Habitatge

Punt sisè, amb intervenció. Estem al punt de pressupostos per al debat i si s'escau aprovació definitiu del pressupost general de l'Ajuntament de Barcelona per l'any 2026. La Junta de Portaveus ha acordat uns temps de 12 minuts pel ponent i 6 minuts per la resta de grups. Té la paraula el tinent Jordi Baix.

Molt bé, molt bé, molt bon dia a tothom, a tots i a totes, regidors i regidores, també alcalde. Avui portem al plenari l'aprovació definitiva del projecte de pressupost de l'exercici 2026, un pressupost, i ho torno a reiterar, que no incrementa la fiscalitat de les famílies ni de les pimes i que té com a eixos centrals les persones, l'habitatge i la seguretat, que són els grans reptes de la ciutat. I a la mateixa vegada és un pressupost que tenen les demandes de transport públic, impuls econòmic, proximitat i també acció climàtica. Un pressupost que dota les grans transformacions urbanístiques de la ciutat d'aquest mandat, siguin les Rambles, el cobriment de la Ronda de Dalt, el Tranvia i la Ciutadella del Coneixement. I que també dóna resposta a les necessitats del barri amb inversions a cadascun dels districtes, com és la Unitat Territorial de la Guarda Urbana Sarrià, o nous avantatges adaptacionals a l'Espai Quirón de Gràcia, o també a la Pacificació de Sant Antoni. I que s'ha incrementat també amb aportacions fetes per l'Esquerra Republicana dins l'àmbit dels districtes. En resum, és un pressupost de 4.180 milions d'euros, superem el llindar dels 4.000 milions, una inversió pròpia de 753 milions, el grup 861 milions, un estalvi brut al voltant del 17% i unes finances sanejades que pot representar que l'endeutament a final de l'exercici estigui entre el 25% i el 27%. Un pressupost emmarcat en un context de creixement econòmic per a la ciutat. Té un creixement d'un 3,2% i més d'1,2 milions de persones ocupades i un bon clima empresarial i d'atracció de talent. Avui aquesta ciutat pot dir-me orgull que és la ciutat que genera més producció científica d'Espanya i és la capital de ciència i tecnologia. I al mateix temps estem treballant per generar diversificació econòmica de la ciutat en projectes com és l'Avinguda d'AstraZeneca, la conversió de Nissan en Xeri o l'increment d'ocupació immobiliària al 22 arroba. Aquest pressupost representa el 3,90% del PIB i és un motor d'aquesta ciutat. I és un instrument bàsicament per lluitar contra les desigualtats. Per això ens hem centrat en persones, seguretat i habitatge. Un pressupost que incorpora les propostes d'Esquerra Republicana i que té la voluntat de sumar majoria de suport. Una entesa per la ciutat. I en el període obert d'al·legacions hem rebut un total de 612 al·legacions per part dels grups de Barcelona en Comú, PP, Junts i també el Gremi de Restauració. I voldria agrair també la feina de la gerència de pressupost que ha pogut contestar aquest volum d'al·legacions en tres dies. El Partit Popular ha presentat un total de 145 al·legacions. El partit de Junts ha presentat un total de 457 al·legacions, s'han acceptat 56 i 11 parcialment, i el grup dels comuns han presentat 9 al·legacions i hem acceptat 6 parcialment i n'hem rebutjat 3. El fet de renunciar algunes de les alegacions no vol dir que no hi estiguem d'acord. Algunes de les seves alegacions escapen del que és el marc estricte del que és el pressupost. I l'hem adreçat també a processos de negociació. Demanem el seu vot favorable per poder dotar la ciutat d'uns bons pressupostos. Aquests són uns bons pressupostos per Barcelona. que donen resposta a demandes de la ciutadania, com l'accés a l'habitatge, la seguretat, el turisme o el que són els serveis que adrecem a les persones. Al mateix temps, incorporem, com hem dit, algunes peticions realitzades per diferents grups municipals. Moltes gràcies.

Molt bé, doncs té la paraula el regidor Martí, de Junts per Barcelona.

Molt bé, moltes gràcies, president. Bon dia a tothom. No és cap secret perquè des de Junts per Barcelona els últims dies i setmanes ja hem manifestat la nostra oposició en aquest projecte de pressupostos que ens presenta el govern municipal. Especialment ratificada aquesta posició quan vam conèixer la resposta del govern a les al·legacions que vam presentar. Disculpem, senyor Valls i senyor Collboni, disculpem d'aquest plantejament positiu. Nosaltres entenem que aquests pressupostos no responen a les necessitats de canvi que la ciutadania va expressar a les urnes. Vam presentar, com el senyor Valls s'ha referit, 457 al·legacions, només 65 han estat acceptades, això significa que gairebé 400, que totes elles estaven orientades a corregir mancances estructurals i a incorporar millores reals a la ciutadania, han estat rebutjades. Les nostres al·legacions no eren un plantejament retòric, eren propostes concretes, fonamentades, rigoroses, realistes, centrades en les necessitats socioeconòmiques de Barcelona. I el fet que hagin estat ignorades Intrepetem que reforcen la idea, que ja teníem coneguda de fa temps, que vostès no pretenen rectificar. Vostès el que volen és seguir aprofundint en les fórmules fracassades dels últims anys a aquesta ciutat de Barcelona a través de les actuacions polítiques dels últims governs. La proposta de ciutat que avui ens presenten evidencia una realitat que intenten dissimular. I això em dirigeixo especialment al senyor Alcalde. Representen exactament el mateix model que va defensar la senyora Colau durant vuit anys, i del que vostès van ser copartíceps i cooperadors necessaris d'aquest model fracassat dels últims vuit anys. Un model que va frenar la competitivitat, que va posar obstacles permanents a l'activitat econòmica, que no va escoltar els barris i que va acabar convertint Barcelona en una ciutat més lenta, més tancada, més bruta, diguem-ho així també, i menys ambiciosa. Durant aquests dos anys de mandat, la ciutat arrossega els mateixos problemes que ja patíem en anteriors mandats. Això li hem dit diverses vegades. Patim els mateixos problemes que patíem els darrers vuit anys de govern de la senyora Colau i també vostè com a primer tèiem de l'alcalde de la senyora Colau. El resultat és un pressupost inflat, gràcies a les aportacions provenients de la participació en els ingressos de l'Estat, però que no serveix per millorar la qualitat de vida de la gent ni la millora de la renda familiar disponible. En definitiva, estem davant d'un pressupost elaborat per un govern minoritari Un govern que continua gestionant amb lentitud, tan lent, si em permet el comentari, que no han tingut temps ni de posar l'estel de Nadal a la plaça de Sant Jaume, perquè els costava molt gestionar aquest tipus de temes, i que no és capaç de donar resposta a les necessitats de les classes mitjanes i treballadores, de les entitats i de les empreses, i que demostra una desconexió, no diré absoluta, però... gairebé absoluta de la realitat dels barris. Volen aprovar un pressupost rècord, però que no permet que la millora de les xifres macroeconòmiques arribi a la gent i a les famílies. Avui a Barcelona hi ha més sensellar que mai. Les classes mitjanes i treballadores veuen com augmenta el suportiment per arribar a final de mes. Això és una realitat, senyor Collboni. S'estan empobrint i el govern municipal no les atén com caldria. En aquests pressupostos no hi ha cap problema real de suport a les famílies que pateixen, a aquests treballadors i treballadors de la ciutat, que pateixen cada dia més per arribar a final de mes, com dèiem. De fet, tot i tenir un pressupost rècord, en cap moment es planteja reduir la pressió fiscal, fet que donaria oxigen a les classes mitjanes i treballadores. Segueixen mantenint una política fiscal asfixiant, per molt que el senyor Valls digui que no s'augmenta. Senyor alcalde, vostès viuen... desconnectats d'aquesta realitat del dia a dia de la ciutat, de les preocupacions reals i dels reptes que tenen els ciutadans i ciutadans. Aquest pressupost és la prova que, malgrat que les xifres de les que presumeixen Barcelona, no avança cap a un model més just i competitiu i més cohesionat. Vostè, senyor Collboni, hem coincidit aquests últims dies bastant amb alguns actes de ciutat, de reconeixement, d'alludament, de premis guardons al comerç de la ciutat, al comerç de proximitat i al comerç de barri. Molt bé, això cal fer-ho i cal fer-ho més i millor. Però vostès són conscients del patiment real que tenen grans sectors del comerç de proximitat i de barri a la ciutat en aquests moments per la crisi econòmica i social que tenim, però especialment també per la concentració d'obres que fa que a la gent cada vegada li costi més arribar al comerç de proximitat? Ahir mateix estàvem companys del grup amb les institucions comercials de Creu Coberta, Sants Establiments Units, Bernabasi i altres que estan en aquests moments asfixiats perquè no tenen suport de l'Ajuntament en casos concrets i ho hem demanat diverses vegades també a les comissions a l'hora de tenir o rebre bonificacions en cas d'obres de llarga durada que els fan la vida impossible. Això, senyor Collboni, vostès es neguen retardament a acceptar-ho. I això no pot ser de cap manera. És donar l'esquena a un dels principals motors econòmics de la ciutat de Barcelona. En definitiva, tenim un pressupost que no dona resposta a les societats reals. Està allunyat del que realment la gent necessita i espera i, per tant, ja li hem avançat abans que votarem en contra. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Regidor, té la paraula la regidor de la Tarafa de Barcelona en Comú.

