Ciència i Tecnologia

Molt bé. Doncs, punt setè per dotar els crèdits necessaris del pressupost municipal per fer front a les despeses contretes per l'Institut Municipal Barcelona Innovació i Tecnologia, amb el posicionament favorable de tots els grups. Passem a la comissió de presidència, on s'acumulen els punts 8, 9 i 10, que es tracten conjuntament, 3 minuts per grup,

Molt bé, moltes gràcies. Passem al punt següent, que és la proposició d'Esquerra Republicana, que ha estat transaccionada, i per tant tenim un text transaccionat, I té la paraula la regidora alemany.

Bon dia a tothom. Fa vuit dies hem celebrat la darrera sessió de la Comissió de Llengües Joves en Torn Digital. Hem pogut treballar de la mà d'experts idees i fórmules per revertir la mala situació del català entre els joves avui. És evident que els indicadors mostren una tendència clara de la davallada de l'ús habitual del català i especialment en el cas dels joves i com tota situació de crisi hem de ser capaços d'oferir noves receptes que permetin augmentar l'ús social del català entre els joves aprofitant les oportunitats que ens dona l'entorn digital. Ho hem de fer des de la capital del país perquè és aquí on només el 28% de la gent jove considera el català com a llengua habitual, és aquí també on cap dels 10 districtes, el català, és la llengua prioritària i també perquè en clau positiva Barcelona té el talent i un ecosistema audiovisual que cal reforçar. De fet, si el català ha sobreviscut fins avui, és gràcies també que existeix una gran aglomeració urbana, Barcelona, que ha actuat com a nucli urbà de la modernització i de l'adaptació del català. I per això considerem que és Barcelona qui ha de liderar també una nova estratègia que permeti potenciar la presència del català en l'entorn digital. Aquest era l'objectiu de la comissió i avui també portem una proposta que està relacionada amb això. De la feina de la comissió podem extreure quatre conclusions. La primera, falten eines i recursos en l'entorn digital català. És veritat que el català, tot i comptar amb millor posicionament que altres llengües que tenen més o menys la mateixa dimensió, encara té reptes importantíssims que encarar. No hi ha tantes aplicacions, eines tecnològiques en català hi ha una presència encara molt pobra de continguts en català a la xarxa. La segona conclusió és que les institucions només poden arribar als joves si parlen en el seu llenguatge. El món digital avui ha esdevingut l'escenari principal per la socialització de les llengües, especialment entre els joves, i per tant, si volem dirigir-nos a aquest públic, hem d'adaptar els continguts a aquests formats. I per això també a la comissió hem parlat dels creadors de contingut, que són claus, creadors de continguts, que també tenen la capacitat de reforçar el sentiment de pertinença, perquè el català no és només una llengua, no és només un mitjà de comunicació, és sobretot una mirada al món. I per això el català ha de ser en els espais on es construeixen vincles emocionals. Quan parlem, per exemple, d'esports, quan parlem de moda, fins i tot quan parlem de tafaneries, el català ha de ser aquí. La tercera conclusió és que hem de tenir un termòmetre a l'entorn digital. Necessitem sensors i sistemes de monitorització sobre el consum digital dels joves i quina presència té el català en aquestes interaccions. Aquestes mètriques ens deien els experts que són essencials per conèixer a fons els hàbits digitals dels joves i sobretot mètriques que puguin avaluar l'impacte d'aquestes polítiques lingüístiques que fem en l'entorn digital. I la quarta conclusió és que tenim l'oportunitat que Barcelona sigui referent per a una internet més diversa. En un moment on les indústries culturals ja són el tercer sector d'ocupació a Europa, la defensa del català no és només una qüestió identitària sinó una qüestió fins i tot de dinamisme econòmic, una oportunitat d'ocupació. Moltes altres llengües i cultures també pateixen, com el català, les conseqüències de la globalització digital. I en aquest context hi ha una oportunitat única perquè Barcelona pugui esdevenir referent per la diversitat lingüística i cultural a internet. Alguns dels experts ens deien que en aquest món que cada vegada és més uniformitzat o hi ha tendències més uniformitzadores, la genuïtat, la singularitat, l'autenticitat d'una cultura, d'una llengua pròpia, és un bé molt preuat. La situació actual del català és sense dubte molt complexa, però és veritat que la gravetat d'aquesta situació l'hem de saber transformar en propostes i projectes. Els experts ens deien que abandonem els discursos ploramiques, que renunciem ja a la resignació i al victimisme, que potser ha estat una mica la tendència d'aquests darrers anys. Cal un canvi de mentalitat i fer-ho des de l'ambició, des de la convicció del potencial que té el català en el món digital i cultural del segle XXI, des del potencial que tenim una llengua que representa modernitat, autenticitat al món. I Barcelona ha de ser referent de tot això i per això avui presentem un projecte perquè Barcelona sigui aquest motor de creativitat, de tecnologia i promoció del català en l'entorn digital. Proposem la creació d'un hub de creadors de contingut, tecnologia i llengua, una infraestructura física, forta, decidida, que connecti la tecnologia, els creadors i la llengua. Una autèntica fàbrica de continguts digitals en català. Aquest és un projecte que ja hem anunciat des d'Esquerra Republicana. Hem acordat que es desenvolupi durant el 2025 ja. El portem avui aquí també perquè creiem que no ha de ser només la proposta d'Esquerra Republicana. De fet, comptem amb la transacció també de Barcelona en Comú, a qui agraïm les aportacions. Aquest ha de ser un projecte de ciutat, però també ha de ser un projecte de país. Barcelona ha de reprendre el compromís amb el català. Hem estat batallant entre el desinterès... i anant a les palpentes. Cal recuperar aquesta ambició perquè Barcelona sigui referent en producció audiovisual innovadora. Estem convençuts que si el català té un lloc rellevant a l'entorn digital, que és on socialitzen també els joves, el futur de la llengua estarà assegurat.

Moltes gràcies. Per part de Junts per Barcelona té la parola el regidor Rodríguez.

Gràcies, presidenta. Bé, simplement per anunciar el vot favorable a aquesta proposició, no podria ser d'altra manera. És una proposició que d'alguna manera recull bona part dels treballs i de les conclusions de la comissió no permanent d'estudi, en el sentit que hem de fomentar la producció de continguts en català, que per fer ho hem de comptar amb BTV, però també amb la Corporació Catalana de Mitjans i Audiovisuals, que hem de treballar perquè existeixin les eines i la tecnologia perquè aquests continguts que es produeixin siguin en català, monitoritzar l'ús social del català i, evidentment, també d'acord amb la transacció de vetllar per la la perspectiva de gènere i la interseccionalitat en la producció d'aquests continguts. I per tant, vot favorable, com deia, com no pot ser d'altra manera. Dit això, una reflexió de Tom del que deia la regidora alemany. Som davant d'una nova proposició, som a la part d'impuls i control del plenari i crec que en matèria lingüística el govern no pot negar que els grups municipals han fet molt més impuls que control. Hem presentat multitud d'iniciatives, algunes conjuntes, algunes no, però multitud d'iniciatives en multitud de comissions i de plenaris. Iniciatives que responen a aquesta obligació que tenim de fer oposició, però també d'impulsar, de ser propositius. I hem perdut el compte de les iniciatives que hem presentat. I malauradament hem perdut el compte de les bones paraules, de les bones intencions, dels vots favorables del govern i també dels incompliments. dels incompliments i les ocasions en què han exercit la desídia absoluta respecte al català, que només fa que empitjorar la situació de la llengua a la ciutat. I permeti'm el símil, però ens sentim una mica com en el mite decisif, arrossegant, impulsant una pedra, unes mesures, costosament muntanya amunt, i que cada vegada que fem sim i arribem, com segurament arribarem avui, a un vot favorable, a una manifestació de bona voluntat, veiem com immediatament, quan hem assolit aquest acord, aquesta mesura, aquest acord de valla, rodola, muntanya avall, la muntanya de la seva desídia, de la seva deixadesa, del seu desinterès real per la situació del català a la ciutat, perquè no fan res. Abans el president del nostre grup, en Jordi Martí, el regidor Galvis, s'hi referia al març del 2024, ara farà un any, van dir que el proper pas és ampliar el govern. Hem demanat multitud de vegades també nosaltres i altres grups que es creï aquesta figura del comissionat per la llengua. Algú que vetlli perquè totes aquestes propostes que uns i altres arrosseguem muntanya amunt a les comissions i als plenaris es facin realitat. Això no ha passat i creiem que sincerament aquestes alçades del mandat ja és difícil que passi. Això sincerament ens planteja un dubte seriós sobre el valor de la paraula del govern en plenaris i comissions i és molt trist. Ens agradaria que comencessin a complir els acords amb aquesta i amb totes les altres que estan aprovades.

Gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la paraula la regidora González. Endavant.

