Afers de la UE

que presenta el grup socialista té la paraula la Tinent Agall.

Sí, moltes gràcies, alcalde. El retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units d'Amèrica ha constatat l'emergència i la consolidació d'una coalició de règims autocràtics d'extrema dreta que compten amb la complicitat i, en alguns casos, amb la col·laboració activa d'oligarques tecnològics enfocats a maximitzar el seu benefici privat i obertament contraris als valors de la democràcia i de l'estat de dret sobre els que hem construït la nostra vida en comunitat. Aquests utilitzen la nova realitat tecnològica i en particular les xarxes socials per manipular la veritat en favor dels seus propis interessos, entre els quals es troben el negacionisme climàtic, la criminalització de les persones migrants o la més absoluta retallada dels drets i llibertats sexuals. Aquesta és una realitat propera i quotidiana i particularment preocupant entre els joves, a causa del seu excessiu ús de les pantalles i de la nul·la opacitat dels logaritmes amb els que funcionen les xarxes socials. Davant d'aquesta realitat, les democràcies liberals i progressistes hem de respondre des de la Unió i el desplegament de polítiques públiques i útils i efectives. En aquest sentit, la llei de serveis digitals de la Unió Europea, que va entrar en vigor el febrer del 2024, és un fonament sòlid sobre el que construï una fèrria defensa dels drets i llibertats dels i les europees enfront de les amenaces que suposa l'ús fraudulent de les xarxes socials. Un fonament, però, que cal consolidar de manera ràpida i eficient a escala europea i, principalment, en el marc dels Estats membres, Aquests dies, en el marc de la trobada anual del Fòrum Econòmic Mundial, a Davos, Suïssa, també hem pogut escoltar propostes que van en aquesta direcció. En concret, la prohibició de l'anonimat absolut de les xarxes socials, l'establiment d'una major transparència en els algoritmes de les xarxes socials i la rendició de comptes personal i directe a càrrec dels propietaris de les empreses que comercialitzen les xarxes socials són mesures clares i contundents per protegir la cohesió social la salut mental i la robustesa de les nostres democràcies. És des de les ciutats on es combat, sobretot, la defensa de la democràcia i on es lliura de manera més directa, més palpable i més propera al ciutadà. En aquesta línia, aquest Consell Plenari va declarar al febrer del 2024 un problema de salut pública, els efectes a l'ús de les xarxes socials i les plataformes digitals en el benestar i la salut mental de nens, nenes i adolescents. I així mateix, el govern municipal va presentar al Consell Plenari de març de 2024 una mesura de govern d'accions per benestar digital durant l'actual mandat. Una mesura de govern de la qual hi se n'ha fet el seguiment per part del grup promotor Barcelona pel Benestar Digital el passat 27 de gener. on es va presentar, precisament, al grup municipal Partit dels Socialistes de Catalunya, el concepte creatiu d'una campanya de sensibilització ciutadana per promoure l'ús saludable de pantalles. Per tot això, demanem, primer, instar la Comissió Europea i els membres a accelerar la implementació i el desplegament de la llei de serveis digitals com a principal escut contra la desinformació, les fake news i els algoritmes manipulats per amagar determinades visions polítiques. Segon, instar als caps de govern, reunits en el marc de la propera reunió formal del Consell Europeu, a adoptar mesures dirigides a la protecció de les societats democràtiques, com la prohibició de l'anonimat absolut a les xarxes socials, l'establiment d'una major transparència en els algoritmes de xarxes socials i la rendició de comptes personal i directe a càrrec dels propietaris de les empreses que comercialitzen les xarxes socials. Tercer, instar la Comissió Europea a estudiar la possibilitat de desenvolupar les infraestructures i aires necessàries per a la creació d'una xarxa social a escala europea que s'adhereixi més als estàndards de transparència i que estigui en línia amb els valors i llibertats que inspiren el projecte europeu. I, quart, reafirma el compromís i el lideratge de Barcelona en la lluita contra l'ús irresponsable de les xarxes socials, en particular entre els nens, nenes i adolescents, a través del seguiment i de l'impuls de les accions definides en la mesura de govern del benestar digital i, en particular, a través de la campanya de sensibilització ciutadana en la que s'està treballant.

Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Bé, aquesta proposta és un conjunt de bones intencions que esperaríem, sincerament, que es materialitzés. El nostre grup sempre ha defensat els drets digitals dels ciutadans, que són imprescindibles, això hi estem d'acord tots, per un estat democràtic i per una bona salut de la nostra societat. Hem intentat intensivament treballar amb vostès per arribar a un acord per poder votar favorablement en aquesta proposició. Els hi proposàvem tres millores que entenem que donarien una dimensió la que es mereix al text de la proposició que han presentat. Primer, els hi parlàvem d'incloure instar a l'Estat a accelerar aquesta implementació i desplegament d'aquesta llei de serveis digitals. En el seu text alliçonem a la resta d'estats d'Europa, però no s'inclou la demanda que sigui l'Estat espanyol també que ho desenvolupi. Això està aprovat des de l'octubre del 2024, ja s'han rebut dues cartes, l'Estat ha rebut dues cartes de la Comissió Europea Instanto, i seguim amb aquest procediment d'infracció per no aterrar aquesta legislativa europea. De fet, el nostre grup al Congrés ho ha demanat ja reiterades vegades. Quina era la segona millora que nosaltres proposàvem en aquesta proposició? Canviar un punt que entenem que no té sentit, que és quan s'insta la Comissió Europea a crear una xarxa social a escala europea. En tot cas, hauria de ser d'iniciativa europea, perquè el món està globalitzat i ja n'hi ha moltes que funcionen. Regulem les que funcionen. Ens sembla, per tant, que aquest punt no té sentit, com tampoc ho té que l'alcalde deixi la plataforma X, perquè la manera real de combatre la desinformació és mantenir-se a les xarxes socials oferint informació veràs als ciutadans. També és la manera que els nostres infants i joves identifiquin la informació autèntica versus les notícies falses que també hi ha a les xarxes. Quina era la tercera millora que proposàvem? Proposàvem incloure un darrer punt que digués que Barcelona condemna la vulneració de drets digitals comesa per institucions de l'estat espanyol, emprant l'espionatge polític i l'ús il·lícit de programari espia com Pegasus sense autorització judicial. Ens sembla que la seva preocupació, que nosaltres compartim, és incompatible amb aquest silenci. I és per tot això que podríem votar en contra, però finalment hem decidit abstenir-nos perquè el tema ens sembla molt i molt rellevant.

Moltes gràcies, regidora. Té la paraula el regidor Serra de Comuns.