Sí, bon dia a tots i a totes. Deixeu-me que abans d'entrar en matèria pugui fer un petit resum històric del comportament del Partit Socialista en matèria d'habitatge, perquè crec que entendreu bé per què les darreres quatre setmanes hem insistit tant en la concreció i en la valentia. 2019, el senyor Pedro Sánchez en aquesta mateixa casa es va comprometre amb la senyora Colau a incloure el topall de lloguers a la llei d'habitatge. Quatre anys més tard, el 2003, es va aprovar la llei d'habitatge. Amb el topall de preus, sí. Però, sorpresa, deixant fora els lloguers de temporada, que ja els havíem avisat que seria una via d'escapament molt gran. Avui, a 2025, encara no s'ha topat efectivament el lloguer, tres anys després. De fet, una part dels acords que vàrem establir l'any passat encara no ha arribat a la seva concreció. Concreció, valentia. MPGM cap de permetre la prohibició dels lloguers a Barcelona. Veurem fins on avança. I amb tot això encara haurem d'esperar el 2028 per eliminar els pisos turístics. Veurem també fins on arriba aquesta concreció. En matèria d'habitatge, senyor Collboni, vostès tenen preocupació? Sí. Vostès tenen bones paraules? També. Bons diagnòstics, a vegades sí, a vegades no. Però quan cal actuar, sempre hi ha excuses i retards. La gent necessita ja acció de govern. No podem acceptar ja, com a respostes positives, informes i més informes, comissions d'estudi i més comissions d'estudi. Els informes ja hi són. Les veïnes no poden esperar més. Volem mesures clares, transformadores, concretes, valentes. per el problema de l'habitatge, pel problema del turisme i pel problema del model de ciutat. I per més concreció, per poder haver fet més concreció necessitaven més temps de negociació, més temps de diàleg. Ja no s'hi val a l'estim en ello, necessitem accions decidides i directes. Som a novembre i vostres tracten el pressupost com si fos una carpeta que cal tancar sí o sí a dia d'avui, data que han fixat vostès en el calendari. Han preferit Complir la data que acabar el procés de negociació. Han decidit baixar-se d'un tren en marxa. Aquest no és el funcionament d'un govern que sap que està en minoria i tampoc és el funcionament d'un govern que vol acords amplis i diàleg, que vostès ho repeteixen sovint. Han perdut en aquest sentit, i em sent molt de greu dir-ho, una oportunitat d'or. No ens fem trampes al solitari. Aquest pressupost es podia haver aprovat el mes de desembre. La senyora Colau el 20, el 21 i el 22 va aprovar els pressupostos amb una majoria d'esquerres el mes de desembre. Vostès tenien marge per continuar treballant concrecions. que hi ha hagut petites passes d'acord, sí, però tenen molt marge per aprofundir en aquelles concrecions que els hem posat clarament sobre la taula. Vostès tenien l'oportunitat de fer una aprovació pressupostària, un acord polític, que és el que és un pressupost, i no quedar-se en soledat, i no ho han volgut fer fins al final. Tres intents. Zero acords pressupostaris aconseguit. Avui no els podrem votar finalment a favor. La nostra votació, el nostre posicionament de vot serà abstenció. Ja poden vostès iniciar els tràmits de la moció de confiança. Llàstima, sí, llàstima. Aquests són els seus pressupostos. No els de la majoria social, no els d'una forta majoria d'esquerres. Recordo que necessiten vostès 21 vots. Una majoria d'esquerres de la nostra ciutat no són tampoc els pressupostos dels veïns i les veïnes.

Gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula el regidor castellana d'Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Bé, avui arribem a aquest plenari amb una notícia que s'acaba d'anunciar i que, de fet, s'havia anunciat just previ... abans d'iniciar aquest plenari, és que tornarem a no tenir uns pressupostos aprovats per majoria. Això em sembla que és una mala notícia, em sembla que no és una bona manera d'encarar el que queda al mandat, perquè mentre la notícia que hem tingut en aquest plenari des de l'inici del mandat és la manca de capacitat de teixir acords amplis que permetin aprovar les prioritats de la ciutat en majoria. La veritat, malgrat les òbvies discrepàncies i diferències que tenim com a grups polítics, la vida fora segueix. I la vida fora segueix en un context i una situació molt complicada, en un context... en què mentre veiem com les dades d'ocupació estan pràcticament en rècord, i ho situava abans al tinent d'alcaldia Jordi Valls, veiem com també alhora cada cop és més difícil viure a Barcelona, com els barcelonins i barcelonines que tenim la sort de viure a Barcelona Cada cop és més complicat viure en edificis adaptats a la situació climàtica i, per tant, amb una necessitat de rehabilitació important del parc d'habitatges de la nostra ciutat per poder viure amb condicions dignes i, per tant, amb un habitatge digne. Per tant, primera prioritat poder viure a la ciutat, segona prioritat poder-hi viure dignament en un context evident de canvi climàtic i d'impacte important a les nostres llars, però també com a part de la ciutadania renunciat a part de la ciutat, a causa de la pressió turística, que impacta especialment en els barris que reben més pressió turística. Finalment, també veiem una ciutat que no exerceix el seu paper de capital de Catalunya com hauria de fer. I tot això només a nivell local. Si ens situem en altres àmbits, com el nacional, l'àmbit estatal, l'àmbit internacional, la situació no és que estigui especialment millor. I davant d'aquest context complicat que hem fet Esquerra Republicana, el que hem intentat és millorar substancialment diria jo, la proposta inicial dels pressupostos que ens va fer arribar el govern municipal per abordar aquests grans reptes que tenim com a ciutat i com a societat. I com hem anat explicant reiteradament, augmentant, garantint un augment de gairebé un terç del pressupost destinat a polítiques d'habitatge per garantir, intentar garantir o caminar cap a garantir el dret a emancipar-se i viure a la ciutat, amb una qüestió que evidentment és el primer maldecap de la ciutadania. També incluent recursos per poder tenir una política ambiciosa de rehabilitació d'habitatge, perquè, com deia abans, no només la qüestió és viure a la ciutat, sinó que és viure ahí dignament amb una política ambiciosa de 50 milions d'euros en aquest sentit. També podem aplicar el recàrrec, un augment del recàrrec de l'impost turístic, creat per Esquerra Republicana, que anodreixi un fons que serveixi per tenir els recursos necessaris per poder governar el turisme. O també aconseguir una qüestió que per nosaltres és molt rellevant, Tenint en compte que una de les principals coses que fem a la nostra vida és comunicar-nos i relacionar-nos socialment, que és garantir que el pressupost destinat a una eina de cohesió com és la llengua catalana s'hagi multiplicat gairebé per 5 des de l'inici del mandat, des de menys d'un milió i mig d'euros a més de 7 milions d'euros. Però això no és tot, també seguir apostant per la cohesió social dins d'una societat i una ciutat orgullosament diversa i que ha de seguir sent orgullosament diversa perquè Barcelona des de fa més d'un segle s'ha construït bàsicament a base de la gent que ha vingut a viure-hi des de fora. amb fons d'infància 0,16 amb 14,5 milions, garantint el programa Prometeus, també impulsant i concretant ja definitivament la tecultura o la inversió en equipaments privats esportius o culturals privats que tenen un impacte social molt més elevat de l'ajuda que els hi puguem donar. Però també en l'àmbit de la mobilitat, garantir l'aportació pel manteniment de les bonificacions del transport públic, o l'ampliació del bici. També podíem parlar d'esport i també de proximitat perquè les inversions de proximitat es decideixin des dels districtes i no des d'un despatx de plaça Sant Jaume. I finalment també seguretat garantint la convocatòria de més de 100 places noves de guàrdia urbana a la nostra ciutat per garantir i millorar la seva presència a tots els barris de la ciutat. I acabo com començava. Els vots d'avui sembla que ens tornaran a una situació d'aprovació de pressupostos sense majoria. Esquerra estem contents de la feina que hem fet per millorar aquest pressupost i posar al servei la nostra capacitat negociadora i la nostra capacitat de poder arribar a acords. però és veritat que aquí falta capacitat per poder arribar a acords més amplis. Creiem que els barcelonins i barcelonines el que volen és acord, el que volen és que la ciutat tirin davant, el que necessiten és mirar endavant i que, per tant, mirar enrere no serveix massa de res. Per tot això, tenint en compte també aquest darrer comentari que he fet, el nostre vot serà favorable als pressupostos de l'any 2026, com ja vam fer en comissió fa un parell de dies. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí del Grup Popular.

Gràcies, alcalde. Molt bon dia a tothom. Com vàrem avançar la comissió extraordinària, el nostre grup votarà en contra de la proposta de pressupostos que avui presenta el govern municipal. Un pressupost que evidencia en un com més la seva forma de governar, improvisació, bloqueig i incapacitat per construir majories sòlides. Un govern que renuncia a liderar i que ha optat per anar sobrevivint a base de pròrrogues pressupostàries, qüestions de confiança i un ús constant i abusiu de les modificacions de crèdit per amagar la manca d'acord i la seva manca de direcció política. Des del grup municipal del Partit Popular hem presentat 145 eleccions al pressupost. Unes mesures que buscaven, principalment, impulsar la natalitat i l'ajut a les famílies, reforçar la neteja de carrers i espais públics, millorar l'atenció a les persones sense llarg, enfortir els serveis socials, donar suport al comerç de proximitat i als autònoms, Promoure polítics d'habitatge assequible per famílies i joves o impulsar mesures fermes contra l'inseguretat i l'incivisme, entre d'altres. Unes propostes necessàries, útils i, sobretot, de sentit comú. Només calia implementar-les. Malgrat això, la gran majoria han estat rebutjades pel govern. Només han acceptat 13, 13 de 145, sense explicacions, sense diàleg i sense voluntat de consens. Vostè no ha estat capaços de trobar un acord ampli i transversal amb tots els grups de l'oposició. Amb tots. recollint així el mandat de les darreres eleccions municipals. El maig del 2023, els barceloïns van votar abandonar les polítiques d'Ada Colau i de l'independentisme, que van fer tant de mal i que tant van perjudicar Barcelona i el conjunt de Catalunya. Continuen vostès amb una política fiscal asfixiant que també patirem amb les seves ordenances. Una política que fa de colau, sense colau i que permet al PSC i als seus companys de viatge finançar el seu malbaratament de recursos amb l'esforç econòmic dels barcelonins i barcelonines, molt especialment de les classes mitjanes. Els pressupostos d'aquest tripartit de facto representen la política del no, no a tot això que necessita i representa Barcelona, no a la mà ferma contra l'inseguretat, no a l'incivisme, no a la lluita contra l'ocupació, no a eliminar la reserva del 30%, no a les terrasses i a la restauració, no als creuers, no a l'aeroport, no als turistes, no al transport privat, no a la Fórmula 1 i pel camí, no a Espanya, i a tot el que representa. En definitiva, avui ens porten un no a la política del sentit comú. Davant d'aquesta visió que redueix i limita la nostra ciutat a grup municipal del Partit Popular, representa l'alternativa que vol potenciar les oportunitats i el progrés de Barcelona, sense oblidar ni deixar ningú enrere. Nosaltres som el partit del sí, Sí a una revolució fiscal que benefici als ciutadans. Rebaixes de l'IBI, eliminació del basurazo i reducció de les taxes municipals, com per exemple la de mercats. Sí a la natalitat i a les famílies, a totes les famílies, amb especial atenció a les nombroses i monoparentals. Sí a la seguretat i a l'ordre. Proposem incorporar mil agents de la Guàrdia Urbana i dotar-los de materials i els recursos que necessiten. Les pistoles TASER, també. Sí a la seguretat jurídica, volem facilitar la construcció i el lloguer d'habitatge, crear una oficina antiocupa i eliminar el fracàs, el rotund fracàs de la reserva del 30%. Sí, els autònoms i el comerç de proximitat. Recolzem els que comencen, els que arrisquen i els que generen ocupació. Sí, un ajuntament més eficient. Volem reduir la burocràcia, retallar la meitat la despesa en publicitat i comunicació. i reduir també dràsticament les subvencions otorgades a DIT. I són també el partit de sí als barris, reclamant les 98 inversions concretes que ja hem demanat, totes d'elles pensades per millorar el dia a dia dels veïns i de les veïnes. L'alcalde Cuilboni ha optat per un altre model i, en conseqüència, votarem en contra d'una proposta de pressupostos que continua el camí de les polítiques dels comuns i incorpora de nou tots els tics propis d'Esquerra Republicana de Catalunya. Gràcies.

