Administració Pública

Primer punt seria l'aprovació de l'acte de la sessió ordinària del 31 d'octubre, que donaríem per aprovada, si us sembla, i passaríem directament a les mesures de govern que exposa la tinenta

Correcte? Punt cinquè, Comissió d'Economia. Designar la senyora Nàdia Quevedo Muñoz, membre del Consell d'Administració de la Societat Barcelona Activa amb el posicionament favorable de tots els grups.

Per unanimitat. I passem al punt 12... per modificar l'aneix 2 de la RLT, amb posicionament favorable del PSC, abstenció de Junts, Barcelona en Comú, Òscar Republicana, Partit Popular i Vox Barcelona.

Correcte. Punt 13. Per designar el senyor Alfredo Palomera Zaidel, membre del Consell d'Administració de VIMSA, posicionament favorable de tots els grups.

Sis minuts per la ponent, tres minuts la resta de grups municipals. Té la paraula la regidora Sanz. Endavant.

Sí, moltes gràcies, molt bon dia a tothom. Penúltim plenari de la regidora que els parla i, per tant, segurament de les últimes propostes que defensaré en aquest plenari. Mirin, saben que el 2018 vam aprovar en aquest plenari, aprovàvem la mesura del 30%, una mesura de la qual hem parlat moltíssim. Tot i que es va aprovar el 2018, no va ser fins al 2021 que va ser quan es va començar a activar, gràcies precisament a l'amnistia que en aquell moment es va demanar per part del Partit Socialista i d'Esquerra Republicana, que van exigir que no s'apliqués, doncs, de forma immediata la qual cosa ha tingut conseqüències perquè hem perdut gairebé 500 habitatges protegits perquè va haver-hi moltíssima gent que va demanar tramitar llicències i que no havia de complir amb la mesura gràcies, com dic, a aquesta amnistia. Cal recordar que aquesta proposta va ser portada a debat i es va aprovar gràcies a les entitats en defensa el dret a l'habitatge de la nostra ciutat i del nostre país que van demanar que impulséssim allò que ja s'estava fent a ciutats com París o com Londres des de fa una dècada i que havia obtingut molt bons resultats quan impulsaven una mesura que era estructural i important. I gràcies a la seva empenta, per tant, vam poder fer realitat un acord ampli que va permetre tirar endavant aquesta proposta. En què consisteix? Jo crec que ho saben de sobres, però per si de cas, recordar-ho, en que 3 de cada 10 habitatges que es facin, per exemple, en tot el que és la ciutat construïda, en sol consolidat urbà, siguin assequibles. I com s'aconsegueix això? Doncs actuant no només en les noves construccions, sinó també en la gran rehabilitació, perquè la majoria dels nostres barris ja estan edificats i no s'enderroquen els edificis i es tornen a aixecar. El que es fa és rehabilitar-los. Per tant, la importància d'actuar en la ciutat construïda. I com aconseguim específicament que es compleixi i què és el que produeix a la ciutadania i als nostres veïns? Doncs un doble objectiu. Per començar, què és l'única mesura? És la mesura que desincentiva l'especulació. Ho diuen, de fet, tots els experts. No és rendible especular si has de destinar el 30% a preu assequible de les teves promocions en les que vols fer tot mercat lliure i normalment habitatge de luxe. I a més a més el que ens diuen també les dades dels experts és que avui a Barcelona més de 60.000 famílies llars que viuen als nostres barris en 4.000 edificis es troben protegides d'aquesta especulació gràcies al 30%. No sembla poca cosa. A mi em costa d'entendre encara com hi ha algú que s'atreveix a dir que aquesta mesura no funciona. És cert, és cert. No funciona per als especuladors. Si pensen en ells, evidentment no els hi surten els números. No guanyen. No funciona que la ciutat els hi permeti tirar endavant. Funciona per les veïnes. Funciona per la gent normal de la nostra ciutat que vol viure als seus barris. I per tant, tenen raó. No els hi funcionen als especuladors. I, per tant, ni els especuladors, ni els fons d'inversió, ni els rendistes. Per tant, objectiu complet, per començar, de sensativa a l'especulació. El segon objectiu, també molt important, el 30%, és aconseguir sumar nou habitatge assequible, en aquelles zones on costa més tenir habitatge assequible. Fins al 30%, a l'Eixample, Es feien zero habitatges protegits. Zero habitatges protegits. Per què? Perquè no hi ha sol disponible. No hi ha sol. Està tot construït i és privat. Gràcies al 30% això canvia. I encara ha de canviar molt més. Encara ha de canviar molt més. Per tant, és cert. És cert que no hem arribat a l'objectiu del 100% d'aconseguir tot l'habitatge protegit que voldríem amb aquesta mesura. És cert, també els hi dic, pensàvem que tota aquesta gentussa, que aquests fons d'inversió, que aquests especuladors, que tots aquests rendistes no s'atrevirien a incomplir una mesura legalment i democràticament aprovada per majoria en aquest plenari. Ho pensàvem. ho pensàvem, que no s'atrevirien a fer-ho. Per tant, és aquí on rao el veritable problema que no estem arribant als objectius que voldríem amb el 30%, perquè no s'està fent complir. Un exemple clar, molt fàcil. Si vostès són un especulador que compra un edifici, per exemple, al barri de Sant Antoni, i vol expulsar les veïnes, rehabilitar els habitatges i fer-los tots de luxe, que és el negoci rodó que passa a la nostra ciutat, vostès el que voldrien és que o bé es modifiqués aquesta norma o bé que no es fes complir. I és el que està passant, perquè aquests especuladors saben perfectament que avui no s'estan sancionant aquells que estan estafant el 30%, però a més a més, que si ho fan els hi posaran una multa de 500 euros. No res. Això és no res. Per tant, és importantíssim que això canviï. I aquesta és una proposició a la que portem que va en aquesta direcció, en defensar la legalitat vigent, defensar els acords democràtics que s'han aprovat en aquest plenari. Perquè es pot no estar en contra, no està a favor de la mesura i es pot estar en contra. És legítim. Però mentre sigui legal s'ha de fer complir. I per tant el que els proposem amb aquesta proposició és que defensin que s'acabi amb l'estafa que avui s'ha produït a la nostra ciutat. I espero que no hi estiguin en contra.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la parola el regidor Calvet. Endavant.

Gràcies, tinent alcalde. Senyora Sanz, reconec que n'ha parlat i n'hem parlat moltes vegades i segur que ens continuarem parlant encara que sigui fora d'aquest plenari. Però permeti'm dir-li, sense caritud, que no ha parlat tant que sembla que estigui en bucle des del 2015. Perquè vostès van arribar donant lliçons a tothom afirmant que la problemàtica d'accés a l'habitatge era una qüestió de voluntat política i dos mandats després de govern escolar Collboni i mig mandat després d'un govern Collboni sota la seva tutela, sota la tutela dels comuns, estem pitjor que mai. Menys oferta que mai, més cara que mai, més incertesa i més inseguretat jurídica. I la seva tesi és la de sempre, per això li deia el bucle. Els promotors i els propietaris en són els culpables. Cap autocrítica, cap ànim d'esmena en les propostes que ens han portat al col·lapse i al desastre i cap diàleg amb el sector per trobar solucions compartides i possibles. Al contrari, vostès proposen, i avui ho tornen a fer, inspeccionar, multar, incrementar la reserva del 30 al 50%. Són camins equivocats. que faran més difícil l'emancipació dels joves de Barcelona, el manteniment de l'habitatge a persones i famílies de Barcelona i l'atenció a l'emergència a Barcelona. Si no ens centrem en la generació d'oferta, quedem condemnats a continuar patint expulsió i substitució. Entrem en la proposta que fan. Pel que fa al primer punt, hem de tirar una mica d'hemeroteca. El passat mes de febrer va córrer que l'Ajuntament havia arxivat unes moldes. La tinent d'alcalde va mig desmentir la notícia, es va reconèixer que els expedients havien caducat i que s'havien arxivat administrativament, però es va assegurar que s'havia iniciat la via de la restitució. Compartim l'interès, compartim plenament l'interès del grup dels comuns per saber com està aquest procediment i, per tant, quedem una mica a l'expectativa de l'explicació que se'ns pugui fer. Això inclús pot condicionar el nostre vot. Pel que va al segon punt, no podem compartir el plantejament que fan, no contribuïm amb el nostre vot a fomentar inspeccions prospectives i crec, sincerament, que vostès tampoc ho haurien de fer. Però lligant el tercer punt... Si l'escull per una eventual modificació de la normativa del 30% ha de ser trobar vies per blindar el compliment de la mesura, ja sigui limitant les llicències d'obres menors en marcs temporals molt agudats per evitar el fraccionament o augmentant les sessions per a qui incompleixi, ja li dic que tenen el nostre suport. Però vostès també s'han de moure. Obrin-se a negociar una modificació amb la resta de grups, amb el sector, que pugui incloure l'augment de la superfície mínima, on s'aplica la reserva, l'exclusió de les plantes baixes comercials d'aquesta superfície, l'exclusió de la rehabilitació o la possibilitat de traslladar o monetitzar la reserva. Gràcies.

Moltes gràcies, regidor. I per part d'Esquerra Republicana té la paraula la regidora Barón. Sí, gràcies.