Gràcies. Durant anys vam viure i molts vam créixer en un internet que era una xarxa oberta, que era un internet que reivindicava com a neutre, que va permetre fer una enorme sala en la democratització de l'accés a la informació i de les comunicacions. Un internet que era com una immensa biblioteca pública i d'ús gratuït, en què les xarxes socials eren una àgora verdadera pública, un espai de trobada pel debat constructiu entre ciutadania, organitzacions, partits polítics i institucions. que lluny queden aquells anys. Com ens assenyala l'experta d'anàlisi de xarxes socials, la Marta G. Franco, a les redes són nostres, un llibre brillant que els recomano, internet avui és propietat d'aquells que volen viure d'extreure les nostres dades personals i els que necessiten que s'estengui l'odi. És a dir, aquella immensa biblioteca s'ha acabat convertint en un crispat centre comercial. És similar allò que Cedric Durant anomena tecnofeudalisme, uns pocs propietaris de grans tecnològiques que controlen el nostre accés a la informació, n'extreuen dades personals per comercialitzar-les i fomenten la polarització inundant les seves xarxes de discurs d'odi i notícies falses. Des dels comuns sabem que el problema no és internet ni les xarxes socials, sinó que el problema és la propietat i la governança d'aquestes eines. No podem combatre la desinformació, les fake news, els discursos d'odi, els exercits de vots i trolls, la manipulació electoral i, atenció, l'erosió de la confiança en les institucions democràtiques, fins que no entenguem que xarxes socials han d'estar sota governança pública, sota control democràtic. Necessitem també inversió pública en infraestructures digitals de codi obert i servidors públics. Fins que no entenguem que defensar una internet pública és tan vital com defensar la sanitat o l'educació, no ens en sortirem. I per això hem dirigit una sèrie d'esmenes al govern. en aquest sentit. Per tant, senyors del PSC ens trobaran defensant la llei de serveis digitals i exigint la transparència dels algoritmes, la rendició de comptes davant dels discursos d'odi, també promovent xarxes socials descentralitzades i públiques, però no ens trobaran, i aquí és on hi ha la discrepància, en la instrumentalització política i partidista d'aquest debat. No poden parlar del lideratge de Barcelona en l'ús irresponsable de les xarxes socials si prèviament no construeixen aquest lideratge. I el lideratge es construeix, malgrat els hi pesi, amb diàleg i amb consens. Un diàleg i un consens que no han aplicat tampoc en aquest àmbit, amb la decisió unilateral d'utilitzar les xarxes socials d'aquest consistori com si els hi fossin pròpies. decidint què fer amb els canals corporatius de l'Ajuntament i en quines xarxes tenir presència sense ni tan sols passar-ho per aquest plenari, ni tan sols per la Junta de Portaveus, ni tan sols avisar a qualsevol grup municipal. Això també els demanàvem a través de la nostra esmena que ho incorporessin a la proposició. No ens ho han acceptat i, per tant, no podem recolzar-la.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sorinyac, d'Esquerra Republicana.

Sí, moltes gràcies. La protecció de la democràcia als grans poders econòmics és una preocupació tan antiga com les pròpies democràcies. Però és cert que el que voli tecnològic del segle XXI ens porta que aquesta preocupació sigui ràpida i trepidant, de la mateixa manera que ho és la pròpia tecnologia. La política s'ha abocat al mercat i la democràcia no té regles de joc justes ni clares. És una amenaça greu. I l'exemple més preocupant en aquest sentit és l'ús d'Elon Musk amb la xarxa X. És una acumulació de poder polític i econòmic. És la capacitat d'influir en el que veus, llegeixes, compres, penses o votes. Una fórmula que barreja la desinformació amb discursos racistes, masclistes i profundament reaccionaris. Per tant, què més ha de passar perquè hi hagi una reacció contundent contra això? La Unió Europea té eines per lluitar contra l'oligopoli tecnològic i tota aquesta difusió de la desinformació. I per tant, més que ser un espectador que es va queixant, el que ha de fer la Unió Europea és desplegar totes aquestes eines per protegir la democràcia europea. I una eina clau en aquest sentit és la llei de serveis digitals. Per tant, des d'Esquerra votem favorablement aquesta proposició i exigim a la Unió Europea i al govern espanyol que facin complir aquesta llei de serveis digitals per garantir la transparència i la responsabilitat a les plataformes i que siguin realment un escut contra qui vol fer créixer l'onada populista i reaccionària. I qui no hi estigui d'acord és que realment no li interessa frenar-ho, no hi ha gaire més. Des d'Esquerra sí que hem fet dues propostes al Parlament Europeu que van en aquesta línia i hem exigit el compliment al Congrés d'una banda de la regulació dels algoritmes de les plataformes i de l'altra d'impuls de xarxes socials alternatives que enforteixin la llibertat d'expressió i el pluralisme. Ara, dit tot això i queixant-nos sempre molt de tots els que defensem la democràcia, potser és moment també que comencem a pensar que hem de passar més aviat a l'acció i deixar de lamentar-nos. Perquè l'amenaça democràtica té molt a veure amb aquest ús de la informació i la desinformació i les xarxes, però és que també té a veure amb com tenim cura de la nostra acció política i com l'acció política defensa precisament aquests valors democràtics. No serveix de res que Barcelona abandoni X, cosa que no critico estrictament com a tal, però no serveix de res si no som capaços de garantir la democràcia i la participació als carrers de Barcelona. O mirin, que estiguin precisament en aquests moments la gent al carrer encara perquè estan fent front a un desnonament que pot ser ara o pot ser dilluns a la matinada, doncs la veritat, i que no siguem capaços de donar una solució ni un sostre digne a tothom, també fa que sigui un declivi dels valors democràtics. Per tant, frenem la injustícia en tots aquests sentits, intentant parar aquesta onada reaccionària de l'extrema dreta, sigui de forma digital o al carrer, o si no, serà impossible.

Moltes gràcies. Té la parola el regidor Emilian del Partit Popular.

Gràcies, alcalde. És cert que la Unió Europea se ha mostrat molt preocupada per la ingerencia de països com la Rússia, amb campanyes de desinformació amb l'objectiu de desestabilitzar democràcia occidental. És cert també que hem de regular per garantir la protecció dels menors, sobretot en aquella que pot afectar a su salud mental. Sin embargo, la salida del Ayuntamiento de Twitter es más postureo que uso responsable de redes sociales. De hecho, es un ejercicio de opacidad e irresponsabilidad. Somos una institución pública que debería estar al servicio de todos los ciudadanos y debería estar dando información veraz y transparente allí donde están los ciudadanos. Y hoy en día, nos gusta o no, la mayoría está en las redes sociales. Además, No deja de ser curioso que el Partido Socialista presente una proposición sobre las fake news. Vamos, lo que siempre se ha conocido como las mentiras. Es un tema que domina, yo eso no lo discuto. De hecho, es incluso paródico que insen a Pedro Sánchez a regular las mentiras. Es como pedirle al zorro que cuide al gallinero. Es como nombrar a un piromano jefe de los bomberos. Como poner a un ladrón a vigilar un banco. Como poner a un contrabandista a cargo de las aduanas. Es como poner al cazador furtivo a guardar el bosque. Permítanme un breve repaso a la hemeroteca de su líder, el señor Pedro Sánchez, que pondrá de relieve la tremenda paradoja de esta proposición. Él, su persona, ya llegó al poder mintiendo, asegurando que presentaba una moción de censura para convocar inmediatamente elecciones. No las convocó. Mintió. Poco después prometió que comparecería en el Senado para explicar los plagios en su tesis doctoral. No compareció. Mintió. Con Bildo no vamos a pactar, si quiere se lo digo cinco veces. O veinte. Pactó. Por lo tanto, mintió. Veinte veces. También dijo que no pactaría con Podemos, ya que de hacerlo no dormiría por la noche. Pactó, cambió el colchón de la Moncloa y durmió como un lirón. Así que, mintió. Lo que se produjo el 6 y 7 de septiembre en el Parlamento es delito de rebelión. Cambió de opinión y derogó la sedición. Mintió. En fin, sobre pactos con el populismo y el separatismo dijo mil mentiras y ninguna verdad. No es necesario repetirlas todas, solo una más. Dijo que traería a Puigdemont a España y todo apunta a que acabará él yendo a Waterloo. También dijo mil mentiras sobre la pandemia, antes, después de ella, desde el comité de expertos que nadie vio, hasta el estudio de la Universidad de Oxford que manipuló. Mil mentiras más sobre datos económicos. Dijo que Rajoy había destruido dos millones y medio de empresas. En realidad, bajo el gobierno del PP, se constituyeron más de 624.000. Sánchez, como no, mintió. Dijo que la deuda pública bajaba cuando estaba subiendo. Mintió. Dijo que bajaba los impuestos cuando también estaban subiendo. Mintió. Zapatero no congeló las pensiones. Aseguró. Uy, no. Fue en 2010. Y el propio Sánchez lo votó. Por lo tanto, mintió. Dijo que las ocupaciones ilegales no se habían incrementado. Cuando el Ministerio de Interior reconocía que sí lo hacían, mintió. Hemos mejorado nuestra posición en todos los rankings internacionales de calidad democrática. Pero según The Economist, España ha pasado de democracia plena a defectuosa bajo su gobierno. Sánchez, por tanto, mintió. También dice que ha ganado las elecciones cuando las ha perdido, en definitiva. Ya saben, mintió. No pongan al mentiroso como ministro de la Verdad. Si el pobre Orwell levantara la cabeza, también votaría en contra. Muchas gracias.

