. Segon lloc, el cos de la criança. No parlem només de les guarderies. Parlem d'alimentació, de salut, d'activitats extraescolars, materials, desplaçament. Tot és més car tant a la nostra ciutat. I en tercer lloc, l'accés a una plaça d'escola bressol. Barcelona té una xarxa d'escoles bressol públiques i privades d'alt nivell, i mentre no arriben a la gratuïtat de l'etapa 0-3, les dificultats continuen. Vull aconseguir una plaça a l'escola bressol pública és una cursa d'obstacles, amb llistes d'esperes recurrents i amb una oferta que continua sent absolutament insuficient. I el més incomprensible és que mentre més de 3.000 infants es queden cada any sense plaça pública, a les escoles bressol concertades que formen part del sistema educatiu, hi ha places disponibles que no s'omplen. És a dir, tenim famílies desesperades buscant una plaça i tenim una xarxa concertada amb capacitat lliure i tot així l'Ajuntament no activa cap subvenció perquè aquestes famílies hi puguin accedir. El resultat és un sistema que desaprofita de recursos educatius que ja existeixen i la que la ciutat no utilitza. Per això des del nostre grup pensem que cal posar les famílies en el centre perquè el futur de Barcelona i el seu futur demogràfic, econòmic i social depèn directament de la nostra capacitat de revertir aquesta situació. Barcelona necessita un pla estratègic de foment de la natalitat i la conciliació que sigui seriós, global i amb pressupost. Necessitem un full de ruta per revertir-ho. Per això, avui nosaltres presentem un pla estratègic amb set punts i eixos concrets, que no és només una llista de mesures, sinó una proposta de ciutat. Un pla realitat, ajudes directes pel naixement, ampliació a les escoles bressol, subvencions reforçades per les famílies sense plaça pública, més places per activitat no lectives, més casals, la creació del Consell de Família, el suport del tercer sector pels projectes vinculats amb la família i el Segell Barcelona de Conciliació per les empreses que acreditin bones pràctiques en la conciliació. I això és el que avui proposem. Que Barcelona es posi al dia, que faci el que fan les grans ciutats europees, que aposti per reduir els costos de la criança i que asseguri que cap família renunci a tindre fills per manca de suport. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la praula la regidora Monté. Endavant.

Gràcies, tinenta. El nostre grup municipal ha demanat en diverses ocasions un major suport institucional a les famílies. Ho hem fet amb diferents iniciatives que hem presentat en aquesta casa, també sense anar més lluny en les nostres al·legacions, el pressupost, per exemple. Suport a les famílies amb tota la seva diversitat, perquè és una institució bàsica de la nostra societat i que cal visibilitzar-les. I, per exemple, hem demanat també una major i millor interlocució del propi govern municipal amb les entitats que representen a les famílies, famílies nombroses, famílies monoparentals, a través d'una àrea o d'un departament específic. I és que aquesta inversió en suport a les famílies sabem que és rendible i que té un gran retorn social. Això no ho diem nosaltres, ho diu una entitat com Save the Children, que en un darrer informe alertava que un 16,5% de les famílies catalanes amb fills a càrrec i amb feina es troben en situació de pobresa. I aquest és un percentatge que, per exemple, si parlem de famílies monoparentals, s'enfila fins al 34,8%. També és un fet real, i ho ha esmentat el regidor del Partit Popular, que el cos de la criança és molt més alt a Catalunya que a qualsevol altre punt de l'Estat i que Barcelona té unes taxes de fertilitat que es troben entre les més baixes del món, malgrat que tinguem una alta esperança de vida. Per tant, és cert que les administracions tenen una responsabilitat de generar un sistema de protecció social que afavoreixi que les persones que ho desitgin puguin tenir fills, i que no hem estat capaços de desenvolupar aquest paraigües protector sobre la família, tampoc a nivell de país, tampoc a nivell de Catalunya, i per tant compartim molt bona part dels aspectes que preveu aquesta proposició. els ajuts directes i universals per naixement i adopció, ampliar la xarxa d'escoles bressol municipals. També, i ho hem demanat en diferents ocasions, subvencionar una part del cost de les escoles privades, de les llars d'infants privades. Nosaltres hi afegim o hi afegiríem aplicant criteris de renda. també aquest increment de places extraescolars i casals, però no podem compartir altres aspectes de la proposició, que no deixa de ser una còpia del pla de fomento de la natalitat i conciliació que va presentar la presidenta Ayuso a la Comunitat de Madrid i que va ser un cert fiasco perquè de les quantitats promeses, 250 milions que es van prometre amb ajuts a les famílies, només finalment se'n van concretar uns 40. Per nosaltres és evident, és obvi, no? que la presidenta Ayuso no és un referent per a res que ens agradés emular i de fet encara ens ressonen les seves darreres i polèmiques paraules sobre les persones migrants i les seves feines. En tot cas, sí que reconeixem que en la proposta que aquí es presenta, els requisits per optar a l'ajut no són excloents ni són xenòfags com els que es presentaven a Madrid. En tot cas, hem intentat millorar, sincerament i cordialment, millorar aquesta proposició. No hem pogut arribar a un acord pel que fa a les esmenes, però com que compartim aquesta voluntat i necessitat de protegir les famílies, el nostre vot serà una abstenció. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, el regidor Rabass, endavant.

