Afers Exteriors

Molt bé. Doncs estaríem. Passem a la següent. El següent reconeixement per atorgar el títol honorífic amic de Barcelona, el senyor Gran Dalton. Té la paraula la regidora Ortega.

Gràcies, alcalde. Avui aprovarem a otorgar, sense el consens exigible, un guardó com aquest, el títol honorífic d'amic de Barcelona, Grandalton, aquí del dels Emirats Team New Zealand i equip guanyador de la 37a edició de la Copa Amèrica i també CEO de l'empresa organitzadora que vam poder celebrar a la nostra ciutat fa unes setmanes. Ell ha estat, sens dubte, el principal responsable que la nostra ciutat hagi tornat a ser, durant uns mesos, capital de l'esport mundial. L'aposta d'aquest navegant i regatista perquè Barcelona fos seu de la competició més important de vela del món ha permès, com deia, tornar a posar el nom de Barcelona en la història de l'esport. Però tot i que el títol sigui per ell, jo el que sí que vull avui és posar en valor l'esforç que han fet moltes persones de la nostra societat civil per poder portar aquesta competició a casa nostra. Empresaris, dirigents esportius, esportistes, perquè sense ells, com va passar en els Jocs Olímpics, no hauria estat possible fer la Copa Amèrica a Barcelona. Barcelona és cert que aposta des de fa molts anys per la vela, la mateixa Fundació de Navegació Oceànica de Barcelona, i la regata Barcelona New World Race en van ser una mostra. Però també, sobretot, el que vull destacar són les moltes regates que es fan a casa nostra, com la mateixa regata Puig, i sobretot la gran feina que fan els clubs d'esports nàutics de la nostra ciutat, l'UFEC, la Federació Catalana de Vela, perquè la major pràctica de la vela entre nens i joves en els nostres Cups ha de ser el veritable llegat de la Copa Amèrica. Grant Dalton, com deia, amb la Copa Amèrica ha permès posar en valor tota aquesta feina, traslladar-la al món. Temps tindrem també de valorar els resultats, potser en aquest sentit hauria estat més oportú, més acertat, poder esperar l'atorgament d'aquest governador. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la tenenta Gai, en nom del govern.

Sí, gràcies, alcalde. Avui tenim l'honor de presentar una proposta que ens permet reconèixer el senyor Grant Dalton com a director del Team New Zealand com una figura clau en l'exitosa celebració de la 37a edició de la Copa Amèrica de Vela a Barcelona, un esdeveniment... que ha deixat un llegat inesborrable en la nostra ciutat, com a més s'ha assenyalat pels diferents grups municipals amb l'anterior proposta d'acord. Un llegat obert als ciutadans i ciutadanes de Barcelona, la transformació del Port Olímpic, les inversions a la Barceloneta, la transformació del litoral o l'impuls a programes com Viu la vela en són clars exemples. Però més enllà de les xifres, la Copa d'Amèrica ha consolidat Barcelona com una ciutat de referència mundial en l'organització d'esdeveniments esportius i en la seva capacitat de treure talent i innovació. Aquests èxits han estat possibles gràcies a l'esforç de moltes persones i institucions implicades de la societat civil, entitats esportives, empreses, a les quals també manifestem el nostre agraïment i felicitació. Però sí que és cert que molt especialment ha estat gràcies al senyor Dalton que va apostar per Barcelona veient-hi una tradició marítima de prestigi i una ciutat que comparteix valors com la sostenibilitat i l'aposta per la diversitat amb la filosofia de la competició. Ho demostren fets com la implementació de projectes de sostenibilitat pioners amb l'ús de tecnologies verdes en les regates i la reducció de l'impacte ambiental de l'esdeveniment. A més, aquesta edició ha fet possible i ha estat també històrica amb la introducció d'una categoria femenina i una altra juvenil, reflectint el compromís d'apostar per la inclusió i la igualtat d'oportunitats. Hem guanyat infraestructures modernes, una xarxa nàutica reforçada i una visibilitat internacional que ens posiciona per continuar liderant projectes d'alt nivell. Per aquests motius, considerem merescut otorgar el títol honorífic d'amic de Barcelona, el director de l'esdeveniment, com a símbol de la nostra gratitud per la seva contribució a la projecció internacional de Barcelona, erigint-se com un col·laborador essencial per demostrar que la nostra ciutat és capaç de liderar, innovar i inspirar en un escenari global.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Rabassa, Barcelona en Comú.

Sí, bon dia de nou. Votarem en contra de la proposta d'honorar el senyor Grandalton perquè abans cal aclarir els dubtes sobre la possible adulteració de dades d'audiència i de visitants estimats durant la Copa Amèrica. Cal transparència, cal saber... exactament si hi va haver aquesta adulteració i per què, i per tant creiem que avui per avui Gran Dalton no mereix aquest reconeixement. Així mateix simbolitza molt bé una concepció de l'esport que no compartim, l'esport com una empresa amb una voluntat competitiva, una persona que és el CEO, és a dir, l'executiu en cap d'aquesta empresa, nosaltres caiem en els valors de l'esport comunitaris, de salut, etcètera, i per tant Creiem que ara mateix, per aquestes i altres raons, Gran Dalton no mereix aquest reconeixement. Així mateix, en la justificació de l'honor, s'esmenta que la ciutat ha deixat empremta amb la competició de la Copa Amèrica quan ha estat una competició absolutament aliena a la ciutadania de la ciutat. Llàstima que no s'ha fet tot el trasbassament de coneixement, tot el retorn comunitari que s'havia de fer amb aquesta competició explicant els esports del mal però també la ciència i tot el que hi ha al darrere de la tecnologia de la Copa Amèrica. Ha estat una competició que ha estat aliena a la ciutat de Barcelona amb unes dades que hi ha possibilitat que hagin estat adulterades i que, a més a més, no han contribuït tampoc avui per avui a l'ajuda d'aquests clubs petits que hi ha a la ciutat de Barcelona, que practiquen els esports de mar i que necessiten tanta i més ajuda o més reconeixement que no pas el CEO de la Copa Amèrica. Per tant, per tots aquests votius votem en contra d'aquest reconeixement.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sorinyac d'Esquerra Republicana.

Sí, moltes gràcies. Mirin, des d'Esquerra no entrarem a valorar el senyor Grandalton com a persona en el sentit clàssic que fem normalment d'expressar si la seva trajectòria i relació amb la ciutat és mereixedora o no del títol honorífic Amic de Barcelona. És més, i amb tot el respecte a la persona, segurament la seva tasca amb la ciutat és tan limitada que també se'n faria una mica difícil poder-ne fer una descripció ampliada de ser o no mereixedora d'aquest títol. Esquerra bàsicament el que ens preocupa és una altra cosa i és el fet que creiem que se'ns presenta una proposta aquí plenar i que d'alguna manera instrumentalitza un títol de la nostra ciutat. Un títol que en el fons és un reconeixement a la projecció internacional de Barcelona i al benestar de la ciutadania. Per tant, és un gran prestigi que torga la ciutat. I no podem o no volem que aquest títol s'atorgui a modes, si m'ho deixen dir, de cert, desgreuja, perquè em sembla que aquesta és la principal motivació que hi ha al darrere. Miri, seré una mica clara, si la finalització de la Copa Amèrica no va acabar com es preveia, sigui per les exigències de l'organització, per la gestió municipal, etcètera, segurament el que no toca és cenar-ho precisament amb el prestigi i el respecte que podem tenir amb el títol d'amic de la ciutat.

Per tant, en aquest sentit, la nostra posició serà votar-hi en contra.

Sí, moltes gràcies al Partit Popular. Donem suport a que Grandalton sigui designat amic de la ciutat de Barcelona. Grandalton va seleccionar Barcelona perquè fos seu de la Copa Amèrica i ha contribuït a la seva projecció internacional i també a donar molta més visibilitat a la vela a la nostra ciutat, un esport. que està molt estigmatitzat i que els navegants que participen i que s'esforcen dia a dia a l'hora de poder navegar i competir en totes les categories requereixen i necessiten aquest suport de les administracions que fins ara no l'han tingut amb tanta determinació i penso que aquesta edició ajudarà en aquest sentit. Per tant, és bo que s'hagi celebrat aquesta Copa Amèrica i l'impacte que ha tingut positiu en la projecció de la nostra ciutat. Aquesta celebració no hauria estat possible sense el suport de la societat civil que va apostar per la Copa Amèrica i va fer que les administracions també ho veiessin d'aquesta manera i va contribuir que es pogués celebrar i que les administracions es poguessin d'acord i al costat d'aquesta celebració. La trajectòria del gran Dalton l'ha convertit en una de les figures de la vela més important del món, sobretot perquè ell va apostar per la professionalització de la vela i va fer que els equips comptessin amb les tecnologies i amb la logística necessària per poder competir i participar en grans campionats. Per tant, des d'aquesta perspectiva, el seu llegat en l'esport ha estat important i això es tradueix en una celebració de la Copa Amèrica, que ha tingut un gran impacte a la ciutat i ara s'ha de valorar, però el cert és que en l'àmbit de l'esport i de la vela s'ha valorat molt positivament. Per tant, nosaltres creiem que aquesta celebració i aquest impacte per la ciutat de Barcelona s'ha de traduir en un llegat. Un llegat que ha de ser constant i permanent amb l'educació dels nens perquè puguin practicar la vela i puguin conèixer aquest esport, també per part de la ciutat de Barcelona, perquè s'impliqui més en aquest esport que té poca visibilitat i requereix molt més suport de tothom. Per tant, des d'aquesta perspectiva, valorem positivament aquesta conmemoració.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor d'Europolido, Vox.

