Clivatge Nacional

Molt bé. Doncs anem a la següent proposició, que és del grup municipal d'Esquerra Republicana, transaccionat pel que veig, i té la paraula la regidora alemany.

Ahir es va commemorar el 50è aniversari de la mort al llit del general Francisco Franco. I per què parlem avui d'això? Doncs no pas per gust, sinó perquè no tenim cap altre remei. La democràcia va arribar lligada també a una mena de pacte de silenci, a la impunitat dels responsables del règim. i el manteniment de massa estructures de poder que encara condicionen la nostra vida pública. Ha passat mig segle, però bona part de les víctimes de la repressió franquista i les seves famílies esperen reparació. Elles són el testimoni que el franquisme encara no ha desaparegut del tot, i d'això parlem avui. Al Valle de los Caídos, avui Valle de Cuelgamuros, s'hi van enterrar més de 33.000 cossos procedents de diferents indrets de l'Estat. 6.000 eren catalans, molts dels quals afusellats republicans, sense el consentiment de les seves famílies. Recentment, de fet, s'ha publicat un mapa interactiu que demostra que tots vivim a menys de 50 km de les fosses comunes clandestines del franquisme. Les fosses dels vencedors es van exhumar l'endemà de la guerra. Però les de les víctimes del franquisme encara avui resten pendents i es calcula que encara queden uns 11.000 escalets per recuperar. Hi ha molts exemples, tristament, d'injustícia a la memòria del nostre país. Vam haver d'esperar l'any 2023 per conèixer la vida del mestre que va prometre el marc La història de l'Antoni Benaiges, de Montroig del Camp i la seva neta. Un home republicà, un professor que va ser assassinat per ensenyar, per educar, per fer allò tan valuós i tan preciós que fem els que tenim la sort d'haver estat mestres. Segur que coneixen la pel·lícula. Per cert, una dada, el Partit Popular i Vox van cancel·lar la representació de l'obra de teatre que s'havia de fer al poble de Burgos, on Benaiges feia classe. Perquè el franquisme no va morir del tot. I per això n'hem de parlar. Perquè cal continuar reparant les seves víctimes i honorar-ne la memòria. Més exemples. Què era, durant la dictadura feixista, la seu del govern de la Comunitat Autònoma de Madrid, del PP de Lluso? Un centre de tortures. Això seria impossible d'imaginar en qualsevol país europeu normal. A Espanya no, és normal. I sorpresa, el Partit Popular d'Ayuso es nega a declarar-lo lloc de memòria i ho ha recorregut a la justícia, de fet, per oposar-s'hi. Perquè es resisteix amb dents i ungles a col·locar-hi una simple placa de memòria. En els debats complexos, de vegades és complicat trobar la posició justa que toca. En aquest és molt fàcil. Avui hem de fer el contrari del que farien el PP de Ayuso i Vox. Encara més exemples propers, via la Ietana. Algú pot imaginar-se una situació semblant a França o Alemanya? Algú imagina la policia democràtica francesa treballant per protegir els drets dels ciutadans en una comissaria que hagués estat utilitzada per deportar infants jueus o torturar resistents? Ningú imaginaria la policia democràtica alemanya operant a les antigues oficines de la Gestapo. És un despropòsit democràtic absolut. Ningú té cap dubte que l'edifici de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya és el símbol de la repressió franquista a Barcelona. Des de fa dècades existeix un ampli consens en la societat catalana a favor de transformar-lo en un centre de memòria i documentació sobre la repressió franquista i la lluita per les llibertats democràtiques. De la mateixa manera que la presó de les dones, de les dones, les grans oblidades, de la Trinitat, demanen que sigui declarada com a bé cultural d'interès nacional. Això és el que demanen tres entitats vinculades a la memòria històrica de la ciutat i a la vida veïnal dels barris del districte de Sant Andreu. Si Barcelona o Catalunya, alguna força democràtica i progressista, té un posicionament que s'assembla gaire a memòria democràtica, el PP de Lluso o Vox s'ho ha de fer mirar, perquè no estem parlant de declarar llocs de memòria molt fluixet per no molestar ningú. Una cosa simbòlica sense més conseqüència. No estem parlant d'això quan a diari els hereus del franquisme recorden i reivindiquen el llegat de la dictadura. És simplement una qüestió de coratge i de compromís. Perquè el veritable compromís i coratge no és quan ens enfrontem a un espantall o a un fantasma dèbil. El veritable coratge democràtic i progressista es demostra quan el monstre et desafia amb força. I avui el monstre del franquisme ens desafia amb força. I aquest és el coratge que hem de tenir molts catalans i catalanes, molts dels partits polítics que som aquí, considerats d'esquerres, a favor de la democràcia, perquè vam veure com molts militants dels nostres partits eren afusellats durant la dictadura. Aquest és el coratge que necessitem, els que van tenir molts dels nostres afiliats. Avui és un bon dia per un compromís ampli, I això és el que demano al Partit Socialista avui. Un compromís ampli de reparació de les víctimes del franquisme. Avui és quan toca estar a l'altura que Barcelona es declari ciutat lliure de la impunitat franquista. El debat no és entre oblidar o fer memòria. El debat és entre o no fer justícia o fer justícia amb la memòria. Perquè la igualtat, la democràcia i la justícia no és una imposició, és un deure.

Té la paraula el regidor Rodríguez de Junts.

Sí, gràcies, president. Aquesta setmana hem viscut, com es deia, un moment carregat de simbolisme, que és el cinquantè aniversari de la mort del dictador, de Francisco Franco, un moment que ens recorda la importància de la memòria, de la justícia i de la reparació, per no oblidar mai els greuges comesos durant aquell règim. La nostra ciutat, el nostre país, van patir de manera directa una de les pitjors parts de la repressió, i tenen encara, tenim un deure moral amb les víctimes i amb les seves famílies, i amb les generacions futures també, que és el de defensar la memòria democràtica i impulsar mesures concretes per reparar les injustícies històriques. Per això, evidentment, el nostre grup votarà a favor d'aquesta proposició, perquè, com deien, creiem que reforça aquests principis de justícia, memòria i reparació, Parlem de la Via Laietana, que s'ha de convertir a la prefectura per compartir-la amb un centre de memòria democràtica. Parlem del retorn de la documentació de l'Ajuntament de Barcelona, que encara està als arxius de Salamanca, del lliurament de certificats d'anul·litat a les persones jutjades pel règim, de la rehabilitació dels treballadors municipals, que van ser represaliats, de declarar la presó de dones de Trinitat Vella com a un bé d'interès nacional, d'assessorar legalment els barcelonins que tenen familiars enterrats a Quelgamuros i també parlem de la proposta que el nostre grup va proposar i volem agradir la transacció d'Esquerra Republicana també d'incloure la restauració dels béns i els drets incautats pel franquisme a persones i entitats com els ataneus de cultura popular. Per tot això, per això que dèiem, perquè creiem que en un moment com aquest cal reforçar els principis de justícia, reparació i memòria, doncs hi votarem a favor.

Molt bé, regidor Rabassa, persona en comú.

Bon dia. Nosaltres també votarem a favor d'aquesta proposició d'Esquerra Republicana. 50 anys després són temes pendents que l'Ajuntament, Diputacions, Estat i Generalitat han d'entomar seriosament. Ara mateix tenim una llei de memòria democràtica estatal que ho permet i en tramit una de catalana que ho acompanya prou bé. Per tant, és voluntat política que es facin tots aquests punts que ens presenta avui Esquerra Republicana. Però el dret a la memòria va molt més enllà d'aquesta proposició que ens fa Esquerra Republicana i d'aquests punts concrets, i es completa, creiem, amb la declaració institucional que presentarem i que llegirem al final d'aquest plenari, i que no està assignada per Partit Popular i Vox. Una declaració per formalitzar, per enfasitzar, per fer públic el compromís institucional d'aquest Ajuntament, més enllà del govern de torn, amb les entitats de memòria, les persones represaliades i el dret a la memòria contraposat al deure. La memòria, considerem, és un dret ciutadà, col·lectiu, i la reparació de les persones represaliades i els col·lectius represaliats són un dret ciutadà, com comentava, de defensem una memòria antifeixista, feminista, internacionalista, catalanista, que incorpora la diversitat de la nostra ciutat fent esment també al poble gitano i en perspectiva de gènere. Ara bé, una declaració institucional que ha estat acordada amb les entitats de memòria, de la ciutat, aplegades en bona part en l'ataneu de memòria popular i que no han volgut venir a fer-se la fotografia precisament perquè no volen fer-se fotografies amb el govern que no està tirant endavant polítiques efectives i reals de memòria i pel maig preu al que la sotmet. Exactament igual com les entitats de barri on no es convoquen les taules de memòria i on es desatenen les necessitats d'aquestes entitats. Per tant, votar a favor o abstenir-se amb proposicions o signar declaracions institucionals, s'ha de, d'alguna manera, visibilitzar després fent polítiques reals i concretes.