Moltes gràcies. Réssido, tela para los residuos senderos. Davox.

Gracias. El regreso de Donald Trump a la presidencia de los Estados Unidos de América ha constatado que los valores democráticos y el Estado de Derecho son capaces de sobrevivir a los antidemocráticos métodos que utiliza la izquierda para consolidarse en el poder. las irreales enseñaciones de la ideología web, multitud de prohibiciones sin evidencia científica que las justifiquen, las restricciones de todo tipo de derechos con imposiciones de estilos de vida solo asequibles a minorías depudientes privilegiados en muchos países como Estados Unidos, Italia, Argentina o El Salvador y otros muchos ya son ampliamente rechazados por la mayoría de los ciudadanos. Sepan que esa ola no para de crecer, que no es pasajera y también aquí van a tener que ver cómo Vox acaba por arrinconarles en la estantería de los objetos inútiles. Y en esa disputada situación, la tenienta María Eugenia Day, ilustre jurista, nos presenta por cuenta del Grupo Municipal Socialista y poniendo con ello en peligro su prestigio como jurista, una proposición que pide que el Ayuntamiento de Barcelona inste a que se aplique y desarrolle la llamada Ley Europea de Servicios Digitales. y a que los gobiernos europeos adopten una serie de medidas de control de las redes sociales. Proponen crear una nueva red, claro, con dinero público y bien controlada, supuestamente para luchar contra la desinformación o los bulos. Meten cosas que todos deseamos, como reafirmar un supuesto liderazgo en el uso irresponsable de las redes sociales por parte de menores, aunque nada dicen, por ejemplo, de impedir su acceso a la pornografía o a la difusión de la pornografía infantil. Tras algunos de los objetivos que dicen defender, se esconde la voluntad de imponer la censura mediante la utilización de términos ambiguos como los de discurso de odio, discriminación o desinformación que pretenden interpretar a su gusto. Otorga, además, un poder desmesurado a la Comisión Europea, al Coordinador de Servicios Digitales y a los Estados miembros para imponer medidas cautelares, multas coercitivas y otras sanciones debilitando el control judicial sobre su aplicación. Esta ley permite limitar la libertad de expresión de los usuarios si su ideología no es la de los gobiernos nacionales o de los órganos decisorios de la Unión Europea. Para evitar las sanciones o incluso el cierre de sanciones que nunca piden aplicar, por ejemplo, el establecimiento de sanciones que nunca piden aplicar, por ejemplo, contra los innumerables ataques, insultos y amenazas que recibe nuestro partido. La proposición pretende ser un cheque en blanco para callar cualquier crítica contra el pensamiento único si en línea a lo que ya vienen haciendo diferentes gobiernos, incluido el español. Perdón. especialmente por parte del Gobierno español. En definitiva, esta proposición se dirige a promover el mantenimiento de las tesis de lo políticamente correcto, vetando aquellas opiniones que puedan cuestionarlas. Además, guarda relación con otras medidas adoptadas por el Gobierno municipal, como su política de subvenciones, la ridícula salida del Ayuntamiento de la red social X o el escandalosamente cobarde y antidemocrático episodio protagonizado por los grupos de Schoens, comunes, socialistas y izquierdas al abandonar la última sesión de la Comisión de Sociales porque no les gustaba lo que proponía Vox. Solo merecen un orgulloso voto en contra.

Moltes gràcies, regidor. Té la paraula la ponència. Dos minuts.

Gràcies, alcalde, per agrair el recolzament d'Esquerra Republicana a les manifestacions fetes pels diferents grups municipals. Certament la llei de serveis digitals de la Unió Europea s'està desplegant en aquests moments a Espanya i, per tant, nosaltres no podíem tampoc recolzar l'interès d'aquest impuls. Però més enllà d'això, jo crec que és important també insistir en que la decisió de sortir de X respon a una aplicació coherent dels valors d'aquesta institució basats en la democràcia i en l'estat de dret i precisament com a jurista no podia més que recolzar-ho. És una decisió que no requeria passar pel ple però que és una obvietat i que a tots es manifesta que en aquests moments la xarxa X està facilitant la desinformació, està fomentant el discurs de l'odi Està temptant contra la convivència, contra la cohesió social, està temptant contra la dignitat de les persones, especialment dels més vulnerables, i sobretot, i el que és més greu, que hauríem d'aquí també tots al Salabeu, està suposant també el foment de la falta de respecte a les institucions, com és també l'Ajuntament de Barcelona. Per tant, davant d'aquesta crisi reputacional ha entrat la xarxa social, a la que a més a més s'han procedit a acomiadaments indiscriminats a les persones que hi treballen, a la mercantilització de la verificació dels comptes, a la reducció dels moderadors en gairebé un 80%, a la implementació d'algoritmes que prioritzen les converses que més controvèrsia i aquelles que, a més a més, també generen més perillosa una de desinformació, fake news, discursos de l'odi, no podien més que optar per sortir de la xarxa. I, òbviament, de la mateixa manera que tampoc és necessari passar pel ple a obrir un compte corrent en les xarxes socials, tampoc ho seria el fet de donar-se i apartar-se de la mateixa, sinó que ho veig a criteris tècnics i objectius que s'han valorat per part de la institució.

Molt bé, junts, 35 segons.

L'ho dit, instar a l'Estat que acceleri la implementació i el desplegament d'aquesta llei i, vaja, nosaltres no estem a favor d'eliminar comptes oficials de les institucions, sinó, en última instància, de regular les xarxes millor perquè aquestes funcionin.

Moltes gràcies. Comuns, set segons.

Sí, compartint l'argumentació de la tirantia d'alcaldia, és cert que no era obligatori passar-ho per plenari, però crec que hauria estat convenient, hauria estat una bona mostra de diàleg i més portant justament en aquest plenari una proposició sobre les xarxes socials.

Esquerra Republicana, ponència 17, segons. Molt bé.

Doncs, resultat, secretari? S'aprovaria la proposició molt favorable al grup socialista d'Esquerra, el votant contra el Partit Popular i Vox i l'abstenció de Junts per Barcelona i Barcelona.

És correcte? Punt sisè, ratificar el decret d'alcaldia de 2 de maig del 24, relatiu al sorteig entre els electors per constituir les meses electorals a les eleccions del Parlament Europeu de 9 de juny del 24, amb posicionament favorable a tots els grups.

Molt bé, doncs passem a la darrera ja proposició. En aquest cas, el grup municipal de Vox té la paraula el regidor Dior Obolido.