Gràcies, alcalde. Grant Dalton supo ver el potencial de Barcelona como sede de la Copa América, en parte atraído por la Barcelona Olímpica del 92. Gràcies a su confianza, Barcelona se ha convertido en un referente mundial en el mundo de la vela, ofreciendo a los regatistas y a todos los amantes del mar la oportunidad de vivir... Perdón. Disculpas. Me he perdido. El impacto de su trabajo trasciende lo deportivo. Gracias a su visión hemos podido ver cómo la vela se integra cada vez más en la identidad de Barcelona creando una plataforma para futuras generaciones de regatistas y además ha ayudado en cierta forma a recuperar la zona del Porbell con un nuevo espacio renovado de la ciudad. Y ha tenido que lidiar con un ayuntamiento atípico que pone trabas para todo. Por eso es una medalla merecidísima y le damos las gracias y votamos a favor.

Passaríem al punt següent, en aquest cas per atorgar la distinció a les entitats centenàries de l'any 2024.

Molt bé, doncs passem al darrer punt. Grup municipal de Vox. Té la paraula el regidor de Europolido.

Sis minuts. Gracias, alcalda. En la Comisión de Economía que tuvimos la semana pasada, ya llevamos una propuesta de ayuda a los damnificados por las inundaciones del 29 de octubre y la respuesta de la mayoría de los grupos fue muy triste, demostrando una ausencia de empatía y humanidad realmente preocupante. Como siempre, buscaron excusas para no apoyar una medida de Vox que nada tenía de política, que era viable y que podía ayudar a miles de personas que lo han perdido todo. Barcelona siempre ha dado muestras de generosidad y solidaridad con casi todo el mundo. Y este consistorio muestra con orgullo las subvenciones que otorga cada año a proyectos de justicia social y cooperación internacional. Este Ayuntamiento dilapida cada año millones de euros de los barceloneses en proyectos, algunos difíciles de entender. Desde los 100.000 euros a Open Arms para insistir en el efecto llamada y facilitar que las mafias de personas sigan existiendo, hasta el más de millón y pico de euros anuales que se dan a entidades para la acogida de inmigrantes ilegales, com la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiar, de la Fundació Inés de Ves Soledàries o la Fundació FICAT. Entre otras muchas subvenciones que incluyen a los sindicatos afines, esos que se atiborran de gambas con dinero público, este consistorio destina, por ejemplo, 80.000 euros a verificar la empresa de Ana Pastor de la Sexta o 160.000 euros para la protección de presos políticos palestinos o mujeres del Cauca por su derecho a defender los derechos. También se dan más de 161.000 euros para la lucha contra las violencias de género y la feminización de la política local en Dakar. Los sufridos barceloneses tienen en su ADN el espíritu de ayuda, la empatía y el amor al prójimo y la mayoría están deseando que todo ese dinero se destine a nuestros hermanos valencianos que lo han perdido todo. Señor Colboni, usted realizó una visita oficial a Catarroja hace unos días y estoy seguro que pudo observar sobre el terreno la magnitud de la catástrofe. que un mes después sigue presente. Y pudo constatar la necesidad de recursos que hacen falta allí, recursos humanos y económicos. A día de ayer, de los 120.000 coches destrozados, solo se habían retirado 2.600. En el Plan Director de Cooperación por la Justicia Global de Barcelona 2022-2025 elaborado por este Ayuntamiento, se indica que en caso de crisis humanitaria grave, el Ayuntamiento de Barcelona articulará iniciativas humanitarias para cubrir las necesidades de la población afectada. Por todo ello... Solicitamos que en el presupuesto 2025 y de manera extraordinaria, las subvenciones que se emplean a la ayuda y cooperación internacional se destinen íntegramente a los afectados por las inundaciones. Este ayuntamiento destina millones de euros cada año a lugares tan lejanos como Dakar, Amán, Saida, Sarajevo, Tetuán, Tánger, Túnez, Maputo, La Habana, Cali, Medellín e incluso Gaza y Cisjordania. Y tenemos que priorizar las ayudas. Nuestro deber ahora... es volcarnos con nuestros compatriotas de Paiporta, Catarroja, Albal, Aldaya, Torren, Requena, Alfa Far, Algemesí y tantos otros municipios, más de 80, que están viviendo una situación surrealista y que han sido literalmente abandonadas por las instituciones. Les pido que por una vez, por una vez, dejen de lado su odio y que no sometan a los valencianos al absurdo cordón antidemocrático al que someten a los barceloneses, que tienen que sufrir su sectarismo y fragilidad democrática. Ellos ahora mismo solo piensan en poder recuperar algo parecido a la normalidad lo antes posible. Esa gente lo ha perdido todo. No jueguen con ellos. Gracias.

Molt bé, té la paraula la regidora Alsina de Junts.

En contra.

Regidor Serra, Barcelona en Comú.

Regidora González. Sí, sí, gràcies alcalde. És curiós que d'una banda ens demanin d'una vez que no tengamos odio, jo els demano que per un cop no sigueu tan, tan, tan cínics. Vox, que és el partit que sistemàticament nega el canvi climàtic, que per cert és un tema global i que té impactes no només a nivell local sinó a nivell global, I el partit que, escoltis bé, fa pocs dies va votar en contra d'un decret del govern que destinava més de 10.000 milions d'euros afectats per la Dana. Va ser l'únic partit que el Congrés va votar en contra. La coherència no és el vostre punt fort. El cinisme es veu que sí. I un altre tema també és que la comunitat venenciana, quan formaven part del govern, vau desmantellar la unitat d'emergència que precisament serveix per pal·liar els efectes de desastres naturals com la d'Ana, i això pels toros, evidentment, i a més apujant-se al sou. No vingueu aquí a fer demagògia, a fer cinisme i a dir que sou els grans defensors de les persones afectades per la dana quan tot el que esteu fent és contrari. Els municipis no necessiten el vostre cinisme ni el vostre populisme barat. El que necessita són polítiques i recursos concrets i seriosos per fer front a una emergència climàtica que no pot esperar. Votem en contra.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor, regidora Sorinyac Esquerra.

Sí, gràcies. Seré molt breu. Només dos missatges a Vox. Deixin de manipular d'una vegada la desgràcia per tapar les seves vergonyes. I al poble valencià, una abraçada carregada de recursos, de solidaritat, i també a tots aquells pobles que cal posar-hi l'atenció perquè el canvi climàtic i la mala gestió hi fan estralls. També al poble palestiu, al poble d'Ucraïna, que hi pateixen guerres, o les ciutats mediterrànies, les ciutats d'Àfrica, les ciutats de Llatinoamèrica, on precisament la cooperació tècnica els ajuda cap al desenvolupament sostenible. Hi ha tots aquells indrets on la justícia i la democràcia no hi són presents. Si és per nosaltres, Barcelona no els deixarà.

