Terres Públiques

Passem al punt 19. on hem d'aprovar definitivament la modificació puntual dels plans especials de protecció del patrimoni arquitectònic i històric-artístic de la ciutat de Barcelona al traçat del Rec Contal, als distintes de Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Eixample i Ciutat Vella. Aquí tenim dos minuts pel ponent i un minut per la resta de grups i té la paraula el regidor de Cultura, el senyor Mercè. Endavant.

Gràcies, alcalde. Avui portem aquí aprovació definitiva, la modificació dels cinc plans especials de protecció del patrimoni que afecta cinc districtes junts o barris de la ciutat per on passa el rei Condol. Cal recordar que la traça del rei Condol té una llongitud de 15 quilòmetres, majoritàriament a Barcelona, també a Montcada i Reixac, i que afecta i passa a un conjunt molt ampli de districtes de la ciutat. A 11 barris, 5 distrites, insisteixo. Actualment, el traçat i els elements de la infraestructura del recundal, que és un element patrimonial molt singular, disposa sols d'alguna protecció en alguna part del seu recorregut, però no té cap tipus de protecció de caràcter global. I és en aquest sentit que la modificació té com a objectiu protegir Ha de venir aquest element al riu Pondala i als seus entorns els cinc distrits per on passa de manera homogènia. El document identifica el traçat i estableix una distància de 10 metres a banda i banda, dins la qual s'estableix que es farà un control en l'edificació, tant a l'enderroc com en noves edificacions, que obligarà a documentar qualsevol tipus de troballa arqueològica. De la mateixa manera s'estableix que aquest servei d'arqueologia determinarà quin és el tractament que se n'ha de fer i establirà la mesura de protecció adient en cada casc. També s'incorpora la fitxa de catalogació i s'estableix el nivell D de protecció per a tot el recorregut del rec, inclòs l'espai dins d'aquests 10 metres, a banda i banda, de la traça establerta amb tot el seu recorregut i també si altres elements que puguin quedar afectats de manera específica en algun espai més enllà d'aquest perímetre de 10 metres. Recuperar el rec condal va més enllà de la seva traça, té una importància totalitat, rellevant des del punt de vista patrimonial, també afecta la memòria col·lectiva de la ciutat, té una aportació simbòlica al cicle de l'aigua de Barcelona. Òbviament, és un espai que confirma rutes verdes en un entorn de rutes blaves i, per tant, és en aquests moments una aprovació que ens dona, crec, un espai de gestió i socialització major del patrimoni arqueològic, arquitectòric i passagístic de la ciutat.

Moltes gràcies. En nom de Junts per Catalunya té la paraula el regidor Calvet.

Moltes gràcies, alcalde. La veritat és que en l'explicació del regidor ja queda perfectament explicada la intenció de protegir el rec Contal, una infraestructura hidràulica històrica, aigua de boca, aigua de rec, aigua també industrial, pels tallers que hi han hagut històricament a la ciutat, que s'ha de protegir, el que en queda... i el que em pugui quedar, aquesta és la part important. Des de Junts, especialment el regidor Jordi Martí, sempre hem estat molt atents a la protecció del patrimoni. Ho fem a través d'una modificació puntual dels vigents plans especials de protecció de cinc barris per incorporar el Rec Contal, el que representa, el catàleg de la ciutat, els sols per on es té constància que discurria la traça del Rec, incorporem la fitxa, el nivell de protecció, el mecanisme d'actuació públic i també les obligacions pels privats. Per tant, ja ho vam dir la comissió, votarem a favor de preservar la memòria del que representa el traçat del Regne Contal i aquest formi part de la ciutat actual.

Moltes gràcies. Té la paraula la regió de la Sanz en nom de Barcelona en Comú.

Sí, gràcies. Molt bon dia a tothom. De nou, en aquesta part del plenari sobre tots els plans i projectes de matèria urbanística, veiem de nou que tots són projectes que van néixer, que es van definir, que es van treballar durant el mandat passat. Aquest concretament, la protecció del rec comptal, s'explicava a la mesura de govern que vam aprovar, Barcelona, Ciutat Patrimoni, molt esperada per part de les entitats que treballen en la defensa del patrimoni, que suposa, a més a més, la recuperació d'un eix de vida, de memòria i de vida col·lectiva. El mandat passat vam consolidar, precisament, aquesta nova visió de patrimoni, on la identitat popular, la vida quotidiana de la ciutat també s'ha de protegir. Per tant, conservar el rec comptal, on la gent anava a passejar, a jugar, a banyar-se, a rentar la roba, forma part de tota aquesta memòria. Un patrimoni també lligat a la sostenibilitat. L'objectiu en tot moment ha estat que mentre es mantenia i es protegia aquesta Barcelona del passat, també preparem la del futur. I ho fem recuperant aquestes zones verdes i d'aigua que ens ajuden a mitigar les onades de calor. Per tant, votarem a favor.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Baró, en nom d'Esquerra Republicana.

Sí, gràcies. Bé, en la línia, com ja vam fer, vam dir, vam explicar i vam votar a la comissió. Nosaltres, d'Esquerra Republicana, hem demostrat sobradament el nostre interès per recuperar, conservar, difondre el patrimoni de la nostra ciutat. I en aquest sentit, amb més de mil anys històries, és evident que la infraestructura hidràulica del REC Comtal ha acabat configurant, sense cap mena dubte, l'estructura urbana i l'estructura paisatgística de la ciutat i de les antigues poblacions del Pla per on circula des del Besòs. No hi ha dubte tampoc que el seu traçat és un element patrimonial de primer ordre per la ciutat, des del barri de Vallbona, el districte de Nou Barris, fins al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, el districte de Ciutat Vella, travessant diferents barris dels districtes de Sant Andreu, de Sant Martí i de l'Eixample. Per tant, és inqüestionable que el Recomptal actua com un element vertebrador dels darrers mil anys de la història econòmica, social, urbana i paisatgística de la ciutat de Barcelona. Nosaltres hi votarem a favor, sempre hem demanat la recuperació del REC. Sí que insistirem en dues observacions que ja vam traslladar a la comissió, que ens generen alguns dubtes i que ens sembla important que quedin de manifest. Una és que ens sembla que la catalogació de nivell D és molt justa, per tant, tinguem-ho present, i l'altra que el servei d'arqueologia hauria de poder incorporar-se abans del que està previst. I aquí ho deixo. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Emilian pel Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Si nosaltres també reiterem el nostre vot favorable, com ja vam fer a la comissió, estem parlant d'una infraestructura històrica, de patrimoni històric, és a dir, mil anys d'història de l'època medieval, però amb orígens encara més antics, molt vinculats al coeducte romà, al nostre passat romà. Una infraestructura que proporcionava energia hidràulica per moure molins de farina i que més endavant fou clau per la indústria tèxtil de Sant Andreu i Sant Martí en el seu recorregut de més de 14 quilòmetres, gairebé 15 quilòmetres. Actualment també té una importància capdalt pel que fa a la proporció d'aigua freàtica, especialment en aquest moment de sequera. Aquest pla posa en comú els 11 barris de Barcelona pels quals discorra el Recomtal. Aquesta modificació del Pla Especial de Protecció Critecònica augmenta la protecció dels tres temps que fins ara estàvem protegits a la resta del traçat d'aquesta sequia medieval. Recuperar la història és conèixer d'on venim, els nostres orígens i recordar que Barcelona fou una important ciutat industrial i artesana i, per tant, un cop més reterem el nostre vot favorable.

Moltes gràcies. A nom del grup del Vox té la paraula el regidor Senderos.