Moltes gràcies, regidor. Té la paraula el regidor de Oropolido, de Vox.

Moltes gràcies, alcalde. En primer lloc, transmetre que, per primera vegada en molt de temps, està aquí la bandera d'Espanya. I em fa molta pena perquè perquè hi hagi aquesta bandera d'Espanya i no s'hi hagi retirat, perquè s'ha ordenat retirar, ha hagut d'estar la bandera de Palestina. No és d'estranyar que a vostè li preocupe més el distrito 11 de Gaza que els 10 distritos de la nostra ciutat. Centrándonos en los presupuestos, hoy nos presenta en el presupuesto más alto de la historia de Barcelona, un 8,5% más que el del 2025. Más dinero que nunca y, sin embargo, las mismas políticas de siempre. Llevamos diez años acumulando fracaso tras fracaso en materia de seguridad, vivienda, limpieza o movilidad. Y ustedes insisten en repetir la fórmula como si los resultados fueran a cambiar por arte de magia. Nos dicen que estos presupuestos son los de la transformación en la vivienda, pero cuando uno entra al detalle lo que encuentra es otra cosa, un presupuesto desbordado de ideología y de subvenciones y muy corto de respuestas a los problemas reales del día a día de los barceloneses. Empecemos por la seguridad. Es cierto, aumentan la partida. Pero esto es como intentar vaciar el mar con un cubo, si al mismo tiempo se niegan a reconocer el origen de la inseguridad. En este ayuntamiento todos, salvo Vox, siguen negando los datos oficiales, sus datos, los que se alejan del discurso buenista políticamente correcto y nos demuestran que sí, hay una relación directa entre delincuencia e inmigración ilegal descontrolada. Si no fuera así, los extranjeros, que en el conjunto total de la población son aproximadamente un 30% y que en su gran mayoría son personas honradas y trabajadoras, no serían los que cometen la mayor parte de los delitos. Recordemos, 90% de los hurtos, 83,5% de los robos con violencia o 75% de las violaciones. Son sus datos, por poner algún ejemplo. Así pues, el resultado de negar la realidad lo sufren los vecinos en las calles, en el metro o en los barrios. Más inseguridad, más reincidencia y cada vez más violencia. Aumentan el gasto, sí, pero no tocan las causas. Es como poner tiritas mientras abren la herida un poquito más cada día. Si pasamos a la vivienda, que es una pesadilla en esta ciudad, el Gobierno municipal nos anuncia a bombo y platillo un incremento en vivienda pública. Los presupuestos de la vivienda, les llaman. Pero cuando miramos las cifras vemos que hay... más dinero para subvenciones que para la construcción de vivienda social. Y las pocas viviendas que se promueven están, en su mayoría, enfocadas a inmuebles de una sola habitación, sin opción a compra. Esto supone un ataque directo a la cultura de la propiedad, a la posibilidad de que nuestros jóvenes formen un proyecto de vida, porque con una habitación es muy complicado tener hijos, y además sin criterios claros que prioricen el acceso de los barceloneses a estas viviendas. En lugar de premiar el arraigo, el esfuerzo y la contribución, se prioriza el encaje en el discurso ideológico del Gobierno. Y así muchos jóvenes y no tan jóvenes tienen que irse de nuestra ciudad. Y encima ustedes son incapaces de ofrecerles un transporte público seguro y eficaz o la posibilidad de venir a trabajar en su coche privado. Si miramos otras partidas, el panorama no mejora. Tenemos 19 millones de euros en servicios publicitarios, 38 millones en comunicación y autobombo, subvenciones a medios de comunicación y más de 353 millones de euros para programas con títulos grandilocuentes, como Ciudad Cercana, Participativa, Abierta al Mundo, Igualtera y Feminista... En fin, mucho eslogan, mucho relato y muy poco contenido útil para la vida del currante. El gasto en órganos de gobierno y el personal directivo aumenta un 13%, más de un 13%. El sector de cultura, educación, ciclos de vida, feminismo y LGTBI se lleva casi 360 millones de euros. Hay más de 40 millones para refugiados y cooperación internacional, mientras nuestros jóvenes se ven obligados a emigrar, porque aquí no tienen oportunidades ni vivienda asequible ni salarios dignos. Y luego está la galaxia de programas ideológicos como Millones para la normalización lingüística, que lo que busca es imponer el monolingüismo que impera en este salón y en sus mentes, que se transforma en un bilingüismo que convive con armonía al salir por la puerta de este ayuntamiento y pisar la realidad de Barcelona que parece ser que ustedes desconocen. Gastan en promoción de lenguas maternas y culturas de origen, en participación de mujeres de contexto social diverso, en jornadas contra LGTBI y fobia, en puntos lilas, en fiestas de aniversario de centros LGTBI, en coaching feminista LGTBI, en dosieres de tecnologías digitales desde la perspectiva feminista y en diadas internacionales feministas y en un larguísimo etcétera de partidas ideológicas mientras se olvidan que fuera de este ayuntamiento las personas no piensan en eso, piensan en cómo llegar a fin de mes, en cómo cambiarse el coche para entrar en Barcelona porque si... Es antiguo, no pueden entrar por la zona de bajas emisiones. O cómo llenar el carro del súper sin arruinarse. Convierte la política identitaria en un pozo sin fondo de gasto público, mientras nuestros hijos y mujeres corren más peligro que nunca en las calles. Y las familias no reciben ni una ayuda, a no ser que estén aquí de forma irregular. Barcelona tiene urgencias evidentes. La seguridad, la vivienda, la inmigración ilegal, la movilidad, el transporte público, la limpieza, la seguridad jurídica, el incivismo, la ocupación, las drogas o los asentamientos en tiendas de campaña. Esos que, según decía usted el mes pasado, eran un bulo de Vox. El otro día hubo un incendio, por cierto, en un bulo. Y, sin embargo, este presupuesto prioriza los eslóganes, la ideología y las redes clientelares. Más dinero que nunca, sí, pero más de lo mismo. Y frente a más de lo mismo, un no como una casa.