Regidor Emilian, Partit Popular. Sí, gràcies, alcalde. Des del Grupo Municipal del Partido Popular, queremos mandar una vez más un mensaje de apoyo y solidaridad a todas las familias víctimas de la terrible catástrofe de la Dana en la Comunidad Valenciana y también en otras comunidades autónomas españolas. Pasan la semana, surgen otros debates en la opinión pública, pero no nos olvidamos del dolor, del sufrimiento que padecen miles y miles de familias valencianas. No nos olvidamos y debemos seguir ayudando. En la pasada comisión de presidencia y durante la presentación del informe sobre las actuaciones del Gobierno municipal para paliar los efectos de la DANA, se hizo evidente la demanda de todos los grupos municipales de que la ayuda a la Comunidad Valenciana se mantuviera en el tiempo. En este sentido la ayuda debe estar coordinada para dar satisfacción a las necesidades que pueden ir surgiendo y que seguramente sean diferentes de las que demandaron los afectados en aquellos primeros momentos. Esto exige coordinación con las entidades, centros de emergencia y aquellos organismos que se puedan crear con el fin de la reconstrucción y que son las que actúan sobre el terreno y tienen un verdadero conocimiento de lo que se necesita. También queremos agradecer a todos los barceloneses que durante estas semanas han ayudado de manera voluntaria, de manera solidaria a nuestros hermanos valencianos y a los diferentes servicios y cuerpos del Ayuntamiento de Barcelona, a la Guardia Urbana, a los bomberos, a los servicios urbanos, a los servicios sociales por su inestimable labor. En este sentido lamentamos la cerración del Gobierno municipal que se niega a escuchar a aquellos agentes de la Guardia Urbana que han pedido volver a Valencia a ayudar como están haciendo Sus compañeros de Badalona, de Terrassa, de Sabadell, de Santa Coloma o Viladecant, entre otros muchos municipios. Por eso desde el Partido Popular les pedimos una vez más que rectifiquen, rectificarles de sabios y permitan a los agentes de la Guardia Urbana volver a València, volver allá donde se les necesita porque aún queda mucho por hacer. Respecto a esta iniciativa sabemos que puede tener una doble dificultad, la primera iniciativa. La primera es la incertidumbre sobre si este Gobierno será capaz de sacar adelante los presupuestos del año 2025. Y la segunda, el difícil encaje legal en caso de prórroga presupuestaria. Pero no nos hubiéramos planteado votar a favor de esta iniciativa si no tuviera el carácter extraordinario. Como valoramos la excepcionalidad de la medida y su intencionalidad, votaremos a favor.

Muchas gracias. Sí, senyor president, des de l'Ajuntament de Barcelona el primer que volem fer, i crec que tots els grups municipals ho han fet, és expressar el màxim respecte i solidaritat amb les víctimes afectats per la Dana, que ha colpejat recentment la comunitat valenciana. La tragèdia ha activat... Crec, sincerament, una resposta contundent des de part d'aquest Ajuntament, d'entitats del tercer sector i tots els ciutadans i ciutadanes d'aquesta ciutat. I Barcelona ha aportat el suport humà, tècnic i econòmic per ajudar a les tasques d'emergència i reconstrucció. Tanmateix, no podem acceptar la proposta de destinar íntegrament els fons de cooperació internacional a aquesta emergència i voldria donar tres raons. En primer lloc, Barcelona és una ciutat global amb una responsabilitat que traspassa les seves fronteres locals o nacionals I els problemes que afecten la ciutat de Barcelona, com la crisi climàtica, també afecten a altres llocs. I la cooperació internacional és necessària per abordar elements, com deia abans, l'emergència climàtica o els elements que afecten directament a la desigualtat. D'altra banda, el govern espanyol ha aprovat un pla d'actuació que mobilitza més de 10.600 milions d'euros en ajudes directes. I l'Ajuntament de Barcelona, com feia referència abans, ha participat activament amb 340 efectius que estan a disposició de les autoritats valencianes i que, lògicament, tornaran... i ells són el dia d'avui, i si han de tornar hi tornaran, però sempre amb la coordinació de les autoritats valencianes, que són els que determinen en aquest cas qui pot anar i qui no hi té que anar-hi. I per altra part, també el mateix Ajuntament de Barcelona ha destinat recursos i juntament amb la societat barcelonina ha organitzat un concert que es farà durant aquests dies. El fons de cooperació internacional de Barcelona representa un 0,7% dels ingressos bruts de l'Ajuntament de Barcelona i és una activitat i és un acord que es va fer per ple municipal i és una activitat que continuarem desenvolupant. La proposta de treure fons de cooperació internacional contradiu la necessitat de treballar conjuntament amb altres ciutats. Per aquests motius, el govern municipal es manté ferm amb la seva decisió de mantenir aquests recursos i continuarem amb els ajuts de l'Hadana, ja s'estan desplegarant, seguiran, perdó, i a través de vies específiques i adequades tal com s'ha detallat sense comprometre el nostre compromís global ni el benestar dels barcelonins i les barcelonines. I com ha dit algun regidor, una forta abraçada als valencians. Moltes gràcies.

Molt bé, té la paraula el ponent.

Dos minuts, 41 segons. Gràcies, alcalde. Tengo que reconocer que desde el primer día que entré en este ayuntamiento lo que más me impactó fue la lejanía que hay entre ustedes y la calle. Viven en una burbuja en donde juegan con el dinero y con los sentimientos de las personas a su conveniencia. Les tengo que reconocer, se lo reconozco, que a estas alturas todavía me sorprende que aquí, en este impresionante salón de plenos, donde reside la voluntad del pueblo, sea donde menos democracia he visto en mi vida y donde menos representadas están las personas. Créanme, fuera de aquí la gente no es como ustedes, incluso sus votantes, gracias a Dios. En ningún otro lugar que yo conozca se trata a las personas con mayor desdén y tan poco respeto como aquí. En cualquier bar de carretera hay más solidaridad, más nobleza y más conciencia que aquí. Ustedes son una garantía, no falla nunca. Si pueden decepcionar, decepcionan siempre. Saben que lo que aquí estamos proveniendo es perfectamente aplicable, es urgente, es extraordinario y además saben que es de justicia, lo saben. Este ayuntamiento no ha dado la cara como debía hasta ahora en esta crisis. Con más de 600 voluntarios de la Guardia Urbana locos por ir a ayudar, se enviaron apenas cuatro coches a los que hicieron volver dos días después. Hemos quedado ante el mundo como la ciudad más insolidaria de España y ahora tenían una oportunidad de oro para redimir sus pecados, aparcar el ridículo y hacer justicia. Es una cuestión de humanidad. En el fondo no se dan cuenta de que son ustedes los que demuestran y justifican cada día la presencia de Vox aquí y que es necesaria como el comer. Algún día Vox logrará que en este ayuntamiento reine la humanidad, el amor al plógimo, a los nuestros y el sentido común. Y ese día se dará prioridad a lo importante. Mientras tanto, los valencianos seguirán abandonados por todas las instituciones, también por el Ayuntamiento de Barcelona.

Senyora Alzina, suposo que no. Senyora González, suposo que tampoc. Senyora Sorignac, suposo que tampoc. Senyor Milian, no, té 48 segons. I senyor Baix, tampoc. Molt bé. Secretària.

Es rebutja la proposició amb el vot favorable de Vox i Partit Popular i el vot contrari de la resta de grups.

Molt bé, doncs ara passaríem a pregs i preguntes. Comencem per la que formula la regidora Jaó, la regidora Gil.

Gràcies, alcalde. La violència masclista és la màxima expressió de la cultura patriarcal i, tot i la creixent sensibilització i preocupació ciutadana respecte a les violències masclistes, la realitat és que continua sent un problema molt estès a la nostra societat. El cas Pellicot, a França, en què desenes d'homes van participar en reiterades violacions contra Giselle Pellicot, ens recorda la impunitat amb què es protegeix el poder masculí quan es creua amb les violències contra les dones. La decisió de Giselle Pelicot per fer públic el judici és un acte de reparació i dignitat que qüestiona directament aquesta dinàmica exigint que la vergonya recaigui sobre els agressors i aquells que l'encobreixen. La violència masclista és una violació dels drets humans. a través de la violència que s'exergeix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones, que té com a resultats un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l'àmbit públic com en l'àmbit privat. A Europa, 62 milions de dones han patit violència masclista al llarg de la seva vida i una de cada tres ha experimentat agressions físiques o sexuals. Si aterrem a Catalunya, en el que portem d'any, ja supera la xifra de feminicidis en tot l'any 2023. La xifra del 2024 són 19 feminicidis, 16 dones i 3 fills i filles. I si anem a Barcelona no millorem segons les dades de la Guàrdia Urbana. Les denúncies per violència masclista han augmentat en un 21,2% en el darrer any. I pel que fa a les violències sexuals les dades són dramàtiques. Aquest 2024 han augmentat en un 12% els casos de violència sexual atesos a l'Hospital Clínic de Barcelona. De fet, els professionals de l'Hospital Clínic han instat a les institucions a augmentar la seva coordinació per revertir aquesta situació i que es treballi des de l'educació a les escoles i en la justícia a través de més contundència contra els agressors i que hi hagi un major control sobre la pornografia amb mostres de violència. Al plenari del mes de juliol, a proposta del govern, es va presentar una declaració institucional amb compromisos molt concrets que es van subscriure per la majoria de grups d'aquest plenari. Tanmateix, han passat diversos mesos i encara no en sabem res de totes aquestes mesures. Està molt bé i és necessari fer actes de commemoració del 25 de novembre, manifestacions, però també necessitem mesures valentes i pioneres per tal d'erradicar la violència masclista de la nostra ciutat i, en aquest sentit, va el PREC que avui li fem a la regidora Gil. Esperem que s'accepti.

