Banca i Comerç

Correcte? Punt cinquè, Comissió d'Economia. Designar la senyora Nàdia Quevedo Muñoz, membre del Consell d'Administració de la Societat Barcelona Activa amb el posicionament favorable de tots els grups.

Moltes gràcies. Ens passem al punt número 31, que és l'aprovació definitiva del Pla Especial Urbanístic d'Ordenació de les Activitats de Pública Concorrència, Comerços Alimentaris i altres activitats al districte de Sant Martí. Té el posicament favorable del Partit dels Socialistes, de Barcelona en Comú i d'Esquerra Republicana, l'extensió del Partit Popular i Vox Barcelona i la Reserva d'Ajuntes per Barcelona. Té la paraula el regidor David Escudé.

Gràcies, Tinent. Es feia necessari des del darrer pla d'usos el 2016 que Sant Martí actualitzés aquest instrument urbanístic. És evident que la realitat social i comercial del districte de Sant Martí ha canviat i per això... en col·laboració i vull agrair especialment la col·laboració perquè crec que hem remat tots i totes amb la mateixa direcció i objectiu, igual que les entitats veïnals i també comercials, hem assumit les esmenes dels grups d'Esquerra Republicana, de Barcelona en Comú i de Junts per construir una nova ena urbanística amb un criteri que era molt clar, que era l'equilibri. Tenim sobretot l'objectiu Tots i totes a garantir la mixtura d'usos, evitant la concentració d'activitats en determinats àmbits per tal d'assegurar el descans dels veïns i les veïnes i protegir el comerç de proximitat. Com sabeu, aquest pla d'usos ha bastat tot el districte de Sant Martí i defineix tres àmbits de regulació. Hem introduït, evidentment, criteris tècnics rigorosos de densitat i distància, tenint en compte la realitat social i comercial, com us deia, basada en les dades objectives. Aquests àmbits serien el de tractament específic, amb una restricció especial ja existent al Triangle Lúdic i la Rambla del Poble Nou, que afegim a la Rambla del Clot, al carrer Rugent i als entorns. Per tant, aquesta àrea que delimita el nou per la vinguda meridiana i al sud per taula d'Avinguda a Icària, com s'havien demanat en algunes de les esmenes dels grups, ajustant la zona de concentració d'activitats en horari nocturn. Per tant, no es permetran noves activitats de bass musicals, discoteques o sales de ball, entre altres activitats musicals, en tot aquest àmbit. És comú en la resta, en els tres àmbits que després entrarem, doncs també la reducció, la restricció i la regulació de les botigues d'autoserveis, superserveis i altres comerços alimentaris, que només es podran instal·lar un a la mateixa activitat en un radi de 200 metres, com també se'ns havia demanat per part de tots els grups que ens han presentat les al·legacions. Una següent zona de regulació, de restricció moderada, fins al carrer Bac de Roda, que agafa tot el que no forma part d'aquesta àrea d'atactament específic i que arriba fins al carrer Bac de Roda amb la limitació de Ciutat Vella i l'Eixample, amb l'obertura de noves activitats de restauració i establiments musicals en carrers d'amplada o superior a 20 metres, que totes aquestes noves activitats s'ubiquin en carrers de gran amplada i, per tant, no impedir l'impacte de soroll a la nit. També, evidentment, amb un radi de metres en concret, perquè el número... d'aquest tipus d'establiments comercials vagin en aquesta línia de moderació. I per últim, una zona de regulació de menor restricció a l'àmbit del districte, des de Bac de Roda fins a Sant Andreu i Sant Adrià del Besòs, amb unes condicions similars a la zona que us he comentat, amb una distància molt concret, però amb una major amplitud dels llocs. Establiments. Així que crec que hem arribat tots i totes amb un consens en la línia que ens han vingut expressant els agents socials del districte per intentar salvaguardar sobretot el comerç de proximitat sense impedir la instal·lació de noves activitats però amb el respecte també al descans dels veïns i les veïnes del districte.

Moltes gràcies. Té la paraula el senyor Calvet.

Gràcies, alcalde. Nosaltres creiem en els plans d'usos. Els plans d'usos són instruments de planejament que ordenen, que protegeixen, que també dinamitzen l'activitat econòmica, especialment, evidentment, les de pública concurrència, les que poden generar, precisament, externalitats negatives. I, per tant, en la seva aplicació, garanteixen la convivència i preserven el teixit comercial dels barris. I, com tota la ciutat, el districte de Sant Martí també necessita un pla d'usos. per fer compatible l'activitat econòmica amb el descans veïnal, per preservar el comerç de proximitat, sobretot també davant la uniformització i la pressió especulativa i que integri de manera efectiva les aportacions de veïns i comerciants. La ordenació i la regulació dels criteris i implantació d'aquestes activitats autístiques de Sant Martí és una demanda reiterada tant del veïnat especialment d'alguns dels barris del districte, com també del grup de Junts per Barcelona, que ho hem reiterat en alguna ocasió en el districte. Una primera... constatació que volem fer és que potser el procés de participació per elaborar aquest pla d'usos no està tot el complet ni tot el constant que hauríem desitjat, ni des del grup ni, així ho entenem, també des de la xarxa veïnal. Però, en tot cas, des d'aquest context, valorem positivament la voluntat de regular les activitats de pública o concurrència al districte de Sant Martí, com aquest pas necessari per assolir aquest equilibri real entre la dignització econòmica i els drets del veïnat, bo també que s'hagin incorporat observacions formulades per als veïns referent a distàncies mínimes, restriccions relatives a la proximitat de determinats equipaments o també a la dimensió de l'àrea de tractament especial. No s'han incorporat totes al nostre entendre, però s'ha fet un esforç fins i tot d'última hora perquè en l'expedient que vam portar a comissió i el que portem avui a aprovació definitiva s'hagin pogut incloure alguns d'aquests elements per tot plegat per una qüestió de responsabilitat perquè Sant Martí necessita urgentment aquest pla d'usus. Votem a favor.

Sí, avui és un bon moment per recordar que el fàcil és fer declaracions en defensa del comerç de proximitat i la seva identitat. I el difícil és canviar la realitat, com ha fet Barcelona en Comú en d'altres moments, impulsant plans urbanístics que preserven el comerç de proximitat i la comunitat dels nostres barris. Podríem posar exemples el que vam treballar per Ciutat Vella, el de Gràcia, el d'Eixample. També demostrant com aquest és un tema que ens importa i com la regulació urbanística permet avançar com és l'acord que hem obtingut en ordenances fiscals per protegir també el comerç de barri, limitant les franquícies i els súpers de 24 hores. Des d'aquí afrontem també el posicionament i les negociacions fetes per aprovar avui el pla d'usos de Sant Martí. Una apreciació ens hauria agradat que el procés participatiu per arribar fins aquí hagués sigut molt més ampli i molt més real, tal com han demanat les entitats veïnals del districte. En tot cas, ens vam portar un pla d'usos a negociar en un temps rècord de tres setmanes però que tot i així hem pres la responsabilitat com a oposició d'introduir alguns canvis, agraeixo també la predisposició del regidor Escudé a incorporar-los, que ens han permès reduir de 15 a 10 les franquícies de fleques amb degustació en un ràdi de 100 metres, salvar el barri de La Plata, que inicialment no hi era, que continuarà com fa 10 anys, prohibint en aquest sentit la proliferació de discoteques i bars per turistes, i pràcticament prohibint els súpers de 24 hores, amb un màxim d'un establiment en un radi de 200 metres, de manera que només podran obrir quatre nous súpers en tot el districte. Aquests no són retocs cosmètics, són l'aposta que té Barcelona en Comú de protegir els barris, de protegir el comerç de proximitat i de ser dics de contenció també per l'avenç de la massificació turística. Per tant, hem fet els deures, hem signat acords, segurament no és el pla d'usos que nosaltres hauríem ha pogut aprovar, però avui emetrem un vot favorable perquè, a més a més, és urgent que s'aprovi aquest pla d'usos.

Té la paraula el regidor Coronas.

Gràcies. Bé, fa aproximadament cinc anys el grup d'Esquerra Republicana al districte de Sant Martí ja va demanar que es modifiqués el pla d'usos, un pla d'usos que era ja obsolet aleshores i avui, cinc anys més tard, també hem de dir que malauradament en alguns indrets arribant tard. Per això s'ha creat aquesta àrea de tractament específic, perquè hi ha zones del carrer Rugent o de Rambla del Poblenou, en els quals el pla d'usos arriba tard. En qualsevol cas és un pla necessari. però també cal tenir en compte com pla d'usos només és útil si s'hi aplica i si es fa complir. I per això hem considerat imprescindible reforçar tres elements clau que han d'acompanyar aquest instrument urbanístic i així ho hem acordat amb el govern municipal. En primer lloc, que cal garantir una capacitat inspectora suficient, perquè sense inspecció el pla es deveu en paper mullat i proposem que el mateix pla incorpori una disposició adicional que asseguri recursos humans i tècnics per al seu correcte compliment. En segon lloc, també creiem que la transparència i l'avaluació són imprescindibles i per això hem acordat l'elaboració d'un informe anual que reculli de manera clara el resultat de les inspeccions, quines infraccions s'han detectat, quines sancions s'han imposat i l'evolució d'aquest pla. I per últim, també creiem que els plans no són una figura inamovible amb el temps perquè la ciutat canviï, els barris també, I en aquest sentit hem acordat una revisió quinquenal del pla d'usos que permeti actualitzar-lo quan faci falta, corregir disfuncions i adaptar-lo a les noves realitats sense haver d'esperar a situacions límit o irreversibles. En definitiva, avui votem a favor d'aquest pla perquè és una eina necessària, però també exigim que vagi acompanyat dels recursos, seguiment i revisió, perquè ordenar usos no és només aprovar un document, ordenar usos també és garantir que funcioni el servei dels veïns i veïnes dels barris de Sant Martí.

Moltes gràcies. Regidora de Besa.