Miri, des del Partit Popular condemnem la dictadura i celebrem la democràcia i fins aquí és el màxim que podem arribar a un acord. Comentava abans el regidor Castellana que mirar enrere no porta enlloc i aquesta proposició que vostès presenten és el que fa, mirar enrere. Només no busca ni cohesió ni convivència ni una gestió eficaç de les administracions. Pretenen només reobrir ferides, instrumentalitzar el passat i ara utilitzar aquesta data per atacar novament com a excusa, perquè en realitat és el que ens interessa, a la Policia Nacional, amb la intenció de convertir la prefectura de la Via Lalletana en un centre de memòria que no respon a cap necessitat real de la ciutat. Demana trobar el punt just, però resulta que es passen molt de llarg. Pretendre expulsar la Policia Nacional d'un edifici que és operatiu i estratègic respon només a la voluntat de continuar assenyalant i menyspreant un cos policial que alguns mai no han acceptat. Volem recordar que la reconciliació entre espanyols ja es va produir fa dècades amb la transició, la Constitució i el consens democràtic que alguns ara s'entesten en qüestionar constantment. Tornar a utilitzar el franquisme o la llengua com una eina de confrontació és irresponsable. Necessitem unir, no dividir. La reclamació de documentació històrica i certificats, a més, és competència del govern d'Espanya i dels seus marcs legals, no d'aquest plenari. Convertir l'Ajuntament en una alta veu de reivindicacions estatals idealitzades és simplement utilitzar la institució per uns interessos que només els interessen a vostès, però no a la ciutadania. Convertir la ciutat en un espai permanent de revisió del passat, què ens aporta? Cap solució a les necessitats actuals de Barcelona, que són seguretat, habitatge, ocupació i una gestió econòmica que s'orienti al futur, no al passat. Esquerra, en impulsar aquesta iniciativa, sembla incapaç de mirar endavant. La memòria històrica és utilitzada com a coartada per evitar abordar els problemes reals de la ciutat. És una proposició creada expressament per polemitzar, però si volen recordar totes les víctimes, recordin també a les de la xeca que l'esquerra republicana tenia al carrer Carolinas.

Gràcies.

Gracias. Desde Vox manifestamos nuestro rechazo frontal a esta proposición de Esquerra. No pretende preservar la memoria ni favorecer la convivencia, sino abrir heridas, reescribir la historia y utilizar el pasado como arma política. Señalan el traslado de la Jefatura Superior de Policía para convertir el edificio en un centro de memoria democrática. Recordemos que este mismo edificio también fue utilizado por la Generalitat durante la Guerra Civil como centro de detención y tortura. No buscan la verdad histórica, sino avanzar en la expulsión de las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado en Cataluña. De la restitución de bienes confiscados no explican cómo lo proponen ni cómo ejecutarlo, ni si incluirán restituciones patrimoniales e indemnizaciones a los expoliados efectuados durante la República. Proponen la restitución de la documentación municipal que se encuentra en Salamanca con la seguridad de que eso vulnerará al principio de unidad e integridad de los archivos perjudica la labor de los investigadores y aumenta el riesgo de pérdida o destrucción de documentos. Respecto a la entrega del certificado de nulidad de sentencias, Esquerra pretende rehabilitar a personas condenadas durante el franquismo sin distinguir entre víctimas reales y quienes cometieron delitos graves. Curiosamente, no pide lo mismo para quienes fueron injustamente condenados en Cataluña durante la Guerra Civil. También plantean la rehabilitación de trabajadores municipales represaliados. Cada caso debería estudiarse individualmente. Algunos casos tal vez tenían una clara justificación. La prisión de mujeres de la Trinidad no reúne el valor necesario para ser declarada bien cultural, pero se sorprende que no mencionen la prisión de mujeres de las CORS, creada por la Generalitat de 1937 para encarcelar a religiosas y mujeres de derechas o del PUM. Finalmente, sobre el Valle de los Caídos se construyó precisamente para recordar a los muertos de ambos bandos e impulsar la reconciliación entre los españoles y la mayoría de sus constructores fueron presos comunes acogidos voluntariamente a la redención de penas por el trabajo. Sus propuestas son inviables. Identificar restos es prácticamente imposible. Muchos familiares a más se oponen. En resumen, fomentan la revancha, no la convivencia. Nosotros defendemos la reconciliación y no el odio. Por eso votamos en contra.

Gracias.

El Govern municipal manté un compromís fermo amb la memòria democràtica i amb les entitats que treballen per preservar-la. En aquest sentit, el suport a la declaració de l'edifici de via Laietana 43 com a lloc de memòria, compliment de la llei 20 barra 2022, s'ha expressat reiteradament tant en aquest plenari com en el marc del procediment públic engegat pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica per a la declaració de Via Laetana com a lloc de memòria, amb el qual l'Ajuntament ha presentat al·legacions defensant la necessitat que aquesta declaració comporti la declaració de l'edifici com a centre memorial. Igualment, reconeixem que la decisió final sobre l'ús de l'edifici no és competència municipal, però treballem per facilitar el consens interadministratiu necessari per fer possible la definició d'aquest espai de memòria. El govern comparteix l'objectiu de garantir la restitució dels documents confiscats pel règim franquista i que són propietat municipal. En aquest sentit, es revissen els casos concrets per identificar la documentació que pertany a l'Ajuntament i s'exploraran les vies específiques que permetin fer efectiva la recuperació en coordinació amb les administracions competents. Compartim plenament la necessitat que les declaracions de nul·litat de les sentències dictades pel règim franquista es materialitzin en certificats individuals com acte de reparació jurídica a les persones que van patir persecució i violència durant la Guerra Civil i la dictadura, així com a les seves famílies. Ja ens hem posicionat al costat de les famílies en diversos casos engegats i mantenim la disposició a facilitar, amb el marc de les nostres competències, que aquests processos es duguin a terme amb la màxima celeritat coordinant-nos amb el Ministeri competent per a l'emissió d'aquests certificats. Compartim la necessitat de rehabilitar els treballadors i treballadores municipals represaliats pel franquisme. Recordem que en aquest mateix ple, el 27 d'abril del 2018, es va aprovar l'anul·lació dels expedients de depuració franquista, que afectaven a 1.618 persones a la plantilla, incorporant una còpia de la resolució a cada expedient que hi ha a l'arxiu municipal. Acte que va suposar una reparació institucional i simbòlica amb la informació que es va enviar a les famílies, amb la publicació oficial i als canals municipals. Compartim també la necessitat de promoure en col·laboració amb totes aquelles administracions competents les iniciatives necessàries que contribueixin a reparar la vulneració de drets fonamentals associat al Valle de Cuelgamuros, compromís que s'emmarca amb les polítiques de memòria democràtica i amb la voluntat de cooperació que estem fent amb el Memorial Democràtic de la Generalitat i el Ministeri. Ara bé, ens demanen, sumada amb tota aquesta relació de coses que compartim, una que no podem compartir, en aquest mateix plenari vam explicar que no podíem fer-ho amb els termes i per això els hi plantejàvem una transacció. La declaració de la presó de dones de la Trinitat com a bé cultural d'interès nacional posaria directament en perill l'acord que es va fer amb la participació dels veïns perquè hi hagués habitatge. I aprofito, per aquesta raó ens abstindrem, únicament per aquesta raó, i aprofito per saludar l'Associació de Veïns de la Trinitat, que ha vingut també avui, que dona suport a aquesta iniciativa i que ens ha demanat explícitament que no hi hagués aquesta declaració com a vecin.

Molt bé, doncs ponència, 50 segons.

Bé, jo hi ha grups que sobre memòria democràtica ja no els busco i estic forçada a escoltar les veritats que diuen, però bé, al Partit Socialista sí, al Partit Socialista sí que els busquem, perquè no poden arribar, com tantes altres vegades, tard a les causes. Els he vist massa vegades fer-ho. i els demano que no ho facin amb això, amb la memòria democràtica i que ens estalviïn el temps. Nosaltres volem que molts barcelonins i barcelonines deixin d'esquivar Via Laietana i que passin per l'altra vorera per por, pel terror de les tortures que van patir. La ferida existeix, i m'adreço a la regidora del Partit Popular, la ferida existeix i el que demana és ser reparada i curada, no oblidada. Les ferides no es curen així. I també volem que la nostra ciutat tingui un lloc per la memòria completa, que és la de les dones. I no crec, sincerament, que aquest sigui el fet definitiu de la seva abstenció. Jo crec que al Partit Socialista li continua faltant compromís, coratge, i ara que el franquisme i que l'extrema dreta ens desafia amb força, la tabió i l'equidistància no és una opció.

Grup de Junts, un minut. 14 segons.

Sí, gràcies, president. Bé, jo crec, el nostre grup creu que sí que és pertinent. aquesta proposició, que sí que és pertinent parlar de tots els punts que aporten, perquè, com apuntava ara la regidora alemany, aquest moment no és un moment qualsevol. Fa 50 anys que va morir el dictador, però aquest 50 aniversari arriba amb el discurs de l'odi instal·lat a les institucions democràtiques, amb el discurs revisionista de la història instal·lat a les institucions democràtiques, amb un 13% dels joves d'entre 18 i 24 anys que consideren que una dictadura pot ser una bona alternativa a una democràcia, i crec que això ens obliga a tots i a totes a prendre consciència i a prendre consciència i fer aquesta memòria. No només del que va representar el franquisme, per explicar-ho, perquè hi ha gent que explica la seva versió que no és veritat, sinó de tot allò que hem aconseguit després. Ahir va fer 50 anys que va morir el dictador, però aquests dies fa 50 anys de moltes coses. Fa 50 anys del Front de Lliberament Gai de Catalunya, fa 50 anys de les associacions de veïns, avui a la dreta de l'Eixample, fa 50 anys del Congrés de Cultura Catalana, I per tant, fa 50 anys que aquesta societat avança i avança des de les lluites compartides en contra de tota aquesta gent que explica una història que no és la història del que va succeir de veritat. I per tant, la memòria, la justícia i la reparació són més necessàries que mai i per això reiterem el nostre vot favorable.

Molt bé.

