Drets civils i llibertats

Raquel Gil sobre l'estratègia de la ciutat de Barcelona pel que fa a l'erradicació de les violències masclistes. Té la paraula la tenenta Gil.

Gràcies, alcalde. Avui presentem, aprofitant que és el mes de novembre, que tindrem el 25N, la celebració de la lluita contra les violències masclistes, la mesura de govern Barcelona per a l'erradicació de les violències masclistes amb un arc temporal 2025-2030. Es tracta d'una estratègia integral per prevenir, detectar, atendre, reparar i erradicar la violència masclista en totes les seves formes, amb accions coordinades a l'administració, entre administracions i amb les entitats socials. La ciutat amb aquesta mesura es dota d'un instrument per reforçar el combat a les violències masclistes amb una estratègia integral transformadora en perspectiva feminista impulsada de manera transversal per tots els serveis municipals implicats amb la prevenció i l'abordatge de la violència masclista de l'Ajuntament i amb una mirada que va més enllà a la resta de serveis. Aquesta nova mesura, les necessitats i experiències viscudes per les dones, la infància i l'adolescència en la seva diversitat es situen com a eix principal d'aquestes polítiques de prevenció i de l'abordatge de les violències masclistes a la ciutat quan es produeixen. Es potencia, com dic, la plena coordinació entre els agents municipals i, en compliment de la normativa, també es garanteix l'accés amb deguda diligència a la xarxa d'atenció a les violències de les zones, millorant les formes d'atenció, fent-la més multicanal, millorant l'atenció presencial i fent-la més oberta a tota la ciutadania i s'incorporen elements com la violència vicària, la violència digital o la violència institucional. La perspectiva de gènere, la interseccionalitat, la garantia dels drets i aquesta necessària visió integral són principis rectors i transversals en totes les línies d'actuació. Surt després un procés d'elaboració compartit d'una diagnosi detallada de la situació a la ciutat, de sessions de treball amb agències institucionals, amb entitats del tercer sector i persones expertes. S'han recollit les aportacions fetes als debats de les dues edicions a les converses feministes amb els diferents grups. Parteix de la Barcelona d'aquesta mesura de govern i aquest procés participatiu ens ha permès identificar necessitats, millores, i estratègies per garantir aquesta resposta complerta a les dones. Hi ha quatre eixos de treball, la prevenció i promoció de la ciutat lliure de violències, l'atenció a les víctimes de violència, les dades i el coneixement, perquè si no som capaços de recollir dades i mesurar no podem treballar a millorar les polítiques públiques i la resposta, i les aliances feministes tant a la ciutat amb les entitats com amb els diferents àmbits a nivell de Catalunya, de l'Estat o internacional. Per destacar algunes de les actuacions, en l'àmbit de la prevenció i la promoció estem treballant el pla de xoc per combatre les violències sexuals i masclistes a l'espai públic, amb una visió també que faci una prevenció de la violència al llarg de tot el segle de vida, amb infants, amb adolescents, amb joves i també amb les dones grans. Amb el cas de promoure un model d'atenció municipal més integrat, destacar el desdoblament del servei d'atenció, de recuperació i acollida del SARA o el nou sistema d'acolliment residencial d'urgència i mitja estada per a dones amb situació de violència masclista i els seus fills. La millora de les dades, com deia, ampliant l'enquesta que ens ha de donar una visió a ciutat més aterrada i, com deia, aquest impuls de l'estabilitat també de les col·laboracions amb les entitats, apostant per la bianualitat, amb els convenis, amb aquelles entitats que estan prestant serveis directes a les víctimes. Tenen a disposició tot el document, que és molt més llarg. Hem pogut compartir-lo amb els grups, agrair les emportacions que ens han fet servir. El desenvolupament d'aquesta mesura es farà mitjançant plans anuals on podrem anar fent la concreció de cadascun dels punts que tenen vostès a disposició amb aquesta mesura, que creiem que és capdalt per, com deia, tenir una ciutat on les víctimes ho són menys, on prevenim perquè la violència desapareixi i on som capaços d'actuar amb diligència i amb eficàcia al costat de les dones i les famílies quan ho necessiten.

Molt bé, doncs té la paraula la regidora Lleó de Junts.

Gràcies, alcalde, i gràcies per presentar-nos aquesta mesura de govern avui. Tot i que arriba tard, suposa un pas important per reforçar la proposta de Barcelona davant les violències masclistes. I és per això i només per això que la veurem amb bons ulls. Ho fem per responsabilitat amb les dones de la ciutat i perquè creiem que en l'àmbit de la violència masclista totes les forces polítiques hem de treballar plegades i així ho hem anat fent durant tot el que portem de mandat. Ara bé, com a oposició responsable també hem fet allò que tocava. i que era assenyalar les mancances i presentar esmenes per millorar la pròpia mesura i les nostres esmenes no eren retòriques, responien a uns dèficits reals que vam detectar. Hem demanat i continuarem reclamant una perspectiva interseccional més robusta, que no es quedi només en declaracions sinó que incorpori metodologies i protocols específics per atendre dones migrants, dones grans, dones amb discapacitat, víctimes sense regulació administrativa o infants i adolescents exposats a la violència masclista. També vam presentar una esmena clau de la necessitat d'un protocol marc actualitzat, un instrument de governança que defineixi clarament els rols, els circuits de responsabilitat i les coordinacions entre els serveis. La mesura presenta moltes accions, i això és cert, però sense aquest protocol la resposta pot quedar fragmentada, desigual i poc efectiva. Igualment, hem demanat una millor coordinació real entre els serveis municipals de Generalitat i diferents entitats, perquè així les pròpies entitats també ens ho reclamàvem, No pot ser que l'atenció depengui només de qui atent, de quin servei arriba primer o de si hi ha prou personal. La coordinació no pot quedar en un principi i ha de ser una pràctica concreta. I hem insistit en un punt que continua sent feble, la vinculació internacional de Barcelona té potencial per ser referent mundial, però la mesura no defineix quins compromisos, si s'assumiran, ni com s'articularà la cooperació amb xarxes internacionals o citats líders del món. De fet, el que hem demanat a la millora de la mesura ja ho vam demanar el 2024 i vosaltres ens ho van acceptar. Barcelona necessita un programa integral contra la violència masclista amb una coordinació efectiva de recursos. També ens preocupa, ja m'he insistit en aquest tema, aquesta setmana s'ha fet pública, ja ho vam dir, a la Comissió de Drets Socials, s'ha fet pública la dimissió de la directora general per la reivindicació de violències masclistes, l'Anna Belén Gallo, Políticament és una senyal d'alarma i Barcelona s'ha de posar al davant i ha de reclamar les responsabilitats de la Generalitat perquè això no torni a passar i per tenir tots els recursos disponibles al nostre abast per lluitar contra les violències masclistes. Barcelona té capacitat per fer-ho millor, sempre ho hem demostrat, i cooperarem si posem per davant la ciutat i no els equilibris polítics. Podem avançar molt més ràpid si fem aquesta feina i és imprescindible que totes les forces polítiques treballin juntes en aquest àmbit i no entenem per què no sempre és així, senyora Gil, i avui li haig de fer una reclamació. I un exemple és el minut de silenci que vam patir el dilluns arran d'un feminicidi a la ciutat, que el nostre grup no va ser convocat i pel que entenc la resta de grups tampoc. Davant dels feminicidis cal que tots els grups municipals d'aquest consistori hi estiguin i estarem al costat, treballarem plegades però vostès també tenen la responsabilitat Davant d'aquest fet i per això des del nostre grup municipal vam entrar a una pregunta formal per saber per què no es van convocar els grups municipals en aquest minut de silenci. Malgrat tot, i acabo alcalde, tot i la crítica, avui fem un pas positiu i constructiu. La mesura conté elements que la CITA necessita i per tant en aquest sentit ens mostrarem al seu costat i continuarem treballant plegades.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora González de Barcelona en Comú.

Gràcies, alcalde. Abans de res, des de Barcelona en Comú, volem reconèixer, com sempre, que es treballa en aquesta matèria, el conjunt de professionals, entitats, moviments socials, serveis municipals que formen part del circuit Barcelona contra la violència masclista. Gràcies al seu treball, Barcelona és des de fa dècades una ciutat referent en l'abordatge integral de les violències masclistes. També destacar que algunes de les accions que es presenten són continuistes d'accions ja iniciades anteriorment. I en aquest sentit, celebrem, com no pot ser d'una altra manera, que el govern presenti una mesura de govern a la voluntat de marcar línies estratègiques del període 25-2030. I ho celebrem perquè, evidentment, és necessari que la ciutat mantingui en fermesa el compromís amb la diligència d'aguda i el dret de les dones i les criatures a viure lliures de violència. Ara bé, per fer una anàlisi rigorosa cal comparar on som i d'on venim, i per això és important també la mesura del Partit Socialista al costat d'allò que es va fer durant els mandats anteriors. La mesura, evidentment, en trobem qüestions positives com la incorporació dels canvis normatius, duts a terme els anys següents a la darrera mesura en l'àmbit de violències masclistes que es va impulsar des d'aquesta administració, el reconeixement i accions per l'abordatge de les noves formes de violència, la posada al centre de la diligència d'aguda i la previsió de reforç del sistema de dades. Això és important i necessari. De la mesura que presenteu avui podem dir que fa una bona diagnosi i situa objectius pertinents, però no presenta un calendari d'implantació de les accions, un quadre d'ampliació de personal, un desglossament de pressupost clar pel 2026 ni per la resta del seu marc temporal. També situa una percepció d'incoherència sobre el model de transversalitat que l'actual govern quan la mesura defineix una governança transversal quan tenen la direcció de transversalitat degradada a un departament. La Comissió de Drets Socials passada, Barcelona en Comú, va presentar un prec acceptat pel Govern, demanant un informe sobre el desnoblament del SARA i la unitat especialitzada en violències sexuals. La resposta va ser que l'espai del SARA 2 encara no està operatiu i no hi ha una data prevista d'obertura. Les professionals ens traslladen preocupacions que reforcen aquesta alerta. Càrrega de treball insostenible, impossibilitat de garantir intimitat en algunes sessions, ofereixen atenció psicològica cada tres setmanes, atenció insuficient a infants i adolescents, dificultats per accedir a l'habitatge segur i estable, Aquests aspectes no s'aborden amb prou ambició, considerem amb la nova mesura. Ara bé, evidentment estem d'acord i valorem com a positives les diferents accions i objectius que es plantegin, però també demanem major concreció pressupostària i de calendari amb ambició en la proposta d'accions innovadores i poder seguir sent la ciutat piolera en política d'abordatge contra les violències masclistes. Des de Barcelona com ho enserem, sempre que se'ns convidi, és clar, no com al minut del silenci d'altre dia, i amb col·laboració i exigència donarem suport.

a aquesta mesura. Moltes gràcies.