Gràcies, Tinenta. Per part de Barcelona en Comú avancem el nostre vot favorable a aquesta iniciativa d'Esquerra Republicana d'una proposta d'un hub per millorar la presència del català a l'entorn digital. No sense recordar un parell de coses. En primer lloc, les 68 mesures per promoure el català que aquest Ajuntament va presentar el febrer del 2020 23, quan governava Barcelona en comú, i que no estan desplegades en la seva totalitat i que, de fet, incorporava propostes en aquest sentit. Però tant compartim aquesta preocupació i aquest afany que el català sigui més utilitzat en l'entorn digital per les persones joves que hem aportat amb una sèrie d'esmenes, algunes acceptades, unes altres no. La primera, incorporar la perspectiva de gènere en aquesta visió innovadora. Si realment és innovadora, si no existeix una perspectiva de gènere interseccional a tots els processos de creació de continguts, tecnologia i llengua que es desenvolupen a partir del hub, llavors no ho tindríem complet i per això hem millorat la proposició en aquest sentit. Volíem fomentar els lideratges diversos dins del hub per tal d'aconseguir que els continguts, la tecnologia i la llengua que es promoguin puguin representar realment la diversitat de la societat, la diversitat de la ciutat de Barcelona a les xarxes socials, així com els continguts que es creen. També Em semblava important, en aquesta perspectiva de gènere, incorporar el fet que fos un espai segur i lliure de violències a les xarxes. No fem res si, amb aquest objectiu d'augmentar i de promoure l'ús del català a l'entorn digital, continuem perpetuant les mateixes problemes. violències digitals que es pateixen i que estan malauradament molt normalitzades. Així que era important per nosaltres que així fos. I en aquesta mateixa línia una altra esmena que vam presentar, però que malauradament va ser rebutjada per part d'Esquerra Republicana, parlava del fet que s'aprofités aquest hub per desenvolupar eines digitals lliures i de codi obert, un desenvolupament públic. I faig accent en aquest públic, que no va ser acceptat per Esquerra, republicana i que malauradament en un temps on la fatxosfera i on l'extrema dreta i els algoritmes ens marquen el que pensem, el que veiem i com configurem la realitat, és important fer un exercici més contundent de democratització, de pensar altres maneres de produir i distribuir continguts, com fa la Guixeta, una iniciativa que ajunta les necessitats de reproducció de continguts extremis amb estratègies de finançament col·lectiu. Hem d'anar cap aquí, cap a una visió més comunitària també de la creació de continguts digitals i en aquest sentit ens sap greu que no s'hagi aprovat aquesta esmena. En tot cas, votem favorablement. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula el regidor Martí.

Moltes gràcies, tinenta. A l'era digital, els videojocs, les plataformes i les xarxes socials s'han convertit en pilars fonamentals d'entreteniment i comunicació. Però no són només diversió, sinó també són canals de transmissió cultural i lingüística. I és per això que el nostre grup ha participat activament en totes les sessions de la Comissió d'Estudis per fomentar la presència del català a l'entorn digital d'aquest Ajuntament. Quan el català és utilitzat en videojocs, cinema o xarxes socials, ajuda que l'idioma com llengua viva evolucioni i s'adapti als nous contextos i als nous temps. I a més es percep com una llengua adequada per a tots els àmbits de la vida, més enllà dels entorns familiars, acadèmics o formal. Les persones de la nostra o de la meva generació recordem, si amb certa nostàlgia, tot el que programes de televisió com Bola de Drac, Filiprim o Sputnik van fer per difondre el català. Des del grup del Partit Popular defensem la lliure concurrència dels diferents mitjans de comunicació i plataformes, des de les més tradicionals fins a les més modernes, perquè totes contribueixen a normalitzar la diversitat lingüística de la nostra ciutat. A diferència d'altres grups municipals, per nosaltres, més català no significa menys castellà, ni a l'inrevés, perquè aspirem a defensar el català, però no aspirem a una societat monolingüe. I ens omple d'orgull quan pel·lícules majoritàriament o íntegrament en català, com Pa Negre, El Carràs, La Caça el 47 o La Caça en Flames, són un veritable èxit al conjunt d'Espanya, una mostra del caràcter plurilingüe del nostre país. Però tot i compartir l'esperit o els primers punts d'aquesta proposició, ens mostrem totalment en contra del tercer, la monitorització dels mòbils i de l'entorn digital pels joves per conèixer els seus àmbits lingüístics de navegació. Pot semblar inocuo, inofensiu, però per nosaltres suposa una vulneració de la privacitat i una greu intromesió. Més que entre els joves monitoritzats hi ha menors.

Ja estem prou vigilats, ja estem prou perseguits digitalment i és per aquest motiu que ens abstindrem. Esquerra ha contribuït activament a la politització de la llengua catalana, convertint-la en un instrument del separatisme i, de pas, la converteixen en un eficaç sistema de sosteniment financer dels seus entrellats. Ara s'estranya que només el 28% dels joves barcelonins parlin en català, quan en comptes de fer de la llengua un ús natural, la imposen forçosament al sistema educatiu o sancionen a qui no l'utilitza segons els hi sembla vostès. Podrien ara recordar aquells catalans que lluitaven i morien sense saber parlar castellà al crit de visca Espanya i visca el rei i una multitud d'exemples més de la heroica història espanyola dels catalans. Per aquí no hi ha prou temps per tantes coses i tant d'honor. I per tant, passem a analitzar el present. S'ha aprovat en aquest consistori la creació de l'Oficina de la Llengua Catalana amb un pressupost de 4 milions d'euros. I vostès no en tenen prou. perquè les entitats obtinguin subvencions als seus d'obligació, sol·licitar-les en català i vostès no en tenen prou. Les despeses dels barcelonins en programes sense transcendència i ideologitzats és ja insuportable. Per exemple, tan sols el 2024 aquestes han estat algunes de les partides pressupostàries. L'entitat Plataforma per la Llengua ha rebut 4.000 euros del programa fent del català l'eina d'adequació social. Vostès tampoc no en tenen prou. 3.000 euros a la comunitat islàmica Amics de la Mesquita per a classes de català i arab. 150.000 euros per al Consorci de Biblioteques de Barcelona de Llengua Catalana. per a l'Associació de Dictors en Llengua Catalana, i vostès no en tenen prou. 11.000 euros per a l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana, i vostès no en tenen prou. 20.000 euros en el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en Llengua Catalana, i vostès no en tenen prou. El govern municipal, a través d'un pla d'estabilització, va acomiadar a un clarinetista que portava més de 30 anys a la banda municipal i a un cuiner per no tenir un nivell molt alt de català, i vostès aplaudeixen. per no parlar de la descomunal despesa de la Generalitat. Mil milions d'euros anuals per promoure el separatisme i vostès no en tenen prou. 2,1 milions d'euros a plataforma per la llengua mentre governava Aragonès i vostès no en tenen prou. 46 milions d'euros al cinema en català i vostès no en tenen prou. 900.000 euros a mitjans francesos i endorrans que publiquen en català i vostès no en tenen prou. 312.000 euros a influencers que facin vídeos en català i vostès mai no en tenen prou. Haurien de canviar de tàctica. L'amenaça social continuarà constant perquè es parli en català. Ha portat el desús de la llengua. La llengua catalana ha de ser utilitzada en llibertat, igual que la llengua castellana, però vostès busquen la discòrdia entre catalano i castellanoparlants i nosaltres busquem l'equació per la justícia i la veritable llibertat que a poc a poc vostès ens han anat terrabassant. Els barcelonins i nosaltres ja en teniu preu i votem, per tant, en contra.

Bé, moltes gràcies. I per part del govern té la parla el Tinent Bais. Endavant.

Sí, moltes gràcies. Coincidim plenament amb el diagnòstic que fan i amb el compromís amb la llengua catalana. A més, sincerament, jo crec que quan parlem nosaltres de la producció audiovisual, tant la llengua catalana, i avui parlem de la catalana, però també l'espanyola tenim un problema important. L'anglesa internet és l'ús més, és la llengua més utilitzada, amb un 53,6%. L'espanyol és un 5,3. I el cas del català no és menor perquè té una capacitat de resiliència important. És la 35 llengua que més s'utilitza en el món digital. La qual cosa està bé. Però és cert que si nosaltres volem fer front a la necessitat de millorar els nivells de català en aquest país, hem d'afrontar projectes com el que planteja amb aquesta proposta Esquerra Republicana, que és el del CAP català. I bàsicament per tres motius. Primer, per la importància de fomentar la presència de l'ús català per ser la llengua pròpia, perquè és la nostra llengua i no renunciarem a la nostra llengua. Segur lloc, per l'àmbit d'actuació que proposen, que és el sector audiovisual, que és el lloc on en aquests moments es produeix bàsicament la comunicació entre joves, però tampoc entre tan joves. I el tercer lloc, perquè crec que és fonamental, perquè Barcelona presumeix de comptar amb un sector audiovisual entre els seus motors d'activitat econòmica. Estem parlant de 4.000 empreses, més de 8.000 milions d'euros de facturació i 40.000 treballadors. 35 escoles vinculades al món audiovisual i a més en aquests moments probablement Barcelona es celebra un dels congressos de visual més important que hi haurà la propera setmana que es diu IC i que ha crescut aproximadament un 15%. Jo, sincerament, no ho dic, intento ser una persona bastant moderna. Jo crec que és una magnífica idea, no és fàcil, és una magnífica idea la que proposa Esquerra Republicana, que s'assuma a tots els projectes que estem fent d'indústries creatives, com pot ser el pol d'activitat de Palo Alto, i que, a més, pot integrar diferents actors de l'àmbit públic. Sigui Barcelona Activa, estem plantejant un hub d'innovació dins l'àmbit de la producció audiovisual, sigui BTV, amb les seves funcions, i això no vol dir absolutament res. BTV és una televisió pública que fa producció, bàsicament, en català, i crec que és important, i creiem que aquest és un projecte que l'hem d'intentar desenvolupar el 2025. Però no és un projecte del 2025 i va més enllà. I per acabar, si em permeten, allò de... No en tenen prou. Vostès no en tenen prou. Han de llegir bé la Constitució. Els grans defensors de la Constitució l'han de llegir bé. L'article 3 de la Constitució espanyola diu literalment I perquè ho hem de recordar. La riqueza de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que ser objecte d'especial respecte i protecció. Doncs sí, hem de respectar i hem de promoure. I no tinc cap problema de parlar en castellà. També se ho dic. També se ho dic que no tinc cap problema de parlar en castellà. I els seus amics de l'administració dels Estats Units, la primera decisió que han tomat i té en compte és retirar la web en castellà. Moltes gràcies.