Gràcies.

Gràcies pel PREC i gràcies per acceptar la transacció que els hi posàvem respecte al període. ens demanàvem que ho fessin tres mesos, tenint en compte les alçades de l'any i les dificultats que hi ha per tenir dies operatius al desembre, demanàvem aquesta ampliació de termini, que esperem no haver d'esgotar. Des de la regidoria de feminismes, com bé sap vostè, estem liderant l'elaboració d'un conjunt d'actuacions integrals per l'abordatge de les violències masclistes, Precisament aprofitant tots els aprenentatges i l'històric de treball que té aquest Ajuntament, però també la resta d'administracions de la ciutat, i davant d'unes dades que són esfreïdores, no les repetiré, vostè ha posat algunes dades sobre la taula i crec que compartim la necessitat de continuar evolucionant contínuament allò que fem per lluitar contra les violències de gènere. Els nostres objectius, com hem dit en alguna ocasió, serà posar les dones, la infància i l'adolescència al centre de les polítiques de prevenció i d'atenció a les dones de la ciutat, millorar l'abordatge de les violències masclistes actualitzant i adaptant els serveis i recursos a totes les formes de violència i aquelles que estan recollides tant a la llei catalana com a la normativa europea, que parlen de violència vicària, de violència econòmica, de ciberviolència, entre d'altres, i creiem que l'atenció que es fa des de l'Ajuntament també ha de recollir tot això. I treballar les violències sexuals tant a l'espai privat com públic des d'una perspectiva més àmplia i més integral, implicant no només als serveis municipals, sinó al transport públic, a transports privats, a taxis, als comerços, etc. Aquest conjunt d'actuacions responen a necessitats detectades pels equips que fan habitualment aquestes atencions, però també les entitats de la ciutat, els representants del sistema judicial, cossos de seguretat, els propis serveis sanitaris que vostè mencionava, Ho vam poder parlar prèviament amb les converses feministes, amb els grups de treball, amb les converses que vam fer l'any passat i amb grups posteriors on hem seguint definint quins haurien de ser aquests eixos. Comptem amb la participació i impuls dels principals serveis municipals implicats, que ja coneixen, però que per recordar, des de la direcció de serveis de feminisme, l'Institut de Serveis Socials, on estan serveis tan importants i especialitzats com el SARA, que s'ha de créixer també properament, o la gerència de seguretat, on està també el servei d'atencions a víctimes de la Guàrdia Urbana, pioner en l'atenció a les zones des del punt de vista no només de la ciutat, sinó de tots els cossos policials. Hem avançat amb la diagnosi, tenim elaborat un primer esborrany i per això celebrem aquest prec i esperem tenir-ho compartit abans dels sis mesos.

Moltes gràcies. 12 segons.

Regidora.

Gràcies, alcalde. Jo estic contenta de la resposta que m'ha donat, però els recordo que porten més d'un any governant i que ens han demanat sis mesos i això ja són deu mesos més. Per tant, en aquest sentit, estic convençuda que en breus ens podran entregar aquest informe i aquestes mesures. Gràcies.

Moltes gràcies. Següent prec, que en absència del regidor saltem el següent. No passa res. Regidora, si no té inconvenient de fer aquest canvi puntual, no està el regidor que ha de fer formular la pregunta. Regidora Sant, endavant.

Faig el canvi a canvi que m'accepti el preix, alcalde.

No demà ni tant, regidora Sant.

Bé, alcalde, nosaltres en aquest plenari el que li volem expressar és que no entenem, com crec que ningú en aquesta ciutat, el que ha passat a la Ronda Sant Antoni, el que hem fet amb aquest projecte. Miri, vostè s'ha trobat molts projectes en marxa, la Diagonal, la Via Laietana, els eixos verds, la Meridiana, la Rambla... la Ronda Sant Antoni, tots ells amb un denominador comú, urbanisme verd al servei del segle XXI, que el que planteja és reduir la calor, per exemple, reduint l'asfalt, posant-hi més verd i també creant molt més espai pels veïns i veïnes. I vostès, el govern municipal, per la porta del darrere han decidit canviar una de les mesures més necessàries per contrarrestar la calor, que és la plataforma única i la pedra natural, entre aquests dos barris, entre Sant Antoni i el Raval, tenint en compte que són barris molt densos i que tenen molt habitatge i que tenen moltes persones. I han plantejat una proposta que és que torna l'asfalt i que tornen els cotxes. Però fixis casualitats de la vida que només ho han fet a la Ronda Sant Antoni, perquè ens diuen, no, miri, és que passa l'autobús i no podem posar pedra natural. Però en canvi a les Rambles, que és un projecte que també s'han trobat fet, doncs aquí han deixat tranquil·lament la pedra natural i també passa l'autobús. Per tant, no entenem per què han decidit això, per què han prioritzat en un lloc una cosa i en un altre una altra. ningú ho entén. I per tant, la voluntat d'aquest prec és precisament que rectifiquin, que tornin el consens amb els veïns i veïnes del Raval i de Sant Antoni i que facin el mateix, que tornin el que es mereixen aquests veïns i que facin el mateix que el centre de la ciutat i el projecte de la Rambla.

Regidora, com vostè sap perfectament, hem mantingut el projecte tal com s'havia aprovat en el govern anterior. Gràcies. Jo els hi prego que,

Gràcies.

Bé, ja s'acabó. Ja han tenit l'oportunitat d'explicar-s'ho. Jo vull fer, ja ho parlarem, regidors i regidores. Crec que qui representa la voluntat ciutadana són els regidors i regidores d'aquest Ajuntament. Pensin el que pensin, tinguin el plantejament que tinguin. Són els que estan en ús de la paraula democràticament i institucionalment i crec que haurem de fer una reflexió conjunta sobre el que avui hem viscut en aquest hemicicle des del minut zero. perquè a qui més perjudica és a la representació legítima popular que representeu, que representem els regidors i regidores d'aquesta ciutat. I per tant, ja farem la reflexió conjuntament quan pertoqui, perquè no es pot conviure amb el que avui hem viscut de forma constant des del minut zero del plenari. I no cal que diguem res més, ja ens hem entès, però haurem de fer una reflexió conjunta perquè això desmereix la institucionalitat. I la representació que tenen els regidors, sobretot quan estan en úl de la paraula. Siguin del grup que siguin, plantegin el que plantegin. Senyora Sant, no sé on ens hem quedat. Doncs no acceptarem el ple, el PREC. Doncs jo la... Si us plau, deixi parlar a la regidora Sant, si us plau. Deixi'm parlar a la regidora Sant. Endavant, regidora.

Gràcies. Jo lamento que no em doni explicacions del que jo li estava demanant, perquè, insisteixo, perquè a la Rambla han mantingut el que s'ha encarregat a la Ronda Sant Antoni. L'altre dia la senyora Boneta em deia que la pedra natural costa molt de mantenir-la, no? Com si asfaltar fos gratis. Com si asfaltar fos gratis i com si l'asfalt no es fes malbé. Quantes vegades s'ha asfaltat, per exemple, en els últims anys al carrer Hospital? Jo els hi diré quatre cops. Quants diners ens vam gastar asfaltant a la ciutat? Molts carrers. 40 milions d'euros al mandat passat, per exemple. Per tant, no cola. Aquest argument del manteniment... no cola. És que vostès realment practiquen un urbanisme del segle passat. És un urbanisme que no té en compte les prioritats climàtiques, perquè si els hi preocupés de veritat la calor, no farien això, perquè és un atemptat contra la salut pública seguir posant asfalt en carrers que estaven pacificats. I miri, a mi em sap greu, senyor Collboni, però vostè passarà a la història per carregar-se les principals eines que tenia en marxa Barcelona en relació a la crisi climàtica i posant al centre la salut dels veïns. Passarà a la història per anar en contra dels temps i del sentit comú.

Moltes gràcies, senyora Sanz. Seguim. El següent parec és el del senyor Martí a l'alcalde.