Gràcies, alcalde. Bé, tal com em dia la Comissió d'Urbanisme, continuarem amb aquesta abstenció perquè si bé entenem que no dona una resposta prou acceptable pels problemes de convivència i acumulació d'activitats d'algunes zones com el Triangle Nulic-Clot o la resta de la zona de l'àmbit de l'ATE, sí que algunes coses s'han millorat. Ja li vam dir, que tot i que ja ens va ser regidor que ens va contestar que les llicències van vinculades als immobles, doncs no, les llicències van vinculades al titular de la llicència i a la vegada amb un immoble. Prohibir aquesta transmissió en casos de negocis que puguin composar una major riquesa inclús pel barri i no permetre l'emprenedoria, perjudica. Perquè entenem que el llistat o la classificació d'activitats que s'han previst està antiquada sense que encaixi bé amb els nous models de negoci. També li vam comentar que la reordenació de la zona de regulació de zones ETA-R1 i R2, l'impacte era molt modest i que, tot i canviar la superfície màxima d'alguns usos concrets, la resta de condicions es mantenien idèntica. Ara bé, també li vam dir que, tot i considerar que no resolia els problemes, sí que també li vam indicar que quedar-nos sense cap peu tampoc no seria desitjable. I, tot i fer una crítica a una falta d'ambició amb una regulació més complerta, farem una abstenció, tal com he dit, responsable.

Té la palabra al residuos senderos.

Gracias, alcalde. Existen zonas de San Martín, como el Carrer Ruxem, en donde la gran cantidad de barres, restaurantes y comercios han tensionado considerablemente el eje comercial. Entendemos que hace falta una regulación y un control en el Triángulo Golfo. debido a los problemas de ruidos y de convivencias que está generando esta zona de ocio nocturno. Pero prohibir nuevos bares, salas musicales o incluso discotecas en ciertas zonas es cargar la responsabilidad de las molestias vecinales a los empresarios del ocio nocturno. El civismo debe combatirse con la policía. La seguridad y la convivencia es una función de la policía. No caigamos en el error de cargar todo a los empresarios y a la actividad económica. El exceso de regulación ahoga. Debe ponerse freno a la proliferación de locutorios, tiendas de cannabis y paquis de 24 horas, entre otros comercios que desentonan con nuestras dinámicas sociales y culturales. Pero este plan no deja satisfecho a todo el mundo por igual. Por ejemplo, Fecalón, Gremios Restauradores, Asociación de Salas de Concierto y otras entidades se han mostrado contrarias por ser demasiado restrictivas. Y es que hay zonas en las que la prohibición de nuevas licencias es absoluta, en conflicto con la libertad económica. Los gobiernos municipales de los últimos años han fracasado estrepitosamente en la defensa del comercio local y autóctono. En San Martín existen barrios como el del Besós Maresma, en donde apenas quedan ni rastros. tiendas españolas. Los kebacs y los comercios de restauración y de alimentación extranjeros se han adueñado de todo el tejido comercial. Comercios que poco o nada tienen que ver con nuestra identidad, nuestra cultura y nuestra gastronomía son prácticamente la única opción que tienen los vecinos de muchos barrios de Barcelona. Es imprescindible defender el comercio local y autóctono frente a la proliferación de productos extranjeros. Y este plan de usos no ofrece garantías para los comercios barceloneses, catalanes y españoles. No ofrece garantías para lo que forma parte de nuestra identidad. El plan de usos tiene elementos positivos y necesarios, pero también elementos en los que no estamos de acuerdo. Ante todo ello, y tras pensarlo mucho, nosotros nos abstenemos.

Molt bé, la ponencia té 24 segons.

Ràpid, gràcies, alcalde. Simplement, evidentment, per agrair de nou la feina que hem fet plegats i plegades. Hem buscat, jo crec que a tots i totes el mateix objectiu i de fons que sigui també viable de present i de futur. Estudiant el que es comentava de les licències, que jo crec que des de l'àmbit municipal no tenim la competència. Per tant, jo crec que podem estar tots satisfets i satisfetes de tenir una eina que sigui realment aplicable i que millori la qualitat comercial i la vida dels veïns i les veïnes de Sant Martí.

Partit Popular. Resultat, secretari?

S'aprovaria la proposta amb el vot favorable del grup socialista, de Junts per Barcelona, versant com Òscar Republicana, i l'abstenció del Partit Popular i Vox.

Molt bé, doncs ara passarem a proposicions... No, punt 32, alcalde. Punt 32.

Sí.

per aprovar definitivament el pla de millora urbana per a la concreció volumètrica i la determinació del sostre edificable de les finques municipals d'habitatge protegit situats al carrer de Tanger i carrer Venezuela amb posicionament favorable de tots els grups. I ara sí, passem... a proposicions i declaracions de grup, començant per la que impulsa el grup municipal de Junts per Barcelona. Té la paraula la regidora Ortega.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, aquesta proposició ve a donar suport al comerç de proximitat com a pilar fonamental de l'economia, també com a generador de riquesa i de llocs de treballs d'ocupació de qualitat i també com a cohesionador social en els barris. Tots coincidim amb la regidora i la resta de membres de la Comissió d'Economia, n'hem parlat, de la importància estratègica del comerç de proximitat. Però és veritat que el comerç encara avui denuncia que pateix una situació de grans dificultats, que no troba prou suport en el govern municipal. De fet, manifesta manca de diàleg, excés de burocràcia, manca de suport a l'associacionisme comercial, prejudicis per les obres sense compensació adequada, inseguretat, etcètera, etcètera. Aquesta proposició avui el que fa és recopilar moltes de les propostes que han estat aprovades, tant en comissió com algunes altres en plenaris, i no han estat encara executades pel govern. Per tant, estem parlant de plans estratègies que estan a l'oblit, d'estructures de gestió sense crear... de manca de recolzament d'alguns problemes quotidians com són les obres, la burocràcia, els locals buits, d'oficines de recolzament que no acaben d'obrir, la digitalització, els apeus, campanyes de promoció que encara no han estat executades com la del català, Però bé, aquesta proposició, que té un to constructiu, el que vol és ser una proposta d'acció amb 12 solucions per reactivar el comerç. La primera, presentar el Pla d'Impuls i suport al comerç amb la participació del sector. De fet, ho vam aprovar fa dos anys. Aquest pla ens ha de permetre establir mesures i estratègies de suport al comerç. El segon apartat seria crear l'Agència de Promoció del Comerç Urbà, que és un instrument mixt de gestió que també vam aprovar la creació i no hi ha hagut cap reunió concreta. Impulsar l'ús del català al comerç. L'altre dia ho comentàvem, estem en una situació d'emergència. Només el 36% dels habitants de Barcelona tenen el català com a primera llengua. la data més baixa registrada en 35 anys. Per tant, demanem en aquest sentit una campanya que inclogui material divulgatiu, accions de sensibilització, que promogui també la rotulació en català i després crear el distintiu comerç en català. El quart apartat seria activar l'oficina tècnica dels apeus que es va aprovar l'any 22 i no implementada quatre anys després. Cinquè apartat seria la posada en marxa de l'oficina de digitalització del comerç minoritari Fa dos anys ho vàrem aprovar, encara no s'ha posat en marxa. Tampoc la campanya d'informació i suport als comercials sobre la factura digital. Recordo que gràcies a la pròrroga acordada amb Junts al Congrés, amb l'ajornament del Verifacto, ara hi ha una oportunitat per fer-ho. per fer formacions programàtiques, per donar ajuts per implementar solucions tecnològiques, etc. Aquest és un tema important i que preocupa molt també el comerç. Un altre apartat seria el nou pla per als locals buits. Vam veure el fracàs del programa per promoure la seva ocupació. Per tant, creiem que aquest nou pla hauria de tenir un sens actualitzat, incentius fiscals per a emprenedors, agilització de llicències. L'apartat 7, la solució setena, seria més recursos per a l'associacionisme. Tenim un associacionisme molt ric, molt vital, però necessiten un increment de la dotació econòmica, tant pel que fa als eixos comercials com també a les associacions. una simplificació dels procediments per tenir subvencions, millorar el sistema de pagament i després executar aquella campanya d'informació sobre els beneficis de l'associacionisme comercial. Vuitè apartat, el pla de compensació d'obres de llarga durada. Aquest és un dels temes que més preocupa en el comerç per l'efecte negatiu que tenen les obres al carrer a l'hora de fer calaix. Hem presentat moltíssimes iniciatives, no les repetiré com és lògic, però sí que reclamaríem aquest pla de compensació per a obres de llarga durada, si és possible la bonificació amb taxes, la creació també d'oficines fixes a preu d'obra que puguin informar, que puguin explicar la gestió i donin suport tant a comerciants com a ciutadans. Un altre apartat és que el nostre grup va obrir el debat sobre els súpers 24 hores i vam aconseguir un pla de seguiment i obertura d'aquests súpers 24 hores. Els demanem que es compleixi allò que vam acordar, convocar el Consell de Comerç i Ciutat, que és l'òrgan de participació reglat per avaluar les polítiques de comerç, Du a terme la campanya de bons de consum adreçada a joves menors de 35 anys. És veritat que el govern no la va aprovar, però sí que es va aprovar. Executar el nou programa de reconeixement a comerços centenaris i una petició última de suport específic a la capitalitat europea del comerç de proximitat.

Gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula el regidor González.