Avui el grup dels comuns ens porta una proposta que ens sembla que és molt òbvia en alguns aspectes, francament. Fer complir les normes municipals. I en aquest cas en concret, fer complir la mesura del 30%. Nosaltres som del parer que a Barcelona no es pot permetre que cap norma s'incompleixi, en general tampoc la del 30% que el CAPI busca com a objectiu generar habitatge protegit. No ens podem permetre que aquestes normes, que aquesta en particular tampoc quedi desactivada, quedi desautoritzada i, per tant, fins i tot vegi compromesa la seva efectivitat per la manca d'inspecció o per la inacció administrativa. En particular, fent una mica de memòria, la mesura del 30% va ser fruit d'un consens ampli, polític i social molt treballat, que a vegades ens oblidem que sense el treball polític, que clar que va fer alguna concessió, no s'hauria aprovat la mesura del 30% i no hauríem estat 10 anys, menys de 10 anys, parlant-ne al respecte, doncs sense tota aquesta feina no hauria estat possible disposar d'aquesta mesura. Però, clar, una política només és efectiva si es desplega amb rigor i convicció, si s'inspecciona i si, quan hi ha compriments, es sanciona. Per tant, cobrar les multes ens sembla que no és un gest simbòlic, és demostrar que la ciutat importa, que la ciutat es creu les seves pròpies normes i que els incompliments tenen conseqüències. Per tant, és també una qüestió de credibilitat institucional i d'equitat envers tots aquells promotors que s'hi compleixen, perquè també hi ha promotors que compleixen. El mateix podríem dir pel que fa a les inspeccions, hi ha hagut casos i no cal aprofundir molt, és fàcil de detectar. que hi ha molts casos on s'han fraccionat obres o reformes per evitar precisament la consideració de gran rehabilitació i per tant l'aplicació del 30%. Això s'ha de revisar en detall. No fer-ho seria acceptar de nou que la llei es pot esquivar i això no pot permetre a cap ajuntament que es prengui seriosament a si mateix i a les seves polítiques d'habitatge. El mateix passa amb el règim sancionador. La llei del dret a l'habitatge és molt clara. Els incompliments de reserva d'habitatge protegit tenen un marc sancionador específic que pot arribar fins als 900.000 euros. Aplicar aquest règim, per tant, no és una opció, és el que determina la normativa. Per tant, dos exemples del que, sense anar més lluny, des d'Esquerra Republicana hem demostrat que, quan hi ha voluntat política, les normes es poden fer complir. Quan estàvem al Govern de la Generalitat de Catalunya, des de l'Agència Catalana de Consum, vam desplegar un règim sancionador contundent contra els incompliments en matèria d'habitatge, imposant més de 250 multes per un import global de 6 milions d'euros dirigides, sobretot, a grans tenidors i operadors que vulneraven la normativa, donant un missatge molt clar. El dret a l'habitatge és un compromís real i no hi ha espai per la impunitat. A Barcelona, aquesta mateixa determinació també és imprescindible, com va succeir, de fet, amb el Pewat, on gràcies a la negociació d'Esquerra Republicana la ciutat es va poder dotar de més de 100 inspectors. Potser, potser, potser el 30% necessitaria també un cos d'inspectors estable i ben dimensionat.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula la regidora de Besa. Endavant.

Gràcies, Tirenda. Bé, comencem pel principi. En aquesta proposició hi consta un atès que en realitat és un monumental despropòsit. Se'ns diu que la mesura del 30% és un dic de contenció que protegeix més de 62.000 llars i que té un potencial de crear més de 18.000 habitatges i que a més avui la regidora Sant ha reiterat en les seves al·legacions. Això no és un atès. Potser un compte de fades urbanístic, però la realitat no. És convertir desitjos, hipòtesis i càlculs teòrics amb fets consumats, inflar xifres per tapar una realitat que ja no poden dissimular més. Si hi ha una mesura que en aquests moments simbolitza el fracàs de les polítiques d'habitatge dels últims anys, és el fals mite del 30%. Una mesura que vostès van presentar com una gran revolució social i que, després dels anys que han passat, només ha generat una xifra que és merament simbòlica d'habitatges protegits. Per tant, més que un dict de contenció és un miratge estadístic. I vostès a sobre són incapaços de fer un mínim d'autocrítica al respecte. I mentre prometien aquests miracles urbanístics, el que han aconseguit és justament el contrari, fugir d'inversió, paralització de l'obra nova i caiguda de l'oferta. I quan baixa l'oferta, els preus pugen. I aquest és l'únic efecte que ha tingut la seva mesura. Diverses fonts periodístiques han documentat que l'Ajuntament va obrir 17 expedients sancionadors, 8 es van arxivar, 3 van finalitzar amb sanció i només un s'ha guanyat als tribunals. perquè no saben ni com aplicar la seva pròpia norma. I això no és gestió, però sí incompetència. Les dades del sector, a més, també són clares. Fins al 2022, només 11 llicències havien incorporat la reserva del 30%. Resultat, 52 pisos protegits. Si 52 pisos funciona per protegir els veïns, no faré cap comentari al respecte. Després d'anys de titulars i promeses inflades, això és tot el que han aconseguit a la ciutat. Això sí, els números imaginaris els fem tornar a aparèixer en els atesos, en les intervencions, I continuem fent volar coloms. Quan no tens resultats reals t'has d'aferrar al potencial, encara que sigui completament inventat. I mentrestant, què hem fet? Convertir Barcelona en un laberint burocràtic on és més fàcil anunciar una multa que construir un pis. I després resulta que ni multes poden cobrar perquè la norma no està ben feta i això no és una novetat. és un exemple més del seu gran coneixement de la tècnica legislativa. La mesura del 30%, ja els he dit, ha creat un habitatge merament simbòlic, però ha generat inseguretat jurídica, ha frenat la construcció i ha fet prujar els preus. Vostès parteixen de la base que tothom és culpable i ha de ser perseguit i assetjat. I no, no és aquesta la forma d'aconseguir millores per la ciutat. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Vox, el senyor Deuropolit, endavant.

Moltes gràcies, Estinenta. Des de Vox no vamos a sorprender i ja li dic que vam a votar frontalment en contra. No només en contra d'aquestes mesures, sinó del conjunt de la seva política de vivienda que lleva anys fracassant i empobreciant les famílies d'aquesta ciutat. Ustedes siguen instalats en l'intervencionisme compulsivo, en la obsesió per controlar, sancionar i castigar al propietari. Siguen viendo al ciutadano com un sospechoso i a la prioritat privada com un problema. Y así no se construye una ciudad, así se sigue destruyendo. Su modelo parte siempre del mismo punto, repartir la miseria, que todos seamos más pobres, igualar por debajo, que nadie pueda prosperar, que nadie pueda ser dueño de su vida ni de su casa. Su idea de vivienda asequible consiste una vez más en convertirnos en rehenes de alquileres eternos, dependientes de la Administración, en vez de permitir que las familias puedan ahorrar, invertir y convertirse en propietarias. Y ahora nos traen esta propuesta para endurecer sanciones, perseguir a los pocos promotores que se atreven a construir en Barcelona y mantener el dichoso 30%. Por cierto, señora Sanz, un promotor no es un rentista. Un promotor es una persona que arriesga su dinero para conseguir, evidentemente, un beneficio. La firma del 30%... Es de casi todo este ayuntamiento, desde los comunes hasta Junts, pasando por Esquerra y el PSC. Y todo el mundo reconoce que no funciona, pero nadie la quiere cambiar por no reconocer en público su naufragio. Es una medida que ha paralizado proyectos, ha espantado la inversión y, sobre todo, ha reducido la oferta como nunca en la historia. Y cuando se reduce la oferta, los precios suben. Esto es pura lógica económica, aunque intenten ignorarla. Y un mensaje claro al alcalde que va amenazando en la prensa económica con intervenir aún más el mercado. Mientras Barcelona no se baje del burro del 30%, mientras no dejen de condenar al propietario a sufrir eternamente y mientras no garanticen la seguridad jurídica, el mercado seguirá estrangulado y los precios seguirán subiendo. Y mientras sigan entrando personas en nuestro país por millones, la demanda seguirá disparada, es lógico. El equilibrio será imposible y los barceloneses seguirán pagando las consecuencias. Siguen anclados en el 30%, en el nefasto 30% y pretenden colarnos esta medida como algo moderno, pero de momento no tiene nada, porque esto lo que nos lleva es... a condenar a lo que hicieron en los años 30, cuando el comunismo trataba de someter al mundo con otros experimentos que fracasaron en el planeta como fracasaron ustedes. Porque ese es su verdadero espíritu, más control político, más dependencia, más multas y menos libertad. Y desde vos defendemos precisamente lo contrario, familias dueñas de sus vidas y de sus casas. Defendemos un mercado real, libertad para construir, seguridad jurídica para invertir y prosperidad para nuestros vecinos. Por eso votamos no. No a más intervencionismo, no a más castigo al propietario, no a más políticas que empobrezcan a Barcelona. Y sí a la libertad, sí a la prosperidad y sí a una ciudad donde las familias y los vecinos de siempre puedan ser, por fin, propietarios y no rehenes de un modelo fracasado.

Gracias.

Moltes gràcies. Per part del govern té la paraula la Torrenta Bonet.