Gràcies. Encara que ens sembla bé la protecció de tot el nostre patrimoni, entenem que la nostra història ja se n'ha perdut prou. Per exemple, a l'època de la República a Barcelona... ens preocupa que no ha estat suficienta la informació que s'ha donat amb els propietaris sobre les repercussions que pot tenir aquest pla. I entenem que tenen que tenir coneixement dels pocs avantatges que això els suposa i dels inconvenients que tindran. Per això ens ens tenim amb aquesta proposta. Gràcies.

Molt bé. Doncs s'aprova amb una abstenció i passaríem al punt 20 amb intervencions.

Punt 21, debat amb intervencions per aprovar provisionalment la modificació del PGM per la reordenació dels sols situats al costat del nord del pont de Marina i l'ajust viari del carrer de Ribes entre els carrers Roger de Flor i Sardenya. Té la paraula, a nom del govern, el tirant d'alcalde Baix.

Aquesta és una modificació del Pla General Metropolità que ens permet regulitzar i endreçar una zona important del Fort Piang, que té actualment usos veïnals molt necessaris per l'Eixample i també per la ciutat. Amb el prenejament el que fem és consolidar un equipament, el parc de neteja i habitatges, i incorporem un nou equipament esportiu i ampliem la superfície verd i posem ordre també al carrer Ribes. Aquesta modificació ens permet regularitzar i endreçar, com deia abans, una son important del Fort Piang, amb un planejament que consolidem a l'equipament, el parc de neteja i els habitatges, i es tracta d'un planejament d'àmbit discontinu, la part més important de la qual està al nord del carrer Marina i en confluència amb l'Ibell. El front de l'Ibell en aquests moments té tres edificacions diferents. El xanfrag en compte amb edificis d'habitatge, la part intermitja on hi ha unes naus que actualment estan llogades per l'Ajuntament, els serveis de neteja i el que normalment diem l'equipament de la Casa Groga. El que fa al planejament, actualment tot ell que està afectat de zona verda, actualment la qualificació que té és de zona verda, reconeix aquest front en capacitat edificable. D'acord amb el que haureu el PGM, baixa més 5 i pel que fa als habitatges preveu que puguin esgotar edificabilitat amb una actuació de dotació i els equipaments queden regulats també amb un màxim de planta baixa més 5. Els serveis de neteja que són part al sud de l'àmbit passaran al subsol i l'espai en superfície quedaria com a espai públic. La compensació de la zona verda, perquè estem fent una qualificació de zona verda d'equipaments i habitatge, es rezarà en aquest cas, queda compensada per la carretera de Ribes, que és un espai que de facto ja és espai públic, però té qualificació d'equipament i, per tant, quedaria compensada la part dels sols en aquest segon àmbit. Per això demanaríem el vot favorable dels grups.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Rodríguez, en nom de Junts.

Gràcies, president. Nosaltres donarem suport a aquesta MPGM i ho farem per diversos motius, com apuntava el regidor Baix. No ho fem perquè, d'una banda, consolida els habitatges existents i també l'equipament de la Casa Groga, també perquè preveu un nou equipament esportiu i un nou equipament de barri, perquè manté el subsol, els serveis del parc de neteja i de parcs i jardins i perquè genera, en definitiva, una nova zona verda. En suma, hi donem suport perquè ordena un espai del barri de Fort Pient que nosaltres també creiem que mereix ser ordenat i que mereix ser pensat en perspectiva. Per això també vam impulsar el plenari de l'Eixample a la creació d'un grup de treball per tractar tot l'entorn de l'Estació del Nord amb una mirada ampla, tenint en compte aquest planejament perquè decidim entre tots què hi ha de passar en tot aquell àmbit de ciutat amb l'Estació del Nord en termes de mobilitat, en termes d'equipaments que aquest MPGM preveu i, per tant, tot el suport.

Moltes gràcies. En nom de Barcelona en Comú té la paraula la regidora Sanz.

Sí, de nou destacar que es tracta d'una modificació de planejament molt treballada durant el mandat passat entre l'àrea d'urbanisme i el districte de l'Eixample, que com es deia, teníem un equipament en precari que calia consolidar, que és aquest equipament juvenil, i que a més a més vam aprofitar per treballar una proposta que consolidés també el parc de neteja, que incorporés un equipament esportiu molt necessari a l'Eixample i especialment en aquest barri, i també que s'ampliés la zona de verd, vinculada a tot el que és el conjunt del parc de l'estació del nord. Per tant, en resum, és una proposta senzilla, però molt, molt, molt indispensable i important per al Fort Pieng i per l'Eixample. Es tracta de consolidar aquests equipaments i, sobretot, també guanyar aquest node de biodiversitat al costat d'aquest parc de l'estació del nord.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Baró en nom d'Esquerra Republicana.

Sí, gràcies. Bé, nosaltres votarem a favor d'aquest planejament que permet mantenir el front de cases del costat mar del carrer Alivell entre Marina i Lapant i comportarà, de facto, un canvi de planejament que permetrà la continuïtat de la Casa Groga com a equipament, la dels habitatges existents i també qualificar com a equipament les naus industrials que estan entre els dos edificis. És una notícia, per tant, que celebrem alhora que tanmateix també mostrar una preocupació, una certa preocupació, perquè amb la edificabilitat que es defineix, que és planta més cinc, en certa manera es pot condemnar a les naus industrials modernistes existents que no tenen ara mateix cap mena de protecció. Per tant, tal com vam dir a la comissió, animaríem i demanaríem que es pogués valorar una solució arquitectònica que les permeti salvar i fer compatible amb aquesta edificabilitat, que no em surt la paraula, que avui aprovem. Gràcies.

Moltes gràcies. En nom del Partit Popular té la paraula el regidor Milian.

Sí, gràcies alcalde. Tot i estar fonamentalment a favor d'aquesta modificació del PGM, nosaltres ens abstindrem perquè l'expropiació prevista de la finca ubicada al carrer Alivell 114-118 podria ser destinada a aviatatge dotacional en lloc de ser destinada a equipaments, qualificació que ja es manté en la nomenada Casa Groga ubicada just al costat de la finca de la que es pretén l'expropiació, I també l'abstenció del nostre grup, bé entesa, perquè donada la modificació de l'estació del nord que es vol realitzar, caldrà estar a la finalització de la mateixa per poder fer una valoració en conjunt de les necessitats d'equipaments i zona verde d'aquest barri.

Moltes gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos, de Vox. Ens abstenim. Gràcies.

Molt bé, doncs...

Punt 22, sense intervencions, ha aprovat definitivament el Pla de Millora Urbana per la regulació de la parcel·la situada a l'Avinguda Vallvidrera 21, amb posicionament favorable de tots els grups. I, per tant, s'aprovaria. I passem ja a proposicions.

L'abstenció va ser en comú i el vot contrari de vots.

Molt bé, doncs, punt 23, també amb intervencions per aprovar definitivament el Pla Especial Urbanístic per a la regulació de dipòsits anti-inundació i antidescàrrega del sistema unitari a Barcelona. Té la paraula la Tirenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Totes les alertes meteorològiques ens indiquen que el risc que plogui torrencialment és cada vegada més elevat. Hem sortit d'una sequera llarga, terrible, i ara se succeeixen els temporals amb fortes tempestes, després d'un estiu en què hem batut rècords de temperatures. Dues realitats que semblen antagòniques, però que malauradament són, de fet, la mateixa, els efectes de l'emergència climàtica. Per això des de Barcelona ens estem preparant en el marc del pla clima per tal que la ciutat guanyi en resiliència. Hem de ser més forts per tal de protegir-nos, protegir el nostre espai públic, protegir els béns i sobretot protegir les persones. Així doncs duem aquest plenari a l'aprovació definitiva del Pla Especial Urbanístic per la regulació de dipòsits anti-inundació i antidescàrrega. Una finalitat, la d'aquest pla, que és ben senzilla, la de reservar els espais per poder-hi construir 29 dipòsits per retenir les aigües pluvials. En són alguns exemples, els del Bogatell, el de Font d'Enfargues, de Can Dragó, el de Passeig de Sant Joan. L'objectiu, reitero, és clar, protegir-nos. I, de fet, ja estem executant actuacions per millorar i ampliar grans infraestructures de clavegaram com són el desdoblament del col·lector de Vila-Vilar i el de Diagonal o la rehabilitació i la renovació de 22 quilòmetres de clavegaram a la ciutat. Agraeixo ja d'entrada els vots a favor rebuts a la Comissió d'Urbanisme de la setmana passada.