Gràcies, alcalde. Desde hace ya muchos años, las élites de Bruselas, con la connivencia de distintos gobiernos de España, tanto del Partido Popular como del PSOE, nos han impuesto una agenda ideológica de asfixia legal, fiscal y burocrática, orientada a la desaparición del mundo rural, la industria y el modo de vida de Occidente. Todo ello en nombre de la supuesta lucha contra el cambio climático que justifica cualquier tipo de atropello. El Pacto Verde Europeo es la principal herramienta de esta agenda y se ha convertido en un plan de despidos masivos que condena la prosperidad de miles de familias y empresas españolas por la aplicación de una agenda ecologista radical que, bajo la excusa de salvar al planeta, condena la pobreza al mundo rural en un país como el nuestro, en donde el peso de la agricultura y la ganadería es todavía muy importante. Esta estrategia ha sido elaborada de espaldas a los españoles, que sin embargo son los que están soportando las peores consecuencias de las restricciones, normas y acciones del Pacto Verde Europeo. Para su desarrollo se han elaborado multitud de normas que recogen exigencias e imposiciones para nuestros productores que han lastrado la economía y la viabilidad de nuestro sector primario. Vox es el único partido español que votó en contra de la resolución del Pacto Verde Europeo. Tanto PP, PSOE, Ciudadanos y los partidos separatistas votaron conjuntamente a favor. Como en casi todo, en esto van también ustedes cogiditos de la mano. El campo español, como el de toda Europa, está siendo señalado como el culpable de la contaminación mundial. Han llegado a culpar de los males del planeta incluso a las flatulencias de las vacas. Con esa excusa permiten la entrada de productos de terceros países a los que no exigen los requisitos fitosanitarios ni la burocracia ni los impuestos que pesan sobre nuestros productores por culpa de la criminal Agenda 2030 que todos ustedes apoyan. El Pacto Verde Europeo también ha condenado a nuestra industria al cierre y la deslocalización y, por ende, a miles de trabajadores al paro. España, que era un gigante internacional en industrias vinculadas a la automoción, ha visto como la prohibición paulatina de vehículos de combustión ha acabado por cerrar grandes fábricas como la Nissan aquí en Barcelona. Se prohíbe entrar a las zonas de bajas emisiones a los coches antiguos aunque hayan pasado con éxito todos los controles de contaminación de la ITV, una sin razón que ha obligado a los más humildes a cambiarse de coche y los que no pueden permitírselo directamente ya no tienen derecho a tener coche. Su agenda es una agenda para que los ricos sean muy ricos y los pobres sean muchos y muy pobres. Las restricciones a la movilidad, como la citada zona de bajas emisiones, unidas al resto de medidas para hacer el tráfico insoportable, carriles bici que solo usan los riders de globo, carriles globo, como les llamo yo, eliminación de carriles de la calzada, eliminación de plazas de aparcamiento, etcétera, han perjudicado la economía de los comercios locales y la libertad de movimientos, especialmente en ciudades donde existe un auténtico fanatismo anticoches como la nuestra. Ejemplo evidente de cómo hacer un infierno circulatorio de una ciudad que fluía perfectamente hace solo unos años gracias al denostado Plan Sardà. En definitiva, pedimos al Ayuntamiento de Barcelona que muestre su disconformidad con el Pacto Verde Europeo ante el Gobierno de España y las instituciones europeas. Que les pida la revisión de los acuerdos comerciales con terceros países para suspender aquellos que permitan la importación de productos con menos exigencias fitosanitarias que las impuestas a nuestros productores. Que insta a todas las Administraciones públicas a la derogación de todas las políticas inspiradas en la Agenda 2030. Que se inste a las autoridades competentes a tomar las medidas necesarias para garantizar nuestra soberanía alimentaria, la eliminación de la competencia desleal, el fortalecimiento del principio de preferencia comunitaria, así como no ratificar ningún acuerdo comercial que desproteja a nuestro sector primario. Y que el Ayuntamiento de Barcelona exprese el apoyo y el respeto a las legítimas protestas y reivindicaciones populares que desde el mundo rural exigen el fin inmediato de las políticas ecologistas que amenazan gravemente su viabilidad. Gracias.

Té la paraula la regidora Monter, per Junts.

Gràcies, alcalde. La lluita contra els efectes del canvi climàtic requereix de grans consensos, de grans acords. Això és el que és el Pacte Abert Europeu, com també ho ha estat la llei de canvi climàtic, promoguda pel conseller Josep Rull, que ha estat una llei pionera i una llei generacional, com així es va definir. En tot cas, en matèria medioambiental, el que calen són consensos per afavorir un progrés sostenible i això és absolutament incompatible amb els seus plantejaments. També en aquesta matèria votarem en contra.

Té la paraula el regidor López.

Sí, gràcies. Nosaltres també votarem en contra d'aquesta proposició, millorar les condicions de la pagesia al nostre país. no passa per propostes negacionistes i reaccionàries com aquesta, que no solucionen res, sinó en continuar treballant de forma responsable per afrontar els principals reptes que té el sector. Des de la crisi climàtica, que són els primers damnificats, i cal continuar treballant per aconseguir una transició ecològica justa que ens permeti garantir la continuïtat d'aquest sector clau, com també donant suport als petits productors, que són majoria al nostre país, principalment també a l'àrea metropolitana, que són la baula més dèbil dins la cadena alimentària i que són clau per garantir la sobirania alimentària a la nostra ciutat. Tot el suport a les reivindicacions de la pagesia i per això votarem en contra.

Gràcies, regidor. Té la paraula el regidor Castellana.

Gràcies. Agenda 2030. Primer objectiu de desenvolupament sostenible, acabar amb la pobresa. Segon objectiu de desenvolupament sostenible, acabar amb la fam al món. D'aquí es desenvolupen les línies, precisament, d'agricultura sostenible arreu del món. És absurd estar en contra dels ODS i dir que s'està a favor de l'agricultura. És que és absurd. No té cap mena de sentit. Segon, a Catalunya per sort tenim més indústria que pocs anys enrere. Estem revertint la situació de la indústria. Ara, quina indústria? Indústria orientada a resoldre els reptes que tenim com a societat i un repte immens que tenim com a societat i com a planeta és el del canvi climàtic, que qui està patint més els efectes del canvi climàtic precisament és el sector primari. Per tant, més indústria? Sí, esclar. Ara, quina indústria? L'orientada a resoldre aquests reptes que tenim. Tercer, estaria bé que vostès al Parlament Europeu votin en conseqüència del que defensen aquí. Voten alguns tractats de lliure comerç, Unió Europea-Vietnam, Xil, etc., etc., Mercosur. En canvi, després, aquí fan un discurs radicalment en contra, perquè el seu objectiu és instrumentalitzar un sector. Fixin-se que la plataforma catalana Revolta Pagesa s'ha ascendit de la plataforma espanyola. Per què? Perquè el que vostès pretenen és instrumentalitzar la plataforma espanyola. I, per tant, aquí els pagesos catalans, que tenen bastant més de seny que vostès, s'han ascendit precisament perquè no volen ser instrumentalitzats per ningú. I per últim, el problema no és el pacte verd europeu, el pacte verd europeu que va orientat a tenir polítiques que ens facin més resilients al canvi climàtic i per tant també que afavoreixin el sector primari. El problema, i això és veritat, és que tenim una PAC mal dissenyada, una política agrària comuna que fa que grans cognoms nobiliaris, que potser els voten a vostès, doncs sí que reben grans quantitats de milions d'euros, que bimbo, rebi 3,5 milions d'euros, que Freixenet 1,8 milions d'euros, Mercadona 1,3, i empreses tan agrícoles com Telefònica rebin 1,8 milions d'euros anuals en virtut de la PAC. Per tant, que hi ha coses a millorar? Moltíssimes, i per això nosaltres avui presentem una declaració institucional que realment mostra compromís amb la pagesia, perquè a més està treballada amb la pagesia d'aquest país, amb els agents, amb sindicats i també amb pagesos individuals que ens han mostrat el seu coneixement i el seu bagatge per poder tenir una declaració institucional d'aquest Ajuntament que vagi realment en favor de la pagesia.

Per tant, òbviament, votem en contra.