Sí, gràcies. Bé, avui el govern es presenta una mesura de govern que d'entrada és evident que compartim completament l'objectiu des d'Esquerra Republicana i com es pot apreciar des de la majoria de les forces polítiques. Una Barcelona lliure de violències masclistes. Per tant, coincidim amb el que volem, segurament no coincidim tant en com arribar-hi i amb quina intensitat arribar-hi. A nosaltres ens sembla que el document que presenta el govern té elements positius, Reconeix la necessitat de millorar la coordinació. Hi ha molts elements que no sempre estan prou ben encaixats i prou ben coordinats. Reforça la importància dels serveis d'atenció, imprescindible, i incorpora un element molt important, que és l'avaluació. Les polítiques tan formadores necessiten poder ser avaluades per contrastar que, efectivament, transformadores i que han citat millora per aquí o per allà. Però també és veritat que des d'Esquerra Republicana portem molts mesos treballant, plantegem proposes molt concretes, no declaracions, propostes molt concretes que responen a una realitat molt dura i és que avui la violència masclista és la principal vulneració de drets humans a la ciutat i moltes dones encara pateixen violència institucional quan busquen ajuda. Llavors aquesta mesura és imprescindible, és necessària però també ens sembla que d'alguna manera fa curt. I fa curt perquè, com passa sovint amb aquest govern, no acaba d'integrar en les mesures de govern o en els plans estratègics tots aquells acords polítics que s'han pogut debatre en el si d'aquest consistori i d'aquest ple o, per exemple, en comissions. Per tant, les nostres esmenes realment no han ampliat Res, el que han intentat fer ha sigut reparar omissions de tots aquells debats, d'aquells plantejaments que s'han treballat políticament abans perquè no quedessin fora d'un document que és molt important per la ciutat, que és molt important per les dones i pels infants de la ciutat i que hauria de ser, sens dubte, el full de ruta de la ciutat dels pròxims anys. només alguns, l'aplicació mòbil d'atenció i emergència. És un PREC que aquest govern va acceptar ja fa més d'un any i mig, quasi m'atribaria a dir-ne dos, una eina que hauria de permetre accedir ràpidament al PIAT, al SARA, a emergències, a un xat segur i a punts segurs, però inicialment la mesura, per exemple, no en feia cap tipus de menció. Espero que això es pugui corregir. L'Observatori Municipal de Violències Masclistes. És veritat que la mesura em feia una referència molt superficial, però fa tot just una setmana vam aprovar una proposició d'Esquerra Republicana que definia amb tots els ets i els ulls el disseny, l'estructura, els objectius, la governança. Per tant, home, no cal traslladar esmenes. Moltes vegades el que cal, i el que ens sembla que hauria de fer el govern, és estar amatent, atent, escoltar, tots aquells elements que van sorgint en el sí del debat d'aquest consistori en un tema tan important com aquest i incorporar-los de partida i de facto en els plantejaments i en les propostes i en les mesures de govern que el capilar fiscional aconsegueix anar transformant la realitat. I permeti'm fer una darrera menció. i és destacar el paper fonamental de les entitats feministes que sostenen la prevenció i que acompanyen tota la xarxa comunitària. Projectes com Matxineres afronten situacions econòmiques insostenibles, inestables, manca d'espais estables, malgrat l'impacte social positiu que tenen. Un fet que limita la continuïtat, per exemple, d'aquest projecte. Sense l'atenció, sense el sistema d'atenció que totes aquestes entitats proporcionen, el sistema d'atenció pot caure. Per tant, és molt important que entenguin que ha d'haver-hi una complicitat i una línia així i una cura absoluta envers tota aquesta xarxa. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Verdera.

Moltes gràcies, alcalde. Volem agrair la presentació d'aquesta mesura de govern en un àmbit tan sensible i prioritari com és la lluita contra les violències masclistes. Parlem d'una realitat en una ciutat compromesa amb la igualtat i la dignitat que ha de situar-se en el centre de l'agenda política i municipal. Cal repetir-ho sempre que calgui. Qualsevol forma de maltractament i de violència exercida contra les dones és una vulneració inadmissible dels drets humans. Les dades que ens aporta aquesta mesura són de nou preocupants. Un 72,3% de les barcelonines declaren haver patit violència masclista en algun moment de la seva vida i una de cada tres ha patit situacions de violència molt greu. Aquesta realitat visible cal sumar-hi la violència silenciosa, les dones que no denuncien, les dones amb discapacitat que tenen més dificultat d'accés als recursos públics o les dones grans que per dependència econòmica o emocional tenen més complexitat per sortir d'aquest cercle de violència. Per tot això, totes les mesures orientades a la prevenció i a una actuació eficaç contra aquesta xacra hi trobaran sempre el nostre suport. En els darrers anys s'han fet passos importants des de l'aprovació de l'Orde de Protecció 27 barra 2003, la llei integral de l'any 2004, el pacte d'Estat contra la violència de gènere de l'any 2017 impulsat pel Partit Popular. Tots ells han contribuït a millorar la protecció de les víctimes i a reforçar els instruments de l'Estat. Ara bé, també volem ser molt clars. Ens trobaran sempre que es tracti de reforçar la protecció de les dones, però no ens hi trobaran quan el que es proposa són mesures de simple postureig ideològic, com el centre de noves masculinitats, que entenem que respon més a una agenda partidista que no pas a la lluita afectiva contra les violències masclistes. I és especialment greu que els mateixos que presumeixen de polítiques feministes hagin protagonitzat el retrocés més gran en la defensa de les dones que hem vist en la dècada, la llei 10 barra 2022, com a coneguda la llei del sí és sí. Una norma que el govern va negar que generés problemes, però que ha preocupat... més de 1.100 reduccions de pena i prop de 115 excarcelacions delinqüents sexuals. Això no és protegir les dones, això és fallar-los-hi. A més, introduir a la legislació conceptes com la violència institucional d'una manera tan imprecisa i hiperbòlica contribueix a generar desconfiança en el sistema, estigmatitzant les institucions que precisament treballen per protegir les víctimes. Cal millorar l'atenció, sens dubte, i persisteixen reptes importants, la detecció primerenca, l'acompanyament i la prevenció, però no podem transmetre que totes les institucions fallen, perquè senzillament no és cert. En definitiva, queda molta feina per fer i totes les administracions, també la municipal, ha d'assumir la seva responsabilitat. Gràcies.

Molt bé, doncs té la paraula el regidor Senderos, de Vox.

Gràcies, alcalde. A Vox manifestem el nostre rebuig total a la mesura del govern Barcelona per l'erradicació de les violències masclistes 25-30, que qualifiquem d'exercici d'epocracia política i de cinisme ideològic. La nostra principal crítica se centra en la manca de coherència del govern proponent. Es senyala la paradoxa de parlar d'erradicar la violència mentre els mateixos partits a escala estatal van aprovar la llei, com s'ha dit el nom de CSI, que aquesta mesura cita i que ha comportat més de 1.200 rebaixes de condemna i vora de 120 escarcelacions de delinqüents sexuals. Per a nosaltres, això demostri realitzat. irresponsabilitat i manca de preocupació real per les víctimes. Sobre la llem que la mesura sin eficaç i purament ideològica, en lloc de garantir seguretat i justícia, es limita a la propaganda i a la creació d'observatòries, comissions i programes ideològics com els tallers de noves masculinitats. Rebutgem aquest enfocament perquè converteix la lluita contra la violència en una eina de poder partidista i difon un discurs sectari que divideix la societat. També denunciem que el govern municipal ignora la realitat, ja que no proposa penes més severes, no reforça els costos policials ni actua amb fermesa davant els delinqüents multireincidents, davant l'increment de les agressions sexuals o davant d'alts abusos a menors sota tutela pública. A més, remarquem que la mesura no fa cap referència a un aspecte essencial per a moltes dones, la maternitat. No s'hi preveuen suports concrets per a aquelles que volen tirar endavant el seu embaràs en lloc d'avortar, ni mesures reals d'ajuda a la conciliació, a la criança o a la protecció de la família. Defensar de veritat les dones implica també defensar els seus anells més profuns com ser mares i garantir que cap dona se senti sola o pressionada a l'hora de tenir i educar els seus fills. Deixem clar que a Vox no defensem ni l'home ni la dona de manera separada. Defensem tots els membres de la societat i ho fem prioritzant sempre els més dèbils o desfavorits, siguin qui siguin. La nostra proposta se centra en la protecció real i efectiva de totes les víctimes, sense discriminacions ni etiquetes, i es fonamenta en tres pilars. Justícia i autoritat, presó preventiva, presó permanent revisable per a violadors i assassins, tolerància zero, enduriment de penes i tolerància zero amb la reincidència i ordre i seguretat, expulsió immediata d'agressors estrangers condemnats per delictes sexuals. Rebutgem el feminisme subvencionat i la categorització de la societat entre homes culpables i dones víctimes, perquè afirmem que la violència no té ideologia ni gènere, té culpables i té víctimes. El que necessita Barcelona és seguretat, autoritat, ordre, suport a la família i educació en el respecte i no més d'esclaracions simbòliques. Reiterem que estem al costat de totes les víctimes de violència i dels pilars de la llei, la família i la seguretat. Gràcies.

Sí, tornar a agrair les aportacions en positiu i les aportacions que segur que milloraran. Crec que partim d'una diagnosi compartida majoritàriament i, en tot cas, anirem trobant amb els plans d'acció, que és on hem d'acabar de concretar cadascuna d'aquestes 37 mesures prioritàries i la resta que es venen desenvolupant i trobarem els espais per fer-ho. Ja que ha sortit, el minut de silenci al que feia referència no era convocat per l'Ajuntament. L'Ajuntament convoca els minuts de silenci de dones que són residents de Barcelona. En aquest cas, la Generalitat de Catalunya ha canviat el protocol de funcionament i de convocatòria dels minuts de silenci i era un minut de silenci convocat per la Generalitat que nosaltres vam tenir coneixement també de manera transversal. El que hem fet és parlar també amb aquest nou circuit que tenen de convocatòria per tenir la informació abans i poder-la posar a disposició de tots els grups. Aquesta primera vegada no ha sigut així. Nosaltres, com dic, no vam convocar aquest minut, però prenem nota per millorar-ho. Al Centre de Noves Masculinitats el que pretén precisament és entendre que quan parlem de violència de gènere també hem de teixir complicitats amb la gent jove i amb els homes. I que no es tracta només de parlar amb les dones i empoderar-les, que és molt important, sinó que hem d'ajudar també els nostres joves a construir un tipus de relacions no tòxiques i a construir la seva masculinitat des del respecte, des de també el seu empoderament, però també des de la visió de les dones com igual. Jo també rebutjo, i crec que per un nom de bona part del consistori i de bona part de les zones de la ciutat, enèrgicament els seus posicionaments respecte a la violència de gènere, senyor Cenderos. Que no es preocupi que han rebutjat els nostres, perquè nosaltres rebutgem també profundament això que ens està dient. perquè, a més, com li vaig dir l'altre dia a la sessió, és una manca de respecte a les zones que continuen patint dia a dia violència de gènere i als seus fills, el no reconèixer que això és un fet estructural i que només podem solucionar-lo des d'aquesta mirada conjunta i estructural.