Barcelona en Comú. La imatge que ens fem del nostre passat està en revisió contínua. Només faltaria. Tots revisem el passat. Tots tenim famílies que han viscut el que hagin viscut i, per tant, anem interpretant el passat de maneres diferents. I això és sa. Superem, per favor, el mite de la reconciliació perfecta. Necessitem reparació. Està clar i és evident. Es necessita reparació. Les morts, els crims que diuen alguns de la República van ser jutjats il·legalment, va morir molta gent, van assassinar a moltes persones i es van fer molts monuments que durant més de 40 anys van estar a la nostra via pública. El que s'està demanant aquesta proposició és que els altres morts, aquells a qui no se'ls reconeix i que encara moltes famílies no saben on són, tinguin aquest dret de justícia, veritat i reparació. la presó de les Corts, vagin, passegin, llegeixin, hi ha un monument que recorda la presó de les Corts i la jefatura de la Via Laietana, hi ha un faristol que explica com va funcionar durant la República. Els que voten en contra, per favor, llegeixin, revisitin el seu passat. I respecte al PSC, molt bones paraules, molt bon discurs, poca acció, poques accions, poca valentia en polítiques de memòria. Via Laietana completa i polítiques de memòria, efectives, reals, als barris, perquè tots tenim dret a la construcció de la imatge del nostre passat.

Bien, señores de Esquerra, si quieren hablar de memoria histórica, reconozcan la suya. No pueden dar reacciones mientras evitan asumir sus responsabilidades en algunos de los episodios más trágicos del siglo XX en Cataluña. El golpe de 1934 con sus muertos heridos, la participación en el Comité de Milicias Antifascistas, las patrullas de control, los tribunales populares y las checas que sembraron el terror entre miles de catalanes. Bajo el gobierno de Compañes, más de 8.300 personas fueron asesinadas funcionarios, obispos, sacerdotes o religiosos. Olvidan a sus propias víctimas. Viven tan asesinados por el pasado que se han olvidado de los problemas de la gente de hoy. Y por eso, en sus gobiernos y en los de sus socios, se han agigantado los problemas de vivienda, de educación, de sanidad o inseguridad. Regresen a la realidad o quédense en sus ensoñaciones y dejen de manipular a la gente y a la historia.

Secretari, en temps.

Molt bé, s'aprovaria la proposta amb el vot federal a Pasca Republicana, Junts per Barcelona i Barcelona en Comú, el vot en contra del Partit Popular i Vox i l'abstenció del Grup Socialista.

Molt bé, doncs passem ja als pregs i preguntes. El primer que formula el regidor Rodríguez, el regidor Escudé.

Gràcies, president. La setmana passada es va celebrar la Cursa de la Dona a la ciutat de Barcelona amb un èxit. de participants que celebrem, però lamentablement vam veure de nou com la presència del català en aquest esdeveniment, un esdeveniment en què l'Ajuntament hi posa diners, hi posa la imatge, hi posa la cara, doncs era molt residual. Els dorsals, les samarretes, estaven fetes predominant totalment en castellà, totes les samarretes, les bosses, només hi havia alguns dorsals en català, tot el material dels patrocinadors està fet en castellà, els missatges, els estants durant l'arribada sí que van tenir una lleugeríssima millora respecte a l'any passat i per tant avui presentem aquest prec perquè com deia l'any passat ja ens va passar el mateix, ens va dir que es faria el que fos possible per revertir aquesta situació, recordem que estem en un context d'emergència climàtica, recordem que no parem de parlar de lluvies de millones respecte a la situació del català, que signem els pactes nacionals per la llengua, etcètera, Però la veritat és que en les accions que impulsa aquest Ajuntament, en els papers, en tot allò que implica l'Ajuntament, en la vida diària i en la quotidianitat, més enllà de grans titulars i de fotos, no hi veiem canvis substancials. Què ha canviat de l'any passat respecte a aquest any en relació al tema de la cursa de la dona? Res, malauradament. I la nostra obligació creiem que és denunciar-ho i exigir, i per això ho fem. aquest prec, que aquesta situació es reverteixi l'any que ve.

Gràcies, alcalde. Bé, diverses coses, senyor Rodríguez. Primer es tracta, que vull aclarar diverses coses. Primer es tracta d'un esdeveniment esportiu de base estatal i no d'una cursa local on l'Ajuntament no pren part en la que és l'organització com a tal, com passa aquelles curses de titularitat municipal. Tot i això, i a diferència d'altres esdeveniments d'àmbit estatal o internacional que tenim el plaer de compartir en aquesta ciutat, aquí, en aquest, precisament, l'idioma emprat en la comunicació que s'ha realitzat arreu, menys amb la samarreta, per això també hi acceptarem el PREC, com a mínim és en català. De fet, des del 2005 fins a enguany, totes les edicions ha passat el mateix, perquè no es diu la cursa de la dona, es diu la cursa de la mujer arreu, igual que la tour, és la tour i no és el tour, o la liga professional de futbol, és la liga professional de futbol i no la lliga professional de futbol. Ens agradi més o menys. Tot i això, ja hem parlat, vam parlar amb l'organització i els hem demanat, evidentment, perquè jo crec que, a més, està bé, és un esdeveniment on han participat 36.000 dones, jo crec que s'ha de posar en valor, doncs que a la samarreta, que era l'únic element on només s'usava el castellà, també es pugui, l'any vinent ja, a la cursa, llegir cursa de la mujer, cursa de la dona. Així és que li acceptem el PREC.

Molt bé, doncs agrair l'acceptació del PREC. Jo crec que la samarreta, encara que es digui que sigui l'únic element, escolti, és que és l'element més visible. Llavors, hi ha elements que són especialment sensibles i que la imatge que llueixen les 36.000 corredores sigui aquesta, ja em permetrà, però a mi m'agradaria més que es fes en català tenint en compte que l'Ajuntament hi destina recursos. I vostè diu, és que és un esdeveniment estatal. Bé, Però així ja em començo a preocupar a l'avançada pel que pugui passar amb el tur i la presència del català amb el tur. És a dir, en el moment en què passa a Barcelona, l'Ajuntament, en aquest context d'emergència lingüística, hauria de prendre una responsabilitat. I li posaré un símil que no té res a veure amb això, però que crec que sí que és il·lustratiu. Tots recordaran la col·lèmica que hi va haver a l'hivern passat amb els concerts d'any nou del Teatre del Liceu, en què el Liceu va jugar als espais i va venir una orquestra que era absolutament desastrosa. i el Liceu va prendre accions perquè s'estava utilitzant el nom del Liceu. Doncs bé, en aquest cas s'utilitza el nom de Barcelona i creiem que això requereix una acció més decidida de l'Ajuntament. En tot cas, agraïm l'acceptació del PREC i esperem que l'any que ve ja tinguem tot el merchandising i tot plegat en català.

No, és que totes les comunicacions de la cursa, absolutament totes, inclús la presentació que vaig fer jo mateix, les hem fet amb català, els speakers, els cartells, els avisos, fins i tot a les porteries, la publicitat, absolutament tot, només queda el nom de la cursa, que és cursa de la mujer. Per l'any vinent... Aquest nom també tindrem a la samarreta, que és l'única cosa que falta, doncs la cursa de la dona. Traduir certes coses, jo que evidentment defensaré l'ús del català arreu, traduir certes coses podem arribar a un punt de ser provincians. Llavors també hem de saber fins on arribem. traduir noms. Vostè mateix ens deia fa un any, exactament, criticava el Poblenou Open Day perquè s'usava en anglès. I l'organització Poblenou Urban District usa aquest idioma des de l'inici. Fer certes traduccions, tot i que poden tenir certa lògica, ens portaria al problema en cinisme. Així és que jo crec que hem de buscar també l'equilibri.

Passem al següent prec que formula... que formula el regidor Martí l'alcalde.

Sí, gràcies, president. És un prec dirigit a vostè mateix i aquest prec respon a una idea molt simple, però molt absolutament essencial en democràcia, que és que en moments difícils la màxima autoritat d'una administració, d'un govern, en aquest cas l'administració municipal, pugui, com diem col·legialment donar la cara, pugui aparèixer de manera urgent, de manera immediata, a donar explicacions a la ciutadania, especialment a través dels seus escollits electes, per explicar una situació d'emergència. Hem viscut en aquesta ciutat els últims anys, per desgràcia, situacions complexes en les que no hi ha hagut, no hem tingut, el reglament orgànic municipal no ens ha donat suficient flexibilitat com perquè la primera autoritat municipal aparegui sense filtres, sense portaveus, sense rodes de premsa, diguem-ne... improvisades o sense altres situacions que no són de rebut i que hagi donat explicacions. Això no surt de qualsevol lloc sinó que té a veure amb un compromís molt clar que vam assumir i crec que vaig assumir jo personalment com a president del grup en el seu moment quan es va produir una comissió extraordinària per avaluar un fet molt desgraciat que va ser la mort d'una treballadora municipal o d'una persona de l'empresa de neteja que durant l'onada de calor va morir, en aquella comissió extraordinària jo mateix em vaig comprometre a demanar una modificació del ROMP que permetés que l'alcalde o alcaldessa a títol personal, a instàncies personals seves o a instàncies dels grups municipals pogués compareixer tant al plenari com a les comissions plenàries competents per donar aquestes explicacions que la ciutadania mereix sense aquests filtres que deia abans. Això és una qüestió molt puntual, d'un article puntual, però creiem que és una bona escletxa que ens ha de permetre aprofundir en aquesta major democràcia, en aquesta major participació, en aquesta major transparència que exigim no solament les electes, sinó la ciutadania en moments de gran crisi, en moments molt sensibles en els que es demana, s'exigeix els màxims responsables polítics que donin la cara davant la ciutadania. Moltes gràcies.