Endavant. Gràcies, senyora Essencial. I abans que votarem a favor d'aquesta proposició perquè el que ens demana és senzillament que fem complir la legalitat vigent i no en tingui cap dubte. Ho fem i ho seguirem fent. ja ho vam explicar fa uns mesos però en tot cas ho reitero avui els expedients sancionadors vinculats al compliment del 30% continuen absolutament vigents i vius i aprofito avui també per tornar-ho a reiterar la nostra voluntat per tant com a govern municipal és anar fins al final i fer que qui incompleixi compleixi. I per tant, això és el que fem també amb el 30%, no només amb el 30%, ho fem amb qualsevol incompliment, però ho fem, i ho vull dir claríssimament, amb la màxima inflexibilitat i contundència amb qualsevol tipus de picaresca o d'intent de saltar-se les normes. I evidentment el que vostè apunta n'és un de molt rellevant. Inspeccionem, sancionem i continuarem fent-ho. No dic res de nou, si dic, a més a més, que nosaltres hauríem preferit poder avui tenir una mesura del 30%, una MVGM del 30% modificada perquè realment fos efectiva. Tot això ho hem debatut en moltes ocasions. El fet que el 30% no s'hagi modificat, en qualsevol cas, no eximeix a ningú de complir-lo. És una norma viva, és una norma vigent i com a govern li donem ple compliment. Volem que sigui efectiva, que realment ens permeti guanyar habitatges protegits, perquè fins ara, crec que també ens ho hem de dir, no ha estat el que volíem i pensàvem que seria, i és precisament per això que volíem modificar-la, i que volem modificar-la. Els resultats són els que són, des que es va aprovar la mesura, només s'han construït 31 habitatges protegits, quan n'hauríem de tenir 2.000, i crec que ningú pot estar satisfet amb aquestes xifres. Nosaltres preferíem haver-la modificat per garantir que realment fos un instrument útil per ampliar el parc d'habitatge assequible de la ciutat. Per tant, òbviament no podem fer una altra cosa que lamentar que la resta de grups no hagin compartit aquest sentit d'urgència i que hagin deixat passar l'oportunitat fins ara de fer que aquesta norma, que és imprescindible, és més necessària que mai, funcioni realment en els objectius que es van debatre i es van acordar el 2018. Però, en tot cas, repeteixo, està vigent, és viva, és operativa i, per tant, treballem perquè es compleixi rigorosament, per responsabilitat, per coherència, perquè l'emergència habitacional, òbviament, no ens permet fer res més que això i hem de seguir empenyent perquè realment es compleixi.

Moltes gràcies per perdre la ponència. 37 segons. Perfecte. Doncs junts, 25 segons.

Sí, molt ràpidament. El 30% no ha funcionat i en la manera en què es va plantejar ni en l'objectiu que perseguia. Creiem que hem de poder arribar a un acord per a la modificació d'aquesta mesura perquè la norma sigui funcional i així poder generar habitatge i habitatge seguible. Aquest objectiu que tots, insisteixo molt, perseguim amb aquesta mesura contemplada a la llei del 2007. Perquè no oblidi, senyora Sanz, que el nostre espai va votar a favor de la llei i de la mesura. Però, de nou i entre tots, l'hem de fer possible flexibilitzant-la. Mentrestant estem d'acord, acabo, en cas que compleixi la normativa, per tant, ens abstindrem.

Moltes gràcies. Per part del govern, no sé si volen afegir alguna coseta més. Esquerra Republicana, endavant, quatre segons. Gràcies.

Bàsicament per dir que l'administració ha de ser sempre exemplar, que el complement de la normativa no és una cosa ni opcional ni arbitrària, i per tant votarem a favor.

Molt bé. Abans el senyor Calbeta em deia que estava en bucle.

Sí, el meu bucle és defensar la gent, defensar el dret a l'habitatge i que la gent pugui viure a Barcelona. I no sortiré d'aquest bucle. Mai. Ni dins ni fora de les institucions. I respecte a aquesta proposició, realment hauríem de no haver portat aquesta proposició. Si la portem, senyora Bonet, és perquè alguna cosa no estan fent bé. perquè tots aquests expedients que ens explica que estan tramitant no s'estan tramitant de fet. Per tant, jo em quedo amb el seu vot favorable, em quedo amb aquesta bona voluntat i el que li demano al govern i especialment al Partit Socialista és que deixi de dir que s'ha d'intervenir al mercat i que faci ja alguna cosa d'esquerres per fer-ho possible, per fer realitat que la gent avui té garantit el dret a l'habitatge.

Molt bé, doncs secretari.

Molt bé, s'aprovaria la proposta amb el vot favorable de Barcelona en Comú, el grup socialista i Esquerra Republicana, el vot en contra del Partit Popular i Vox i l'extensió de Junts per Barcelona.

de la Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior per aprovar definitivament la modificació de l'ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l'espai públic de Barcelona. Heu acordat 8 minuts pel ponent i 4 per la resta de grups. Té la paraula el tinent Albert Batlle.

Moltes gràcies, alcalde. Avui portem a l'aprovació definitiva la reforma de l'ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana en l'espai públic de Barcelona. Es tracta d'una norma central de la ciutat que regula la vida quotidiana i la convivència entre els veïns i veïnes i que interpel·la més directament la ciutadania però que després de 20 anys ha quedat obsoleta en molts aspectes. Després de més de dos anys de treball podem parlar de cocreació entre els diversos grups per donar forma a aquesta modificació de l'ordenança. Des del primer dia hem manifestat la nostra voluntat d'aconseguir el màxim consens possible perquè aquesta fos una ordenança de ciutat, no d'un determinat govern ni tampoc d'un determinat partit. Ho hem fet amb diàleg, parlant i escoltant a tothom, associacions, entitats, institucions i tots els grups municipals, integrant aportacions molt diverses. El resultat és una ordenança feta per tots i per tothom i en la que voldríem si sentís còmode qualsevol que aposti per una ciutat més cívica i amb una convivència més harmoniosa. La reforma, creiem, convina de manera equilibrada, un enderiment de sancions i inclusió de gruixants, noves conductes infractores que més impacten en la convivència i l'espai públic, un reforç en el cobrament efectiu de les sancions i també la mirada social que ha d'acompanyar qualsevol política de convivència. No és una qüestió de dretes o d'esquerres, ni de govern o d'oposició, sinó de compromís amb la ciutat i de responsabilitat, com han expressat els grups que han donat suport a la reforma fins ara, a qui reitero l'agraïment pel seu treball i la voluntat d'acord. Aquest agraiment també el vull fer extensiu als serveis jurídics de l'Ajuntament i també als serveis d'assessorament dels diversos grups que han ajudat a donar solideges jurídiques a la norma que avui sotmetem a aprovació. I per descomptat també agrair el lideratge i impuls de la comissionada de convivència. També volem deixar clar que l'objectiu de la norma no és sancionar més, sinó reduir l'incivisme i garantir una millor convivència a l'espai públic. Aquest és l'objectiu. I en aquest sentit es potencia el recurs de la mediació i s'emprien les mesures alternatives a la sanció, a les quals ha insistit molt el grup d'esquerra republicana, que oferiran de forma proactiva a les persones en situació de vulnerabilitat a través del decret que la regula. També som conscients que el govern municipal, a més de sancionar, ha d'impulsar activitats administratives i mesures preventives per afavorir el compliment de l'ordenança. També la reforma posa un èmfasi especial en la protecció de les persones en situació de vulnerabilitat, en disposició de mecanismes de coordinació amb serveis socials i mesures d'acompanyament per atendre convenientment a qui ho pugui necessitar. La convivència, més enllà de complir normes, és una manera de viure a la ciutat. Implica entendre que cada acció individual té un impacte en el benestar col·lectiu. Ser ciutadà, i recordem que civisme ve de civis, ser ciutadà comporta drets però també la responsabilitat envers l'ús de l'espai públic i de les persones amb qui el compartim. El civisme és la base d'una convivència real, viva i sostenible. Per això és imprescindible la responsabilitat de tots, de tota la ciutadania en la seva aplicació. I per això també demanem responsabilitat als grups municipals, la mateixa responsabilitat que ens exigirem a nosaltres com a equip de govern en l'aplicació efectiva de l'ordenança. Parlar-ho constantment de la meva intervenció de cocreació i vull significar I agrair la singularitat i accent de les aportacions dels grups de Junts per Barcelona i Esquerra Republicana, així com l'assumpció d'un compromís demanat pel grup del Partit Popular de crear de forma immediata una comissió amb participació de tots els grups municipals per fer un seguiment continuat amb periodicitat bimensual pel real compliment de les prescripcions de l'ordenança. Com en el 2005, necessitem un gran pacte de ciutat, un consens ampli que enviï un missatge clar. Barcelona està compromesa amb el civisme on les normes es compleixen i amb una convivència real i quotidiana al servei de tots els seus veïns i veïnes. Els convidem a tots plegats a sumar-s'hi. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí de Junts per Barcelona.