Molt bé, moltes gràcies. S'ha exaurit el temps. Donem per presentada la mesura de govern i passem directament a les propostes d'acord.

Moltes gràcies, secretari. Passaríem ara al punt número 3, que és la proposició del grup municipal de Vox Barcelona. I per això té la paraula el regidor Cenderos.

Endavant. Gràcies. El passat jueves 6 de noviembre, en la plaza Huesca, en Sants, volvíamos a vivir escenas de violencia política contra Vox. Durante una actividad legalmente convocada, nuestra carpa informativa fue atacada y varias personas resultaron agredidas. A una compañera le golpearon la espalda e intentaron robarle el teléfono. A un simpatizante le golpearon al intentar protegerla. Incluso se agredió a un concejal de este ayuntamiento, el señor Gonzalo de Oro. Y no fue un incidente aislado. Durante toda la tarde se lanzaron piedras, huevos, botellas y latas contra nosotros. Son actos de violencia motivados por odio político, cuyo objetivo es impedir el ejercicio de derechos fundamentales reconocidos en los artículos 20 y 23 de la Constitución. La extrema izquierda y el separatismo han normalizado doctrinas que justifican la confrontación y la coacción. Ese clima ideológico ha generado un ambiente de impunidad donde ciertos grupos se sienten legitimados para atacar a quienes pensamos distinto. La convivencia democràtica exige respeto mutuo y la posibilidad de expresar todas las ideas legales sin miedo. Sin embargo, en España la violencia política tiene casi siempre el mismo origen ideológico, la izquierda radical, el separatismo y los movimientos afines. Vox es hoy el partido que más agresiones sufre por defender pacíficamente valores como la familia, el orden y la seguridad. Y esto no es una afirmación teórica. Solo en las últimas semanas nuestras carpas informativas han sido atacadas en múltiples puntos de Cataluña y también en varios distritos de Barcelona. No son hechos aislados, sino la consecuencia directa del señalamiento permanente contra nuestro partido. Recordemos también, por ejemplo, en Vallecas, cuando Santiago Abascal fue atacado en un acto autorizado, no eran cuatro exaltados, eran personas vinculadas al entorno de Pablo Iglesias, entre ellas alguno de sus guardaespaldas. Un intento organizado de intimidar a un partido legal y el mensaje que transmiten estos episodios es claro, que para algunos la violencia política puede salir casi gratis. Y conviene recordar otro tipo de violencia política a la que vivimos, Miles de catalanes en el 2017, cuando se vulneró deliberadamente el orden constitucional. La presión, el señalamiento y el intento de romper la convivencia también fueron violencia política, aunque se ejercieran desde las instituciones. Real en esta escalada exige contundencia y coherencia. No se puede condenar la violencia mientras se pacta con quienes la justifican como Bildu, ni se puede defender la democracia mientras se indulta a agresores de partidos legales, como ocurrió con los condenados por agresión a Vox en Zaragoza. La única respuesta digna es una condena institucional, clara y rotunda. El silencio sería una complicidad inaceptable que situaría a este ayuntamiento en contra de los derechos de los barceloneses. Cada ataque a una carpa a una sede o a un cargo electo merece consecuencias legales y el descrédito de quienes lo permiten o lo trivializan. Lo que planteamos hoy no es un ajuste de cuentas, sino un mínimo común democrático. No pedimos privilegios, pedimos la misma protección que cualquier otra formación política. El cordón antidemocrático contra Vox alimenta la impunidad de los agresores. Hoy no hay equidistancia posible que o se está a favor de la violencia o se está en contra. Barcelona no puede mirar hacia otro lado. Debe estar del lado de la ley, de la convivencia, de la libertad de expresión y del pluralismo real. Por eso pedimos a todos los grupos que respalden esta proposición. Hoy no se vota, como he dicho, a favor o en contra de Vox. Hoy se vota a favor o en contra de la violencia política y de que Barcelona siga siendo una ciudad donde todas las ideas legales puedan expresarse sin miedo. Y por eso pedimos el voto favorable a que el Pleno de Ayuntamiento acuerde, primero, rechazar de forma expresa y contundente toda forma de violencia política con independencia de la ideología o el signo de quienes la ejercen o la padezcan, reafirmando el compromiso de la ciudad de Barcelona con la convivencia democrática, la libertad de expresión y el respeto a la pluralidad política. Segundo, mostrar la solidaridad institucional del Ayuntamiento de Barcelona con las personas y formaciones políticas que hayan sido objeto de agresiones o actos de acoso motivados por sus ideas o actividades políticas legítimas. Y tercero, instar al Ayuntamiento de Barcelona a que se persone como acusación particular en los procedimientos judiciales que se deriven de hechos en los que se acredite la existencia de violencia política o delito de odio vinculados al ejercicio de derechos fundamentales producidos en la ciudad de Barcelona, siempre que concurran los requisitos legales que lo permitan, en defensa del interés general y de los valores democráticos de la ciudad. Gracias.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula el regidor Vives. Endavant.

Sí, moltes gràcies, Tirenta. En primer lloc voldria condemnar sense matisos, amb contundència, l'agressió que ara fa uns dies van patir vostès al districte de Sants i ho faig no només en nom propi sinó en nom de tot el grup municipal de Junts per Barcelona. Però també això ens porta a condemnar qualsevol tipus de violència, cosa que vostès no fan. Perquè violència també és pagar a ciutadans indefensos, pacífics, que van anar a votar l'1 d'octubre. Violència també és tenir exiliats durant vuit anys. Violència és que aquests exiliats hagin de veure morir els seus pares a través d'Skype. Violència també és que aquests exiliats facin que els seus germans malalts terminats de càncer hagin d'agafar un avió per anar a morir al costat de la seva família. Violència és haver tingut presos polítics. Violència és que aquests presos polítics no poguessin anar a veure els seus fills ingressats a l'hospital. Violència és donar suport a les clavegueres de l'Estat que persegueixen la gent per les seves idees. Violència és que en el cinquantè aniversari de la mort de Francisco Franco siguin incapaços de votar una iniciativa per retornar la dignitat a les víctimes i reparar l'espoli del règim. Violència és no voler exhumar les foses comunes que encara existeixen. I violència és no reconèixer que la comissaria de via Laietana va ser un lloc de tortura. I vostès han donat suport a totes aquestes violències i a moltes més. I és evident que una agressió física és violència. però això que he citat també és violència institucional, política, digue-li com vulgui. Per tant, condemnem totes les agressions, però no votarem a favor de la seva proposta.

Gràcies. Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, té la parla la regidora González. Endavant.

Gràcies, Tinenta. Tota forma de violència política és absolutament incompatible amb una democràcia sana i qualsevol persona hauria de tenir la capacitat d'expressar-se i fer política sense cap mena de risc i això ho diem amb tota claredat i constundència. Però quan s'assembla l'odi no es pot esperar recollir una altra cosa. I això és exactament el que estem veient a Barcelona. Un clima polític que no és espontani ni casual. És el resultat precisament d'un relat que el seu grup, senyors de Vox, vosaltres heu escampat de manera persistent als barris de la ciutat. Un relat que assenyala veïnes, que associa amb broxa gorda immigració i delinqüència, que alimenta la por que normalitza el menyspreu envers les persones del col·lectiu LGTBI o persones en situació de vulnerabilitat. Veniu vosaltres a parlar de violència política quan els vostres militants cridaven puta de col·lau a les eleccions del 2023 o quan no teniu ni tan sol la diferència institucional de respectar a l'exalcaldessa quan li atorguen la medalla d'or de la ciutat. Quan es construeix un discurs que divideix i que deshumanitza, s'està contribuint directament a generar un ambient d'hostilitat i d'enfrontament. Rebutgem sense matisos la violència política, però també rebutgem l'intent de presentar-se com a víctimes d'un fenomen que vostès mateixos alimenten cada vegada que difonen discursos pensats per polaritzar. La convivència no es protegeix des de la crispació, sinó des de la responsabilitat i el respecte a coses que a vosaltres us falten. Per això votarem en contra d'aquesta proposició que busca imposar un relat simplista i victimista que no ajuda gens a abordar les causes de la polarització política. Gràcies.

Molt bé, té la parola el regidor castellana, Esquerra Republicana.

Gràcies. Miri, li explicaré una història. El Joan Castellana Planes, que era el germà del meu avi, del pare del meu pare, el van afusellar amb 23 anys al camp de la bota amb un judici sumaríssim, sense cap mena de garantia, perquè era militant d'estat català. El meu avi mai em va parlar d'això, perquè del dolor que sentia de l'assassinat del seu germà no em va arribar a parlar mai. I ens vam enterar a través d'una història de local que, gratant, gratant, gratant, i ens vam enterar gràcies a aquesta història de local de Navàs, un poble del Bages, i d'on és el meu pare, i el meu pare. Ara pregunti'm si per la meva família aquestes frases són violència política o no. Manuel Bariscal, diputat de Vox al Congrés. La dictadura franquista no va ser una etapa fosca, sinó una etapa de reconstrucció, pogrés i reconciliació per a la unitat nacional. Sergio Rodríguez, diputat de Vox a les Illes Balears. Permita'm-me, hoy 1 de abril... Les deseo un feliz día de la victòria, celebrant el dia de la victòria franquista de la guerra. Marcos Rodríguez Font, regidor de Vox de Sant Cugat, celebrant l'entrada de les tropes franquistes de Sant Cugat el dia de l'alliberament, segons ell, escrivint glòria a Dios, etcètera, etcètera, etcètera. Segon, vostè ve aquest ple, bàsicament, o s'ha dedicat molts cops en aquest ple, a insultar el meu partit i a insultar membres del meu partit. i d'altres col·lectius, i de fet es dediquen bastant a insultar col·lectius sencers. De fet, el que han presentat vostès al Congrés dels Diputats i al Senat és il·legalitzar el meu partit, i altres partits també. Si això no és violència política, si vostè m'està dient a mi que em vol il·legalitzar, que em volen la clandestinitat, això no és violència política, i llavors què és violència política? Per tant, què és això? Això és hipocresia. Això que està dient vostè és hipocresia per tots els arguments que he dit i per tant, evidentment, hi votem en contra.