Sí, antes de centrarme en la propuesta que presenta Vox, quiero decir que por Partido Popular hemos denunciado la asfixia que sufren los agricultores y los ganaderos debido a los requisitos ambientales y burocráticos, la competencia desleal que sufren y también la eliminación de la bonificación del gaseo agrícola. Nosotros les hemos dado apoyo a todos los agricultores porque entendemos y además es así, son la columna vertebral de la autosuficiencia alimentaria en España y están abandonados por el actual gobierno socialista que no aborda los problemas troncales y los está generando una gran indefensión. Esos agricultores están haciendo un gran esfuerzo para enfrentarse a lo que es la transición ecológica y también a un comercio muy competitivo. La sostenibilidad no ha de ser a costa de la rentabilidad ni de su pérdida, por supuesto, de las explotaciones agropecuarias. El Partido Popular siempre ha sido positivo y, de hecho, el otro día en la comisión del Congreso se aprobó una propuesta que es un plan de choque para hacer frente a estas medidas y aportar positivamente. Lamentablemente el Partido Socialista y Sumar no votaron a favor y solo se pudieron aprobar parcialmente algunas de estas medidas que tenían un carácter integral. Pero yo le quería decir al Vox que ellos aportan unas soluciones muy simplistas a problemas muy complejos en los que hay muchos factores que inciden. La transición ecológica es una realidad. Lo único que hay que hacer es ver la velocidad que se puede asumir por parte de los agricultores igual que por parte de la industria. Y aquí se ha de aportar más tecnología y menos ideología y lo que se ha de hacer es hacer la transición ecológica al ritmo que pueden asumir estos sectores para que no se hundan y ni la agricultura ni la industria no solo pierdan competitividad, sino que en ocasiones no puedan hacer frente a aquesta competència també desleal de terceres països que no tenen aquests requisits tan estrictos per asimilar aquesta transició ecològica. Però anulant-lo tot i eliminant tots els acuerdos no es resuelve ningú problema, més bé tot el contrari. Estan generant unes expectatives que no se poden complir i estan fent molt daño al sector dels agricultors. En ese sentido, decirles a Vox que no pueden patrimonializar el campo, ni tampoco pueden en este caso hacerse ellos como los únicos salvadores de España ni de los sectores españoles frente a Europa, porque hemos de trabajar conjuntamente para hacer frente a estos retos y también a todos los retos de la competitividad. Una competitividad que no se puede abordar desde una manera tan simplista como lo que ustedes habitualmente hacen. Nosotros pensamos que hay que adoptar muchas otras medidas, replantear el Pacto Verde Europeo, de hecho lo hemos propuesto, flexibilizar todo su calendario y toda la estrategia de granja a la mesa. También hay que cambiar, como decía, y aplazar el denominado cuaderno digital. España no puede adelantarse a otros países y forzar tanto a la agricultura para conseguir esos objetivos. Y también reforzar todo lo que es toda la imagen de los productos españoles y evitar la competencia que hacen otros terceros países que no tienen esos requisitos. Medidas complejas requieren soluciones complejas y eficacia en los gobiernos que no tenemos en el gobierno español.

Sí, gràcies, alcalde. Percebem clarament un posicionament polític per part de Vox que està molt, molt allunyat del posicionament d'aquest Ajuntament, i no només d'aquest Ajuntament, sinó d'Europa en el seu conjunt. Perquè nosaltres, com no podia ser d'una altra manera, recolzem el Pacte Abert Europeu i l'Agenda 2030, que no és ni més ni menys que la culminació dels drets humans. Barcelona és una ciutat pionera en l'establiment d'una estratègia pròpia per complir els objectius de desenvolupament sostenible amb unes metes concretes per a cada un d'ells i hi ha un compromís ferm i rigorós. Barcelona ha estat escollida per a l'emissió europea de les 100 ciutats neutres de carboni per al 2030 i juntament amb altres grans ciutats espanyoles i precisament ho estem fent amb un ambiciós programa per aconseguir-ho. Nosaltres creiem en la transició ecològica, una transició que creiem que ha de ser justa i equitativa, però a la vegada també molt ambiciosa perquè ens juguem al futur de les nostres generacions. Per aconseguir-ho hem de plantejar estratègies que generin acords, que generin consensos I és cert que, com recordava recentment el ministre Lluís Planes, que en moltes ocasions la Comissió Europea no ha escoltat suficientment les demandes dels agricultors. I el Govern d'Espanya és precisament el que ara està fent en aquests moments, escoltant, mediant, negociant amb ells i defensant els seus interessos davant de la Comissió. Però una cosa és avançar en una transició ecològica justa i una altra molt diferent és fer negacionisme, negar la realitat que estem vivint en aquests moments en el nostre planeta, com vostès fan. I una cosa és escoltar les reivindicacions del secretor del sector agrari i oferir-los respostes, com està fent el nostre govern, i l'altra és intentar apropiar-se d'aquestes reivindicacions, instrumentalitzar-les per fomentar un discurs anti-europeïsta, com crec que estan fent vostès. Nosaltres votarem en contra de la proposició.

Molt bé, ponente dos minuts.

Bueno, senyora tinenta, senyora Gai, no saben lo orgullosos que estamos de estar en las antípodas del resto de este consistorio. Eso nos llena de fuerza porque para eso nos han votado. Para opinar lo que todos ustedes opinan, pues ya están ustedes, que son un pupurri que al final opinan lo mismo en casi todo. Nosotros orgullosos de defender todo lo contrario. Por otra parte, no entienden nada. Yo no sé si es que no... Yo creo que ustedes son políticos y deberían perder un ratito en entrar en la web a ver qué opina Vox antes de decir lo que les han dicho que opina Vox. Nosotros no somos reaccionistas, pero las cosas se pueden hacer de otra forma. No hace falta pisotear al campo, no hace falta pisotear a la gente, no hace falta prohibir, no hace falta condenar a la pobreza a esa gente. El señor Castellana ha dicho lo de los objetivos, que nadie puede estar en contra de los objetivos. Claro que no. Claro que estamos a favor de que se erradique el hambre. Claro que estamos a favor de que no haya enfermedades. El caso es cómo se hacen las cosas. Las cosas se pueden hacer de muy distintas formas. Todos aquí estamos para que Barcelona vaya mejor y, sin embargo, pensamos de forma distinta cómo aplicarlo. No confundan, no confundan. Nosotros sí creemos en el libre comercio, claro, pero en igualdad de oportunidades. No estamos en contra de la globalización, estamos en contra del globalismo. Tenemos que tener todas las mismas oportunidades. Pero claro, para ustedes la Agenda 2030 es el evangelio, ya lo dicen. Y luego se hacen fotos con los tractores y sacan declaraciones institucionales para quedar bien en la foto porque, claro, pierden votos en el mundo rural. pero gobiernan contra ellos cada día. Cada día gobiernan contra ellos. Y miren, en el mundo hay 8.000 millones de personas. Barcelona tiene más o menos el 0,01 de esos 8.000 millones. China el 36. Sin embargo, parece ser que el mundo hay que arreglarlo desde Barcelona. Todos los problemas es a nuestros automovilistas, a nuestra gente. Responsabilizan a nuestros vecinos de todos los males del mundo y les aprietan cada vez más. Y los machacan a multas, los machacan a prohibiciones. Ahora, bueno, luego sacaremos otro tema. Los machacan, no les permiten entrar en coche en Barcelona. Dejemos vivir a la gente, busquemos soluciones, pero que sean factibles. Gracias.

Doncs té la paraula Junts, dos minuts i mig. Doncs té la paraula Barcelona en Comú, dos minuts. Doncs té la paraula Esquerra Republicana, 28 segons.

És una frase que és estranya, estan a favor dels objectius de desenvolupament sostenible en contra d'agenda 2030 quan es diu agenda 2030 d'objectius de desenvolupament sostenible, per tant, que és estrany.

I té la paraula un minut i mig. Molt bé, doncs resultat...

No s'ha dit el sentit de vot del Partit Popular? El Partit Popular no ha dit el sentit de vot. Sentit del vot?

En contra.

Us queda rebutjada la proposta amb el vot a favor de Vox i la resta en contra.

Molt bé, doncs ara passaríem a la part de pregs i preguntes.

