Cultura i Oci

Correcte? Punt tercer, per habilitar el pressupost de 2025 de l'Institut Municipal Barcelona Esports els crèdits necessaris per atendre obligacions per un import de 141.348,58 euros amb posició favorable del PSC, Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular i l'abstenció de Vox.

Hora d'intervencions de major menor. Té la paraula el grup de Junts.

Moltes gràcies, alcalde. Avui celebrem un acte que honora Barcelona i allò que ens articula, allò que ens defineix com a ciutat. que és la cultura, el compromís, la creativitat amb la comunitat. En nom de Junts per Barcelona, és un privilegi sumar-nos al reconeixement que fa la ciutat a tres figures que han contribuït, des de disciplines diferents però amb la mateixa excel·lència, a enriquir el nostre ecosistema cultural i a projectar Barcelona al món. Carme Lías, una actriu estimada i admirada, encarna mig segle de treball rigorós, intens i també valent. La seva trajectòria, que ha brillat tants escenaris, el Teatre Lliure, el Romea, o el TNC, però també el cinema i la televisió del nostre país, és una peça essencial de la cultura catalana contemporània. Però més enllà del talent, avui també honorem el seu exemple cívic, la força i la serenor amb la que ha decidit compartir el seu camí amb l'Alzheimer, convertint la vulnerabilitat en un acte de generositat col·lectiva. Gràcies, Carme, per la teva llum i per recordar-nos que la cultura també és humanitat, també és dignitat i també és coratge. També reconeixem avui en Daniel Martínez de Obregón, una de les grans figures del teatre català de les últimes dècades, des de la part de la producció i de la gestió també essencials. Des del grup Focus ha impulsat projectes que han garantit una oferta diversa, accessible i de qualitat, i el seu lideratge és una contribució al nostre teixit cultural que mereix ser reconeguda. I celebrem també el talent innovador de Marcos Morau, una de les veus creatives més singulars de la dansa europea, amb la baronal nascuda i arrelada a Barcelona, ha portat la creació escènica del país als principals escenaris internacionals. el seu llenguatge coreogràfic, arriscat i poètic alhora, ha expandit els límits de l'art contemporani i ha situat la nostra ciutat al mapa dels centres creatius de referència. Morau és exemple d'allò que millor sabem fer quan confiem en la creativitat, obrir camins nous i inspirar el món des de Barcelona. A tots tres, la ciutat us deu molt més que la vostra obra, que la vostra feina, us deu la capacitat que teniu de transformar-nos perquè la cultura, quan és autèntica, no només entreté, construeix ciutadania, projecta valors i fa créixer el país, el transforma. Des de Junts per Barcelona volem felicitar-vos sincerament i agrair-vos que amb el vostre talent, que amb el vostre compromís, feu de Barcelona una ciutat més lliure, més oberta i més orgullosa de la seva cultura. Per tant, moltes gràcies i enhorabona a tots tres.

Regidor Mercè, Grup Socialista.

Gràcies, alcalde. Les medalles d'or Amèric Cultural reconeixen enguany a tres persones vinculades a les arts escèniques. Carme Lías com a intèrpret, Marcos Morau com a coreógraf i Daniel Martínez com a empresari. Tres rols, interpretació, creació i producció, fonamentals per garantir el ric i variat ecosistema artístic del que gaudim. Quan em poso una mica trista, miro enrere i penso, he viscut la vida que volia, què més vull? Això són paraules de Carmelia Us Alías, una de les grans dames de l'escena catalana, actriu de directada i inqüestionable carrera, que fa un temps va decidir obrir una finestra a la seva intimitat i confessar-nos que pateix Alzheimer. De la mà del seu llibre, Quan deixi de ser jo, i del documental, Mentre siguis tu, ha volgut sortir a escena per parlar-nos de la seva malaltia, amb el cor a la mà, i amb sincera generositat, convençuda que fer-ho pot ajudar aquells que la pateixen o acompanyen en aquest dolorós procés. Al llarg de la seva extensa carrera ha donat vida a infinitat de personatges, cap de ben segur, tan esquerp i salvatge com l'Alzheimer, la seva manera d'afrontar la malaltia, però ha estat... i és una declaració d'amor a la vida i a la seva professió. Estimar la vida i la professió també és el que ha fet Marcos Morau, coreografa amb un llenguatge propi que, ras i curt, ha fet el que pocs, molt pocs, han fet en el món de la dansa, reinventar-ne els seus límits. D'un tinyent a Barcelona, on porta vivint 20 anys, de l'Institut del Teatre al Mercat de les Flors, on va fer d'acomodador de Montjuïc a l'Olimp de la dansa, de Barcelona al món, l'Òpela de París, Sant Francisco Ballet, Escala de Milà, Netherlands Dance Theater. Des que l'any 2005 va crear la Veronal, Marcos Moreu s'ha erigit en alquimista de la dansa. Al seu còdus coreogràfic hi trobem llenguatge singular, teatre físic, dramatúrgia simbòlica, fotografia envolvent, moviment abstracte, música captivadora, imatges suggestives, entorns laberíntics, elements que combina amb l'habilitat d'apotecari i que aconsegueix transmetir en veritables obres d'art. I parlant d'arts escèniques també a Barcelona implica posar sobre la taula el nom de Daniel Martínez, un nom lligat a l'ecosistema teatral de la ciutat a través de teatres com el Romer, el Goya, la Villarroel o el Teatre Condal. Fundador i president de Focus, al qual cal afegir infinitat d'ocupacions vinculades a la cultura, l'escena i l'empresa, Daniel Martínez ha protagonitzat una destacada tasca de foment del teatre a la nostra ciutat. La seva contribució a la millora i articulació de les arts escèniques a Barcelona i a Catalunya és tan innegable com evident i, només una dada, porta produïts més de 400 espectacles propis. La perseverança i la dedicació ha comportat, entre molts altres distincions, que tingui la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts i dos Premis Max al Millor Empresari Teatral. Entre les necessitatives que cal destacar darreres, el Congrés Internacional d'Espectadors de Teatre que posa al públic allò que dona sentit a tota l'activitat cultural i al centre de la seva lògica ciutadana.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor López, Barcelona en Comú.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Votem el reconeixement a tres figures que simbolitzen la força de la cultura viva de Barcelona i especialment de les arts escèniques. Un reconeixement necessari en un moment en què la societat es respira cert pessimisme, on sembla que s'han perdut els ideals i la possibilitat de futurs millors, I justament per això cal reivindicar les arts escèniques com a espai de llibertat radical on podem imaginar altres mons possibles i on el que encara no existeix pot començar a fer-se realitat. La cultura no és només entreteniment, és una eina política en el sentit més ampli i noble del terme. Ens ajuda a pensar, a sentir, a imaginar i a actuar. Aquestes tres medalles que avui proposem reflecteixen tres maneres complementàries de fer possible aquesta potència transformadora. Reconeixem en primer lloc Marcos Mourau, creador de la Veronal, que ha portat des de Barcelona una mirada radicalment innovadora, transdisciplinar i profundament contemporània als escenaris d'arreu del món. Morau és experimentació, és risc, és la prova d'acladància al moviment, ens connecta amb allò més essencial. Reconeixem també Daniel Martínez, del grup Focus, que representa una altra cara igualment essencial de les arts escèniques, la que contribueix en condicions materials, infraestructures i circuits, perquè la creació arriba al públic. Sense aquests espais per somiar, sense aquests escenaris oberts, la cultura no pot florir igual. Martínez ha contribuït i continua fent-ho a garantir que Barcelona sigui una ciutat que exhibeix, que acull i que genera comunitat al voltant del teatre. I, finalment, reconeixem a Carme Lías, una actriu immensament estimada i admirada, que ha convertit el seu compromís amb la cultura en un compromís també vital amb la societat, la seva manera d'afrontar La malaltia de trencar el tabú i de posar paraules i mirada allà on costa mirar és un acte de generositat i de valentia que transcendeix l'escena. La Carme ens recorda. que l'art també és cura, que també és veritat i és memòria compartida. Tres trajectòries molt diferents, en moments vitals també diferents, però que conjuntament expliquen la vitalitat cultural d'aquesta ciutat. Barcelona és això, és innovació, és experimentació, és qualitat i també humanitat i compromís social. amb la capacitat de transformar el sentit col·lectiu. Per tot plegat, des de Barcelona en Comú, expressem el nostre vot favorable a l'otorgament d'aquestes tres medalles, perquè reconeixer-los és també defensar la cultura com un espai de possibilitat, com un terreny des d'on seguir imaginant i construint futurs més justos, més diversos i més vius per a tothom. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sorinyac, d'Esquerra Republicana.

Moltes gràcies president, molt bon dia. Barcelona ha estat testimoni d'una efervescència cultural extraordinària al llarg de les últimes dècades. Gràcies al compromís, al talent, la visió de persones que han contribuït de manera decisiva a enfortir les arts escèniques i la creació contemporània del país. Carme Lías, Daniel Martínez de Obregón i Marcos Morau no només significa valorar les seves aportacions individuals sinó que el que estem fent avui també és celebrar aquest univers cultural que ha sabut reinventar-se, que ha sabut convertir-se en un motor creatiu de la ciutat i del país sencer. Em repetiré dient que Carme Alías és una persona inseparable de la història recent del nostre cinema, del nostre teatre, Elias ha sabut transitar amb elegància, i remarco l'elegància com un gran valor precisament de Carme Elias, entre diversos registres i disciplines, una actriu imprescindible, tant per la versatilitat que ha pogut oferir-nos com aquesta profunditat interpretativa. I la valentia, la valentia d'encarar-se i d'enfrontar-se a una malaltia com l'Alzheimer, cosa que també ha conmogut el país sencer quan precisament ens ho ha explicat des de la humanitat i des del coratge. Daniel Martínez de Obregón ens ha fet accessible al teatre sense renunciar a l'ambició artística, preservant la presència del català a les programacions i situant les arts escèniques catalanes al mapa internacional. És difícil pensar en l'escena barcelonina sense pensar precisament en el que ha significat el grup Focus. Marcos Morau, una persona que revoluciona el llenguatge de la dansa contemporània amb un univers irresistiblement singulars, un dels creadors més influents d'una generació, una generació que exemplifica la capacitat de Barcelona per generar aquest talent que bàsicament el que fa és traspassar i transcendir aquestes fronteres. Per tant, tres dimensions essencials de la cultura catalana contemporània, tres vides dedicades plenament a la cultura i també tres mirades que han contribuït a fer del nostre paisatge cultural un espai més ric, més valent, més transformador i, evidentment, més inspirador. Per tant, el nostre vot és favorable.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí, grup popular.