Regidor, com vostè sap perfectament, això que anomenem nosaltres amb la nostra terminologia ROM, que és el reglament pel qual ens autoorganitzem els regidors i les regidores, és una norma que ha de ser consensuada, que ha de ser debatuda internament i vostè convindrà a mi que la forma de plantejar una modificació del ROM no és fer un prec a l'alcalde i suposo que entendrà que li rebutgi justament per una qüestió de formes. El ROM s'ha d'aprovar per majoria absoluta, ha de formar part d'un consens més ampli, crec que és el que és convenient i jo no em tanco personalment a fer qualsevol mesura diguem-ne, de seguiment, de transparència, de donar explicacions, les que calguin, on calguin. Crec que aquest govern i aquest alcalde, quan hi ha hagut situacions d'emergència importants a la ciutat, hem reaccionat ràpid i en públic, sobretot adreçant-nos a la ciutadania, que són els que primer han de rebre informació, per exemple, en el cas de la pagada, vam ser de les primeres institucions que ho han sortit públicament a donar explicacions, però també li vull recordar que, per la informació que... que em fan arribar, va ser el setembre del 2023, que per indicació d'aquest govern es va presentar a la Junta de Portaveus una proposta per millorar el règim de compareixences al govern. I va ser rebutjada. Per tant, jo crec que si vostès volen plantejar una modificació del ROM d'aquestes característiques o altres, nosaltres estem absolutament disposats a parlar-ne, però on cal, o sigui, on correspon i com correspon.

Està breu perquè la qüestió procedimental és important, però no hauria d'escloure la possibilitat que l'acceptació del projecte permetés obrir el camí a una negociació política que permetés la modificació del ROM, en aquests exemples. I una altra de les raons per les que hem presentat també va ser aquest oferiment, perdó, a l'alcalde, a la Junta de Porta d'Eu, és clar, recordo perfectament, la tinent d'alcaldessa ho va plantejar, i jo no sé, vostè diu que es va rebutjar. Vam agafar el guà i vam dir, home, esperem que ja que hi ha una voluntat del govern, el govern l'executi aquesta voluntat. I hem passat molt temps i no s'ha executat. Per tant, lamentem aquest rebuig i intentarem portar a terme aquesta negociació política que permeti, finalment, això que demanem, que és el que interessa a la ciutadania. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Passem al següent pre que formula la regidora Sanz a l'alcalde.

Sí, moltes gràcies. Segur que a l'alcalde no se li han escapat les següents dades que els explicaré. Tres de cada quatre veïnes pensen que hem superat el nostre límit de turisme. Això són dades que publica el baròmetre municipal. El 60% dels turistes consideren que a Barcelona hi ha massa gent. Això també són dades del baròmetre de l'Observatori del Turisme, també de la ciutat. I aquest mes, finalment, hem conegut que Barcelona serà la ciutat més visitada del món el 2025. Per tant, que Barcelona està més massificada turísticament que en els darrers anys, no és una cosa que digui jo ni Barcelona en comú, és una cosa que ens diuen les dades, és una cosa que expressen les veïnes, és una cosa que senten els visitants que visiten la nostra ciutat i fins i tot que ho diuen vostès mateixos, el propi govern. Per això el nostre prec avui és molt clar. Ha arribat el moment de posar fi a la promoció turística amb diners públics, amb diners públics. Perquè a la ciutat no li cal més publicitat, el que li calen són més recursos a habitatge i a política social, perquè si som el destí més consolidat del món, som el destí que batrà els rècords més grans aquest 2025 de visites, encara en volem més. Encara en volem més. Perquè quan tu promociones la ciutat és que vols més, busques això. I som una ciutat i vostès són un govern, no són ni un grup d'hotelers ni són un toroperador. Per tant, Aquest és el prec que els hi fem.

Regidora, compartim que Barcelona ha arribat al seu límit pel que fa al nombre de turistes que pot acceptar. Que això impacta directament en qüestions com l'habitatge, l'espai públic o la convivència en la nostra ciutat. Com a alcalde he dit literalment, A la ciutat no hi cap ni un turista més. Són declaracions noves que pot trobar a les hemoroteques. Hem i estem fent un esforç de diversificació de l'economia de la ciutat per tenir espais, diguem-ne, fics a la ciutat on aterrin inversions de valor afegit, com pot ser el cas d'Estracénica, que donin alternatives econòmiques a la nostra ciutat. Hem defensat i estem desenvolupant passar del model de la promoció a la gestió, treballar per incidir en l'oferta i també en la demanda. Prioritzar la reducció de la pressió turística a l'espai públic. Reforçar les polítiques de control, d'inspecció, de preservació de l'espai públic per limitar o alimitar les externalitats. I li posaré altres exemples, que jo crec que coincidim plenament amb el sentit de les decisions. 1. Eliminar els pisos turístics del 2028. Cap ciutat del món ho ha fet. Dos, crear els espais de gestió de gran afluència, les EGAS, allà on tenim més concentració, com pot ser el Parkway. Ja hem adoptat postures i decisions, com la reducció del ticketing, per exemple, del Parkway, decisions que s'han votat en aquest mateix plenari i ajuntament. O una altra que vostès també comparteixen, que és la reducció de terminal de creuers. I ja que em dono noves dades, jo li dono una dada més. L'any 2019, no estava jo d'alcalde, teníem 16,6 milions de visitants, el 24, 15,5, un milió menys. I una altra dada, aquests titulars que a vegades corren per les xarxes de la ciutat més visitada del món, contrastim mínimament perquè és impossible que sigui així, perquè la ciutat de Nova York en té molts més, el doble, pràcticament, però és veritat, insisteixo, que compartim que hem arribat al límit i que hem de passar de les polítiques exclusivament de promoció a les de gestió.

Clar, fixi's que tot el que diu són parole, parole, parole, bones declaracions. Són declaracions, perquè de què serveix dir, senyor Collboni, no more Airbnb si després, per exemple, no posa multes a aquest paràsit que tenim a la nostra ciutat que fa pisos turístics il·legals als nostres barris? O de què serveix dir que cal intervenir al mercat, perquè ho diu, si després, per exemple, no prohibim el lloguer de temporada o les compres especulatives o estan perdonant multes de 3 milions d'euros als estafadors especuladors que no compleixen amb el 30% d'habitatge assequible? O de què serveix dir, per exemple, que no hi cap un turista més si segueixen fent promoció turística? Doncs ja li dic jo, no serveix de res. No serveix de res. Perquè el context és el que és. I avui Barcelona està més massificada que mai. I avui Barcelona té un problema en garantir el dret a l'habitatge pitjor que mai i que afecta més gent que mai. I això el que implica és que no podem seguir fent les mateixes polítiques. i hem de passar de les paraules als fets. I jo avui li demano això, alcalde, que sigui valent i que passi de les paraules als fets, no el 2028, avui.

Jo crec que amb els exemples que he posat de les decisions que hem pres queda més que palès i demostrat que estem actuant i prenent decisions. I pel que fa a la promoció jo li diré que la promoció és necessària per canviar el tipus de turisme que volem. per anar a buscar el turisme que volem, el de l'activitat econòmica i el cultural. I per això s'ha de fer un altre tipus d'activitat de promoció. I per cert, no són 20 milions, com vostè posa algunes informacions que visc que publicaven, i aquí no són 20 milions, són 10,7, dels quals 7,5 estan sufregats directament per la taxa turística. Per la qual cosa... li accepto parcialment el PREC o li rebutjo parcialment el PREC, perquè en el sentit estem d'acord, però amb això concret de la promoció no estem d'acord. Molt bé, doncs passem al punt que tots van seguits per l'alcalde. del regidor Castellana, l'alcalde.

Gràcies, alcalde. Bé, el sector pesquer desenvolupa una activitat essencial per al teixit econòmic, social i cultural dels països mediterranis. Però ens trobem que les actuals restriccions imposades per la Comissió Europea, també el relleu genacional i... I altres factors posen en perill la continuïtat d'un patrimoni viu que també forma part de la identitat de la nostra ciutat com a ciutat mediterrània que som. Com deia, les limitacions en dies han fet que es passi ara mateix a poder treballar 130 dies l'any, cosa que demostra i és evident que... fa inviable qualsevol activitat econòmica que només pugui desenvolupar-se durant menys o pràcticament un terç dels dies de tot l'any. A més, aquest fet es produeix en un moment en què les avaluacions científiques més recents constaten una recuperació significativa de diverses espècies en el nostre mar Mediterrani. I, de fet, també això conviu amb una altra qüestió que és ben clara, que és que el sector pesquer barceloní ha fet els deures i ha complert de manera rigorosa totes les mesures de sostenibilitat i reducció de l'esforç pesquer exigides per la Unió Europea. Sabem que haver-hi una trobada aquesta setmana de la tindent d'alcaldia Gil amb el sector de la pesca de la ciutat, però volem que vagin més enllà. Volem que vostè com a alcalde, com a primera autoritat d'aquesta ciutat, lideri i exerceixi el paper de líder d'aquesta ciutat i d'una ciutat líder en el mar Mediterrani per plantejar a les institucions europees que aquestes restriccions no poden ser, que no tenen una relació directa amb el que diu la ciència i en com està al nostre mar i que a més té un impacte per a l'activitat econòmica però també directament en la qualitat del producte que arriba a les nostres llars. No serveix de res parlar de sostenibilitat i omplir-nos la boca de producte a quilòmetre zero si no ho fem viable. Per tant, el que li demanem, i acabo amb això, és que vostè mateix personalment lideri aquesta reivindicació a les institucions europees i exerceixi el paper de lideratge que creiem que l'Ajuntament de Barcelona ha d'exercir en una qüestió tan important com aquesta.