Té la paraula la tenenta Bonet. Endavant.

Moltes gràcies. La crisi de l'accés a l'habitatge és ben present a la ciutat com ho és a la resta del país, també a les principals ciutats europees i per tant Barcelona en aquest sentit no és una excepció. Des del govern municipal ho tenim ben clar, l'habitatge és un dret i per tant necessitem totes, absolutament totes les eines per poder començar a revertir l'emergència habitacional que patim. Des del primer moment vam estar convençuts que havíem d'utilitzar una de les eines que ens venia de la llei de l'habitatge aplicant el topall de preus de lloguer. Hem pres també la decisió d'acabar amb els pisos turístics a la ciutat per poder recuperar els 10.000 pisos turístics actuals per ús residencial el 2028. però no n'hi ha prou amb això. Hem de fer molt més i també ho hem de fer molt més ràpid. Hem de canviar les regles del joc perquè a Barcelona l'especulació amb l'habitatge no pugui ser mai un negoci. I és per això que hem d'acabar amb el frau que existeix amb el lloguer de temporada, aquest forat negre que s'ha d'acabar i que necessitem fer-ho amb solucions estructurals per poder tancar el punt de fuga que ara tenim. Necessitem més i millor regulació. El desembre vam aprovar inicialment una mesura pionera i innovadora, una modificació del Pla General Metropolità per a la regulació urbanística de l'ús d'habitatge, és un primer pas, però necessitem també el paraigua de la reforma de la llei de rendaments urbans que s'està tramitant al Congrés de Diputats. Des de Barcelona estem fent més i més ràpid, tant com podem, incrementant de 500 a 1.000 el ritme de construcció d'habitatges protegits l'any, aconseguint també que la Generalitat financie la construcció d'habitatge protegit a Barcelona, o tirant endavant el conveni i assalt, entre moltes altres coses. Però la crisi d'accés a l'habitatge és tan important que no ho podem fer sols. Necessitem aliances, òbviament amb el sector cooperatiu, com deia, a través del conveni ASAL, amb la resta d'entitats, amb la resta d'actors, sector privat, Generalitat, Govern d'Espanya i també, òbviament, amb les institucions europees. Aquest govern defensarà el dret a l'habitatge dels barcelonins i les barcelonines sempre i a tot arreu. Si en tenim les competències, les exercirem plenament, no en tinguem cap dubte. I si no les tenim, instarem la institució que les tingui perquè les exerceixi en benefici del gran repte que tenim d'accés a l'habitatge. per part de la ciutadania a la nostra ciutat. Barcelona està liderant la lluita per garantir el dret a l'habitatge de les grans ciutats europees. Com vostès saben, l'alcalde va ser la setmana passada a les institucions europees amb dues peticions, dues peticions molt concretes. Una, que a les ciutats necessitem accedir directament els fons europeus per poder impulsar habitatge assequible i que si és a les ciutats on el problema de l'habitatge apareix amb més cruesa és també a les ciutats on hem de tenir la capacitat de participar i d'incidir en les decisions que es prenen i per tant en la regulació que s'adopta per abordar aquest repte de l'habitatge. Necessitem en definitiva més i millor regulació i més i millor finançament i accés directe al finançament europeu. Necessitem que la Unió Europea inverteixi en habitatge, com ja ho fem les ciutats, amb grans inversions a curt termini. L'endeutament és una de les fonts de finançament que ha de ser clau per a les polítiques a mig i a llarg termini I com ja vam acordar, la Comissió d'Economia, el mes de desembre, amb el grup d'Esquerra Republicana, des del govern municipal, considerem que l'endeutament relacionat amb les polítiques d'habitatge hauria d'estar al marge dels límits de les regles fiscals. És per això que amb aquesta proposició instem a la Comissió Europea a excepcionar la despesa pública en l'habitatge social i assequible de titularitat pública de les regles fiscals que es troben al pacte d'estabilitat i de creixement de la Unió Europea. i per tot això els demanem el vot favorable a aquesta proposició.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula el regidor Calvet, endavant.

Gràcies, tinent d'alcaldia. Gràcies, tinent d'alcaldia. Hauria de dir que estem una mica sorpresos amb l'iniciativa que avui ens plantegen des del Grup Socialista perquè efectivament respon al viatge a Brussel·les que va fer l'alcalde la setmana passada. Hauria de dir que estem una mica sorpresos perquè a nosaltres ens hauria agradat que això no s'hagués presentat o no hagués funcionat d'aquesta manera, continuen governant com si tinguessin majoria absoluta. L'alcalde de viatge a Brussel·les signa una iniciativa amb altres alcaldes de capitals europees demanant que suspenguin les regles fiscals per augmentar la inversió en habitatge, també ho defensa el comitè de regions, i després ens demanen l'adhesió al plenari. Creiem que Potser això s'hagués pogut fer al revés, no només fer-se una foto i generar un titular i representar una proposició, sinó que realment és un govern en minoria, que és el que són, que sumen 11 dels 41 regidors. Primer construir una majoria sòlida en aquest plenari i després signar iniciatives que comprometen la visió de ciutat en una qüestió tan sensible com és l'habitatge, i més quan fins i tot tenim una comissió no permanent, ho hauríem pogut portar allà. Però en tot cas... Vostès funcionen, insisteixo, com si tinguessin majoria absoluta i això la veritat és que ens disgusta. Respecte a la qüestió que avui ens ocupa, el nostre grup comparteix plenament el diagnòstic que ens trobem davant d'una emergència, ho hem expressat en múltiples ocasions, i que és imprescindible destinar més despesa pública, la màxima, a les polítiques d'habitatge. De fet, a la Comissió d'Economia Hisenda del passat mes de desembre ja vam votar a favor de modificar la llei orgànica 2 barra 12 d'estabilitat pressupostària i substituïtat financera per permetre que les administracions locals puguin utilitzar el superàvit en polítiques locals essencials com l'habitatge. Per això votarem a favor de la seva proposició. Però recordar que el seu partit governa l'estat espanyol, que té representació a l'ECOFIN i govern disposa de tota la capacitat per fer aquesta petició directament allà on toca. Potser caldria deixar de banda iniciatives simbòliques i començar a treballar per convertir paraules en fets. I aquí em vull remetre molt breument i per acabar el document que vam presentar des del grup, el president del nostre grup, el senyor Jordi Martí, aquesta mateixa setmana, que recull un seguit d'iniciatives que lluny del simbolisme ens permetrien fer política real des d'àriana. El traspàs integral dels actus de la Sarepa Barcelona, ajudes a la compra, sobretot a l'entrada, ajudes al lloguer per a famílies monoparentals i amb menors de càrrec, una reducció de l'IBI, que és una despesa associada a l'habitatge, l'aplicació de criteris reals de vulnerabilitat en el tanteig i retracte, perquè no hi hagi més cases ursola, i efectivament la modificació de la reserva del 30% per protecció oficial. Treballem per vestir una majoria que ens faci possible les polítiques que ens han de treure d'aquest atzucac on ens han conduït els governs dels darrers 10 anys. Votarem a favor.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, la regidora Martín, endavant.