Gràcies, alcalde. Avui el ple de l'Ajuntament té l'oportunitat d'honorar tres persones, tres trajectòries que de disciplines molt diferents representen una mateixa idea, que la cultura és la base i el fonament de la nostra ciutat. Tres vides que han crescut i han treballat al costat de Barcelona des d'una manera o altra, han contribuït a fer-la més sensible, més creativa i més oberta. La primera és la Carmen Elias, una actriu que va començar en un petit teatre del Clot i que ha acabat emocionant a públics d'arreu del món. En els seus personatges, generacions de barcelonins han reconegut una manera de mirar, de sentir i d'explicar-nos. I tant mateix, si alguna cosa la defineix, no és només la seva maestria artística, sinó el seu coratge. Quan va fer públic que patia Alzheimer, ho va fer amb una honestetat profunda, convertint una experiència difícil, molt difícil, en veu, valentia i dignitat compartida. En paral·lel, un altre barceloní anava construint una part essencial de la nostra vida teatral, Daniel Martínez de Obregón. Parlar de focus és parlar de Barcelona, perquè ha fet molt més que a funció. Ha creat espais de trobada, ha generat comunitat i ha contribuït a fer cultura de ciutat. S'explica que una nit d'estrena complicada va dir al seu equip, el teatre és persistir quan la resta dubta. Aquesta idea resumeix el seu llegat, convicció, excel·lència i compromís. Gràcies a Daniel Martínez, Barcelona ha pogut mantenir viu un ecosistema teatral que combina tradició, innovació i oportunitats per a noves generacions. I mentre tot això passava a una nova manera d'entendre el moviment i l'escena brullava des d'un altre racó de la nostra ciutat. Marcos Morau, fundador de la Veronal, ha portat la dansa espanyola als principals escenaris del món, amb un llenguatge propi i profundament contemporani. Una vegada un tècnic li va preguntar com volia una escena de llum, i ell va respondre, fes-la com si un record, encara que no ha passat. Poètic, visionari, atrevit, així és Morau. Un creador total, capaç d'unir arts visuals, teatre, filosofia i dansa. Amb ell, la nostra ciutat també forma part internacional de la dansa contemporària. Carme Elias, Daniel Martínez i Marcos Morau són de generacions diferents, mirades diferents, però comparteixen un mateix fill. Han fet de la cultura un acte d'amor a Barcelona. En nom de grup municipal del Partit Popular, el nostre agraïment i la nostra felicitació per a tots ells. Enhorabona.

Moltes gràcies, regidor d'Europolido, Vox. Moltes gràcies, alcalde. Sense cap mena de dubte, Carme Elias ha tingut una gran trajectòria professional durant tota la seva carrera. Va ser Goya com a millor actriu per la pel·lícula Camino el 2008 i medallador al mèrit de les Belles Arts el 2022, entre d'altres nominacions i premis al seu sector. Tot i que discrepent sobre algunes de les seves declaracions, en especial a favor d'eutanàsia, no estem aquí per centrar la seva vida personal, sinó la seva trajectòria política i és per això que que com aquesta és indiscutible, votarem, òbviament, a favor. En relació amb la medalla Daniel Martínez d'Obregón, el nostre vot serà en contra. Aquí ens hem de centrar en les vinculacions de l'empresa de la que és president fundador, Focus. Focus ja rep subvencions de l'ICUP i altres administracions públiques. A més a més, és l'encarregada de dur a terme una gran quantitat de contractes públics. Creiem que treballar de forma tan constant amb l'administració ja és un premi per a aquesta empresa. D'altra banda, no ens sembla gaire elegant que se li atorgui una medalla al mèrit cultural al seu fundador quan el regidor de cultura d'aquest Ajuntament va treballar durant molts anys a focus. En definitiva, creiem que concedir una medalla al medi cultural al president de l'empresa on ha treballat tants anys el regidor de cultura tractant-se, a més a més, d'una empresa que pràcticament està a sou de l'Ajuntament no ho veiem gaire pulcran i ètic. I per això votarem en contra. I per últim, en el cas de la medalla Marcos Morau, votarem, òbviament, a favor per la seva trajectòria en el món de l'art i la dansa i perquè fem de la ciutat de Barcelona una ciutat més gran i li donem la nova dona.

Gràcies. per ressaltar que aquest atorgament de la medalla d'or al mèrit cultural es fa per una amplíssima majoria dels grups i que són reconeixements que posen en valor el compromís cívic i la capacitat de generar transformació i inspiració a la societat barcelonina a través de la cultura. En primer lloc, la figura de la Carmelies, que representa en plenitud els valors d'aquesta medalla, perquè la seva trajectòria professional, el seu compromís amb la vida cultural i la seva lluita també contra l'Alzheimer són un exemple a seguir. També és el cas del coreógraf valencià Marcos Morau. El reconeixement posa en valor la seva trajectòria i la capacitat de generar transformació, inspiració i projecció internacional des de l'excel·lència creativa a les arts escèniques. I, finalment, la medalla de l'empresari cultural i productor teatral Daniel Martínez, que és un autèntic militant de la cultura i de la nostra ciutat, tota una vida dedicada a l'art, la cultura, i sense el qual, i la seva empresa, efectivament, no s'entendria l'èxit que avui també té la ciutat de Barcelona pel que fa a les arts escèniques, creant una autèntica indústria teatral que ha donat la possibilitat, a través de teatres com el Romea, el Goya, l'Avia Roel o el Condal, doncs aquesta emergència i aquesta fortalesa del teatre català i del teatre barceloní. Per tant, enhorabona als tres per aquests merescuts reconeixements i, sobretot, gràcies per contribuir a fer realitat la millor Barcelona cultural. I passaríem... Secretari?

Sí, el punt 8, otorgar la dada d'allà d'or del Mèril Cultural al senyor Carmel Lías s'aprovaria per unanimitat El punt 9, que otorgar la medalla d'hora al mèrit cultural al senyor Daniel Martínez s'aprovaria amb el vot favorable de tots els grups tret al vot contrari de Vox. I el punt 10, que otorgar la medalla d'hora al mèrit cultural al senyor Marcos Mora Oreña s'aprovaria amb el vot favorable de tots els grups.

Moltes gràcies. Doncs ara passaríem al punt 11, que és per atorgar la distinció a les entitats centenàries de l'any 2025. Té la paraula el regidor Rius.

Moltes gràcies, alcalde. Aquestes medalles constaten la fortalesa de la ciutat. Les nostres entitats centenàries són la força de Barcelona. De fet, l'articulen des de fa molts anys, des de fa molts segles. El gremi del Vidreplà, el Col·legi de l'Art Major de la Seda de Barcelona... o el Col·legi de Veterinaris, la Federació Catalana de Futbol, l'Escola Prat o la Baixeres, una coral com la Recreativa, les Flors de Maig, el Cerca Filatèlic i Numismàtic, l'Institució Catalana d'Història Natural o els propis. Però aquestes entitats s'han de cuidar des de l'administració, alcalde, i hi ha un cas que volem destacar. Celebrem i molt que el Centre Cultural els propis rebi el reconeixement com a entitat centenària. A més, ens omple d'orgull perquè és la primera entitat centenària del districte de Nou Barris i gràcies a ells i també a altres entitats podem dir que a Nou Barris celebrem la cultura catalana, defensem la llengua i promovem la vida associativa a la nostra ciutat. I celebrem també i especialment aquesta setmana que ha fet 50 anys de la mort del dictador, la seva persistència durant 100 anys en la defensa de la cultura i les llibertats de Catalunya. Ara bé, també hem de dir que és una entitat que està passant per moments difícils, especialment pel problema que pateix amb la seva seu una situació que tots coneixem. Per això m'ho ha agradat agrair la iniciativa d'atorgar aquesta distinció a una entitat del districte que promou, com dèiem, la cultura catalana. Entenem que aquest reconeixement hauria de comportar també conseqüències que afavorissin que el centre cultural els propis pugui disposar d'un espai adequat que li permeti continuar fent cultura i celebrar-ne 100 anys més, i no només a ells, sinó a totes les entitats que han construït la ciutat.

Moltes felicitats de nou a totes les entitats centenàries i moltes gràcies. Ah, vale, vale.

Gràcies, alcalde. Efectivament, la distinció de les entitats centenàries posa en valor la trajectòria d'aquelles institucions que al llarg de més d'un segle han servit a la ciutat amb constància, amb vocació, amb estima. Aquestes entitats representen la nostra memòria com a ciutat, són l'expressió viva del nostre teixit social i cultural i de la capacitat de la ciutadania per organitzar-se, per crear, per transformar. Cadascuna d'aquestes entitats representa la perseverança, la solidaritat, el compromís cívic que han fet de Barcelona justament la ciutat plural, dinàmica i amb aquest fort sentiment de pertinença que és avui. Reconeixent-les, no només honorem el passat, també projectem un missatge al futur, un missatge d'educació i cultura amb la distinció a l'agrupació coral recreativa Les Flors de Maig, a l'Escola Baixeres o al Centre Cultural els propis, o a la Fundació Privada Prat, Un missatge també de suport a la ciència, amb la distinció a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, al Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona o a la Institució Catalana d'Història Natural. I també un missatge de suport a l'esport, amb la distinció a la Federació Catalana de Futbol. Amb aquesta distinció, les entitats centenàries renovem el nostre compromís com a ciutat per preservar i promoure el llegat històric i humà de les entitats i institucions que han contribuït al llarg de dècades i dècades a fer de Barcelona una ciutat més culta, més justa i més cohesionada. Gràcies i moltes felicitats.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Recio.