Sí, gràcies, alcalde. El comerç de proximitat és una peça clau de la ciutat, ho deia la regidora Ortega ara mateix, és font d'impuls econòmic, és font de cohesió social, és font de vida als barris i de cohesió comunitària i en aquest sentit, des de Barcelona en Comú, i com sovint ens passa a les comissions d'economia, compartim molt bona part del diagnòstic i també de les propostes. Creiem que, com apunta la proposició, falta aquesta estratègia clara que aglutini, que agrupi el volum de feina que es fa i que també volem reconèixer. Algunes de les propostes que es proposen són línies que hem treballat quan governàvem aquesta ciutat o que també hem recolzat aquest mandat des de l'oposició i hem intentat impulsar, tot i que, com remarcava la regidora Ortega, tot i aprovar-se en comissió, hem vist escassos fruits i treball per part del Govern, fins i tot quan s'han aprovat. Creiem que el debat sobre un pla de comerç és central i fonamental Com deia, hi ha programes, ajuts, actuacions, però creiem que està bé poder aglutinar això en una estratègia clara i fer-ho, i ho hem dit moltes vegades en comissió, aprofitant els espais que tenim d'interlocució amb el sector. Per nosaltres és fonamental que aquest pla reculli les diferents Barcelones que té Barcelona i, per tant, que sigui un pla que agrupi, que reculli tota una estratègia, però que determini i reculli les diferents zones i la diversitat de la ciutat i això és una mica el que nosaltres hem intentat defensar i poso un exemple fa pocs dies al plenari de Sant Andreu on els consellers de Barcelona en Comú van fer una proposició que partia de poder fer un diagnosi territorial, escolta activa i amb això construir respostes adaptades. i deixi'm dir que això en contraposició al model de l'alcalde Trias que va ampliar la maquinista o l'Aeron City, perquè també això és treballar pel comerç de proximitat i per sort nosaltres vam poder aturar-ho. Perquè fa els locals buits i l'associacionisme comercial, això és un element capdalt, és fonamental poder treballar això, per això nosaltres estem d'acord amb les propostes que vostès fan, nosaltres hem proposat anar més enllà i estudiar com poder frenar l'impacte dels preus del lloguer també en els locals comercials i creiem que hem de ser molt més proactius en aquest àmbit. Sobre les compensacions per obres, compartint el fons, tornar a posar sobre la taula la diferència de qui és el promotor de les obres. Una de les obres que més afectació tenen ara mateix, que parteix l'Eixample en dos, són les del carrer Urgell, que impulsa la Generalitat de Catalunya. Quin paper ha de fer en l'ajuda i la compensació d'obres l'Ajuntament. I per últim, i ens abstindrem per aquest motiu, i agrair-li la predisposició a poder transaccionar la regidora Ortega, ens abstindrem perquè creiem que cal definir millor el model de peu abans d'impulsar-lo, i aquí ens trobarem a poder fer el debat abans d'impulsar-les.

Moltes gràcies. Regidor Coronas, Esquerra.

Sí, gràcies. La proposta del grup de Junts per Barcelona posa damunt de la taula una realitat que fa molt, que dura. que és que el comerç de proximitat a Barcelona pateix i que necessita una resposta estructurada, ambiciosa i urgent i no només accions puntuals o a reacció dels problemes. Compartim plenament, per tant, la necessitat que hi hagi un pla d'impuls i suport al comerç amb un diagnòstic per a districtes, amb mesures concretes, amb un calendari clar i amb els recursos pressupostaris que calguin per poder-lo fer efectiu. Entrant en alguns dels punts, coincidim en la necessitat de millorar la governança del comerç urbà, dotant-nos de més eines de promoció i de coordinació. En aquest sentit, veiem amb uns ulls la proposta de crear una agència de promoció del comerç urbà o, com a mínim, d'obrir nous espais estables de diàleg amb el sector, que es podria fer, per exemple, a través del Consell de Comerç, que és un òrgan, que existeix, però que els successius governs municipals han renunciat sistemàticament a convocar. Pel que fa a l'ús de la llongua catalana, també recordar que Esquerra Republicana, conjuntament amb el Gremi de Restauració, hem impulsat la campanya al català ben servit, amb l'objectiu de recordar la normativa, els establiments de restauració i de garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants de la nostra ciutat, una campanya que també seria fàcilment ampliable als establiments comercials. I en relació als supermercats de 24 hores, avui mateix presentem una iniciativa per impulsar també una estratègia específica i un pla especial de ciutat que complementi les campanyes d'inspecció per evitar el monocultiu comercial i l'incompliment de les normatives urbanístiques, laborals o de salut. I pel que fa als comerços centenaris, també vull recordar que Esquerra Republicana van presentar una iniciativa per elaborar un català complementari al d'establiments emblemàtics amb l'objectiu d'ampliar la protecció, la promoció i el seguiment de molts altres comerços que, tot i que no formen part del catàleg actual, són singulars i constitueixen una part viva de la història de Barcelona, però a hores d'ara això encara es fa esperar. Compartim en general moltes de les altres qüestions que Junts apunta, trobem a faltar d'altres que apuntin en la línia de com combatre la competència del comerç electrònic, de les grans multinacionals, o com afrontar tota la qüestió de l'increment desproporcionat de preus de lloguer dels locals. Però, en definitiva, donarem suport a aquesta proposició perquè creiem que el comerç de proximitat necessita polítiques valentes, planificades i sostingudes en el temps, sobretot si volem preservar un model de ciutat perquè sigui més col·leccionada, més viva i amb identitat.

Gràcies, alcalde. Vull començar dient que compartim l'esperit d'aquesta proposició i compartim també la gran majoria dels seus punts, algun dels quals el nostre grup ja ha presentat iniciatives anteriorment. Parlem de suport al comerç de proximitat i als eixos comercials, de lluitar contra la desaparició del comerç local, de digitalització i de millorar la relació de l'Ajuntament i el sector. I en tot això hi estem d'acord. Per al mateix temps, hem demanat una transacció cap al nostre grup és capdalt i que està rebutjada pel grup proposant. Una transacció molt concreta i sobre un únic punt, el que fa referència a la creació d'un distintiu municipal, comerç en català, que reconegui i doni visibilitat només a aquells estableciments que utilitzen preferentment el català. Entenem i respectem la voluntat de promoure el català, forma part de la nostra realitat i de la nostra identitat com a ciutat. Ara bé, creiem que aquest mecanisme és pervers i pot generar un greu problema, la segregació entre comerços per matiu de llengua i l'assenyalament a determinats establiments pel simple fet que no utilitzen el català de manera preferent. Això no ajuda al comerç ni ajuda a la cohesió social. La missió d'aquest Ajuntament no és distingir, classificar ni assenyalar comerços i botigues amb un distintiu oficial als separadors, diferenciant els bons comerciants d'aquells que no ho senten per raó de la seva llengua. Mentre l'administració posa distintiu... altres es dedicaran a assenyalar a tots aquells que no ho tingui. Recordem el que va passar al restaurant Café de París o a la gelateria del barri de Gràcia. Barcelona és una ciutat diversa, amb comerciants de molts orígens, amb trajectòries diferents i amb realitats lingüístiques molt variades. El que necessita el comerç és acompanyament, suport, incentius, formació, no distintius que poden assenyalar o dividir. Les jegues s'han de promoure's, ni classificar, ni estigmatitzar. I a diferència d'aquesta proposició, aquesta és la voluntat del nostre grup municipal. Sumar i no dividir. I és per aquest motiu que ens veiem obligats a abstenir-nos.

Gràcies.

Como hemos demostrado desde el primer día que pisamos este ayuntamiento, en Vox apoyamos todas las medidas, todas, que vayan encaminadas a facilitar el emprendimiento, a reducir tributos y abuso administrativo, defenderlo a los autónomos y proteger nuestro comercio local. Ese comercio autóctono que pertenece al barrio desde siempre y que forma parte de lo que somos. Frente a las políticas del Gobierno, que son más eslóganes que medidas reales, Vox apuesta por la defensa a ultranza de la economía local. Necesitamos comercios a los que se les deje funcionar y se les garantice la seguridad. Los autónomos, además de hacer frente a unas obligaciones terribles y estar sometidos a una persecución sin cuartel y a un auténtico expolio fiscal pagando más de la mitad de lo que facturan e impuestos, se les somete a la inseguridad y al trato discriminatorio con respecto a negocios importados que se multiplican en nuestros barrios. Hay un punto en esta proposición que no nos gusta nada, que es el del distintivo comercio en català, porque, como ya se ha dicho, parece que lo que se quiere hacer es discriminar, como ya ha pasado, por desgracia, en puntos anteriores. Nosotros creemos... que, como usted bien ha dicho, el catalán es la primera lengua del 36% de los barceloneses, con lo cual significa que el español es la lengua de una gran mayoría y que ese distintivo, en caso de estar, debería estar, pues yo que sé, al menos como comercio nacional. En fin, lo importante es que tú entres a una tienda y te entiendas y no te hablen en urdu, que es lo que ocurre en muchas tiendas de Barcelona. Y eso es lo que hay que evitar. No nos gusta ese punto, pero es cierto que este ayuntamiento... pretende cargarse el comercio y al pequeño comerciante, con lo cual, a pesar de que ese punto no nos gusta nada, vamos a votar a favor.

Gracias. Socialistes, tinent a gent.