Moltes gràcies, president. Bé, doncs avui culminem un llarg trajecte, un camí que no ha estat exempt de dificultats i d'obstacles, però des del grup municipal de Junts per Barcelona creiem que ha valgut la pena, ha valgut la pena aquest treball conjunt. Hem arribat a un acord per assajallar l'aprovació definitiva d'una ordenança de convivència que, tot i no ser una nova norma, sí que suposa una reforma substancial de l'ordenança vigent des del 2006. Segurament aquesta no hagués estat la reforma a la que haguéssim aspirat junts pel Barcelona si haguéssim estat dins del govern municipal, però estem raonablement satisfets. Segurament haguéssim estat o haguéssim aspirat a ser més ambiciosos, però, repeteixo, estem raonablement satisfets del objectiu assolit. Entre tots. No podíem continuar amb la situació actual. Després de vuit anys de governs, durant els quals es va perdre el control de la ciutat, calia redreçar la situació. La degradació de l'espai públic, l'incivisme generalitzat i la impunitat dels incívics no podien guanyar la batalla a l'ordre i a la convivència. Certament és condició necessària, però no suficient, disposar d'una ordenança posada al dia i amb els recursos necessaris, senyor alcalde, per a la seva aplicació efectiva. Ara caldrà un govern seriós, un govern lleal, amb l'esperit, amb l'acord que ha donat llum a l'ordenança per tal d'aplicar-la amb ambició. Serem sincers, no tenim la certesa que aquest sigui el capteniment actual del govern pel que queda a mandat municipal. Tenim les nostres reserves. Esperem, però, que la seva voluntat de guanyar vots, com vostè, com la de tots, que el de cada maig del 27 no vagi en detriment de l'aplicació efectiva de l'ordenança. En qualsevol cas, el grup municipal de Junts per la Segona ja hem expressat la nostra voluntat de ser vigilants i exigents des del minut zero pel que fa a l'aplicació efectiva de la norma. A títol anunciatiu recordo quines han estat les nostres prioritats durant les converses i les negociacions de l'ordenança i que finalment han entrat a formar part del text que avui aprovarem. En primer lloc, el compliment de l'ordenança i el seu blindatge per garantir que deixarem enrere el fracàs de l'ordenança del 2006. En segon lloc, la persecució de la multireincidència incívica, tractant-la com una greugent que aconsegueixi efectes dissuasoris. En tant de lloc, avançar en els procediments i les garanties per a l'efectiu cobrament de les sancions, per a ciment a les turistes. Recordem, 16% de mitjana de cobrament de les sancions imposades de manera ferma durant els anys 23 i 24. En quart lloc, incrementar les sancions a determinades infraccions que considerem greus, com ara els botellots, els grafitis, la venda en volant i les infraccions contra la llibertat sexual. Ens hem de referir també a qüestions importants que s'han introduït a l'ordenança, com la persecució dels captadors canàbics, el foment del civisme en el transport públic, que haurem de concretar amb l'aprovació d'un conveni amb PMB per aplicar l'ordenança al metro i a l'autobús, i també al reforçament de les mesures alternatives a la sanció. Estem, doncs, davant d'un instrument útil per a Barcelona i per millorar la convivència. Això és el que desitgem. Hem treballat per tenir un element que canviï les coses a millor per a la ciutat. Estan, però vostè, senyor Collboni, obligats a complir ordenança, senyor tirant d'alcalde, en hem parlat i estem convençuts que ho intentaran, A complir-la i a fer-la complir. Crec sincerament que entre tots els que donem suport en aquesta ordenança hem estat a l'alçada de les circumstàncies, d'allò que la ciutadania majoritàriament ens demana, que és millorar el civisme, millorar la convivència de la ciutat. Ho estem intentant i ara correspondre al govern principalment portar-ho a terme. Això no és només un pacte entre partits polítics i entre alguns municipals, entre oposició o una part de l'oposició i el govern o el govern o l'oposició. És, principalment, també s'ha referit al tema de l'alcalde, un pacte amb Barcelona, un pacte amb la ciutadania i un pacte amb un millor futur de convivència a la ciutat. Acabo dient, aquí no acaba res. Avui no acaba res, avui comença tot just la feina que hem de fer entre tots, incloses les modificacions de les normatives catalanes i estatals a les que ens hem compromès a impulsar des del govern municipal, vostès i des de l'Ajuntament nosaltres, i que han de fer possible també el compliment complet d'aquesta ordenança municipal.

Res més i moltes gràcies.

Gràcies, bon dia a tothom. Aquest és un debat important i és un debat per la modificació de l'ordenança del civisme després de 20 anys de la seva aprovació. I des de Barcelona en Comú entomem aquest debat amb responsabilitat i també els dediquen preocupació, perquè malgrat les bones paraules del text que ha llegit el tinent d'alcaldia Batlle, un cop llegit el text de l'ordenança que han pactat amb Junts, el que constatem és que estem davant d'una modificació molt continuïsta i poc ambiciosa, que reincideix en un model que s'ha demostrat fracassat. intentar resoldre moltes problemes de convivència que en la seva majoria tenen un origen social. Em fa gràcia, senyor Martí, que vostè ha dit que els últims vuit anys es va perdre el control de la ciutat. Senyor Martí, 130.000 multes l'any li semblen poques? Són les multes que es van posar sota el mandat Colau el 2016, per exemple. I és una mitjana molt semblant a les que posava, per exemple, Xavier Trias quan era alcalde, o a les que es van posar amb l'alcaldereu o a les que es posen ara. Saben quin és el problema d'aquestes 130.000 denúncies que es posen cada any? Doncs que només se n'acaben cobrant una absoluta minoria, el 16% de sancions els darrers dos anys. Per tant, el problema que té aquesta ordenança és que és absolutament ineficaç. I saben per què ho és? Doncs perquè la majoria de denúncies es diréixen contra persones en situació d'extrema vulnerabilitat que està al carrer i que és absolutament inembargable. Davant d'això, què ens proposen? Endurir les sancions. Ja teníem l'ordenança més política de tot l'Estat, ara anem als màxims que permet la llei mordassa. Sí, senyors d'Esquerra, la llei mordassa. Multes per vent amb volant fins a 600 euros. Consum d'alcohol, encara que no es pertorbi el descans veïnal, fins a 500 euros. Necessitats fisiològiques fins a 1.500 euros. Dones que exergeixen la prostitució al carrer amb multes de fins a 3.000 euros. Però és que, atenció, no només pugen les multes, sinó que inexplicablement baixen l'import de les bonificacions. Pel pagament avançat, és a dir, passem del 75% de descompte de bonificació a un 40%, màxim un 50%. Mirin, segurament que aixecaran titulars amb aquesta modificació de l'ordenança, però jo els hi faig un espòiler. Això no funcionarà. Algú d'aquesta sala pensa en realitat que si pujan l'import de les sancions i baixem les bonificacions es cobraran més, multes? Pensen que un venedor en volant, una dona que exerceix la prostitució, si els hi posen una multa de 3.000 euros, la podran pagar? Ens preocupa profundament l'efecte d'una ordenança que pretén ser més eficaç però que provocarà més ineficàcia, més frustració entre la ciutadania. La proposta dels comuns és la que ha funcionat a la majoria de ciutats europees i la que defensa també al síndic de Greuges. Mantener les prohibicions i les sancions, però ara bé, fer una aposta decidida per l'acció preventiva i dotar alternatives a la ciutadania perquè pugui exercir el dret a la ciutat. Els hi hem proposat més de 50 propostes en forma d'al·legacions i esmenes, posar en marxa una oficina de convivència que coordini tota l'acció de govern en aquest àmbit, ampliant els equips de convivència dels districtes, 10 o 12 professionals de cada districte, que no es dediquin a dispersar els problemes de convivència, sinó a resoldre'ls, dotant també els barris d'infraestructura necessària per a una bona convivència, per exemple, necessitats fisiològiques. Amb aquesta ordenança, com deia abans, fer un pipí a un parc, 1.500 euros. Però és que els parcs de la ciutat la majoria no tenen lavabos. Nosaltres vam instal·lar 43 lavabos públics a Ciutat Vella. I ara el que els hem proposat és ampliar amb 150 lavabos públics més a tots els districtes, com fan ciutats com París. No només no ho accepten, sinó que el senyor Batlle està desmuntant els lavabos públics de Ciutat Vella. El mateix seria aplicable en l'art urbà o en l'esquait. En definitiva, el govern i els grups que donen suport i que es consideren d'esquerres a aquesta ordenança han caigut a la trampa clàssica de la dreta i és caure en una cursa sense frens per aviar amb qui posa la multa més alta. Mentre les polítiques de convivència a la ciutat, les polítiques dels barris estan absolutament abandonades i infrafinançades en aquesta ciutat.

Bé, és innegable que hi havia un consens polític, però també social, a modificar una ordenança que estava ja a punt de complir 20 anys. Dues dècades és molt de temps, la ciutat ha canviat, les dinàmiques socials també, i els problemes de convivència també han evolucionat al llarg d'aquests anys. Avui és un dia important i per això hi ha potser una mica més d'esforç d'escenificació per part dels grups a l'hora de marcar el posicionament sobre aquesta ordenança. I l'escenificació està molt bé. Però avui aprovem un text jurídic. Perquè aquí, escoltat, semblava una competència entre quin alcalde havia posat més multes. Jo pensava que les multes les posava la Guàrdia Urbana. No sabia que el senyor Collboni o la senyora Colau anaven amb un talonari de receptes a la mà posant multes pel carrer. Però en qualsevol cas... està molt bé que es posin a competir en quin alcaldes han posat més multes. Nosaltres ja vam demanar al setembre de 2023 que es fes una nova ordenança actualitzada a la realitat de Barcelona, a la Barcelona d'avui i a les seves necessitats actuals. Crec que hi havia un consens polític, la majoria de grups també ho van creure oportú. Van demanar una ordenança clara, coherent i que deixés clara la seva fórmula d'aplicació tant per l'autoritat que l'ha de fer complir com pels ciutadans i ciutadanes que han de saber sense cap mena de dubte què poden i què no poden fer a l'espai públic. I des d'aquest moment la nostra prioritat bàsica ha estat la inclusió de mesures que blindin un enfocament també social de drets i de convivència a la nova ordenança de civisme. Perquè l'ordenança no pot ser una eina únicament punitiva. Ha de servir també per garantir una bona convivència a la ciutat a través de la proporcionalitat, de la mediació. i de la protecció de les persones en situació de vulnerabilitat. Per tant, és necessària una mirada social inclusiva que eviti sancionar aquells que per la seva situació de vulnerabilitat com a causa amb l'ordenança actual poden ser sancionats, fet que suposa revictimitzar-los i agrojar encara més la seva pobresa. Què és el que hem plantejat des del grup d'esquerra? En primer lloc, prioritzar la mediació i ampliar els equips d'intervenció comunitària. En segon lloc, ampliar el catàleg de mesures alternatives a la sanció amb una mirada restaurativa. S'ha demostrat i s'està demostrant més eficaç en segons quines infraccions, que no pas la multa econòmica, que al cap i a la fi qui la pot pagar la paga i qui no, no la paga i si no té res tampoc se li pot embargar. Les mesures alternatives són pedagògiques i també aconsegueixen millors resultats a l'hora d'evitar reincidències. Per tant, és imprescindible que la nova ordenança ampliï la seva aplicació i també el catàleg de mesures alternatives a la sanció per garantir que qui vulgui pugui optar per aquesta via al 100%. I hem acordat amb el Govern l'elaboració d'un decret que s'aprovarà en unes setmanes i tenim una miqueta de pressa, senyor Batlle, no volem esperar gaire amb aquest decret, per recollir aquest àmpli catàleg de mesures alternatives a la sanció. També des del grup d'Esquerra vam acordar pressupostàriament la incorporació de 100 agents extraordinaris a la Guàrdia Urbana per l'horari nocturn i la Franja de Besòs, també per ajudar a la correcta aplicació de la norma. i l'establiment de criteris de proporcionalitat i d'intervenció social en tots els procediments sancionadors. I per últim, atès que en aquest mateix plenari fa poc s'hi va produir el debat, vam exigir que cap sanció administrativa perjudiqui les persones migrades en els seus informes de reglament, i per tant això no figura en el text, s'ha rebutjat una alegació en aquest sentit, i en definitiva creiem que l'ordenança de convivència d'avui a la ciutat de Barcelona, la que aprovarem, Potser no és perfecte, però el que segur és que és millor que la que teníem ahir, perquè cal recordar que teníem una ordenança de convivència de difícil aplicació que sancionava també a persones en situació de vulnerabilitat i que avui totes aquestes coses han canviat a millor.