Sí, m'hauré de donar resposta a alguna de les intervencions que s'han produït aquí, però voldria començar amb Esquerra Republicana, agraint Esquerra Republicana a la predisposició del seu grup durant tot aquest procés. Ens ha permès arribar a un bon acord per la ciutat, centrat en, i amb l'accent, a més, d'Esquerra Republicana, en habitatge, en turisme, en llengua, en els districtes i també en seguretat. Un acord que planeja programes i inversions que van més enllà del 2026 i que donen estabilitat a la ciutat. I ha fet referència al regidor castellano. 240 milions més d'habitatge, 50 milions dels quals de rehabilitació, 7 milions per la promoció del català, amb un projecte important que va ser... la presentació i de la casa de creació digital, fons de retorn de turisme d'increment i també acords amb el recàrrec turístic, a inversions en equipaments esportius i manteniment de programes de pla de barris. Acords que treballen per la ciutat i donen continuïtat als pactes de l'exercici 2025. El Partit Popular, primer, em sembla que ha citat 36 vegades sí per acabar dient no. En referència a un particular, però, voldria enviar un missatge, i que també serveix una miqueta per junts, si m'ho permeten. És cert que han treballat amb la presentació d'al·legacions, n'han presentat un bon plegat, indicant quines partides o projectes voldrien incorporar, però els voldria recordar una qüestió merament tècnica, i és que aquest no és el procediment d'al·legacions. Segons el tercer reforç de la llei d'Hisendes Locals, les al·legacions es presenten quan no s'ajusta l'elaboració del pressupost per ometre el crèdit necessari o per essa de manifest insuficiència als ingressos. Malgrat això, hem contestat les al·legacions. El grup de Junts ja ho vam avançar amb la comissió extraordinària, senyor Martí. Vostès tenen un model diferent que nosaltres, i és cert. I aquest pressupost són d'un govern d'esquerres i tenen un contingut marcadament progressista. I això és així. Vostès defensen un model de dretes, liberal, per tant és comprensible que no defensin el nostre model i que els costi molt votar sí en aquest pressupost. Les seves al·legacions indiquen a vegades incongruències i sovint un model sense viabilitat econòmica. Plantegen aproximadament 400 i escaig al·legacions, però és que el 9% d'aquestes al·legacions impliquen un increment del pressupost de 366 milions d'euros i no fan ni l'exercici de veure com podem incrementar els ingressos o reduir les despeses. I al mateix temps, constantment van dient que comissió rere comissió demanen reformes d'organitzes fiscals per durar pocs sus taxes i l'augment de bonificacions. La pregunta és, és viable? Jo, sincerament, crec que pressupostàriament no. O, com a mínim, no han ensenyat amb aquestes al·legacions com ho poden fer viable. Ara bé, torno a reiterar, i amb la mateixa formalitat que ho vaig fer a la comissió, Junts ha estat i continuarà sent un partit central a Catalunya i a Barcelona. I tenim models diferents de política fiscal, però tenim marge per arribar a acords amb l'àmbit del civisme, amb l'àmbit de la seguretat o amb l'àmbit de la promoció econòmica. S'ha demostrat amb les diverses modificacions de crèdit aquesta possibilitat d'acord, o amb l'acord important que vam assolir per als ajuts de lloguer per a famílies monoparentals i majors de 55 anys, que està incorporat al pressupost. Nosaltres estem oberts. Els nostres models probablement són diferents, però no necessàriament antagònics en tot, i crec que és important. I Junts, PP i Vox. Crec sincerament que segueixen instal·lats amb la coalició del no. Només se sustenta sobre la base de la crítica. Els vaig fer a la comissió una pregunta. En què s'assemblen vostès? Ens reiteren que evidentment són diferents. Els models de Junts, PP i Vox són diferents. Probablement sí. Si vostès ho diuen, m'ho he de creure. Cadascú de vostès té un model que no és compartit en cap altre. I cap dels tres sembla tenir la capacitat de tirar-los endavant. perquè hi ha fragmentació política i això ens obliga a arribar a acords. I vostès tenen la capacitat d'estructurar, no ja un projecte de ciutat, sinó un projecte pressupostari en comú? Estan instal·lats amb un no, a vegades, improductiu, malgrat alguns acords, sobretot amb Junts, que hem arribat. I crec que hem d'estar instal·lats més amb un sí constructiu. A Barcelona en comú? Barcelona pot esperar. Per això hem posat aquests terminis. I Barcelona tindrà pressupost. I aquest és un bon pressupost. Tot i no havent sigut capaços d'arribar a una entesa, crec que aquest procés que hem tingut ha estat satisfactori, necessari i el valorem positivament. Ha estat una negociació sincera, on hem tractat diversos temes en els quals tenim punts en comú i hem apropat posicions. I amb alguns altres no hi ha acord. Si no ha estat possible arribar a un acord, no creiem que hagi estat per manca de temps. Si no ha estat possible és perquè probablement hem de sortir tots plegats de les nostres zones de confort. I és estèril dilatar un procés de negociació quan hi ha alguns elements que veiem difícil que puguin madurar amb més temps. Les conviccions, vostès utilitzen a vegades l'expressió de la valentia, són importants, sense cap mena de dubte. Són les idees que defensem i donen sentit al que fem. Viure en la convicció pot ser còmoda. quan no implica actuar, però la convicció s'ha d'acompanyar de responsabilitat, la que converteix els pensaments en actuació. Ens ha parlat del PSC parlant que podríem tenir mesures més clares, transformadores i concretes en l'àmbit de l'habitatge. Cert, podem fer-ho, però també han de ser mesures segures, solvents i amb seguretat jurídica. I això no és un element menor quan nosaltres tenim responsabilitats públiques. I per tenir endavant les conviccions necessitem majories. Aquest govern necessita majories. Cada acord és una renúncia, però és alhora una millora. És una millora perquè democràticament és més solvent, més fort, però és una renúncia a les nostres posicions. Una renúncia a les pròpies posicions en benefici d'un pacte que millora la ciutat. Però davant les conviccions hi ha una realitat que és que una ample majoria ciutadana... progressista espera que donem resposta amb acords, amb acords entre nosaltres. I quan mirem la realitat trobem allò que dona sentit a l'espai dels acords. I evidentment el govern té responsabilitat amb els acords, però ningú pot renunciar a la pròpia responsabilitat que té, sobretot quan parlem de les forces progressistes. Crec sincerament que no arribar avui a un acord satisfactori per les dues parts és una oportunitat perdura i així ens ho vull manifestar en claretat. Però vostès no formen part de la coalició del no i ho volarem positivament. Perquè l'acord no era impossible. Hem arribat en dos anys a bastants acords. El manteniment del PEUAT, l'increment de l'IBI dels hotels, reduir el nombre de terminals de creuers, pujar el preu de les entrades del Parc Güell, reduir el nombre de visitants de Parc Güell, que és una proposta d'Esquerra Republicana, avançar amb la regulació del lloguer, arribar a acord per accelerar la regeneració urbana del Besòs, establir una taula de mediació de Vallcarca. Hi ha volums d'acords molt importants. I aquests pactes defineixen punts de trobada en un model de ciutat que compartim les forces d'Esquerra i que s'expressa també en aquest pressupost que compta amb el suport d'Esquerra Republicana. Ara els hi volem dir també clarament que amb aquells temes que hem arribat a acord, nosaltres els incorporarem al pressupost. L'increment de 100 milions d'euros per tanteig i retracte, desenvolupar propostes ambicioses amb el sensellarisme o incrementar partides d'habitatge. I sí, limitar la compra especulativa. És absolutament necessari, però ho hem de fer amb solvència. perquè implica modificar l'article 2 de la llei del sol. I això ho farem al moment que tinguem una certa base legal. Crec que avui hem aconseguit, tots plegats, sortir de la nostra zona de confort. Valoro i dono les gràcies al vot positiu i també les abstencions. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí, de Junts.

Sí, moltes gràcies, president de nou. Miri, senyor Valls i senyor alcalde, avui certifiquem un altre nou fracàs del govern municipal. I no és un fracàs menor. Fracassar amb l'aprovació dels pressupostos és un fracàs molt rellevant. Tot i que tenim algun dubte respecte a la seva autèntica voluntat d'aprovar aquests pressupostos per moció de confiança des del primer moment. Som malpensats, però crec que tenim força raó. Estem d'acord amb una cosa que ha dit vostè senyor Valls que vostès representen una opció d'esquerres però estem total desacord senyor alcalde Collboni amb que aquesta opció d'esquerres sigui igual a una opció de progrés. No ho acceptem de cap de les maneres. Vostès gestionen en aquests moments però no governen i cada dia a Barcelona aquesta opció d'esquerres que no és de progrés provoca que hi hagi cada dia més gent obrint al carrer cada dia més comerciants baixant a la persiana i cada dia més gent amb grans dificultats per pagar el lloguer o per pagar la hipoteca. Això sí que són esquerres, però progrés no. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Tarafes de Barcelona en Comú.

Senyor Valls, mai es tira la tovallola enmig d'una negociació... Gràcies. Mai es tira la tovallola enmig d'una negociació ni es baixa d'un tren en marxa. Esclar que hi ha d'haver-hi acords, però acords valents i que donin canvis a la vida de la gent en el curt termini. En una negociació hi ha hagut passes endavant. Esclar, seria desonest dir-ho, per això és una negociació, però en una negociació un comença aquí, l'altre allà i vas avançant fins a un punt mig. Vostès no han volgut transitar ni avançar en aquelles qüestions de fundària i per això el resultat final ha estat insuficient. En aquelles qüestions que toquen l'arrel de la problemàtica del turisme, que toquen l'arrel de la problemàtica del habitatge i del model urbà. Han dit no a prohibir demà mateix les compres especulatives, perquè segons la llei actual poden fer-ho. La solvència és l'estudi del senyor Pablo Fleu. Han dit no a posar fi a la promoció turística. Barcelona és una ciutat molt massificada en què ens diuen les darreres dades que del 20 al 25 ha sigut el destí més visitat de tot Europa. Han dit no a poder rebatre o corregir part d'aquest 20% de persones sense allar en un centre a cada districte. I han dit no a ampliar els eixos verds a tota la ciutat o a alguns punts de la ciutat. Que no vol dir que no hagin dit sis, però també havien dit no a antigament, a mantenir el 30% i no tenim encara el sí de lloguer de temporada sobre la taula. Tenim més mandat, tenim més mandat, senyor Collboni, per fer-ho possible. Li queden 568 dies per fer possible aquestes qüestions que no han entrat en aquest pressupost actual. Nosaltres ja els hi volem dir. Estem aquí i estàvem aquí per arribar a alguns acords, però que quedi clar, sempre que siguin acords amb canvis reals per la gent en el curt termini. Ja no és temps ni època de titulars, d'anuncis, d'estamos en ello, de pilotes pelante, és temps d'arrelar i anar a l'arrel, al fons, d'aquelles problemàtiques que suposaran canvis en el dia a dia de la gent. Vostès tenien l'oportunitat de fer un acord d'esquerres, de no quedar sols amb aquest acord pressupostari i al final han optat per no fer-ho, per tenir un temps límit que era a dia d'avui i no per allongar-ho al mes de desembre com s'ha fet als darrers 3, 4, 5, 6 pressupostos d'aquesta casa.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Castellana d'Esquerra Republicana.

Gràcies. Bé, nosaltres el que hem fet i ho he dit abans és posar la nostra capacitat per millorar els pressupostos que han de ser una eina més per abordar els grans reptes que tenim com a societat i com a ciutat. Habitatge digne, turisme, governança i governança del turisme, cohesió en una societat orgullosament diversa, català, proximitat, seguretat. I aquí el que ve ara és l'exigència a Esquerra Republicana amb el nostre vot, el que permetem és un augment de recursos que ha de ser sinònim de bones polítiques perquè el que ens hi juguem és el present i el futur de la nostra ciutat, en definitiva el futur dels nostres veïns i veïnes. reiterar el vot a favor d'aquests pressupostos que incorporen aquestes grans línies que hem treballat des d'Esquerra Republicana i a partir d'aquí segueix el treball per garantir que aquests recursos que hem aconseguit destinar a aquestes polítiques es converteixen en aquests bons serveis públics que necessitem els barcelonins i barcelonines. Gràcies.