Bon dia a tots i a totes. No els estranyi el nostre vot en contra, la seva proposició, i hem intentat també transaccionar amb algunes modificacions menors, però també demanant-los que retirin el tema de les excepcions fiscals per les empreses que, en principi, fan bones pràctiques i, a més a més, també retirar al punt de la creació del Consell de Famílies, en què vostès no han estat d'acord, perquè, efectivament, és important parlar de la família i és important parlar dels infants. I vostès creiem que parteixen d'una mirada antiga, una mirada basada exclusivament en la natalitat i en el que donen unes respostes excessivament simples i d'un marcat caràcter liberal, tal com correspon efectivament el seu partit i sense la voluntat de fomentar polítiques públiques que creïn les condicions estructurals necessàries perquè aquesta baixa natalitat canviï de tendència. Hi ha greus incoherències del Partit Popular a l'hora de parlar de famílies i no podem parlar només com ha fet la regidora Monté del grup municipal aquí a Barcelona, sinó que hem de mirar què és el que fa el Partit Popular, el seu partit, allà on governa o allà on pot fer discursos i vota en contra del salari mínim interprofessional, en contra de la jornada laboral, en contra dels permisos de criança corresponsables i més extensos, discrimina famílies migrades quan en demana l'expulsió per temes administratius, rebutgen polítiques LGTBI, invisibilitzen les famílies diverses i, per tant, estan demanant i estan oferint tota una sèrie de possibles solucions reduccionistes i antiquades quan el que cal En canvi, és donar seguretat a les famílies, unes famílies que a la ciutat de Barcelona tenen problemes per accedir a un habitatge assequible o a una educació pública i gratuïta. Avui mateix tenim també les treballadores de les escoles bressol manifestant-se i apretant per aconseguir millores laborals i això també és crear unes condicions millors per als nostres infants que al final no és tant el dret de les famílies que sí, sinó també el dret dels infants. Nosaltres votarem en contra perquè tant les seves premisses considerem que són errònies i antiquades com les seves solucions no arriben a abarcar totes les condicions necessàries que caldria modificar per tal que les famílies poguessin tenir, si és que ho desitgen, fills abans. Cal polítiques concretes i des del municipi també se'n poden fer tardes educatives, tal com vam fer nosaltres, concilia, dentista municipal, una xarxa d'escoles de sols potent, polítiques de cures reals, espai públic amable, temps de cura, suports específics a famílies vulnerables i no xecs que al final no acaben solucionant les necessitats econòmiques de les famílies.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana, la regidora Sorinyac, endavant.