Moltes gràcies per part de la ponència. Tenen 50 segons.

Evidentment, les polítiques de foment del català tenen com a prioritat garantir el caràcter i la identitat de la nostra ciutat. Això és veritat. Però també quan parlem d'això parlem de llibertat. I ho dic perquè hi ha molts partits que s'omplen la boca de parlar de llibertat però no la saben distingir quan la tenen al davant. Jo defenso la llibertat, una llibertat que com a barcelonina no tinc. No tinc la llibertat de viure plenament en català, la meva ciutat, quan vaig a un healthy branch, al meu barri, quan m'adreço a l'administració, quan vaig a la justícia o fins i tot quan vaig al metge. Jo defenso la llibertat perquè la llibertat no és selectiva ni un cel service. Jo defenso la llibertat de viure plenament en la meva llengua, una llibertat que avui no tinc. Si vostès defensen la llibertat, defensin-la sempre, també en l'entorn digital.

Molt bé, moltes gràcies. Queden també per part de Junts, no té?

Ja estaria, no? Volia doncs aprovaria la proposta amb el vot favorable de... D'Esquerra, Junts per Barcelona, Besson Comú i el grup socialista, el vot en contra de Vox i l'abstenció del Partit Popular.

Perfecte, moltes gràcies, secretari.

que presenta el grup socialista té la paraula la Tinent Agall.

Sí, moltes gràcies, alcalde. El retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units d'Amèrica ha constatat l'emergència i la consolidació d'una coalició de règims autocràtics d'extrema dreta que compten amb la complicitat i, en alguns casos, amb la col·laboració activa d'oligarques tecnològics enfocats a maximitzar el seu benefici privat i obertament contraris als valors de la democràcia i de l'estat de dret sobre els que hem construït la nostra vida en comunitat. Aquests utilitzen la nova realitat tecnològica i en particular les xarxes socials per manipular la veritat en favor dels seus propis interessos, entre els quals es troben el negacionisme climàtic, la criminalització de les persones migrants o la més absoluta retallada dels drets i llibertats sexuals. Aquesta és una realitat propera i quotidiana i particularment preocupant entre els joves, a causa del seu excessiu ús de les pantalles i de la nul·la opacitat dels logaritmes amb els que funcionen les xarxes socials. Davant d'aquesta realitat, les democràcies liberals i progressistes hem de respondre des de la Unió i el desplegament de polítiques públiques i útils i efectives. En aquest sentit, la llei de serveis digitals de la Unió Europea, que va entrar en vigor el febrer del 2024, és un fonament sòlid sobre el que construï una fèrria defensa dels drets i llibertats dels i les europees enfront de les amenaces que suposa l'ús fraudulent de les xarxes socials. Un fonament, però, que cal consolidar de manera ràpida i eficient a escala europea i, principalment, en el marc dels Estats membres, Aquests dies, en el marc de la trobada anual del Fòrum Econòmic Mundial, a Davos, Suïssa, també hem pogut escoltar propostes que van en aquesta direcció. En concret, la prohibició de l'anonimat absolut de les xarxes socials, l'establiment d'una major transparència en els algoritmes de les xarxes socials i la rendició de comptes personal i directe a càrrec dels propietaris de les empreses que comercialitzen les xarxes socials són mesures clares i contundents per protegir la cohesió social la salut mental i la robustesa de les nostres democràcies. És des de les ciutats on es combat, sobretot, la defensa de la democràcia i on es lliura de manera més directa, més palpable i més propera al ciutadà. En aquesta línia, aquest Consell Plenari va declarar al febrer del 2024 un problema de salut pública, els efectes a l'ús de les xarxes socials i les plataformes digitals en el benestar i la salut mental de nens, nenes i adolescents. I així mateix, el govern municipal va presentar al Consell Plenari de març de 2024 una mesura de govern d'accions per benestar digital durant l'actual mandat. Una mesura de govern de la qual hi se n'ha fet el seguiment per part del grup promotor Barcelona pel Benestar Digital el passat 27 de gener. on es va presentar, precisament, al grup municipal Partit dels Socialistes de Catalunya, el concepte creatiu d'una campanya de sensibilització ciutadana per promoure l'ús saludable de pantalles. Per tot això, demanem, primer, instar la Comissió Europea i els membres a accelerar la implementació i el desplegament de la llei de serveis digitals com a principal escut contra la desinformació, les fake news i els algoritmes manipulats per amagar determinades visions polítiques. Segon, instar als caps de govern, reunits en el marc de la propera reunió formal del Consell Europeu, a adoptar mesures dirigides a la protecció de les societats democràtiques, com la prohibició de l'anonimat absolut a les xarxes socials, l'establiment d'una major transparència en els algoritmes de xarxes socials i la rendició de comptes personal i directe a càrrec dels propietaris de les empreses que comercialitzen les xarxes socials. Tercer, instar la Comissió Europea a estudiar la possibilitat de desenvolupar les infraestructures i aires necessàries per a la creació d'una xarxa social a escala europea que s'adhereixi més als estàndards de transparència i que estigui en línia amb els valors i llibertats que inspiren el projecte europeu. I, quart, reafirma el compromís i el lideratge de Barcelona en la lluita contra l'ús irresponsable de les xarxes socials, en particular entre els nens, nenes i adolescents, a través del seguiment i de l'impuls de les accions definides en la mesura de govern del benestar digital i, en particular, a través de la campanya de sensibilització ciutadana en la que s'està treballant.

Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Bé, aquesta proposta és un conjunt de bones intencions que esperaríem, sincerament, que es materialitzés. El nostre grup sempre ha defensat els drets digitals dels ciutadans, que són imprescindibles, això hi estem d'acord tots, per un estat democràtic i per una bona salut de la nostra societat. Hem intentat intensivament treballar amb vostès per arribar a un acord per poder votar favorablement en aquesta proposició. Els hi proposàvem tres millores que entenem que donarien una dimensió la que es mereix al text de la proposició que han presentat. Primer, els hi parlàvem d'incloure instar a l'Estat a accelerar aquesta implementació i desplegament d'aquesta llei de serveis digitals. En el seu text alliçonem a la resta d'estats d'Europa, però no s'inclou la demanda que sigui l'Estat espanyol també que ho desenvolupi. Això està aprovat des de l'octubre del 2024, ja s'han rebut dues cartes, l'Estat ha rebut dues cartes de la Comissió Europea Instanto, i seguim amb aquest procediment d'infracció per no aterrar aquesta legislativa europea. De fet, el nostre grup al Congrés ho ha demanat ja reiterades vegades. Quina era la segona millora que nosaltres proposàvem en aquesta proposició? Canviar un punt que entenem que no té sentit, que és quan s'insta la Comissió Europea a crear una xarxa social a escala europea. En tot cas, hauria de ser d'iniciativa europea, perquè el món està globalitzat i ja n'hi ha moltes que funcionen. Regulem les que funcionen. Ens sembla, per tant, que aquest punt no té sentit, com tampoc ho té que l'alcalde deixi la plataforma X, perquè la manera real de combatre la desinformació és mantenir-se a les xarxes socials oferint informació veràs als ciutadans. També és la manera que els nostres infants i joves identifiquin la informació autèntica versus les notícies falses que també hi ha a les xarxes. Quina era la tercera millora que proposàvem? Proposàvem incloure un darrer punt que digués que Barcelona condemna la vulneració de drets digitals comesa per institucions de l'estat espanyol, emprant l'espionatge polític i l'ús il·lícit de programari espia com Pegasus sense autorització judicial. Ens sembla que la seva preocupació, que nosaltres compartim, és incompatible amb aquest silenci. I és per tot això que podríem votar en contra, però finalment hem decidit abstenir-nos perquè el tema ens sembla molt i molt rellevant.

Moltes gràcies, regidora. Té la paraula el regidor Serra de Comuns.