Gràcies. Com vostè mateixa deia, regidora, d'aquests temes n'hem parlat, n'hem parlat molt a les comissions d'economia i amb molt detall. Presenten avui una proposta que fa una mica de resum amb la que podem estar molt d'acord amb els punts, no tant amb la concreció exacta d'algunes de les propostes que fan, com també hem tingut ocasió de discutir amb les comissions. Sobre el pla d'impuls al comerç, Els he explicat en diferents ocasions que s'està treballant i estem en disposició d'en el primer trimestre de l'any poder començar a tenir les sessions de treball per acabar de fer un document que recolli moltes d'aquestes qüestions. Segur que aquí podrem parlar de temes de governança. Vam parlar de l'estudi de viabilitat de l'agència. Hem de veure quin és el model de governança que més s'escau. El tema de la promoció de l'ús del català és una de les tasques que han tomat com a prioritàries també la comissionada del català i que estem treballant de manera conjuntament. Hem fet feina sobre els apeus, que no oblidem que és una petició, que requereix una feina per part de les administracions, però també per part dels eixos i també més concrecions dels que la normativa ara mateix té. Estem treballant per la digitalització del comerç minorista. S'han fet diferents campanyes d'informació i es continuen fent. Amb el tema dels cens dels locals disponibles hem avançat, tenim un mirador, un sistema que ens permet també visualitzar-lo. És cert que no en temps real, però també s'està treballant perquè això... es pugui solucionar. El tema del suport a l'associacionisme. Hem fet cada any una jornada conjuntament amb les diferents associacions i amb comerços que no estan associats per posar en valor i per veure quins són els reptes que presenten aquestes situacions i com millorar-les. Hem treballat per la simplificació dels procediments. Estem treballant amb el tema de les obres. Sempre hem posat amb entredit la possibilitat de fer ajuts directes, però sí de millorar la comunicació. I en aquest moment hi ha dues oficines específiques obertes per informació en tema d'obres, com és la de les Rambles o la de la línia 8, que s'obre també en breu. Per tant, creiem que hi ha elements, també trobem a faltar d'altres. No parla del relleu generacional, que per nosaltres també és un dels reptes importants que té el sector. de la professionalització, de la millora de la formació, de com treballem la dinamització dels eixos comercials. En qualsevol cas, entenem la seva proposta com una manera de posar en valor la feina i de defensar el comerç de la ciutat. I per aquest motiu, i amb alguns matisos, com li deia, votarem a favor.

Conència.

Sí, gràcies. Agrair els vots favorables, també les abstencions. La veritat, aquesta proposició té un to absolutament constructiu i de sumar de propostes que hem fet els diferents grups, sempre en positiu. En tot cas, ens preocupa molt aquest 36% d'ús del català, però és una situació d'emergència i, per tant, entenem que aquest distintiu és una incentivació. I, en tot cas, el que li demanarem, i acabo, és que puguem calendaritzar algunes de les accions.

Gràcies.

Una qüestió, ja que parlava de calendaritzar, aquest 28 de gener es decidirà formalment si Barcelona té la capitalitat del comerç de proximitat i per tant és un projecte que hem estat treballant de la mà de tots vostès, però també de les entitats, de la resta d'administracions, a la Cambra de Comerç i esperem també tenir un resultat positiu.

Molt bé. Resultat, secretari?

S'aprovaria la proposta amb el favor de la Junts per Barcelona, Esquerra, Republicana, Grup Socialista i Vox i l'abstenció de Barcelona en Comú i el Partit Popular.

Bé, doncs anem a la següent proposició que presenta el grup de Barcelona en Comú i té la paraula la regidora Martín. Endavant.

Sí, gràcies. Aquesta proposició que presentem avui té un objectiu doble. D'una banda, volem aconseguir el compromís d'aquest Ajuntament per poder recuperar el Teatre Capitol i que passi a ser un teatre públic. I de l'altra, volem poder garantir que això no es farà a costa d'augmentar la massificació turística a la ciutat. ni tampoc a costa que els accionistes d'un fons d'inversió privat s'embutxaquin uns beneficis milionaris que en gran part haurien de revertir en el bé comú i no pas en els seus comptes bancaris. I és que l'alcalde Collboni efectivament va anunciar ja fa uns mesos que gràcies al seu govern recuperaríem el Teatre Capitol per la ciutat, però el que no ens van dir llavors era que volia aconseguir-ho executant un pelotazo urbanístic de manual. Això és el que va quedar clar durant la passada comissió d'habitatge, en què vam tenir l'oportunitat d'analitzar en detall tota l'operació urbanística, que fins llavors el govern no ens havia explicat amb gaires detalls. I és que el Fons d'Inversió Torcalena, que és l'actual propietari del teatre, només estava disposat a cedir el capitol a l'Ajuntament a canvi de la requalificació urbanística de l'edifici telefònica de Portal de l'Àngel, del que també n'és propietari. I el detall de l'operació implicava regalar-li al fons d'inversió nou plantes de luxe comercial i recreatiu al costat de Plaça Catalunya, a canvi del Teatre Capitol i d'únicament les sessions del 10% d'aprofitament, que són les mínimes que marca la llei. Per tant, sota el nostre punt de vista es tractava d'una operació i sota el punt de vista de qualsevol, que hauria generat unes plusvàlues milionàries pel grup Torcalena. I, per tant, l'alcalde Collboni, tot i tant ahir, la paella Palmanac, en aquesta negociació, no va voler plantejar una negociació ferma per tal d'aconseguir que aquestes plusvàlues milionaris revertissin en el bé comú. El senyor Collboni, que no para de dir que el 2028 tancarà els pisos turístics sense saber si governarà la ciutat, Avui, que si governa, li volia permetre a un fons inversor fer un nou edifici destinat al turisme al centre de la ciutat. Un despropòsit absolut, per no dir una presa de pèl. Però, per sort, ara estem en un altre moment. La proposta... del govern va ser rebutjada l'última comissió d'habitatge i per això avui tenim l'oportunitat de començar de zero amb un objectiu com deia doble, recuperar el capitol per la xarxa de teatres públics de la ciutat i fer-ho reivindicant que es pot governar d'una altra manera, posant l'interès públic per davant de l'interès econòmic privat i treballant pel dret a la ciutat i pels drets culturals. Decidint en definitiva si la ciutat serveix per fer negoci o per generar comunitat. Les veïnes de Barcelona com Veiem com cada vegada hi ha menys espais per nosaltres, sobretot en les zones més cèntriques, els comerços pensats pels visitants, els carrers ocupats pels turistes, ja no parlem de com el govern mira cap a una altra banda quan es tracta de fer complir les lleis contra l'especulació amb inspeccions i exencions que no s'estan aplicant. Cap d'aquests són fenòmens aïllats o independents sinó que responen a un mateix problema i per resoldre'l ens podem fer dues preguntes. Volem una ciutat per viure o per especular? I si la volem per viure estem disposats a fer el que cal per aconseguir-ho Doncs un exemple claríssim d'aquesta expulsió del veïnat són les Rambles, on la ciutadania resident no hi tenim cabuda, i això ho dic jo com a veïnat de Ciutat Vella des de fa més de deu anys, la Rambla és l'exemple perfecte d'especulació i massificació turística on no vols anar-hi a parar. Nosaltres creiem que és responsabilitat de la política desfer aquest camí, i una de les passes que es poden donar en aquest sentit té a veure una cultura. La cultura crea vida, crea pensament crític, crea xarxa comunitària i crea espai públic. Les cues a les portes dels teatres són cues de veïnes de la ciutat. Obrir un equipament públic com un teatre tornaria a portar veïnes de la ciutat a la Rambla. Però adquirir el teatre capitol com a teatre públic també és un símbol. L'adquisició d'un teatre per part de l'administració pública és un acte de ruptura, és plantar cara al model dominant on la cultura cada vegada està més mercantilitzada i per tant, per la seva importància simbòlica, creiem que aquesta adquisició s'ha de fer però no es pot fer a qualsevol preu. Per això el que proposem és guanyar el capitol, però tal com diu el text, són molt clares, expressar que el capitol ha de preservar els usos teatrals i esdevenir públic amb un model de gestió amb retorn social com el Molina o l'antic teatre, afirmar que la proposta presentada pel govern no preservava l'interès públic i instar al govern a iniciar un nou procés d'adquisició. Per això demanem el vot a favor d'aquesta proposició perquè necessitem recuperar el capitol per Barcelona i perquè creiem que aquesta també és una manera de recuperar Barcelona per les seves veïnes. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Rodríguez.

Sí, moltes gràcies. Jo crec que avui comprovarem de nou que tots els grups municipals estem d'acord en què és bo que el capital torni a obrir com a equipament cultural a la Rambla. I llavors ens hem de preguntar quin és el problema, per què ens hem encallat. I des de Junts per Barcelona creiem que el problema és clar. és que tenim un govern municipal que creu que les coses es poden fer de qualsevol manera i a qualsevol preu. De qualsevol manera, què vol dir en aquest cas? Vol dir, doncs, la manera del PSC. Vol dir primer fer la foto i després fer la feina. Vol dir convocar tothom a la Virreina, creuar la Rambla, anar al Capitol, fer l'anunci, fer la foto, fer el xou... I després fer la feina, fer el conveni, fer una proposta de modificació i, sobretot, no informar ningú. Pensar que tenim una majoria absoluta que no tenim, no informar ningú, arribar a la comissió d'urbanisme i passa el que passa. Això és fer les coses a la manera del PSC, malauradament, aquest mandat. I fer-les a qualsevol preu, també, perquè diu la nostra directora d'alcaldia que això no costarà diners a la ciutat, però a l'estudi de sostenibilitat econòmica que acompanya la memòria de la modificació urbanística, diu, literalment llegeixo, un cop es materialitzi la cessió de l'immoble, l'Ajuntament de Barcelona ha de fer front als costos de la rehabilitació del Teatre Capitol. Això ho diu la memòria. I per tant, nosaltres considerem que, tot i que compartim la idea que el Capitol ha de tornar a obrir, no ho podem fer de qualsevol manera, no amb aquestes formes i no a qualsevol preu. I avui Barcelona en Comuns porta una proposició amb la qual ens passa una mica el mateix, compartim el fons, compartim l'objectiu, és a dir, considerem, ja ho he dit i ho torno a dir, que el capitol és bo que torni a obrir, però no compartim el discurs genèric que acompanya aquesta proposició, la criminalització permanent, no tant d'avui, sinó de sempre, del sector privat, i un model en què tots els equipaments públics hagin de ser, tots els equipaments culturals hagin de ser públics, etcètera. No compartim, doncs, que si hi ha l'opció viva que aquest teatre sigui de la ciutat a un cost zero i renunciem d'entrada. I, per tant, què proposem avui? Doncs proposem el camí del mig i li diem al govern que si decideix en algun moment deixar de fer les coses a la manera del PSC i començar a fer les coses bé, doncs ens trobarà per parlar d'aquest conveni, ens trobarà per parlar d'aquesta modificació del planejament i que esperem que, poder fer possible entre tots i totes que, efectivament, això que, com deia, crec que tots compartim, que és la necessitat que el Capitol torni a obrir les portes, sigui possible.