Sí, gràcies. Avui el PSC ens porta una proposta que diu que l'emergència habitacional i el dret a l'habitatge és el principal repte intern d'arreu d'Europa i fan una petició amb la qual estem d'acord i votarem a favor. però que em sembla que no quadra de cap manera amb el que està fent el senyor Collboni a Barcelona. La pregunta és per què Collboni demana a Europa que la inversió pública en habitatge social no computi per l'aplicació de les regles fiscals europees si el que està fent a Barcelona el senyor Collboni és precisament retallar la inversió municipal en habitatge. a la ciutat. I els poso dos exemples molt clars. El primer, durant els vuit anys d'Alcaldia dels Comuns ens vam gastar 100 milions d'euros per mandat en compres per tanteig i retracte. Això eren uns 200 habitatges per any. El PSC del senyor Collboini ha previst gastar 24 milions aquest mandat i han comprat 62 habitatges en gairebé dos anys. Estem parlant d'una retallada del 76% en pressupost per compres i del 83%, perdó, 85% en pisos comprats. I el segon exemple, Sobre pressupost invertit per l'Ajuntament per fer nous habitatges públics. Als comuns arribem al màxim històric d'inversió el 2023 amb 101 milions d'euros gastats. Què fa Collboni? Doncs el 24 baixa a 83 milions i pel 25, ojo, proposa retallar el pressupost fins a 48 milions d'euros. el que suposa una reducció de més del 50% del pressupost municipal per fer pisos públics en els dos primers anys de mandat del senyor Collboni. Llavors, clar, com va això? Amb una mà retallo el pressupost municipal per comprar i fer habitatges públics i amb l'altra m'ajusto el nus de la corbata perquè he de dir les fotos de la Comissió Europea? Com va això? En resum, amb poques excepcions, el que està fent aquest govern en habitatge és fent-nos moltes fotos dient que ens preocupa l'habitatge i així tapem que retallem els pressupostos públics i que qui volem que s'encarregui de fer pisos són bàsicament els promotors privats. Els mateixos promotors privats que amagats darrere la senyora Carme Trilla volen carregar-se el norme del 30% per poder seguir forrant-se i fer el negoci de les seves vides amb les grans rehabilitacions del centre de la ciutat. La senyora Trilla aquí, per cert, ha estat citada elogiosament dues vegades pel Partit Popular aquesta setmana. Sembla que ja definitivament s'ha convertit també en una referent pels partits més conservadors del consistori. Sigui com sigui, al senyor Collboni, si li preocupa realment l'habitatge, li dono una, una única idea senzilla. Deixi de fer-se tantes fotos i faci, per exemple, el que fa el Partit Socialista de París, que en lloc de carregar-se la mesura del 30%, la puja fins al 50%. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la senyora Surinyac.

Sí, gràcies. Vivim una crisi habitacional que s'agreu ja. Preus al lloguer disparat, accés a un habitatge digne que cada cop és més difícil i desnonaments que lluny de desaparèixer segueixen sent una realitat diària a Barcelona. I davant d'aquesta situació cal regular, cal actuar amb determinació i cal dotar-se de les eines necessàries per ampliar el parc públic d'habitatge i fer la rehabilitació del parc existent. I tanmateix és cert que les actuals regles fiscals no ens ho posen fàcil. Com pot ser que tenint capacitat econòmica, sent Barcelona, una ciutat amb capacitat econòmica, no puguem invertir més en habitatge perquè hi ha una norma obsoleta que ens ho prohibeix? De fet, la llei d'estabilitat pressupostària del 2012 i el pacte d'estabilitat de creixement de la Unió Europea es van crear en un altre moment i realment amb un altre objectiu, garantir el control de dèficit i deure en un moment en què hi havia un context de crisi financera. I per tant, avui són normes que el que fan és realment posar-nos certs pals a les rodes per donar una resposta davant d'una emergència social com és la crisi de l'habitatge. Per tant, en aquest sentit, veiem aquest contrasentit de com aquesta òptica macroeconòmica ens està afectant a l'autonomia del finançament local. I és per això mateix que de fet des d'Esquerra els hi van proposar i els hi van posar sobre la taula a la Comissió d'Economia del mes de desembre el fet d'excepcionar la despesa en habitatge social i assequible i d'estar fora d'aquestes restriccions fiscals. I escoltin, ens n'alegrem que el govern ens ho porti al plenari i especialment ens n'alegrem que l'alcalde pugui anar a Brussel·les i explicar-ho i demanar-ho. Perquè la veritat és que a Barcelona hi ha experiència i solvència per fer aquesta inversió i a més a més l'experiència i el lideratge de Barcelona també pot fer que les ciutats que venen al darrere tinguin la capacitat de poder invertir i la capacitat de poder ampliar també aquest parc públic. A la comissió proposàvem només un fet i unes xifres. El fet de destinar el 40% de deute sobre els ingressos corrents a la inversió en habitatge podria significar 40 milions d'euros, que això és el fet que seria la construcció de 3.200 habitatges públics que quedarien en mans de la ciutat. Per tant, és una iniciativa que evidentment no és aïllada, és una iniciativa que s'assuma a tot allò que venim reivindicant i que també venim impulsant des d'ERC i que ens queda pendent. Frenar l'especulació, la regulació del lloguer de temporada, la regulació del lloguer d'habitacions, el control i seguiment de les sancions i l'impuls a la rehabilitació massiva. No que quedi com obviar la responsabilitat directa que hi pot haver des del govern municipal, però sí que s'assumi aquesta autonomia de finançament local quan estem parlant de la crisi habitacional que tenim ara mateix a la ciutat i que no ens podem quedar de braços plegats en una qüestió de justícia, de responsabilitat i de futur.

Gràcies.

Sí, moltes gràcies, senyor alcalde. Aquesta és una proposta per donar un contingut polític al viatge de l'alcalde a Brussel·les, però en comptes de Brussel·les hauria d'anar a la Moncloa, a Madrid, perquè és d'aquí depèn com es genera aquesta despesa pública, i li explicaré. Les regles fiscals presents en el pacte d'estabilitat ja es van aprovant l'any 24 i per tant ja estableix aquest compromís de totes les administracions públiques a Europa i per tant Espanya ha de fer aquesta transposició i decidir en què es gasten aquests recursos el 3,2 que tenen com a límit establert. I per tant, aquí a Europa no entra en què es gasta. Espanya ho pot gastar amb el que vulgui, és veritat que el senyor Sánchez ho queda tot per ell, però en canvi sí que es podria articular a través d'aquesta despesa pública que a més es computa la consolidada a tot l'Estat i per tant aquí sí que es podria destinar una part a habitatge. No hi hauria cap problema. El problema és la voluntat política del govern d'Espanya. Per tant, des d'aquesta visió, nosaltres li demanem que ja que són del Martins petit ho faci per aquesta via. Europa s'està tractant i és un tema excepcional. Si la despesa en defensa es pot computar aquí, però no es pot computar només en totes aquelles altres polítiques. Per tant, des d'aquesta visió li demanem que parlin amb el govern d'Espanya. Per altra banda, Nosaltres creiem que Barcelona s'ha de centrar en generar habitatge i ha d'invertir en habitatge, però no hipotecant el futur financer de la pròpia ciutat. El pressupost de la ciutat de Barcelona, d'uns 3.800 milions d'euros, ja és suficient per també invertir en habitatge. L'any anterior hi havia 175 milions d'euros per l'Ajuntament, però si fa col·laboració pública o privada, l'Ajuntament cedint solars als privats perquè construeixin, no li costa un duro. Perquè el privat és el que construeix i assumís tot el cos. Ha de fer-ho d'una manera atractiva perquè puguin entrar. I aquesta és una clau important a l'hora de poder construir habitatge amb poc temps i amb molta agilitat i sense costos pel propi Ajuntament. Però vostès han d'abandonar més aquesta ideologia tancada, més dirigida amb els comuns i de fer una política que vostè relata. Vostè, senyora Boneta, ens diu he fet, he fet, he fet. Doncs no faci tant. Perquè tot el que està fent és en la direcció contrària del que ha de fer. Per tant, potser convindria que pensés més el que fa, els efectes que té el que fa i veu que està tenint un efecte absolutament negatiu el que hauria de tenir. Per tant... analitgin les seves polítiques, vegin que estan reduint l'oferta, que estan impedint que la gent de Barcelona pugui accedir a un pis de lloguer, que estan impedint que es construeixin pisos perquè mantenen el 30% en la construcció i en la rehabilitació, analitgin l'impacte de tot el que fan i veuran que si canvien la política i eliminen la zona tensionada i generen un equilibri entre oferta i demanda, probablement hi haurà molts més pisos a la ciutat de Barcelona i a l'Ajuntament no es tindrà ni que endeutar ni de generar aquesta persecució contra el propietari privat que el que està fent és enfonsar en el mercat. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula al regidor d'Europorido, Vox.