Gràcies, alcalde. Bon dia. Efectivament, aquest és un premi del 2022, un reconeixement que crec que fa justícia a moltes entitats, moltes associacions, moltes organitzacions que han construït ciutat al llarg dels anys i que encara perduren, que no és fàcil si coneixem bé les dificultats que tenen moltes entitats per sobreviure en aquesta ciutat. Són 11 medalles de diferents entitats, científiques, gremials i professionals, esportives, de cultura popular i educatives, com per exemple l'Escola Baixeres a Ciutat Vella. La primera persona que me'n va parlar va ser la Marina Gasol, regidora d'Esquerra, i que forma part d'aquestes escoles històriques de la ciutat, que eren palaus del poble i que són precioses i que tant de bo siguessin capaços de continuar aquest llegat. No puc no mencionar després i deixi'm aturar-me un minut per parlar d'una que em fa especial il·lusió, d'una medalla del Centre Cultural als propis, al districte de Nou Barris, com bé deia el regidor Rius, la primera medalla històrica centenària que té el districte de Nou Barris, una entitat que neix de l'antiga associació de propietaris i contribuïntes que després van poder desenvolupar-se i ser associacions de veïns i que els propis es va saber resituar i encapçalar la defensa de la cultura catalana en un districte com a Nou Barris. Una entitat que ha perdurat, que avui dia ens proposa el major plec de les sardanes que hi ha a la ciutat, que ens convida cada 11 de setembre com un acte institucional o que ens porta la il·lusió dels Reis Mags cada any al districte de Nou Barris. Els propis, per als qui som de Nou Barris, és casa. Ha sigut un espai d'acollida per entitats, per molts partits, per molta gent que no tenia local, inclús no van dubtar posar-se al costat del centre islàmic quan hi havia un brot de racisme important al nostre districte. Per tot això, gràcies als propis per aquests cent anys i a seguir fent districte, Nou Barris i defensa de la cultura popular catalana.

Sí, gràcies. Sempre ho diem i ho defensem, que el teixit associatiu ha estat i és l'expressió més genuïna d'aquesta capacitat de la societat barcelonina d'organitzar-se i assolir fites en tots els àmbits. De fet, aquestes 11 entitats distingides d'enguany com a centenàries també representen tot aquest teixit associatiu que té la ciutat. Per tant, difícil repassar-les totes. però remarcar que n'hi ha algunes que tenen els seus orígens en èpoques molt llunyanes, fins i tot a finals de l'edat mitjana o a inici de l'edat moderna, quan encara Barcelona estava fins i tot en un recinte emmurellat, com el Gremi del Vidre, Pla i Tancaments de Catalunya o el Col·legi de l'Art Major de la Seda de Barcelona, institucions que realment han sabut preservar i renovar aquests oficis. Altres que van néixer en territoris que eren antics pobles, se n'ha parlat del centre cultural els propis, que tot i els problemes que tenen segueixen empenyent. o d'altres que són representació del cor de la ciutat. L'escola Baixeres la rebíem fa molt poc precisament aquí a l'Ajuntament, precisament amb la família de la Marina Gasol, perquè són entitats que realment si estan aquí i ho celebrem és per persones com per exemple la Marina que n'estava al darrere. I per tant són representació de canalitzar aquest desig de la ciutadania d'associar-se, de treballar plegats i són importants per l'antiguitat però bàsicament per l'impacte que poden tenir. I entitats, també ho recordo, que pateixen la burocràcia i que també pateixen el retard del suport econòmic de l'Ajuntament i que, per tant, són polítiques que hem de reorientar per tal de donar-hi suport. Acabar amb una salutació plena de reconeixement a totes les persones, com deia, que ja estan al darrere i que realment, a través de la dedicació i de la persistència, fan possible que aquestes entitats segueixin dècada rere dècada. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Verdera. Partit Popular.

Moltes gràcies, alcalde. Avui ens trobem per celebrar una fita molt especial, el centenari d'11 associacions i entitats que han format part de la nostra ciutat durant més de 100 anys, que no és poca cosa. Arribar als 100 anys no només significa haver aguantat el pas del temps, sinó haver-ho fet amb una feina constant, valiosa i pel bé comú. Aquestes entitats no són només testimoni de la història de la ciutat, són també protagonistes. Han viscut moments bons, altres no tan bons i han sabut adaptar-se a cada època, sempre aportant el seu granet de sorra per fer una ciutat molt millor. Aquesta distinció és una manera de donar les gràcies i reconèixer la feina de tantes persones que han estat capdavant d'aquestes organitzacions al llarg dels anys. membres, treballadors, voluntaris, tots han posat el seu treball i estima en mantenir vives aquestes entitats i fer-les créixer. Però aquest prèmit no només parla del que els ha fet fins ara, també vol ser un impuls per continuar endavant, mantenint l'esperit d'unió i treball en l'equip que sempre ha caracteritzat aquestes entitats. El futur serà també un repte, però segur que ho afrontaran amb la mateixa energia. Reconèixer aquestes entitats pot inspirar altres emprenedors a perseverar els seus projectes a llarg termini. És un estímul pel voluntariat, l'emprenedoria, el desig de construir. que contribueix de manera significativa al desenvolupament econòmic i social de la nostra ciutat. Aquest reconeixement és una manera de preservar el patrimoni històric, valorar l'impacte social i econòmic d'aquestes entitats i enfortir el teixit empresarial local. Aquestes entitats representen un vincle amb el passat i una font d'identitat i orgull per a la nostra ciutat. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos de Vox.

Gràcies, alcalde. Avui celebrem un acte que ens honra com a ciutat, reconeixement de les entitats centenàries, veritables pirals de la vida social, cultural i econòmica del nostre municipi. En un temps on tot sembla efímer, on les modes passen i les identitats s'esborren, representen exactament el contrari, arreglament, continuïtat i compromís amb el bé comú. Aquest premi no és només un homenatge a la seva història, sinó també al seu exemple. Un exemple de confiança, d'esforç i de servei a la comunitat. I permeti-m'ho dir amb tota claretat. Aquests valors són els que Vox defensa cada dia en aquesta institució. Les entitats que avui premien han estat i continuen sent part essencial del nostre teixit social i econòmic. Són la prova viva d'una ciutat cohesionada quan protegeix allò que li és propi. els seus comerços, els seus tallers, les seves associacions, les seves tradicions. I sí, aquest premi s'identifica plenament amb la idea de Vox de Comerç Local Sostenible, entès no com un eslògan, sinó com una realitat que es construeix donant suport a qui porta dècades generant ocupació, vida de barri i oportunitat per als veïns. Quan defensem el comerç de proximitat, defensem precisament això, que la riquesa es quedi a casar, que les botigues i entitats que han resistit crisis, canvis i dificultats, tinguin el reconeixement i el suport que es mereixen. Perquè sense ells la ciutat seria més pobra, més humana i menys nostra. Avui, per tant, celebrem la seva història, però també el seu futur. Que aquest premi serveixi per recordar a tothom que una ciutat que valora el que té és una ciutat que es respecta a si mateixa. Moltes felicitats a tots els guardenats Moltes gràcies per continuar fent gran la nostra ciutat.

Com a alcalde, dono també l'enhorabona a les 11 entitats i institucions que avui són reconegudes amb la distinció de centenàries, Acadèmia de les Ciències Mèdiques i de la Salut, Agrupació Coral Recreativa Les Flors de Maig, Centre Cultural als Propis, m'afegeixo, per cert, a les paraules del regidor Rius i de la regidora Recio pel que fa al suport que hem de donar a aquesta entitat centenària de Nou Barris personalment i particularment ho segueixo molt de prop per intentar que acabi bé, tot el que fa referència al seu local, el Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona, el Col·legi d'Art Major de la Seda de Barcelona, Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, l'Escola Baixeres, Federació Catalana de Futbol, Fundació Privada Prat, Gremi del Vidre, Pla i Tancaments de Catalunya i Institució Catalana d'Història Natural. Amb aquestes ja seran 150 les entitats reconegudes com a centenàries a la nostra ciutat, culturals, esportives, professionals, educatives i científiques que representen la diversitat, la riquesa, el potencial de la nostra ciutat i que també li donen identitat, li donen caràcter. No només perquè són part de la nostra història col·lectiva, sinó perquè són present, alguna deies molt present, i perquè, sens dubte, seran part del futur. Així que moltes gràcies i enhorabona en nom de la ciutat. Secretari.

El punt número 11, distinció a l'Institut Centenari, s'aprovaria per unanimitat.