Moltes gràcies. Regidor Castellana.

Gràcies, alcalde. Bé, la Rambles és conegut per tothom en la turistificació. A Barcelona ens han patit un procés de desarrelament amb la ciutadania i de desarrelament amb la ciutat. I, per tant, el repte que té l'Ajuntament respecte a aquesta via és enfortir el seu paper com a espai de convivència ciutadana i escenari cultural i expressió simbòlica de la identitat barceloní com havia estat sempre. Per tant, conceptualment, poder obrir el Capitol i, per tant, conceptualment, l'operació que s'ha plantejat, doncs, em sembla que té tot el sentit del món, perquè amb aquestes rambles, doncs, que, com deia, han anat perdent identitat, cultura i veïnat a favor, doncs, de cada cop una intensitat turística més palesa, el projecte de recuperació del Teatre Capitol és una bona operació. Per tant, conceptualment, em sembla que té sentit plantejar l'operació que s'ha debatut, diguéssim, abastament aquestes darreres setmanes. Ara bé, quan baixem el detall, allò que deien el demonista no es detalle, per tant, quan baixem el detall és quan veiem qüestions que no ens quadren i que, de fet, ens van fer votar en contra d'aquesta operació. La immobiliària en qüestió va comprar fa només dos anys un edifici protegit, amb poc recorregut immobiliari, i ho va fer... i em sembla que crec que és bastant evident per aconseguir unes condicions molt més avantatjoses per tenir l'intercanvi de requalificació amb l'edifici de telefònica i de fet els números que surten a l'expedient em sembla realment que són molt generosos cap als beneficis de la immobiliària. Per tant, del fons que ha actuat en aquesta operació. Per tant, nosaltres volem recuperar el capitol, però creiem que s'han de fer en condicions en què, a part de tenir una ciutat amb més cultura, més veïnat, també tingui el retorn públic que pertoca i, per tant, no podem estar d'acord amb una operació urbanística que no obeix a tots aquests criteris. Per tant, estem d'acord amb la necessitat que el govern municipal obri una nova negociació amb la propietat per tal d'acordar un nou conveni que garanteixi la preservació de l'ús cultural del Teatre Capitol. I també és cert que aquesta qüestió també s'hagués pogut abordar abans d'aquesta operació i per tant que fa anys enrere que s'hagués pogut treballar en els darrers mandats. I volia acabar també agraint el diàleg d'aquests darrers dies amb el senyor Mercè. Nosaltres estem amb la mà de tothom per col·laborar, per tenir la millor sortida pel Capitol, però també és veritat que el diàleg ha vingut aquests darrers dies, que al mes d'abril ja va haver-hi una presentació pública i que el diàleg no ha arribat fins a l'últim moment. Per tant, el que nosaltres demanem al govern municipal és que aquest diàleg i treball congeu amb l'oposició, especialment en aquells grups que ens hem obert a treballar amb tothom i que treballem, creiem, de forma molt demostrada, diguéssim, per l'interès col·lectiu de tota la ciutadania i treballant amb tothom, que aquest diàleg arribi realment en un moment en què es pot treballar conjuntament per influir en les decisions i no senzillament per arribar en un moment en què tot està decidit i senzillament una valoració d'un tracte que està fet. I per tot això ens votarem a favor de la iniciativa.

Moltes gràcies. Reguada de Besa. Gràcies, alcalde.

Bé, regidora Martín, compartim l'objectiu de fons i és que el Teatre Capitol torni a aixecar el taló i que la Rambla recuperi la centralitat cultural ciutadana. Però cal recordar que vostès han estat incapaços en vuit anys de mandat d'arribar a un acord satisfactori perquè el Capitol tornés a obrir. I ara entenem que l'Ajuntament s'impulsa una modificació del Pla General Metropolità que pot fer possible recuperar aquest teatre. tant des del punt de vista de la seva adquisició com de la seva rehabilitació. I entenem, i això ho vam dir a la Comissió d'Urbanisme, que era una operació beneficiosa per Barcelona perquè es permet, tal com he dit, recuperar aquest teatre emblemàtic, introduint uns usos municipals i culturals a la vegada que es reactiven entorns degradats i es fa amb garanties i contraprestacions. El fet que l'Ajuntament es quedés amb el 52% de la plusvàlua que es materialitza amb aquesta sessió gratuïta del Capitol, permet precisament finançar les obres de rehabilitació i, com es diria d'una forma planera, entregar-lo claus en mà. I, a més, es preveuen espais com les oficines del Consorci de Biblioteca que suposarien l'estalvi d'un lloguer actual de 210.000 euros anuals. però de la seva proposició se'ns presenten una sèrie de dubtes. On és el primer, el pla econòmic real? Perquè si parlem d'adquisició, parlem de milions. I després vindrà la reforma, l'adequació tècnica, la llicència, la posada al dia en accessibilitat, en quin calendari, en quina partida... Què es deixarà de fer a Ciutat Vella o a la resta de Barcelona per poder-ho pagar? Segon, quina seguretat jurídica i urbanística tindrà el nou conveni si el punt de partida és d'amonitzar qualsevol col·laboració pública o privada? Necessitem instruments concrets per recuperar patrimoni cultural i a vegades això passa per operacions organístiques que siguin equilibrades com es planteja aquesta. Tercer, quan parlem de teatre públic municipal i model transparent amb retorn social, què volen dir exactament? Quins indicadors? Quina governança? Qui decidirà la programació? Quin percentatge per a creació local, per a companyies emergents, per a públic escolar i per veïnat? i, sobretot, quin compromís de sostenibilitat econòmica perquè no sigui un equipament que neixi en promeses i acabi amb dèficit i improvisació. I permeti-me afegir un quart element que entenem que és clau i que sovint subvia. Ciutat Vella... Necessita equipaments, cert, però només del valor, que funcionin bé, i aquest ho és. Recuperar el capitol no pot ser únicament obrir portes. Ha de ser garantir convivència, horaris, mobilitat, impacte acústic, fluxos de públic, coordinació amb el comerç i amb els veïns i una integració real a la xarxa cultural de la ciutat. Si no, el risc que en lloc de recuperar la Rambla acabem generant un nou focus de conflicte. Per aquest motiu votarem en contra.

Résido Senderos. Gracias, alcalde.

El capital del Gobierno municipal resultó rechazado en la Comisión de Urbanismo pasado. La propuesta cayó porque no convencía a nadie fuera de este edificio. Un conjunto de casualidades demasiado opacas para no traer cierto olor a pelotazo urbanístico camuflado de cultura. Pero desde Vox queremos ir más allá, porque el problema no es solo del Capitol, el problema es el modelo cultural del Ayuntamiento de Barcelona. Aquí se habla alegremente de convertir el Capitol en un teatro público municipal, como si eso fuera garantía automática de éxito. Todo lo contrario. Barcelona tiene ejemplos claros de cómo se gestiona o se malgestiona la cultura desde lo público. El Grec, el Mercat al Flors, el Parallel 62 o el Teatro Llura. Mucha estructura, mucho dinero público y demasiadas veces programaciones pensadas para el sector y no para el público. Y permítanme, ya que lo dicen, sacar el caso del Molino porque es especialmente revelador. El Ayuntamiento lo compró, lo rehabilitó con dinero de todos y lo presentó como un gran símbolo cultural. Resultado, años de cierre, cambios constantes de modelo, gestión errática y ningún proyecto sostenible. Eso es lo que pasa cuando se confunde cultura de titularidad pública y se cree que el dinero público sustituye al criterio, al talento y a la demanda real. El Molino es el aviso de que el Gobierno no quiere escuchar. Desde Vox defendemos la cultura y defendemos el teatro, pero el teatro de verdad, el que la gente elige, el que llena salas, el que se mantiene porque el público está dispuesto a pagar su entrada. No creemos en la subvención permanente como sistema porque acaba generando dependencia, chiringuitos culturales y lo que es peor, manipulación ideológica disfrazada de creación artística. Si el Capitol vuelve a abrir, que ojalá, que sea con reglas claras, sin pelotazos urbanísticos, sin redes clientelares y sin convertirlo en otro experimento fallido como el molino. Cultura sí, teatro sí, pero autónomo, sin depender de ayudas, libre, exigente y al servicio de los ciudadanos. Nunca de los despachos donde se teje la maraña de experimentación social para que los actores subvencionados la pongan en práctica a costas de los bolsillos de los barceloneses. Vamos a votar en contra.

Molt bé, doncs en representació del grup socialista té la paraula el regidor Mercè.