Té la paraula la regidora Vila Junts.

Sí, bon dia de nou. Des de Junts per Barcelona hem presentat moltes iniciatives relacionades amb infraestructures i inversions relacionades amb el cicle de l'aigua. Perquè Barcelona pateix situacions extremes, tant de sequera com de pluges, i és responsabilitat del govern municipal de l'Ajuntament de Barcelona de seguir-se dotant d'infraestructures per evitar els estrells dels desastres naturals. Infraestructures que són invisibles, que són costoses i que s'han de preveure i planificar. És el que fem avui, planificar i preveure aquestes infraestructures necessàries. Des de Junts per Barcelona, però no volem oblidar o desaprofitar aquesta ocasió, per esperonar el govern perquè segueixi fent inversions, també en innovació en la prestació d'aquests serveis, que són fonamentals. Unes inversions importants també en innovació per la gestió d'aquests serveis perquè aquests siguin més eficients, tant des del punt de vista econòmic com també des del punt de vista mediambiental.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor López. Sí, gràcies.

Aquest pla especial urbanístic fa un pas necessari per la implantació de 29 nous dipòsits de regulació que ens permet avançar en l'execució del PEDISBA, el primer pla director integral d'ascenejament de Barcelona aprovat durant el mandat passat en un context d'emergència climàtica i és que adaptar Barcelona al canvi climàtic és i ha de ser una prioritat Aquests dipòsits ens ajudaran a evitar inundacions i alhora reduiran els sobreiximents de clavegram al mar en episodis intensos de pluja, episodis cada vegada més habituals. Cal tenir present que construir aquests dipòsits de grans dimensions en una ciutat consolidada com la nostra s'ha de fer amb diàleg i de forma participativa amb el veïnat. i alhora hem de tenir present que augmentarà substancialment el volum d'aigua a tractar a les sedars, a les estacions depuradores d'aigües residuals, amb el que caldrà redimensionar-les conseqüentment. En aquest punt nosaltres votaríem a favor, aquest és un pla nostre, redactat i liderat pel regidor Eloi Badia a l'anterior mandat, però novament ens abstindrem.

Té la paraula la regidora Solignac, Esquerra Republicana.

Sí, gràcies. Aquest pla especial urbanístic el rebem bé. Com saben, ens agrada parlar de resiliència climàtica. De fet, hem estat demanant diverses vegades què se'n sabien d'aquests dipòsits que ja havien estat anunciats i, per tant, en aquest sentit, sabent que en les properes dècades la tendència, evidentment, serà... que cada vegada hi haurà més aiguats de gran intensitat i que tenim espais a la ciutat, tenim zones a la ciutat on més es pateix aquesta acumulació d'aigua, on més es pateix les inundacions com Poblesec, com el Raval, com les zones baixes, doncs creiem que és necessari tenir aquesta planificació d'on aniran tots aquests dipòsits. I precisament ara, que en principi tindrem el sol reservat i ja tindrem planificat on aniran, doncs instarem el govern municipal a accelerar aquesta execució. Per tant, sí que tindrem una nota més de pressió per poder dir que ara el que toca és accelerar precisament la construcció. I en aquest sentit també és prioritari per nosaltres. Per això a Gràcia també vam prioritzar en l'acord de pressupostos del districte l'execució del dipòsit de Vallcarca. Així que ho veiem bé, ho veiem amb bons ulls i per tant hi votarem a favor com ja vam anunciar.

Té la paraula la regidora de Besa, Partit Popular. Gràcies alcalde.

Aquests dipòsits d'antinundació i antidescàrrega són una infraestructura que resulta estratègica dins del sistema unitari de clavegram i que evidentment ens permetrà reduir riscos d'inundació. Per tant, cal estar preparats per si i per quan es produeixin. Respon a tres objectius tècnics clar. Un, que és la prevenció del risc hidràulic, que actuarà com a mecanisme d'eliminació i regulació de capdals, reduint la pressió sobre la xarxa i, per tant, reduint i minimitzant els episodis d'avingudes-sobrevingudes. Dos, la protecció ambiental. Es retindran i gestionaran adequadament tots els abocaments contaminants que es puguin fer i, per tant, es millorarà la qualitat del medi natural. I tercer és que s'integra la integració urbanística i patrimonial i aquest informe o aquest pla avalua l'impacte urbanístic i incorpora aquests criteris ambientals. Per tant, en aquest sentit i pel que s'ha exposat votarem a favor, evidentment.

Moltes gràcies. Ten la paraula al regidor Senderos, de Vox.

Gràcies. El característico règim torrencial de les lluvies del nostre litoral mediterràne ha sigut sempre un factor de cierta amenaza a les zones que se encuentran en els pasos de les rieres i torrentes i en molts punts bajs de la ciutat. El plan en sí ens sembla adequat i necessari, i, encara que nosaltres defendem que aquest plan especial urbanístic debe adaptar-se con criterios de estudios superiores a los 10 años de periodo de retorno que actualmente se tienen en cuenta, vemos fundamental poder establecer las reservas urbanísticas para asegurar espacios donde poder desarrollarlo y proteger mejor a Barcelona frente a las lluvias intensas y duraderas. Por lo tanto, votamos a favor.

Ponencia. Barcelona en Comú. Esquerra Republicana. PP. Vox. Resultat, secretari?

Té la paraula la tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Avui portem aprovació definitiva el pla de millora urbana del passatge Mercader a l'Eixample, que és d'iniciativa privada. Es tracta d'un àmbit amb qualificació urbanística de zona de conservació a l'estructura urbana i edificatòria de clau 15 del PGM, que reconeix la singularitat d'aquests passatges i estableix l'obligació de regular-ne l'ordenació en plans específics. El passatge Mercader és un exemple de la diversitat de tipologies de l'Eixample, edificacions baixes i originals de finals del segle XIX i inicis del XX, que conviuen amb creixements posteriors i remuntes que han anat alterant la morfologia del carrer. També té la peculiaritat del front reculat que dona lloc a un espai lliure, Tot plegat genera una situació heterogènia que requeria una ordenació coherent. El 2014, durant el mandat de l'alcalde de Trias, es va fer un pla de millora urbana perquè la finca del passatge Mercader 11 pogués fer una remunta. El que ha volgut fer el promotor del pla que avui debatem és aplicar els mateixos criteris que es van fer servir en aquell pla del 2014 en una única finca. i fer-ho a la resta del passatge. L'objectiu és establir, per tant, una edificabilitat clara, comuna, a l'àmbit, per evitar haver de regular finca-finca i assegurar un criteri homogeni a tot el passatge. A més, el PMU fixa també un model d'ordenació que garanteix la coherència amb les ordenances de l'Eixample i la protecció patrimonial i arquitectònica de l'entorn, que, evidentment, són imprescindibles.

Molt bé, moltes gràcies. Tenim-te per part de Junts.

