Comerç Exterior

Molt bé, moltes gràcies. Passem al punt tercer d'Esquerra Republicana. Té la paraula la regidora alemany.

L'habitatge i els impactes del turisme són de les principals preocupacions que tenim avui a Barcelona. Tenim molta feina a fer, ens hem de romengar i ho hem de fer ràpid perquè està en joc l'accés a l'habitatge dels barcelonins i barcelonines. Barcelona és una ciutat atractiva en molts sentits i això ens fa sentir orgullosos, però és evident que hi ha reptes, hi ha externalitats que se'n deriven d'aquest èxit. Posem en risc de vegades el comerç de proximitat, expulsem els veïns dels nostres barris, fem que s'encareixi el preu de l'habitatge... En definitiva, avui el que passa és que l'èxit a la ciutat el paguen la gran majoria dels barcelonins i barcelonines. Si avui volem llogar un pis, la mitjana és de 1.123 euros. Això és un 65% més que els darrers 10 anys. És una problemàtica que afecta a 4 de cada 10 barcelonins. Ja estem parlant del lloguer, però si parlem de propietat és evident que difícilment un barceloní o barcelonina avui pot somiar a comprar-se una casa, un pis a Barcelona. Davant d'això, la nostra feina ha de ser la de donar solucions i per això en aquesta proposició ens plantegem tres coses. La primera, el dimecres el Parlament va aprovar les mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic. Aquest és un pas endavant amb el lideratge del Govern de la Generalitat i cal ser molt ambiciosos en l'aplicació d'aquest decret per recuperar el màxim d'habitatges del mercat especulatiu però també lluitar contra la gentrificació que avui viuen molts barris de Barcelona. En segon lloc, els demanem que elaborin l'ordenança de regulació dels habitatges d'ús turístic, la norma municipal que tant els hem demanat des d'Esquerra Republicana per prioritzar l'ús residencial i la funció social de l'habitatge. Fa uns dies coneixíem que la ciutat tindrà 900 pisos turístics més per culpa d'un nyap del darrer govern municipal, d'un peguat mal fet que al final ha esdevingut un colador, perquè Barcelona es planta avui amb un 10% més de llicències turístiques quan sabem que la ciutat no se'n pot permetre més. Com més pisos turístics, menys pisos disponibles per als barcelonins i barcelonines i els que queden més cars. Si l'anterior govern hagués tirat endavant una ordenança quan la vam demanar, potser avui la majoria de les llicències que s'han colat no s'haurien pogut colar. No ho van fer perquè deien que el soplar era perfecte, era impecable, que aquest paguat ho vindria a salvar tot, però els resultats són els que són. Que avui la mala gestió té com a resultat tenir un 10% més de llicències turístiques. I, en tercer lloc, el que els demanem fa referència a les recents sentències del Tribunal Suprem, que diu que les comunitats de veïns i veïnes efectivament tenen la competència per prohibir activitats econòmiques en els seus immobles i, per tant, que els veïns i veïnes de Barcelona poden prohibir que tinguin pisos turístics a les seves finques. Això ja existia en el Codi Civil Català. Per tant, els governs de torn de Barcelona podrien haver estat més proactius a l'hora d'assessorar les comunitats de veïns i veïnes per prohibir els pisos turístics. No ho vam fer, és igual, ara ho podem fer. I això és el que els demanem. Que engeguin una campanya d'assessorament i d'acompanyament a les comunitats de veïns i veïnes que vulguin prohibir pisos turístics. Sabem que és un tràmit complex i car, i per tant el govern també s'hi haurà de posar amb els administradors de finques per obrir una línia de subvencions per acompanyar-los a l'hora de fer aquest tràmit. En definitiva, del que estem parlant és de fer possible que les comunitats de veïns i veïnes avui puguin decidir si volen o no volen pisos turístics a les seves finques, a casa seva. Sé que alguns amb arguments conservadors diran que això és posar traves al mercat, però del que estem parlant és de la llibertat, de la llibertat dels veïns i veïnes, de les famílies barcelonines, de decidir si volen o no volen pisos turístics en els seus immobles. És a dir, del dret de decidir si tu vols tenir un immoble on s'estigui fent activitat econòmica a casa teva. I, per tant, creiem que avui hem d'acabar amb aquest desequilibri que existeix, on hi ha uns que engreixen les seves butxacques posant pisos turístics al mercat per davant de la seguretat, la tranquil·litat i el benestar de les famílies barcelonines a casa seva. I acabo. La mala gestió té conseqüències i la paga la ciutadania. I Barcelona necessita un govern que protegeixi la ciutadania, que resoli els problemes i que no els provoqui. Avui parlem de l'accés a l'habitatge als pisos turístics, però això va molt més enllà. És evident que hi ha molta gent que vol venir a Barcelona pel fet de sentir-se barceloní durant uns dies. Però jo també. Els barcelonins i barcelonines també volem continuar sent barcelonins. I el que no pot ser és perquè alguns vulguin ser barcelonins durant uns dies es facin d'atriment de la seguretat i de la tranquil·litat dels veïns i veïnes de Barcelona. Això és el que està en joc. Si podrem reconèixer d'aquí 10 anys Barcelona o no. I per això els demanem que votin a favor d'aquestes mesures que van en el sentit del decidir si volem més pisos turístics o no a Barcelona, com els regulem i com protegim la ciutadania.