Gràcies, president. Crec que puc afirmar que si alguna cosa probablement genera un consens o un molt de consens en aquest plenari és la voluntat de recuperar les Rambles com un espai de prestigi barceloní, amb espais comercials singulars, amb projectes culturals d'interès, i amb una vida cívica exemplar, i a més de tots els barcelonins, no estrictament d'aquells que pertanyen al seu districte, aquesta proposta té justament com a principal objectiu contribuir a fer possible aquest repte. I darrere d'aquesta proposta el que hi ha és una requalificació urbanística, certament feta amb tot rigor, protegida pels plans d'usos d'aquesta ciutat i també pel PUAT, per tant, en cap cas amb usos turístics, ho dic per no caure en el parany ideològic de sempre fer referència al turisme com a principal problema d'aquesta ciutat, en plena adequació dels plans d'usos vigents, insisteixo, amb una valoració que ha estat molt profitosa per l'Ajuntament, que implica que l'empresa, el 52% el dedica a la valoració o l'apliquem a la valoració del capital com a recuperació d'espai i a les obres que s'hi faran i un 49 per l'Ajuntament. I també he de dir-ho amb una voluntat claríssima de rendiment en un espai, en un entorn que és la Rambla, que té un valor afegit que ningú considera aquí. A la Rambla, i tots ho sabeu, els valors de mercat estan molt per sobre dels valors taxats. Això s'ha fet, òbviament, amb els valors taxats com ho ha de fer l'Ajuntament, no amb valors de mercat. Però una Rambla marcada, insisteixo, per necessitats urgents de reconducció, de reformulació i també de recuperació en aquest àmbit que li dona un especial prestigi és la cultura. Òbviament, la recuperació d'aquest espai no implica paraules que es diuen aquí. És l'adquisició d'un espai públic, vol dir un espai de titularitat pública, un projecte cultural que volem adequar les necessitats del sector teatral, de la ciutat, volem també les necessitats de les companyies i dels projectes que tenen dificultats per trobar espais escènics. Jo no volia fer un debat ontològic, però sí que voldria acabar fent una referència a l'inequívoc caràcter comunitari de tots els serveis públics. No pot ser d'una altra forma. És comunitari la sala B, que és comunitari el Parallels 72, és comunitari el Lliure, és comunitari el Mercat de les Flors, és comunitari els centres cívics, és comunitari els espais infantils. No només és comunitari allò que es gestiona comunitàriament. Acabem ja amb aquesta broma, perquè si no arribem a un punt en què conferem les coses. Demano, sisplau, que tinguem clar que el caràcter comunitari ho defineix bàsicament la voluntat de l'accés a la cultura, als projectes participatius i sobretot, una cosa molt important, la diversitat cultural. Això és el que volem en aquest objectiu. Ja tindrem temps de decidir quin és el conveni que hem de fer, el concurs que hem de fer i quin és el projecte que haurà de gestionar en termes dels captors teatrals aquests dos magnífics espais que havien sigut, si facin que ells, excel·lents teatres de la ciutat.

Molt bé, doncs la ponència.

Sí, bé, el que segur que no és comunitari és, senyor Mercè, regalar-li milions a un inversor que el que vol és forrar-se a costa de mastificar turísticament el centre de la ciutat, que ja està prou malmès en aquest sentit. Dit això, jo lamento els vots en contra, que fan que la proposta no tiri endavant. Per les intervencions que hi ha hagut no em queda massa clar perquè alguns vots siguin en contra, perquè de fet a la proposició també s'inclou tornar de nou a negociar el conveni, aquest cop posant per davant l'interès públic, però bé, és així, ja sabem com van aquestes votacions. Sí, com sigui, jo sí que m'alegro que existeixi el consens d'una majoria de grups en la voluntat de recuperar el Teatre Capitol i ara el que hem d'aconseguir és que qualsevol operació de la que parlem hi prevalgui, com dic, l'interès públic. A la senyora de Besa sí que li diré que és cert, ha recordat que no vam recuperar el Capitol, però curiosament s'ha oblidat que sí que vam recuperar el Molino, que era privat i ara és públic, vam garantir que el Paral·lel 62 continués sent públic i que gestionés amb un retorn social... Vam iniciar el procés per recuperar l'antic teatre. També està bé recordar les coses que es fan bé, oi? Curiosament, d'aquestes s'obliden. Doncs, re, finalitzo dient que l'operació Capitol Telefònica que es va tombar la setmana passada, totes van veure clar una majoria que no era una bona operació per la ciutat. El govern li diria que deixin de defensar un pelotazo, que negocin de manera seriosa amb la propietat i que recuperin el Capitol per la ciutat i per les seves veïnes sense massificar i omplir de més turistes la zona de Portal de l'Angel. Gràcies.

Molt bé. Junts.

Sí, gràcies. Només per reiterar la nostra mà extesa per poder portar pel bon camí aquest expedient, aquest conveni, aquesta modificació de planejament i evitar d'alguna manera que amb el Capitol ens passi com el que tallem a Riera, que l'hagués pogut ser gratis per la ciutat en el seu moment i ens acabarà costant pràcticament 16 milions d'euros, 7,5 de compra, 8,4 de rehabilitació. No volem que ens passi això amb el Capitol i per tant aquí ens trobaran.

Vox, PSC, 9 segons.

Sí, jo només els vull recordar si el sentit comú s'imposa aquest teatre no ens costarà cap diner públic.

Molt bé. Secretari, resultat?

El sentit de vot de Junts, en contra? I el sentit de vot del grup socialista, en contra? En contra? Molt bé. No s'aprovaria la proposta que contra el vot favorable a Barcelona Comú i Esquerra Republicana i el vot en contra del Partit Popular, Vox, Junts per Barcelona i Grup Socialista.

Molt bé. Doncs ara passem a la proposició del grup municipal del Partit Popular. Té la paraula el seu president, Daniel Cilana.

Alcalde, crec que falta la proposta d'Esquerra Republicana abans.

Sí, clar. Tota la raó. Havia hagut un canvi amb el nom. La proposició que presenta Esquerra Republicana i que presentarà el regidor, senyor Jordi Coronas.

Gràcies, alcalde. Bé, Barcelona sempre ha estat una ciutat oberta, oberta al mar, oberta a altres cultures, oberta a noves idees, i el seu èxit ve precisament d'haver sabut transformar aquesta obertura en una manera de viure. Però una ciutat oberta no és una ciutat sense regles. I en els darrers anys aquest equilibri s'ha trencat. I avui parlarem d'un exemple de com s'està trencant aquest equilibri, perquè en els darrers anys s'ha obert un nou supermercat de 24 hores cada dos o tres dies. Han proliferat a una velocitat i intensitat que altera els eixos comercials, el funcionament de l'espai públic i la vida dels nostres barris. I a més, en els últims dos anys les inspeccions municipals han detectat més de 2.700 irregularitats. És a dir, que el 60% dels establiments investigats presenten alguna infracció, amb una mitjana de 13 infraccions per local inspeccionat. Però estem més acostumats a fer veure que no veiem allò que passa i a mirar cap a un altre costat mentre anem perdent Barcelona. I la nostra Barcelona són els carrers en comerç de proximitat que fa dècades cobren la persiana. També són les places on juguen els infants, els espais compartits on es fa comunitat, i quan aquesta manera de viure es trenca, Barcelona deixa de ser Barcelona. I no és casualitat que Barcelona lideri rànquings de pressió turística per damunt de Nova York o Cancún. Tampoc és casualitat que concentri algunes de les zones més gentrificades de l'Estat. Ni és casualitat, no és casualitat, que en els darrers quatre anys s'hagin atorgat prop de 700 llicències de supermercats de 24 hores. 700. Defensar Barcelona és dir prou avui. No volem ser una ciutat on tot s'hi val. Barcelona ha d'acabar amb la barra lliure, que fa que perdem la ciutat. Perquè Barcelona no és una ciutat d'usar i tirar, ni és una botiga de souvenirs, ni un supermercat obert les 24 hores, perquè això no surt gratis. I pel camí convertim els nostres carrers en espais on es consumeix, però no s'hi conviu. convertim els carrers en espais on tot és substituïble, però res és propi. I pel camí perdem el més valuós que tenim, la nostra identitat. I no per casualitat, sinó per marca de planificació i absència de límits que donen com a resultat que es va erosionant aquesta identitat. I defensar la identitat de Barcelona no va contra ningú, no va contra qui emprèn, ni va contra qui treballa, no va contra el dinamisme econòmic. Perquè qui va contra la gent és qui expulsa veïns i veïnes. és qui fa negoci a la precarietat laboral o qui permet que el descans i la convivència siguin sacrificables. Protegir la identitat de Barcelona és posar límits. No es tracta de posar fre a l'activitat econòmica, sinó de garantir que l'activitat econòmica es desenvolupi a favor de la ciutat. I nosaltres volem una ciutat on ningú hagi de marxar perquè no pot pagar el lloguer, on ningú treballi de nit sense drets i continuï sent pobre, on ningú vegi alterada la seva vida quotidiana perquè uns pocs converteixen els barris en espais sense límits, nosaltres volem una ciutat en carrers vius i en caràcter. I això és defensar la identitat de Barcelona. I això és imprescindible si volem conservar la nostra manera de viure. Perquè estimar Barcelona és governar-la. I durant massa temps s'han ajornat decisions. La política ha parlat molt i ha actuat poc. quan permetem que l'habitatge sigui un bé especulatiu, quan deixem que determinats models comercials es multipliquin sense control, quan deixem que el català desaparegui de la nostra ciutat, quan renunciem a governar el turisme, el que fem és renunciar a un projecte de ciutat, i això també és una decisió política. I aleshores el que fem és trair Barcelona. I és responsabilitat d'aquest Ajuntament planificar, vigilar, inspeccionar i sancionar quan calgui. I per això la nostra proposició incorpora un pla especial urbanístic d'àmbit de ciutat que estableixi criteris comuns i també especificitats per barri. I per descomptat, un reforç extraordinari de la inspecció municipal. Perquè quan inspeccionem, trobem. A l'hora, és responsabilitat d'aquest Ajuntament garantir l'aplicació també del nou reglament d'estrangeria en favor de les víctimes d'explotació laboral. I mira, la solució és clara. Es diu regulació pública, no per prohibir, sinó per protegir. I aquesta setmana ho demostrem amb fets. Avui, posant límits als supermercats de 24 hores per defensar el comerç de proximitat i els nostres barris, i ahir, regulant els jugadors de temporada per tancar les portes a l'especulació i tornar a fer normal tenir un allar. Estimar Barcelona, protegir una ciutat que sigui per viure, són sinònims. No una ciutat angoixada, ni desarrolada, ni que expulsi. I nosaltres ens l'estimem. I ho diem amb orgull i ho demostrem amb fets. La deixadesa d'anys de govern se'ns porta a perdre Barcelona. A urgències sense resposta que ens obliguen avui a recuperar el control de la ciutat. Aquest Ajuntament ha de recuperar les regnes de la ciutat perquè volem recuperar la nostra Barcelona.