Gràcies. Durant anys vam viure i molts vam créixer en un internet que era una xarxa oberta, que era un internet que reivindicava com a neutre, que va permetre fer una enorme sala en la democratització de l'accés a la informació i de les comunicacions. Un internet que era com una immensa biblioteca pública i d'ús gratuït, en què les xarxes socials eren una àgora verdadera pública, un espai de trobada pel debat constructiu entre ciutadania, organitzacions, partits polítics i institucions. que lluny queden aquells anys. Com ens assenyala l'experta d'anàlisi de xarxes socials, la Marta G. Franco, a les redes són nostres, un llibre brillant que els recomano, internet avui és propietat d'aquells que volen viure d'extreure les nostres dades personals i els que necessiten que s'estengui l'odi. És a dir, aquella immensa biblioteca s'ha acabat convertint en un crispat centre comercial. És similar allò que Cedric Durant anomena tecnofeudalisme, uns pocs propietaris de grans tecnològiques que controlen el nostre accés a la informació, n'extreuen dades personals per comercialitzar-les i fomenten la polarització inundant les seves xarxes de discurs d'odi i notícies falses. Des dels comuns sabem que el problema no és internet ni les xarxes socials, sinó que el problema és la propietat i la governança d'aquestes eines. No podem combatre la desinformació, les fake news, els discursos d'odi, els exercits de vots i trolls, la manipulació electoral i, atenció, l'erosió de la confiança en les institucions democràtiques, fins que no entenguem que xarxes socials han d'estar sota governança pública, sota control democràtic. Necessitem també inversió pública en infraestructures digitals de codi obert i servidors públics. Fins que no entenguem que defensar una internet pública és tan vital com defensar la sanitat o l'educació, no ens en sortirem. I per això hem dirigit una sèrie d'esmenes al govern. en aquest sentit. Per tant, senyors del PSC ens trobaran defensant la llei de serveis digitals i exigint la transparència dels algoritmes, la rendició de comptes davant dels discursos d'odi, també promovent xarxes socials descentralitzades i públiques, però no ens trobaran, i aquí és on hi ha la discrepància, en la instrumentalització política i partidista d'aquest debat. No poden parlar del lideratge de Barcelona en l'ús irresponsable de les xarxes socials si prèviament no construeixen aquest lideratge. I el lideratge es construeix, malgrat els hi pesi, amb diàleg i amb consens. Un diàleg i un consens que no han aplicat tampoc en aquest àmbit, amb la decisió unilateral d'utilitzar les xarxes socials d'aquest consistori com si els hi fossin pròpies. decidint què fer amb els canals corporatius de l'Ajuntament i en quines xarxes tenir presència sense ni tan sols passar-ho per aquest plenari, ni tan sols per la Junta de Portaveus, ni tan sols avisar a qualsevol grup municipal. Això també els demanàvem a través de la nostra esmena que ho incorporessin a la proposició. No ens ho han acceptat i, per tant, no podem recolzar-la.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sorinyac, d'Esquerra Republicana.

Sí, moltes gràcies. La protecció de la democràcia als grans poders econòmics és una preocupació tan antiga com les pròpies democràcies. Però és cert que el que voli tecnològic del segle XXI ens porta que aquesta preocupació sigui ràpida i trepidant, de la mateixa manera que ho és la pròpia tecnologia. La política s'ha abocat al mercat i la democràcia no té regles de joc justes ni clares. És una amenaça greu. I l'exemple més preocupant en aquest sentit és l'ús d'Elon Musk amb la xarxa X. És una acumulació de poder polític i econòmic. És la capacitat d'influir en el que veus, llegeixes, compres, penses o votes. Una fórmula que barreja la desinformació amb discursos racistes, masclistes i profundament reaccionaris. Per tant, què més ha de passar perquè hi hagi una reacció contundent contra això? La Unió Europea té eines per lluitar contra l'oligopoli tecnològic i tota aquesta difusió de la desinformació. I per tant, més que ser un espectador que es va queixant, el que ha de fer la Unió Europea és desplegar totes aquestes eines per protegir la democràcia europea. I una eina clau en aquest sentit és la llei de serveis digitals. Per tant, des d'Esquerra votem favorablement aquesta proposició i exigim a la Unió Europea i al govern espanyol que facin complir aquesta llei de serveis digitals per garantir la transparència i la responsabilitat a les plataformes i que siguin realment un escut contra qui vol fer créixer l'onada populista i reaccionària. I qui no hi estigui d'acord és que realment no li interessa frenar-ho, no hi ha gaire més. Des d'Esquerra sí que hem fet dues propostes al Parlament Europeu que van en aquesta línia i hem exigit el compliment al Congrés d'una banda de la regulació dels algoritmes de les plataformes i de l'altra d'impuls de xarxes socials alternatives que enforteixin la llibertat d'expressió i el pluralisme. Ara, dit tot això i queixant-nos sempre molt de tots els que defensem la democràcia, potser és moment també que comencem a pensar que hem de passar més aviat a l'acció i deixar de lamentar-nos. Perquè l'amenaça democràtica té molt a veure amb aquest ús de la informació i la desinformació i les xarxes, però és que també té a veure amb com tenim cura de la nostra acció política i com l'acció política defensa precisament aquests valors democràtics. No serveix de res que Barcelona abandoni X, cosa que no critico estrictament com a tal, però no serveix de res si no som capaços de garantir la democràcia i la participació als carrers de Barcelona. O mirin, que estiguin precisament en aquests moments la gent al carrer encara perquè estan fent front a un desnonament que pot ser ara o pot ser dilluns a la matinada, doncs la veritat, i que no siguem capaços de donar una solució ni un sostre digne a tothom, també fa que sigui un declivi dels valors democràtics. Per tant, frenem la injustícia en tots aquests sentits, intentant parar aquesta onada reaccionària de l'extrema dreta, sigui de forma digital o al carrer, o si no, serà impossible.

Moltes gràcies. Té la parola el regidor Emilian del Partit Popular.

Gràcies, alcalde. És cert que la Unió Europea se ha mostrat molt preocupada per la ingerencia de països com la Rússia, amb campanyes de desinformació amb l'objectiu de desestabilitzar democràcia occidental. És cert també que hem de regular per garantir la protecció dels menors, sobretot en aquella que pot afectar a su salud mental. Sin embargo, la salida del Ayuntamiento de Twitter es más postureo que uso responsable de redes sociales. De hecho, es un ejercicio de opacidad e irresponsabilidad. Somos una institución pública que debería estar al servicio de todos los ciudadanos y debería estar dando información veraz y transparente allí donde están los ciudadanos. Y hoy en día, nos gusta o no, la mayoría está en las redes sociales. Además, No deja de ser curioso que el Partido Socialista presente una proposición sobre las fake news. Vamos, lo que siempre se ha conocido como las mentiras. Es un tema que domina, yo eso no lo discuto. De hecho, es incluso paródico que insen a Pedro Sánchez a regular las mentiras. Es como pedirle al zorro que cuide al gallinero. Es como nombrar a un piromano jefe de los bomberos. Como poner a un ladrón a vigilar un banco. Como poner a un contrabandista a cargo de las aduanas. Es como poner al cazador furtivo a guardar el bosque. Permítanme un breve repaso a la hemeroteca de su líder, el señor Pedro Sánchez, que pondrá de relieve la tremenda paradoja de esta proposición. Él, su persona, ya llegó al poder mintiendo, asegurando que presentaba una moción de censura para convocar inmediatamente elecciones. No las convocó. Mintió. Poco después prometió que comparecería en el Senado para explicar los plagios en su tesis doctoral. No compareció. Mintió. Con Bildo no vamos a pactar, si quiere se lo digo cinco veces. O veinte. Pactó. Por lo tanto, mintió. Veinte veces. También dijo que no pactaría con Podemos, ya que de hacerlo no dormiría por la noche. Pactó, cambió el colchón de la Moncloa y durmió como un lirón. Así que, mintió. Lo que se produjo el 6 y 7 de septiembre en el Parlamento es delito de rebelión. Cambió de opinión y derogó la sedición. Mintió. En fin, sobre pactos con el populismo y el separatismo dijo mil mentiras y ninguna verdad. No es necesario repetirlas todas, solo una más. Dijo que traería a Puigdemont a España y todo apunta a que acabará él yendo a Waterloo. También dijo mil mentiras sobre la pandemia, antes, después de ella, desde el comité de expertos que nadie vio, hasta el estudio de la Universidad de Oxford que manipuló. Mil mentiras más sobre datos económicos. Dijo que Rajoy había destruido dos millones y medio de empresas. En realidad, bajo el gobierno del PP, se constituyeron más de 624.000. Sánchez, como no, mintió. Dijo que la deuda pública bajaba cuando estaba subiendo. Mintió. Dijo que bajaba los impuestos cuando también estaban subiendo. Mintió. Zapatero no congeló las pensiones. Aseguró. Uy, no. Fue en 2010. Y el propio Sánchez lo votó. Por lo tanto, mintió. Dijo que las ocupaciones ilegales no se habían incrementado. Cuando el Ministerio de Interior reconocía que sí lo hacían, mintió. Hemos mejorado nuestra posición en todos los rankings internacionales de calidad democrática. Pero según The Economist, España ha pasado de democracia plena a defectuosa bajo su gobierno. Sánchez, por tanto, mintió. También dice que ha ganado las elecciones cuando las ha perdido, en definitiva. Ya saben, mintió. No pongan al mentiroso como ministro de la Verdad. Si el pobre Orwell levantara la cabeza, también votaría en contra. Muchas gracias.

Moltes gràcies. Réssido, tela para los residuos senderos. Davox.