Moltes gràcies. Per part de Junts, té la paraula el senyor Damià Calvet.

Moltes gràcies, tenen d'alcalde. Considerar amb mi, senyor Alemany, que aquesta propulsió és una pèl·la extemporània perquè el primer que demana és que es convalidi un decret que ja es va convalidar, no? I, per tant, té una clara intencionalitat política. Però està bé. El debat sobre les polítiques d'habitatge, que és el que busquen amb aquesta propulsió, sempre són útils. En ple debat sobre l'impacte del sector... a través d'aquest decret llei i la seva convalidació, està bé que en els seus atesos reconeixin efectivament que el peu bat va ser un nyap. Nosaltres ja ho dèiem, això. De fet, demanem que es modifiqui. Potser servirà també per arreglar algunes de les coses que vostè ha posat sobre la taula. Però, en tot cas, de les propostes concretes, més enllà dels atesos, el primer, ja ho hem dit, és extemporani, ja s'ha convalidat. S'ha convalidat tal com està, malgrat que hi ha hagut un pacte amb el PSC per modificar-lo. Ja m'explicaran com ho faran, això, eh? Jo estic molt atent a que aquesta modificació d'aquest decret llei, riu sota el nas, es pugui fer, perquè, clar, no sé en quina majoria parlamentària comptaran, perquè uns el voldran, diguéssim, enfortir, i els altres el voldrem, començant pel PSC, doncs flexibilitzar. Però, en tot cas, el decret llei està convalidat ja, per tant, extemporani. El segon punt, demanar una ordenança per regular els habitatges del turístic per prioritzar l'ús residencial i la funció social de l'habitatge. I què vindrà després? Els despatxos que estan sobre sol residencial, les oficines, les consultes de metges, els hotels que estan en sol residencial. Pretenem això? Pretenem menys tenir la complexitat de la trama urbana que barreja efectivament activitat econòmica i usos residencials a cada racó de la ciutat? No serà que estan fent un discurs turismofòbic, perquè clar, dels despatxos, de les oficines, de les consultes, dels hotels que estan en sòl residencial no en parlen oportunament, només dels habitatges turístics. Això, vaja, jo ho veig clarament com a turismofòbic. I en tercer lloc, demanen crear una línia de finançament i assessorament. per les comunitats de veïns, que no hi ha col·legis d'administració de finques, gestors de les comunitats de veïns, la Càmera de la Política Urbana, en tot cas, des de l'administració, el que podem fer és informar, però crear finançament per aconseguir això, em sembla que no és el que pertoca a les institucions públiques, subvencionar què exactament? Jo estic segur que això, malgrat es voti, no s'acabarà fent. En tot cas, vostè fa un discurs en el que, com sempre, ho barreja tot. barreja activitat econòmica i barreja polítiques d'habitatge, oblidant que l'activitat econòmica és el que genera impostos, ocupació i també salaris dignes. Hem parlat del PUA, ara d'aquest decret que s'ha de modificar. En tot cas... De tot això, el resultat és allò que vostè mateix ha dit, aquestes dades del preu de lloguer i del preu de venda. Estem pitjor que mai. Estem pitjor que mai. On ens han portat les seves polítiques d'habitatge? Hi ha menys mercat de lloguer que mai i més car que mai. Per tant, en tot cas, apartin l'excés d'ideologia de les polítiques d'habitatge, deixin de criminalitzar la propietat privada a cabo al sector immobiliari i al sector turístic i atreveixin-se, senyors del govern, senyors del PSC, a... estimular unes polítiques d'habitatge basades en l'oferta i en la regulació útil de les habilitats econòmiques.