Gràcies, president, i disculpes fa uns moments. Bé, tenim a la ciutat un problema important des de fa temps. El tenim tots, però també el té l'alcalde de Barcelona i el seu govern. És un problema d'inseguretat. evident i greu. Tenim molta gent preocupada per la deriva de la inseguretat a la ciutat de Barcelona. I darrerament estem tenint encara més males notícies. Són molt freqüents o cada vegada més freqüents episodis de violència amb armes de foc. Ja no és l'anècdota. Hi ha hagut recent alguns episodis de tirotejos al plena llum del dia amb diversos barris de la ciutat amb l'alarma social associada, ús d'armes blanques que ha esdevingut una nova normalitat, violència sexual, tal com deien, els companys de l'Hospital Clínic fa pocs dies, amb 624 casos de relacions sexuals els primers 10 mesos del 24. Tenim barris com Sant Antoni, al carrer Tamarit i als voltants del carrer Tamarit amb freqüentació d'actes violents, de robatoris, de furs. Aquesta nit també unada, una altra vegada, de nou al carrer de Marit, una altra botiga ha estat assaltada. Al barri de Sarrià hi ha un carrer que es diu la Santíssima Trinitat del Món, on tots... totes les finques, tots els habitatges d'aquell carrer, tots i cadascun d'ells han estat durant un any assaltats almenys una vegada o més. El nou director general d'Escolat Ciutadana, el senyor Trapero, ha dit en un regim compareixença que tenim problemes greus als carrers, que tenim xifres detectives més altres als últims 15 anys. El mateix comissionat del Pacte Ciutat Vella admet un problema objectiu d'inseguretat del districte. Els operadors de la muntanya Montjuïc fan front comú per demanar a l'alcalde més vigilància. En fi, tenim una situació de multe incidència desblocada li demanem, senyor Collboni, que accepti la gravetat dels fets de la situació actual, que lideri la resposta en aquesta situació i que convoqui una cimera municipal a tots els grups per afrontar aquesta situació i, entre tots, actuar. Ja no és moment de comissions d'estudi no permanents, és moment d'acció, de prendre responsabilitats i d'actuar front d'aquesta problemàtica. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, regidor. Li avanço que li accepto el PREC. Com vostè sap, la Cimera en matèria de seguretat és la Junta Local de Seguretat, però el nostre compromís serà que abans que es produeixi aquesta Junta de Seguretat Local, compartirem amb els grups prèviament, amb una reunió, la informació i la visió sobre les matèries que s'abordin en aquesta Junta de Seguretat perquè vostès tinguin tota la informació de primera mà per part del govern.

Moltes gràcies, alcalde. Li agraïm l'acceptació del PREC. El que és important per això és que entre tots actuem decididament. Repeteixo, ja no és l'hora d'excuses, és l'hora d'actuar i de revertir aquesta situació. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Passem al punt següent. Formula la pregunta la regidora Recio i respon la regidora Gil.

Bé, ahir es va assistir a la ciutat a l'acte d'encesa de les llums del Nadal, un acte que forma part o és el tret de sortida de la campanya de Nadal a la ciutat de Barcelona, una campanya de Nadal que és imprescindible i molt important pel conjunt de comerços de la ciutat. En els darrers anys havíem assistit o havíem treballat una proposta de centralització d'aquest acte, un acte simbòlic perquè dona el tret de sortida, i l'havíem traslladat a diferents eixos de la ciutat de Barcelona. Entenen que el petit comerç, el comerç de proximitat, el comerç que tenim als barris, no només és una base per l'economia de la ciutat i que per tant sosté econòmicament molts dels nostres centres, sinó perquè també el comerç als barris implica tenir barris més cohesionats i socialment més actius. Per això era una proposta rotativa per tots els districtes de la ciutat. Enguany, de manera sorpressiva, el govern de Collboni torna a repetir l'encesa de llums al passeig I no només això, la darrera comissió d'Economia ens va informar, un prec formulat pel meu grup, que això era un acte que havia vingut per quedar-se al passeig de Gràcia perquè al voltant de l'acte, el passeig de Gràcia, volia construir un imaginari de ciutat. Sorprèn que aquest imaginari de ciutat es vulgui construir al voltant d'un eix on m'atreviria a dir que és el que menys concentra comerç popular i de barri de tota la ciutat, que és un comerç elitista i que és un acte que pensa més cap enfora que no a construir orgull de ciutat, orgull de barri, orgull de comerços de barri construït amb el Barcelona Comerç que ahir no va assistir a l'acte d'encesa de llums o construït al voltant d'aquells barris com el Raval o Torre Baró que tenen actes d'encesa de llums comunitàries. Per tant, tornem a formular el PREC amb el benentès que puguin rectificar, que puguin parlar d'orgull de ciutat, d'orgull de comerç i d'orgull de barris.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Gil.

Com ja li vaig contestar a la comissió, senyora Recio, l'orgull de barri, de ciutat i de comerç el demostrem els 365 dies de l'any. Som molt conscients que el Nadal concentra gran part de la facturació del sector comercial, especialment el de proximitat també, al voltant del 40%, i per això reforcem les actuacions que fem durant tot el període de Nadal als barris també. independentment d'on es faci aquesta encesa més gran. Amb el marc d'aquesta campanya hi ha l'enllumenat de nadal de la ciutat, que aquest any té 110 quilòmetres, i per tant 6 quilòmetres més que l'any anterior, que arriba a barris, alguns dels que vostè mencionava, on fins ara no arribava, amb aquesta voluntat que la ciutat arribi a tot arreu, que la Nadal arribi a tot arreu a la ciutat. Hi ha una contractació directa d'algunes d'aquestes llums de Nadal per part de l'Ajuntament i una subvenció del 75% de la que fan els eixos comercials per garantir que poden també arribar a aquesta il·luminació. Aquest enllumenat té repercussió als 10 districtes de la ciutat i estarà operatiu des d'aquesta setmana fins a que passin els Reis. i per tant ajudarà amb aquesta dinamització del comerç i vindrà reforçat d'altres actes com les enceses que s'estan fent des d'ahir als barris, 7 enceses descentralitzades que es faran i el que és que treballem per reforçar-les, Aquesta tarda la fem, per exemple, a la Marina i al Mercat de Sants. Estan molt convidats amb el meu altre barret, si volen venir a veure aquesta encesa de llums. I sí, efectivament, hi havia diferents motius perquè es trigués aquest espai. Tenen a veure amb la capacitat per les persones. Ahir hi havia 40.000 persones veient l'acte d'encesa central. és un espai que està més central físicament a la ciutat i permet que acudeixin persones de tots els barris, com va passar ahir amb l'acte que van fer. Els costos a nivell tècnic també són més senzills perquè l'espai ens ajuda a fer-ho i des de l'ICUP també ens ajuden a portar la cultura durant el Nadal a la resta de barris, amb els sons de ciutat, amb activitats culturals que s'estaran desenvolupant en les pròximes setmanes a tot arreu. Sí que creiem que volem apostar per un acte emblemàtic, icònic, que faci ciutat i que igual que ens ha passat amb el cap d'any i ningú qüestiona que hi hagi un espai que ja tothom associa amb el cap d'any que no tenim a la ciutat, com és l'espai de l'Avinguda Maria Cristina. Pensem que el centre de la ciutat pot ser un lloc perquè també hi hagi aquest espai emblemàtic, sense qüestionar l'elitisme o no. Barcelona, afortunadament, són moltes Barcelona. Són els barris, principalment, però també és el seu centre i també val la pena que el Nadal arribi a tots aquests espais.

pensava que avui tindríem l'oportunitat de rectificar perquè l'acte d'encesa de llums de Nadal central té molt de simbolisme de quin model de ciutat volem construir i amb qui la volem construir. La construcció sembla que aposten vostès per un model que promociona el centre de la ciutat elitista i centralista i oblida aquell que protegeix, cuida, fomenta els seus barris. És un missatge que estan donant. Els comerços de barri generen identitat de barri.

Molt bé, seguim. Pregunta que formula el regidor de Coronas d'Esquerra Republicana i respon l'alcalde.

Sí, gràcies. Bé, avui és Black Friday. i se l'anomena així perquè és un invent de consum que ve dels Estats Units i que s'ha exportat arreu del món i també va arribar aquí. El que passa és que jo crec que aquí, en lloc de Black Friday, potser haurien de començar a canviar el nom i dir-li The Big Scam o La Gran Estafa, perquè això és el que ens diuen les dades de l'Organització de Consumidors i Usuaris, l'OCU, que diu que el 99% de les ofertes analitzades durant el Black Friday de l'any passat eren això, una estafa, i que les rebaixes que s'anunciaven eren falses en anuncis online de negocis amb i sense botiga física. En alguns casos la rebaixa era molt menys important de la que s'anunciava, en d'altres no existia cap rebaixa i en d'altres fins i tot s'havien encarit els preus. insisteixo, el 99%, és a dir, la pràctica totalitat de les ofertes analitzades. De fet, el seguiment de preus és una de les eines que té l'administració per defensar el consumidor davant d'estafes com aquestes, que són les falses rebajes que no s'ajusten a la llei de comerç. El darrer Black Friday, la Generalitat va sancionar a la vora de 50 empreses per un import superior al mig milió d'euros, fent monitoratge de preus de gairebé 3.000 productes, precisament per evitar pràctiques comercials fraudulentes. L'Ajuntament de Barcelona té competències en consum, per exemple, les que li atorga la llei de règim local de Catalunya, o el Codi de Consum, o la mateixa carta municipal. I a més, segons ha manifestat voluntàriament, el directori de serveis públics de consum, Barcelona, assumeix les funcions de mediació, inspecció i sanció del mercat. I per això exigim que el govern municipal exerceixi de manera proactiva les competències de mediació, inspecció i sanció que li són atorgades per llei i que en aquest sentit comenci a preparar ja la campanya de control de preus de productes anunciats com a ofertes de cara al Black Friday del 2025.