Regidor Sinera, Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Avui el govern municipal de la mà de Junts i Esquerra Republicana de Catalunya ens presenta una nova ordenança de civisme com si fos un punt d'inflexió, com si estiguessin davant d'una revolució que per si sola hagués d'acabar amb l'incivisme a Barcelona. I no és cert, no és veritat. En aquesta ordenança hem fet una de les coses que des del Partit Popular fa anys que demanem, que s'apugin els imports de les sancions. però poca cosa més efectiva en contra de l'incidisme recull aquesta ordenança. Fa tres anys, senyor Bayer, que recorro com a regidor als barris de la ciutat i el que diuen els veïns a tots els barris és sempre el mateix. Estan farts de la degradació, farts de veure com hi ha gent que orina i de feca al carrer, farts que la gent estalli els cabells a la via pública, que renti els peus a les fonts, que embruti parets i mobiliari urbà, que es masturbi els nostres carrers a la vista de tothom. I el pitjor de tot, el que em diuen és que, davant de tot això, no passa absolutament res. Que ningú actua, que ningú respon. I Barcelona, el senyor Baller, no necessita titular suïts. Necessita autoritat, necessita ordre i, sobretot, necessita resultats. Perquè de què serveix apujar les multes si després no es cobren? L'any passat només es va cobrar el 16% de les sancions imposades, s'ha dit. I aquesta nova ordenança no estableix cap sistema seriós per corregir aquesta anomalia. Dir a la gent que el problema es resoldrà perquè ara la Guàrdia Urbana portarà un detàfon penjat per cobrar la sanció en el mateix moment de la infracció és sincerament prendre els ciutadans per ingenu. Mirin, quan l'infractor sap que faci el que faci i no passarà res, que ningú el sancionarà i se'l sanciona, no caldrà que pagui la multa, la norma deixa de ser norma i es converteix en paper mullet. Nosaltres som molt crítics amb aquesta ordenança. Senyor Valli, vostè ho sap, l'actual ordenança, l'ordenança vigent, no és una mala ordenança. El que passa és que ningú la fa complir. El mateix que passarà si aprovem aquesta ordenança amb aquests termes i no fem res més. Per això, nosaltres voldríem fer una proposta clara, seriosa i eficaç perquè aquesta ordenança no quedi en una simple operació de màrqueting. Senyor alcalde, jo li pido que avui vostè es comprometa, un compromís que vagi més enllà dels titulars. Modifiquem la norma autonòmica perquè els agents cívics tenin capacitat sancionadora. Hoy los agentes típicos no tienen autoridad, no tienen la condición de autoridad, no pueden sancionar, no pueden levantar actas y sin autoridad no hay civismo. Sin consecuencias no hay respeto y sin respeto la convivencia se derrumba. La única vía seria para acabar con el civismo es una reforma de fondo y yo le propongo modificar las leyes autonómicas del régimen local y de seguridad y crear una nueva figura con habilitación legal, formación jurídica y responsabilidades claras. Soy consciente, señor alcalde, que esto no depende solo de usted, pero trabajemos juntos para poder hacer algo realmente efectivo contra el incivismo. Usted lo que sí que puede es poner a más guardia urbana en la calle. Vemos pasar coches patrulla, pero no vemos policía presente, y sin presencia policial no hay civismo posible. Hoy en Barcelona pasa una cosa absurda. Los vigilantes de la zona azul pueden sancionar, pero los agentes típicos que deberían hacer cumplir la ordenanza no pueden hacer nada. Y la obra urbana, señor alcalde, lo sabe, no llega a todas las calles. En definitiva, Barcelona necesita autoridad, necesita policía en la calle y necesita normas que se cumplan. Estoy seguro, señor alcalde, que usted será consciente de que esta ordenanza no se cumplirá si ustedes no la hacen cumplir.

Moltes gràcies. Regidor d'Europolido, Vox.

Gràcies, alcalde. Avui traen l'aprovació definitiva d'una modificació de la ordenança de convivència que, una vegada més, arriba tard, arriba mal, amb els mateixos vicis de sempre i sense assumir la realitat que sufren els veïns de Barcelona. Perquè el que s'està planteant aquí no és un veritable compromís amb la convivència, sinó una operació cosmètica, un maquillatge perquè sembla que es fa alguna cosa nova, però, en realitat, és més del mateix. Són 3.500 pàgines Es decir, mucho papel y más de lo mismo, porque de nada sirven normas nuevas si no hay voluntad de que se cumplan. Barcelona tiene un problema de impunidad, de mafias, de inseguridad importada, de ocupación ilegal, de venta ambulante ilícita, de drogas, de espacios públicos tomados por la delincuencia, de desarraigo, de olvido, traición a la identidad... y la historia de los barceloneses. Y frente a eso, esta ordenanza no aporta ni valor, ni determinación, ni autoridad. Está más pensada en recaudar que en evitar el incivismo, porque ustedes mismos reconocen que los incivicos, por norma general, no tienen capacidad económica para pagar. Por eso nuestro no es un no a la totalidad, es una ordenanza que no se arregla con pequeñas enmiendas, es una ordenanza coja, corta y fallida y antes de su aprobación. No se trata solo de subir multas, que está muy bien para quien las pueda pagar, se trata de que aquel que no las pueda pagar lo pague de otra forma que no sea económica. Han sido los gobiernos de esa izquierda que han gobernado esta ciudad durante toda la democracia, con el apoyo entusiasta del separatismo, quien ha promovido durante décadas una Barcelona donde el infractor tiene más derechos que el currante, donde el mantero tiene más tolerancia que el comerciante, donde la ocupación ilegal se normaliza y donde la policía municipal se ve atada de pies y manos por motivos ideológicos. Esa es la verdadera raíz de la declaración de Barcelona. Las cosas no ocurren solas, no ocurren porque sí, ocurren porque alguien permite que ocurran. Los vecinos no piden nuevas ordenanzas que digan lo mismo de siempre y que luego no pase nada. Lo que pide es que se les priorice y se les defienda. Piden poder caminar sin miedo, que sus hijos puedan jugar en las plazas sin esquivar jeringuillas. Piden que sus comercios no cierren porque el ayuntamiento persigue el autónomo. Piden que el espacio público vuelva a ser un espacio de orden y de seguridad y de vida en comunidad. Y sobre todo piden que por fin se defienda la autoridad de la ley frente al chantaje ideológico que todo lo desarma. Porque el texto que se presenta hoy está más pensado, repito, en sacar provecho económico al encivismo que en luchar contra los incívicos. El modelo de ciudad que Vox defiende está en las antiguas del suyo. Nosotros queremos una ciudad donde la ley se cumpla sin complejos, donde la autoridad municipal se ejerza sin pedir permiso a los activistas, donde se defienda al vecino honrado frente al infractor. Donde se combata la ocupación ilegal con todas las herramientas posibles. Donde se erradique la venta en volante ilegal y la mafia que la explota. Donde aquellos que no pueden pagar las multas lo compensen de otra forma. Multas más caras no garantizan su cobro. Y donde se devuelve la seguridad a quienes paguen impuestos y no a quienes viven al margen de la ley. Vos votarás en contra porque esta ordenanza no es valiente, ni eficaz, ni suficiente, porque la convivencia no se recupera con matices legales, sino con voluntad, voluntad firme de proteger el orden, la autoridad y la libertad de los vecinos, no con miedos, no con complejos, ni pensando en el que dirán. Barcelona no puede volver a ser una ciudad segura, próspera, alegre y orgullosa en manos de quien ha conseguido que sea todo lo contrario. Por eso votaremos en contra.