Nosaltres voldrem en contra. Moltes gràcies. La regidora Saz té la paraula per Barcelona.

Sí, moltes gràcies. A veure, jo crec que avui Barcelona és un fet que som referent a Europa. La Comissió Europea està treballant una regulació pionera que es basa en el model de Barcelona. Gràcies al treball que hem desenvolupat aquests darrers vuit anys, que no s'havia fet mai, mai a la història d'aquesta ciutat, de posar fre a la massificació turística. S'han tancat més de 7.000 pisos turístics, il·legals. I necessitàvem, clar que sí, senyora Alemany, no una ordenança, ho hem debatut moltes vegades, vostès segueixen insistint en aquesta qüestió. El que necessitàvem és el que va aprovar la Generalitat aquest dimecres. Això és el que necessitava Barcelona. Una llei, un decret llei en aquest cas, però que sigui la normativa que doni a Xupluc precisament el que ha de fer Barcelona per limitar una anomalia, que és que hi hagi pisos turístics amb una llicència per tota la vida dins d'edificis que conviuen amb veïns i veïnes. I això és el que s'ha fet durant aquests anys, liderar aquest treball. I ho hem fet juntes, senyora Alemany, perquè jo lamento que vostè no posi en valor precisament el que tothom reconeix, que és que aquest pla, el PEUAT, tota l'acció contra la il·legalitat, tot el treball que s'ha fet, l'hem fet des de les forces de progrés, tirat endavant i liderat per Barcelona en Comú, però amb el Partit Socialista i amb Esquerra Republicana, perquè l'han votat dues vegades, dues vegades, i entenc que vostès es llegeixen els plans, saben l'impacte que té, per tant, jo estic molt orgullosa del treball que hem fet conjuntament i crec que l'hem de continuar. I també estic molt orgullosa que avui Esquerra Republicana estigui portant el debat al Parlament de Catalunya sobre aquest decret que obre aquesta porta que Barcelona pugui retirar llicències de pisos turístics legals. Crec que això és molt important. No estic tan contenta del paper que ha jugat el Partit Socialista en el marc del Parlament de Catalunya, perquè per sorpresa de tothom han estat defensors dels interessos del lobby turístic i per això hem tingut diferències i s'han acabat retirant uns municipis, hi ha hagut tot un lío que s'ha generat, tot i així Barcelona ha quedat blindada. Per sort, ha quedat blindada i ara el que hem de fer és desenvolupar quan abans millor aquest decret, tirar endavant aquestes propostes per tal que a Barcelona no sigui només una declaració de voluntats, sinó que esteixin sense efecte aquestes llicències quan abans millor, perquè és el que necessiten els veïns i veïnes.

Gràcies. El regidor Millán, per part del Partit Popular.

Gràcies, tenenta. Bé, com s'ha dit, dimecres passat es va convalidar el decret al que fa referència a aquesta proposició, amb un pacte entre Esquerra i el PSC. Nosaltres, el Partit Popular, vam votar en contra, avui també ho farem d'aquesta proposició, no només per coherència, sinó perquè pensem que és un greu error, perquè provoca inseguretat jurídica i, per tant, també provocarà pèrdua d'oportunitats i, per tant, provocarà pèrdua de llocs de treball i perquè es fonamenta en una ideologia que és turismofòbica. Abans de res, em permetran que desfassin alguns malentesos. L'anul·lació del PEUAT del 2017, d'aquell nyap, per la sentència del 2021, no ha permès nous habitatges d'ús turístic ni ha obert cap escletxa, com es pretén dir, sinó que, donada la il·legalitat d'aquell PEUAT, no es podien denegar les sol·licituds que es van denegar. A més, aquelles que no es van esgotar la via administrativa i tampoc van acudir a la via judicial, no s'han vist rehabilitades d'ofici. Aquesta situació ha estat provocada per la ineptitud del Govern dels Comuns, recolzat pel PSC i per Esquerra Republicana, que constantment elaboren ordenances i plans urbanístics que no superen una mínima revisió pels tribunals. Falta de tècnica normativa, sí, totalment i absoluta. I si és que s'ha obert alguna escletxa, novament, aquesta només és imputable al Govern de Comuns amb el beneplàstic del PSC, que malgrat obtenir una primera sentència que anul·lava el PEUAT del 2017, espera fins al 2022 per elaborar un nou PEUAT. Estem parlant que a la ciutat de Barcelona hi ha un total de 7.531 vivendes d'ús turístic. L'augment que s'ha produït en el nombre dels coneguts d'aquests habitatges d'ús turístic en els últims sis mesos només ha estat de 22 pisos més. Només el 0,93% de les vivendes es destinen a aquest ús turístic, mentre que el 2020 la xifra era de 2,13%. I, per tant, hi ha hagut un descreixement i no pas un augment. Si extingim les vivendes d'ús turístics, acabarà amb el 25% del turisme a la nostra ciutat, d'aquell turisme que pernocta a Barcelona. I, lamentablement, no s'ha fet cap estudi sobre l'impacte que podria tenir a l'hostaleria o al comerç. Tampoc s'ha fet un estudi sobre l'impacte que tindria l'extinció d'aquests habitatges d'ús turístics en congressos importants com són el Mobile o l'ISE o els debilments esportius com el que tindrem com la Copa Amèrica. L'aplicació del recent decret, llei de la Generalitat sobre els habitatges turístics i la revocació de les llicències, com demanen, compartria el pagament d'indemnitzacions als seus titulars, a més que no realitzaria cap inversió ni per al manteniment ni per a les millores d'aquests habitatges, ja que no es podria recuperar la inversió realitzada. Finalment, cal tenir present que això suposarà la pèrdua de contractes de treball, per tant, de llocs de treball, i és obvi que per aquestes raons el Partit Popular votarà que no.