Gracias. El regreso de Donald Trump a la presidencia de los Estados Unidos de América ha constatado que los valores democráticos y el Estado de Derecho son capaces de sobrevivir a los antidemocráticos métodos que utiliza la izquierda para consolidarse en el poder. las irreales enseñaciones de la ideología web, multitud de prohibiciones sin evidencia científica que las justifiquen, las restricciones de todo tipo de derechos con imposiciones de estilos de vida solo asequibles a minorías depudientes privilegiados en muchos países como Estados Unidos, Italia, Argentina o El Salvador y otros muchos ya son ampliamente rechazados por la mayoría de los ciudadanos. Sepan que esa ola no para de crecer, que no es pasajera y también aquí van a tener que ver cómo Vox acaba por arrinconarles en la estantería de los objetos inútiles. Y en esa disputada situación, la tenienta María Eugenia Day, ilustre jurista, nos presenta por cuenta del Grupo Municipal Socialista y poniendo con ello en peligro su prestigio como jurista, una proposición que pide que el Ayuntamiento de Barcelona inste a que se aplique y desarrolle la llamada Ley Europea de Servicios Digitales. y a que los gobiernos europeos adopten una serie de medidas de control de las redes sociales. Proponen crear una nueva red, claro, con dinero público y bien controlada, supuestamente para luchar contra la desinformación o los bulos. Meten cosas que todos deseamos, como reafirmar un supuesto liderazgo en el uso irresponsable de las redes sociales por parte de menores, aunque nada dicen, por ejemplo, de impedir su acceso a la pornografía o a la difusión de la pornografía infantil. Tras algunos de los objetivos que dicen defender, se esconde la voluntad de imponer la censura mediante la utilización de términos ambiguos como los de discurso de odio, discriminación o desinformación que pretenden interpretar a su gusto. Otorga, además, un poder desmesurado a la Comisión Europea, al Coordinador de Servicios Digitales y a los Estados miembros para imponer medidas cautelares, multas coercitivas y otras sanciones debilitando el control judicial sobre su aplicación. Esta ley permite limitar la libertad de expresión de los usuarios si su ideología no es la de los gobiernos nacionales o de los órganos decisorios de la Unión Europea. Para evitar las sanciones o incluso el cierre de sanciones que nunca piden aplicar, por ejemplo, el establecimiento de sanciones que nunca piden aplicar, por ejemplo, contra los innumerables ataques, insultos y amenazas que recibe nuestro partido. La proposición pretende ser un cheque en blanco para callar cualquier crítica contra el pensamiento único si en línea a lo que ya vienen haciendo diferentes gobiernos, incluido el español. Perdón. especialmente por parte del Gobierno español. En definitiva, esta proposición se dirige a promover el mantenimiento de las tesis de lo políticamente correcto, vetando aquellas opiniones que puedan cuestionarlas. Además, guarda relación con otras medidas adoptadas por el Gobierno municipal, como su política de subvenciones, la ridícula salida del Ayuntamiento de la red social X o el escandalosamente cobarde y antidemocrático episodio protagonizado por los grupos de Schoens, comunes, socialistas y izquierdas al abandonar la última sesión de la Comisión de Sociales porque no les gustaba lo que proponía Vox. Solo merecen un orgulloso voto en contra.

Moltes gràcies, regidor. Té la paraula la ponència. Dos minuts.

Gràcies, alcalde, per agrair el recolzament d'Esquerra Republicana a les manifestacions fetes pels diferents grups municipals. Certament la llei de serveis digitals de la Unió Europea s'està desplegant en aquests moments a Espanya i, per tant, nosaltres no podíem tampoc recolzar l'interès d'aquest impuls. Però més enllà d'això, jo crec que és important també insistir en que la decisió de sortir de X respon a una aplicació coherent dels valors d'aquesta institució basats en la democràcia i en l'estat de dret i precisament com a jurista no podia més que recolzar-ho. És una decisió que no requeria passar pel ple però que és una obvietat i que a tots es manifesta que en aquests moments la xarxa X està facilitant la desinformació, està fomentant el discurs de l'odi Està temptant contra la convivència, contra la cohesió social, està temptant contra la dignitat de les persones, especialment dels més vulnerables, i sobretot, i el que és més greu, que hauríem d'aquí també tots al Salabeu, està suposant també el foment de la falta de respecte a les institucions, com és també l'Ajuntament de Barcelona. Per tant, davant d'aquesta crisi reputacional ha entrat la xarxa social, a la que a més a més s'han procedit a acomiadaments indiscriminats a les persones que hi treballen, a la mercantilització de la verificació dels comptes, a la reducció dels moderadors en gairebé un 80%, a la implementació d'algoritmes que prioritzen les converses que més controvèrsia i aquelles que, a més a més, també generen més perillosa una de desinformació, fake news, discursos de l'odi, no podien més que optar per sortir de la xarxa. I, òbviament, de la mateixa manera que tampoc és necessari passar pel ple a obrir un compte corrent en les xarxes socials, tampoc ho seria el fet de donar-se i apartar-se de la mateixa, sinó que ho veig a criteris tècnics i objectius que s'han valorat per part de la institució.

Molt bé, junts, 35 segons.

L'ho dit, instar a l'Estat que acceleri la implementació i el desplegament d'aquesta llei i, vaja, nosaltres no estem a favor d'eliminar comptes oficials de les institucions, sinó, en última instància, de regular les xarxes millor perquè aquestes funcionin.

Moltes gràcies. Comuns, set segons.

Sí, compartint l'argumentació de la tirantia d'alcaldia, és cert que no era obligatori passar-ho per plenari, però crec que hauria estat convenient, hauria estat una bona mostra de diàleg i més portant justament en aquest plenari una proposició sobre les xarxes socials.

Esquerra Republicana, ponència 17, segons. Molt bé.

Doncs, resultat, secretari? S'aprovaria la proposició molt favorable al grup socialista d'Esquerra, el votant contra el Partit Popular i Vox i l'abstenció de Junts per Barcelona i Barcelona.

Punts 20 i 21 per aprovar definitivament el Pla Especial Urbanístic de millora urbana per a la regulació dels equipaments universitaris. A l'illa, compresa entre els carrers Alfambre, Trias i Giró, Joan Ubiols, Jordi Girona, John Keynes i Avinguda Diagonal. Amb intervencions. No? Intervencions. Té la paraula la Tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Aquests dos plans que impulsa la Universitat de Barcelona s'emmarquen en la iniciativa Mies, un projecte estratègic de ciutat per impulsar la recerca, el talent en l'àmbit de les matemàtiques, la informàtica, l'economia i la salut. Amb aquests dos plans regularem la construcció a càrrec de l'Incasol de dos nous edificis que acolliran més de 700 investigadors i 45 grups de recerca. D'una banda, un dels edificis acollirà la nova Facultat de Matemàtiques i Informàtica que abandonarà l'edifici històric i es traslladarà al campus diagonal. L'edifici acollirà també diversos grups de recerca en economia de la Facultat d'Economia i Empresa. I a l'illa del Campo Sud s'hi construirà un altre edifici amb el que s'ampliarà el Parc Científic de Barcelona i que a més serà la seu de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya. Dos edificis que en definitiva permetran a la Universitat de Barcelona guanyar nous espais de qualitat per fer-hi activitat docent i de recerca. I amb aquests dos plans urbanístics és evident que fem una passa endavant en la consolidació de Barcelona com el node de coneixement, de divulgació, de recerca i d'innovació referent del sud d'Europa. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Regidora Vila, Junts.

Sí, bon dia. Era per expressar favorablement la votació a aquests dos plans, que són d'iniciativa de la Universitat de Barcelona, l'ampliació de la Facultat d'Economia, de la nova Facultat de Matemàtiques i Informàtica, la Facultat de Farmàcia. Són projectes importants que miren cap al futur i que ens ajuden a situar la nostra ciutat i també el nostre país com a referència i excel·lència de l'àmbit universitari. Dit això, la Universitat de Barcelona és un veí més important, però un veí més del districte de les Corts. Per tant, també des d'aquest Ajuntament s'ha de vetllar per una bona relació de bon veïnatge entre tots els veïns i veïnes. Alguns veïns de les Corts han expressat alguns dubtes sobre algun d'aquests projectes. Per tant, el que demanem el govern municipal, sobretot, que s'assegui amb els veïns, que hi parli, que hi dialogui i que faci també un acompanyament perquè també s'acabin sentint com a seus aquests projectes que són tan, com dèiem, tan rellevants per a la universitat, per a la ciutat i també pel nostre país.

Moltes gràcies. Regidor González, Barcelona en Comú.

Sí, gràcies, alcalde. Dos expedients que són herència, com deia la tinenta Bonet, del protocol Mies, que va signar la tinenta Sanz al mandat anterior. i fruit de l'acord entre l'Ajuntament, la Generalitat i, en aquest cas, la Universitat de Barcelona, que resolen deutes històrics, sobretot al campus sud, on estem actuant en un descampat degradat, que és un faus de pàrquing i un pavelló que està degradat, clausurat i amb un ordre d'enderroc. Per tant, no només apostem pel futur i per la recerca, la investigació, l'educació universitària, sinó que, a més a més, resolem un espai molt rellevant del districte de les Corts. Segur que naixeran noves sinergies entre la Facultat d'Economia, la de Matemàtiques, la d'Informàtica, etc. Per tant, crec que hem de celebrar i també des del nostre grup creiem, i no és l'expertesa d'aquest govern que cal escoltar molt, els veïns i veïnes que expressen el seu malestar de manera legítima, resoldre les al·legacions i, sobretot, fer un debat col·lectiu sobre alçades o aquesta bona convivència amb un veí més de les Corts.

Moltes gràcies. Regidora Barosca Republicana.

Sí, només per posicionar el vot a favor.

Gràcies. Regidor Milian, Partit Popular.