Punt 17. Amb intervencions. Per aprovar definitivament el Pla Especial Integral de Millora Urbana per l'ajust dels sols d'equipaments dins dels jardins del doctor Pla i Armengol, amb posicionament en principi favorable de tots els grups, té la paraula la tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Aquest pla té com a objectiu rehabilitar les cotxeres que hi ha als jardins Doctor Plani i Armengol a Horta i Nardó perquè es converteixin en un equipament sociocultural polivalent, uns jardins que ocupen l'antiga finca del Mas Revellat, un conjunt patrimonial on més enllà del Mas, que ja està catalogat, també hi trobem edificacions anexes com les cotxeres i les cavallerisses. El planejament vigent, aprovat l'any 2003, preveia l'enderroc de les cotxeres per poder facilitar l'accessibilitat al parc. Tanmateix, des de l'any 2015, quan la finca va passar a ser de titularitat municipal, es va fer evident una demanda veïnal clara, recuperar... i preservar les cotxeres com a espai d'ús públic. Aquesta voluntat coincideix amb la posició del districte, que ha plantejat la rehabilitació de les cotxeres com a futur equipament sociocultural. El pla que avui aprovem requalifica el sol perquè passi d'espai lliure a sol d'equipaments, adequant-lo, per tant, al seu ús real. També reconeix, preserva i garanteix la titularitat pública de l'edifici existent i incorpora formalment les cotxeres al catàleg de patrimoni. El projecte arquitectònic vinculat al pla preveu que l'edifici de rehabilitat aculli espais pel teixit associatiu i de manera específica també l'emmagatzematge de figures de cultura popular del territori com gegants i capgrossos. En síntesi, per tant, el que plantegem és preservar un element històric, donar-li un ús comunitari i reforçar el caràcter públic de l'espai.

Moltes gràcies.

Sí, gràcies, Tirenta. Bé, en primer lloc m'agradaria agrair públicament la feina que l'any 2015 es va dur a terme des de l'Ajuntament i agrair la feina feta al tinent d'alcalde d'aleshores, al tinent d'alcalde Quim Forn i a la regidora del districte d'Horta Guinardó, la Francina Vila, per permetre que tot aquell espai passés a ser o passés a formar part de l'espai veïnal del barri i la feina que s'ha fet també pels successius governs de desenvolupar tot l'entorn, tot l'espai per poder guanyar espai públic pels veïns del Guinardó. En qualsevol cas, aquest és un procediment que segurament des d'un punt de vista tècnic o de plantejament és senzill però amb un altíssim impacte per les entitats de la cultura popular i particularment dels geganters del conjunt del districte, però particularment del barri del Guinardó, i per tant votarem a favor com ja vam fer a la comissió. Les entitats de cultura popular estan satisfetes, creiem que potser es podria haver desenvolupat aquesta darrera peça del planejament una mica abans, però en qualsevol cas celebrem que es desencai i per tant mantenim el nostre vot favorable.

Moltes gràcies per part de Barcelona en Comú. Regidor González, endavant.

Sí, nosaltres ja avanço també el vot favorable. Aquest és un procés que, com deia el regidor, ve de lluny, des de la feina del Tinent Forn i la regidora Vila, els enderrocs fets al mandat 15-19 i tot el procés participatiu que va acabar amb la consecució d'aquest preciós jardí i d'aquesta finca restaurada. Avui fem un pas més, jo ja vaig fer un comissió, però felicitar els equips que han trobat l'encaix per poder fer aquesta preservació. En volum de metres no és molt, però és imprescindible i és una molt bona solució. Sí que dic que crec que hauríem de tendir cap a una casa de la festa més àmplia, que no només la seu dels gegants i capriossos, hi ha moltes més mostres de cultura popular als 12 barris d'Horta i Nardó, i per tant, encoratjar-los a tenir una mirada àmplia i que aquí el districte pugui recollir el màxim de totes les necessitats de tots els barris.

Moltes gràcies per part d'Esquerra Republicana. La regida Baró, endavant.

Gràcies. Com no pot ser d'altra manera, nosaltres també votarem a favor d'aquest punt. Entenem que permetrà dur a terme allò que hem pactat en el marc de les negociacions del pressupost del 2025, que és la modificació del planejament per adaptar, com bé s'explicava, els nous usos culturals, la rehabilitació i la cessió de l'edifici anex a la masia dels jardins Pla i Armengol del barri del Guinardó a l'associació del barri del Guinardó-Xerrac, per tal que hi puguin guardar els gegants, els capgrossos, per començar. Una associació que treballa per la promoció de la cultura, de les tradicions, l'art i les festes populars del Guinardó i que té com a objectiu promoure precisament activitats encaminades a vetllar per la conservació, la difusió de les tradicions catalanes mitjançant l'assessorament i l'organització d'esdeveniment. Per tant, a favor.

Moltes gràcies per part del Partit Popular. La regidora d'Evesa, endavant.

Gràcies, Tinenta. Bé, ja van dir a la Comissió d'Urbanisme. que entenem que aquest pla protegeix i revaloritza un espai emblemàtic com són els jardins del doctor Plaier Mangol. La combinació de preservació de patrimoni amb la millora dels usos públics i la gestió dels equipaments del recinte és correcta i exemplifica com la cura del patrimoni pot compatibilitzar-se amb una gestió urbana eficient i amb una qualitat dels espais destinats a la ciutadania i per això mantenim aquest vot a favor.

Gràcies. I per part del Vox, el regidor Senderos, endavant.

Gracias. Este cambio permitirá conservar un pequeño espacio que es interesante para el distrito y a la vez de dotarlo de un uso que nos parece perfectamente correcto a favor de nuestras culturas y de nuestras tradiciones. Por lo tanto, votamos a favor. Gracias.

Moltes gràcies, secretari.

Molt bé. Doncs anem a la següent proposició, que és del grup municipal d'Esquerra Republicana, transaccionat pel que veig, i té la paraula la regidora alemany.

Ahir es va commemorar el 50è aniversari de la mort al llit del general Francisco Franco. I per què parlem avui d'això? Doncs no pas per gust, sinó perquè no tenim cap altre remei. La democràcia va arribar lligada també a una mena de pacte de silenci, a la impunitat dels responsables del règim. i el manteniment de massa estructures de poder que encara condicionen la nostra vida pública. Ha passat mig segle, però bona part de les víctimes de la repressió franquista i les seves famílies esperen reparació. Elles són el testimoni que el franquisme encara no ha desaparegut del tot, i d'això parlem avui. Al Valle de los Caídos, avui Valle de Cuelgamuros, s'hi van enterrar més de 33.000 cossos procedents de diferents indrets de l'Estat. 6.000 eren catalans, molts dels quals afusellats republicans, sense el consentiment de les seves famílies. Recentment, de fet, s'ha publicat un mapa interactiu que demostra que tots vivim a menys de 50 km de les fosses comunes clandestines del franquisme. Les fosses dels vencedors es van exhumar l'endemà de la guerra. Però les de les víctimes del franquisme encara avui resten pendents i es calcula que encara queden uns 11.000 escalets per recuperar. Hi ha molts exemples, tristament, d'injustícia a la memòria del nostre país. Vam haver d'esperar l'any 2023 per conèixer la vida del mestre que va prometre el marc La història de l'Antoni Benaiges, de Montroig del Camp i la seva neta. Un home republicà, un professor que va ser assassinat per ensenyar, per educar, per fer allò tan valuós i tan preciós que fem els que tenim la sort d'haver estat mestres. Segur que coneixen la pel·lícula. Per cert, una dada, el Partit Popular i Vox van cancel·lar la representació de l'obra de teatre que s'havia de fer al poble de Burgos, on Benaiges feia classe. Perquè el franquisme no va morir del tot. I per això n'hem de parlar. Perquè cal continuar reparant les seves víctimes i honorar-ne la memòria. Més exemples. Què era, durant la dictadura feixista, la seu del govern de la Comunitat Autònoma de Madrid, del PP de Lluso? Un centre de tortures. Això seria impossible d'imaginar en qualsevol país europeu normal. A Espanya no, és normal. I sorpresa, el Partit Popular d'Ayuso es nega a declarar-lo lloc de memòria i ho ha recorregut a la justícia, de fet, per oposar-s'hi. Perquè es resisteix amb dents i ungles a col·locar-hi una simple placa de memòria. En els debats complexos, de vegades és complicat trobar la posició justa que toca. En aquest és molt fàcil. Avui hem de fer el contrari del que farien el PP de Ayuso i Vox. Encara més exemples propers, via la Ietana. Algú pot imaginar-se una situació semblant a França o Alemanya? Algú imagina la policia democràtica francesa treballant per protegir els drets dels ciutadans en una comissaria que hagués estat utilitzada per deportar infants jueus o torturar resistents? Ningú imaginaria la policia democràtica alemanya operant a les antigues oficines de la Gestapo. És un despropòsit democràtic absolut. Ningú té cap dubte que l'edifici de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya és el símbol de la repressió franquista a Barcelona. Des de fa dècades existeix un ampli consens en la societat catalana a favor de transformar-lo en un centre de memòria i documentació sobre la repressió franquista i la lluita per les llibertats democràtiques. De la mateixa manera que la presó de les dones, de les dones, les grans oblidades, de la Trinitat, demanen que sigui declarada com a bé cultural d'interès nacional. Això és el que demanen tres entitats vinculades a la memòria històrica de la ciutat i a la vida veïnal dels barris del districte de Sant Andreu. Si Barcelona o Catalunya, alguna força democràtica i progressista, té un posicionament que s'assembla gaire a memòria democràtica, el PP de Lluso o Vox s'ho ha de fer mirar, perquè no estem parlant de declarar llocs de memòria molt fluixet per no molestar ningú. Una cosa simbòlica sense més conseqüència. No estem parlant d'això quan a diari els hereus del franquisme recorden i reivindiquen el llegat de la dictadura. És simplement una qüestió de coratge i de compromís. Perquè el veritable compromís i coratge no és quan ens enfrontem a un espantall o a un fantasma dèbil. El veritable coratge democràtic i progressista es demostra quan el monstre et desafia amb força. I avui el monstre del franquisme ens desafia amb força. I aquest és el coratge que hem de tenir molts catalans i catalanes, molts dels partits polítics que som aquí, considerats d'esquerres, a favor de la democràcia, perquè vam veure com molts militants dels nostres partits eren afusellats durant la dictadura. Aquest és el coratge que necessitem, els que van tenir molts dels nostres afiliats. Avui és un bon dia per un compromís ampli, I això és el que demano al Partit Socialista avui. Un compromís ampli de reparació de les víctimes del franquisme. Avui és quan toca estar a l'altura que Barcelona es declari ciutat lliure de la impunitat franquista. El debat no és entre oblidar o fer memòria. El debat és entre o no fer justícia o fer justícia amb la memòria. Perquè la igualtat, la democràcia i la justícia no és una imposició, és un deure.