Gràcies, alcalde. Hoy debatimos una propuesta que aborda un asunto esencial, la condena firme de toda violencia política, sin matices y venga de donde venga. Desde el Grupo Popular lo afirmamos con total rotundidad. La violencia política no tiene cabida en una democracia. ni contra un concejal, ni contra una sede, ni contra un ciudadano, ni contra ningún colectivo. Lamentablemente, en nuestro partido conocemos bien esta realidad y la hemos sufrido. Por ello, apoyamos el espíritu de esta proposición y votaremos a favor, pero exigimos coherencia. No podemos pedir más convivencia si al mismo tiempo contribuimos a generar más tensión y polarización. No podemos solicitar que se actúe ante posibles delitos de odio cuando desde algunos espacios o tribunas se utiliza mensajes que pueden interpretarse justamente en este mismo sentido. Y no podemos reclamar respeto institucional si tratamos al adversario político como alguien a quien deslegitimar o como un simple enemigo. Por ello, insto a quienes hoy reclaman condenar la violencia que se comprometan también a no alimentarla con discursos que dividen, estigmatizan o generan miedo. Porque la violencia no solo es física, también puede ser ideológica, verbal o a través del señalamiento. Rebajar la tensión, cuidar el engaje institucional y contribuir a un clima de respeto y diálogo debe ser un compromiso compartido por todos, todos los grupos. Gracias.

Regidora Gai.

Sí, moltes gràcies, alcalde. Bé, aquesta ciutat ha construït la seva trajectòria democràtica sobre una cultura profunda de respecte polític que impregna la relació entre les institucions i la ciutadania i que orienta el seu compromís públic des de fa dècades. Aquesta manera de governar i de conviure no necessita ser redescoberta ni reinterpretada perquè forma part del nostre patrimoni cívic i del compromís que ha definit sempre Barcelona. Deixem d'alimentar una crispació que no sorgeix espontàniament als carrers, sinó en discursos com els que formulen vostès, discursos que, lluny de construir i contribuir a la serenitat que la ciutadania mereix, només buscant dividir amb intencionalitat, assenyalar adversaris com si fossin enemics i tensionar deliberadament un espai públic que necessita responsabilitat i no inflamació ni confrontació. Aquesta manera d'intervenir, que converteix la política en una successió d'acusacions i en un relat permanent de confrontació, no respon a cap preocupació real per la convivència, sinó a l'interès d'instal·lar un clima emocional que distorsiona la realitat i erosiona la confiança en les institucions, amb el mal que pot fer això a les successives generacions, i el que, segons el nostre entendre, fan vostès amb la seva manera de practicar la política. I aquesta ciutat ha demostrat sempre una enorme maduresa democràtica i no mereix que es jugui amb els seus valors fundacionals per obtenir un rendiment partidista immediat. La convivència no es protegeix només quan convé políticament, es protegeix vivint-la de manera quotidiana, amb respecte amb les diferents orientacions i criteris polítics, amb responsabilitat i amb coherència, sense convertir-la en una eina de divisió ni en relat victimista. Aquest Ajuntament ja acompanya les víctimes de delictes d'odi amb rigor tècnic i compromís institucional. No fa falta que s'aprovin una declaració institucional. És el nostre deure. I així ho estem fent. Es personen els processos judicials quan els marcs legals ho exigeixen i quan el principi de tutela efectiva ho reclama. Ja treballa per garantir que ningú vegi vulnerats els seus drets fonamentals. Per tant, presentar aquesta feina com si fos una novetat o com una absència deliberada no respon a cap diagnòstic objectiu de la realitat. Respon més aviat a una estratègia d'atenció que debilita les institucions i que confronta deliberament el funcionament d'un estat de dret amb els interessos de qui busca amplificar el conflicte. I més que reforçar l'estat de dret, el debilita. I és precisament que aquesta raó per la qual exposat, no podrem acceptar una proposició que, sota l'aparència d'un consens elemental, intenta introduir un marc de conflicte artificial que aquesta ciutat no necessita, ja que representa una manera d'entendre la política i el seu compromís des de la cohesió social.

Gràcies.

Yo le puedo asegurar que las piedras que nos tiraron no eran artificiales. No eran artificiales. Miren, nosotros hoy hemos dicho que no una medida de gobierno porque ustedes tienen la manía de distinguir entre violencias buenas y violencias malas. Y atacar a partidos que no les gustan es una violencia buena para ustedes. Ustedes la justifican. Señora González, mire, ustedes siembran el odio constantemente y a ustedes nadie les ataca, absolutamente nadie. Y, por cierto, usted y yo no somos amigos. Le ruego que no nos tutee, al menos en este hemiciclo, cuando fuera ni siquiera me saluda. A los señores de Esquerra, pues mire, ustedes dicen que nos votan que no porque insultamos a su partido. Nosotros no insultamos, simplemente recordamos la historia de su partido. Usted nos llama a nosotros fascista, xenófobo, racista, cada dos por tres, ahora mismo la siente. Eso es insultar. Y a ustedes al final no les queda más que el comodín de Franco que les va divinamente. Lo han sacado otra vez ahora. Pero bueno, no es de extrañar. Los que no apoyan esta medida son precisamente los que no apoyaron el condenar el intento de asesinato del señor Vidal Cuadras y los mismos ¿Qué tienen de socios a los herederos de ETA?

Junts, un minut y mig.

Sí, gràcies. No anava a fer una segona intervenció, però amb això de los herederos d'ETA sí que la vull fer. A casa meva, a la meva família, hi ha hagut gent que ha estat amenaçada de mort per ETA. Els meus pares, als anys 90, no ens van poder portar la meva germana i a mi a una escola perquè estava porta en porta amb una comandància a la Guàrdia Civil per por que hi hagués un atemptat. Per tant, no ens vinc d'anar i hi són absolutament... De res, en qualsevol cas, a mi mai em veurà al costat del Gudeta, tampoc em veurà mai al costat de la Fundació Francisco Franco, i això vostè últim no ho pot dir.

Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular, PSC...

Molt proument, alcalde, per condemnar, òbviament, tots els atacs als grups polítics. Tots ells ens mereixen tot el respecte i també, doncs, inclosos els atacs de Sants, per descomptat.

Molt bé. Resultat?

Sí, queda rebutjada la proposició amb el vot favorable de Vox i el Partit Popular i el vot en contra de la resta de grups.

Molt bé. Doncs anem a la següent proposició, que és del grup municipal d'Esquerra Republicana, transaccionat pel que veig, i té la paraula la regidora alemany.

Ahir es va commemorar el 50è aniversari de la mort al llit del general Francisco Franco. I per què parlem avui d'això? Doncs no pas per gust, sinó perquè no tenim cap altre remei. La democràcia va arribar lligada també a una mena de pacte de silenci, a la impunitat dels responsables del règim. i el manteniment de massa estructures de poder que encara condicionen la nostra vida pública. Ha passat mig segle, però bona part de les víctimes de la repressió franquista i les seves famílies esperen reparació. Elles són el testimoni que el franquisme encara no ha desaparegut del tot, i d'això parlem avui. Al Valle de los Caídos, avui Valle de Cuelgamuros, s'hi van enterrar més de 33.000 cossos procedents de diferents indrets de l'Estat. 6.000 eren catalans, molts dels quals afusellats republicans, sense el consentiment de les seves famílies. Recentment, de fet, s'ha publicat un mapa interactiu que demostra que tots vivim a menys de 50 km de les fosses comunes clandestines del franquisme. Les fosses dels vencedors es van exhumar l'endemà de la guerra. Però les de les víctimes del franquisme encara avui resten pendents i es calcula que encara queden uns 11.000 escalets per recuperar. Hi ha molts exemples, tristament, d'injustícia a la memòria del nostre país. Vam haver d'esperar l'any 2023 per conèixer la vida del mestre que va prometre el marc La història de l'Antoni Benaiges, de Montroig del Camp i la seva neta. Un home republicà, un professor que va ser assassinat per ensenyar, per educar, per fer allò tan valuós i tan preciós que fem els que tenim la sort d'haver estat mestres. Segur que coneixen la pel·lícula. Per cert, una dada, el Partit Popular i Vox van cancel·lar la representació de l'obra de teatre que s'havia de fer al poble de Burgos, on Benaiges feia classe. Perquè el franquisme no va morir del tot. I per això n'hem de parlar. Perquè cal continuar reparant les seves víctimes i honorar-ne la memòria. Més exemples. Què era, durant la dictadura feixista, la seu del govern de la Comunitat Autònoma de Madrid, del PP de Lluso? Un centre de tortures. Això seria impossible d'imaginar en qualsevol país europeu normal. A Espanya no, és normal. I sorpresa, el Partit Popular d'Ayuso es nega a declarar-lo lloc de memòria i ho ha recorregut a la justícia, de fet, per oposar-s'hi. Perquè es resisteix amb dents i ungles a col·locar-hi una simple placa de memòria. En els debats complexos, de vegades és complicat trobar la posició justa que toca. En aquest és molt fàcil. Avui hem de fer el contrari del que farien el PP de Ayuso i Vox. Encara més exemples propers, via la Ietana. Algú pot imaginar-se una situació semblant a França o Alemanya? Algú imagina la policia democràtica francesa treballant per protegir els drets dels ciutadans en una comissaria que hagués estat utilitzada per deportar infants jueus o torturar resistents? Ningú imaginaria la policia democràtica alemanya operant a les antigues oficines de la Gestapo. És un despropòsit democràtic absolut. Ningú té cap dubte que l'edifici de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya és el símbol de la repressió franquista a Barcelona. Des de fa dècades existeix un ampli consens en la societat catalana a favor de transformar-lo en un centre de memòria i documentació sobre la repressió franquista i la lluita per les llibertats democràtiques. De la mateixa manera que la presó de les dones, de les dones, les grans oblidades, de la Trinitat, demanen que sigui declarada com a bé cultural d'interès nacional. Això és el que demanen tres entitats vinculades a la memòria històrica de la ciutat i a la vida veïnal dels barris del districte de Sant Andreu. Si Barcelona o Catalunya, alguna força democràtica i progressista, té un posicionament que s'assembla gaire a memòria democràtica, el PP de Lluso o Vox s'ho ha de fer mirar, perquè no estem parlant de declarar llocs de memòria molt fluixet per no molestar ningú. Una cosa simbòlica sense més conseqüència. No estem parlant d'això quan a diari els hereus del franquisme recorden i reivindiquen el llegat de la dictadura. És simplement una qüestió de coratge i de compromís. Perquè el veritable compromís i coratge no és quan ens enfrontem a un espantall o a un fantasma dèbil. El veritable coratge democràtic i progressista es demostra quan el monstre et desafia amb força. I avui el monstre del franquisme ens desafia amb força. I aquest és el coratge que hem de tenir molts catalans i catalanes, molts dels partits polítics que som aquí, considerats d'esquerres, a favor de la democràcia, perquè vam veure com molts militants dels nostres partits eren afusellats durant la dictadura. Aquest és el coratge que necessitem, els que van tenir molts dels nostres afiliats. Avui és un bon dia per un compromís ampli, I això és el que demano al Partit Socialista avui. Un compromís ampli de reparació de les víctimes del franquisme. Avui és quan toca estar a l'altura que Barcelona es declari ciutat lliure de la impunitat franquista. El debat no és entre oblidar o fer memòria. El debat és entre o no fer justícia o fer justícia amb la memòria. Perquè la igualtat, la democràcia i la justícia no és una imposició, és un deure.

Té la paraula el regidor Rodríguez de Junts.