Moltes gràcies. Faré jo la rèplica. En primer lloc per agrair el suport, el diàleg que hi ha hagut especialment en el grup de Junts per Barcelona i amb Esquerra Republicana amb una idea central que és que la convivència és un dret col·lectiu que les institucions i que l'Ajuntament ha de poder garantir i que governar també és posar límits per protegir la majoria que s'hi compleix, que afortunadament s'hi compleix en la nostra ciutat. Aquesta és una ordenança necessària per a la Barcelona d'avui, que ha canviat profundament en els darrers 20 anys, en la qual hem vist augmentar la pressió sobre l'espai públic, més que mai, i que teníem una ordenança que no responia als conflictes reals de convivència que té avui la nostra ciutat. Per tant, actualitzar-la era un exercici de responsabilitat institucional que jo vull reconèixer. Perquè ser progressista, i aquesta ordenança ho és, és protegir a qui més pateix l'incivisme. No és neutre. El pateix més els barris populars, el pateixen més les persones grans, el pateixen més les famílies que porten els seus nens a les escoles, el pateix més el comerç de proximitat. Per tant, el que fem és defensar el veí justament que no té defensa davant aquests comportaments. Plantegem sancions eficaces, justes i proporcionades. perquè les actuals no estaven dissuadint, perquè la reincidència demostra que el sistema no estava funcionant i, per tant, introduint proporcionalitat, gradualitat, garanties jurídiques i, efectivament, eficaç en el seu compliment. Han donat dades sobre cobrament. Nosaltres, en aquesta ordenança, proposem el cobrament immediat dels infractors no residents per evitar la impunitat d'aquest col·lectiu. Malgrat les crítiques que vostès han vertit, el percentatge de cobrament és alt, 58,33% el 2023, 52,22% el 2024. Sancionar quan toca també és una política responsable. Sancionar política social no és incompatible, perquè aquesta ordenança no substitueix serveis socials, mediació comunitària ni programes d'inclusió. Reforça aquestes polítiques, però sense renunciar a l'autoritat democràtica. Sense normes clares, les polítiques socials perden eficàcia. I efectivament, s'ha produït un alt grau de consens que volem celebrar perquè efectivament la convivència no depèn d'un sol color polític. Aquesta majoria àmplia dona estabilitat, seguretat jurídica i continuïtat en el temps. I en aquest sentit, recollim la proposta que fa el president del Grup Popular per estudiar la coordinació entre agents cívics i Guàrdia Urbana de Barcelona amb l'objectiu de reforçar la prevenció. Quan la ciutat va unida, la convivència s'enforteix. I no oblidem, aquesta norma també suposa donar suport als nostres servidors públics. Guàrdia Urbana i Serveis Municipals necessitaven regles clares, evitant discrecionalitat i conflictes innecessaris. Donem instruments legals, no improvisació. Respectar l'espai públic també és respectar aquell qui en té cura. Per tant, aquesta Barcelona que ens agrada defensar i viure, oberta, diversa, solidària, dinàmica, també l'hem de fer habitable, ordenada i justa en l'ús de l'espai comú. Perquè hem de recordar a la màxima que la llibertat d'un acaba on comença el dret de l'altre també a la nostra ciutat. Moltes gràcies.

Senyor Collboni, si alguna cosa hauria d'haver après durant els dos anys que vostè és alcalde, és que la pobresa no s'endreça. Per moltes multes que posi persones sense llar, no desapareixen, al contrari. Si realment vol resoldre els problemes de convivència que tenen un origen social, li proposo que les multes les posi als fons voltor i rendistes que estan darrere de cada desnonament i de l'empobriment de la gent treballadora d'aquesta ciutat.

Moltes gràcies. 24 segons, Vox. Secretari, quedava pendent la posició del...

Per anunciar que el grup popular s'abtindrà. Moltes gràcies.

Molt bé, doncs aprovaria la proposta. Molt vot favorable al grup socialista, Junts per Barcelona Esquerra Republicana, vot contrari de Barcelona en Comú i Vox i l'abstenció del Partit Popular.

Molt bé, moltes gràcies a tots i a totes. Passem al següent punt, que és l'atorgament... L'atorgament...

Té el posicionament favorable del Partit dels Socialistes de Catalunya i l'abstenció de Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular i Vox Barcelona. El punt número 22 es retira i passem al punt número 23, que és l'aprovació definitiva

de l'ordenança reguladora de la subjecció d'immobles als drets d'atenteix i retracte en desenvolupament de la modificació del PGM. Posicionament favorable del grup de govern de Barcelona en Comú i d'Esquerra Republicana, contrari del Partit Popular i Vox Barcelona i l'abstenció de Junts per Barcelona. Tenen els grups quatre minuts al ponent, que és el direm d'alcalde Baix, i dos, la resta de grups.

Senyor Baix. Bé, perdonem, en tot cas, president, aquest dictamen, bàsicament, el que intentem fer és substanciar l'aprovació definitiva de l'ordenança de tanteig i retracte, que és... És un tractament realment important. Com vostès saben, i crec que coincidim tots, la política d'adquisició d'habitatge privat per part de l'Ajuntament és una política necessària per respondre a l'interès general en matèria d'habitatge. No és tan sols que hem de fer política d'habitatge vinculada a la millora de la generació de sol i també de la producció, sinó que també dins de la política d'habitatge, més enllà que existeixi, quan dic aquest més enllà no ho dic per reduir-ho, sinó per la seva importància, tots els aspectes regulatoris, la compra i adquisició d'habitatge a dia d'avui creiem que forma part de la política d'habitatge que ha de tenir qualsevol tipus d'administració. Crec que compartim que és urgent atendre el dret a l'habitatge, lluitar per la seva assequibilitat i per això cal obrir diferents fronts i aquest és un d'ells. Així mateix, bàsicament per fer un cert procés històric, el dret d'atenteig i retracte es va desplegar urbanísticament el desembre del 2018, amb la modificació del Pla General Metropolità per la declaració d'ara i atenteix i retracte a la ciutat de Barcelona i aquest mateix planejament preveia en el seu moment la tramitació d'una ordenança per tal de regular a més de consideracions tècniques i precisament tres elements claus en termes polítics. La regulació bàsicament és que aquesta ordenança ha de tenir en compte els criteris per definir l'interès públic sobre les operacions que es notifiquen. Fins ara aquest criteri estava establert a través d'una instrucció interna de gerència i ara agafa el rang d'ordenança i a grans trets aquests són els criteris que incorpora aquesta ordenança. Increment del parc públic, nombre d'habitatges i nombre d'habitatges buits, tenir en compte el rescat social, En aquest cas, l'atenció als vulnerables. El tercer punt és la gentrificació i l'arrelament, com un altre criteri considerat per l'exercici del tanteig i retracte, vetllar per aturar processos de gentrificació i, finalment, un llindar econòmic màxim que s'ha de comprar a través de criteris de valoració i de tassació que siguin dins l'àmbit del mercat. La transmissibilitat del dret a tanteig és un altre punt important. Fins ara aquest dret només el podia exercir l'Ajuntament de Barcelona i ara també, a través d'aquesta ordenança, l'Ajuntament podrà gestionar un dret d'acquisió preferent o per ordre de priorització a través d'entitats promotores d'habitatge, d'iniciativa pública, persones físiques o ocupants legals de l'immoble i o entitats promotores o privades sense ànim de lucre i cooperatives d'habitatge. I finalment regula la possibilitat de compra conjunta. De tot això, de fet, ja en van parlar l'anterior comissió d'habitatge i d'urbanisme, i ara estem en el moment del tancament definitiu d'aquest procés, d'aquest procediment d'aprovació. S'han rebut en aquest període 44 al·ligacions a través de la Dinamo Fundació, la Federació de Cooperatives d'Habitatge, la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, el Partit Popular i Junts, i s'han estimat parcialment sis, entre elles és aquelles que planteja la possibilitat de desestiment de l'oferta per part del propietari, també fer més explícit que els immobles adquirits per compra de tantes realitats s'han de destinar a interès públic o incorporar un anex de la memòria social que entenem que és important. Demarem, doncs, el seu vot favorable per dotar-nos d'un marc més clar i efectiu per a l'exercici del tantes i retracte amb la seva aprovació definitiva d'aquesta ordenança. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, Tinent d'Alcaldia. En representació de Junts per Barcelona, el senyor Damià Calvet.

Moltes gràcies, Tinent d'Alcalde. En l'explicació del Tinent d'Alcalde, doncs, està... implícit, perquè la modificació es va fer l'any 2018 i estem al 2025, que aquesta és una ordenança que arriba tard. És veritat que teníem unes instruccions, però insisteixo que la modificació per a la declaració de les àrees d'endegir retracte dins de Barcelona, a cavall de la normativa catalana, de la qual vaig tindre l'honor de participar, va servir d'altres coses per comprar grans carteres de fons d'inversió arreu del país, però a cavall aquella normativa es va fer la modificació a 2018 i l'ordenança no arriba fins ara. és una inacció que contrasta amb l'urgència social i política en què es va justificar aquella modificació del planejament i evidencia una falta de priorització per part del mateix govern que avui la presenta com a imprescindible. I de fet hi concidim que és imprescindible, però insistim en que arriba tard. Dit això, vostès saben que hem tingut algunes reticències amb algunes de les operacions concretes amb les que s'ha utilitzat el tanteig i retracte. però malgrat tot hem treballat per mirar de donar la major utilitat possible a la proposta perquè el dret preferent de tanteig i retracte, insistim que és una eina útil i necessària i creiem. En aquest sentit, com vam expressar ja a la comissió, no ens podem estar de celebrar que s'hagin estimat ni que sigui parcialment algunes de les nostres al·legacions, incorporar un anex de memòria social o la nova disposició adicional quarta que servirà perquè hi hagi més coordinació interadministrativa, perquè hi ha altres administracions, efectivament, que poden exercir el teixir redacte. De fet, haurien de fer-ho a la ciutat de Barcelona. Malgrat tot, no podem obviar que la major part de les nostres al·legacions han estat desestimades. Creiem que aquestes al·legacions ens haguessin dotat de més robustesa i de més seguretat jurídica i ens hauria agradat que s'hagués treballat més proactivament com hem fet amb altres ordenances. Per tot això i per la importància d'aquest tema, ens abstindrem per facilitar la seva aprovació. Gràcies.