Gràcies. Per part de Vox, el senyor Oropolido.

Gràcies, tinenta. La veritat és que escoltar a la esquerra de libertà, perquè han parlat de libertà, és curiós. I és curiós, sobretot, el seu concepte de libertà. La libertà dels veïns a decidir què fa el propietari amb el seu pis. Ojo, ojo al dato. Bé, és el seu concepte de libertà. La libertà dels altres per fer el que ha de fer a casa.

Bé.

Desde Vox somos conscientes de que la proliferación de los pisos turísticos auspiciada por el vacío ilegal inexistente ha superado con creces la capacidad regulatoria de las administraciones y lo tenemos claro. Y también ha traído negativas repercusiones en lo económico, lo turístico y lo urbano, saturando incluso algunos barrios y quebrando la armonía entre residentes y turistas, no lo podemos negar, donde son habituales los problemas de convivencia en muchas comunidades de vecinos por ruido, suciedad o peleas. Nuestros barrios creemos que no han de convertirse en parques temáticos y hemos de preservar los derechos de los vecinos, seriamente amenazados por este modelo de negocio. Sin embargo, también sabemos que en muchas ocasiones estos alquileres constituyen una fuente extra de ingresos de las familias y que muchos propietarios optan por este modelo al sentirse completamente desprotegidos en el alquiler convencional por culpa de la ocupación, del miedo a no cobrar, a no poder desahuciar y del coste y tiempo que éste conlleva cuando se consigue hacerlo. En definitiva, por las nefastas leyes que convierten al propietario en España en presunto explotador y espantan a los propietarios dejando el mercado de alquiler sin apenas oferta. Es necesario establecer una regulación ordenada de las viviendas con fin turístico, es cierto, que concilie el anhelable derecho de la propiedad privada con los derechos de los vecinos residentes y la entidad de los barrios, evitando su proliferación descontrolada. Pero esta propuesta derrocha turismofobia y por eso vamos a votar en contra. Además, creemos que la regulación debería ser de ámbito nacional. Podríamos contemplar la limitación porcentual de estas viviendas en caso de zonas altamente tensionadas. A nosotros no nos gusta regular mucho, sobre todo, nos gusta regular a los delincuentes, a la gente de bien, no. Pero es verdad que en zonas tensionadas podría hacerse. Por último, nos parece imprescindible fortalecer los mecanismos de control de esta actividad luchando contra la oferta ilegal, que hay mucha, a base de reforzar los servicios de inspección municipal. Vamos a votar en contra de esta medida porque creemos que es populista y de turismofobia pura y dura.

Gracias. Moltes gràcies.