Té la paraula el Roger Rodríguez, endavant. Gràcies, presidenta. El pla especial que es porta a aprovació avui estableix l'ordenació del passatge partint de la configuració actual, sense tenir en compte que el conjunt a preservar no és l'actual, sinó l'existent als anys 70, que és el que establia el PGM l'any 76. Donat que el pla que se'ns porta a aprovació no conté un estudi acurat de com era el passatge en aquella època i, per tant, ens impedeix valorar si els paràmetres d'ordenació de les zones que s'aproven ara són els més adequats per garantir que es preservi la singularitat del conjunt, farem abstenció.

Moltes gràcies per part de Barcelona en Comú. Té la parola la regidora Martín, endavant.

Sí, gràcies. Tal com vam dir a la comissió, creiem que aquest pla de minyora urbana que aporta el govern no és correcte, perquè tal com ho veiem nosaltres, aquí tenim un inversor immobiliari que compra una caseta amb jardí al passatge mercader de la dreta de l'Eixample. L'inversor vol construir dues plantes a sobre de la caseta desfigurant l'última caseta amb jardí que queda a la zona, augmentant l'edificabilitat i, per tant, augmentant també el barrol patrimonial de la inversió que ha fet. i per tant aquí tenim un inversor que vol fer una reforma per tenir quatre plantes de luxe on hi hauria d'anar una caseta amb jardí de les que abans havia a l'Eixample el planejament general no li permet edificar més perquè estem davant d'un sector de conservació de l'estructura albana i llavors l'inversor que fa presenta un pla per modificar la norma i l'Ajuntament l'autoritza Nosaltres creiem que això és una operació irregular perquè l'objectiu del pla general metropolità diu explícitament que cal conservar i recuperar l'estructura dels passatges i per tant creiem que l'Ajuntament del PSC no només falla en la protecció del passatge urbà sinó que a més facilita que el privat incrementi el rendiment econòmic de la seva inversió inicial. I per això votarem en contra.

Moltes gràcies per part d'Esquerra Republicana. Té la parola la regidora Baró.

Sí, gràcies. Nosaltres, en la línia que ja vam expressar i ens vam posicionar a la comissió, votarem en contra de l'aprovació definitiva d'aquest planejament. perquè, com vam explicar, entenem que no van prou de la preservació del patrimoni i de la identitat del passatge mercader. Sabem, constatem, i no qüestionem en absolut, que la propietat té tot el dret a voler esgotar el seu aprofitament urbanístic, però tan cert és això com que nosaltres tenim també dret a poder reclamar que es preservi el nostre paisatge urbà, com venim fent en tots aquells punts. que així considerem adients. Per tant, el planejament intenta justificar la idoneïtat de la proposta mitjançant una regularització de les altures dels edificis del passatge, però aquestes alçades no són les originals, sinó les dels edificis nous o les alçades altres. que incorporen ja les remuntes, els remuntats. Per tant, considerem que aquesta uniformització a l'alça va en contra de la preservació de la singularitat i de l'autenticitat, que no té sentit que serveixi com a excusa o justificació per modificar una de les poques coses que encara queden originals del passatge a Mercader. Per tant, votarem en contra.

Moltes gràcies per part del Partit Popular. Té la paraula la regidora de Vés. Endavant.

Gràcies, Tinenta. Bé, nosaltres entenem que aquest pla sí que fa completible precisament l'aprofitament de l'edificabilitat, que encara és possible, amb la tipologia de conservació de l'original del passatge mercader. Entenem que el patrimoni, el valor patrimonial del passatge mercader queda protegit i garantit, tal com està desenvolupat el pla, i per tant, tal com vam dir a la Comissió d'Urbanisme, votarem a favor.

Moltes gràcies per fer-ho. Té la paraula el regidor Cenderos.

Ens posicionem a favor.

Molt bé, per part de la ponència, si hi ha alguna cosa que faci.

Doncs, secretari. S'aprovaria el dictamen, el vot favorable del grup socialista, el partit Polar i Vox, el vot contrari d'Esquerra Republicana i de la Són Comú i l'abstenció de Junts per Barcelona.

Molt, perfecte. Doncs ara passaríem a l'última proposició de Junts. Té la paraula el regidor Dàmia Crevet. Endavant.

Gràcies, tinent de l'alcalde. A Barcelona hi havia un moment crític en matèria d'habitatge, aquest és un diagnòstic compartit, jo diria que per tots els grups aquí presents i aquest govern i els anteriors han estat incapaços de fer front a aquesta realitat. Tenim una oferta de creixent d'habitatge i especialment d'habitatge de lloguer i una oferta molt insuficient d'habitatge assequible i d'habitatge assequible de lloguer. Els preus del lloguer estan pels núvols, persones i famílies que dediquen més del 40% dels seus ingressos a l'habitatge, joves persones i famílies que han de marxar de la ciutat. I per fer front a tot això, uns governs que viuen a cop de titular. 50.000 habitatges per l'any 2030, però no sabem per quina xifra anem, una pluja de 100 milions d'euros a l'any en prèstecs a l'emancipació, però no s'explica que només se'n poden arribar a beneficiar uns 2.000 joves a l'any i de fet molt pocs barcelonis, tenint en compte els topalls que s'imposen com a requisit per poder rebre el prèstec. Unes operacions altament ineficients, com per exemple la compra de 26 habitatges per 9,2 milions d'euros a l'Eixample, quan d'haver-ho fet fa 4 anys ens hauríem estalviat 4 milions d'euros i els haguéssim pogut dedicar precisament a fer millors polítiques d'habitatge, plans de regeneració de barris que acumulen anys d'endarreriments. La llista és, podríem dir, desesperadament interminable. Aquest és el context en el qual ens toca viure. Necessitem solucions, necessitem solucions urgentment i sovint només ens donen aproximacions molt parcials, titulars i fotos. Avui des de Junts presentem una proposta concreta i viable que creiem que permet sumar en la generació de més oferta d'habitatge asseguible a Barcelona i a més fer-ho en una zona de la ciutat especialment tensionada, on la manca d'oferta i els preus actuals dificulten la permanència dels veïns o l'arribada també de persones i famílies vinculades a les activitats molt presents al barri, com és la universitària o la sanitària. Avui demanem al govern municipal que exigeixi a l'Estat la cessió gratuïta de la caserna del Bruc, situada al districte de les Corts, al barri de Pedralbes. Estem parlant d'un recinte, construït l'any 1928, de gairebé 5 hectàrees, això vol dir una superfície de la ciutat equivalent a 5 inyets de l'Eixample, poca broma, amb edificis que no tenen cap valor arquitectònic ni patrimonial, això té un mal nom, allò de 5 castillos, i que està infrautilitzat. No té cap mena de sentit que en ple segle XXI se li segueixi donant un ús militar clarament obsolet. i que continuï ocupant un sol que podria destinar-se a fer ciutat, a fer barri, a fer habitatge. Això és un anacronisme que, donada l'actual problemàtica d'accés a l'habitatge, no ens podem permetre. Hem d'aprofitar cada oportunitat, hem d'aprofitar cada solar. Dibuixem un escenari. De grans xifres, un exercici teòric en 5 hectàrees i amb un coeficient d'edificabilitat d'1,2 per donar-li una intensitat raonable, amb les zones verdes i els equipaments adequats i amb un percentatge de, per exemple, un 25% de sostre dedicat a activitats econòmiques per generar dinamisme, ens quedaria del sostre total un 75%, uns 40.000 metres quadrats, de sostre residencial. que portats tots habitatge de lloguer assequible, ull, que en la proposta final segurament caldria combinar amb altres tipologies, però si ho portéssim tot habitatge de lloguer assequible, serviria per construir entre 500 i 600 habitatges, per gent jove, per gent vinculada al món acadèmic o al món sanitari, que allà hi va el nou clínic, fa una estona... aprovar amb el nou Consorci i, evidentment, també per altres necessitats. Tot plegat, hauria de servir per fer un ecobarri amb un verd urbà que el faci ser refugi climàtic en si mateix el més autosuficient possible amb prestacions energètiques dels seus edificis i amb la mobilitat, de fet, ja ben resolta gràcies a l'actual i a la futura xarxa de transport públic. Un ecobarri accessible, amb visió de gènere en la seva planificació urbanística, un ecobarri ben encaixat en el seu entorn i sobretot també ben treballat amb els veïns, que són fonamentadament els que han de rebre aquesta proposta com a una oportunitat. No és una idea improvisada, la sessió del BRUC la portem al programa i hem presentat diverses iniciatives al respecte, també al districte de les Corts. El que afegim avui, més enllà de la simbologia que uns i altres legítimament puguin esgrimir, és que ens posem d'acord per atendre la gran preocupació de la gent de Barcelona... l'habitatge, l'accés a l'habitatge. I de fet, més enllà del BRUC, ja són molts anys de reivindicacions per part d'aquest grup i d'altres perquè l'Estat cedeixi tots els espais que ja no compleixen les seves funcions originals i que en canvi podrien tenir un ús alineat amb l'interès general, amb l'interès social i comunitari. I sempre parlem de cessió, atès al dèficit fiscal i al dèficit d'inversió de l'Estat a Catalunya, res de vendes o d'aprofitaments per part de l'Estat, i sempre parlem de cessió, a instruments propis que en tenim de brou potents, com l'Institut d'Habitatge o el Consorci d'Habitatge, juntament amb la Generalitat. Instruments que poden entomar perfectament una operació d'aquesta magnitud. Cal aprofitar, membres del Govern i grup dels comuns, que el Govern de l'Estat està integrat pels seus mateixos grups polítics per obtenir aquesta cessió i fer habitatge. Gràcies.