Regidor, òbviament acceptem el PREC. Com a govern estem i estem al costat del sector pesquer de la nostra ciutat per tot el que representa i jo mateix com a alcalde he estat en contacte permanent amb l'armador major. el senyor Juárez durant aquests dies i, evidentment, com vostè ha mencionat, la tenente Gil s'ha reunit amb representants de la pròpia confraria per donar suport a les seves reivindicacions. Tinc molt present l'estat d'ànim dels pescadors en aquests moments. Sé que estan en un moment d'angoixa i d'una situació molt complicada i hem de mostrar la nostra solidaritat i la nostra empatia amb ells perquè han de saber, i ho saben, que aquest govern i aquest Ajuntament fan les seves reivindicacions i les seves reclamacions. Els nostres pescadors, que per cert són l'última part de l'activitat primària que té aquesta ciutat, els nostres pescadors, concretament els de la Barceloneta, tenen dret a poder treballar. Perquè això va vinculat a una activitat econòmica, a una activitat també gastronòmica i d'identitat de la ciutat, i evidentment de peix fresc, que és una de les coses que també caracteritzen els nostres mercats municipals. I per tant, tot això és el que defensem, defensant la pesca i, efectivament, li hem traslladat el recolzament al sector a través de les seves reivindicacions per tal de revisar aquesta normativa europea. I no només ens adreçarem a la Comissió Europea com vostè ens demana, i així ho farem, sinó que també ho traslladarem al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i Alimentació de la Generalitat i al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Que tothom sàpiga que l'Ajuntament està al costat dels seus pescadors.

Gràcies. L'agraeixo l'acceptació del PREC perquè a la primera part de la seva intervenció feia molt d'èmfasi en el recolzament al sector, que és essencial, és necessari i, evidentment, compartim des d'Esquerra Republicana, però el que és més important és que l'Ajuntament de Barcelona posi la seva força institucional, la seva capacitat de lideratge institucional per poder interlocutar amb els agents que realment prenen les decisions en aquest àmbit. Gràcies.

Moltes gràcies. Següent prec que formula el regidor Coronas a la tenenta Gil.

Sí, gràcies. Bé, senyora Gil, recordarà que el mes d'abril la Comissió d'Economia i Senda va aprovar per unanimitat una proposta del grup d'Esquerra en la qual instàvem el govern municipal a permetre l'adequació de les llicències d'activitat econòmica dels establiments de restauració emblemàtics i singulars de la ciutat de Barcelona amb l'objectiu de poder mantenir la seva essència i garantir la continuïtat i el relleu generacional. Des del grup d'Esquerra vam identificar uns quants d'aquests establiments de restauració emblemàtics i singulars, que pel seu caràcter històric no tenen adequada la seva llicència d'activitat econòmica vigent, vaig ja saber quina epígrafia hi havia en el moment en què la van sol·licitar, i entre d'altres és el cas de la pobilla del Teulat o del restaurant El Roure. Malauradament, constatem que tots aquells establiments que vam llistar i que vam posar com a exemple segueixen en la mateixa situació o en alguns casos fins i tot ens han informat que la situació és més greu ara perquè en alguns casos s'han incrementat les multes i els advertiments i concretament en el cas del restaurant El Robre s'ha arribat a emetre ja un avís d'accessament d'activitat perquè la cuina no s'ajusta a la normativa actual. Doncs miri, creiem que és imprescindible garantir per tots els mitjans la continuïtat d'aquests establiments que formen part del patrimoni material i immaterial de la ciutat de Barcelona i també garantir el seu relleu generacional. I per aquest motiu demanem al govern municipal que més enllà de les bones paraules que sempre les ha tingut passi a l'acció, que compleixi el mandat aprovat i que adopti les mesures necessàries per fer possible l'adequació de les llicències d'activitat econòmica dels establiments emblemàtics i singulars, com per exemple el del restaurant El Roure, que serveix menjars des de l'any 1889. Senyora Regil, el que El Roure ha resistit 138 anys, crec que val la pena que no li posi vostè el segell de tancament, perquè això seria dramàtic.

Doncs li avenço com vam fer amb la proposta del mes d'abril que li votarem a favor i acceptem el prec perquè és una preocupació que compartim i ho hem parlat en diferents ocasions. Estem treballant des de fa temps en urbanisme i en promoció econòmica per poder trobar solucions amb aquesta problemàtica, casos concrets, però sobretot en buscar un marc que ens ajudi a donar solució a diferents tipologies de problemàtiques similars que tenim a la ciutat. S'està fent acompanyament exhaustiu i anàlisi amb les propietats d'aquests establiments que vostè mencionava. En el cas del bar al roure de districte de Gràcia i de pobilla de Teulat, són situacions diferents perquè, com vostè sap, la pobilla està catalogada com a establiment històric amb valor patrimonial i el roure no, el qual no li resta cap apice de seu arrelament al barri, però sí que requereix de mesures diferents amb la normativa actual. Per tant, s'estan, com li deia, fent seguiments, les reunions amb alguns d'aquests En el cas del Rograsón de la setmana passada s'està treballant des del districte. Nosaltres estem intentant des de l'àmbit de ciutat donar una resposta que ajudi els diferents districtes i les llicències a solucionar aquest problema. Per tant, li acceptem el PREC. Crec que vostè també coneix la dificultat d'anar contra normatives que ens posen problemes, però crec que coincidim. que hem de trobar aquella fórmula que ens permeti no ser nosaltres i la burocràcia la que posa en perill precisament aquells negocis que volem protegir. Per tant, li acceptem el PREC i continuem treballant.

Esperem que siguem prou ràpids amb una solució més definitiva. Ja li dic moltes vegades que amb vostè és impossible enfadar-se perquè sempre ens dona la raó i sempre diu que ho arreglarà, però des del mes d'abril fins ara en passen mesos i la situació és la mateixa. Una bona mesura, una bona mostra de bona voluntat seria aixecar aquesta suspensió d'activitat que volem fer amb el Roure per seguir treballant i arribar a la solució definitiva.

Només un aclariment, no hi ha ordre d'accessament en aquest moment. Aquest expedient que va existir està caducat i per tant no existeix i com li dic s'està treballant també des del districte perquè no torni a haver-hi cap altre.

Molt bé, doncs seguim amb el següent ple que formula la regidora. Ah, perdó, perdó, perdó. Sí, sí, com ha dit el secretari. El regidor Cidera, a la Tirenta Gall.

Endavant. Gràcies, alcalde. Tirenta, com vostè sap, a principis del XVIII el tramvià blau va deixar de funcionar amb l'excusa donada per part del govern municipal de renovar vies i catenària. Unes obres que estaven previstes per durar dos anys I a hores d'ara, set anys després, el tramvià continua sense funcionar. És cert que casualment ahir vostè mateixa i l'alcalde van compareixer a les cotxeres dels tramvies per anunciar que després d'un procés participatiu, que això ho carrega el diable, el 2017, a final del 2017, el tramvià... 2027, perdó, tornarà a funcionar. Déu vulgui. En qualsevol cas, tornem al present. L'any que ve, l'any 26, el tramvia blau farà 125 anys de la seva posada en marxa. Per tant, la nostra proposta és molt senzilla. És viable, no comporta gran despesa, i és demanar un dels vagons històrics a la plaça Kennedy, el punt d'inici del recorregut com a peça expositiva i commemorativa, fins que, espero que ben aviat, es reobri el servei. Jo crec que nosaltres creiem que seria una manera de mantenir viva la memòria col·lectiva i de recordar l'afemèria i de demostrar que Barcelona sap preservar allò que la fa única. Presidenta.

Sí, moltes gràcies. Doncs agraeixo, senyor Cirera, la voluntat de posar en valor un element tan estimat com el tramvia blau perquè forma part del nostre imaginari col·lectiu i de la Barcelona que ens identifica i precisament perquè és un símbol compartit ens hi hem volgut comprometre amb tota la serietat i amb tota la responsabilitat. Com bé deia, efectivament ahir l'alcalde va anunciar amb l'Associació de Veïns de l'Avinguda Tibidabo, que se'ls va poder fer entrega del projecte executiu, que el govern municipal està treballant perquè retorni el tramvia blau, que sigui una realitat sòlida, segura i duradora. El projecte se'ls va entregar, hi haurà un procés participatiu i les obres començarien el 2027 perquè no hi hagués cap error o malinterpretació, doncs prefereixo concretar-ho. No estem parlant només de recuperar un mitjà de transport històric, sinó d'afrontar una transformació integral de l'avinguda d'activitat urbanística, patrimonial i de mobilitat que exigeix decisions rigoroses i una planificació molt precisa. Aquesta és la manera de garantir que el seu futur estigui a l'alçada del seu valor simbòlic. Parlem d'una inversió, d'una gran magnitud i d'unes obres que requeriran estabilitat política i pressupostària. El nostre compromís és avançar-li la serietat del projecte que ja està enllestit i, com dèiem, se'ls havia fet entrega. I sí, efectivament, l'any vinent celebrem els 125 anys del tramvia blau i ho farem amb la pròpia associació de veïns i veïnes i amb tots els actors que han mantingut viva aquesta reivindicació. Entenem perfectament el desig de comemorar aquesta efemèride amb un gest visible i també el compartim i per això treballarem amb aquesta comemoració a l'alçada, respectuosa amb la història i alineada amb un calendari real de la recuperació d'aquest símbol a Barcelona. i en quant al prec més concret de col·locar un vagó històric a la plaça Kennedy, també ho acceptem, és voluntat política d'aquest govern que també es pugui gaudir del que suposa la visibilització històrica del tramvia blau, però sobretot també fent-ho amb un estudi tècnic que ens permeti la viabilitat en quant a criteris de conservació i de seguretat, tant que el terreny en què s'ha de posar ha d'estar validat pels professionals tècnics de la casa. Però, en tot cas, ho acceptem i així cooperarem.