Sí, gràcies, alcalde. Nosaltres ens abstindrem al punt número 20 i votarem a favor del 21. Ens abstendrem al punt número 20, perquè m'he reunit en diverses ocasions amb els veïns i veïnes de la zona universitària. De fet, l'últim cop va ser abans d'ahir, després d'una audiència pública al districte de les Corts, on em van tornar a traslladar la seva preocupació per la manca de diàleg, fins i tot em van dir menyspreu, que senten per part del govern municipal. Diuen que la participació en aquest cas està tot un simulacre, o se'ls informa a última hora o no se'ls informa, com em diuen, què ha passat amb les alegacions que van presentar. Estan preocupats per l'ampliació d'un edifici que tindrà una alçada que pot perjudicar l'entorn deixant en ombra algunes zones verdes. L'ampliació de la universitat és necessària i estem totalment a favor, però es podria fer d'una altra manera. Els veïns també estan preocupats perquè aquesta ampliació tindrà un impacte negatiu pel que fa a la manca d'aparcaments.

Regidor Senderos, Vox.

Només per dir que ens posicionem a favor dels dos.

Molt bé, ponent 54 segons. Junts 3, Esquerra 57, que no, Vox 58. Resultat, secretari?

Molt bé. El punt número 20 s'aprova molt favorable a tots els obstrets de l'estància del grup popular i el punt 21 s'aprova per unanimitat.

Vox, 13. Resultat, secretari? Molt bé, s'aprova per unanimitat. Molt bé, punt 25. Districte de Sant Martí amb intervencions per aprovar definitivament el pla espacial urbanístic per a la regulació de l'equipament públic situat als números 14 i 18 del carrer A. Té la paraula la tinenta Bonet.

Sí, gràcies, alcalde. Aquest és un pla d'iniciativa privada que té com a objectiu regular la rehabilitació de les naus de l'antiga fàbrica sibèria, el 22 Arroba. L'impulsa l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya, l'IAC, que en el marc d'una convocatòria de Barcelona activa gestionarà la rehabilitació de l'edifici i implantarà la Barcelona Urban Tech Hub, Un centre dedicat a la innovació urbana i que tots sabem que serà un equipament important pel futur de la ciutat. El pla regula l'ampliació volumètrica de l'edifici amb uns altells interiors i la construcció d'un nou volum que respectarà i posarà en valor l'arquitectura original de les naus. El Pla Especial preveu un soste edificable màxim de 5.600 metres quadrats i usos de recerca, d'innovació, d'estart-ups, d'espais de treball compartits o d'activitats complementàries com la restauració. La conservació de les naus està garantida perquè tenen un nivell C de protecció patrimonial, la qual cosa vol dir que tota intervenció haurà de respectar els elements de valor existents. Per tant, celebrem que s'aprovi aquest Pla Especial que permetrà fer realitat ...al Barcelona Tech Hub al 22 arroba.

Molt bé, regidor Calvet.

Moltes gràcies, alcalde. Doncs molt contents. La veritat és que arribar a la progressió definitiva d'aquest pla especial... ...és una fita col·lectiva que reforça el paper... ...de l'Institut d'Arquitectura Avançada amb aquesta nova oferta... del Barcelona i Urban Tech Hub. La veritat és que això ha de portar idees avançades en el món de l'arquitectura i de l'urbanisme. Evidentment també és una projecció global de la ciutat i he tingut ocasió de veure el projecte i efectivament la combinació de la preservació de les naus catalogades i de les noves funcionalitats que se li donaran oferirà un lloc molt singular i molt emblemàtic de la ciutat i creiem que pot efectivament atraure molta gent talentosa del món de l'arquitectura i de l'urbanisme. En definitiva, allò que dèiem, projectar la nostra ciutat. Ara el que esperem és que tot això pugui estar en funcionament per la capitalitat mundial de l'arquitectura el 2026. A veure si estem a temps i això és possible. Gràcies.

Moltes gràcies. Regidora Sanz.

Sí, com s'ha explicat, aquest és un projecte que vam començar també a treballar al mandat anterior. És un projecte que ha de servir com a punta de llança en la recerca, en l'urbanisme, en l'arquitectura, però també en l'economia. A més a més, el propi projecte és també una referència en què significarà la rehabilitació d'alta eficiència energètica que es durà a terme en aquesta illa sibèria del 22 de Roba. Per tant, per nosaltres és una gran notícia que s'aprovi definitivament. I crec que, a més a més, també cal posar en valor l'emplaçament, el lloc on es troba, perquè no només tindrem aquest solar de promoció econòmica que s'ha impulsat des de l'Ajuntament de Barcelona, sinó que també tindrem un solar al costat cedit per l'habitatge social i desenvolupat per l'habitatge social i també un eix verd, com és l'eix de doctor Trueta. Per tant, es desenvolupa una part d'aquestes que encara falta per refer a la ciutat amb els tres elements que són prioritaris, agenda social, agenda d'emergència climàtica i activitat econòmica dirigida a la recerca en urbanisme.

Regidora Baró, Esquerra.

Sí, gràcies. Nosaltres votarem a favor d'aquesta aprovació definitiva que, com bé s'ha dit, permetrà a l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya implantar-se a les naus de la Sibèria en una zona molt interessant, tal com es va acordar amb la concessió que van guanyar i que, a més a més, permetrà rehabilitar les naus industrials del complexe. Només afegir que estarem amb atents i encuriosits a les remuntes proposades, com ja vam mencionar també en el si de la comissió. Gràcies. Gràcies.

Moltes gràcies.

Regidor Martí, PP. Sí, gràcies. L'objecte d'aquest pla és destinar l'equipament del carrer Àvila 1418 a crear un centre d'activitat econòmica a l'àmbit de la innovació urbana i la recerca. Creiem que és una bona notícia i votarem a favor de l'aprovació definitiva. Però també pensem que val la pena recordar dues coses. Primer, que el Pla 22 Arroba es va iniciar l'any 2000 i avui, 24 anys després, només s'ha executat el 31% del projecte. I, per altra banda, fa just un any l'Observatori de Barris del Poble Nou va alertar que el 42% de les oficines del 22 arroba estan buides en un districte, el de San Martí, i una ciutat, Barcelona, amb un greu dèficit d'habitatge públic assequible. Creiem que aquesta ha de ser una violitable prioritat. Gràcies.

Regidor Senderos, Vox.

Ens posicionem a favor.

Gràcies. Molt bé, temps restants. 47 segons. 35, esquerra. 12, PP. I veus que s'ha pronunciat? Resultat, secretari?

S'aprova el programament del cap.

Molt bé, doncs passaríem ja a la part d'impuls i control. Amb la primera proposició per part del grup municipal de Junts per Catalunya. I té la paraula el president del grup, el senyor Martí Galvis.