Sí, gràcies, president. Aquesta setmana hem viscut, com es deia, un moment carregat de simbolisme, que és el cinquantè aniversari de la mort del dictador, de Francisco Franco, un moment que ens recorda la importància de la memòria, de la justícia i de la reparació, per no oblidar mai els greuges comesos durant aquell règim. La nostra ciutat, el nostre país, van patir de manera directa una de les pitjors parts de la repressió, i tenen encara, tenim un deure moral amb les víctimes i amb les seves famílies, i amb les generacions futures també, que és el de defensar la memòria democràtica i impulsar mesures concretes per reparar les injustícies històriques. Per això, evidentment, el nostre grup votarà a favor d'aquesta proposició, perquè, com deien, creiem que reforça aquests principis de justícia, memòria i reparació, Parlem de la Via Laietana, que s'ha de convertir a la prefectura per compartir-la amb un centre de memòria democràtica. Parlem del retorn de la documentació de l'Ajuntament de Barcelona, que encara està als arxius de Salamanca, del lliurament de certificats d'anul·litat a les persones jutjades pel règim, de la rehabilitació dels treballadors municipals, que van ser represaliats, de declarar la presó de dones de Trinitat Vella com a un bé d'interès nacional, d'assessorar legalment els barcelonins que tenen familiars enterrats a Quelgamuros i també parlem de la proposta que el nostre grup va proposar i volem agradir la transacció d'Esquerra Republicana també d'incloure la restauració dels béns i els drets incautats pel franquisme a persones i entitats com els ataneus de cultura popular. Per tot això, per això que dèiem, perquè creiem que en un moment com aquest cal reforçar els principis de justícia, reparació i memòria, doncs hi votarem a favor.

Molt bé, regidor Rabassa, persona en comú.

Bon dia. Nosaltres també votarem a favor d'aquesta proposició d'Esquerra Republicana. 50 anys després són temes pendents que l'Ajuntament, Diputacions, Estat i Generalitat han d'entomar seriosament. Ara mateix tenim una llei de memòria democràtica estatal que ho permet i en tramit una de catalana que ho acompanya prou bé. Per tant, és voluntat política que es facin tots aquests punts que ens presenta avui Esquerra Republicana. Però el dret a la memòria va molt més enllà d'aquesta proposició que ens fa Esquerra Republicana i d'aquests punts concrets, i es completa, creiem, amb la declaració institucional que presentarem i que llegirem al final d'aquest plenari, i que no està assignada per Partit Popular i Vox. Una declaració per formalitzar, per enfasitzar, per fer públic el compromís institucional d'aquest Ajuntament, més enllà del govern de torn, amb les entitats de memòria, les persones represaliades i el dret a la memòria contraposat al deure. La memòria, considerem, és un dret ciutadà, col·lectiu, i la reparació de les persones represaliades i els col·lectius represaliats són un dret ciutadà, com comentava, de defensem una memòria antifeixista, feminista, internacionalista, catalanista, que incorpora la diversitat de la nostra ciutat fent esment també al poble gitano i en perspectiva de gènere. Ara bé, una declaració institucional que ha estat acordada amb les entitats de memòria, de la ciutat, aplegades en bona part en l'ataneu de memòria popular i que no han volgut venir a fer-se la fotografia precisament perquè no volen fer-se fotografies amb el govern que no està tirant endavant polítiques efectives i reals de memòria i pel maig preu al que la sotmet. Exactament igual com les entitats de barri on no es convoquen les taules de memòria i on es desatenen les necessitats d'aquestes entitats. Per tant, votar a favor o abstenir-se amb proposicions o signar declaracions institucionals, s'ha de, d'alguna manera, visibilitzar després fent polítiques reals i concretes.

Miri, des del Partit Popular condemnem la dictadura i celebrem la democràcia i fins aquí és el màxim que podem arribar a un acord. Comentava abans el regidor Castellana que mirar enrere no porta enlloc i aquesta proposició que vostès presenten és el que fa, mirar enrere. Només no busca ni cohesió ni convivència ni una gestió eficaç de les administracions. Pretenen només reobrir ferides, instrumentalitzar el passat i ara utilitzar aquesta data per atacar novament com a excusa, perquè en realitat és el que ens interessa, a la Policia Nacional, amb la intenció de convertir la prefectura de la Via Lalletana en un centre de memòria que no respon a cap necessitat real de la ciutat. Demana trobar el punt just, però resulta que es passen molt de llarg. Pretendre expulsar la Policia Nacional d'un edifici que és operatiu i estratègic respon només a la voluntat de continuar assenyalant i menyspreant un cos policial que alguns mai no han acceptat. Volem recordar que la reconciliació entre espanyols ja es va produir fa dècades amb la transició, la Constitució i el consens democràtic que alguns ara s'entesten en qüestionar constantment. Tornar a utilitzar el franquisme o la llengua com una eina de confrontació és irresponsable. Necessitem unir, no dividir. La reclamació de documentació històrica i certificats, a més, és competència del govern d'Espanya i dels seus marcs legals, no d'aquest plenari. Convertir l'Ajuntament en una alta veu de reivindicacions estatals idealitzades és simplement utilitzar la institució per uns interessos que només els interessen a vostès, però no a la ciutadania. Convertir la ciutat en un espai permanent de revisió del passat, què ens aporta? Cap solució a les necessitats actuals de Barcelona, que són seguretat, habitatge, ocupació i una gestió econòmica que s'orienti al futur, no al passat. Esquerra, en impulsar aquesta iniciativa, sembla incapaç de mirar endavant. La memòria històrica és utilitzada com a coartada per evitar abordar els problemes reals de la ciutat. És una proposició creada expressament per polemitzar, però si volen recordar totes les víctimes, recordin també a les de la xeca que l'esquerra republicana tenia al carrer Carolinas.

Gràcies.

Gracias. Desde Vox manifestamos nuestro rechazo frontal a esta proposición de Esquerra. No pretende preservar la memoria ni favorecer la convivencia, sino abrir heridas, reescribir la historia y utilizar el pasado como arma política. Señalan el traslado de la Jefatura Superior de Policía para convertir el edificio en un centro de memoria democrática. Recordemos que este mismo edificio también fue utilizado por la Generalitat durante la Guerra Civil como centro de detención y tortura. No buscan la verdad histórica, sino avanzar en la expulsión de las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado en Cataluña. De la restitución de bienes confiscados no explican cómo lo proponen ni cómo ejecutarlo, ni si incluirán restituciones patrimoniales e indemnizaciones a los expoliados efectuados durante la República. Proponen la restitución de la documentación municipal que se encuentra en Salamanca con la seguridad de que eso vulnerará al principio de unidad e integridad de los archivos perjudica la labor de los investigadores y aumenta el riesgo de pérdida o destrucción de documentos. Respecto a la entrega del certificado de nulidad de sentencias, Esquerra pretende rehabilitar a personas condenadas durante el franquismo sin distinguir entre víctimas reales y quienes cometieron delitos graves. Curiosamente, no pide lo mismo para quienes fueron injustamente condenados en Cataluña durante la Guerra Civil. También plantean la rehabilitación de trabajadores municipales represaliados. Cada caso debería estudiarse individualmente. Algunos casos tal vez tenían una clara justificación. La prisión de mujeres de la Trinidad no reúne el valor necesario para ser declarada bien cultural, pero se sorprende que no mencionen la prisión de mujeres de las CORS, creada por la Generalitat de 1937 para encarcelar a religiosas y mujeres de derechas o del PUM. Finalmente, sobre el Valle de los Caídos se construyó precisamente para recordar a los muertos de ambos bandos e impulsar la reconciliación entre los españoles y la mayoría de sus constructores fueron presos comunes acogidos voluntariamente a la redención de penas por el trabajo. Sus propuestas son inviables. Identificar restos es prácticamente imposible. Muchos familiares a más se oponen. En resumen, fomentan la revancha, no la convivencia. Nosotros defendemos la reconciliación y no el odio. Por eso votamos en contra.

Gracias.

El Govern municipal manté un compromís fermo amb la memòria democràtica i amb les entitats que treballen per preservar-la. En aquest sentit, el suport a la declaració de l'edifici de via Laietana 43 com a lloc de memòria, compliment de la llei 20 barra 2022, s'ha expressat reiteradament tant en aquest plenari com en el marc del procediment públic engegat pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica per a la declaració de Via Laetana com a lloc de memòria, amb el qual l'Ajuntament ha presentat al·legacions defensant la necessitat que aquesta declaració comporti la declaració de l'edifici com a centre memorial. Igualment, reconeixem que la decisió final sobre l'ús de l'edifici no és competència municipal, però treballem per facilitar el consens interadministratiu necessari per fer possible la definició d'aquest espai de memòria. El govern comparteix l'objectiu de garantir la restitució dels documents confiscats pel règim franquista i que són propietat municipal. En aquest sentit, es revissen els casos concrets per identificar la documentació que pertany a l'Ajuntament i s'exploraran les vies específiques que permetin fer efectiva la recuperació en coordinació amb les administracions competents. Compartim plenament la necessitat que les declaracions de nul·litat de les sentències dictades pel règim franquista es materialitzin en certificats individuals com acte de reparació jurídica a les persones que van patir persecució i violència durant la Guerra Civil i la dictadura, així com a les seves famílies. Ja ens hem posicionat al costat de les famílies en diversos casos engegats i mantenim la disposició a facilitar, amb el marc de les nostres competències, que aquests processos es duguin a terme amb la màxima celeritat coordinant-nos amb el Ministeri competent per a l'emissió d'aquests certificats. Compartim la necessitat de rehabilitar els treballadors i treballadores municipals represaliats pel franquisme. Recordem que en aquest mateix ple, el 27 d'abril del 2018, es va aprovar l'anul·lació dels expedients de depuració franquista, que afectaven a 1.618 persones a la plantilla, incorporant una còpia de la resolució a cada expedient que hi ha a l'arxiu municipal. Acte que va suposar una reparació institucional i simbòlica amb la informació que es va enviar a les famílies, amb la publicació oficial i als canals municipals. Compartim també la necessitat de promoure en col·laboració amb totes aquelles administracions competents les iniciatives necessàries que contribueixin a reparar la vulneració de drets fonamentals associat al Valle de Cuelgamuros, compromís que s'emmarca amb les polítiques de memòria democràtica i amb la voluntat de cooperació que estem fent amb el Memorial Democràtic de la Generalitat i el Ministeri. Ara bé, ens demanen, sumada amb tota aquesta relació de coses que compartim, una que no podem compartir, en aquest mateix plenari vam explicar que no podíem fer-ho amb els termes i per això els hi plantejàvem una transacció. La declaració de la presó de dones de la Trinitat com a bé cultural d'interès nacional posaria directament en perill l'acord que es va fer amb la participació dels veïns perquè hi hagués habitatge. I aprofito, per aquesta raó ens abstindrem, únicament per aquesta raó, i aprofito per saludar l'Associació de Veïns de la Trinitat, que ha vingut també avui, que dona suport a aquesta iniciativa i que ens ha demanat explícitament que no hi hagués aquesta declaració com a vecin.