Sí, moltes gràcies i em sumo a donar-li la benvinguda, regidor Verdera, aquí en el plenari. Bé, quines són les qüestions que condicionen la natalitat i la conciliació en una ciutat del món desenvolupat com és Barcelona? Nosaltres creiem que aquest pla estratègic que precisament porten com a foment de natalitat i conciliació no s'enfoca realment en aquestes qüestions, en les qüestions principals. M'explico. En primer lloc, ens preocupa que el que plantegen com una ajuda al foment de la natalitat, el que veiem és que amaga una política fiscal regressiva i un enfocament natalista que s'ha comprovat, i s'ha comprovat científicament, que és poc eficaç. La nostra prioritat des d'Esquerra és garantir igualtat d'oportunitats per totes les llars, per totes les famílies, i especialment les més vulnerables. Per tant, no premiar la gran d'àrea familiar sense considerar la renda o sense considerar la situació social. I si m'ho permeten també afegir que hi ha polítiques universals per famílies nombroses que no sempre són eficients o que no sempre són justes, especialment si no focalitzem, per exemple, recursos en llars que poden tenir més risc d'exclusió social i que poden ser, precisament, monoparentals de renda baixa. Per tant, des d'Esquerra estem plenament d'acord amb facilitar que la gent pugui tenir els fills que desitja i, per tant, l'evidència, el que ens mostra en aquestes situacions, que per promoure la natalitat Què es necessiten? Pilars. Pilars fonamentals. Un habitatge digne i estable, especialment per famílies joves. Permisos parentals prolongats per homes i dones. Estabilitat laboral i sous dignes. La precarietat i la inestabilitat és una de les principals causes, juntament amb l'habitatge, d'aquesta baixa natalitat. És a dir, la inseguretat en el projecte de vida, la inseguretat en el projecte vital i serveis públics de cures universals i accessibles. I aquí coincidim, en aquesta necessitat de poder ampliar el que són les tardes educatives, en el que són aquells espais de lleure educatiu per a tots els infants i per a totes les famílies de la ciutat. De fet, ja em faig menció, el pressupost que es portava avui a votació inclou l'augment de la partida de les tardes educatives precisament amb el segell d'ERC. Per tant, si el que volem és parlar de la disminució de la natalitat en el nostre país, parlem d'aquestes qüestions. I en la seva proposició la veritat és que no ho veiem. Sí que es parlen d'aspectes com crear un Consell Familiar de Participació a l'Ajuntament de Barcelona. les preocupacions de les famílies a la ciutat de Barcelona són realment transversals. Per tant, no veiem que vagin més enllà del que pot ser un Consell de l'Habitatge, un Consell de l'Educació, etcètera. Per tant, són qüestions sistèmiques de la situació en què estem. Per tant, el nostre vot serà en contra. Defensem un model familiar, un model familiar que es basa en l'equitat redistributiva, en la universalització dels serveis públics de cures i especialment en l'autonomia econòmica de dones i dels joves.

Moltes gràcies per part de Vox. Té la paraula el regidor d'Europolit. Endavant.