Gràcies, president. El señor Colboni nos tiene acostumbrados a su doble cara. Allá donde va dice lo que los asistentes quieren oír y acaba haciendo siempre lo mismo, nada. Usted va a pasar la historia como alcalde de las percepciones, el alcalde que no quiere resolver los problemas, sino que la gente tenga la percepción de que los quiere resolver. Y por eso va a Bruselas a llorar, para que parezca que está haciendo algo. Pero luego vuelve a Barcelona y mantiene las regulaciones para limitar la construcción de viviendas hechas por la izquierda más rancia, sus socios comunistas y por Junts, que ya no se sabe si es de derecha, izquierda, centro... socialdemócrata, democristiano, liberal conservador o medio pensionista. Usted mantiene medidas que espantan a cualquier promotor y a la vez rechaza las propuestas de Vox en materia de ocupación que ayudaran a acabar con este problema de manera rápida. Seguramente en Bruselas su victimismo Cuela, pero en Barcelona le empiezan a calar. Ni ustedes ni sus socios están capacitados para dar lecciones de vivienda. Su fracaso en Barcelona es sonado y seguramente no se puede comparar con el de ninguna otra ciudad del mundo. Gracias a ustedes Barcelona es un ejemplo de cómo no hay que hacer las cosas. Un fracaso absoluto. Dejen de insistir en medidas que... No funcionan. Eliminen la obligación de destinar el 30% de cada nueva promoción a vivienda protegida. Olvídense del tope a los precios de alquiler. Y rebajen impuestos. Claro que de eso nada de nada. Esta misma semana Vox ha presentado en el Parlamento de Cataluña una propuesta para eliminar IVA, ITP y AJD en vivienda virtual. Pero nada. Ustedes, como siempre, han votado masivamente en contra de facilitar un poco la vida a las personas. Aquí también proponemos en cada comisión de Economía, en cada comisión... Rebajes de todo tipo, reducción de IBI, de plusvalía, nada, nada de nada. Todo son piedras y palos en las ruedas. A ustedes lo único que les importa es mantenerse en el poder y por eso vamos a votar en contra.

La ponencia le quedan dos minutos.

Sí, doncs gràcies alcalde. Deixi'm recordar un moment. Primera comissió d'urbanisme d'aquest mandat. Acabàvem de reunir-nos, l'alcalde s'havia reunit amb el president de la Generalitat i havia ofert solars perquè l'Incasol construís a Barcelona habitatges protegits. Arriba el moment de la Comissió d'Urbanisme i la iniciativa que presenta el grup de comuns és una sol·licitud de compareixença per explicar d'on havíem tret els solars. No sabien que hi havia aquests solars. és que no sabien que hi havia aquests solars. I això ho explica tot. I això ho explica tot perquè aquests solars evidentment hi eren. Hi eren. Senzillament s'havien de posar a disposició o bé per construir-los des del propi Ajuntament, bé per treure'ls a concurs, bé per cedir-los a la Generalitat, a l'Incasol. I la pregunta era per part de la exregidora d'Habitatge d'on heu tret aquests solars. La sorpresa va ser major. I vivim encara en allò, malauradament. La veritat és que jo crec que han perdut en tot aquest temps molta credibilitat. Nosaltres no considerem que es pugui abordar el repte de l'habitatge només amb el pressupost públic i només amb les mans de l'Ajuntament. És impossible. Si vostès coneixen mínimament el repte de l'habitatge, sabran que això no és possible, que necessitem ser-hi tots, necessitem ser més actors, amb cooperatives, per descomptat, però amb totes les administracions i amb la col·laboració pública o privada. Els necessitem. Necessitem que construeixin. Necessitem molt d'habitatge. No va d'aquests habitatges que van comprar per tatenja retracta. L'únic que parla és dels que van comprar. 1.600 amb tots els anys que van governar. Nosaltres estem duplicant d'una mitjana de 500 habitatges l'any que es construïen durant l'època en què vostès portaven habitatge a 1.000 habitatges l'any. Però és que no ens ho som prou. Necessitem els privats. I per tant, crec que si no hi som tots remant per un mateix objectiu, que és garantir l'accés a un habitatge assequible, segur que no ens en sortirem. Si prefereixen quedar-se sols, és legítim, però malauradament cada vegada estaran més lluny de la realitat. I crec que el seu món ja no és creïble.

Moltes gràcies. Barcelona en Comú té 27 segons.

Sí, senyora Onet, és patètic escoltar les seves mentires. La compareixença la vam demanar perquè sabíem perfectament que existien aquells xolars i estaven compromesos amb les cooperatives d'habitatge. Compromís els que vostè van faltar. I en segon lloc, no només li he parlat de compres, li he parlat d'inversió per fer pisos nous i estan retallant el pressupost. Menys fotos i més polítiques valentes que estan tot el dia de passeig i amb copes de cava i el que fan és retallar el pressupost per habitatge. Vergonya.

Esquerra Republicana, 4 segons. I Vox, 4 segons. Doncs... Resultat.

S'aprovaria la proposta, molt favorable del grup socialista, Junts, Barcelona en Comú i Esquerra, i el vot contrari de Vox i PP.

Passem a la següent, que és el reconeixement oficial del català a la Unió Europea. I llegeix el regidor Pau González, de Barcelona en Comú, i està assignada per Junts per Barcelona, PSC, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, i no està assignada pel Partit Popular i Vox. Regidor.

El plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona en el context actual de negociació en el marc de la Unió Europea i Barcelona com a capital de Catalunya acorda 1. Reivindicar el reconeixement oficial del català a la Unió Europea en igualtat de condicions amb les altres llengües oficials dels Estats membres, així com també de l'eusquera i el gallec. 2. Defensar el dret de les persones catalanoparlants a adreçar-se i a ser atesos en la seva llengua a les institucions europees, així com a disposar de la legislació i documentació oficial traduïda. 3. Instar als Estats membres i les institucions europees a adoptar les mesures necessàries per fer efectiu aquest reconeixement, tal com ja s'ha fet en altres llengües amb un nombre de parlants molt inferior. 4. Posar en coneixement de la Generalitat de Catalunya, el Govern de l'Estat, la Comissió Europea i els grups parlamentaris del Parlament Europeu el contingut d'aquesta declaració. Fer del català una llengua oficial a Europa no és només una qüestió de justícia pels seus parlants, sinó també un acte de coherència amb els valors fundacionals de la Unió. la diversitat, la inclusió, el respecte a les identitats culturals i lingüístiques. És hora que Europa reconegui plenament el català com una llengua europea de ple dret.

Aquesta declaració té la intenció de donar aire al govern de Pedro Sánchez, necessitat de 7 vots per superar la minoria en què viu i sobreviure al caos i corrupció que l'envolta. Qualsevol cosa els hi val per mantenir el poder, com per exemple fer servir el català no per comunicar-se, sinó com a arma divisòria de la societat catalana, espanyola i ara també europea. És cínic demanar que Europa s'oficialitzi el català quan aquí a Barcelona es discrimina l'espanyol, que és l'idioma que parla la majoria dels barcelonins. El que demanen és una metàtica torre de Babel i que a Europa, a més de les 24 llengües ja oficials, s'hi afegeixin fins a 60 llengües més, incluint el rus, encara que curiosament obliden l'aranès. No els importa la desmesura pressupostària que representa i els recursos que s'hi haurien de dedicar desviats de necessitats molt més urgents i que, si no ho saben, els asseguro que són moltes.