Regidor, ja li avanço que li acceptem la proposta. No és el model de consum que ens agrada. Més aviat està a les antípodes el que ens agradaria o el que entenem que ha de ser un consum responsable i sostenible. no només el Black Friday, el Cyber Monday o altres campanyes publicitàries que tenen, com vostè ha dit molt bé, el seu origen en l'economia de plataforma i especialment les que venen dels Estats Units. Acceptem el PREC perquè l'OMIC, que és la nostra oficina competent en matèria de consum, ja realitza les accions que ens demanen, informar, assessorar, inspeccionar. En concret, l'any 23, 22.609 persones a través dels canals d'atenció. I el Black Friday de l'any passat es van reforçar els consells per a la compra segura. La web de l'OMIC va rebre més de 116.000 visites l'any passat. Respecte a la inspecció, la competència és concorrent amb la Generalitat. i es realitza atenent a les reclamacions o denúncies per part dels consumidors. L'any passat vam rebre 137 denúncies, de les quals un 88% són tipificades com a lleus i només un 1,6% fan referència a publicitat enganyosa on podria entrar el Black Friday. Per tant, en termes de denúncies, ha estat una part molt mínima. Segons ens indica l'OMIC, a dia d'avui, a data d'avui, encara no hi havia cap denúncia o reclamació pel que fa al Black Friday. A més a més, ha de saber el regidor que en el cas que es tractessin d'aquest tipus d'infraccions greus o molt greus, o fins i tot de presumptes delictes, s'activaria el procediment de col·laboració amb l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, si es tracta de ciberestafes, o amb l'Agència Catalana de Consum, si afecta a més d'un territori. Des del punt de vista de la proactivitat, que és el que vostè també demanava implícitament en la seva proposta, treballem estretament amb associacions de consumidors amb les quals hem coordinat totes aquestes campanyes d'inspecció o, en el seu cas, d'informació. Gràcies.

Doncs, agraeixo l'acceptació del PREC. L'any passat vam tenir un PREC similar a aquest, que també va ser acceptat. i no tenim les dades del 2024. El 2025 sabrem l'efectivitat del plec de l'any anterior i esperem que aquesta acceptació impliqui aquesta proactivitat, perquè això també és defensar el comerç de proximitat amb majúscules, bàsicament, perquè la ciutat de Barcelona la majoria de comerç de proximitat ja s'ha anat desmarcant d'aquesta campanya i d'aquestes pràctiques que impulsa aquest sistema consumista, que al final la ciutadania acaba adquirint els productes iguals en el moment en què toca, que és en la campanya de Nadal.

Moltes gràcies. Següent pregunta que formula la regidora alemany i respon el Tinent Batlle.

Gràcies, alcalde. Bé, la política ha de saber fer gestos que reparin, sobretot quan la democràcia queda malmesa. I el prec d'avui sobre l'hotel del Palau va en aquest sentit. fer net respecte a allò que volem deixar enrere i reparar. Una reparació per als veïns i veïnes del casc antic, per a persones que van oposar-se a la construcció de l'hotel Palau i que van haver de deixar la política, fins i tot, una reparació a un dels episodis més foscos de la història de la política del nostre país. Perquè el Palau de la Música, malauradament, ha estat el símbol de moltes coses que volem deixar enrere, de la corrupció a les males praxis urbanístiques en aquest Ajuntament, perquè, evidentment, la construcció de l'hotel Palau no corresponia a cap interès públic. Amb aquest projecte demanem l'adquisició de les finques on havia d'anar l'Hotel del Palau de la Música. Estem parlant d'unes finques que fa temps que estan abandonades, una ferida oberta que podem tancar incorporant aquestes finques en el patrimoni públic municipal. Esquerra Republicana sempre ha empès per fer net amb l'Hotel del Palau. El 2016 ja vam demanar a aquest plenari, acompanyats pel veïnat, la modificació del planejament metropolità que va fer possible aquest hotel. El 2018 finalment es van revertir les modificacions que van permetre fer-lo i ara cal fer un pas més. Cal tancar definitivament una història negra al cor de la nostra ciutat perquè els barcelonins no paguin mai més les conseqüències de les males pràctiques. A més a més, això passa en un casc antic on cal equipament, on calen més espais per a la vida comunitària, on hi ha una pressió diària de turistes que posen risc l'equilibri del barri i per això des d'Esquerra demanem al govern que adquireixi aquestes finques on havia d'anar l'hotel del Palau de la Música. Proposem que aquestes finques es dediquin a un equipament del barri que es destinin a millorar la vida dels veïns i de les veïnes. Avui podem donar un missatge als barcelonins, de la corrupció podem passar a equipaments destinats a la vida comunitària del veïnat, quin millor missatge d'una Barcelona que no està en venda, d'una Barcelona per als veïns i veïnes, on tenim equipaments per a tothom en lloc de pràctiques que enriqueixen només a uns pocs, per recuperar la confiança també en la política, per transformar una història fosca en un missatge d'esperança i de dignitat, de reparació i de recuperació d'una Barcelona que vol ser per als seus veïns i veïnes.

Tirem Batlle. Sí, gràcies. Efectivament, el titular de les finques dels carretes Sant Pere més baix i ja no vives és Olivia Hotels. Però cal tenir en compte que tenim coneixement, i vostè ho deu tenir també, que sobre aquesta finca hi ha un preu judicial entre privats per deixar sense efecte la compra-venda dels sols, en concret entre el Palau de la Música i els religiosos del col·legi. I ara mateix no sabem en quin estat es troba o quin desenllaç hagi pogut tenir. El Palau de la Música havia comprat a un preu, també que reconeixo molt irrisori, els sols dels religiosos del col·legi d'escriptura pública a canvi de fer obres de l'escola, però aquesta compravenda mai no es va registrar en el registre de la propietat ni tampoc no es van arribar a fer les obres. La modificació del Pla General Metropolità al que vostè referia no va establir la titularitat pública de l'equipament i la seva qualificació és d'equipament de nova creació per equipament docent. i pel que fa a la possibilitat d'expropiació, no estaria legitimada amb aquest planejament vigent actual. Caldria desenvolupar, en tot cas, planejament derivat. En relació amb la possibilitat de compra, entès com un acord voluntari entre parts, caldria valorar si procedeix i si és factible. Però, en qualsevol cas, la prioritat municipal en aquest mandat és l'adquisició i compra d'immobris per poder obtenir habitatge i els usos possibles d'aquest equipament no es corresponen a aquestes prioritats. En l'actualitat, al districte hi ha molts locals municipals amb serveis propis o destinats a tercer. Alguns ja tenen una inversió important i d'altres estan en tràmit de licitació o en obres per la seva rehabilitació total o parcial. És el cas de Can 60 al Raval, de la cooperativa segle XX al Barceloneta, al Bursí o al Gòtic o al Passatge Sant Bernat al mateix Raval. Des del govern prioritzarem en primer lloc la rehabilitació, la reforma i la posada en marxa dels locals que actualment són propietat abans d'adquirir-ne de nous. A més a més, s'ha de tenir en compte que encara queden locals adquirits per la reactivació econòmica que es troben pendents de destí final. Podem estudiar-ne la proposta, però anem per parts. Invertim primer en la rehabilitació i activació dels que ja consten a l'inventari municipal i ja veurem en el seu moment adquisicions i les condicions o la necessitat així ho justifiquen.

Regidora.

Sí, i nosaltres continuarem fent seguiment perquè creiem que aquestes finques, evidentment, tenen un interès i un simbolisme polític també per a la ciutat. Per tant, continuarem insistint i fent-ne seguiment polític.

Gràcies. Molt bé, doncs proseguim amb la pregunta que formularà el senyor regidor d'Europolido, a l'alcalde.