Molt bé, doncs ponència, 50 segons.

Bé, jo hi ha grups que sobre memòria democràtica ja no els busco i estic forçada a escoltar les veritats que diuen, però bé, al Partit Socialista sí, al Partit Socialista sí que els busquem, perquè no poden arribar, com tantes altres vegades, tard a les causes. Els he vist massa vegades fer-ho. i els demano que no ho facin amb això, amb la memòria democràtica i que ens estalviïn el temps. Nosaltres volem que molts barcelonins i barcelonines deixin d'esquivar Via Laietana i que passin per l'altra vorera per por, pel terror de les tortures que van patir. La ferida existeix, i m'adreço a la regidora del Partit Popular, la ferida existeix i el que demana és ser reparada i curada, no oblidada. Les ferides no es curen així. I també volem que la nostra ciutat tingui un lloc per la memòria completa, que és la de les dones. I no crec, sincerament, que aquest sigui el fet definitiu de la seva abstenció. Jo crec que al Partit Socialista li continua faltant compromís, coratge, i ara que el franquisme i que l'extrema dreta ens desafia amb força, la tabió i l'equidistància no és una opció.

Grup de Junts, un minut. 14 segons.

Sí, gràcies, president. Bé, jo crec, el nostre grup creu que sí que és pertinent. aquesta proposició, que sí que és pertinent parlar de tots els punts que aporten, perquè, com apuntava ara la regidora alemany, aquest moment no és un moment qualsevol. Fa 50 anys que va morir el dictador, però aquest 50 aniversari arriba amb el discurs de l'odi instal·lat a les institucions democràtiques, amb el discurs revisionista de la història instal·lat a les institucions democràtiques, amb un 13% dels joves d'entre 18 i 24 anys que consideren que una dictadura pot ser una bona alternativa a una democràcia, i crec que això ens obliga a tots i a totes a prendre consciència i a prendre consciència i fer aquesta memòria. No només del que va representar el franquisme, per explicar-ho, perquè hi ha gent que explica la seva versió que no és veritat, sinó de tot allò que hem aconseguit després. Ahir va fer 50 anys que va morir el dictador, però aquests dies fa 50 anys de moltes coses. Fa 50 anys del Front de Lliberament Gai de Catalunya, fa 50 anys de les associacions de veïns, avui a la dreta de l'Eixample, fa 50 anys del Congrés de Cultura Catalana, I per tant, fa 50 anys que aquesta societat avança i avança des de les lluites compartides en contra de tota aquesta gent que explica una història que no és la història del que va succeir de veritat. I per tant, la memòria, la justícia i la reparació són més necessàries que mai i per això reiterem el nostre vot favorable.

Molt bé.

Barcelona en Comú. La imatge que ens fem del nostre passat està en revisió contínua. Només faltaria. Tots revisem el passat. Tots tenim famílies que han viscut el que hagin viscut i, per tant, anem interpretant el passat de maneres diferents. I això és sa. Superem, per favor, el mite de la reconciliació perfecta. Necessitem reparació. Està clar i és evident. Es necessita reparació. Les morts, els crims que diuen alguns de la República van ser jutjats il·legalment, va morir molta gent, van assassinar a moltes persones i es van fer molts monuments que durant més de 40 anys van estar a la nostra via pública. El que s'està demanant aquesta proposició és que els altres morts, aquells a qui no se'ls reconeix i que encara moltes famílies no saben on són, tinguin aquest dret de justícia, veritat i reparació. la presó de les Corts, vagin, passegin, llegeixin, hi ha un monument que recorda la presó de les Corts i la jefatura de la Via Laietana, hi ha un faristol que explica com va funcionar durant la República. Els que voten en contra, per favor, llegeixin, revisitin el seu passat. I respecte al PSC, molt bones paraules, molt bon discurs, poca acció, poques accions, poca valentia en polítiques de memòria. Via Laietana completa i polítiques de memòria, efectives, reals, als barris, perquè tots tenim dret a la construcció de la imatge del nostre passat.

Bien, señores de Esquerra, si quieren hablar de memoria histórica, reconozcan la suya. No pueden dar reacciones mientras evitan asumir sus responsabilidades en algunos de los episodios más trágicos del siglo XX en Cataluña. El golpe de 1934 con sus muertos heridos, la participación en el Comité de Milicias Antifascistas, las patrullas de control, los tribunales populares y las checas que sembraron el terror entre miles de catalanes. Bajo el gobierno de Compañes, más de 8.300 personas fueron asesinadas funcionarios, obispos, sacerdotes o religiosos. Olvidan a sus propias víctimas. Viven tan asesinados por el pasado que se han olvidado de los problemas de la gente de hoy. Y por eso, en sus gobiernos y en los de sus socios, se han agigantado los problemas de vivienda, de educación, de sanidad o inseguridad. Regresen a la realidad o quédense en sus ensoñaciones y dejen de manipular a la gente y a la historia.

Secretari, en temps.

Molt bé, s'aprovaria la proposta amb el vot federal a Pasca Republicana, Junts per Barcelona i Barcelona en Comú, el vot en contra del Partit Popular i Vox i l'abstenció del Grup Socialista.

Molt bé, doncs passem ja als pregs i preguntes. El primer que formula el regidor Rodríguez, el regidor Escudé.

Gràcies, president. La setmana passada es va celebrar la Cursa de la Dona a la ciutat de Barcelona amb un èxit. de participants que celebrem, però lamentablement vam veure de nou com la presència del català en aquest esdeveniment, un esdeveniment en què l'Ajuntament hi posa diners, hi posa la imatge, hi posa la cara, doncs era molt residual. Els dorsals, les samarretes, estaven fetes predominant totalment en castellà, totes les samarretes, les bosses, només hi havia alguns dorsals en català, tot el material dels patrocinadors està fet en castellà, els missatges, els estants durant l'arribada sí que van tenir una lleugeríssima millora respecte a l'any passat i per tant avui presentem aquest prec perquè com deia l'any passat ja ens va passar el mateix, ens va dir que es faria el que fos possible per revertir aquesta situació, recordem que estem en un context d'emergència climàtica, recordem que no parem de parlar de lluvies de millones respecte a la situació del català, que signem els pactes nacionals per la llengua, etcètera, Però la veritat és que en les accions que impulsa aquest Ajuntament, en els papers, en tot allò que implica l'Ajuntament, en la vida diària i en la quotidianitat, més enllà de grans titulars i de fotos, no hi veiem canvis substancials. Què ha canviat de l'any passat respecte a aquest any en relació al tema de la cursa de la dona? Res, malauradament. I la nostra obligació creiem que és denunciar-ho i exigir, i per això ho fem. aquest prec, que aquesta situació es reverteixi l'any que ve.

Gràcies, alcalde. Bé, diverses coses, senyor Rodríguez. Primer es tracta, que vull aclarar diverses coses. Primer es tracta d'un esdeveniment esportiu de base estatal i no d'una cursa local on l'Ajuntament no pren part en la que és l'organització com a tal, com passa aquelles curses de titularitat municipal. Tot i això, i a diferència d'altres esdeveniments d'àmbit estatal o internacional que tenim el plaer de compartir en aquesta ciutat, aquí, en aquest, precisament, l'idioma emprat en la comunicació que s'ha realitzat arreu, menys amb la samarreta, per això també hi acceptarem el PREC, com a mínim és en català. De fet, des del 2005 fins a enguany, totes les edicions ha passat el mateix, perquè no es diu la cursa de la dona, es diu la cursa de la mujer arreu, igual que la tour, és la tour i no és el tour, o la liga professional de futbol, és la liga professional de futbol i no la lliga professional de futbol. Ens agradi més o menys. Tot i això, ja hem parlat, vam parlar amb l'organització i els hem demanat, evidentment, perquè jo crec que, a més, està bé, és un esdeveniment on han participat 36.000 dones, jo crec que s'ha de posar en valor, doncs que a la samarreta, que era l'únic element on només s'usava el castellà, també es pugui, l'any vinent ja, a la cursa, llegir cursa de la mujer, cursa de la dona. Així és que li acceptem el PREC.

Molt bé, doncs agrair l'acceptació del PREC. Jo crec que la samarreta, encara que es digui que sigui l'únic element, escolti, és que és l'element més visible. Llavors, hi ha elements que són especialment sensibles i que la imatge que llueixen les 36.000 corredores sigui aquesta, ja em permetrà, però a mi m'agradaria més que es fes en català tenint en compte que l'Ajuntament hi destina recursos. I vostè diu, és que és un esdeveniment estatal. Bé, Però així ja em començo a preocupar a l'avançada pel que pugui passar amb el tur i la presència del català amb el tur. És a dir, en el moment en què passa a Barcelona, l'Ajuntament, en aquest context d'emergència lingüística, hauria de prendre una responsabilitat. I li posaré un símil que no té res a veure amb això, però que crec que sí que és il·lustratiu. Tots recordaran la col·lèmica que hi va haver a l'hivern passat amb els concerts d'any nou del Teatre del Liceu, en què el Liceu va jugar als espais i va venir una orquestra que era absolutament desastrosa. i el Liceu va prendre accions perquè s'estava utilitzant el nom del Liceu. Doncs bé, en aquest cas s'utilitza el nom de Barcelona i creiem que això requereix una acció més decidida de l'Ajuntament. En tot cas, agraïm l'acceptació del PREC i esperem que l'any que ve ja tinguem tot el merchandising i tot plegat en català.

No, és que totes les comunicacions de la cursa, absolutament totes, inclús la presentació que vaig fer jo mateix, les hem fet amb català, els speakers, els cartells, els avisos, fins i tot a les porteries, la publicitat, absolutament tot, només queda el nom de la cursa, que és cursa de la mujer. Per l'any vinent... Aquest nom també tindrem a la samarreta, que és l'única cosa que falta, doncs la cursa de la dona. Traduir certes coses, jo que evidentment defensaré l'ús del català arreu, traduir certes coses podem arribar a un punt de ser provincians. Llavors també hem de saber fins on arribem. traduir noms. Vostè mateix ens deia fa un any, exactament, criticava el Poblenou Open Day perquè s'usava en anglès. I l'organització Poblenou Urban District usa aquest idioma des de l'inici. Fer certes traduccions, tot i que poden tenir certa lògica, ens portaria al problema en cinisme. Així és que jo crec que hem de buscar també l'equilibri.

Passem al següent prec que formula... que formula el regidor Martí l'alcalde.