el regidor d'Esquerra Republicana, són depredadors de l'ànima comercial de la ciutat. S'aprofiten de la nostra vitalitat com a ciutat, de la nostra capacitat d'atracció com a ciutat i, en definitiva, vampiritzen el nostre model social i econòmic. I, per tant, ja li avanço que votarem a favor de la seva proposta, de la seva posició, que bàsicament el que pretén és impulsar la redacció i la tramitació d'un pla especial urbanístic d'àmbit de ciutat. Hem de passar dels plans d'usos de districte amb visió sobre els supers de 24 hores a una veritable eina de ciutat. També aportarem tot el que puguem en aquesta redacció i en aquesta tramitació d'un pla especial urbanístic d'àmbit de ciutat amb aquests criteris comuns que esmenten la pròpia proposició. Evidentment, establim mesures de Governància i contenció, en les paraules de la pròpia proposició, mentre es tramiti aquest pla especial, dotar-nos d'un equip d'inspecció, un protocol de coordinació amb la Generalitat i amb què correspongui per fer aquestes multiinspeccions que són, s'estan comprovant com una eina efectiva però que no n'hi ha prou amb la inspecció i la sanció, hem d'anar més enllà i efectivament la proposició així ho apunta. I finalment també tots els mecanismes que ha de tenir una proposició d'aquest calat per tal que en puguem fer impuls i control, aquesta presentació d'un informe de diagnosi o aquest retiment de comptes anual a la comissió en el plenari. Per tant, nosaltres hi votarem a favor. Aquest és un tema que nosaltres com a grup hem tractat també en més d'una ocasió, ja sigui en comissió o ja sigui inclús en preguntes escrites. El novembre del 24, per tant, no fa pas tant, però un punt d'inici del mandat, podríem dir, o de gairebé inici del mandat, ja vam presentar una proposta, ho va fer la nostra regidora Joan Ortega, d'un pla de seguiment i obertura dels supermercats 24 hores. No era reactiva, tot i que havíem tingut notícies molt negatives al voltant de l'obertura d'algun d'aquests establiments en llocs emblemàtics, i no entràvem només en l'aspecte comercial, sinó també en aquest impacte negatiu sobre la imatge en la façana d'edificis, en moltes ocasions protegits. i per tant vam fer aquesta proposta. Després també al setembre del 25 vam demanar una comparegència, una comparegència que va motivar una sèrie de preguntes escrites. En definitiva, hem estat al damunt també d'aquest tema. Els supers 24 hores són segurament el símbol d'uns canvis que no ens agrada, que segurament són imparables perquè tenen a veure amb la mobilitat de... les persones, no?, amb el propi turisme, amb els expats, amb la immigració, de fet, i som fenòmens a escala global del qual Barcelona en forma part, no?, nosaltres som també part d'aquesta visió global, per destacada, inclús podríem dir, d'aquests canvis, no?, però davant d'aquests canvis que no ens agraden, el que hem d'aprendre és a gestionar-los, efectivament, i la proposició va en aquest sentit. Votarem a favor.

Molt bé, regidor González, senyor Comú.

Sí, gràcies. Nosaltres, i anuncio que votarem a favor, compartim la preocupació, compartim la necessitat de l'aposta per la regulació, que és com tancava el regidor Coronas, i per això fa més d'un mes que vam, en el marc de la negociació d'ordenances fiscals, vam acordar amb el govern aquesta prohibició explícita dels supermercats 24 hores a tota la ciutat i també l'obligació de protegir el comerç de barri, frenar les franquícies, desincentivar el comerç merament pels visitants. I avui, i ho deia vostè també, senyor Coronas, en aquest propi plenari tenim una altra mostra que quan treballem plegats i des de les esquerres forcem el govern a actuar com si fossin d'esquerres, amb l'exemple de Sant Martí, avui podem veure una nova regulació que de ben segur funcionarà i de ben segur tindrà els efectes desitjats protegint el comerç i el veïnat de Sant Martí. Això és el que ha de fer l'oposició, no dedicar-se a ser més l'oposició de l'oposició o a demanar perdó al govern per fer d'oposició. Jo crec que aquí, si ens trobem, la ciutat millorarà. I aquí m'agradaria rebobinar una mica, perquè, i això en Comissió d'Economia ja ho he dit diverses vegades, la política hauríem d'intentar avançar-nos els problemes, no actuar com el capitan a posteriori. Vam tenir l'oportunitat... de treballar un pla d'usos de l'Eixample, que precisament el que feia és extendre la regulació que havíem fet a Sant Antoni, on ens vam posar d'acord i on ha funcionat. A Sant Antoni no han proliferat els supermercats perquè vam arribar abans i vam protegir el barri. I allà han obert nous comerços de proximitat, floristeries, comerços de tot tipus. En canvi, tot i fer una roda de premsa conjunts El PSC, abans d'anar a dormir aquell mateix dia de fer la roda de premsa, ja havia baixat de l'acord que havíem aconseguit. Si allà no haguéssim desregulat tot l'Eixample, avui no tindríem aquest problema. I és important fer aquesta rebobinada, és important poder fer aquesta mirada enrere perquè... quan el que plantegem és posar 20 súpers en un radi de 100 metres, el que estem fent és una barbaritat que destrossa els nostres barris. I això és el que va voler fer la tinenta Bonet en aquell moment amb el pla d'usos de l'Eixample. Jo crec que la regulació és una eina efectiva. La regulació que han fet al Raval, a Sant Antoni o als eixos verds demostra que funciona i, en canvi, a les zones on vam haver de regular trobem uns efectes no desitjats. Votarem a favor.

Té la paraula la regidora de Besa, el Partit Popular. Gràcies, alcalde. Regidor Corona, es compartim pràcticament tota la seva proposició. Estem d'acord amb les inspeccions per garantir els drets laborals, sanitaris, de compliment de normativa, etc. Ara bé. Tot i compartir, també entenem que el que s'està fent és un excés de regulació. Avui hem acabat d'aprovar un peu que s'hagués sobre el tema de Sant Martí i hauríem pogut aplicar aquestes qüestions. S'està plantejant també una modificació del pla d'usos de l'Eixample, on el Tinent Valls plantejava la necessitat d'instar aquest pla d'usos. I també es podria aprofitar. I tot i que el pla especial està per sobre del pla d'usos, li recordo que també es va constituir una comissió de simplificació normativa i el que estem fent és afegir normativa sobre normativa sobre normativa. que cal estar consultant constantment per poder obtenir la concessió d'una llicència. Això, si bé no compleix precisament els objectius d'aquesta comissió. En comptes d'anar cap a una simplificació normativa, el que estem fent és augmentar tota la normativa amb tota la dificultat de consulta que comporta i també d'emprenedoria que a la vegada comporta. De totes maneres, és a dir, també són partidaris de la llibertat d'empresa i entenem que aquells supermercats, encara que siguin de 24 hores, que compleixen la normativa, que tenen donat d'alta els seus treballadors, que paguen les seves taxes, que compleixen els drets socials, que no són, diguem, uns llits calents dintre del traster i que compleixen la normativa, per què no? Per què no? Si qui inverteix els seus diners en el seu negoci és l'empresari i ell s'hi juga. Si no funciona, portarà les conseqüències d'haver de tancar. Tot i així, tot i compartiria, tal com li he dit, tot el fons de l'assumpte, el fet de fer la regulació d'un pla especial és el que ens fa dubtar. De totes maneres, sí que farem una abstenció per no dificultar que es pugui fer.

Regidor Senderos.

Gracias, alcalde. Esta propuesta parte de un diagnóstico que compartimos en muy buena parte. En Barcelona hay establecimientos que incumplen de forma sistemática la ley, generan problemas de convivencia, vulneran derechos laborales y constituyen una competencia desleal que arruina los negocios de toda la vida y desgrada a nuestros barrios. Sin duda hay que hacer algo para defender al comercio autóctono de proximidad. No estamos tan convencidos, sin embargo, de que la receta que plantea Esquerra sea la adecuada, porque el problema de Barcelona no es la falta de planes, protocolos o nuevos instrumentos urbanísticos. El verdadero problema es que el Ayuntamiento no hace cumplir las normas que ya existen. Nos hablan de casi 2.000 infracciones detectadas en poco más de un centenar de locales. Pero eso no demuestra la necesidad de un nuevo plan especial. Demuestra el fracaso de la última década en la que la laxitud inspectora ha generado impunidad y ha atraído el todo vale. Son las consecuencias de la falta de autoridad. Cuando la autoridad se retira, alguien ocupa su espacio. Aparecen malas prácticas, mafias y trapicheos. Desde Vox lo decimos claramente, queremos comercio, actividad económica y barrios vivos, pero también legalidad, orden y convivencia. No se puede utilizar el urbanismo como herramienta ideológica para intervenir la economía, mientras se tolera que algunos negocios funcionen al margen de la ley, explotando trabajadores, defraudando impuestos y perjudicando al comercio honrado. Barcelona no necesita otro plan para dentro de un año. Necesita inspectores en la calle, sanciones reales, locales precintados e cierres inmediatos cuando se incumple la ley. Necesita una actividad inspectora constante, también por la noche, y una Administración que no mire hacia otro lado. Debe quedar meridianamente claro que ninguna actividad económica puede sostenerse sobre la explotación laboral, el tráfico de personas, la inmigración ilegal, la economía sumergida o el fraude, independientemente del origen de quien la gestione. La vulnerabilidad nunca puede ser una excusa para la impunidad. En este sentido, nos ha sorprendido gratamente su referencia al reglamento de extranjería, pero no sean tan recatados. Deben aplicarse con contundencia, sin limitación y en todos los casos, porque si no acostumbramos a que aquí se cumplen las normas rigurosamente, esto seguirá siendo peor, una jaula para los delincuentes y un infierno para el comercio de proximidad. Ir al fondo del problema es ejercer autoridad, hacer cumplir la ley, intensificar permanentemente la inspección y conseguir que los malos no estén a gusto. Esta propuesta no va al fondo porque se basa demasiado en un plano urbanístico y muy poco en imponer autoridad sobre el caos. Por eso, desde Vox defenderemos una ciudad con comercio Molt bé, i finalment, la tinent d'agil.