Moltes gràcies, regidor. Per part de Barcelona en Comú té la paraula la regidora Martín, endavant.

Sí, gràcies. Avui reprèn un debat que, com s'ha dit, es va donar al Consell de Districte de les Corts el desembre passat, quan la proposició... per destinar la caserna del Bruc a habitatge de lloguer assequible i equipaments públics, va comptar amb el suport ampli de Junts per Barcelona, de Barcelona en Comú i d'Esquerra. Totes van votar a favor i ho van fer perquè en aquest cas compartíem la mateixa urgència que tenim avui, que és transformar un patrimoni en mans de l'Estat en una oportunitat per garantir el dret a l'habitatge per les veïnes de la ciutat. Estem parlant, i ara aquí potser ens ballen una mica els números, però estem parlant d'uns 34.000 metres quadrats de sostre construït, que podien esdevenir gairebé a prop de 400 habitatges si es conserva l'estructura dels pavellons, que podien acollir a gairebé 900 persones, tot plegat en un barri que, com s'ha dit, es caracteritza entre moltes altres coses per no disposar d'habitatge públic i assequible. El nivell de protecció patrimonial actual de l'edifici permet la realització de qualsevol intervenció, fins i tot en derrocs totals o parcials, i per tant seria possible, per exemple, reformar els pavellons originals, donat que com dic originalment, van ser concebuts com un allotjament per tal de reduir l'impacte ambiental de l'operació i reduir també els terminis d'execució, que això és una cosa que ens interessaria. Creiem també que és una oportunitat per establir més anya de treballar amb l'IMAP o amb l'Incasol, que ja sabem la dificultat que té... per tirar endavant la feina que ja té encomanada, es poden establir col·laboracions públiques o comunitàries o públiques o socials per dur a terme aquesta tasca de construcció. Tenim exemples de transformacions urbanístiques en els que hem de mirallar-nos, per exemple la model, una gestió que va començar amb un pla urbanístic impulsat per la tinenta Janet Sanz, que crearà un institut d'escola, habitatge públic de lloguer, una escola braçol, un poliesportiu i un espai memorial. i per tant demanem la proposició que la ciutat, és a dir, que l'Ajuntament de Barcelona insti al Ministeri de Defensa a cedir la caserna del grup establint un acord de cessió d'ús que garanteixi la permanència de l'espai en mans públiques amb una gestió oberta i democràtica que pugui acollir equipaments públics i que faci créixer l'habitatge desequible de la ciutat arribant a acords amb el teixit, com dic, d'habitatge cooperatiu i social de la ciutat. Votarem a favor.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la paraula la regidora Baró. Endavant.

Gràcies. Bé, nosaltres vam ensenyar que, com no pot ser d'altra manera, nosaltres votarem a favor d'aquesta proposició. Aquesta és una reivindicació històrica de la ciutat. És una reivindicació també històrica d'Esquerra Republicana, també l'he de dir. i és una ciutat urgent tant per la ciutat com pel districte de les Corts. Des d'Esquerra Republicana hem presentat iniciatives d'aquest estil moltíssimes vegades, no només de fet centrades en la sessió gratuïta de la Caserna del Bruc, sinó ampliant-ho a tot el patrimoni estatal que hi ha a la ciutat, perquè considerem que ha de ser retornat plenament a la ciutat de Barcelona. Si ens entrem en la Caserna del Bruc, nosaltres ens agrada recordar que ja cap allà, el 2007, vam ser dels primers grups que vam portar aquesta qüestió, particularment al Congrés dels Diputats, per reclamar al Ministeri de Defensa que cedís la titularitat de la caserna del Bruc a l'Ajuntament de Barcelona i perquè la destinés, com s'està demanant aquesta mateixa proposició, a la construcció d'habitatge, en aquest cas protegit per al jovent, i de fet hi ha tant d'espai, hi ha tants metres quadrats, equipaments socials, equipaments socials, sanitaris, equipaments comunitaris per al barri de Pedralvis i també a nivell de ciutat. De fet, particularment aquesta iniciativa del 2007, que ja fa uns quants anys en el seu moment va ser fins i tot impulsada per les nostres joventuts al barri de Les Corts perquè és quelcom que porten treballant des de fa molt de temps. Van passar els anys, el 2019 seguíem insistint en aquesta qüestió en el programa electoral, demanàvem la recuperació dels terrenys de la caserna per destinar-se a la ciutat universitària, de tal manera, de fet, dèiem que volíem generar dos grans pols de coneixement d'innovació a banda i banda, de la Diagonal. Per tant, un, el BRUC, aprofitant aquest espai enorme, absolutament obsolet, infrautilitzat, i l'altre, el Besòs. Per tant, hem seguit insistint, igual que la resta del grup proposant i d'altres grups, amb la necessitat de persistir, de demanar a les diverses cambres i d'anar registrant iniciatives amb l'objectiu d'exigir que aquesta sessió gratuïta i immediata es pogués fer realitat. Perquè, de fet, les coses com són, estem davant d'una gran anomalia democràtica. Estem davant d'una gran anomalia democràtica, és a dir, a les portes de la Diagonal, a l'entrada de la ciutat, encara hi tenim una caserna militar, per l'amor de Déu, una caserna militar, que en realitat és un espai de més de 45.000 metres quadrats, De sol, amb més de 34.000 metres quadrats construïts, qualificat urbanísticament com a 7C, és a dir, equipaments, comunitats i situacionals. Nosaltres hem fet també alguna estimació, ens donen més o menys uns 600-700 habitatges en funció de la superfície i altres qüestions tècniques. Per tant, ens sembla que d'una vegada per totes el govern, no sé què farà, també vull recordar que fa dos anys, Ja els hi vam demanar al Senat i en aquell moment el PSOE es va alinear amb el PP. Esperem que avui no es repeteixi el vot del govern i que el govern municipal faci la seva feina, pressioni de debò el govern de l'Estat per aconseguir la cessió immediata i gratuïta d'aquest espai. I no només això, que evidentment es garanteixi el seu ús, un compromís clar, per poder-lo destinar a habitatge assequible i a equipaments comunitaris. Ens sembla que és una qüestió de justícia, de coherència, de futur, i, francament, tenint en compte que acaben d'impulsar el districte 11, no hauria de ser tan difícil que Barcelona, a l'hora de decidir entre drets i armes, ho tingués molt i molt clar.