Té la paraula el regidor Rodríguez de Junts.

Sí, gràcies, president. Aquesta setmana hem viscut, com es deia, un moment carregat de simbolisme, que és el cinquantè aniversari de la mort del dictador, de Francisco Franco, un moment que ens recorda la importància de la memòria, de la justícia i de la reparació, per no oblidar mai els greuges comesos durant aquell règim. La nostra ciutat, el nostre país, van patir de manera directa una de les pitjors parts de la repressió, i tenen encara, tenim un deure moral amb les víctimes i amb les seves famílies, i amb les generacions futures també, que és el de defensar la memòria democràtica i impulsar mesures concretes per reparar les injustícies històriques. Per això, evidentment, el nostre grup votarà a favor d'aquesta proposició, perquè, com deien, creiem que reforça aquests principis de justícia, memòria i reparació, Parlem de la Via Laietana, que s'ha de convertir a la prefectura per compartir-la amb un centre de memòria democràtica. Parlem del retorn de la documentació de l'Ajuntament de Barcelona, que encara està als arxius de Salamanca, del lliurament de certificats d'anul·litat a les persones jutjades pel règim, de la rehabilitació dels treballadors municipals, que van ser represaliats, de declarar la presó de dones de Trinitat Vella com a un bé d'interès nacional, d'assessorar legalment els barcelonins que tenen familiars enterrats a Quelgamuros i també parlem de la proposta que el nostre grup va proposar i volem agradir la transacció d'Esquerra Republicana també d'incloure la restauració dels béns i els drets incautats pel franquisme a persones i entitats com els ataneus de cultura popular. Per tot això, per això que dèiem, perquè creiem que en un moment com aquest cal reforçar els principis de justícia, reparació i memòria, doncs hi votarem a favor.

Molt bé, regidor Rabassa, persona en comú.

Bon dia. Nosaltres també votarem a favor d'aquesta proposició d'Esquerra Republicana. 50 anys després són temes pendents que l'Ajuntament, Diputacions, Estat i Generalitat han d'entomar seriosament. Ara mateix tenim una llei de memòria democràtica estatal que ho permet i en tramit una de catalana que ho acompanya prou bé. Per tant, és voluntat política que es facin tots aquests punts que ens presenta avui Esquerra Republicana. Però el dret a la memòria va molt més enllà d'aquesta proposició que ens fa Esquerra Republicana i d'aquests punts concrets, i es completa, creiem, amb la declaració institucional que presentarem i que llegirem al final d'aquest plenari, i que no està assignada per Partit Popular i Vox. Una declaració per formalitzar, per enfasitzar, per fer públic el compromís institucional d'aquest Ajuntament, més enllà del govern de torn, amb les entitats de memòria, les persones represaliades i el dret a la memòria contraposat al deure. La memòria, considerem, és un dret ciutadà, col·lectiu, i la reparació de les persones represaliades i els col·lectius represaliats són un dret ciutadà, com comentava, de defensem una memòria antifeixista, feminista, internacionalista, catalanista, que incorpora la diversitat de la nostra ciutat fent esment també al poble gitano i en perspectiva de gènere. Ara bé, una declaració institucional que ha estat acordada amb les entitats de memòria, de la ciutat, aplegades en bona part en l'ataneu de memòria popular i que no han volgut venir a fer-se la fotografia precisament perquè no volen fer-se fotografies amb el govern que no està tirant endavant polítiques efectives i reals de memòria i pel maig preu al que la sotmet. Exactament igual com les entitats de barri on no es convoquen les taules de memòria i on es desatenen les necessitats d'aquestes entitats. Per tant, votar a favor o abstenir-se amb proposicions o signar declaracions institucionals, s'ha de, d'alguna manera, visibilitzar després fent polítiques reals i concretes.

Miri, des del Partit Popular condemnem la dictadura i celebrem la democràcia i fins aquí és el màxim que podem arribar a un acord. Comentava abans el regidor Castellana que mirar enrere no porta enlloc i aquesta proposició que vostès presenten és el que fa, mirar enrere. Només no busca ni cohesió ni convivència ni una gestió eficaç de les administracions. Pretenen només reobrir ferides, instrumentalitzar el passat i ara utilitzar aquesta data per atacar novament com a excusa, perquè en realitat és el que ens interessa, a la Policia Nacional, amb la intenció de convertir la prefectura de la Via Lalletana en un centre de memòria que no respon a cap necessitat real de la ciutat. Demana trobar el punt just, però resulta que es passen molt de llarg. Pretendre expulsar la Policia Nacional d'un edifici que és operatiu i estratègic respon només a la voluntat de continuar assenyalant i menyspreant un cos policial que alguns mai no han acceptat. Volem recordar que la reconciliació entre espanyols ja es va produir fa dècades amb la transició, la Constitució i el consens democràtic que alguns ara s'entesten en qüestionar constantment. Tornar a utilitzar el franquisme o la llengua com una eina de confrontació és irresponsable. Necessitem unir, no dividir. La reclamació de documentació històrica i certificats, a més, és competència del govern d'Espanya i dels seus marcs legals, no d'aquest plenari. Convertir l'Ajuntament en una alta veu de reivindicacions estatals idealitzades és simplement utilitzar la institució per uns interessos que només els interessen a vostès, però no a la ciutadania. Convertir la ciutat en un espai permanent de revisió del passat, què ens aporta? Cap solució a les necessitats actuals de Barcelona, que són seguretat, habitatge, ocupació i una gestió econòmica que s'orienti al futur, no al passat. Esquerra, en impulsar aquesta iniciativa, sembla incapaç de mirar endavant. La memòria històrica és utilitzada com a coartada per evitar abordar els problemes reals de la ciutat. És una proposició creada expressament per polemitzar, però si volen recordar totes les víctimes, recordin també a les de la xeca que l'esquerra republicana tenia al carrer Carolinas.

Gràcies.

Gracias. Desde Vox manifestamos nuestro rechazo frontal a esta proposición de Esquerra. No pretende preservar la memoria ni favorecer la convivencia, sino abrir heridas, reescribir la historia y utilizar el pasado como arma política. Señalan el traslado de la Jefatura Superior de Policía para convertir el edificio en un centro de memoria democrática. Recordemos que este mismo edificio también fue utilizado por la Generalitat durante la Guerra Civil como centro de detención y tortura. No buscan la verdad histórica, sino avanzar en la expulsión de las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado en Cataluña. De la restitución de bienes confiscados no explican cómo lo proponen ni cómo ejecutarlo, ni si incluirán restituciones patrimoniales e indemnizaciones a los expoliados efectuados durante la República. Proponen la restitución de la documentación municipal que se encuentra en Salamanca con la seguridad de que eso vulnerará al principio de unidad e integridad de los archivos perjudica la labor de los investigadores y aumenta el riesgo de pérdida o destrucción de documentos. Respecto a la entrega del certificado de nulidad de sentencias, Esquerra pretende rehabilitar a personas condenadas durante el franquismo sin distinguir entre víctimas reales y quienes cometieron delitos graves. Curiosamente, no pide lo mismo para quienes fueron injustamente condenados en Cataluña durante la Guerra Civil. También plantean la rehabilitación de trabajadores municipales represaliados. Cada caso debería estudiarse individualmente. Algunos casos tal vez tenían una clara justificación. La prisión de mujeres de la Trinidad no reúne el valor necesario para ser declarada bien cultural, pero se sorprende que no mencionen la prisión de mujeres de las CORS, creada por la Generalitat de 1937 para encarcelar a religiosas y mujeres de derechas o del PUM. Finalmente, sobre el Valle de los Caídos se construyó precisamente para recordar a los muertos de ambos bandos e impulsar la reconciliación entre los españoles y la mayoría de sus constructores fueron presos comunes acogidos voluntariamente a la redención de penas por el trabajo. Sus propuestas son inviables. Identificar restos es prácticamente imposible. Muchos familiares a más se oponen. En resumen, fomentan la revancha, no la convivencia. Nosotros defendemos la reconciliación y no el odio. Por eso votamos en contra.

Gracias.