No vull entrar en polèmiques i li agraeixo que accepti el PREC i espero que es pugui dur a terme, però ara vostè parlava que els professionals diguin si tècnicament les garanties de seguretat. Fa dos anys que jo no puc entrar a les cotxeres del tramvia blau a veure com estan els tramvies perquè em diuen que per motius de seguretat no es pot entrar. Ja hi vaig veure com vostè, l'alcalde, i un munt de mitjans de comunicació entraven amb total normalitat. Per tant, li agraeixo l'acceptació del PREC i també li demano que, en fi, que quan les mesures de seguretat han de ser, siguin per tothom i no només per uns i no per altres.

Molt bé, doncs té la paraula per el següent PREC el regidor Senderos, perdó, DBS, que formula el Tirem Batlle.

Gràcies, alcalde. Bé, Barcelona ha vist augmentar les agressions amb armes blanques. Tenim joves que estan sent reclutats per bandes i barris que comencen a tenir por. I, per exemple, li poso un petit exemple com és l'eix comercial d'Horta, on aquestes bandes estan començant a actuar. Però vostès fins ara el que estan dient és que ho tenen sota control. I això ve desmentit per les dades. Els fets en navalla han pujat un 38%. S'han decomissat més de 1.800 armes blanques, només en sis mesos. Se n'intervenen fins a 10 entre Mossos i Guàrdia Urbana. I la Guàrdia Urbana ha identificat 82 punts calents de risc alt de baralles. I això ha comportat que el 41,4% de la ciutadania percebi que la seguretat ha empitjorat. Tal com deia, també s'ha detectat l'increment de navalles entre agrupacions juvenils que comporten, a més, més assistències mèdiques per ferides de talls i punxades. I davant d'això, entenem que cal actuar. Mossos i Guàrdia Urbana ja ens alerten de moviments i reorganització de bandes juvenils. I quan la policia ho diu és que el risc és real. I per això els hi proposem aquest pla municipal de prevenció i combat de les bandes juvenils que es basen en dades i accions efectives, entenent que prou de patrullatges simbòliques, amb més presència allà de la Guàrdia Urbana i Mossos on faci falta, i especialment aquells punts crítics i aquells espais públics que estan tensionats. Qui porta un ganivet pel carrer no necessita mediació, precisament, sinó que la policia actue. Però els centres educatius també estan reclamant eines. Quan un jove està en risc o està intentant ser captat per aquestes bandes juvenils, el que no pot ser és que ningú sàpiga on cal avisar. I per això ampliem aquest protocol d'alerta entre escoles, serveis socials i policia. Gràcies.

Sí, com bé saben, la problemàtica de les agrupacions urbanes juvenils no és nova. A principis dels anys 2000 Barcelona va donar una resposta contundent, tant des de l'avançant policial com social, davant el fenomen de les bandes llatines. Aquella actuació va ser decisiva per evitar que aquestes organitzacions s'arrelessin a la nostra ciutat. Actualment aquest fenomen també és present en altres ciutats espanyoles i catalanes i europees, en algunes d'elles de manera molt evident i preocupant. No és el cas de Barcelona. Ara bé, tal com vam explicar a l'arrió que vam mantenir en tots els grups i en presència precisament del cap de la Guàrdia Urbana, hem detectat un increment en l'activitat d'algun d'aquests grups i ens preocupa la seva vinculació, activitat violenta i delinqüencial i la seva integració per part sobretot de menors que repliquen comportaments que vam veure en el passat. Però la situació actual és molt diferent de la fa 15 o 20 anys i per això l'abordem amb estratègies diferents. Tenim els ulls del territori i les estratègies policials i socials ja desplegades des de fa temps amb una aproximació coordinada entre els equips de la policia de proximitat, els agents socials de carrer i la complicitat dels centres educatius i dels serveis comunitaris. Des de la Unitat d'Informació de la Guàrdia Urbana, com se'ls va explicar, es fa seguiment i anàlisi de la informació tant al carrer com a les xarxes socials per detectar conductes conflictives i dotar a les unitats territorials de la informació necessària per intervenir-hi. La Unitat d'Educació en la Prevenció treballa amb els centres educatius per formar el personal en la detecció de conductes pròpies de captació. S'han recuperat espais de treball conjunt amb el cos de Mossos d'Esquadra per compartir amb la resta de ciutats el coneixement i l'abordatge del fenomen. Des de Drets Socials tenim un equip d'educadors dedicat exclusivament al seguiment i aproximació, generant vincles de confiança i xarxes de suport que permetin reorientar els joves, molts dels menors d'edat, cap a altres activitats i recorreguts. Estem en contacte amb els centres educatius i tenim un protocol per a la detecció i gestió d'indicis i institucions de risc. Per tant, no acceptarem el seu barric. Com els vam dir a la reunió, aquesta situació s'està abordant des de diverses vessants de manera coordinada amb tots els serveis públics implicats per donar-li una sortida adequada i, sobretot, prevenir que aquests joves i menors siguin captats per gust que els podrien portar cap activitats delinqüencials. Seguirem treballant per protegir l'espai públic i aportar solucions veritablement efectives al llarg del termini i no com s'ha fet a altres ciutats.

Regidora. Gràcies. Tinent Batlla, des de lloc podrà entendre un protocol, però està clar que no funciona, no té èxit ni resultat. Si esperem que tornem a la situació de l'any 2000, perdoni, però permetin cogir una paraula molt col·loquial.

Anem apanyats. Tinent, anem apanyats. Doncs passem al grup de Vox, que formula un prec al regidor Senderos a la tinenta Gim.

Gracias. En Barcelona se han producido muchas intervenciones de la Dirección General de Prevención y Protección a la Infancia y Adolescencia antes de Gaia a raíz de los informes de los servicios de asistencia social del consistorio, en ocasiones debidos a la falta de recursos o trabajo de las madres. Como se infiere de la Declaración Universal de los Derechos del Niño, con quien mejor están los niños es con sus padres. Por eso es crucial que el Ayuntamiento de Barcelona intervenga en estos casos y procure la reversión de la situación para la salud emocional tanto de hijos como de madres. Por cierto, alguna de cuyas madres hoy no ha podido entrar en este consistorio porque se lo han prohibido. Por eso rogamos que el Ayuntamiento de Barcelona atienda las necesidades de las mujeres empadronadas en Barcelona a quienes se les ha retirado la patria potestad de sus hijos por motivos distintos al maltrato, a fin de que puedan recuperarla lo antes posible, dándoles preferencias en el otorgamiento de ayudas, vivienda social, terapias psicológicas o trabajo. Gracias.

Tenim un servei al CEAIA, que és el Servei Social Especialitat de Protecció a la Infància de l'Institut Municipal de Serveis Socials, que actua per delegació de la Generalitat de Catalunya, concretament de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i Adolescència. Aquest equip està integrat per experts interdisciplinars encarregats de fer el diagnòstic, la valoració dels infants i del seu entorn sociofamiliar, i de proposar mesures protectores i fer-ne el seguiment adequat. Aquests equips multidisciplinars atenen infants i adolescents amb edats compreses entre els 0 i els 18 anys, així com les seves famílies que es troben en situacions de risc greu o possible desemparament. Aquests professionals treballen amb estricte compliment de les normatives que existeixen, la llei de protecció integral a la infància i a l'adolescència davant de la violència, la llei que regula els drets i deures dels infants i adolescents amb el sistema de protecció o l'ordre que aprova les llistes indicadors i factors de protecció dels infants i adolescents. En tots els casos que existeixen propostes de retirada, són fruit d'un treball interdisciplinar i de minuciós equip tècnic en què es valoren els indicadors de risc que presenta la família i l'infant conjuntament amb factors de protecció. Mai, en cap cas, es fan propostes de mesura de protecció que es basi en dificultats econòmiques de la família, únicament en compliment de la norma i en l'interès del menor com a objectiu de la feina que fan els nostres professionals. Per últim i per descomptat, l'Ajuntament està a disposició de totes les dones que requereixin ajudes en qualsevol d'aquests casos, amb tots els recursos dels que disposa. l'Institut Municipal de Serveis Socials, però també Habitatge, Salut o Barcelona Activa, entre d'altres.

No li acceptem la proposta. Pero feminismo solamente de eslogan. No están ayudando a las mujeres, las utilizan de manera política. Este ruego lo podrían haber aceptado porque al final lo que pedía es que se tuviera en cuenta la situación concreta de las madres y que se estudiara la misma. La de Gaia ha retirado menores, digan lo que quieran, en los casos en que padre o madre con quien conviven no tiene trabajo, carece de medios económicos... o sufre una afección psicológica. También en situaciones de conflicto familiar y de eso hay multitud de denuncias y situaciones en las que se ha podido ver precisamente los estudios que últimamente se están haciendo sobre la de Gaia. Rechazando el ruido, lo que ustedes hacen es perpetuar la discriminación de las madres que junto a sus hijos forman una familia monoparental. Siguen la misma línea que la de Gaia en la Generalitat Se interviene sobre las consecuencias, pero no se quiere actuar sobre las causas estructurales. Las políticas de familia y apoyo a la mujer no consisten en ponerse detrás de una pancarta ni en golpearse el pecho en una tragedia. Consiste en ayudar de verdad, con apoyo económico, con oportunidades laborales, con prioridad, en el acceso a servicios de psiquiatría o psicología, incluso facilitando, si es necesario, la asistencia concertada para estas mujeres, de manera que sus hijos puedan volver con ellas lo antes posible. O rechazando este ruego, lo que lo hacen es perpetuar la discriminación de las mismas. Si a estas madres se les otorga una ayuda equivalente a lo que se les destina a la familia que les acogerá a sus hijos, no tendrían que estar en esta situación. Y si además se les ayuda realmente a formarse y a encontrarse trabajo mientras reciben ese apoyo, muchas de estas situaciones no se producirán.