Moltíssimes gràcies, senyora tinenta. Bueno, esta proposición tiene puntos positivos, pero tiene puntos también muy inquietantes. Nos parece preocupante que pidan la ayuda directa por nacimiento y adopción a todas las familias que lleven dos años empadronadas en Barcelona, sin distinguir entre españoles, extranjeros, residentes, ilegales... Lo peor es que hemos intentado transaccionar con ustedes para que al menos pusieran la coletilla que estén residiendo de forma... ...legal en España y ni siquiera eso han aceptado. Y yo me pregunto si ha sido por miedo a que los demás no le voten la proposición... ...por haber estado pactada con Vox, en cuyo caso indirectamente demostraría... ...que ustedes participan en el cordón antidemocrático a los votantes de Vox, aunque solo fuera por miedo... ¿O realmente ha sido porque han vuelto al redil y esta semana vuelven a tener el corazón así de grande con los ilegales? Eso es lo que tiene cambiar de discurso en función de la última encuesta publicada, que nunca se sabe a qué atenerse. Miren, para ponerse a regalar dinero a inmigrantes ilegales ya estaban todos los demás. Esta medida era interesante si lo que buscaba era fomentar la natalidad de nuestros hijos y ayudar a nuestras familias. De la forma en la que está redactada se trata de un nuevo aliciente para el efecto llamada. Vengan a Barcelona, que el Ayuntamiento les empadronará en cualquier inmueble municipal. Les recordamos que hay 50.000 personas empadronadas en inmuebles municipales y a los dos años ya pueden tener hijos y tener las mismas ayudas que cualquier barcelonés, que cualquier español. Les recuerdo que hay otras formas de ayudar a las familias y fomentar la natalidad. Por ejemplo, la que presentó Vox en el Congreso de los Diputados, que pedía que las rentas inferiores a 22.000 euros no pagaran impuesto de la renta y que ustedes votaron en contra. Barcelona no tiene un problema de cheques, tiene un problema de futuro. Nos hablan ahora de un cheque de bebé como si con un pago puntual de 500 euros una vez en la vida se arreglaran 20 años de abandono a las familias. Las familias no dejan de tener hijos porque les falten 500 eurillos. Dejan de tener hijos porque Barcelona se ha convertido en una ciudad imposible para los jóvenes. Alquileres disparados, salarios que no avanzan, impuestos que asfixian y todo incógnitas a la hora de planificar una vida. Todos ustedes, todos, han gobernado, o aquí, o en frente, en la lateral de la plaza, o en el Congreso de los Diputados, o en Madrid. Y todos han hecho lo mismo, impedir que los jóvenes tengan futuro y puedan formar una familia. Llevan toda la vida pensando en las próximas elecciones en lugar de pensar en las próximas generaciones. Y así estamos ahora. Y ahora llegan con 500 euros para hacerse la foto, cuando lo que hace falta es bajar impuestos, facilitar... vivienda asequible y construir un proyecto de ciudad que piense en el futuro y no en la guerra civil o en Franco, como hoy otra vez se va a volver a hablar del tema, que están anclados en el pasado. Nosotros nos vamos a abstener por no perjudicar a las familias españolas, pero creemos que es una medida muy mal planteada. Gracias.

Moltes gràcies. Per part del govern respondré jo mateixa. I doncs, sense perjudici de la realitat de les dades i que compartim plenament la inquietud per les famílies, és important primer destacar que Barcelona ja està incrementant places públiques de 0 a 3 anys a les escoles Bressol, ampliant la cobertura de les extraescolars en períodes de màxima demanda. donant suport als infants amb necessitats educatives especials. Aquest model funciona perquè opera amb dades, amb criteris socials i amb una planificació estable que evita solucions improvisades o estructures duplicades que compliquin el sistema en lloc de reforçar-lo. També l'Ajuntament de Barcelona ha desplegat un marc integral de polítiques familiars que articula atenció, suport i promoció a totes les famílies de la ciutat, sigui quin sigui el seu model, origen o situació, i dins d'una visió que reconeix la família com a actor essencial de la ciutadania, de futur i de cohesió social. I aquesta aposta es materialitza en serveis d'orientació per a adolescents i les seves famílies en un pla de família de llarg abast i en espais d'acompanyament que abracen les noves realitats familiars. Alhora, la iniciativa vincula explícitament la protecció de la infància, la promoció de la igualtat de gènere i l'accés digital com a pilars de la vida familiar moderna. Totes aquestes actuacions ja s'estan a donar terme en el sí de l'Ajuntament, però també és important tenir en consideració que el govern municipal no pot avalar una proposta que, tot i plantejar qüestions rellevants, que, com dèiem, algunes de les quals ja s'estan abordant, articula mesures que no s'ajusten al nostre model de política pública ni al marc jurídic que guia l'acció municipal. En aquest sentit, Barcelona construeix la seva estratègia social a partir d'un principi que orienta les legislacions més avançades Infants i adolescents són subjectes de drets individuals i la seva protecció no es deriva de la condició familiar com a família, sinó del reconeixement directe dels seus drets. Això implica que les polítiques familiars es balsen en garantir que cada infant, vingui d'on vingui, visqui on visqui, accedeixi a oportunitats educatives, socials i de benestar amb igualtat real. Per aquest motiu, la ciutat està reconstituint el Consell d'Infància i avançant en pas ferm amb el Consell de Joventut, que ens permet incorporar la mirada dels titulars dels drets que estem obligats a garantir. Impulsar un Consell de Famílies desplaçaria el protagonisme dels infants i concentraria en un únic òrgan visions que pertanyen a realitats familiars profundament diverses i obteria que ells mateixos siguin els escoltats, els nens i nenes. La ciutat reconeix que avui conviuen molts models de família, tots igual de legítims i també amb els serveis desplegats per també poder-los ajudar, i que aquesta pluralitat no pot sintetitzar-se en un espai que esperi a representar-les de manera homogènia, sense diluir la seva especificitat i la seva veu pròpia. També, en una altra ordre de consideracions, és necessari abordar amb precisió la proposta de vincular bonificacions fiscals a un segell privat. La fiscalitat municipal ha de mantenir neutralitat i criteris estrictament objectius i, per tant, només així evitarem greuges comparatius i que també es preservi la seguretat jurídica. Per tant, tampoc podem admetre les bonificacions i els ajuts econòmics en aquest sentit. Gràcies. La ponència, li queda un minut, vuit segons, endavant.