Moltes gràcies, president, de nou. Avui hem començat el dia amb un ple sobre l'estat de la ciutat, un ple que ha servit per debatre, com abans hem coincidit alguns portaveus, alguns presidents de grup, en definir-lo com un cert mer tràmit, és així, per complir l'expedient i que no es pugui dir que no s'ha fet, no s'ha deixat de fer el mes de setembre quan s'havia d'haver fet segurament a conseqüents d'any. Ja abans m'hi he referit, no ha sortit cap resolució, no hi ha hagut fruits concrets d'aquest debat, que és interessant més enllà de les actes i dels debats que es publiquen, que hi hagi fruits, que hi hagi acords o que hi hagi projectes de futur per fer-ne el seguiment corresponent. Això esperem que amb el proper format que entre tots decidim pels propers temps, sobretot que l'any que ve això pugui tenir lloc. Bona part dels arguments que han aparegut en aquest debat, almenys per part nostres, serveixen per reformar encara més aquesta proposició que avui portem al Consell Plenari i que entretem amb quatre eixos, amb quatre propostes concretes, quatre punts molt concrets. El primer, abans ho hem dit, creiem que la ciutat té un govern i un alcalde amb minoria, febles, potser el més feble dels darrers 45 anys, des del punt de vista formal, objectiu, de nombre d'efectius, i de capacitat fins avui, ja ho veurem l'any que ve, fins avui, d'arribar a acords amplis de ciutat. És un govern, minoria, però que actua de vegades, o la percepció que tenim d'alguns és que de vegades actua com si tingués majoria absoluta. Aquesta és la percepció, i no la té, i està molt lluny de tenir-la. Per tant, creiem que els fruits són els que són, els resultats són els que són. En un any han demostrat que han estat incapaços d'arribar a acords com els que permeten l'aprovació de les ordinances fiscals, per exemple, o els pressupostos, o el PAM, com abans m'hi he referit, com a conseqüència d'aquesta incapacitat. per les circumstàncies, també per les pròpies limitacions polítiques de l'equip de govern, ens trobem en una situació en què segons nosaltres, i crec que no som els únics que opinem això, la ciutat no va millor que l'any passat. Tot i que hi ha algunes dades de l'enquesta que se'ns volen explicar com molt positives, però la ciutat no va millor en termes generals que l'any passat i per tant estem pitjor que fa un any i mig. En la proposició li reclamem al govern que respecti la resta de grups, complint els acords. No ens referim al tracte polític i personal, que és cordial i ho ha de seguir sent, almenys per nosaltres, però sí de compliment d'acords. Ja sabem que als acords no hi ha una obligatorietat legal, jurídica, executiva, de portar-los a terme, això ja ho sabem, ho hem discutit moltes vegades, però creiem que és important des del punt de vista també de respecte amb la ciutadania, ètica i moral, de tirar endavant els acords que els que s'arriba en aquest concepte plenari, també les comissions plenàries, però especialment en aquest concepte plenari. Segura qüestió, l'alcalde i el seu govern ho han superaritat tot, els càlculs electorals i l'interès del seu partit, i això ha fet perdre un any a la ciutat. Creiem que tenen una acció excessivament partidista que afecta el que tenim a la ciutat. I abans, amb la intervenció de la tinent d'alcalde Bonet, ens hi hem trobat. Ha parlat gairebé més del PSC i del PSC que no pas de l'equip de govern, que és el mateix, però jo crec que és interessant la diferenciació. A Barcelona creiem que no pot romandre més temps hibernant. No ens podem permetre el luxe de continuar perdent oportunitats ni fent del govern de la ciutat una gestoria. El senyor Calda fa pocs dies va dir, s'ha acabat l'etapa dels nos, s'ha acabat l'etapa de bloquejar projectes, jo avui a partir d'ara no vull ser responsable de la pèrdua de cap altra oportunitat. Fa pocs dies ho va dir, o almenys així es va publicar. Totalment d'acord. Totalment d'acord amb què hem de tirar endavant grans projectes a la ciutat. I hem d'acabar amb el no, amb la posició de bloqueig. Ara, això està molt bé, però ja hi tornem a ser. Això és una altra rectificació, perquè durant sis anys vostès han format part del govern del senyor Colau. I durant sis anys... o l'últim mandat com a mínim, els últims quatre anys, tots els nos i tots els bloquejos van tenir la seva signatura i la seva corresponsabilitat. PSC va ser corresponsable de tots els nos i de totes aquelles coses que ara vostès volen corregir des d'un govern en solitari. Tercer punt, Barcelona és una ciutat feta a si mateixa. Mai ens han regalat res, ningú. Per això és imprescindible tenir lideratge i ambició de ciutat. En les comissions i planes d'aquest ajuntament hem tingut oportunitat de debatre i aprovar moltíssimes coses, moltes propostes dels diferents grups que estem a l'oposició també, i amb això coincidim amb la seva boneta, aquí està la gràcia també de la democràcia, amb temes importants que afecten els serveis al benestar, a la qualitat de vida. Hem demanat que es convoqui la comissió interadministrativa amb el govern de la Generalitat i el govern de l'Estat per tractar temes com el dèficit d'inversions, la gestió de les infraestructures, els problemes de rodalies, crònics, tots ells, o el traspàs que hem acordat de molts actius, molts immobles, que són de titularitat estatal i que estan o sense ús o estan improductius des del punt de vista polític i ciutadà. Estem a l'espera d'aquests moviments, senyor alcalde. En quart lloc, Barcelona necessita un alcalde exigent amb el govern de la Generalitat i el govern de l'Estat. Exigent en general i ambiciós. I a vegades t'has de barallar més, barallar en termes col·loquials, i t'has de discutir més amb els teus, com els altres, perquè la ciutat es mereix allò que es mereix, que és moltes més accions, moltes més inversions, molt més carinyo per part també de les administracions respecte a la ciutat i les seves necessitats. Una exigència imprescindible per assegurar que es facin efectives les inversions i els traspassos pendents. El 3 en 1, el 3 en línia que dic jo últimament, tenim el govern de l'Estat, el govern de la Generalitat i el govern de la ciutat en mans del PSC. Això és una gran oportunitat per Barcelona. Per tant, els demanem que compleixin amb aquest nivell d'exigència que els demanem. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sanz per al segon comú.

Sí, moltes gràcies. Jo crec que bona part d'aquesta proposició que planteja el grup de Junts hem perdut el compte de la quantitat de vegades que s'ha votat en diferents espais. Parlem dels incompliments del govern de l'Estat, parlem dels incompliments del govern de la Generalitat i per tant el nostre grup sempre, tant quan ha estat el govern com ara que estem a l'oposició, hem votat favorablement a poder donar compte, a rendir compte d'aquests grans incompliments per part d'aquestes administracions. però hi ha un punt important d'aquesta proposició que és el primer punt que s'esmenta sobre constatar aquesta manca de voluntat de complir els acords per part de l'alcalde i del govern municipal i ara el senyor Martí Galvis feia referència. Segurament per motius diferents tots dos grups pensem que és veritat aquesta idea que és una realitat que la ciutat no va millor que l'any passat i per tant Això és una cosa que, si dos grups diferents i per raons diferents constatem la mateixa qüestió, doncs hauria de preocupar el govern municipal, perquè precisament, com es deia, el govern és un govern en minoria, amb només deu regidors i regidores, que té un efecte directe en tenir un govern limitat en quant a capacitat de lideratge, d'innovació, capacitat de portar a terme els acords que s'arriben als diferents òrgans de l'Ajuntament de Barcelona, també en la interlocució amb les administracions, I per tant, això no pot ser una excusa per faltar els acords que es prenen amb la resta de grups municipals i sobretot amb la ciutadania, els compromisos amb la ciutadania i amb la necessitat de tirar endavant qüestions que afecten directament a la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes que no poden esperar més. I per tant, per nosaltres aquest punt és especialment important. perquè caldria capgira, com també ens fèiem referència en el punt anterior de l'informe de l'estat de la ciutat. Ara bé, sí que hi ha tres qüestions importants que m'agradaria esmentar ràpidament, en relació a la proposició i en relació també a la posició de Junts. La primera és que és veritat que hi ha hagut per part dels governs del Partit Popular molts incompliments en les taules informes, interadministratives de col·laboració interadministrativa, però no només ha estat l'Estat que ha fet deixadesa de funcions, també la Generalitat, durant masses anys, ha fet deixadesa de funcions, i especialment quan Junts estava al capdavant de la Generalitat. També, en segon lloc, és incomprensible, i és una de les qüestions que per nosaltres és important, el tema del patrimoni. I això amb l'Estat, ara que es deia, hi ha un tres en línia, com deia el senyor Martí Galvis, que em sembla una bona forma d'expressar-ho, La ciutat ha de tenir aquest patrimoni per Barcelona. No podem seguir tenint els antics jutjats com els tenim el BAM d'Espanya, la Jefatura Superior de Policia Nacional, l'Antica Tresoraria de la Seguretat Social, la Caserna del Bruc. Tot això s'ha d'abordar de forma immediata. I finalment, també quan es parla de tot el tema de la creació d'informes per conèixer l'impacte d'inversions en infraestructures i equipaments culturals, ens sembla que és important obrir la nova etapa que el ministre Hurtasson ha posat sobre la taula, que és corregir precisament aquest dèficit històric. I, per tant, també ho posem en valor i creiem que això està enfocant-se de la forma correcta. Votarem favorablement a la proposició. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra té la paraula el regidor castellana.

Gràcies, Tinenta. crec que aquesta proposició té dos aspectes. Té un aspecte formal, que és l'escrit, en el qual, en general, hi estem bastant D'acord, però crec que la intervenció mostra la intencionalitat real que hi ha darrere d'aquesta iniciativa. Si entrem en els temes concrets, hi ha moltes qüestions, com deia, en les que podem estar d'acord, però també hi ha qüestions, per exemple, en les que certes votacions del seu grup en altres cambres impedeixen millores a la ciutat. I podem parlar recentment d'habitatge, però també, diguéssim, els pressupostos més expansius que podíem haver tingut de la Generalitat i que afectaven molt en aquesta situació, i altres qüestions. Però insisteixo, crec que m'ha llistat de temes concrets. De fet, n'hi ha molts que els hem portat nosaltres en comissions i en plenari i els hem liderat. Però deia aquesta diferència entre formalitat i intenció perquè, per exemple, constatar que el govern té 10 regidors i és el govern amb menys regidors de tota l'etapa que vivim, doncs em sembla que és una obvietat. Per tant, Diguéssim, no hi ha massa debat, és sumar, restar i arribar a aquest número. La intenció, jo crec que ho ha explicat el senyor Martí una mica amb la seva proposició. Aquí hi ha un diàleg, un debat entre el govern i el primer grup de l'oposició, que va guanyar les eleccions, en el qual se'ns pretén utilitzar la resta d'oposició per escollir, diguéssim, amb qui estem, si amb uns o amb altres. Nosaltres aquí no hi participarem. És totalment legítim que vostè plantegi aquest debat, només faltaria. És totalment lògic, fins i tot, crec que el plantegi, però nosaltres en aquest debat no hi volem participar. Nosaltres, i crec que ho ha dit molt bé l'Elisenda Alemany en el debat que hem tingut de l'Estat de la ciutat. Nosaltres el que ens mou és Barcelona, hem viscut un debat en el que s'ha parlat molt de logística, amb les paraules que ha fet servir la companya Elisenda Alemany, però falta projecte i falta anar molt més enllà. Per tant, exigència total per defensar els barcelonins i barcelonines a tot arreu. Ara entenem que aquesta proposició per la diferència entre el contingut formal i la intervenció, com he comentat, té una altra intencionalitat que no és aquesta i, per tant, farem una abstenció.

Gràcies.