Molt bé, doncs té la paraula el regidor Martí del Partit Popular. Gràcies, alcalde. Crec que el que afirma el tinent Baix és justament a l'inrevés. Els nostres sis que han estat les nostres al·legacions han rebut un no retum pel part del govern. Li torno a recordar que de 145 al·legacions del nostre grup només han acceptat 13. Senyor Baix, vostès són els únics responsables de la seva incapacitat per arribar a acords. Gràcies.

Senyors de Vox, 41 segons. Muy rápidamente, señor Valls, se lo dije el otro día en la comisión. Usted se enfada porque discrepamos. La discrepancia es base de la democracia. Se enfada y cuando está diciendo, está presumiendo que es un presupuesto de izquierdas. Nosotros no vamos a aprobar un presupuesto que es más de lo mismo, porque es un presupuesto continuista, aunque ahora hayamos asistido a este teatrillo. Miren, son ustedes un Gobierno de ni una mala palabra ni una buena acción. Para diferenciarse de lo que había, lo que hay que hacer son cosas distintas y no más de lo mismo. Gracias.

Molt bé, doncs queden un minut 45 segons que faré servir amb la intervenció final. En primer lloc per agrair-los a tots el debat, el to, jo crec que ha estat en termes generals positiu i constructiu. I per dir-los que efectivament Barcelona tindrà pressupost. Barcelona tindrà el pressupost que necessita i Barcelona tindrà un dels millors pressupostos de la seva història. Un dels millors pressupostos de la seva història pel que fa a la quantitat de diners disponibles per invertir, més de 4.000 milions d'euros. Un dels més millors de la seva història perquè ho hem fet sense pujar impostos a les famílies i a les pimes. Un dels millors pressupostos de la història perquè van directament al cor d'allò que la gent de la Barcelona necessita i espera dels seus governants i del seu ajuntament, que és garantir el dret a quedar-se i a viure a la seva ciutat. Ho fem amb un pressupost rècord en matèria d'habitatge. Una política d'habitatge que ja està donant resultats avui, perquè avui a la nostra ciutat s'han contingut la pujada de preus del lloguer i estem incrementant fins a 1.000 els pisos en construcció anual d'iniciativa pública. Estem anant al cor del que volen els ciutadans de Barcelona, aquest dret a quedar-se, perquè estem fent inversió social, perquè en aquests pressupostos es manté aquelles polítiques que fan més assequible la vida a la ciutat, per exemple, mantenint les bonificacions del transport públic. Perquè en aquests pressupostos, efectivament, s'encara el problema de la seguretat. Vostès mateixos han reconegut que s'augmenta la partida de seguretat, 100 agents més, 500 càmeres de videovigilància, amb una política que també està donant resultats avui. Perquè avui hi ha menys delictes que fa només un any, un any i mig. Vull agrair a Esquerra Republicana el seu suport. Ahir mateix vam presentar una iniciativa concreta, com és la Casa de la Creació de Contributs en català. Vull agrair a Barcelona en Comú l'esforç de diàleg i d'acords que hem arribat. que s'ha plasmat amb una abstenció, però sí que els vull anunciar que algunes de les propostes que hem acordat en aquest diàleg que hem mantingut, especialment pel que fa a l'habitatge, especialment pel que fa als fons de tanteig de retracte, especialment pel que fa al grup de treball sobre la limitació de... de les compres especulatives tiraran endavant. Disculpeu els timbres, no els faig jo, és evident. I també vull agrair a Junts i al Partit Popular l'esforç que han fet a través de les seves al·legacions perquè demostra també el compromís amb la ciutat. Moltes gràcies. Resultat i, evidentment, fruit del resultat que ara anunciarà el secretari, avui mateix signaré el decret per activar allò que preveu l'article 197 bis de la llei orgànica de règim electoral general. Secretari.

Molt bé, doncs la proposta no queda aprovada, que ha comptat amb el vot favorable del grup socialista i d'Esquerra Republicana, el vot en contra de Junts per Persona per dir Poblar-hi Vox i l'extensió de Barcelona en Comú.

Passem a Ciutat Vella. Susprendre l'aprovació definitiva del Pla Espacial Urbanístic per la regulació de l'equipament situat, Avinguda Drassanes 3. Vot favorable del PSC, Junts, Esquerra i PP i abstenció de Barcelona en Comú i Vox.

Districte d'Eixample, punt 15. Declarar la caducitat de la tramitació del Pla de Millora Urbana d'Ordenació de les Finques situades al carrer Londres 80, 82 i 86, Posició favorable del PSC, Junts, Esquerra, PP i abstenció de Barcelona en Comú i Vox.

Punt 16. Sarrià. Per aprovar definitivament el pla especial integral de l'ordenació de la Casa Baurier i Jardí, situada al carrer Iradier número 5, Vis. Posició favorable del PSC, Junts, PP i Vox i contrari de Barcelona en Comú i abstenció d'Esquerra Republicana.

Punt 17. Amb intervencions. Per aprovar definitivament el Pla Especial Integral de Millora Urbana per l'ajust dels sols d'equipaments dins dels jardins del doctor Pla i Armengol, amb posicionament en principi favorable de tots els grups, té la paraula la tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Aquest pla té com a objectiu rehabilitar les cotxeres que hi ha als jardins Doctor Plani i Armengol a Horta i Nardó perquè es converteixin en un equipament sociocultural polivalent, uns jardins que ocupen l'antiga finca del Mas Revellat, un conjunt patrimonial on més enllà del Mas, que ja està catalogat, també hi trobem edificacions anexes com les cotxeres i les cavallerisses. El planejament vigent, aprovat l'any 2003, preveia l'enderroc de les cotxeres per poder facilitar l'accessibilitat al parc. Tanmateix, des de l'any 2015, quan la finca va passar a ser de titularitat municipal, es va fer evident una demanda veïnal clara, recuperar... i preservar les cotxeres com a espai d'ús públic. Aquesta voluntat coincideix amb la posició del districte, que ha plantejat la rehabilitació de les cotxeres com a futur equipament sociocultural. El pla que avui aprovem requalifica el sol perquè passi d'espai lliure a sol d'equipaments, adequant-lo, per tant, al seu ús real. També reconeix, preserva i garanteix la titularitat pública de l'edifici existent i incorpora formalment les cotxeres al catàleg de patrimoni. El projecte arquitectònic vinculat al pla preveu que l'edifici de rehabilitat aculli espais pel teixit associatiu i de manera específica també l'emmagatzematge de figures de cultura popular del territori com gegants i capgrossos. En síntesi, per tant, el que plantegem és preservar un element històric, donar-li un ús comunitari i reforçar el caràcter públic de l'espai.

Moltes gràcies.

Sí, gràcies, Tirenta. Bé, en primer lloc m'agradaria agrair públicament la feina que l'any 2015 es va dur a terme des de l'Ajuntament i agrair la feina feta al tinent d'alcalde d'aleshores, al tinent d'alcalde Quim Forn i a la regidora del districte d'Horta Guinardó, la Francina Vila, per permetre que tot aquell espai passés a ser o passés a formar part de l'espai veïnal del barri i la feina que s'ha fet també pels successius governs de desenvolupar tot l'entorn, tot l'espai per poder guanyar espai públic pels veïns del Guinardó. En qualsevol cas, aquest és un procediment que segurament des d'un punt de vista tècnic o de plantejament és senzill però amb un altíssim impacte per les entitats de la cultura popular i particularment dels geganters del conjunt del districte, però particularment del barri del Guinardó, i per tant votarem a favor com ja vam fer a la comissió. Les entitats de cultura popular estan satisfetes, creiem que potser es podria haver desenvolupat aquesta darrera peça del planejament una mica abans, però en qualsevol cas celebrem que es desencai i per tant mantenim el nostre vot favorable.

Moltes gràcies per part de Barcelona en Comú. Regidor González, endavant.

Sí, nosaltres ja avanço també el vot favorable. Aquest és un procés que, com deia el regidor, ve de lluny, des de la feina del Tinent Forn i la regidora Vila, els enderrocs fets al mandat 15-19 i tot el procés participatiu que va acabar amb la consecució d'aquest preciós jardí i d'aquesta finca restaurada. Avui fem un pas més, jo ja vaig fer un comissió, però felicitar els equips que han trobat l'encaix per poder fer aquesta preservació. En volum de metres no és molt, però és imprescindible i és una molt bona solució. Sí que dic que crec que hauríem de tendir cap a una casa de la festa més àmplia, que no només la seu dels gegants i capriossos, hi ha moltes més mostres de cultura popular als 12 barris d'Horta i Nardó, i per tant, encoratjar-los a tenir una mirada àmplia i que aquí el districte pugui recollir el màxim de totes les necessitats de tots els barris.

Moltes gràcies per part d'Esquerra Republicana. La regida Baró, endavant.

Gràcies. Com no pot ser d'altra manera, nosaltres també votarem a favor d'aquest punt. Entenem que permetrà dur a terme allò que hem pactat en el marc de les negociacions del pressupost del 2025, que és la modificació del planejament per adaptar, com bé s'explicava, els nous usos culturals, la rehabilitació i la cessió de l'edifici anex a la masia dels jardins Pla i Armengol del barri del Guinardó a l'associació del barri del Guinardó-Xerrac, per tal que hi puguin guardar els gegants, els capgrossos, per començar. Una associació que treballa per la promoció de la cultura, de les tradicions, l'art i les festes populars del Guinardó i que té com a objectiu promoure precisament activitats encaminades a vetllar per la conservació, la difusió de les tradicions catalanes mitjançant l'assessorament i l'organització d'esdeveniment. Per tant, a favor.

Moltes gràcies per part del Partit Popular. La regidora d'Evesa, endavant.