Gràcies, en regidor Calvet. En representació de Barcelona en Comú, la senyora Lucia Martín.

Senyora Sestinent, jo volia començar recordant que aquesta mateixa ordenança la vam deixar aprovada inicialment l'abril del 2023, quan Barcelona en Comú li agradava amb el govern de la ciutat. I, per tant, això vol dir que el govern Collboni ha trigat gairebé tres anys per aprovar una ordenança de tanteig de tracte que hauria d'haver estat prioritària si el PSC hagués cregut que les compres de finques senceres són un pilar fonamental per ampliar el parc públic i per protegir les veïnes de l'especulació. L'ordenança que avui aprovem permetrà fer compres conjuntes amb altres institucions o amb cooperatives d'habitatge i altres promotors socials, o fins i tot també amb les pròpies llogateres de les finques en risc de ser comprades per especuladors. I molt important, l'ordenança també permetrà que les llogateres tinguin informació sobre el canvi de propietat dels seus blocs abans que s'efectuï la compra-venda, cosa que facilitarà la seva autoorganització, que sabem que és imprescindible per fer fora els especuladors. Ara bé, tal com vam dir ja la comissió, volem denunciar que el govern del PSC ha retallat dràsticament la política de compra d'edificis respecte a l'anterior govern de bastant nom en comú. Nosaltres vam comprar 1.600 habitatges en 8 anys i, de fet, avui sabem del cert que alguna d'aquelles compres van servir per aturar operacions especulatives que ja es donaven per tancades i vostès, en canvi, en 3 anys de govern no arriben ni als 80 pisos comprats. Això vol dir que s'ha retallat gairebé en un 80% el nombre d'habitatges comprats. Així que, més enllà de tota la propaganda i de totes les declaracions grandiloquents que pugui fer el senyor Collboni, A les que estem aquí no ens poden enganyar. La compra de finques senceres i, en conseqüència, la voluntat d'enfrontar-se contra qui vol especular la ciutat ha deixat de ser una prioritat pel govern del PSC. I donat que la situació no ha millorat en aquests anys, nosaltres continuarem denunciant aquesta inacció del govern en polítiques d'habitatge. I perquè fa l'ordenança és evident que votarem a favor.

Gràcies.

Sí, gràcies. Avui, com bé s'explicava, culminem un recorregut que ve de lluny, l'aprovació definitiva de l'ordenança que desplega els drets de tanteig i retracte a Barcelona, una eina imprescindible per ampliar el parc d'habitatge assequible i frenar dinàmiques d'expulsió del veïnat. Nosaltres volem recordar una vegada més que fa dos mandats Esquerra Republicana va ser qui va portar al plenari la proposta per implementar el tanteig i retracte a nivell de ciutat en un moment en què aquest compromís ni tan sols estava inclòs en el pla d'habitatge del govern d'aleshores. Aquesta insistència va permetre que el 5 de desembre del 2018 s'aprovés definitivament la MPGM que declarava tot Barcelona com a àrea de tanteig i retracte. També va ser Esquerra Prolocana qui va advertir ja aleshores que caldria una bossa pressupostària específica que malauradament mai va arribar i també de limitar àrees preferents d'adquisició per evitar gentrificació associada a zones de transformació urbana com per exemple els eixos verds. cap d'aquests dos instruments es van arribar a activar, tot i ser essencials, com ha vingut demostrant el pas del temps. Per això celebrem que finalment arribi aquesta ordenança, una eina prevista a l'article 7 de la MPGM necessària per dotar el procediment de seguretat jurídica i eficàcia. També volem remarcar una realitat. Tot i que la llei preveu que els veïns d'un edifici puguin exercir aquest dret, és pràcticament impossible que la majoria ho puguin fer. Bé per les seves condicions personals, per la seva manca d'estalvis, per la dificultat d'obtenir finançament o per no complir requisits HPO. I, per tant, si volem que el tanteig i retracte serveixi per estabilitzar i per arrelar I per fixar a veïnatge, caldrà que l'administració vagi trobant la manera de liderar aquesta política amb recursos i amb celeritat.

Gràcies.

Gràcies, Tinent. Bé, avui ens presenten una eina que és intervencionista i que ens portarà exactament els mateixos resultats que hi hem vist durant aquests anys. Molt soroll polític, molta burocràcia, però un impacte real ínfim sobre el parc d'habitatge assequible. I ens diuen que han estimat algun parcialment algunes al·legacions del Partit Popular. Gràcies. Però aquest parell de justos tècnics no canvia l'essència del problema. parteixen d'un plantejament completament erroni. Creure que l'administració ha de competir amb el sector privat a cada transmissió immobiliària o que blocar operacions és una política d'habitatge. Amb aquesta norma el que estan fent és generar encara més inseguretat jurídica, endarrerir compres, desancientivar la rehabilitació i enviar un missatge molt clar. Que ningú inverteixi a Barcelona. Els resultats d'aquesta norma que ja venia funcionant no han resolt el problema del parc públic i tampoc el resoldran, tampoc alteraran el mercat i tampoc donaran resposta a aquelles famílies que necessiten accedir a un habitatge. Són pures polítiques simbòliques que només generen titulars però no resultats i que passen molt de puntetes per la crisi d'habitatge que tenim.

Gràcies, senyora de Besa. La presentació de Vox, el regidor Oliver dos Senderos.

Gràcies. Mire, avui traiem a este pleno una ordenança que cambia de forma profunda la relació entre l'Ajuntament i els veïns. Perquè, a partir d'ara, qualsevol persona que vulgui vendre el seu lloc o el seu edifici, ho farà sabent que la última paraula ja no la té ell, sinó l'administració. Declaran todo el municipio como zona de tanteo y retracto, es decir, convierten una operación privada y legítima en un procedimiento intervenido, lento y sometido a la decisión política del Gobierno al turno. Eso no es proteger el acceso a la vivienda, eso es desconfiar del ciudadano y poner bajo sospecha al propietario. Después de siete años aplicando este modelo, los resultados están a la vista y son incontestables. En una ciudad con más de 660.000 viviendas, el Ayuntamiento solo ha adquirido 21 fincas y 291 viviendas. Este es el balance real de una política que ha costado millones de euros, ha creado una burocracia enorme y no ha resuelto ninguno de los problemas que decía combatir. Pero el daño no acaba aquí. Esta ordenanza introduce una inseguridad jurídica evidente, procedimientos poco claros, cargas desproporcionadas y la posibilidad de que el propio ayuntamiento se retire de una operación después de haberla iniciado. ¿Qué inversor, qué promotor o qué pequeño propietario va a apostar por Barcelona en estas condiciones? Además, abre la puerta a que estos derechos se cedan a cooperativas y entidades afines sin garantías reales de concurrencia y de transparencia. Un esquema que ya conocemos y que ha generado redes de favoritismo en el pasado. Lejos de corregirlo, el actual Gobierno lo consolida. Y todo esto responde a una misma visión, un modelo de ciudad donde la Administración decide, controla y condiciona y donde el ciudadano pierde autonomía. Un modelo que no fomenta la propiedad, el ahorro ni la estabilidad, sino la dependencia permanente del poder público. En Vox defendemos una Barcelona muy distinta, una ciudad donde la propiedad privada se respete, donde las reglas sean claras y donde el ayuntamiento deje de actuar como un obstáculo para convertirse en una garantía de seguridad jurídica y prosperidad.

Vox va a votar en contra. l'abstenció de Junts i, bàsicament, aportar amb aquesta rèplica tres idees. Primer, avui no s'aprova una cosa que no estigués aprovada el d'any 2018. L'any 2018 ja s'exercia el dret a retractar. I no digui mentides. Novament, els de Vox diuen mentides. Parlen de 26 habitatges i s'han comprat 1.300 habitatges, que no és un element menor. 1.300 habitatges des de l'any 2018. i no generem cap tipus d'inseguretat jurídica. Qui vulgui vendre, ven pel valor que creu que ven i l'administració pública té el dret del tanteig i retracte. No ho dic perquè d'aquí dos dies començaran a dir que nosaltres ens dediquem a expropiar els habitatges dels veïns. Cosa que no és certa. Hi ha seguretat jurídica, per això aprovem aquesta ordenança fiscal. I crec que això és important. Parlen també que nosaltres el que volem fer és desincentivar l'inversió. Algunes inversions que venen a Barcelona ja els diuen clarament no ens tenim interès. Inversions que vinguin aquí a comprar pisos a l'Eixample amb un 22% de rentabilitat no ens interessen. Ens interessen inversions que entenguin que hi ha un valor social de l'habitatge. Gràcies.

Gràcies, tinent d'alcaldia. D'hi queden 15 segons a la persona en comú, senyora Lucien Martín. Renuncia. 26 segons al grup d'Esquerra Republicana. 38 al Partit Popular. Senyora de Besa.