Per part del Govern, té la paraula la tinta boneta. Gràcies. En primer lloc, deixi'm ser molt clara per missatge de felicitació i de celebració que el Parlament de Catalunya hagi convalidat el decret llei d'habitatges o que afecta els habitatges d'ús turístic. I voldria posar de relleu, a més a més, la possibilitat que hem tingut en tot moment des del govern de la ciutat de treballar amb el departament abans de la convalidació d'aquest decret i abans fins i tot de l'aprovació per part del govern de la Generalitat del mateix decret. defensem i defensarem l'urgència i la necessitat de reduir el nombre d'habitatges d'ús turístic a Barcelona i disposar d'una regulació de més eines com aquesta és crec que un èxit per a la ciutat. Gràcies a aquest decret llei podrem reduir de manera dràstica el nombre d'habitatges d'ús turístic a la ciutat, sobretot a les zones més tensionades com el districte de Ciutat Vella. Ho hem dit durant moltes setmanes, anava a dir molts mesos, també molts mesos, Barcelona no es pot permetre tenir 10.000 habitatges d'ús turístic a la ciutat, 10.000 habitatges que no es dediquen a aquest ús. La situació actual no és sostenible, el pouet ha funcionat, és una bona eina en termes de contenció del creixement de pisos turístics i per això el defensem. Però la cosa ja no va només de limitar el creixement d'habitatges d'ús turístics, sinó, i evidentment, de controlar l'activitat il·legal, sobre la qual s'ha fet molt bona feina en els darrers anys a Barcelona. Barcelona, estic completament d'acord, és una ciutat referent en la lluita contra els habitatges d'ús turístic il·legals. ara va d'anar més enllà i de reduir el nombre d'habitatges d'ús turístic. A més, durant els últims anys hem tingut un degoteig de sentències que ens han fet incorporar, ens han obligat a incorporar en el sens d'habitatges d'ús turístic noves habitatges que senzillament anaven guanyant sentències malgrat tenir-los restringits en el Pauat. Això demostra que amb el PAUAT no n'hi ha prou i que necessitem més eines i aquest decret llei suma clarament en aquest sentit, dona més seguretat jurídica per limitar, per reduir el nombre d'habitatges d'ús turístic i per això ho celebrem. Ara que a la terra del decret llei a la ciutat de Barcelona estem estudiant quina és la millor manera de fer-ho, si amb una ordenança o adaptant el PAUAT, en qualsevol cas aquesta és una discussió més tècnica o jurídica, que no pas política, però ens hi trobarem, evidentment, i paral·lelament al Parlament el decret llei es començarà a tramitar com a projecte de llei. Aquí continuarem defensant, com hem defensat fins ara, les restriccions a Barcelona en el sentit en què s'ha aprovat el decret llei. I per descomptat, acompanyarem els veïns i les veïnes perquè puguin blindar les seves comunitats a tenir pisos turístics, ho va dir l'alcalde. La setmana passada, en la valoració del dictamen del Suprem que avala la capacitat de les comunitats d'exercir aquest dret, i ho reiterem ara, treballarem activament perquè els veïns i les veïnes puguin decidir els usos dels seus edificis. Tenim, crec, una oportunitat única i l'hem de saber aprofitar.

Per tant, votarem a favor. Moltes gràcies. Secretari, doncs, com quedaria? Ah, té el tercer torn. Ah, sí, queden encara 58 segons.

Perdó. Bé, a vostès els agrada aquesta Barcelona on, en les seves finques, suposo que tothom viu a Barcelona, més o menys, on no saben qui entra i surt? On de vegades s'adonen que han rebentat la porta perquè no tenen clau de sota? On van a parar els portals i està tot ple de caixetons perquè hi ha més turistes que veïns? Aquesta és la Barcelona que volem exportar al món? Però si la Barcelona, que és referent internacional, és l'autèntica, la genuïna, la dels barris, aquesta és la Barcelona que volen visitar els turistes. És aquesta la que ens fa únics al món. Posant tot en venda, el que fan vostès és rebentar la imatge de Barcelona. I per això és tan important que blindem l'accés a l'habitatge. No estem parlant de petits propietaris pobres que de cop i volta s'han posat de cor al carrer Tarragona 119 propietaris per posar a disposició del mercat turístic el seu habitatge. No estem parlant que el poble nou s'hagin posat de cop i volta petits propietaris pobres a posar a disposició els seus pisos en el mercat turístic. Estem parlant d'una pràctica especulativa que utilitza l'habitatge per a un ús econòmic. I crec que Barcelona no s'ho pot permetre.

Barcelona en Comú, 35 segons.

Sí, molt ràpidament avui s'expressa amb aquesta proposició, aquesta de nou, aquesta majoria progressista per donar passos endavant, no passos enrere, i per això el que és important és que Barcelona tingui aquest govern fort i valent, perquè ara ja no hi ha excuses, alcalde, hem de tirar endavant aquestes mesures endavant i evitar les temptacions de mirar a la dreta, perquè també lluitar contra la massificació turística significa no obrir hotels al centre de la ciutat, significa prioritzar el dret a l'habitatge per sobre de totes aquestes activitats

i defensar els veïns i veïnes.