Gracias.

Este ayuntamiento, como el resto de administraciones, valora cuáles son las situaciones económicas y de vulnerabilidad de todas las personas y establece ayudas económicas y mecanismos y políticas públicas para intentar ayudarlas en la solución y a superar sus elementos de vulnerabilidad. El objetivo no es nunca la retirada, pero en aquellos casos en que existen elementos de riesgo y está valorado por los profesionales, evidentemente se tienen que llevar a cabo en la menor de los casos y ayudando también entonces a las familias a que puedan recuperarse. Y lo que no aceptaré en ningún caso, como entenderá, es que me dé usted lecciones de feminismo.

Seguim amb un preg que formula el regidor de Europolito, l'alcalde.

Tras más de cuatro años ha demostrado que el porta a porta es un experimento fallido que degrada la vida diaria de 9.600 viviendas y más de 1.000 comercios que quedaron atrapados en una prueba piloto eterna. Solo en San Andreu casi 6 toneladas de residuos acaban en la vía pública cada semana, por lo que el Ayuntamiento despliega más camiones para recoger lo que antes no existía, más gasto, más ruido y más sociedad. A la ineficacia se suma la incomodidad, vecinos obligados a ceñirse al día y fracción exactos para sacar basura o personas que trabajan a turno si no pueden llegar. proliferan las pragas de insectos y roedores, la suciedad y los olores. Y en días de viento, cartones y bolsas vuelan generando ríos para peatones, ciclistas y motos, además de asociar balcones y portales. Por eso pedimos que, tal como dijo usted en San Andréu, el porta a porta ha complicado la vida de los baíns. Cuando una cosa no funciona, se ha de cambiar. Pedimos que, por favor, lo elimine también de San Andréu y de esa ría. Gracias.

Regidor, a Sant Andreu la recollida selectiva supera el 70%, a Sarrià estem al 65%, a la mitjana de la ciutat el 40%. Funciona. L'objectiu funciona. Els objectius obligatoris que marca Europa són del 65% per l'any 2035. Per tant, en aquests barris concrets, en aquestes experiències concrets, l'objectiu s'està assolint. I les incidències que, evidentment, existeixen, jo no li negaré el que és evident, hi ha incidències amb la recollida del porta-porta, com hi ha incidències on també hi ha contenidors, on hi ha incidències on hi ha recollida pneumàtica. Sempre hi ha incidències, però queixes rebudes específicament per aquest... per a aquest sistema, el 2025 va ser 41%, és a dir, el 0,07% de les queixes referents a la neteja. Tant a Sarrià com a Sant Andreu s'han fet moltes millores en els itineraris dels vehicles per reduir molèsties de soroll al veïnat. A Sant Andreu s'estan fent campanyes per impulsar que el veïnat deixi la brossa fora de la línia de façana, que serveixi de referència per a les persones invidents. Tots dos àmbits converteixen una oficina d'atenció al ciutadà amb atenció telefònica, presencial i telemàtica i que facilita la distribució dels elements per fer la correcta separació a casa. Per tant, jo li canviaré la frase, no canviem allò que funciona. Per tant, no li accepto el PREC.

Gracias, alcalda. Entonces, bueno, como siempre, las cosas que no funcionan, como el 30% de esto, usted reconoce que no funcionan, pero luego no las cambian. Yo quería hacerle un comentario sobre una queja que hicimos en el último pleno, porque se colocó esa bandera de Palestina y nosotros hicimos una queja. El señor Luis Mauri nos ha respondido que no se podía quitar porque esa bandera no la colocó el Gobierno municipal. Sin embargo, esta mañana ha estado constantemente el equipo de protocolo, seguramente forzado por ustedes, porque no creo que salga de ellos, intentando quitar una bandera de España que estaba colocada ahí, una bandera exactamente como esta, la bandera que nos representa a todos. Yo le diría que si no les gusta la bandera de España, usted, que es la máxima autoridad aquí, mande retirarla, pero no ponga en un brete a las personas de protocolo que han tenido, realmente lo han pasado mal esta mañana. Sea valiente y hágalo usted, es la máxima autoridad. Si no les gusta, lo entiendo, pues hágalo. Y por lo que veo tampoco les gusta la de Cataluña, porque las personas que la han traído me han dicho que les han requitado la bandera de Cataluña en la entrada. En fin, yo les diría, por favor, que tengan un poquito de seriedad. Si está esa bandera y no quieren banderas, quiten todas las banderas, pero no insistan nada más en quitar la bandera que nos representa a todos, les gusta o no, porque esa bandera no representa a nadie de aquí.

Esas afirmaciones son falsas. Ya me extrañaba a mí que a usted ahora le preocupara la recogida de basuras y no trajera el tema de las banderas. Y le voy a decir más. Yo estoy muy orgulloso que esa bandera, que es la bandera de España, lo sea de un país que fue de los primeros en reconocer al Estado de Palestina. Espero que usted también comparte ese orgullo español de reconocer al Estado de Palestina. Muchas gracias. Passem a les preguntes del Grup Municipal de Barcelona en Comú, que formula el regidor González a la Tinenta Gai.

Sí, estarem d'acord que les notícies falses són avui una de les principals amenaces per la democràcia, perquè erosionen la confiança en les institucions, perquè alimenten els discursos d'odi, ja hem parlat de banderes i marxa a l'Espanya que madruga, perquè alimenten discursos d'odi, perquè decraden el debat públic i... Ho hem vist arreu del món i ho hem vist també a casa nostra. Celebrem l'anunci, tot i haver-se fet en una seu de partit i no institucional, de crear una eina per combatre-ho. I més enllà d'aquest anunci, ens agradaria saber exactament què tenen previst posar en marxa per dur a terme aquesta tasca.

Sí, moltes gràcies. Bé, doncs el govern municipal està plenament compromès amb la lluita contra les feignius perquè sabem que la desinformació té un impacte real en la convivència, en la cohesió social i en la manera com la ciutadania i especialment els joves construeix la seva mirada sobre la ciutat i sobre el món. Estem parlant d'un repte que afecta drets, que condiciona converses quotidianes i que pot desestabilitzar qualsevol política pública si no s'aborda amb rigor. Per aquest motiu estem treballant amb una mesura de govern que presentarem abans d'acabar el primer trimestre del 2026 i que marcarà una línia clara d'actuació a Barcelona. Aquesta mesura marcarà un full de ruta ambiciós, coherent i transversal, que situarà la ciutat en una posició de lideratge en la defensa del pensament crític i dels drets digitals. Estem treballant en tres eixos que els puc avançar. Un d'ells és reforçar el pensament crític i la capacitat de contrastar informació entre infants, adolescents i joves, que són els que reben amb més intensitat l'impacte de la desinformació en les xarxes socials. També en donar eines a les famílies, als professionals i equipaments de proximitat perquè puguin acompanyar millor la ciutadania en un ecosistema digital cada vegada més accelerat i més ple d'algoritmes que no sempre juguen a favor de la veracitat. I en consolidar un marc de ciutat que ens permeti detectar, prevenir i respondre dinàmiques de desinformació que alimenten discursos d'odi, polaritzacions artificials o narratives que distorsionen el debat públic. Tot això ho farem amb una mirada àmpliament compartida, amb l'àmbit educatiu, amb els serveis de joventut, amb biblioteques, amb els projectes comunitaris i amb els experts que fa anys que treballen en aquest camp. Barcelona té capacitat, té talent i té una sòlida tradició en defensa dels drets per assumir aquest repte en garanties. En definitiva, el govern municipal actuarà amb una política estable, seriosa i útil per a la ciutadania, una lluita contra les fake news, per tant, que s'està planificant i desplegant en el que serà en els propers temps i en els dies que vindran. Gràcies.

Regió González. Sí, esperarem més concreció el primer trimestre del 26. m'ha semblat certa condescendència envers els joves d'aquesta ciutat, que em sembla que no la mereixen, en tot cas sí que dir-los que les notícies falses no neixen per generació espontània i responen a interessos concrets, polítics, econòmics, partidistes, de vegades ocults, però tot sovint visible si seguim el rastre dels diners, com sempre. Dos exemples que de ben segur coneixerà, Crònica Global o Metropolia Abierta, dos digitals creats el 2015, just quan guanya Barcelona en Comú, proposant municipalitzar la gestió de l'aigua d'aquesta ciutat. Sorgits del no-res, sense cap arrelament, però amb un objectiu clar, atacar aquest Ajuntament i un govern que proposava polítiques progressistes i valentes. Deu anys de fakes. que si MRV no reparte por el Besós, que si un guàrdia urbà era membre d'un CDR, que si la Colau no sé què, que si l'Eloi va dir a no sé quantos, o més recentment, que el meu company Guille Llópez està finançant el genocidi del poble palestí, bandera de la qual estem molt orgullosos de tenir aquí darrere. Més de 15 condemnes obligant-los a rectificar. L'any passat, el govern que vostè representa va traspassar, al nostre entendre, una línia vermella de la convivència al patrocini. 75.000 euros de subvenció nominativa sense concurrència ha dit per Catalunya Prés, per Crònica Global, per Metropolia Aberta o pel Nacional. Vostès diuen una cosa i fan la contrària. Si volen acabar amb els bolos, els proposo una cosa molt senzilla. Deixin de finançar-los. A més a més, Barcelona desperta, que va rebre 75.000 euros d'aquest govern, el seu web deia «Ojalá se eliminen todas las ayudas públicas a los medios de comunicación». Miri, estic d'acord amb ells per una vegada a la vida. Acabo, una pregunta molt senzilla. El govern mantindrà el finançament públic, ha dit, per qui genera i propaga el verí de la desinformació? Tota la resta no servirà si no anem a l'arrel de les coses.