Moltes gràcies, tinenta. Gràcies a totes les aportacions que han fet els diversos grups, moltíssimes gràcies. Però aquesta iniciativa parteix d'una realitat. La realitat que a la ciutat de Barcelona la natalitat cada vegada ha baixat més. La realitat que això influirà a les futures generacions de barcelonins i barcelonines. Una realitat que és palpable cada dia. I amb aquesta negativa és tant com dir-los a les famílies que les seves necessitats no són reals. És dir-li a una parella que porta més de dos anys esperant per una plaça, per una escola a bressol, que això, bueno, que tirin endavant i que vagin fent. És dir-li a una mare sola que no pot pagar un extraescolar que, bueno, que és un problema d'ella. I jo crec que això, sincerament, és tancar els ulls davant d'una realitat, davant d'un repte estructural. I, sobretot, ens preocupa el futur de la ciutat. No es pot esperar que els problemes es resolguin sols. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Jo crec que hem esgotat tots el temps.

Molt bé, doncs endavant. La proposta no s'aprovaria, ja que compta amb el vot favorable al Partit Popular, el vot en contra de Barcelona Comú, Esquerra Republicana i el grup socialista i l'abstenció de Junts per Barcelona i Vox.

Doncs punt 18. per atorgar la medalla d'or al mèrit cívic a la Federació d'Entitats de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica, Francesc Lairet, Cocence Barcelona, amb posicionament favorable de tots els grups. Després tenim punts 19 i 20 que es tracten conjuntament per atorgar les medalles d'or els senyors Pere Miró Sayarès i el senyor Rafael Niuvó Baquer, que es trobem entre nosaltres i el qual saludem des de la presidència. Tres minuts per grup. Com? Punt 18, dos minuts. Això no m'ho havíeu posat. Punt 18, dos minuts. Sí, sí, que no estava posat. Bueno, estava posat a dalt. Perdó, dos minuts pel punt 18. Perdó. A hora d'intervencions, comencem per Junts. Senyor Rius.

Moltes gràcies, alcalde. Des de Junts per Barcelona votarem a favor de la medalla d'or al mèrit cívic de Barcelona la Federació Francesc Lairet. Cofemfe Barcelona, que aquest juny compleix 35 anys de trajectòria incansable. Fundada el 20 de juny de 1990, aquesta entitat sense ànim de lucre ha esdevingut una veu fonamental en la defensa dels drets de les persones amb discapacitat física i orgànica. Ha promogut la seva plena inclusió social garantint accés igualitari a serveis, oportunitats laborals i recursos i fomentant la seva participació activa en la societat. amb 25 entitats federades, ha creat un ecosistema cohesionat, ha impulsat campanyes de sensibilització per combatre estigmes i prejudicis i ha organitzat el primer congrés internacional sobre discapacitat física i orgànica, envelliment i cronicitat a Barcelona el 2019, reunint experts i representants institucionals. Aquesta medalla reconeix la seva contribució a fer de Barcelona un referent mundial contra la discriminació. És un honor merescut per una tasca que construeix una ciutat més justa i més inclusiva. Moltes gràcies.