El Govern municipal manté un compromís fermo amb la memòria democràtica i amb les entitats que treballen per preservar-la. En aquest sentit, el suport a la declaració de l'edifici de via Laietana 43 com a lloc de memòria, compliment de la llei 20 barra 2022, s'ha expressat reiteradament tant en aquest plenari com en el marc del procediment públic engegat pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica per a la declaració de Via Laetana com a lloc de memòria, amb el qual l'Ajuntament ha presentat al·legacions defensant la necessitat que aquesta declaració comporti la declaració de l'edifici com a centre memorial. Igualment, reconeixem que la decisió final sobre l'ús de l'edifici no és competència municipal, però treballem per facilitar el consens interadministratiu necessari per fer possible la definició d'aquest espai de memòria. El govern comparteix l'objectiu de garantir la restitució dels documents confiscats pel règim franquista i que són propietat municipal. En aquest sentit, es revissen els casos concrets per identificar la documentació que pertany a l'Ajuntament i s'exploraran les vies específiques que permetin fer efectiva la recuperació en coordinació amb les administracions competents. Compartim plenament la necessitat que les declaracions de nul·litat de les sentències dictades pel règim franquista es materialitzin en certificats individuals com acte de reparació jurídica a les persones que van patir persecució i violència durant la Guerra Civil i la dictadura, així com a les seves famílies. Ja ens hem posicionat al costat de les famílies en diversos casos engegats i mantenim la disposició a facilitar, amb el marc de les nostres competències, que aquests processos es duguin a terme amb la màxima celeritat coordinant-nos amb el Ministeri competent per a l'emissió d'aquests certificats. Compartim la necessitat de rehabilitar els treballadors i treballadores municipals represaliats pel franquisme. Recordem que en aquest mateix ple, el 27 d'abril del 2018, es va aprovar l'anul·lació dels expedients de depuració franquista, que afectaven a 1.618 persones a la plantilla, incorporant una còpia de la resolució a cada expedient que hi ha a l'arxiu municipal. Acte que va suposar una reparació institucional i simbòlica amb la informació que es va enviar a les famílies, amb la publicació oficial i als canals municipals. Compartim també la necessitat de promoure en col·laboració amb totes aquelles administracions competents les iniciatives necessàries que contribueixin a reparar la vulneració de drets fonamentals associat al Valle de Cuelgamuros, compromís que s'emmarca amb les polítiques de memòria democràtica i amb la voluntat de cooperació que estem fent amb el Memorial Democràtic de la Generalitat i el Ministeri. Ara bé, ens demanen, sumada amb tota aquesta relació de coses que compartim, una que no podem compartir, en aquest mateix plenari vam explicar que no podíem fer-ho amb els termes i per això els hi plantejàvem una transacció. La declaració de la presó de dones de la Trinitat com a bé cultural d'interès nacional posaria directament en perill l'acord que es va fer amb la participació dels veïns perquè hi hagués habitatge. I aprofito, per aquesta raó ens abstindrem, únicament per aquesta raó, i aprofito per saludar l'Associació de Veïns de la Trinitat, que ha vingut també avui, que dona suport a aquesta iniciativa i que ens ha demanat explícitament que no hi hagués aquesta declaració com a vecin.

Molt bé, doncs ponència, 50 segons.

Bé, jo hi ha grups que sobre memòria democràtica ja no els busco i estic forçada a escoltar les veritats que diuen, però bé, al Partit Socialista sí, al Partit Socialista sí que els busquem, perquè no poden arribar, com tantes altres vegades, tard a les causes. Els he vist massa vegades fer-ho. i els demano que no ho facin amb això, amb la memòria democràtica i que ens estalviïn el temps. Nosaltres volem que molts barcelonins i barcelonines deixin d'esquivar Via Laietana i que passin per l'altra vorera per por, pel terror de les tortures que van patir. La ferida existeix, i m'adreço a la regidora del Partit Popular, la ferida existeix i el que demana és ser reparada i curada, no oblidada. Les ferides no es curen així. I també volem que la nostra ciutat tingui un lloc per la memòria completa, que és la de les dones. I no crec, sincerament, que aquest sigui el fet definitiu de la seva abstenció. Jo crec que al Partit Socialista li continua faltant compromís, coratge, i ara que el franquisme i que l'extrema dreta ens desafia amb força, la tabió i l'equidistància no és una opció.

Grup de Junts, un minut. 14 segons.

Sí, gràcies, president. Bé, jo crec, el nostre grup creu que sí que és pertinent. aquesta proposició, que sí que és pertinent parlar de tots els punts que aporten, perquè, com apuntava ara la regidora alemany, aquest moment no és un moment qualsevol. Fa 50 anys que va morir el dictador, però aquest 50 aniversari arriba amb el discurs de l'odi instal·lat a les institucions democràtiques, amb el discurs revisionista de la història instal·lat a les institucions democràtiques, amb un 13% dels joves d'entre 18 i 24 anys que consideren que una dictadura pot ser una bona alternativa a una democràcia, i crec que això ens obliga a tots i a totes a prendre consciència i a prendre consciència i fer aquesta memòria. No només del que va representar el franquisme, per explicar-ho, perquè hi ha gent que explica la seva versió que no és veritat, sinó de tot allò que hem aconseguit després. Ahir va fer 50 anys que va morir el dictador, però aquests dies fa 50 anys de moltes coses. Fa 50 anys del Front de Lliberament Gai de Catalunya, fa 50 anys de les associacions de veïns, avui a la dreta de l'Eixample, fa 50 anys del Congrés de Cultura Catalana, I per tant, fa 50 anys que aquesta societat avança i avança des de les lluites compartides en contra de tota aquesta gent que explica una història que no és la història del que va succeir de veritat. I per tant, la memòria, la justícia i la reparació són més necessàries que mai i per això reiterem el nostre vot favorable.

Molt bé.

Barcelona en Comú. La imatge que ens fem del nostre passat està en revisió contínua. Només faltaria. Tots revisem el passat. Tots tenim famílies que han viscut el que hagin viscut i, per tant, anem interpretant el passat de maneres diferents. I això és sa. Superem, per favor, el mite de la reconciliació perfecta. Necessitem reparació. Està clar i és evident. Es necessita reparació. Les morts, els crims que diuen alguns de la República van ser jutjats il·legalment, va morir molta gent, van assassinar a moltes persones i es van fer molts monuments que durant més de 40 anys van estar a la nostra via pública. El que s'està demanant aquesta proposició és que els altres morts, aquells a qui no se'ls reconeix i que encara moltes famílies no saben on són, tinguin aquest dret de justícia, veritat i reparació. la presó de les Corts, vagin, passegin, llegeixin, hi ha un monument que recorda la presó de les Corts i la jefatura de la Via Laietana, hi ha un faristol que explica com va funcionar durant la República. Els que voten en contra, per favor, llegeixin, revisitin el seu passat. I respecte al PSC, molt bones paraules, molt bon discurs, poca acció, poques accions, poca valentia en polítiques de memòria. Via Laietana completa i polítiques de memòria, efectives, reals, als barris, perquè tots tenim dret a la construcció de la imatge del nostre passat.

Bien, señores de Esquerra, si quieren hablar de memoria histórica, reconozcan la suya. No pueden dar reacciones mientras evitan asumir sus responsabilidades en algunos de los episodios más trágicos del siglo XX en Cataluña. El golpe de 1934 con sus muertos heridos, la participación en el Comité de Milicias Antifascistas, las patrullas de control, los tribunales populares y las checas que sembraron el terror entre miles de catalanes. Bajo el gobierno de Compañes, más de 8.300 personas fueron asesinadas funcionarios, obispos, sacerdotes o religiosos. Olvidan a sus propias víctimas. Viven tan asesinados por el pasado que se han olvidado de los problemas de la gente de hoy. Y por eso, en sus gobiernos y en los de sus socios, se han agigantado los problemas de vivienda, de educación, de sanidad o inseguridad. Regresen a la realidad o quédense en sus ensoñaciones y dejen de manipular a la gente y a la historia.

Secretari, en temps.

Molt bé, s'aprovaria la proposta amb el vot federal a Pasca Republicana, Junts per Barcelona i Barcelona en Comú, el vot en contra del Partit Popular i Vox i l'abstenció del Grup Socialista.

Molt bé, doncs passem ja als pregs i preguntes. El primer que formula el regidor Rodríguez, el regidor Escudé.

Gràcies, president. La setmana passada es va celebrar la Cursa de la Dona a la ciutat de Barcelona amb un èxit. de participants que celebrem, però lamentablement vam veure de nou com la presència del català en aquest esdeveniment, un esdeveniment en què l'Ajuntament hi posa diners, hi posa la imatge, hi posa la cara, doncs era molt residual. Els dorsals, les samarretes, estaven fetes predominant totalment en castellà, totes les samarretes, les bosses, només hi havia alguns dorsals en català, tot el material dels patrocinadors està fet en castellà, els missatges, els estants durant l'arribada sí que van tenir una lleugeríssima millora respecte a l'any passat i per tant avui presentem aquest prec perquè com deia l'any passat ja ens va passar el mateix, ens va dir que es faria el que fos possible per revertir aquesta situació, recordem que estem en un context d'emergència climàtica, recordem que no parem de parlar de lluvies de millones respecte a la situació del català, que signem els pactes nacionals per la llengua, etcètera, Però la veritat és que en les accions que impulsa aquest Ajuntament, en els papers, en tot allò que implica l'Ajuntament, en la vida diària i en la quotidianitat, més enllà de grans titulars i de fotos, no hi veiem canvis substancials. Què ha canviat de l'any passat respecte a aquest any en relació al tema de la cursa de la dona? Res, malauradament. I la nostra obligació creiem que és denunciar-ho i exigir, i per això ho fem. aquest prec, que aquesta situació es reverteixi l'any que ve.

Gràcies, alcalde. Bé, diverses coses, senyor Rodríguez. Primer es tracta, que vull aclarar diverses coses. Primer es tracta d'un esdeveniment esportiu de base estatal i no d'una cursa local on l'Ajuntament no pren part en la que és l'organització com a tal, com passa aquelles curses de titularitat municipal. Tot i això, i a diferència d'altres esdeveniments d'àmbit estatal o internacional que tenim el plaer de compartir en aquesta ciutat, aquí, en aquest, precisament, l'idioma emprat en la comunicació que s'ha realitzat arreu, menys amb la samarreta, per això també hi acceptarem el PREC, com a mínim és en català. De fet, des del 2005 fins a enguany, totes les edicions ha passat el mateix, perquè no es diu la cursa de la dona, es diu la cursa de la mujer arreu, igual que la tour, és la tour i no és el tour, o la liga professional de futbol, és la liga professional de futbol i no la lliga professional de futbol. Ens agradi més o menys. Tot i això, ja hem parlat, vam parlar amb l'organització i els hem demanat, evidentment, perquè jo crec que, a més, està bé, és un esdeveniment on han participat 36.000 dones, jo crec que s'ha de posar en valor, doncs que a la samarreta, que era l'únic element on només s'usava el castellà, també es pugui, l'any vinent ja, a la cursa, llegir cursa de la mujer, cursa de la dona. Així és que li acceptem el PREC.