Moltes gràcies. El senyor Collboni ha aconseguit lo que no se ha atreviu de hacer ni la mismísima de Colau. Se ha cargado el pesebre de la Plaza Sant Jaume, que ha sido sustituido por una gran estrella que representa no se sabe exactamente qué. Más o menos el Big Bang, creo. Todo muy navideño. Claro que después de ver el espectáculo navideño de ayer en el encendido de luces y la cara que ponían los niños con una especie de representación de zombies que parecía un remake de thriller de Michael Jackson, me pregunto si este gobierno municipal sabe lo que es la Navidad. Me pregunto si saben que los niños son los grandes protagonistas de la Navidad. Y también me pregunto si ustedes en sus casas las adornan con zombies y con esqueletos. Yo creo que no. Les aseguro que los barceloneses no. Para poder decir que mantienen el Belén... ...ustedes traen el del Museo Marés... ...inspirado en la Copa América... ...y el centenario del poeta Joan Salvat Papasset... ...todo muy navideño... ...y lo esconden dentro del ayuntamiento... ...como si fuera algo de lo que hay que avergonzarse... ...y además podrá ser visto solo... ...hasta las 7 de la tarde... ...este año además... ...en su obsesión por eliminar nuestras raíces... Pone luces en el Raval que rehúyen de cualquier tradición o símbolo religioso para no molestar, supongo, a los intransigentes. Es decir, como siempre, en esta ciudad, para contentar a los de fuera, se sacrifica a los de casa. Mientras que desde el Ayuntamiento felicitan el Ramadán diciendo Ramadán Mubarak y se gastan el dinero de todos en explicar ...perfectamente lo que es el Ramadán... ...cuando llega la Navidad... ...se le emitan a decir felices fiestas... ...no vayan a molestar a alguien diciendo feliz Navidad... ...y a esconder nuestros símbolos... ...que también son suyos, les guste o no... ...ustedes fomentan una Navidad laica... ...lo que conlleva una falta de respeto... ...no solo a los creyentes... ...también a nuestra historia y a nuestra tradición... ...no es una cuestión solo de creencias... ...por este motivo proponemos... ...que se instale un pesebre tradicional... tradicional, sí, en la plaça de Sant Jaume, inspirado en la fachada del nacimiento de la Sagrada Familia, para ofrecer un encaje armónico con la estrella, que ya que la tenemos, pues habrá que aprovecharla, y se compromete a respetar rigurosamente las tradiciones religiosas propias de la Navidad.

Gracias. Bé, regidor, no seré jo ni ningú del meu govern que negarà l'origen cristià de les festes de Nadal. El que es commemora, efectivament, originàriament, i nosaltres som una cultura, efectivament, d'arrel cristiana, és el naixement de Jesús. Si no, no estaríem celebrant el Nadal, independient de les creences que tingui cadascú. I, efectivament, hi ha tradicions, totes elles, que es conserven a la ciutat i que, en alguns casos, s'adaten als temps o a les circumstàncies. Jo li llegiré el que diu el president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona, que deu ser algú amb autoritat, algú amb autoritat a la ciutat per parlar de pessebres. que va dir en una entrevista a la televisió de Barcelona, anem a parar la casa gran de la ciutat recuperant una tradició, tradició regidor, que hi ha moltes capitats de l'estat espanyol, d'Espanya, regidor, que dins dels ajuntaments es fan els pessebres. Poder posar el pessebre dins de l'Ajuntament ens omple d'orgull, perquè efectivament estava al Museu Marés, per cert, hi van anar quan qui li parla era regidor de Cultura, i ho fan amb uns pessebres que són d'arrel napolitana barroca, que és el que avui entenem com la tradició del Nadal. I no només hi haurà un, regidor, sinó que, a més a més, aquesta mateixa associació farà un altre pessebre tradicional dins el Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume. Per tant, no només no tindrem un pessebre, en tindrem dos, regidor.

Alcalde, para gustos los colores, ya sabemos. Su antecesora, la señora Colau nos sorprendía un año con el pessebre trastrero, otro con el de sillas, otro con burbujitas... Usted el año pasado nos plantó una cosa rara de cartón y de mal gusto donde había hasta una señora haciendo de vientre en un retrete, que supongo que quería ser el cagané. De verdad, no es tan difícil, no es tan complicado poner al niño Jesús, la Virgen, San José, los Reyes Magos y cuatro pastores. No hace falta inventar en una tradición que lleva vigente cientos de años. La Navidad no es solo una fiesta religiosa, es tradición, es cultura, es historia y es magia para los niños. No hagan inventos y no abandonen los orígenes. Gracias.

Molt bé, passant a preguntes que formula el regidor Sirera, Partit Popular, el Tinent Batlle.

Sí, gràcies senyor alcalde. Senyor Batlle, quines mesures té previst adoptar el govern municipal per tal de fer front al problema de la inseguretat i també per reforçar el paper i la seguretat dels agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona?

En el darrer any ha fet, com a mínim, en tres ocasions la mateixa pregunta. Aquesta seria la quarta. Per tant, un 40% dels plens d'aquest any és un 40% dels plens d'aquest any. I la resposta és molt senzilla. Seguirem treballant en la línia que hem fet fins ara. Amb aquest govern municipal, el cos de la Barça Urbana de Barcelona compta amb el major nombre d'agents de la seva història. Hem implementat protocols operatius com el dispositiu ferro i col·laborat en altres com el daga amb el cos de Mossos d'Esquadra. Això ens ha permès una reducció de riscos davant de reptes específics. Per exemple, els que teníem per l'aparició de les armes blanques que proliferaven en espais de la ciutat. Dir-li també que el nombre d'afurs ha baixat un 5,1% de gener a juny i de juny a agost el descens ha estat d'un 7% comparat amb el 2023. El nombre total de furts ara mateix, i segons les dades de Mossos d'Esquadra, és inferior al que hi havia fa 10 anys. A Barcelona seguirem fent el que hem fet fins ara. Crec que anem en la bona direcció. I pel que fa a la Guàrdia Urbana la seguirem dotant de millors instal·lacions i equipaments com estem fent ara amb la construcció de la unitat territorial a Sarrià i la renovació de 184 vehicles o el subministrament de noves armilles per a tots els agents. Seguirem implementant la capacitat operativa de la nostra policia amb la compra de 22 dispositius de construcció d'electricitat i en tot cas el reforç de la Guàrdia Urbana passa pel nostre reconeixement a la molt bona feina que fa el servei de la ciutadania. També seguirem arribant a acords amb altres institucions de l'Estat, com l'assolit la setmana passada amb la Generalitat, per treballar de manera conjunta en investigació i persecució de la multireincidència. És cert que hem de reduir encara més les xifres d'afurs i dotar-nos de mecanismes encara més sòlids per a erradicar les violències masclistes. Aquestes són unes de les preocupacions i ocupacions. D'altra banda, també estem treballant perquè tota la feina que fan els cossos policials de la ciutat tinguin un empara i continuïtat en l'estament legislatiu i judicial. I és en aquest sentit que estem treballant amb el Departament d'Interior i de Justícia de la Generalitat, així com amb la Judicatura i la Fiscalia, perquè aquest esforç policial tingui impacte en la millora de la seguretat a la nostra ciutat. En qualsevol cas, senyor Cirera, com he dit al principi d'aquesta intervenció, si sempre pregunto el mateix, li continuaria sempre el mateix. Farem el que estem fent fins ara perquè comencem a veure bons resultats.

Regidor Cirera.

Gràcies, senyor alcalde. Senyor Valle, nosaltres continuarem preguntant mentre Barcelona continua sent la ciutat més insegura d'Espanya. Em preocupa molt una frase que vostè ha dit a la meva resposta. Diu, a Barcelona farem... el que hem fet fins ara. Escolti, doncs anem malament. Perquè si Barcelona, després de cinc anys en què vostè ha estat el responsable de seguretat, som la ciutat més insegura d'Espanya, doncs alguna cosa haurem de fer diferent, no? Vostè està molt cofoi, però 200.000 fets delictius a l'any a la ciutat de Barcelona. Estrabades i forcs al metro contínuament. Tres agressions sexuals al dia a la ciutat de Barcelona. Robatoris contínus als pàrquings, als aparcaments de BCM. Inseguretat a Montjuïc. Ganivetades contínues. A mi m'agradaria que algun dia ens expliqués també això que vostè deia, el tema de la cultura de les nevalles, dient que ve importada a tradicions d'altres països. Aquesta definició que vostè fa també té un punt Diguem que caldria explicació perquè estem assenyalant potser algunes cultures i alguns països com a importadors d'una cultura que jo no crec que es pugui dir cultura. I crec que hem d'anar també molt alerta amb el llenguatge. Però és que ara hem passat de les navalles a les pistoles, els tirotejos. Tiroteig al Besòs recentment, tiroteig al barri de Sants recentment. I mentre vostès van parlant que fan el de sempre, Jo em pregunto què ha passat amb la multireincidència, perquè portem ja un any i més parlant que estem fent reunions per... Escolti, poden aprovar la llei que el Partit Popular ha presentat al Congrés dels Diputats i demà mateix tenim la multireincidència ja com a problema solucionat a la ciutat de Barcelona. Què passa amb les pistoles TASER que reclamen els guàrdies urbans i que no venen? Què ha passat amb les pales detectores de navalles? Molts anuncis i poca teca. I expliquin, senyor Baller, què passa amb els vehicles de la Guàrdia Urbana, amb les motos de la Guàrdia Urbana, que ni tan sols poden anar a buscar-les perquè no poden pagar el taller. Expliqui'ns què està passant amb el material i amb la defensa que han de tenir els nostres agents de Guàrdia Urbana i amb la seguretat que els ciutadans de Barcelona necessitem.