Sí, gràcies, Tinent. Bon dia a tothom. Avui és un dia molt especial també per la ciutat de Barcelona. Avui hi haurem aquesta medalla d'or, el mèrit cívic de la ciutat a la Federació Francesc L'Airet Concemfe Barcelona. Parlem d'una entitat amb 35 anys d'història, hereva d'una tradició de lluita pels drets civils i socials que porta el nom de Francesc L'Airet i que, com bé, defensa els drets, la justícia social i la dignitat de totes les persones. La Federació ha estat i és un actor clau en la transformació de la ciutat, ha representat i acompanya decenes d'entitats federades i milers de persones. I ho fa des d'un model basat en l'apoderament, la participació activa i la defensa dels drets humans. Amb ella, Barcelona ha avançat de manera decisiva en accessibilitat universal, ha aportat coneixement tècnic, experiència i una mirada relada a la realitat quotidiana de les persones. COSEMFE Barcelona sempre ha volgut esmenar les desigualtats de les dones amb discapacitat i treballar activament pel seu empoderament a través de programes formatius que els aporten eines en el desenvolupament social i laboral. I amb aquesta medalla també volem reconèixer el paper de la federació com a interlocutor rigorós i compromès i que, per tant, és un aliat exigent, constructiu, que ha contribuït de manera... de manera decisiva la definició de plans municipals, estratègies d'accessibilitat i polítiques públiques de discapacitat amb una mirada constructiva. La inclusió no és una concessió, sinó una obligació de la nostra societat. Avui, aquesta medalladora és un reconeixement, també una trajectòria exemplar, però també un compromís de futur, un compromís en què Barcelona també estarà al seu costat. Per tant, gràcies per la vostra lluita, per la vostra coherència i per fer de Barcelona una ciutat millor. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, regidora, en representació del grup de Barcelona en Comú, la senyora Recio.

Sí, avui tenim l'honor d'atorgar la medalla d'or del mèrit cívic a la Federació Francès Lairet-Cocenfe Barcelona. Una entitat sorgida fa 35 anys, l'any 1990, que ha sigut capdavantera en la defensa... dels drets i la veu de les persones amb discapacitat física i orgànica. S'ha dit molta cosa sobre la feina que fa l'entitat COCENFE a la ciutat de Barcelona per la defensa dels drets de les persones, per donar-los veu per la seva integració a la ciutat, però sobretot deixin agrair-los que amb la seva feina el que fan és contribuir a construir la millor Barcelona, una Barcelona més accessible i molt més igualitària. Barcelona és la riquesa de les seves entitats que, amb la seva implicació quotidiana en l'obertura i defensa de drets, fan que visquem millor tots i totes en aquesta ciutat. Per tant, COSEMFE, des de la defensa de la veu de les persones amb discapacitat física i orgànica, és sense dubte una d'aquelles entitats referents que ha obert camí i és referent en les millores d'accessibilitat de les persones amb discapacitat. Per tant, agrair-los i felicitar-los per aquesta medalla, per la seva trajectòria, per la feina feta i perquè marquen també horitzons de futur per com volem que sigui la Barcelona del futur, del present i del futur.

Moltes gràcies, senyora Recio, en representació d'Esquerra Republicana, la regidora Rosa Sominyac.