Gràcies, Tinent. Bé, amb aquesta proposició, Junts vol que fem en tres minuts tres debats. El debat sobre l'estat de la ciutat, el debat de política general del Parlament de Catalunya i el debat sobre l'estat de la nació. El repte és temptador, però el temps és massa limitat i les meves capacitats de síntesi també ho són. Així que m'imitaré a comentar només alguns punts que expliquen el sentit del nostre vot. 1. L'alcalde no compleix les seves promeses ni els seus acords. Cert, i a més no compleix en qüestions fonamentals per als barcelonins com són la seguretat o l'habitatge. No compleix amb el pla de seguretat per al metro que va presentar el Partit Popular. Tampoc amb la creació d'una oficina antiocupació com es va comprometre amb nosaltres. Manté la reforma del barri de Sant Antoni que els veïns no volen, tot i que en campanya va prometre que aquesta mesura seria revocada durant els 100 primers dies. Tampoc ha derogat la reserva del 30% que està provocant una brutal crisi d'oferta d'habitatge a Barcelona, perjudicant sobretot els més joves. Dos, l'alcalde prioritza les necessitats del seu partit als interessos dels barcelonins. Cert també, la manca de projecte municipal fa que siguin els interessos de Sánchez els que s'impogin. Per això ho fareix entrar al govern a Esquerra i a Comuns perquè aquests, al seu temps, mantinguin els governs de Sánchez i Illa. Això vol dir que l'alcalde no lidera, que té Barcelona abandonada i quan una ciutat està abandonada pel seu govern es degrada irremediablement. I tres, l'alcalde no exigeix als governs de la Generalitat i de l'Estat les inversions pendents i els pagaments dels deutes. També és cert. Però aquí em permetrà, senyor Martí, que li digui una cosa. Quan nosaltres fem propostes a favor dels barcelonins, a favor de millorar la ciutat, ens acusa d'haver fet alcalde el senyor Coiboni. Cosa certa, admeto la dura crítica. Però vostè ara ve aquí a l'Ajuntament a exigir i a queixar-se del govern d'Espanya quan vostès... quan Junts porta mantenint el senyor Pedro Sánchez a la Moncloa sis anys. Pot ser a Madrid el Congrés en lloc d'exigir privilegis, però al senyor Puigdemont poden exigir solucions per als barcelonins. En tot cas, em permetran un veu repàs dels deutes pendents i incompliments dels governs socialistes en la ciutat de Barcelona. Incompliment en l'execució de les obres de la línia 9 del metro. Bé, aquest és un incompliment també dels governs de Junts. Infradotació d'agents de Mossos d'Esquadra. Aquest també afecta a governs de Junts. Paràlisi de l'ampliació de l'aeroport. Això es deu també i sobretot als socis del PSC. Dèficit d'habitatge públic. Manca d'infraestructures de regeneració, reutilització i desalinizació de l'aigua. Sembla que d'això ja es preocuparan quan vingui la propera sequera. Deute amb les escoles Bressol, escoles i instituts amb barracots. Manca de places de residència per a gent gran. Manca també aparcaments dissuasoris. a les poblacions del votant de Barcelona. Bé, la llista és llarga, però no volia acabar sense explicar per què no podem votar a favor d'aquesta proposició. Perquè enmig de crítiques legítimes i correctes a l'alcalde, ens colen tot un reguitjell desendressat de frases i tòpics processistes que denota un viatge que no ens agrada. Parlar de balances fiscals, per exemple, miri, és cert que Barcelona aporta molt més, molt més, a Catalunya que el que rep de la Generalitat de Catalunya. Molt més, però nosaltres mai direm això de Catalunya i ens roba. Per tant, ens abstendrem. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Vox té la paraula el senyor d'Europolit, endavant.

Gràcies, tinenta. Antes de nada, dar la bienvenida a nuestros hermanos venezolanos que han venido aquí y darles todo el apoyo desde el grupo municipal de Vox. Señor Martí Galvis, la verdad es que uno lee la primera parte de la propuesta y no puedo estar más de acuerdo con usted. Usted ya sabe, ya se lo he dicho más de una vez, que en cosas somos irreconciliables, en otras podríamos llegar a acuerdos. Pero no... Vienen, como siempre, con su modelo lingüístico propio, su inversión lingüística, su déficit de balanzas fiscales. Vienen siempre con ese toro crispador y divisorio. Mire, ustedes han tenido muchos años al señor Pujol haciendo un trabajo impagable a nivel... de inmersión lingüística y no ha funcionado. Ahora, con peores métodos, tampoco va a funcionar. No, no ha funcionado, porque ustedes mismos han reconocido que solo el 36% de los barceloneses habla catalán, digamos, como primera lengua. Tienen que entender que las lenguas se hicieron para entenderse. Y han de ser puentes y no barreras, puentes que permitan a los mejores acercarse a nosotros y no que aquellos que quieren venir a Barcelona al final acaben por irse a otros lugares. Tienen que dejar de pedir en cada pleno y en cada comisión que si el cuartel del Brú, que si vía la Ietana. Recobremos la normalidad, recobremos la normalidad. Entonces, yo, por no extenderme mucho, la primera parte, estoy de acuerdo con ustedes, vamos, completamente de acuerdo, pero ustedes no pueden dar lecciones cuando son los primeros que en la época del señor Mas recortaron a cascoporro, no pueden dar lecciones porque son incapaces de cumplir sentencias judiciales, como la del 25% del castellano, y tienen que dedicarse a asuntos como los que han hablado antes, pues la mejora de seguridad, cercanías, vivienda, limpieza, problemas de Barcelona de verdad y ahí nos tendrán, ahí tendrán nuestro apoyo. Y también decirle al señor alcalde, aunque ahora no está, que él también que esté más pendiente de los problemas de la ciudad que los problemas de su partido. Como ha dicho el señor Martí Galvez, estoy de acuerdo, hemos oído a la señora Bonet hablar más del PSC, que de la ciudad, y está muy contenta que el PSC sale mejor en las encuestas, pero esto no es un mitin del PSC, esto es el pleno del Ayuntamiento de Barcelona. Y decía el señor alcalde que esté pendiente de la ciudad, no solo del PSC, y me alegro muy bien que en el PSC le vaya muy bien, Pero los problemas reales de la gente son importantes. Deje las fotos a un lado, que sé que la apasionan, y dedíquese a gestionar esta ciudad que en algunas cosas ha mejorado, pero que tiene mucho recorrido por delante. No podemos votar a favor por lo que le he dicho, porque meten ustedes con calzador, como siempre, cosas con las que no podemos comulgar. Gracias.

Gràcies.

Per part del govern té la paraula la tenenta Bonet, endavant. Sí, gràcies. Senyor Martí Alvis, sí, ja ho veig que se li ha fet curt el debat d'estat de la ciutat, perquè de fet aquesta proposició és de nou com una mena de petit debat d'estat de la ciutat. dimensions més reduïdes, però el mateix. Avui, en aquest plenari, amb una proposició de proposicions, ha pretès posar en el mateix sac la comissió interadministrativa, el traspàs de propietats de l'Estat a l'Ajuntament, la inversió en infraestructures, la inversió lingüística, l'increment de les aportacions de l'Estat en cultura, en ciència... Déu-n'hi-do. No crec que sigui bo barrejar-ho tot si és que pretén que li doni resposta a alguna cosa i generar una mica de debat. Si no, és evident que té una altra finalitat la proposició. Puc entendre que Avui és el seu primer plenari en el que exerceix de líder del seu grup. Entenem que vol i necessita posicionar-se com a president del seu grup, marcar posició, marcar un perfil dur i frontal contra el govern com a nou cap de l'oposició enmig d'un moment congressual del seu espai polític. I això s'entén perfectament, però no ens enganyem. I que cap grup s'enganyi en aquest sentit. Aquesta proposició té com a objectiu erigir-lo com a cap de l'oposició. Ho dic també per qui decideix donar-hi suport. En tot cas, vostè ha de decidir quina és l'oposició que vol fer. Si vol fer una oposició constructiva, útil, o vol fer una oposició destructiva, menys solvent o poc solvent. I amb aquesta proposició crec que ha triat un camí, i no és el primer. i no és el primer. Intento, en tot cas, amb el temps que em queda, donar resposta a algunes de les qüestions, del reguitzeny de qüestions que vostè apuntava. L'alcalde i el president de la Generalitat, en la seva reunió de principis de mes, van acordar activar la Comissió de Col·laboració Interadministrativa. Serà la primera des de 2011. No el vaig veure gaire preocupat sobre aquest aspecte durant tots els anys, 2010 a 2022, en què la seva formació política va governar la Generalitat. No se'n va fer cap. Pel que fa al traspàs d'edificis, jo mateixa vaig contestar a la senyora Monter, a la comissió de la setmana passada, sobre els actius de la Sareb i de la Tresoreria General de la Seguretat Social que tenen a Barcelona. No sé on estem incomplint. Hem contestat. també afirma en la seva proposició que la neteja continua sense solució. I no sé si hi ha reflexionat una mica, però en tot cas en aquesta que presentàvem ahir, la neteja ha caigut 4 punts percentuals com a problemàtica de ciutat i a més a més en 12 mesos la valoració del servei ha pujat mig punt. Per tant, senyor Galvis, Martí Galvis, vostè crec que va dir aquest cap de setmana en una mitjada de comunicació que vol fer una oposició dura però útil i amb tot el respecte jo hi afegiria i solvint. Sisplau, n'esperem més del cap de l'oposició.

Moltes gràcies, Tinta. Quedaria per part d'esquerra, tenen 23 segons i 12 segons Vox. Secretari.

S'aprovaria la proposta amb el vot favorable a Junts per Catalunya i Barcelona en Comú, el vot contrari del PSC i l'abstenció d'Esquerra Republicana i el Partit Popular.

Moltes gràcies. Passaríem a la següent proposició per part del grup municipal de Barcelona en Comú. Endavant.