Gràcies. Moltes gràcies. Per part del Partit Popular, la regidora de Besa, endavant.

Gràcies, Tirenta. Aquesta petició és, miri, senzillament una operació de demagogia i responsabilitat. Ens volen fer creure que la solució al greu problema de l'habitatge, malescors, seria enderrocar la caserna d'Albroc. Doncs, miri, no. La caserna no és un solar buit ni obsolet. És una instal·lació militar activa amb unitats i funcions logístiques i personal format que treballa i viu al barri. Pretendre liquidar-la d'un dia per l'altre és populista i profundament irresponsable entre d'altres. Sense seguretat no hi ha llibertat. I això no és una frase retòrica. És una veritat que avui és més vigent que mai. A Espanya i a Europa estem parlant d'augmentar la inversió en defensa davant amenaces internacionals. I en aquest context vostès ens proposen decapitar la segona ciutat del país de la seva infraestructura militar i eliminar l'única caserna que queda a Barcelona i a més sense oferir cap alternativa. En realitat no persegueixen augmentar el parc d'habitatge. El que tenen és una ocorrència perillosa que no resol res i només busca alimentar la seva agenda independentista. La igualtat de tots només és possible amb un estat fort i respectat i cada institució de l'Estat que es vol expulsar de Catalunya és en realitat un mur contra aquesta igualtat. Si realment volguéssim afrontar el problema de l'habitatge, plantejaria mesures viables, coses que fins ara no han fet en cap moment. Però és més fàcil fer soroll aquí i carregar contra els soldats. L'objectiu no és social, sinó polític. Expulsar la presència de l'Estat de Barcelona. Avui és el Bruc, demà serà la Guàrdia Civil o qualsevol altra institució estatal. I no oblidem el que fan les forces armades, una institució democràtica, senyora Baró, que no és merament decorativa. Quan la ciutadania l'ha necessitat, han ajudat. En emergències són els primers a actuar durant la pandèmia en incendis i catàstrofes. sempre han estat al costat de la ciutadania. I això és el que vostès volen esborrar. Convertir una necessitat tan greu com l'habitatge en cortina de fum és vergonyós, i més per una batalla identitària. Mentre vostès fan teatre, la gent pateix manca d'habitatge assequible. Això, senyors, no és política útil, és oportunisme. I per això apelo a la resta de forces d'aquest Ajuntament. Siguem seriosos. L'habitatge és massa important per convertir-lo en un instrument de confrontació. Necessitem treballar junts per buscar solucions, però que siguin reals, no per ocorrències, que l'únic que fan és debilitar la ciutat i dividir la societat. Nosaltres ho tenim clar. Defensem la presència constitucional de les forces armades, però també l'habitatge assequible, perquè no hi ha cohesió social sense seguretat i habitatge digne. I aquest és el nostre compromís. Seguretat, llibertat e igualtat per a tothom. I és el que volem.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor d'Europolido, Vox.

Gràcies, alcalde. La veritat és que la senyora Esquerra m'ha deixat perpleix. Considerar una anomalía democràtica o un quartel del ejército espanyol en una ciutat d'Espanya, no sé, hombre, si fos el ejército neozelandès podria ser una anomalía, però le informo, si usted viaja a Francia, verá que hay quarteles del ejército francés, y en Italia hay quarteles del ejército italiano. Anomalías que tiene Europa. Pero bueno, el caso es que, como ya se ha dicho, ustedes siguen con la matraca del brú, pues lo de siempre, porque lo que quieren es eliminar cualquier rastro de España en Barcelona. Y no son conscientes, no son conscientes, me alegra que asiente, pero vayan de cara. No son conscientes que hay 900 puestos de trabajo directos y muchos otros indirectos en ese cuartel que constituyen un importante centro de trabajo de los principales en la ciudad. Es más, junto con la central de la caixa, posiblemente sea de los edificios que más trabajadores hay en un solo edificio. Además de la vital y admirable misión de defensa de Barcelona, que constituye y en sí una importante fuente de riqueza de la que no podemos prescindir. Quitar el cuartel de Brux sería injusto, temerario y además antieconómico. Sería injusto por cuanto el ejército nos ha dado a lo largo de su historia también a ustedes, los que le odian. De hecho, el buque furor de la Armada, como os he dicho antes, que se dirige en estos momentos a escoltar a la flotilla Flower Power... Está lleno de militares que van a defenderles. Ustedes, cuando les interese, son más patriotas que Daoís y Velarde. Sería temerario por cuanto renunciaríamos a nuestra protección y a su ayuda en casos de necesidad o de emergencia, como, por ejemplo, en el confinamiento. Sería antieconómico porque expulsaríamos la contribución de 900 nóminas estables y de muy importantes gastos de acuartelamiento que enriquecen directamente el tejido comercial de Barcelona. Contra el cuartel del Bruc han probado de todo porque a ustedes no les gusta ni lo español ni mucho menos lo que defienda España. Hoy aparecen con la ocurrencia del alquiler asequible en pleno Pedralbes, la zona más cara y lujosa de la ciudad. Es que es de chiste. Y no lo hacen porque crean que es el mejor sitio ni porque estén dispuestos a dar semejante importancia a los vecinos desesperados que no encuentran una vivienda. Ni porque la vivienda sí que les preocupa especialmente, como no les preocupó cuando estaban ustedes en la alcaldía hace ocho años, ni les preocupa ahora queriendo mantener la medida del 30% sabiendo de su fracaso y que es un tapón para la construcción. Hoy han inventado este pretexto para canalizar su odio, como mañana intentarán cualquier otro con tal de alentar el odio a España y al español, que es lo único que sustenta a su jefe, el prófugo en rebeldía, que le recuerdo una vez más, huyó en un maletero de un coche como un cobarde. Y ustedes están haciendo mártir a un cobarde. Nosotros valoramos muchísimo la existencia del BRUC, donde se acuartela el Regimiento de Infantería Barcelona y en cuyas filas se engloba el Batallón de Infantería Motorizada Cataluña. Un batallón, un regimiento que con orgullo llevan el nombre de Barcelona y Cataluña en sus misiones de paz como lo llevarían posibles misiones de guerra, con sus soldados catalanes todos, dispuestos en todo momento a entregar la vida por nosotros, también por ustedes. Como con orgullo llevo el acortenamiento ilorico nombre de aquel chaval que únicamente con un tambor consigui ahuyentar a los franceses que trataban de invadirlos.