Gràcies, Tinenta. Bé, ja van dir a la Comissió d'Urbanisme. que entenem que aquest pla protegeix i revaloritza un espai emblemàtic com són els jardins del doctor Plaier Mangol. La combinació de preservació de patrimoni amb la millora dels usos públics i la gestió dels equipaments del recinte és correcta i exemplifica com la cura del patrimoni pot compatibilitzar-se amb una gestió urbana eficient i amb una qualitat dels espais destinats a la ciutadania i per això mantenim aquest vot a favor.

Gràcies. I per part del Vox, el regidor Senderos, endavant.

Gracias. Este cambio permitirá conservar un pequeño espacio que es interesante para el distrito y a la vez de dotarlo de un uso que nos parece perfectamente correcto a favor de nuestras culturas y de nuestras tradiciones. Por lo tanto, votamos a favor. Gracias.

Moltes gràcies, secretari.

S'aprovaria el punt número 17 per unanimitat.

Molt bé, perfecte. Doncs moltes gràcies. Passem al punt número 18 del districte de Sant Andreu, amb aprovar definitivament el pla espacial urbanístic i de millora urbana per a la regulació de l'equipament del passadís de Trinitat Vell, amb posicionament favorable del Partit dels Socialistes de Catalunya, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular i Vox Barcelona i l'abstenció de Junts per Barcelona. I té la paraula la Treneta Bonet. Endavant.

Moltes gràcies. Aquest pla de millora urbana que impulsa el districte de Sant Andreu busca millorar els equipaments de Trinitat Vella i donar resposta a les necessitats de les entitats del barri. Es tracta d'una regulació urbanística que ha de fer realitat un espai d'equipaments flexibles al passadís que connecta la via de Barcelona amb el carrer de Mare de Déu de l'Orda. El pla, que no ha tingut cap al·legació després de la seva aprovació inicial, regula l'equipament existent, reconeixent l'edificació actual i també ajustant la qualificació urbanística a la realitat. L'àmbit abasta més de 3.000 metres quadrats distribuïts en diversos locals a planta baixa i soterrani, organitzats al voltant d'aquest passadís. La titularitat és majoritàniment municipal, amb la incorporació d'un local cedit pel CatSalut i es mantenen les claus 7B i 13B amb ajustos puntuals que reconeixen la volumetria i el sostre existents. Això permet aprofitar el sol i també el subsol de la clau 7B i incorporar cobertes enjardinades i elements tècnics, cosa que millora la qualitat urbana i també l'ambiental. Cal recordar que el 2020 ja es van fer unes obres d'arranjament interior al Passadís i que s'ha signat un conveni amb el CatSalud i el Consorci Sanitari de Barcelona justament per destinar un local a activitats de salut i suport comunitari. Actualment quatre dels cinc locals ja són utilitzats per entitats del barri amb finalitats socials, culturals i comunitàries mentre que el local cedit pel CatSalud es destinarà, com deia, a activitats de promoció i prevenció de la salut. L'execució del Pla Està prevista en una única fase de dos anys, amb millores en seguretat, amb transparència visual i consolidació d'equipaments a petita escala dins del barri. I, per tant, en definitiva, el que estem parlant és d'un pla que reconeix la realitat del barri, amplia els serveis disponibles i contribueix a una Trinitat Vella més accessible, més resilient i adaptada a les necessitats de les seves veïnes i dels seus veïns.

Moltes gràcies.

Gràcies, tinent. L'objectiu del Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana, com bé deies, és l'ampliació dels usos i l'ordenació de l'equipament municipal existent. Aquest equipament està constituït per un conjunt de locals que s'organitzen al voltant del passadís de Trinitat Vella, el qual travessa pel mig i connecta els dos fronts del vial. Està format per cinc locals adquirits per la compra a la Fundació La Caixa, amb una superfície de 2.295 metres quadrats, distribuïts en planta baixa i dos soterranis. Actualment la majoria es troben en unes condicions malauradament inacceptables i requereixen d'una reforma integral. La tramitació d'aquest pla pot contribuir a reduir el dèficit d'espais per al teixit associatiu i tot i això torna a evidenciar malauradament la manca de diàleg del govern municipal amb les entitats residents, l'Associació de Veïns de Trinitat Vella, el Grup de Dones, el Perro de Paterna, la Trini Solidària, Triniteiros, la Comissió de Festes, entre d'altres, que han expressat dubtes tant sobre la proposta arquitectònica que sobre el model de gestió. El projecte definitiu no els va ser presentat fins divendres 7 de novembre i encara no és considerat validat per ells.

Per aquest motiu ens abstindrem. Moltes gràcies per part de Barcelona en Comú. Té la paraula la regidora Martín. Endavant.

Sí, gràcies. Avui votem l'aprovació definitiva de la remodelació dels locals del passadi de Trinitat Vella, un projecte que conec bé perquè va ser un dels que més vam treballar amb l'equip del districte el mandat passat quan vaig ser regidora de Sant Andreu. De fet, el 2020 en pla de barris ja vam fer una primera reforma per adequar mínimament el passadís, que tenia goteres i unitats, i després vam impulsar el projecte que avui aprovim definitivament per reformar tots els locals per tal de quantitats i tothom del barri que vulgui fer ús pugui gaudir d'uns espais completament renovats. De fet, permeteu-me dir que estem molt orgulloses de la feinada que vam fer a la Trini el mandat passat, construint els nous pisos per a persones grans i de lloguer social de Porta Trinitat, iniciant després de més de 20 anys d'espera la construcció dels pisos per a rellotjats de Trinior i en el cas de la reforma dels locals del passadís que avui ens ocupa i al març del 23, després de moltes reunions amb entitats i veïnes vam deixar enllestit el projecte bàsic. Per tant, votarem a favor i el que li demanem al govern és que vagi més ràpid del que ha anat fins ara. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la paraula la regidora Sorinyac. Endavant.

Sí, moltes gràcies. Com s'ha anunciat, votem a favor d'aquest pla especial urbanístic i de millora urbana que ha de permetre ampliar aquests usos i ordenar aquest equipament que és el passadís de la Trinitat Vella perquè realment creiem que és urgent i que és necessari també per la situació en què hi tenim alguns d'aquests locals. Més enllà del que és la vessant urbanística, també posar èmfasi en el model de gestió i, per tant, també fer una petició aquí de poder arribar a acords i consensos amb totes les entitats del barri, perquè aquest barri estimat, que és el de la Trinitat Vella, sabem que també està implicant precisament en la gestió d'aquests usos algunes desavinències entre algunes de les entitats que creiem que és important que s'hi pugui intervenir i que s'arribi realment a un espai de consens. A favor.

Moltes gràcies per part del Partit Popular. La regidora de Besa, endavant.

Gràcies. Bé, el passadís de la Trinitat Vella és un espai de gran valor social i simbòlic. que de fet requeria aquesta actuació urbanística per poder-ho consolidar com un veritable equipament de proximitat que sigui accessible i dinàmic. Parlem ara només de la qualificació urbanística, altra cosa és que després, a l'hora d'adjudicar els usos, pugui parlar-se amb les diverses associacions i arribar a acords. Per tant, dintre només del tema urbanístic, entenem que aquest pla estableix una ordenació equilibrada, es reforça la connexió entre la via Barcino i el carrer Mare de Déu de l'Orde, reivindica el passadís com un eix cívic i la relació entre edificació, espai públic i usos és correcta. Per tant, destaquem que es posi des del centre la qualitat urbana, la seguretat i la convivència. Però sí que insistim que això és un tema en quant als usos que s'ha de parlar amb els veïns per arribar al major consens possible.

Moltes gràcies. I té la paraula el regidor Cenderos per part de Vox.

Gracias. Votamos a favor de que se actualice el pasadizo de la Trinitat Bella. Pero no olvidemos que esto no es más que una gota en el océano de mejoras que Barcelona debe a este barrio de la Trinitat, donde las familias sufren, seguramente, las consecuencias de una inmigración descontrolada y del secular abandono de este ayuntamiento.

Gracias.

Moltes gràcies.

Secretari. S'aprovaria el punt número 18 amb el vot favorable a tots els grups, tret de l'abstenció de Junts per Barcelona.

Bé, moltes gràcies. Passaríem ara al punt número 19, que és aprovar definitivament la modificació del pla espacer urbanístic per a l'ordenació de l'equipament situat al carrer Baranguer de Palau 6880, en posicionament favorable de tots els grups. Té la paraula la tenenta Bonet.

Moltíssimes gràcies. Aquest és un pla d'iniciativa pública impulsat conjuntament per l'Ajuntament de Barcelona i pel Consorci d'Educació, que crec que tots plegats teníem ganes de veure que arribava al plenari. És un pas important. per fer realitat el nou institut d'escola de 30 passos al districte de Sant Andreu. Tots ho sabem, aquest és un centre que funciona des del 2019 en mòduls prefabricats i això és el que ens impulsava a tenir una solució definitiva per aquest equipament imprescindible pel districte i per la ciutat. Ara, després d'anys d'una situació de provisionalitat, fem per tant avui el pas definitiu cap a un equipament definitiu, dignificat, i pensat pel benestar dels infants i joves que hi estudien. El pla manté l'equipament docent de titularitat pública i reordena les condicions edificatòries per poder construir un institut-escola completament adaptat a la normativa actual. I alhora defineix que es garantirà en tot moment la continuïtat del centre provisional perquè cap infant es vegi afectat per les obres. I és que la provosta dona resposta a aquest repte clau, que sens dubte és un repte important. Mantenir el funcionament normal del centre mentre aixequem el nou edifici en la mateixa parcel·la. Aquesta és la nostra prioritat ara perquè parlem del confort, de la seguretat i de la qualitat educativa de les nenes i els nens durant aquest període. El pla també té en compte els condicionants del subsol que afecten a la salut pública. És evident que tots també és un aspecte que coneixem, aquest àmbit ja punts històricament contaminats a causa dels antics usos industrials i per això el projecte incorpora mesures de descontaminació i gestió ambiental que es faran abans d'atorgar la llicència d'obres. Per últim, el pla compta també amb allò que és imprescindible perquè vegi realment la llum. Un finançament garantit de 9,3 milions d'euros i un calendari clar. Aquestes obres es preveuen entre el 2026 i 2027. En definitiva, tanco... Es tracta d'un pla que marca un horitzó realista per l'escola 30 passos i que dona resposta definitiva a una situació de provisionalitat que no hauria d'haver-se allargat tant. Gràcies.