El senyor alcalde ja ha anunciat que tindrem una reunió. Primer tindrem la Junta de Seguretat on podem objectivar les dades que abans li avançava i tindrem aquesta reunió també per explicar-la a un dels grups. I per descomptat, nego absolutament aquesta visió absolutament catastrofista que la dreta d'aquest Ajuntament, la dreta i l'extrema dreta, donen de manera continuada. S'està fent bona feina. Sàpiga vostè que mentre nosaltres estem disminuint, l'Ajuntament que vostè es considera com el més emblemàtic de tots, l'Ajuntament de Badalona ha augmentat en un 10% els fets delictius en el darrer any.

Moltes gràcies. Té la paraula ara el regidor Sidera, que pregunta l'alcalde.

Sí, señor alcalde, permetin de tota manera. Señor Valles, si anem al TUMES no anem bé per solucionar els problemes que té la ciutat de Barcelona. Señor alcalde, la Jefatura Superior de la Policía de Villa Leitana acoge a funcionaris que ponen su vida al servicio de la libertat i de la democràcia de nostre país. Trabajan contra la violència i defienden, inclús con su vida, el Estado de Derecho. Hace anys que els separatistes soñan que la Policía Nacional salga de Villalayetana como paso previo a su expulsión de Cataluña. Y parece ser, atendiendo la carta que el gobierno del señor Illa envió hace unos días al gobierno de España, al ministro Barlasca, parece ser que ahora el PSC quiere que los policías nacionales abandonen la comisaría de Villalayetana. El gobierno de Illa dice en esa carta que el memorial es incompatible con jefatura. Y el ministro del Interior lo que ha dicho es que los policías se quedan. Yo, como alcalde, quiero saber su opinión. Quiero saber usted qué opina. ¿Usted cree, como dice el señor Illa, que la policía debe marchar de Villa Laetana? ¿O usted opina, como el señor Marlaska, que la policía debe quedarse?

Yo opino, regidor, que la Policía Nacional tiene todo el... ¿No me oye? Bien. Le estaba diciendo que puede tener la tranquilidad que este alcalde apoya a la Policía Nacional y a la labor que hace, como todos los cuerpos de seguridad en esta ciudad. Y también puede tener la convicción de que este regidor defenderá la defensa de la memoria democrática de los represaliados por el franquismo, que lo fueron también en los bajos de la vía leyetana.

Yo se lo agradezco porque, vamos, estoy convencido de que no podía ser de otra manera que el alcalde de Barcelona no defendiera los cuerpos de seguridad y no defendiera también la memoria democrática. Pero es que vayamos al caso concreto, señor alcalde. Es muy fácil como decir, si usted está de acuerdo con lo que dice el señor Illa, que dice que se han de ir de Vía Laietana, o como dice el señor Marlasca, que se han de quedar. Es muy sencillo. Usted simplemente con que diga, mire, como aquel TikTok que hacía en campaña, Illa o Marlaska. Con eso ya nos contentaremos.

Yo no haría bromitas con estos temas, señor Silera, porque estamos hablando de la seguridad de la ciudad, de un cuerpo de seguridad del Estado y estamos hablando de la memoria democrática. Son dos temas suficientemente importantes y suficientemente trascendentes como para hacer bromitas de TikTok. Yo le estoy diciendo que la Policía Nacional tiene todo el apoyo del alcalde y de este gobierno y que vamos a defender la recuperación de espacios de memoria como de la vía layetana. Seguim. Pregunta que formula el senyor Sanderos i respon la regidora Gil. Gracias.

Aunque la Navidad es un motivo de alegría para la ciudad, el comercio local en general está viendo como cada año su negocio disminuye en buena parte debido a las dificultades que entraña a desplazarse en su vehículo por la ciudad. Disponer de la flexibilidad de movimientos y la capacidad de maletero es fundamental para simplificar al cliente las compras navideñas. Muchos consumidores terminan solucionando sus problemas de movilidad acudiendo a grandes centros comerciales donde no tienen esos problemas para dejar su coche. Muchos otros, por el mismo motivo, optan directamente por hacer compras telemáticas. Ambas opciones dañan claramente al comerciante de barrio. La tradición del comercio de toda la vida, la humanidad y proximidad de trato, la capacidad de atención y especialización de las tiendas La alegría, la confianza, la atención más directa, la gran cantidad de empleo que produce, el fomento de los productos nacionales y la conservación de nuestra cultura son algunos valores que hacen que valga la pena trabajar para ayudar a mantener a nuestros pequeños y medianos comercios. La campaña Navidad reporta una parte muy importante en los ingresos anuales para la mayoría de los comercios locales. Y es por eso que preguntamos ¿qué medidas va a tomar el Ayuntamiento de cara a fomentar el comercio local estas Navidades?

Respond la regidora Gil.

Sí, gràcies, president. Com ja hem dit en diverses ocasions i ho fèiem també contestant en un altre plec anteriorment, treballem el suport al comerç de proximitat durant tot l'any. La proximitat i la necessitat del cotxe, senyor Gisneros, em sembla una mica... Poguer anar caminant, i en alguns casos també, evidentment amb transport privat, garanteixen la viabilitat de la proximitat. En tot cas, el que fem és ajudar amb la dinamització, ajudar amb les campanyes de promoció del comerç, i crec que hem pogut seguir la que s'ha fet amb els guanyadors del Premi Comerç en les darreres setmanes a diferents llocs, que està tenint una repercussió molt important amb els seus barris i amb els seus consumidors, I respecte al que demana concretament del Nadal, com deia abans, la subvenció del 75% dels enllumenats de Nadal que fan els eixos, a banda d'assumir directament des de l'Ajuntament els enllumenats d'altres llocs on els eixos no tenen capacitat de fer-ho, s'han programat 100 activitats, 10 per districte, que aniran del 29 de novembre al 7 de gener. Es fa la iniciativa, els comerços emblemàtics s'il·luminen, que ajuda també a la enamoració d'aquests espais que físicament també són emblemes de la nostra ciutat. S'han creat dues rutes per fer conèixer aquests establiments, Ruta al Barri Gòtic i Ruta al Raval. Es fa l'encesa de les llums als districtes de l'Eixample, Les Corts, Sants Montjuïc, Gràcia, Sarraia Sant Gervasi, Horta Guinardó i Nou Barris, que es va fer ahir. Hi haurà Barcelona Festival de Nadal, on hi ha més de 300 funcions durant 11 dies. i es portarà la música a tot arreu de la ciutat amb el cicle de concerts 11 ciutat amb música en viu als llocs que s'han treballat prèviament amb els districtes i amb cadascun dels eixos comercials. Li passo per escrit, com ens havien demanat també.

Régidor.

Gràcies. La veritat és que s'agraden totes les mesures que creuen o que ajuden a que els nostres comerços tenen qualitat, tenen capacitat de innovación y tengan una presencia correcta en la ciudad. Pero realmente lo que importa para un comercio y lo que es de más valor son sus clientes. Y lo que hay que favorecer fundamentalmente es que estos clientes tengan acceso. Podemos decir lo que queramos, pero la gente, cuando tiene que hacer copas voluminosas en Navidad, lo hace a través de un transporte que se lo permita. Y eso es lo que no tenemos. Y eso es lo que no ocurre porque en Barcelona están desapareciendo las plazas de aparcamiento por sus políticas y porque realmente el desplazamiento dentro de la ciudad es complicadísimo. En estas fechas, precisamente, los transportes públicos complican muchísimo el poder llevar paquetes en los mismos para la mayoría de las personas que en esta ciudad viven. Creo que es necesario que hagamos un planteamiento, que se plantee con las asociaciones de comerciantes soluciones que permitan que eso se vaya produciendo. No puede ser que perdamos el comercio tradicional en contra de otro tipo de comercio que sí está teniendo soluciones para ese tipo de cosas. Cuando nos salimos y vamos a los alrededores de nuestra ciudad hay grandes superficies que ofrecen aparcamientos sin ningún tipo de problema. Y, en cambio, los comerciantes no pueden ofrecer ni realmente estar en las mismas condiciones para poder competir con ellos. és una qüestió que necessita el nostre comerç per poder sobrevivir a la ciutat.