Afortunadament, en el nostre estat de dret i en la nostra democràcia tenim mitjans de comunicació seriosos i rigorosos que respecten la veracitat. Després, efectivament, tenim la xarxa social on s'amplifica el discurs de l'odi. Nosaltres seguirem mantenint la política que s'ha mantingut fins ara a la casa en tant que siguin mitjans en els que s'ha d'acreditada la seva solvència i la seva seriositat.

Passem al punt següent, que és seguiment de proposicions i declaracions de grups. S'han acumulat conjuntament els seguiments que sumen Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Partit Popular, que tindran un minut i mig i tres minuts de resposta. Té la paraula la regidora Monter.

Sí, gràcies, alcalde. Aquest matí, mestres i educadores de les escoles Bressol Municipal es concentraven cívicament davant de les portes de l'Ajuntament. Voldríem conèixer quin és el grau de compliment de la proposició aprovada en aquest plenari, en sessió extraordinària, el passat mes de juliol.

Té la paraula el regidor González.

Sí, vostè, alcalde, el juliol del 25 va dir... Tot el personal, tal com se m'ha indicat des de la tinença d'alcaldia, des del regidor Revell, en aquest 2025 podrà tenir continuïtat tant ocupant llocs estructurals com temporals. Per tant, totes elles podran tenir feina. Agafant-me aquestes paraules literals de la seva intervenció dues vegades i fora de temps del juliol del 25... Aprofito per preguntar com s'ha dut a terme aquest acord que volia garantir plaça i si cal ampliar plantilla, que és el que necessita aquesta ciutat.

Moltes gràcies, regidora Sorinyac.

Sí, aquí ens tenen altra vegada tota l'oposició sencera en ple fent seguiment d'una proposició que també vam haver de portar conjuntament per defensar el que són les bressol i el significat de les bressol a la ciutat i especialment per defensar les bressoleres, que les tornem a tenir aquí en peus. Per tant, el que els demanem i volem saber és bàsicament en quin punt està la proposició que vostès també van acceptar i que van acceptar davant de les bressoleres.

Moltes gràcies. Resider Martí, Partit Popular. Gràcies, alcalde. Avui fem el seguiment d'una proposició presentada per quatre grups municipals. Una proposició que obligava el govern a garantir una plaça immediata per a totes, per a totes les educadores... i mestres afectades per la reestructuració de la plantilla. I avui nosaltres ens reafirmem que aquest compromís no s'ha complert ni amb aquest ple ni amb les treballadores de les escoles bressol municipals. Mesos després, les professionals de 0 a 3 continuen molt preocupades i amb un futur incert. Per això preguntem al govern quantes educadores i mestres encara no s'han pogut incorporar Quina ha estat la durada real dels contractes de les que sí s'han reincorporat? Dies? Setmanes? I tercer, quina és la previsió de futur? Vostès compliran? Gràcies.

Gràcies, regidor. Té la paraula el regidor Rebell.

Gràcies, alcalde. Per respondre a aquest prec, dic en relació a la situació de les educadores que estaven afectades per la situació a l'inici del curs i respecte a les quals l'alcalde va prendre un compromís aquí davant de la sessió plenària de l'Ajuntament. Cal dir que totes les mestres que havien d'estar anomenades i que havien quedat afectades pel que els tocava una plaça d'interinatge per tot el curs, han estat totes trucades i nomenades. Concretament, entre l'1 i el 2 de setembre es van nomenar 33 mestres i des del 3 de setembre fins ara 10 nomenaments més. Per tant, tenim un total de 43 mestres trucades i nomenades. Recordem que eren 29, concretament, les mestres que tenien l'expectativa de tenir un nomenament per tot el curs i que aquest era el compromís adquirit. Més enllà d'això, i per continuar responent a la preocupació esmentada, recordar que en data de 30 juliol es va celebrar una mesa de negociació amb els sindicats que va decidir anar a l'arrel del problema que venia suscitat pel fet que passàvem a una distribució de plantilla del 27% de mestres i de la resta educadores. Per tant, frustràvem les expectatives de promoció professional de les mestres. Aquesta mesa amb els sindicats va decidir modificar, va proposar, modificar i tornar a una proporció de 50-50, desafectant les dotacions marcades de mestre a les escoles basal que estava prevista extingir i donant i abordar la cobertura de noves vacants generades, ja sigui per baixes o per creació de noves places, de manera correlativa amb un percentatge de 50 i 50. I en relació a la gestió de les borses de substitució, va haver dues propostes que van ser sotmeses a consideració i a votació del conjunt del personal. Finalment, la proposta que va ser més votada va ser la proposta A, que feia que el mantell que es... Preveu que es mantinguin dues bosses on la crida es fa per ordre d'antiguitat sempre que la cobertura que es vagi donant no suposi un desajust d'aquest 50 per 50 previst. Acabar dient una qüestió pel que fa a les expectatives, que estem ara en plena negociació del conveni col·lectiu del personal de l'Ajuntament i, per tant, també afecta a les braçoleres, i que en aquest àmbit concret ja s'han assolit diferents acords importants o rellevants, com l'accés a llocs de direcció per a educadores amb títol de mestre, la garantia de cinc dies per a la preparació de cursos escolars, que eren demandes sindicals reiterades, l'avançament de pagament pel complement de direcció en casos d'absència de directora, la possibilitat d'oferir places de segona activitat a les escoles Bessol, la mirada de condicions per a la substitució de terços i, lògicament, qüestió fonamental, la possibilitat d'increment salarial si s'aprova la jornada de 35 hores que està en discussió en el conveni. Dir per acabar que els sindicats han fet saber que la negociació segueix oberta contràriament a algunes informacions que havien circulat. El conveni, la discussió, el debat sobre el conveni segueix obert.

Moltes gràcies, regidors.

Gràcies, alcalde. Ens adrecem també nosaltres a vostè, a des que va assumir una sèrie de compromisos, solemnament, en aquest saló de plens, per recordar que les condicions laborals de les treballadores, mestres i educadores de les llars d'infants són precàries, ho són fa molts anys, i que cal afrontar amb valentia i entendre que aquesta negociació de conveni és tota una oportunitat per millorar aquestes condicions. Per cert, els acords encara no estan tancats, precisament s'està negociant i nosaltres li demanem alcalde, obertura de mires i cintura política, molta més de la que hi ha hagut fins ara en matèria d'educació. No es pot lluar el model educatiu de les escoles Rassol Municipal, com la tinent d'alcalde Gai ha fet amb una calta adreçada a les famílies, sense entendre que aquest model no es sustenta per art de màgia, sinó amb l'esforç i amb la professionalitat de les treballadores. Nosaltres entenem que l'acord que es va aprovar de forma majoritària en aquest plenari no s'ha complert en la seva integritat, i que ara cal garantir aquests llocs de feina i cal aprofundir en les propostes que estan sobre la mesa de negociació, que tenen a veure amb la segona activitat, que tenen a veure amb els horaris, que tenen a veure amb els reforços i amb els perfils professionals. Cal reconeixement per a les treballadores, mestres i educadores de les escoles municipals i cal molta, molta més voluntat política. Gràcies.

Moltes gràcies. Regidor González.

Sí, jo faré referència també a la carta de la Tinent Agai a les famílies, una carta que criminalitza la lluita, que com diuen les mestres, la lluitant també estem educant, i posa en valor uns logros casualment començats el 2015. Jo em vull fer meva la carta que han fet 75 afes de les 105 escoles bressol, on traslladen la seva profunda indignació pel que consideren una carta que no... és de rebut. A la carta es transmet una manca de reconeixement cap a un col·lectiu que sosté l'educació dels infants més petits d'aquesta ciutat. A més a més, no els toleren que facin servir els seus correus personals cedits per les tasques educatives de les escoles per fer propaganda malintencionada. Jo li demano a alcalde que s'impliqui directament per fer complir l'acord que vostè va verbalitzar el juliol del 2025, perquè si no, no ens en sortirem. I vull acabar llegint un missatge que vaig rebre fa 10 dies. Volia comunicar-te que després de 10 anys a la Bressol he decidit anar a la GENE, encara que sigui només per una suplència de 10 dies. Aquí és on estem i aquest és el risc que corre aquesta ciutat. Que les educadores que fan una feina meravellosa i la fan molt ben feta marxin del sistema d'educació pública municipal de les escoles Bressol de la ciutat.

Moltes gràcies, regidora Sorinyac.

Sí, regidor. Miri, de totes aquelles mestres que havien d'haver agafat una plaça estructural, que van ser anomenades, moltes d'elles van ser anomenades amb substitucions i, per tant, que estan treballant dos, tres dies, tornen a tenir un període en què no poden treballar i tornen a treballar una setmana. Per tant, tornem a caure en aquesta situació d'inestabilitat per un col·lectiu que sabem que sosté un dels principals serveis en aquesta ciutat. Els hi hem dit de diverses maneres, també ho portava la proposició que vam portar aquí amb tota l'oposició, com deia abans, cal ampliar places a l'esbressol. I com que sabem que això no és una cosa que pugui sortir d'un dia per l'altre, com que sabem que fins i tot no sortirà ni d'aquesta negociació del conveni col·lectiu, Ens han d'explicar com i quan ho pensen fer i aquí també és una petició que fem directament a l'alcalde perquè vostè mateix va ser qui va respondre en aquestes braçoleres. Cal ampliar places perquè no podem reduir els infants que tenim a les bressols i per tant ens trobem amb estances que hi ha 8 infants menors d'un any, vol dir que són nadons, amb una sola persona a càrrec. Això és inviable.