Moltes gràcies. Per això ens té la paraula el regidor Rius.

Endavant. Sí, gràcies de nou. Efectivament, aquest pla especial ajusta les condicions urbanístiques a la proposta. per a l'Institut Escoles 30 Passos i ha de permetre substituir uns barracons que fa masses anys acullen infants i docents en una situació de provisionalitat que no ha de continuar gaire més. Per tant, ens felicitem i ens congratulem d'això. Aquest projecte ha evolucionat, finalment s'ha optat per concentrar-ho en un únic edifici, lleugerament més alt i molt millor distribuït, deixant tota la zona dels barracons convertida en pati i considerem que això millora notablement la futura logística del trasllat i evita haver de desplaçar l'alumnat a espais provisionals en plena obra. Com deia, és imprescindible garantir la descontaminació del sol d'ús industrial existent. Només una precisió, perquè aquest s'ha realitzat d'acord amb el projecte inicial i mirem si requereix una revisió per fer-ho bé com es requereix i com es mereixen els infants i els alumnes, votarem favorablement.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la parola al regidor González, d'endavant.

Sí, nosaltres també votarem a favor, però abans d'entrar en consideracions, jo crec que el que mereix l'escola i la comunitat educativa, que fan una feina meravellosa, és unes grans disculpes col·lectives per part de totes les administracions implicades, perquè el pas que fem avui és imprescindible per seguir avançant, però arribem tots plegats, francament, tard. No entraré en justificacions o en dissertacions sobre qui és la responsabilitat, crec que és una gran disculpa col·lectiva el que mereix l'escola. L'AFA va arribar a quantificar quant havia costat, no només en soroll, en males condicions, sinó també econòmicament quan havia costat això. I, per tant, serveixi aquest vot a favor per emplaçar-los a cuidar al màxim aquesta convivència entre les obres i l'escola i també per emplaçar-nos a fer una aposta decidida per l'educació pública d'aquesta ciutat que aquest mandat trobem a faltar i que no ens torni a passar això que avui celebrem.

Moltes gràcies per parlar d'Esquerra Republicana. La regió de Sorinyac, endavant.

Sí, gràcies. El nostre és un vot a favor com un pas més per reparar aquest greuge històric que hi ha hagut amb l'Institut Escola, 30 passos, amb les famílies, bàsicament amb tota la seva comunitat educativa. Una comunitat que ha estat massa temps esperant, esperant pel que és la dignitat educativa, perquè és de rebut recordar que, evidentment, l'entorn marca les oportunitats d'un projecte educatiu i, per tant, l'equipament en què... té lloc aquest projecte educatiu, doncs, també marca quina serà la dignitat educativa d'aquells infants que hi estiguin. D'altra banda, i com també vam remarcar a la comissió, ja que ens trobem en aquest espai, també aprofitar per demanar i per reclamar la solució a un equipament que precisament està molt a la vora de l'Institut d'Escola 30 Passos, que és la nau Bosti, que fa molt poc ens celebrava amb el seu desè aniversari, un equipament que és un motor cultural i social de la zona, i que precisament porta en precari a nivell urbanístic tot una colla d'anys i que, per tant, creiem que ara també és un bon moment per posar-hi una solució.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular, la regió de la Devesa, endavant.

Gràcies, Tinenta. Bé, amb els ajustos de la qualificació urbanística que es fan en aquest pla, reconeix com a equipament públic un edifici que ja existeix i aporta seguretat jurídica que és una qüestió que des del Partit Popular sempre hem reclamat, no s'augmenta l'edificabilitat, no s'altenen els usos previstos i no genera cap afecció al veïnat, sinó que, al contrari, el que fa és ordenar la situació, reafirmar aquesta titularitat pública i això li facilita a l'Ajuntament que es pugui garantitzar una gestió i un manteniment més eficient.

Gràcies.

Gràcies. L'escola 30 Passos fa massa temps que està relegada a barracons apilats. Els seus professors aneu de veure com es prioritzava la continuïtat d'un grup de presumptes activistes culturals instal·lats a la nau bòstica en lloc d'enderrocar-la per construir d'una vegada una escola en condicions. Aquest projecte corregeix, si més no en part, aquell despropòsit, però es queda curt. Es perdran prop de 70 places d'aparcament i ningú no ha plantejat un aparcament sotorrani sota el mateix centre. Tampoc no s'ha aprofitat l'ocasió per adoptar l'escola de més espai enderroquant les naus ruinosos de la Bòstic. S'haurien pogut crear unes zones de lleure i unes pistes esportives dignes, evitant que els alumnes deixin de pujar a la terrassa a jugar bàsquet. Hauria estat una manera de compensar tants anys d'abandonament amb barracons. I finalment exigim al govern que desallotgi els assentaments de les immediacions on s'aglutinen individus que tenen atemorit el barri. Ho dèiem a la comissió i ara ho hem de repetir amb més convicció encara després de l'incendi del campament de Bactarroda. Potem a favor. Gràcies.

Molt bé, moltes gràcies.

Secretari, doncs? El punt número 19 s'aprovaria per unanimitat.

Molt bé, perfecte, doncs moltes gràcies.

El punt número 20, secretari, sembla que s'ha retirat. Perfecte, doncs passaríem ja a la part d'impuls i control amb les proposicions i declaracions de grup. Començarem amb el grup municipal de Barcelona en Comú.

Sis minuts per la ponent, tres minuts la resta de grups municipals. Té la paraula la regidora Sanz. Endavant.

Sí, moltes gràcies, molt bon dia a tothom. Penúltim plenari de la regidora que els parla i, per tant, segurament de les últimes propostes que defensaré en aquest plenari. Mirin, saben que el 2018 vam aprovar en aquest plenari, aprovàvem la mesura del 30%, una mesura de la qual hem parlat moltíssim. Tot i que es va aprovar el 2018, no va ser fins al 2021 que va ser quan es va començar a activar, gràcies precisament a l'amnistia que en aquell moment es va demanar per part del Partit Socialista i d'Esquerra Republicana, que van exigir que no s'apliqués, doncs, de forma immediata la qual cosa ha tingut conseqüències perquè hem perdut gairebé 500 habitatges protegits perquè va haver-hi moltíssima gent que va demanar tramitar llicències i que no havia de complir amb la mesura gràcies, com dic, a aquesta amnistia. Cal recordar que aquesta proposta va ser portada a debat i es va aprovar gràcies a les entitats en defensa el dret a l'habitatge de la nostra ciutat i del nostre país que van demanar que impulséssim allò que ja s'estava fent a ciutats com París o com Londres des de fa una dècada i que havia obtingut molt bons resultats quan impulsaven una mesura que era estructural i important. I gràcies a la seva empenta, per tant, vam poder fer realitat un acord ampli que va permetre tirar endavant aquesta proposta. En què consisteix? Jo crec que ho saben de sobres, però per si de cas, recordar-ho, en que 3 de cada 10 habitatges que es facin, per exemple, en tot el que és la ciutat construïda, en sol consolidat urbà, siguin assequibles. I com s'aconsegueix això? Doncs actuant no només en les noves construccions, sinó també en la gran rehabilitació, perquè la majoria dels nostres barris ja estan edificats i no s'enderroquen els edificis i es tornen a aixecar. El que es fa és rehabilitar-los. Per tant, la importància d'actuar en la ciutat construïda. I com aconseguim específicament que es compleixi i què és el que produeix a la ciutadania i als nostres veïns? Doncs un doble objectiu. Per començar, què és l'única mesura? És la mesura que desincentiva l'especulació. Ho diuen, de fet, tots els experts. No és rendible especular si has de destinar el 30% a preu assequible de les teves promocions en les que vols fer tot mercat lliure i normalment habitatge de luxe. I a més a més el que ens diuen també les dades dels experts és que avui a Barcelona més de 60.000 famílies llars que viuen als nostres barris en 4.000 edificis es troben protegides d'aquesta especulació gràcies al 30%. No sembla poca cosa. A mi em costa d'entendre encara com hi ha algú que s'atreveix a dir que aquesta mesura no funciona. És cert, és cert. No funciona per als especuladors. Si pensen en ells, evidentment no els hi surten els números. No guanyen. No funciona que la ciutat els hi permeti tirar endavant. Funciona per les veïnes. Funciona per la gent normal de la nostra ciutat que vol viure als seus barris. I per tant, tenen raó. No els hi funcionen als especuladors. I, per tant, ni els especuladors, ni els fons d'inversió, ni els rendistes. Per tant, objectiu complet, per començar, de sensativa a l'especulació. El segon objectiu, també molt important, el 30%, és aconseguir sumar nou habitatge assequible, en aquelles zones on costa més tenir habitatge assequible. Fins al 30%, a l'Eixample, Es feien zero habitatges protegits. Zero habitatges protegits. Per què? Perquè no hi ha sol disponible. No hi ha sol. Està tot construït i és privat. Gràcies al 30% això canvia. I encara ha de canviar molt més. Encara ha de canviar molt més. Per tant, és cert. És cert que no hem arribat a l'objectiu del 100% d'aconseguir tot l'habitatge protegit que voldríem amb aquesta mesura. És cert, també els hi dic, pensàvem que tota aquesta gentussa, que aquests fons d'inversió, que aquests especuladors, que tots aquests rendistes no s'atrevirien a incomplir una mesura legalment i democràticament aprovada per majoria en aquest plenari. Ho pensàvem. ho pensàvem, que no s'atrevirien a fer-ho. Per tant, és aquí on rao el veritable problema que no estem arribant als objectius que voldríem amb el 30%, perquè no s'està fent complir. Un exemple clar, molt fàcil. Si vostès són un especulador que compra un edifici, per exemple, al barri de Sant Antoni, i vol expulsar les veïnes, rehabilitar els habitatges i fer-los tots de luxe, que és el negoci rodó que passa a la nostra ciutat, vostès el que voldrien és que o bé es modifiqués aquesta norma o bé que no es fes complir. I és el que està passant, perquè aquests especuladors saben perfectament que avui no s'estan sancionant aquells que estan estafant el 30%, però a més a més, que si ho fan els hi posaran una multa de 500 euros. No res. Això és no res. Per tant, és importantíssim que això canviï. I aquesta és una proposició a la que portem que va en aquesta direcció, en defensar la legalitat vigent, defensar els acords democràtics que s'han aprovat en aquest plenari. Perquè es pot no estar en contra, no està a favor de la mesura i es pot estar en contra. És legítim. Però mentre sigui legal s'ha de fer complir. I per tant el que els proposem amb aquesta proposició és que defensin que s'acabi amb l'estafa que avui s'ha produït a la nostra ciutat. I espero que no hi estiguin en contra.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la parola el regidor Calvet. Endavant.