Molt bé, doncs agrair l'acceptació del PREC. Jo crec que la samarreta, encara que es digui que sigui l'únic element, escolti, és que és l'element més visible. Llavors, hi ha elements que són especialment sensibles i que la imatge que llueixen les 36.000 corredores sigui aquesta, ja em permetrà, però a mi m'agradaria més que es fes en català tenint en compte que l'Ajuntament hi destina recursos. I vostè diu, és que és un esdeveniment estatal. Bé, Però així ja em començo a preocupar a l'avançada pel que pugui passar amb el tur i la presència del català amb el tur. És a dir, en el moment en què passa a Barcelona, l'Ajuntament, en aquest context d'emergència lingüística, hauria de prendre una responsabilitat. I li posaré un símil que no té res a veure amb això, però que crec que sí que és il·lustratiu. Tots recordaran la col·lèmica que hi va haver a l'hivern passat amb els concerts d'any nou del Teatre del Liceu, en què el Liceu va jugar als espais i va venir una orquestra que era absolutament desastrosa. i el Liceu va prendre accions perquè s'estava utilitzant el nom del Liceu. Doncs bé, en aquest cas s'utilitza el nom de Barcelona i creiem que això requereix una acció més decidida de l'Ajuntament. En tot cas, agraïm l'acceptació del PREC i esperem que l'any que ve ja tinguem tot el merchandising i tot plegat en català.

No, és que totes les comunicacions de la cursa, absolutament totes, inclús la presentació que vaig fer jo mateix, les hem fet amb català, els speakers, els cartells, els avisos, fins i tot a les porteries, la publicitat, absolutament tot, només queda el nom de la cursa, que és cursa de la mujer. Per l'any vinent... Aquest nom també tindrem a la samarreta, que és l'única cosa que falta, doncs la cursa de la dona. Traduir certes coses, jo que evidentment defensaré l'ús del català arreu, traduir certes coses podem arribar a un punt de ser provincians. Llavors també hem de saber fins on arribem. traduir noms. Vostè mateix ens deia fa un any, exactament, criticava el Poblenou Open Day perquè s'usava en anglès. I l'organització Poblenou Urban District usa aquest idioma des de l'inici. Fer certes traduccions, tot i que poden tenir certa lògica, ens portaria al problema en cinisme. Així és que jo crec que hem de buscar també l'equilibri.

Passem al següent prec que formula... que formula el regidor Martí l'alcalde.

Sí, gràcies, president. És un prec dirigit a vostè mateix i aquest prec respon a una idea molt simple, però molt absolutament essencial en democràcia, que és que en moments difícils la màxima autoritat d'una administració, d'un govern, en aquest cas l'administració municipal, pugui, com diem col·legialment donar la cara, pugui aparèixer de manera urgent, de manera immediata, a donar explicacions a la ciutadania, especialment a través dels seus escollits electes, per explicar una situació d'emergència. Hem viscut en aquesta ciutat els últims anys, per desgràcia, situacions complexes en les que no hi ha hagut, no hem tingut, el reglament orgànic municipal no ens ha donat suficient flexibilitat com perquè la primera autoritat municipal aparegui sense filtres, sense portaveus, sense rodes de premsa, diguem-ne... improvisades o sense altres situacions que no són de rebut i que hagi donat explicacions. Això no surt de qualsevol lloc sinó que té a veure amb un compromís molt clar que vam assumir i crec que vaig assumir jo personalment com a president del grup en el seu moment quan es va produir una comissió extraordinària per avaluar un fet molt desgraciat que va ser la mort d'una treballadora municipal o d'una persona de l'empresa de neteja que durant l'onada de calor va morir, en aquella comissió extraordinària jo mateix em vaig comprometre a demanar una modificació del ROMP que permetés que l'alcalde o alcaldessa a títol personal, a instàncies personals seves o a instàncies dels grups municipals pogués compareixer tant al plenari com a les comissions plenàries competents per donar aquestes explicacions que la ciutadania mereix sense aquests filtres que deia abans. Això és una qüestió molt puntual, d'un article puntual, però creiem que és una bona escletxa que ens ha de permetre aprofundir en aquesta major democràcia, en aquesta major participació, en aquesta major transparència que exigim no solament les electes, sinó la ciutadania en moments de gran crisi, en moments molt sensibles en els que es demana, s'exigeix els màxims responsables polítics que donin la cara davant la ciutadania. Moltes gràcies.

Regidor, com vostè sap perfectament, això que anomenem nosaltres amb la nostra terminologia ROM, que és el reglament pel qual ens autoorganitzem els regidors i les regidores, és una norma que ha de ser consensuada, que ha de ser debatuda internament i vostè convindrà a mi que la forma de plantejar una modificació del ROM no és fer un prec a l'alcalde i suposo que entendrà que li rebutgi justament per una qüestió de formes. El ROM s'ha d'aprovar per majoria absoluta, ha de formar part d'un consens més ampli, crec que és el que és convenient i jo no em tanco personalment a fer qualsevol mesura diguem-ne, de seguiment, de transparència, de donar explicacions, les que calguin, on calguin. Crec que aquest govern i aquest alcalde, quan hi ha hagut situacions d'emergència importants a la ciutat, hem reaccionat ràpid i en públic, sobretot adreçant-nos a la ciutadania, que són els que primer han de rebre informació, per exemple, en el cas de la pagada, vam ser de les primeres institucions que ho han sortit públicament a donar explicacions, però també li vull recordar que, per la informació que... que em fan arribar, va ser el setembre del 2023, que per indicació d'aquest govern es va presentar a la Junta de Portaveus una proposta per millorar el règim de compareixences al govern. I va ser rebutjada. Per tant, jo crec que si vostès volen plantejar una modificació del ROM d'aquestes característiques o altres, nosaltres estem absolutament disposats a parlar-ne, però on cal, o sigui, on correspon i com correspon.

Està breu perquè la qüestió procedimental és important, però no hauria d'escloure la possibilitat que l'acceptació del projecte permetés obrir el camí a una negociació política que permetés la modificació del ROM, en aquests exemples. I una altra de les raons per les que hem presentat també va ser aquest oferiment, perdó, a l'alcalde, a la Junta de Porta d'Eu, és clar, recordo perfectament, la tinent d'alcaldessa ho va plantejar, i jo no sé, vostè diu que es va rebutjar. Vam agafar el guà i vam dir, home, esperem que ja que hi ha una voluntat del govern, el govern l'executi aquesta voluntat. I hem passat molt temps i no s'ha executat. Per tant, lamentem aquest rebuig i intentarem portar a terme aquesta negociació política que permeti, finalment, això que demanem, que és el que interessa a la ciutadania. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Passem al següent pre que formula la regidora Sanz a l'alcalde.

Sí, moltes gràcies. Segur que a l'alcalde no se li han escapat les següents dades que els explicaré. Tres de cada quatre veïnes pensen que hem superat el nostre límit de turisme. Això són dades que publica el baròmetre municipal. El 60% dels turistes consideren que a Barcelona hi ha massa gent. Això també són dades del baròmetre de l'Observatori del Turisme, també de la ciutat. I aquest mes, finalment, hem conegut que Barcelona serà la ciutat més visitada del món el 2025. Per tant, que Barcelona està més massificada turísticament que en els darrers anys, no és una cosa que digui jo ni Barcelona en comú, és una cosa que ens diuen les dades, és una cosa que expressen les veïnes, és una cosa que senten els visitants que visiten la nostra ciutat i fins i tot que ho diuen vostès mateixos, el propi govern. Per això el nostre prec avui és molt clar. Ha arribat el moment de posar fi a la promoció turística amb diners públics, amb diners públics. Perquè a la ciutat no li cal més publicitat, el que li calen són més recursos a habitatge i a política social, perquè si som el destí més consolidat del món, som el destí que batrà els rècords més grans aquest 2025 de visites, encara en volem més. Encara en volem més. Perquè quan tu promociones la ciutat és que vols més, busques això. I som una ciutat i vostès són un govern, no són ni un grup d'hotelers ni són un toroperador. Per tant, Aquest és el prec que els hi fem.

Regidora, compartim que Barcelona ha arribat al seu límit pel que fa al nombre de turistes que pot acceptar. Que això impacta directament en qüestions com l'habitatge, l'espai públic o la convivència en la nostra ciutat. Com a alcalde he dit literalment, A la ciutat no hi cap ni un turista més. Són declaracions noves que pot trobar a les hemoroteques. Hem i estem fent un esforç de diversificació de l'economia de la ciutat per tenir espais, diguem-ne, fics a la ciutat on aterrin inversions de valor afegit, com pot ser el cas d'Estracénica, que donin alternatives econòmiques a la nostra ciutat. Hem defensat i estem desenvolupant passar del model de la promoció a la gestió, treballar per incidir en l'oferta i també en la demanda. Prioritzar la reducció de la pressió turística a l'espai públic. Reforçar les polítiques de control, d'inspecció, de preservació de l'espai públic per limitar o alimitar les externalitats. I li posaré altres exemples, que jo crec que coincidim plenament amb el sentit de les decisions. 1. Eliminar els pisos turístics del 2028. Cap ciutat del món ho ha fet. Dos, crear els espais de gestió de gran afluència, les EGAS, allà on tenim més concentració, com pot ser el Parkway. Ja hem adoptat postures i decisions, com la reducció del ticketing, per exemple, del Parkway, decisions que s'han votat en aquest mateix plenari i ajuntament. O una altra que vostès també comparteixen, que és la reducció de terminal de creuers. I ja que em dono noves dades, jo li dono una dada més. L'any 2019, no estava jo d'alcalde, teníem 16,6 milions de visitants, el 24, 15,5, un milió menys. I una altra dada, aquests titulars que a vegades corren per les xarxes de la ciutat més visitada del món, contrastim mínimament perquè és impossible que sigui així, perquè la ciutat de Nova York en té molts més, el doble, pràcticament, però és veritat, insisteixo, que compartim que hem arribat al límit i que hem de passar de les polítiques exclusivament de promoció a les de gestió.