Sí, crec que compartim la majoria dels grups que el model dels supermercats de 24 hores no és el nostre model de comerç de proximitat. No ho és, no només pel que representa en quant horari, una norma que no es fixa des del local, sinó que ve imposada per una altra normativa, sinó que no ho és perquè en molts casos ens està generant un comerç de baixa qualitat, molt vinculat al turisme i un comerç que en alguns àmbits crea també problemes de convivència. Ho estem atacant des dels pla d'usos. Abans la regidora de Besa em deia per què no s'ha incorporat en els plans que s'estan fent. Tots els plans d'usos que estan en aquests moments en negociació, el que hem aprovat avui, el de Ciutat Vella i el de l'Eixample, contemplen mesures per controlar els supermercats a 24 hores. i de fet allà on hem regulat hem aconseguit controlar i que no vagi més un fenomen que efectivament ha crescut molt ràpid però que ara creix d'una manera molt més controlada. Estem disposats a estudiar quina és la millor fórmula urbanística per fer-ho. No ens tanquem a que sigui una o una altra. Parlem-ne, busquem quina és la fórmula que ens dona els objectius que volem. I el que estem fent, mentrestant, és posar mesures, posar inspeccions, Aquest Ajuntament té per primera vegada un pla d'inspeccions on es planifica, on es donen criteris i on es treballa de manera coordinada, no només amb els equips d'inspecció de la casa, sinó amb els de la resta d'administracions. Existeixen els protocols que demanen amb la inspecció de treball, tant la Generalitat com les converses i la col·laboració habitual amb la de l'Estat, amb Hisenda, amb l'Agència de Salut Pública. Cada vegada que es fan multiinspeccions, i en el cas dels supermercats a 24 hores se n'han fet més d'una, Efectivament apareixen infraccions, es sancionen i es tanquen també, que és la manera en què podem posar fi i corregir algunes de les qüestions que estan donant aquests supermercats. Cap problema en fer un informe sobre el mapeig del que hi ha, sobre el que s'ha fet, sobre el resultat també d'aquestes inspeccions, que també recullen a la inspecció de treball, com deia, i que efectivament en molts casos estan ajudant a regularitzar la situació de persones que estaven sent víctimes d'abusos laborals. i que treballaven no només sense papers sinó a més amb unes condicions infrahumanes, en molts casos vivint dintre de les rebotigues d'alguns d'aquests supermercats. Per tant, apurem al màxim les normatives per buscar una manera de frenar aquests supermercats, aprofitem els plans d'usos com estem fent en aquells espais on tenim un creixement més gran d'aquests supermercats i treballem coordinadament amb totes les administracions perquè tota l'activitat inspectora recaigui sobre aquells que no compleixen les diferents normatives. I a més, tinguem aquest espai de tenir dades, de poder analitzar i de poder trobar solucions definitives.

Molt bé. Doncs la ponència té 40 segons.

Molt bé. Doncs agraïn els vots favorables, per descomptat. Jo crec que avui enviem un missatge clar. I és que... totes aquestes persones que acumulen milers d'infraccions, aquests negocis que acumulen milers d'infraccions greus, amb activitats no autoritzades, amb problemes de salut pública, amb incompliments laborals, amb frau fiscal o fins i tot en condicions d'infrahabitatge, doncs els dient que això per nosaltres no és comerç de proximitat, que això és precarietat, explotació i degradació urbana i que a Barcelona no ho permetrem de cap manera. Gràcies.

Molt bé, persona en comú.

Sí, agafant l'exemple de Ciutat Vella, remarcar que estan volent ampliar les activitats turístiques i també les discoteques i després constatar que fa una hora que tenim dos debats urbanístics on hem intervingut deu regidors i on no ha obert la boca a la tinenta d'urbanisme que potser estaria bé que pogués centrar-se a parlar del pelotazo com el punt anterior o actualment del pla d'usos i de la regulació urbanística dels supermercats 24 hores.

Partit Popular. Molt bé, doncs, Tirenta.

Només un comentari al regidor González. A banda de donar carnets a qui és d'esquerres o no és d'esquerres, no ens digui també qui ha de parlar en nom del govern.

Moltes gràcies. Resultats, secretari?

Molt bé, s'aprovaria la proposta amb el favor per Esquerra Republicana, Junts per Bessona, Besson Comú i el grup socialista, amb contra Vox i abstenció al Partit Popular.

Perec d'Esquerra, el senyor Corona, respon la regidora Gil.

Gràcies. Bé, avui tornarem a parlar d'establiments emblemàtics, de comerços emblemàtics a la ciutat de Barcelona. És un tema que hem parlat molt, recorrentment, en comissions i en plenari, però malgrat que parlem molt, doncs seguim lamentant. dia rere dia tancaments, un degoteig de tancaments d'aquest tipus de comerços. Darrerament no hem d'anar massa lluny per veure l'anunciada Perfumeria Règia o Llibreria Sant Jordi, aquí al costat de l'Ajuntament. És cert que tenim un catàleg d'establiments emblemàtics i que el mandat passat el govern municipal ja va posar en marxa una mesura de govern per a la preservació i promoció d'establiments comercials emblemàtics a Barcelona amb una vigència 2021-2024 i, tot i que ja sabíem que no seria una solució definitiva, sí que enteníem que el govern municipal atenia aquest problema del degoteig d'establiments emblemàtics que acaben desapareixent o perdent la seva essència, la seva activitat, la seva ànima. Però la veritat és que això no ha passat, la mesura no ha funcionat i seguim perdent teixit comercial històric i de proximitat dia rere dia. Aquests comerços són el que defineix qui som. Són l'ADN barceloní. I en ells el que hi ha és identitat social, comercial, econòmica i històrica dels nostres barris. I sense aquests comerços la nostra ciutat està perduda. La nostra ciutat l'haurem d'omplir de faristols que expliquin què passava a Barcelona en el passat. perquè si seguim perdent la història activa que tenim ara mateix a través dels comerços emblemàtics, el que farem és perdre la ciutat que ens estimem. i nosaltres tenim molt clar que no volem una ciutat sense ànima. Tot això que li diu avui el regidor d'Esquerra també ho diu l'UNESCO quan parla dels paisatges urbans històrics i en la seva definició, a més dels elements físics, inclou també els valors socials i culturals, els econòmics, la immaterialitat, la diversitat i la identitat, és a dir, les activitats i l'ànima, que és el valor d'ús que tenen aquests comerços. També cal tenir en compte que la famosa directiva Wolkenstein té excepcions que permeten regular l'activitat i una d'elles, precisament, és el patrimoni. Per tant, el que demanem és que l'Ajuntament de Barcelona impulsi els instruments necessaris per garantir la preservació d'aquests establiments i, en tot cas, també tinguem en compte que cal aprofitar l'oportunitat que ens brinda la nova llei del patrimoni cultural català. Li demanem també que no deixem passar aquesta oportunitat.

Moltes gràcies al regidor. Regidora Gil.

Moltes gràcies, president. Ja li avanço que acceptem el PREC. Com vostè ve deia, hem parlat d'aquesta situació dels emblemàtics en diferents comissions i en diferents moments i és una preocupació que compartim. I començo per la part final de la seva intervenció, que és la protecció del patrimoni. Ja tenim, amb aquest catàleg que parlava i amb altres mesures, proteccions i mesures de protecció del patrimoni físic, efectivament hem d'anar més enllà i ser capaços de treballar amb el patrimoni material. I amb això, abans que hi hagués el canvi de govern havíem començat a fer algun treball de la mà del grup d'emblemàtics per fer propostes amb aquesta línia i les continuarem fent i les liderarem com ens demana vostè amb el seu prec. Parlava del que ja hem fet, i com que vostè ja ho explicava, jo no hi tornaré a explicar-ho, si és del que hem quedat que farem. És a dir, tenim un catàleg que volem revisar i ampliar, perquè hem de veure també quan parlem d'emblemàtics de què parlem. A vegades parlem de patrimoni, però a vegades aquest patrimoni immaterial va més enllà de l'edifici amb el que s'està fent i també hem de buscar fórmules de protegir. Hem agafat en comissió el compromís i farem de reactivar el grup que hi havia de treball dels emblemàtics amb els sectors i també amb els grups municipals. I estarem treballant com hem fet, amb la promoció dels eixos comercials, amb les campanyes de reconeixement anant una mica més enllà del que havíem fet fins ara, i treballant també a nivell europeu amb altres ciutats que es troben en la mateixa situació que nosaltres, perquè al final és un element malauradament global i no només de la ciutat de Barcelona. I permeti simplement que acabi fent una reflexió perquè vostè citava dos exemples concrets de tancaments que són per dues raons molt diferents i que no sempre donen resposta a aquesta situació a vegades de dificultat que vindem, sinó que a vegades hem d'entendre que darrere d'aquests comerços emblemàtics hi ha empreses privades o persones privades que prenen decisions empresarials, com és aquest cas. Sabem que la perfumeria Regia tanca però continua amb el seu negoci online i que quan ens hem posat en contacte amb ells ens han explicat també les raons absolutament empresarials per les que han decidit fer aquest canvi de negoci i això també ens hi trobarem juntament amb els canvis de tendència i per tant és un element que hem de tenir en compte. Hem de posar totes les mesures, hem de promocionar, hem de posar-ho fàcil però a vegades també hi ha decisions que decideixen no continuar amb un tipus de negoci i també les hem de de respectar i acompanyar també amb aquesta decisió, que és el que estem fent.

Correcte? Passem a Economia Social. i Hisenda per aprovar inicialment les modificacions de crèdit del pressupost municipal per al 2024, consistents en un crèdit extraordinari i suplement de crèdit. Té la paraula, el tirem baix. Té la paraula, el tirem baix. Té la paraula, el tirem baix.

S'aprovi inicialment les modificacions de crèdit consistent en crèdit extraordinari. Si em permeten... Si em permeten... Molt bé. Aprovem en aquests moments inicialment les modificacions de crèdit consistent en millorar unes...