Gràcies, tinent. Si des d'Esquerra també donem suport i votem a favor de concedir aquesta matalla d'or al mèrit cívic a la Federació d'Entitats Francesc Lairet, a COCENFE, per el que s'ha dit, per ser referents a Barcelona en l'atenció, en l'acompanyament i la defensa de drets de les persones amb discapacitat física i orgànica. Fa pocs dies precisament celebràvem el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, una data que bàsicament el que recorda és que encara avui cal protegir, cal acompanyar i cal garantir drets a un col·lectiu que massa sovint es troba amb barreres físiques, barreres arquitectòniques, barreres a l'espai públic, barreres al transport públic, però també amb barreres socials i també amb barreres administratives. Per tant, en aquest context el paper de la federació ha estat clau, no només en la prestació de serveis, sinó també en aquesta defensa activa i de l'empoderament de les persones i el suport també a les famílies. També és una medalla que reconeix una manera de fer ciutat, una manera d'entendre la ciutat, en aquest cas de diverses entitats, però el que fa és incorporar la diversitat i garantir la participació de tothom. Per tant, Jo crec que majoritàriament, i avui es veurà, hi podem estar d'acord, però com deia regidora, queda molta feina a fer i molta feina a fer també a Barcelona. Per tant, un vot a favor i també un agraïment en aquest compromís col·lectiu que es fa des de la Federació.

Moltes gràcies, senyora Solignac. En representació del Brut del Partit Popular, el senyor Víctor Martí.

Gràcies, tinent desaure municipal del Partit Popular. Donarem suport, sense matisos, a l'otorgament d'aquesta medalla a la Federació Francesc Lairet Concemfe Barcelona. Perquè quan parlem de discapacitat física i orgànica, no parlem d'un concepte abstracte. Parlem de persones concretes, de les seves famílies, de les cuidadores i de treballadors i treballadores que volen viure amb autonomia. I també parlem de barreres, algunes visibles i moltes d'altres invisibles. Barreres en el transport, en l'habitatge, a l'espai públic, a la sanitat, a la burocràcia o amb l'accés a la feina. Barreres que encara avui condicionen el dia a dia de les persones amb discapacitat. Concefe fa una tasca imprescindible, és altaveu i és pont, dona suport, acompanya, orienta, forma i defensa els drets amb constància i rigor. I això és clau, perquè quan una ciutat com a Barcelona, que es diu moderna i oberta, no es pot permetre que una part dels seus veïns i veïnes continuïn patint discriminació, o exclusió. No hi ha cap discriminació, no hi ha cap exclusió que sigui petita. Aquesta medalla és un reconeixement merescut, sí, però també és un avís col·lectiu. La inclusió no pot quedar en paraules buides, ha de ser una realitat efectiva i una obligació especialment per a les administracions. Enhorabona a la Federació Francesc L'Airet, Concembe, Barcelona i gràcies, moltes gràcies per fer de Barcelona una ciutat més humana, més accessible i més digna. Gràcies.

Moltes gràcies, senyor Martí. En representació del grup de Vox, el senyor d'Europolido.

Gràcies, senyor. En aquest punt, obviamente, Vox va votar a favor i creiem important explicar per què aquest reconeixement sí encaja amb el sentit profund de la medalla d'Europolido. Esta institución debería servir para reconocer a quienes mejoran la vida de los demás de forma directa, constante y medible, sin ruido, sin ideología y sin protagonismo político. Y eso es exactamente lo que representa COCENFE Barcelona. Hablamos de una federación que trabaja sobre problemas reales y cotidianos, la accesibilidad, la autonomía personal, la inserción laboral y el acompañamiento a personas con discapacidad física u orgánica y a sus familias. No hablamos de discursos ni de amiguismo, hablamos de esfuerzo y resultados. En una ciudad donde a menudo se confunden las prioridades y se destinan recursos a grandes campañas simbólicas, entidades como Cenfe recuerdan algo esencial, que el progreso se mide por cómo se trata a quienes lo tienen más difícil, no por los eslóganes que se repiten desde las instituciones. Además, este reconocimiento tiene un valor añadido. No divide, no enfrenta y no impone un marco ideológico. Es un homenaje que puede ser compartido por toda la ciudad, porque se basa en el servicio, en el esfuerzo continuado y en la mejora real de la calidad de vida. Des de Vox defendemos una Barcelona donde la política esté al servicio de las personas y no al revés, donde se apoya a quienes trabajan sobre el terreno con profesionalidad y vocación y no solo a quienes saben moverse en los despachos o en la propaganda institucional. Por todo ello y porque creemos que este tipo de entidades dignifican el significado de esta medalla, nuestro voto será favorable, lógicamente.

Moltes gràcies, senyor de Oro.