Gràcies, Tinent. Tinent Valls, quan parla d'aquests blocs que venen a l'Eixample, estem parlant de l'1% de totes les compraventes que es fan. Per tant, realment, el que estan fent és limitar aquestes inversions que a sobre no tenen cap efecte. I si es produeix una inseguretat jurídica, quan qualsevol propietari que vulgui vendre necessita requerir primer a l'Ajuntament esperar que aquest s'ho pensi durant un termini més ampli del que estava permès per la llei d'atemptat i redacte del Codi Civil de Catalunya i, en canvi, no sap quan podrà vendre, si podrà vendre o qui s'ho quedarà. Això sí que genera inseguretat jurídica.

S'aprovaria la proposta, molt favorable al grup socialista, vessant com a Esquerra Republicana, el vot contra el Partit Popular i Vox i l'extensió de Junts per Barcelona.

El punt número 24, que és l'aprovació del conveni de col·laboració pel manteniment i conservació millora de les rondes de Barcelona i del tram municipal de la Gran Via Nord, el posicionament favorable de tots els grups, per tant, si els sembla, passaríem en el punt número 25, que és dotar els crèdits de l'àrea d'urbanisme, segons el detall que consta en el nou annex primer de l'acord. Té el posicionament favorable del grup de govern d'Esquerra Republicana i l'extensió de Vox, Barcelona i Reserva de Junts per Barcelona, Barcelona en Comú i Partit Popular.

Té la paraula l'atenent de l'alcaldia.

President, un segon. Recordant els regidors que es va distribuir la tarda un nou anex i per tant es va modificar la proposta inicial i hi ha un anex que es va posar a disposició dels gusts municipals ahir, que ho sàpiguen. Ja segur que ho sàpiguen, però per recordar que és important que ho sàpiguen.

D'acord, gràcies. Senyora Tinent de l'Alcaldia, senyora Laia Bonet.

Moltes gràcies, Tinent. Com saben, ocasionalment les empreses que presten serveis a l'Ajuntament el darrer trimestre de l'any presenten alguna factura fora de termini a l'any següent i, per tant, el que avui duem a aquest plenari és l'aprovació de crèdit per poder pagar factures d'exercicis anteriors a càrrec del pressupost d'enguany, l'any que està a punt d'acabar, del 2025. Vull remarcar això, el que avui estem votant són serveis prestats i no pagats encara. Estem parlant de feina feta, no cobrada i que naturalment s'ha de pagar res més que això. Concretament estem pagant dues escoles que havien rebut un premi d'escoles més sostenibles que arran d'una documentació enviada en posterioritat per part seva no havien pogut rebre la subvenció i ara acceptem aquesta documentació i per tant paguem aquests premis de l'any passat. I alhora paguem companyies de serveis que els van emprestar el darrer trimestre de l'any passat i que computen el pressupost d'enguany. Em refereixo als consums d'energia elèctrica dels semàfors i de l'any humanat de la ciutat, els consums d'aigua de fons i de llacs o els consums d'aigualets a la via pública.

Els demano, per tant, el seu vot a favor, reitero, per poder pagar aquests serveis que ja estan prestats i no s'han cobrat. Gràcies. No hi ha res, perquè bàsicament tenim dos expedients, un per un import de 9.994 euros i un altre per un import de 68.796 euros que fan referència a la neteja i la cura dels animals del centre i al servei de consergeria. Senyora Bonet, nosaltres amb tota la bona voluntat del món estem disposats a entendre moltes coses. El que no estem disposats és que ens menteixin, que no parlin amb els treballadors del CAC, que no parlin amb els grups polítics i que no parlin amb els voluntaris per intentar solucionar la situació. Li hem avisat moltíssimes vegades, senyora Bonet, si retira aquestes dues factures ara, no hi haurà cap tipus de problema i ens convoca a una reunió al gener per poder parlar d'aquests temes. Si no, senyora Bonet, aquest expedient no prosperarà.

Gràcies, senyora Lleó. En representació, persona en comú, senyor Mercerra.

Fa temps que ens preocupa la gestió opaca del centre d'acollida d'animals. Ho ha explicat molt bé la regidora Lleó, amb factures reiterades, amb conceptes que repeteixen o que fins i tot coincideixen amb contractes o concessions. Ja li vam demanar més informació a la comissió i al final ens porten un expedient on encara inclouen factures del CAP. També ens preocupa la gestió dels recursos humans. Li demanaria, senyora Bonet, que miri el públic. No sé si reconeix les persones que han vingut avui de públic. Són els vuit treballadors, educadors canins de la Gossera, que van decidir acomiadar, cosa que em sembla molt greu, després que presentés una denúncia per assetjament laboral. Un acomiadament que tot sembla un acomiadament per represàlies sindicals. L'Ajuntament ha actuat com si fos... Doncs Amazon o Globo, quan es tracta de treballadors municipals, a l'abril, en aquest mateix ple, vam acordar reprovar la gestió que havia fet la tiranta d'alcaldia Bonet amb el CAC i vam demanar la subrogació dels treballadors. Ja ha passat molt de temps des de llavors i no hem rebut cap trucada, ni cap informació, ni cap gest. Per tant, li demanem que retiri aquest expedient i que replantegi la gestió de la gossera i es reuneixi amb els grups per trobar solucions.

Gràcies, senyora Mercerra. En representació d'Esquerra Republicana, la regidora Rosa Solinyac.

Sí, moltes gràcies. A la Comissió d'Urbanisme vam expressar que no podíem votar a favor d'aquest punt precisament perquè incorporava expedients de dotació de crèdit a l'empresa HelpGuau, una empresa de serveis al centre d'acollida d'animals de companyia de Barcelona, un centre que precisament ha sigut protagonista de diverses polèmiques i que precisament per això, per esclarir-ne els fets, des d'Esquerra vam demanar al Govern una auditoria de gestió i el govern, precisament, ens la va denegar. Per tant, per aquesta manca de transparència cap al CAC, ens feia desconfiar de donar aquest suport. Retirats la major part d'aquests expedients, tot i que sembla ser que hi queda alguna factura, però retirats la major part d'aquests expedients en els quals vèiem que no hi podíem donar confiança, el nostre vot és favorable perquè la qüestió és que la resta d'expedients són, com es deia, els serveis d'urbanisme que es presten. Ara sí, demanem també que se'ns expliqui quin procediment es vol continuar fent amb aquests expedients retirats i saber realment quina és aquesta gestió que s'està fent amb el centre d'acollida d'animals de companyia.

Gràcies, senyora Sorinyac. Pel Partit Popular, regidora Sònia de Besa.

Gràcies, Tinent. Bé, algunes de les factures no hi tenim inconvenient, però també, tal com han dit, regidors Lleó i regidors Serra. I vostè sap que hem portat el tema de la gossera reiterades preguntes inclús precs i proposicions sobre el tema, sí que demanem explicacions sobre aquestes dues factures que s'estaven comentant d'import de consergeria i neteja de les gàbies. I més quan ja hi ha una concessió administrativa a favor de... d'aquesta empresa per dos milions d'euros. Li demanem, Tinenta, que retiri aquestes dues factures. Si no retiren del procediment o del punt de l'ordre dia avui, ens veurem amb l'obligació de votar en contra. Mentre que si fa la retirada en farem una abstenció perquè puguin prosperar la resta. Gràcies.

Gràcies, senyora Devesa. Representació de Vox, regidor de l'Universitat de Senderos.

Gràcies. Havíem decidit no apujar aquest expedient, dado que la informació facilitada no ens pareixia completa. No veiem l'import i el concepte concret de cada factura, i això ens deixava intranquils. Ens inquietava també que no només es tractava de factures de llum expedides a posteriori de la prestació dels serveis. El segon concepte per al qual es presentava aquesta dotació de crèdits extemporània i fora de control... de fiscalización era por servicios relacionados con la perrera. Un millón y medio de euros merecía más transparencia y previsión. Han retirado, parece ser que han retirado la relacionada con la perrera y esperamos sea el inicio de una tramitación pulcra y absolutamente transparente de un tema con gran polémica, a lo cual vamos a estar absolutamente vigilantes. En lo demás tampoco nos parece la manera adecuada de actuar, pero los servicios parecen estar prestados, así que no nos opondremos y lo dejaremos en una abstención.

Gràcies, senyor Cenderos. Tinc ante l'alcaldia, senyora Bonet.

Sí, només per concretar, perquè el secretari ho ha dit abans d'iniciar, s'havia modificat l'expedient retirant aquelles factures que vostès van expressar un dubte, malgrat que es tractava de serveis prestats. Estem parlant de les factures que es referien al Help Wow. Es van retirar, no entraven avui. Avui ens estan posant sobre la taula més. Jo el que els demano senzillament és que no ens vagin afegint coses a cada... Tongada, perquè és que les qüestions que ens van posar el dia de la comissió sobre la taula avui n'hi estan afegint més. Cap problema. Són serveis prestats i pagats i que s'hauran de pagar. No tenim cap mena de problema de retirar dues factures més de l'expedient que ja s'havia modificat pel plenari d'avui. però no són els que es van referir a la comissió de la setmana passada. Per tant, d'acord amb això, secretari, acabo, en el sentit que m'apuntava el secretari, la factura corresponent als serveis de consergeria del centre d'acollida d'animals de companyia, no estem parlant de Help Wow, aquesta també quedaria fora de l'expedient, i els serveis de neteja i cura d'animals d'acollida d'animals de companyia, una factura per red coordinadora multiserviciosa, CMS, que no és de Help Wow i que no ens havien fet alerta, també la reterem de l'expedient. Els demano senzillament que la propera vegada ho posin tot en el mateix moment sobre la taula, perquè probablement ens estalvaríem.

Portem molt de temps demanant informació a senyor Brunet. Això no és nou. Abstenció.

Abstenció?

Abstenció.

Secretari.

Molt bé. Amb el posent favorable del... Sentit del vot de Barcelona en Comú?