Gràcies, alcalde. L'habitatge assequible i els equipaments de proximitat són, sense dubte, les grans prioritats que guien la nostra acció de govern. I en aquest sentit treballem per ampliar el parc públic i així s'han dut mesures com ha estat la cessió de la Generalitat de Solars Públics per construir vivenda, o ha estat també la intervenció dels preus dels lloguers, Ho ha estat també lluitar contra els apartaments turístics i posar límits. També ho ha estat generar noves oportunitats per als joves i per reforçar la xarxa de serveis que donen cohesió als barris. I ho hem fet i ho seguim fent amb la voluntat de respondre a una demanda ciutadana que és urgent i indiscutible. Barcelona viu avui un moment determinant en què les necessitats de la ciutadania ens exigeixen decisions ambicioses però també realistes. No perdem la perspectiva. Governar també vol dir actuar amb responsabilitat institucional i amb consciència de les competències de cada administració. i simplement respectar-ho. Compartint algunes de les consideracions que han fet en el seu rerefons, no hem de perdre la perspectiva que quan parlem d'immobles que són propietat de l'Estat i que tenen encara usos vinculats a la seva política de defensa, la realitat és que qualsevol decisió requereix processos de diàleg, de coordinació i de negociació que no depenen exclusivament de la voluntat de l'Ajuntament, que també, però no exclusivament. Per tant, el nostre compromís és posar sobre la taula les necessitats de Barcelona, defensar-les amb fermesa i persistència, però fer-ho sempre dins dels marcs de col·laboració que garanteixen que els acords que puguem assolir siguin viables i que es tradueixin en beneficis reals per a la ciutadania. El govern municipal ja ha demostrat que aposta per aquesta via. Hem situat en l'agenda compartida qüestions estratègiques per a la ciutat que estaven abandonades de feia molts anys, no només pel govern de l'Ajuntament, sinó també pel de la Generalitat. I hem traslladat les nostres prioritats amb l'objectiu d'obtenir els millors resultats per a Barcelona. I per això el diàleg conscient, i per pètul, és absolutament imprescindible. Aquesta manera de fer ens permet mantenir oberts els canals institucionals des dels quals es construeix, ja que la confiança només s'adquireix d'aquesta manera, la confiança entre administracions i treballar perquè cada pas endavant s'inscrigui en un horitzó d'estabilitat i de realisme. Per això, tot i compartir l'esperit, com dèiem, de voler destinar més espais a l'habitatge assequible i als equipaments de ciutat, no podem acceptar una proposta que estableix terminis i condicions que no depenen de nosaltres i que podrien generar expectatives difícils de complir. El nostre deure és ser també honestos, compromesos i rigorosos i garantir que la nostra acció política respon a criteris de responsabilitat i no a calendaris que escapen de les competències municipals. Ara bé, el que no podem fer és convertir en obligació formal informes trimestrals sobre processos que depenen de terceres administracions i que sovint avancen en funció de calendaris i prioritats que no són exclusivament locals. Per tant, en aquest sentit, no podem donar suport a la proposició.

La ponència té 50 segons. Sí, gràcies.

Les casernes urbanes històricament han servit per controlar i reprimir la població, no per defensar-nos de res. Però, en tot cas, parlem d'habitatge o intentem centrar la pilota de nou, perquè la veritat és que han intentat que piquéssim i jo crec que no picarem. Agrair els vots a Comuns i Esquerra, agrair també els detalls en els que hem pogut... entrar a temes de cooperatives, temes de densitat, etc. Tot això, evidentment, ha de servir per fer una proposta que encaixi bé en el territori del que estem parlant, Pedralbes i per fer, sí, habitatge asseguible a tot arreu, també Pedralbes, lamentar el vot del govern, però en tot cas, si no m'equivoco, aquesta proposició s'aprovarà i per tant haurem de treballar, el govern haurà de treballar efectivament per fer-ho possible i per obtenir aquesta sessió i fer habitatge. Gràcies.

Barcelona en Comú, 55 segons. Doncs resultat, secretari?

S'aprovaria la proposta amb el vot favorable a Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i el vot en contra del Partit Popular, Vox i el Grup Socialista.

Molt bé, doncs passem a Precs. Començant pel que formula el grup municipal de Junts per Barcelona, el regidor Martí, el tinent Batlle.

Molt bé, gràcies, president. Senyor Batlle i panys del govern municipal, Plantegem aquest prec en un context general a la ciutat els darrers mesos en què hi ha hagut, i ja està vent-hi, de manera perillosa, un increment de la tinença i l'ús d'armes blanques com hem tingut ocasió de manifestar, d'anunciar i també compartir amb debats també a la Comissió de Presidència i Seguretat a les últimes setmanes. No per un fet concret, puntual, no per unes percepcions, sinó per fets acreditats dels que s'han fet ressò els mitjans de comunicació de baralles amb aquestes armes blanques entre grups organitzats, bandes que en diem delinqüències juvenils, amb algunes persones que han resultat ferides, víctimes d'aquests enfrontaments. Fins i tot hi ha hagut algun mort, no sabem si homicidi o assassinat, però en qualsevol cas fa pocs dies. El 9 de setembre la vam veure o vam poder escoltar, vam poder seguir entristits, que un jove menor d'edat havia estat assassinat a Sant Freda gairebé a Sants, al centre de la ciutat, i altres episodis de baralles cada vegada més violentes i cada vegada amb més perillositat i cada vegada amb més agressivitat i amb aquest to de deshumanització que ens preocupa com a societat. Davant d'aquesta situació, sabent que és una problemàtica que durant bastants anys per sort havíem tingut les forces de seguretat i les administracions competents molt controlades, aquesta és la veritat, però darrerament hi ha hagut aquest repunt. Davant d'això, també sabent que és una feina que tenim entre tots, que s'ha de fer entre tots, especialment el cos de Mossos Esquadra, que és qui té la competència principal, però que és una qüestió que ens afecta a tots i a tots els barris de Barcelona, volíem demanar al govern municipal que se'ns convoqui els grups en aquest període de 15 dies, per poder compartir la informació que sigui compartible, evidentment, davant d'aquesta situació i també quines tasques de prevenció s'estan fent per evitar que aquests grups vagin creixent, al contrari del que ens interessa, que és que desapareixin del tot de nou a la nostra ciutat i arreu del país. Moltes gràcies.

La preocupació pel tema de la proliferació d'armes blanques, saben que és una proliferació del govern i molt especialment del seu responsable en matèria de seguretat. Incluso alguna vegada algú ha fet una certa mofa d'alguna expressió que he utilitzat jo, alertant d'aquesta problemàtica. De totes maneres, diria que vostès vinculen la lamentable mort del jove de 16 anys del passat 9 de setembre a una baralla entre bandes. Jo no diria tant, perquè en aquests moments, precisament, els Mossos ens han demanat que siguin molt prudents, precisament perquè estan en aquesta fase d'investigació. Sabem perfectament també que la retirada d'aquest tipus d'armes de la via pública és una de les nostres prioritats, com tantes vegades ho hem repetit, i per això tant la Guàrdia Urbana com Mossos d'Esquadra estan preparats i equipats amb les pales detectores de metalls per controlar-les i intervenir-les. D'altra banda, les baralles entre grups a l'espai públic és un tema que preocupa i ocupa el govern, la policia i els equips d'intervenció social i que, malauradament, tampoc no és un tema exclusiu de la ciutat de Barcelona, sinó que ens hi trobem a l'àmbit metropolità, a les grans ciutats espanyoles i d'Europa. Per això mantenim un grup d'intervenció social a l'espai públic i un grup d'anàlisi i investigació policial orientat a detectar noves dinàmiques grupals i ajustar les intervencions des de la prevenció o els efectes d'impedir l'expansió del fenomen. Certament ens arriben incidents que podrien estar vinculats a agrupacions de persones de diferents edats, joves i no tan joves, alguns amb actituds més territorials i comportaments més violents, i la nostra intervenció ha d'estar ajustada a cada cas. No podem vincular tots els fets violents a les bandes ni totes les agrupacions actuen amb supòsits delictius. Seguim amatents a l'evolució d'aquestes noves dinàmiques a través de l'anàlisi a les xarxes, la prospecció social i la col·laboració amb altres cosos policials. Dit això, acceptem el seu prec i properament els convocarem. a una reunió per compartir el diagnòstic i les dines d'intervenció en què estem treballant amb la informació que ens puguin també facilitar les unitats policials de la Guàrdia Urbana, expertes en els àmbits d'informació i d'investigació i els serveis també de gestió de conflictes dels diferents bars de la ciutat.