Sí, gràcies, president. És un prec dirigit a vostè mateix i aquest prec respon a una idea molt simple, però molt absolutament essencial en democràcia, que és que en moments difícils la màxima autoritat d'una administració, d'un govern, en aquest cas l'administració municipal, pugui, com diem col·legialment donar la cara, pugui aparèixer de manera urgent, de manera immediata, a donar explicacions a la ciutadania, especialment a través dels seus escollits electes, per explicar una situació d'emergència. Hem viscut en aquesta ciutat els últims anys, per desgràcia, situacions complexes en les que no hi ha hagut, no hem tingut, el reglament orgànic municipal no ens ha donat suficient flexibilitat com perquè la primera autoritat municipal aparegui sense filtres, sense portaveus, sense rodes de premsa, diguem-ne... improvisades o sense altres situacions que no són de rebut i que hagi donat explicacions. Això no surt de qualsevol lloc sinó que té a veure amb un compromís molt clar que vam assumir i crec que vaig assumir jo personalment com a president del grup en el seu moment quan es va produir una comissió extraordinària per avaluar un fet molt desgraciat que va ser la mort d'una treballadora municipal o d'una persona de l'empresa de neteja que durant l'onada de calor va morir, en aquella comissió extraordinària jo mateix em vaig comprometre a demanar una modificació del ROMP que permetés que l'alcalde o alcaldessa a títol personal, a instàncies personals seves o a instàncies dels grups municipals pogués compareixer tant al plenari com a les comissions plenàries competents per donar aquestes explicacions que la ciutadania mereix sense aquests filtres que deia abans. Això és una qüestió molt puntual, d'un article puntual, però creiem que és una bona escletxa que ens ha de permetre aprofundir en aquesta major democràcia, en aquesta major participació, en aquesta major transparència que exigim no solament les electes, sinó la ciutadania en moments de gran crisi, en moments molt sensibles en els que es demana, s'exigeix els màxims responsables polítics que donin la cara davant la ciutadania. Moltes gràcies.

Regidor, com vostè sap perfectament, això que anomenem nosaltres amb la nostra terminologia ROM, que és el reglament pel qual ens autoorganitzem els regidors i les regidores, és una norma que ha de ser consensuada, que ha de ser debatuda internament i vostè convindrà a mi que la forma de plantejar una modificació del ROM no és fer un prec a l'alcalde i suposo que entendrà que li rebutgi justament per una qüestió de formes. El ROM s'ha d'aprovar per majoria absoluta, ha de formar part d'un consens més ampli, crec que és el que és convenient i jo no em tanco personalment a fer qualsevol mesura diguem-ne, de seguiment, de transparència, de donar explicacions, les que calguin, on calguin. Crec que aquest govern i aquest alcalde, quan hi ha hagut situacions d'emergència importants a la ciutat, hem reaccionat ràpid i en públic, sobretot adreçant-nos a la ciutadania, que són els que primer han de rebre informació, per exemple, en el cas de la pagada, vam ser de les primeres institucions que ho han sortit públicament a donar explicacions, però també li vull recordar que, per la informació que... que em fan arribar, va ser el setembre del 2023, que per indicació d'aquest govern es va presentar a la Junta de Portaveus una proposta per millorar el règim de compareixences al govern. I va ser rebutjada. Per tant, jo crec que si vostès volen plantejar una modificació del ROM d'aquestes característiques o altres, nosaltres estem absolutament disposats a parlar-ne, però on cal, o sigui, on correspon i com correspon.

Està breu perquè la qüestió procedimental és important, però no hauria d'escloure la possibilitat que l'acceptació del projecte permetés obrir el camí a una negociació política que permetés la modificació del ROM, en aquests exemples. I una altra de les raons per les que hem presentat també va ser aquest oferiment, perdó, a l'alcalde, a la Junta de Porta d'Eu, és clar, recordo perfectament, la tinent d'alcaldessa ho va plantejar, i jo no sé, vostè diu que es va rebutjar. Vam agafar el guà i vam dir, home, esperem que ja que hi ha una voluntat del govern, el govern l'executi aquesta voluntat. I hem passat molt temps i no s'ha executat. Per tant, lamentem aquest rebuig i intentarem portar a terme aquesta negociació política que permeti, finalment, això que demanem, que és el que interessa a la ciutadania. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Passem al següent pre que formula la regidora Sanz a l'alcalde.

Sí, moltes gràcies. Segur que a l'alcalde no se li han escapat les següents dades que els explicaré. Tres de cada quatre veïnes pensen que hem superat el nostre límit de turisme. Això són dades que publica el baròmetre municipal. El 60% dels turistes consideren que a Barcelona hi ha massa gent. Això també són dades del baròmetre de l'Observatori del Turisme, també de la ciutat. I aquest mes, finalment, hem conegut que Barcelona serà la ciutat més visitada del món el 2025. Per tant, que Barcelona està més massificada turísticament que en els darrers anys, no és una cosa que digui jo ni Barcelona en comú, és una cosa que ens diuen les dades, és una cosa que expressen les veïnes, és una cosa que senten els visitants que visiten la nostra ciutat i fins i tot que ho diuen vostès mateixos, el propi govern. Per això el nostre prec avui és molt clar. Ha arribat el moment de posar fi a la promoció turística amb diners públics, amb diners públics. Perquè a la ciutat no li cal més publicitat, el que li calen són més recursos a habitatge i a política social, perquè si som el destí més consolidat del món, som el destí que batrà els rècords més grans aquest 2025 de visites, encara en volem més. Encara en volem més. Perquè quan tu promociones la ciutat és que vols més, busques això. I som una ciutat i vostès són un govern, no són ni un grup d'hotelers ni són un toroperador. Per tant, Aquest és el prec que els hi fem.

Regidora, compartim que Barcelona ha arribat al seu límit pel que fa al nombre de turistes que pot acceptar. Que això impacta directament en qüestions com l'habitatge, l'espai públic o la convivència en la nostra ciutat. Com a alcalde he dit literalment, A la ciutat no hi cap ni un turista més. Són declaracions noves que pot trobar a les hemoroteques. Hem i estem fent un esforç de diversificació de l'economia de la ciutat per tenir espais, diguem-ne, fics a la ciutat on aterrin inversions de valor afegit, com pot ser el cas d'Estracénica, que donin alternatives econòmiques a la nostra ciutat. Hem defensat i estem desenvolupant passar del model de la promoció a la gestió, treballar per incidir en l'oferta i també en la demanda. Prioritzar la reducció de la pressió turística a l'espai públic. Reforçar les polítiques de control, d'inspecció, de preservació de l'espai públic per limitar o alimitar les externalitats. I li posaré altres exemples, que jo crec que coincidim plenament amb el sentit de les decisions. 1. Eliminar els pisos turístics del 2028. Cap ciutat del món ho ha fet. Dos, crear els espais de gestió de gran afluència, les EGAS, allà on tenim més concentració, com pot ser el Parkway. Ja hem adoptat postures i decisions, com la reducció del ticketing, per exemple, del Parkway, decisions que s'han votat en aquest mateix plenari i ajuntament. O una altra que vostès també comparteixen, que és la reducció de terminal de creuers. I ja que em dono noves dades, jo li dono una dada més. L'any 2019, no estava jo d'alcalde, teníem 16,6 milions de visitants, el 24, 15,5, un milió menys. I una altra dada, aquests titulars que a vegades corren per les xarxes de la ciutat més visitada del món, contrastim mínimament perquè és impossible que sigui així, perquè la ciutat de Nova York en té molts més, el doble, pràcticament, però és veritat, insisteixo, que compartim que hem arribat al límit i que hem de passar de les polítiques exclusivament de promoció a les de gestió.

Clar, fixi's que tot el que diu són parole, parole, parole, bones declaracions. Són declaracions, perquè de què serveix dir, senyor Collboni, no more Airbnb si després, per exemple, no posa multes a aquest paràsit que tenim a la nostra ciutat que fa pisos turístics il·legals als nostres barris? O de què serveix dir que cal intervenir al mercat, perquè ho diu, si després, per exemple, no prohibim el lloguer de temporada o les compres especulatives o estan perdonant multes de 3 milions d'euros als estafadors especuladors que no compleixen amb el 30% d'habitatge assequible? O de què serveix dir, per exemple, que no hi cap un turista més si segueixen fent promoció turística? Doncs ja li dic jo, no serveix de res. No serveix de res. Perquè el context és el que és. I avui Barcelona està més massificada que mai. I avui Barcelona té un problema en garantir el dret a l'habitatge pitjor que mai i que afecta més gent que mai. I això el que implica és que no podem seguir fent les mateixes polítiques. i hem de passar de les paraules als fets. I jo avui li demano això, alcalde, que sigui valent i que passi de les paraules als fets, no el 2028, avui.

Jo crec que amb els exemples que he posat de les decisions que hem pres queda més que palès i demostrat que estem actuant i prenent decisions. I pel que fa a la promoció jo li diré que la promoció és necessària per canviar el tipus de turisme que volem. per anar a buscar el turisme que volem, el de l'activitat econòmica i el cultural. I per això s'ha de fer un altre tipus d'activitat de promoció. I per cert, no són 20 milions, com vostè posa algunes informacions que visc que publicaven, i aquí no són 20 milions, són 10,7, dels quals 7,5 estan sufregats directament per la taxa turística. Per la qual cosa... li accepto parcialment el PREC o li rebutjo parcialment el PREC, perquè en el sentit estem d'acord, però amb això concret de la promoció no estem d'acord. Molt bé, doncs passem al punt que tots van seguits per l'alcalde. del regidor Castellana, l'alcalde.

Gràcies, alcalde. Bé, el sector pesquer desenvolupa una activitat essencial per al teixit econòmic, social i cultural dels països mediterranis. Però ens trobem que les actuals restriccions imposades per la Comissió Europea, també el relleu genacional i... I altres factors posen en perill la continuïtat d'un patrimoni viu que també forma part de la identitat de la nostra ciutat com a ciutat mediterrània que som. Com deia, les limitacions en dies han fet que es passi ara mateix a poder treballar 130 dies l'any, cosa que demostra i és evident que... fa inviable qualsevol activitat econòmica que només pugui desenvolupar-se durant menys o pràcticament un terç dels dies de tot l'any. A més, aquest fet es produeix en un moment en què les avaluacions científiques més recents constaten una recuperació significativa de diverses espècies en el nostre mar Mediterrani. I, de fet, també això conviu amb una altra qüestió que és ben clara, que és que el sector pesquer barceloní ha fet els deures i ha complert de manera rigorosa totes les mesures de sostenibilitat i reducció de l'esforç pesquer exigides per la Unió Europea. Sabem que haver-hi una trobada aquesta setmana de la tindent d'alcaldia Gil amb el sector de la pesca de la ciutat, però volem que vagin més enllà. Volem que vostè com a alcalde, com a primera autoritat d'aquesta ciutat, lideri i exerceixi el paper de líder d'aquesta ciutat i d'una ciutat líder en el mar Mediterrani per plantejar a les institucions europees que aquestes restriccions no poden ser, que no tenen una relació directa amb el que diu la ciència i en com està al nostre mar i que a més té un impacte per a l'activitat econòmica però també directament en la qualitat del producte que arriba a les nostres llars. No serveix de res parlar de sostenibilitat i omplir-nos la boca de producte a quilòmetre zero si no ho fem viable. Per tant, el que li demanem, i acabo amb això, és que vostè mateix personalment lideri aquesta reivindicació a les institucions europees i exerceixi el paper de lideratge que creiem que l'Ajuntament de Barcelona ha d'exercir en una qüestió tan important com aquesta.