Gràcies, tinent alcalde. Senyora Sanz, reconec que n'ha parlat i n'hem parlat moltes vegades i segur que ens continuarem parlant encara que sigui fora d'aquest plenari. Però permeti'm dir-li, sense caritud, que no ha parlat tant que sembla que estigui en bucle des del 2015. Perquè vostès van arribar donant lliçons a tothom afirmant que la problemàtica d'accés a l'habitatge era una qüestió de voluntat política i dos mandats després de govern escolar Collboni i mig mandat després d'un govern Collboni sota la seva tutela, sota la tutela dels comuns, estem pitjor que mai. Menys oferta que mai, més cara que mai, més incertesa i més inseguretat jurídica. I la seva tesi és la de sempre, per això li deia el bucle. Els promotors i els propietaris en són els culpables. Cap autocrítica, cap ànim d'esmena en les propostes que ens han portat al col·lapse i al desastre i cap diàleg amb el sector per trobar solucions compartides i possibles. Al contrari, vostès proposen, i avui ho tornen a fer, inspeccionar, multar, incrementar la reserva del 30 al 50%. Són camins equivocats. que faran més difícil l'emancipació dels joves de Barcelona, el manteniment de l'habitatge a persones i famílies de Barcelona i l'atenció a l'emergència a Barcelona. Si no ens centrem en la generació d'oferta, quedem condemnats a continuar patint expulsió i substitució. Entrem en la proposta que fan. Pel que fa al primer punt, hem de tirar una mica d'hemeroteca. El passat mes de febrer va córrer que l'Ajuntament havia arxivat unes moldes. La tinent d'alcalde va mig desmentir la notícia, es va reconèixer que els expedients havien caducat i que s'havien arxivat administrativament, però es va assegurar que s'havia iniciat la via de la restitució. Compartim l'interès, compartim plenament l'interès del grup dels comuns per saber com està aquest procediment i, per tant, quedem una mica a l'expectativa de l'explicació que se'ns pugui fer. Això inclús pot condicionar el nostre vot. Pel que va al segon punt, no podem compartir el plantejament que fan, no contribuïm amb el nostre vot a fomentar inspeccions prospectives i crec, sincerament, que vostès tampoc ho haurien de fer. Però lligant el tercer punt... Si l'escull per una eventual modificació de la normativa del 30% ha de ser trobar vies per blindar el compliment de la mesura, ja sigui limitant les llicències d'obres menors en marcs temporals molt agudats per evitar el fraccionament o augmentant les sessions per a qui incompleixi, ja li dic que tenen el nostre suport. Però vostès també s'han de moure. Obrin-se a negociar una modificació amb la resta de grups, amb el sector, que pugui incloure l'augment de la superfície mínima, on s'aplica la reserva, l'exclusió de les plantes baixes comercials d'aquesta superfície, l'exclusió de la rehabilitació o la possibilitat de traslladar o monetitzar la reserva. Gràcies.

Moltes gràcies, regidor. I per part d'Esquerra Republicana té la paraula la regidora Barón. Sí, gràcies.

Avui el grup dels comuns ens porta una proposta que ens sembla que és molt òbvia en alguns aspectes, francament. Fer complir les normes municipals. I en aquest cas en concret, fer complir la mesura del 30%. Nosaltres som del parer que a Barcelona no es pot permetre que cap norma s'incompleixi, en general tampoc la del 30% que el CAPI busca com a objectiu generar habitatge protegit. No ens podem permetre que aquestes normes, que aquesta en particular tampoc quedi desactivada, quedi desautoritzada i, per tant, fins i tot vegi compromesa la seva efectivitat per la manca d'inspecció o per la inacció administrativa. En particular, fent una mica de memòria, la mesura del 30% va ser fruit d'un consens ampli, polític i social molt treballat, que a vegades ens oblidem que sense el treball polític, que clar que va fer alguna concessió, no s'hauria aprovat la mesura del 30% i no hauríem estat 10 anys, menys de 10 anys, parlant-ne al respecte, doncs sense tota aquesta feina no hauria estat possible disposar d'aquesta mesura. Però, clar, una política només és efectiva si es desplega amb rigor i convicció, si s'inspecciona i si, quan hi ha compriments, es sanciona. Per tant, cobrar les multes ens sembla que no és un gest simbòlic, és demostrar que la ciutat importa, que la ciutat es creu les seves pròpies normes i que els incompliments tenen conseqüències. Per tant, és també una qüestió de credibilitat institucional i d'equitat envers tots aquells promotors que s'hi compleixen, perquè també hi ha promotors que compleixen. El mateix podríem dir pel que fa a les inspeccions, hi ha hagut casos i no cal aprofundir molt, és fàcil de detectar. que hi ha molts casos on s'han fraccionat obres o reformes per evitar precisament la consideració de gran rehabilitació i per tant l'aplicació del 30%. Això s'ha de revisar en detall. No fer-ho seria acceptar de nou que la llei es pot esquivar i això no pot permetre a cap ajuntament que es prengui seriosament a si mateix i a les seves polítiques d'habitatge. El mateix passa amb el règim sancionador. La llei del dret a l'habitatge és molt clara. Els incompliments de reserva d'habitatge protegit tenen un marc sancionador específic que pot arribar fins als 900.000 euros. Aplicar aquest règim, per tant, no és una opció, és el que determina la normativa. Per tant, dos exemples del que, sense anar més lluny, des d'Esquerra Republicana hem demostrat que, quan hi ha voluntat política, les normes es poden fer complir. Quan estàvem al Govern de la Generalitat de Catalunya, des de l'Agència Catalana de Consum, vam desplegar un règim sancionador contundent contra els incompliments en matèria d'habitatge, imposant més de 250 multes per un import global de 6 milions d'euros dirigides, sobretot, a grans tenidors i operadors que vulneraven la normativa, donant un missatge molt clar. El dret a l'habitatge és un compromís real i no hi ha espai per la impunitat. A Barcelona, aquesta mateixa determinació també és imprescindible, com va succeir, de fet, amb el Pewat, on gràcies a la negociació d'Esquerra Republicana la ciutat es va poder dotar de més de 100 inspectors. Potser, potser, potser el 30% necessitaria també un cos d'inspectors estable i ben dimensionat.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula la regidora de Besa. Endavant.

Gràcies, Tirenda. Bé, comencem pel principi. En aquesta proposició hi consta un atès que en realitat és un monumental despropòsit. Se'ns diu que la mesura del 30% és un dic de contenció que protegeix més de 62.000 llars i que té un potencial de crear més de 18.000 habitatges i que a més avui la regidora Sant ha reiterat en les seves al·legacions. Això no és un atès. Potser un compte de fades urbanístic, però la realitat no. És convertir desitjos, hipòtesis i càlculs teòrics amb fets consumats, inflar xifres per tapar una realitat que ja no poden dissimular més. Si hi ha una mesura que en aquests moments simbolitza el fracàs de les polítiques d'habitatge dels últims anys, és el fals mite del 30%. Una mesura que vostès van presentar com una gran revolució social i que, després dels anys que han passat, només ha generat una xifra que és merament simbòlica d'habitatges protegits. Per tant, més que un dict de contenció és un miratge estadístic. I vostès a sobre són incapaços de fer un mínim d'autocrítica al respecte. I mentre prometien aquests miracles urbanístics, el que han aconseguit és justament el contrari, fugir d'inversió, paralització de l'obra nova i caiguda de l'oferta. I quan baixa l'oferta, els preus pugen. I aquest és l'únic efecte que ha tingut la seva mesura. Diverses fonts periodístiques han documentat que l'Ajuntament va obrir 17 expedients sancionadors, 8 es van arxivar, 3 van finalitzar amb sanció i només un s'ha guanyat als tribunals. perquè no saben ni com aplicar la seva pròpia norma. I això no és gestió, però sí incompetència. Les dades del sector, a més, també són clares. Fins al 2022, només 11 llicències havien incorporat la reserva del 30%. Resultat, 52 pisos protegits. Si 52 pisos funciona per protegir els veïns, no faré cap comentari al respecte. Després d'anys de titulars i promeses inflades, això és tot el que han aconseguit a la ciutat. Això sí, els números imaginaris els fem tornar a aparèixer en els atesos, en les intervencions, I continuem fent volar coloms. Quan no tens resultats reals t'has d'aferrar al potencial, encara que sigui completament inventat. I mentrestant, què hem fet? Convertir Barcelona en un laberint burocràtic on és més fàcil anunciar una multa que construir un pis. I després resulta que ni multes poden cobrar perquè la norma no està ben feta i això no és una novetat. és un exemple més del seu gran coneixement de la tècnica legislativa. La mesura del 30%, ja els he dit, ha creat un habitatge merament simbòlic, però ha generat inseguretat jurídica, ha frenat la construcció i ha fet prujar els preus. Vostès parteixen de la base que tothom és culpable i ha de ser perseguit i assetjat. I no, no és aquesta la forma d'aconseguir millores per la ciutat. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Vox, el senyor Deuropolit, endavant.