Gràcies, president. Gràcies, tinent alcalde Valle per acceptar el PREC. Crec que és un tema prou seriós, prou preocupant, perquè entre tots entomem aquest repte. D'acord, evidentment, cadascú, cada administració amb les seves competències, però no podem deixar de banda la perillositat increixent-ho que té aquesta problemàtica a la nostra ciutat. Per tant, esperem aquesta convocatòria i treballar també de manera lleial amb el govern municipal. Gràcies.

Moltes gràcies. Següent... Prec que formula el regidor Martí i l'alcalde.

Gràcies de nou, alcalde. Bé, la transparència no és una cortesia política ni una qüestió estètica, és un dret democràtic fonamental i una obligació per qualsevol govern que es consideri seriós. Malauradament, això no és el que veiem darrerament el govern de la ciutat. Avui presentem aquest prec perquè constatem una vegada més com el seu executiu ha buidat, està buidant, Creiem, des del nostre punt de vista, de contingut, els compromisos adquirits i ha convertit la transparència en una paraula retòrica, recitada només en discursos però absent molt sovint, massa sovint, en la pràctica del govern. Quatre fets concrets, n'hi ha més, però quatre fets que són tossuts i bastant rellevants. Primer, fa més de deu mesos que es va constituir la Comissió d'Estudio d'Habitatge. un tema tan central i urgent per a la ciutat com és l'accés a l'habitatge i encara estem esperant les conclusions. Això no és eficàcia. Segon lloc, el juliol del 24 el govern es va comprometre a lliurar l'informe sobre l'impacte econòmic de la prohibició dels habitatges just turístic abans del novembre de l'any passat. Estem al setembre del 25. On és l'informe? No ho sabem. En tercer lloc, a inicis d'any van anunciar i es van comprometre a facilitar l'auditoria econòmica definitiva sobre la Copa Amèrica que l'hem discutit abastament Una promesa clara, però que a hores d'ara no existeix, no ens ha arribat. I en quart i últim lloc, els estudis del cobriment de la Ronda del Mig, aprovats el febrer del 24, continuen sent un misteri, un projecte estratègic per a la mobilitat i la qualitat urbana, però el govern actua com si no tingués cap pressa. I no estem parlant de qüestions menors, senyor alcalde. No són qüestions de detall, que són unes preguntes i uns pregs que no són resposts amb el termini reglamentari... No, no estem parlant de coses menores que també són importants, estem parlant de qüestions molt importants, de compromisos adquirits formalment en seu institucional. Vostès, davant de l'oposició i de la ciutadania. El que demanem és que ens doni resposta a cadascun d'aquests quatre exemples, que no són els únics, però quatre exemples importants i rellevants d'incompliments del govern municipal. Moltes gràcies.

Senyor regidor, li accepto el prec i vagi per endavant que si hi ha algun retras indegut amb algunes d'aquestes informacions no és per una voluntat expressa de no ser transparents. Jo reconec que hi ha coses que haurien d'anar més ràpid, jo també li reconec, però en tot cas aquest és un govern que practica la transparència i de fet ens ho reconeixen fa temps. uns mesos, la pròpia Universitat Autònoma de Barcelona ens va dir que complíem amb el 100% dels indicadors avaluats en un estudi sobre rendiment de comptes i transparència que es diu InfoParticipa i a la qual l'Ajuntament ha aparegut com l'administració més transparent de Catalunya. Dit això, per les qüestions que vostè em fa referència, potser tenim informacions diferents, però jo li exposo el que els serveis interns de la casa em fan arribar i jo l'hi expresso avui. Fa sis mesos que l'auditoria dels comptes de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, que és la institució que va canalitzar les aportacions públiques a la Copa Amèrica, es poden consultar a la web de transparència de la pròpia Fundació, primer. Segon, Aquesta setmana els hem enviat els estudis relatius a la ronda del mig. Això és el que a mi em consta. Tercer, la setmana passada, i els vam dir que durant aquesta setmana, i per tant dedueixo que avui mateix, s'enviaran els documents que reclamen sobre l'estudi d'impacte sobre els habitatges d'ús turístic a la ciutat. I quart, i a qui li dono la raó, properament s'han de fer públiques les conclusions de la Comissió No Permanent d'Estudis sobre la problemàtica de l'habitatge. Aquesta és la informació del regidor que a mi em consta.

Alcalde, li agraeixo aquesta informació complementària, adicional a la que teníem els grups municipals. La veritat és que quan nosaltres tenim... un compromís del govern perquè aporti una documentació o una informació als grups, el que no podem esperar és que una fundació, per molt que hi participem, una fundació, en aquest cas la Fundació Nàutica, pugui, de manera unilateral i sense informació pública, pugui penjar aquesta informació avui mateix i accedirem. En qualsevol cas, li agraeixo el seu interès, però hi ha un cert divorci entre les dades oficials de transparència i la realitat dels grups, que és que massa sovint no rebem el que hem de rebre, en termini i en forma. Moltes gràcies, de totes maneres, per l'acceptació del PREC.

Doncs gràcies, com que els serveis tècnics estan seguint aquesta interpel·lació, doncs prendrem bona nota que, efectivament, i jo vull reiterar, l'auditoria de la Fundació Barcelona Capital Nàutica està feta fa sis mesos i penjada a la web. De totes maneres, és evident que, per deferència dels grups, s'ha d'enviar els grups, directament, i que prengui nota qui correspongui. Passem al següent prec que formula Barcelona en Comú, la regió de Martín, l'alcalde.

Sí, moltes gràcies. La sabana passada a la comissió d'habitatge vam traslladar algunes dades preocupants per tal de traslladar-li una petició al govern municipal perquè comencés a executar de forma urgent una política de compra d'edificis per tanteig i retracte. Lamentablement, en aquella ocasió el tinent d'habitatge es va abstenir i per això avui dirigim Aquest preca l'alcalde perquè, insisteixo, l'emergència habitacional a la ciutat és ja un problema estructural i sota el govern de Collboni l'any 2024 la xifra de desnonaments anuals ha augmentat a Barcelona per primera vegada en 10 anys. Tenim la llista d'espera més llarga de la història de la mesa d'emergències i davant d'això el govern del senyor Collboni ha reduït gairebé un 70% els pisos que l'Ajuntament està aportant a la mesa d'emergència respecte a les aportacions dels governs dels comuns i cada setmana hi ha un nou bloc de llogateres que es veuen amenaçades de ser expulsades de casa seva. el bloc Sant Agustí de Gràcia, el bloc Papallona i Mallorca 243 a l'Eixample, o l'últim que hem conegut, Concòrdia 41 al Poblasec. Què tenen en comú tots aquests blocs on viuen desenes de veïnes? Doncs que en totes aquestes operacions de compra-venda realitzades durant el mandat del PSC, l'Ajuntament no va exercir el seu dret de tanteig per adquirir cap d'aquests blocs. És per això que li demanem al senyor Collboni que comenci a executar una política de compra d'edificis seriosa que porti uns 180 habitatges per any a la mesa d'emergència, tal com fèiem durant el govern dels comuns. Gràcies.

Moltes gràcies, regidora. Li acceptem el prec perquè, efectivament, l'opció de tantes i retractes és una política central de la política d'habitatge d'aquest Ajuntament des de fa anys, afortunadament. Podem diferir pel que fa al nombre d'habitatges que s'han de comprar cada any, perquè això vostè sap perfectament millor que jo, fins i tot, que depèn de com estigui el mercat, de les possibilitats que hi hagi i que es donin tots els condicionaments que exactament s'han de donar per exercir aquest dret. I un matís, vostè em parla d'una xifra que no és la que em dona l'IMAP, vostè em diu que són 68 i nosaltres l'IMAP a mi em diu que són 153 els que s'han comprat per tanteig i retracte.