Regidor, òbviament acceptem el PREC. Com a govern estem i estem al costat del sector pesquer de la nostra ciutat per tot el que representa i jo mateix com a alcalde he estat en contacte permanent amb l'armador major. el senyor Juárez durant aquests dies i, evidentment, com vostè ha mencionat, la tenente Gil s'ha reunit amb representants de la pròpia confraria per donar suport a les seves reivindicacions. Tinc molt present l'estat d'ànim dels pescadors en aquests moments. Sé que estan en un moment d'angoixa i d'una situació molt complicada i hem de mostrar la nostra solidaritat i la nostra empatia amb ells perquè han de saber, i ho saben, que aquest govern i aquest Ajuntament fan les seves reivindicacions i les seves reclamacions. Els nostres pescadors, que per cert són l'última part de l'activitat primària que té aquesta ciutat, els nostres pescadors, concretament els de la Barceloneta, tenen dret a poder treballar. Perquè això va vinculat a una activitat econòmica, a una activitat també gastronòmica i d'identitat de la ciutat, i evidentment de peix fresc, que és una de les coses que també caracteritzen els nostres mercats municipals. I per tant, tot això és el que defensem, defensant la pesca i, efectivament, li hem traslladat el recolzament al sector a través de les seves reivindicacions per tal de revisar aquesta normativa europea. I no només ens adreçarem a la Comissió Europea com vostè ens demana, i així ho farem, sinó que també ho traslladarem al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i Alimentació de la Generalitat i al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Que tothom sàpiga que l'Ajuntament està al costat dels seus pescadors.

Gràcies. L'agraeixo l'acceptació del PREC perquè a la primera part de la seva intervenció feia molt d'èmfasi en el recolzament al sector, que és essencial, és necessari i, evidentment, compartim des d'Esquerra Republicana, però el que és més important és que l'Ajuntament de Barcelona posi la seva força institucional, la seva capacitat de lideratge institucional per poder interlocutar amb els agents que realment prenen les decisions en aquest àmbit. Gràcies.

Moltes gràcies. Següent prec que formula el regidor Coronas a la tenenta Gil.

Sí, gràcies. Bé, senyora Gil, recordarà que el mes d'abril la Comissió d'Economia i Senda va aprovar per unanimitat una proposta del grup d'Esquerra en la qual instàvem el govern municipal a permetre l'adequació de les llicències d'activitat econòmica dels establiments de restauració emblemàtics i singulars de la ciutat de Barcelona amb l'objectiu de poder mantenir la seva essència i garantir la continuïtat i el relleu generacional. Des del grup d'Esquerra vam identificar uns quants d'aquests establiments de restauració emblemàtics i singulars, que pel seu caràcter històric no tenen adequada la seva llicència d'activitat econòmica vigent, vaig ja saber quina epígrafia hi havia en el moment en què la van sol·licitar, i entre d'altres és el cas de la pobilla del Teulat o del restaurant El Roure. Malauradament, constatem que tots aquells establiments que vam llistar i que vam posar com a exemple segueixen en la mateixa situació o en alguns casos fins i tot ens han informat que la situació és més greu ara perquè en alguns casos s'han incrementat les multes i els advertiments i concretament en el cas del restaurant El Robre s'ha arribat a emetre ja un avís d'accessament d'activitat perquè la cuina no s'ajusta a la normativa actual. Doncs miri, creiem que és imprescindible garantir per tots els mitjans la continuïtat d'aquests establiments que formen part del patrimoni material i immaterial de la ciutat de Barcelona i també garantir el seu relleu generacional. I per aquest motiu demanem al govern municipal que més enllà de les bones paraules que sempre les ha tingut passi a l'acció, que compleixi el mandat aprovat i que adopti les mesures necessàries per fer possible l'adequació de les llicències d'activitat econòmica dels establiments emblemàtics i singulars, com per exemple el del restaurant El Roure, que serveix menjars des de l'any 1889. Senyora Regil, el que El Roure ha resistit 138 anys, crec que val la pena que no li posi vostè el segell de tancament, perquè això seria dramàtic.

Doncs li avenço com vam fer amb la proposta del mes d'abril que li votarem a favor i acceptem el prec perquè és una preocupació que compartim i ho hem parlat en diferents ocasions. Estem treballant des de fa temps en urbanisme i en promoció econòmica per poder trobar solucions amb aquesta problemàtica, casos concrets, però sobretot en buscar un marc que ens ajudi a donar solució a diferents tipologies de problemàtiques similars que tenim a la ciutat. S'està fent acompanyament exhaustiu i anàlisi amb les propietats d'aquests establiments que vostè mencionava. En el cas del bar al roure de districte de Gràcia i de pobilla de Teulat, són situacions diferents perquè, com vostè sap, la pobilla està catalogada com a establiment històric amb valor patrimonial i el roure no, el qual no li resta cap apice de seu arrelament al barri, però sí que requereix de mesures diferents amb la normativa actual. Per tant, s'estan, com li deia, fent seguiments, les reunions amb alguns d'aquests En el cas del Rograsón de la setmana passada s'està treballant des del districte. Nosaltres estem intentant des de l'àmbit de ciutat donar una resposta que ajudi els diferents districtes i les llicències a solucionar aquest problema. Per tant, li acceptem el PREC. Crec que vostè també coneix la dificultat d'anar contra normatives que ens posen problemes, però crec que coincidim. que hem de trobar aquella fórmula que ens permeti no ser nosaltres i la burocràcia la que posa en perill precisament aquells negocis que volem protegir. Per tant, li acceptem el PREC i continuem treballant.

Esperem que siguem prou ràpids amb una solució més definitiva. Ja li dic moltes vegades que amb vostè és impossible enfadar-se perquè sempre ens dona la raó i sempre diu que ho arreglarà, però des del mes d'abril fins ara en passen mesos i la situació és la mateixa. Una bona mesura, una bona mostra de bona voluntat seria aixecar aquesta suspensió d'activitat que volem fer amb el Roure per seguir treballant i arribar a la solució definitiva.

Només un aclariment, no hi ha ordre d'accessament en aquest moment. Aquest expedient que va existir està caducat i per tant no existeix i com li dic s'està treballant també des del districte perquè no torni a haver-hi cap altre.

Molt bé, doncs seguim amb el següent ple que formula la regidora. Ah, perdó, perdó, perdó. Sí, sí, com ha dit el secretari. El regidor Cidera, a la Tirenta Gall.

Endavant. Gràcies, alcalde. Tirenta, com vostè sap, a principis del XVIII el tramvià blau va deixar de funcionar amb l'excusa donada per part del govern municipal de renovar vies i catenària. Unes obres que estaven previstes per durar dos anys I a hores d'ara, set anys després, el tramvià continua sense funcionar. És cert que casualment ahir vostè mateixa i l'alcalde van compareixer a les cotxeres dels tramvies per anunciar que després d'un procés participatiu, que això ho carrega el diable, el 2017, a final del 2017, el tramvià... 2027, perdó, tornarà a funcionar. Déu vulgui. En qualsevol cas, tornem al present. L'any que ve, l'any 26, el tramvia blau farà 125 anys de la seva posada en marxa. Per tant, la nostra proposta és molt senzilla. És viable, no comporta gran despesa, i és demanar un dels vagons històrics a la plaça Kennedy, el punt d'inici del recorregut com a peça expositiva i commemorativa, fins que, espero que ben aviat, es reobri el servei. Jo crec que nosaltres creiem que seria una manera de mantenir viva la memòria col·lectiva i de recordar l'afemèria i de demostrar que Barcelona sap preservar allò que la fa única. Presidenta.

Sí, moltes gràcies. Doncs agraeixo, senyor Cirera, la voluntat de posar en valor un element tan estimat com el tramvia blau perquè forma part del nostre imaginari col·lectiu i de la Barcelona que ens identifica i precisament perquè és un símbol compartit ens hi hem volgut comprometre amb tota la serietat i amb tota la responsabilitat. Com bé deia, efectivament ahir l'alcalde va anunciar amb l'Associació de Veïns de l'Avinguda Tibidabo, que se'ls va poder fer entrega del projecte executiu, que el govern municipal està treballant perquè retorni el tramvia blau, que sigui una realitat sòlida, segura i duradora. El projecte se'ls va entregar, hi haurà un procés participatiu i les obres començarien el 2027 perquè no hi hagués cap error o malinterpretació, doncs prefereixo concretar-ho. No estem parlant només de recuperar un mitjà de transport històric, sinó d'afrontar una transformació integral de l'avinguda d'activitat urbanística, patrimonial i de mobilitat que exigeix decisions rigoroses i una planificació molt precisa. Aquesta és la manera de garantir que el seu futur estigui a l'alçada del seu valor simbòlic. Parlem d'una inversió, d'una gran magnitud i d'unes obres que requeriran estabilitat política i pressupostària. El nostre compromís és avançar-li la serietat del projecte que ja està enllestit i, com dèiem, se'ls havia fet entrega. I sí, efectivament, l'any vinent celebrem els 125 anys del tramvia blau i ho farem amb la pròpia associació de veïns i veïnes i amb tots els actors que han mantingut viva aquesta reivindicació. Entenem perfectament el desig de comemorar aquesta efemèride amb un gest visible i també el compartim i per això treballarem amb aquesta comemoració a l'alçada, respectuosa amb la història i alineada amb un calendari real de la recuperació d'aquest símbol a Barcelona. i en quant al prec més concret de col·locar un vagó històric a la plaça Kennedy, també ho acceptem, és voluntat política d'aquest govern que també es pugui gaudir del que suposa la visibilització històrica del tramvia blau, però sobretot també fent-ho amb un estudi tècnic que ens permeti la viabilitat en quant a criteris de conservació i de seguretat, tant que el terreny en què s'ha de posar ha d'estar validat pels professionals tècnics de la casa. Però, en tot cas, ho acceptem i així cooperarem.

No vull entrar en polèmiques i li agraeixo que accepti el PREC i espero que es pugui dur a terme, però ara vostè parlava que els professionals diguin si tècnicament les garanties de seguretat. Fa dos anys que jo no puc entrar a les cotxeres del tramvia blau a veure com estan els tramvies perquè em diuen que per motius de seguretat no es pot entrar. Ja hi vaig veure com vostè, l'alcalde, i un munt de mitjans de comunicació entraven amb total normalitat. Per tant, li agraeixo l'acceptació del PREC i també li demano que, en fi, que quan les mesures de seguretat han de ser, siguin per tothom i no només per uns i no per altres.

Molt bé, doncs té la paraula per el següent PREC el regidor Senderos, perdó, DBS, que formula el Tirem Batlle.