Clar, fixi's que tot el que diu són parole, parole, parole, bones declaracions. Són declaracions, perquè de què serveix dir, senyor Collboni, no more Airbnb si després, per exemple, no posa multes a aquest paràsit que tenim a la nostra ciutat que fa pisos turístics il·legals als nostres barris? O de què serveix dir que cal intervenir al mercat, perquè ho diu, si després, per exemple, no prohibim el lloguer de temporada o les compres especulatives o estan perdonant multes de 3 milions d'euros als estafadors especuladors que no compleixen amb el 30% d'habitatge assequible? O de què serveix dir, per exemple, que no hi cap un turista més si segueixen fent promoció turística? Doncs ja li dic jo, no serveix de res. No serveix de res. Perquè el context és el que és. I avui Barcelona està més massificada que mai. I avui Barcelona té un problema en garantir el dret a l'habitatge pitjor que mai i que afecta més gent que mai. I això el que implica és que no podem seguir fent les mateixes polítiques. i hem de passar de les paraules als fets. I jo avui li demano això, alcalde, que sigui valent i que passi de les paraules als fets, no el 2028, avui.

Jo crec que amb els exemples que he posat de les decisions que hem pres queda més que palès i demostrat que estem actuant i prenent decisions. I pel que fa a la promoció jo li diré que la promoció és necessària per canviar el tipus de turisme que volem. per anar a buscar el turisme que volem, el de l'activitat econòmica i el cultural. I per això s'ha de fer un altre tipus d'activitat de promoció. I per cert, no són 20 milions, com vostè posa algunes informacions que visc que publicaven, i aquí no són 20 milions, són 10,7, dels quals 7,5 estan sufregats directament per la taxa turística. Per la qual cosa... li accepto parcialment el PREC o li rebutjo parcialment el PREC, perquè en el sentit estem d'acord, però amb això concret de la promoció no estem d'acord. Molt bé, doncs passem al punt que tots van seguits per l'alcalde. del regidor Castellana, l'alcalde.

Gràcies, alcalde. Bé, el sector pesquer desenvolupa una activitat essencial per al teixit econòmic, social i cultural dels països mediterranis. Però ens trobem que les actuals restriccions imposades per la Comissió Europea, també el relleu genacional i... I altres factors posen en perill la continuïtat d'un patrimoni viu que també forma part de la identitat de la nostra ciutat com a ciutat mediterrània que som. Com deia, les limitacions en dies han fet que es passi ara mateix a poder treballar 130 dies l'any, cosa que demostra i és evident que... fa inviable qualsevol activitat econòmica que només pugui desenvolupar-se durant menys o pràcticament un terç dels dies de tot l'any. A més, aquest fet es produeix en un moment en què les avaluacions científiques més recents constaten una recuperació significativa de diverses espècies en el nostre mar Mediterrani. I, de fet, també això conviu amb una altra qüestió que és ben clara, que és que el sector pesquer barceloní ha fet els deures i ha complert de manera rigorosa totes les mesures de sostenibilitat i reducció de l'esforç pesquer exigides per la Unió Europea. Sabem que haver-hi una trobada aquesta setmana de la tindent d'alcaldia Gil amb el sector de la pesca de la ciutat, però volem que vagin més enllà. Volem que vostè com a alcalde, com a primera autoritat d'aquesta ciutat, lideri i exerceixi el paper de líder d'aquesta ciutat i d'una ciutat líder en el mar Mediterrani per plantejar a les institucions europees que aquestes restriccions no poden ser, que no tenen una relació directa amb el que diu la ciència i en com està al nostre mar i que a més té un impacte per a l'activitat econòmica però també directament en la qualitat del producte que arriba a les nostres llars. No serveix de res parlar de sostenibilitat i omplir-nos la boca de producte a quilòmetre zero si no ho fem viable. Per tant, el que li demanem, i acabo amb això, és que vostè mateix personalment lideri aquesta reivindicació a les institucions europees i exerceixi el paper de lideratge que creiem que l'Ajuntament de Barcelona ha d'exercir en una qüestió tan important com aquesta.

Regidor, òbviament acceptem el PREC. Com a govern estem i estem al costat del sector pesquer de la nostra ciutat per tot el que representa i jo mateix com a alcalde he estat en contacte permanent amb l'armador major. el senyor Juárez durant aquests dies i, evidentment, com vostè ha mencionat, la tenente Gil s'ha reunit amb representants de la pròpia confraria per donar suport a les seves reivindicacions. Tinc molt present l'estat d'ànim dels pescadors en aquests moments. Sé que estan en un moment d'angoixa i d'una situació molt complicada i hem de mostrar la nostra solidaritat i la nostra empatia amb ells perquè han de saber, i ho saben, que aquest govern i aquest Ajuntament fan les seves reivindicacions i les seves reclamacions. Els nostres pescadors, que per cert són l'última part de l'activitat primària que té aquesta ciutat, els nostres pescadors, concretament els de la Barceloneta, tenen dret a poder treballar. Perquè això va vinculat a una activitat econòmica, a una activitat també gastronòmica i d'identitat de la ciutat, i evidentment de peix fresc, que és una de les coses que també caracteritzen els nostres mercats municipals. I per tant, tot això és el que defensem, defensant la pesca i, efectivament, li hem traslladat el recolzament al sector a través de les seves reivindicacions per tal de revisar aquesta normativa europea. I no només ens adreçarem a la Comissió Europea com vostè ens demana, i així ho farem, sinó que també ho traslladarem al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i Alimentació de la Generalitat i al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Que tothom sàpiga que l'Ajuntament està al costat dels seus pescadors.

Gràcies. L'agraeixo l'acceptació del PREC perquè a la primera part de la seva intervenció feia molt d'èmfasi en el recolzament al sector, que és essencial, és necessari i, evidentment, compartim des d'Esquerra Republicana, però el que és més important és que l'Ajuntament de Barcelona posi la seva força institucional, la seva capacitat de lideratge institucional per poder interlocutar amb els agents que realment prenen les decisions en aquest àmbit. Gràcies.

Moltes gràcies. Següent prec que formula el regidor Coronas a la tenenta Gil.

Sí, gràcies. Bé, senyora Gil, recordarà que el mes d'abril la Comissió d'Economia i Senda va aprovar per unanimitat una proposta del grup d'Esquerra en la qual instàvem el govern municipal a permetre l'adequació de les llicències d'activitat econòmica dels establiments de restauració emblemàtics i singulars de la ciutat de Barcelona amb l'objectiu de poder mantenir la seva essència i garantir la continuïtat i el relleu generacional. Des del grup d'Esquerra vam identificar uns quants d'aquests establiments de restauració emblemàtics i singulars, que pel seu caràcter històric no tenen adequada la seva llicència d'activitat econòmica vigent, vaig ja saber quina epígrafia hi havia en el moment en què la van sol·licitar, i entre d'altres és el cas de la pobilla del Teulat o del restaurant El Roure. Malauradament, constatem que tots aquells establiments que vam llistar i que vam posar com a exemple segueixen en la mateixa situació o en alguns casos fins i tot ens han informat que la situació és més greu ara perquè en alguns casos s'han incrementat les multes i els advertiments i concretament en el cas del restaurant El Robre s'ha arribat a emetre ja un avís d'accessament d'activitat perquè la cuina no s'ajusta a la normativa actual. Doncs miri, creiem que és imprescindible garantir per tots els mitjans la continuïtat d'aquests establiments que formen part del patrimoni material i immaterial de la ciutat de Barcelona i també garantir el seu relleu generacional. I per aquest motiu demanem al govern municipal que més enllà de les bones paraules que sempre les ha tingut passi a l'acció, que compleixi el mandat aprovat i que adopti les mesures necessàries per fer possible l'adequació de les llicències d'activitat econòmica dels establiments emblemàtics i singulars, com per exemple el del restaurant El Roure, que serveix menjars des de l'any 1889. Senyora Regil, el que El Roure ha resistit 138 anys, crec que val la pena que no li posi vostè el segell de tancament, perquè això seria dramàtic.

Doncs li avenço com vam fer amb la proposta del mes d'abril que li votarem a favor i acceptem el prec perquè és una preocupació que compartim i ho hem parlat en diferents ocasions. Estem treballant des de fa temps en urbanisme i en promoció econòmica per poder trobar solucions amb aquesta problemàtica, casos concrets, però sobretot en buscar un marc que ens ajudi a donar solució a diferents tipologies de problemàtiques similars que tenim a la ciutat. S'està fent acompanyament exhaustiu i anàlisi amb les propietats d'aquests establiments que vostè mencionava. En el cas del bar al roure de districte de Gràcia i de pobilla de Teulat, són situacions diferents perquè, com vostè sap, la pobilla està catalogada com a establiment històric amb valor patrimonial i el roure no, el qual no li resta cap apice de seu arrelament al barri, però sí que requereix de mesures diferents amb la normativa actual. Per tant, s'estan, com li deia, fent seguiments, les reunions amb alguns d'aquests En el cas del Rograsón de la setmana passada s'està treballant des del districte. Nosaltres estem intentant des de l'àmbit de ciutat donar una resposta que ajudi els diferents districtes i les llicències a solucionar aquest problema. Per tant, li acceptem el PREC. Crec que vostè també coneix la dificultat d'anar contra normatives que ens posen problemes, però crec que coincidim. que hem de trobar aquella fórmula que ens permeti no ser nosaltres i la burocràcia la que posa en perill precisament aquells negocis que volem protegir. Per tant, li acceptem el PREC i continuem treballant.