Salut

Moltes gràcies. Doncs, com era per unanimitat, passem al següent, que és... la que fa referència al recolzament a les persones que pateixen càncer, a proposta del grup popular, i llegeix el regidor Martí.

Gràcies, president. El Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona, primer, manifesta el més sincer reconeixement, recolzament i afecte a totes les persones que pateixen la malaltia del càncer i a les seves famílies. Segon, insta l'Ajuntament de Barcelona a que conjuntament a la Generalitat de Catalunya es promogui la investigació oncològica per millorar la taxa de supervivència de la malaltia. Tercer, Agraeix la tasca de les entitats socials que, juntament amb el sistema sanitari espanyol i català, treballen per erradicar el càncer i millorar les condicions de vida de les persones que ho pateixen, tant les seves necessitats clíniques com personals. Quart, reconeix la importància d'impulsar des de l'Ajuntament campanyes divulgatives que promoguin hàbits de vida saludables, així com la participació en programes de detecció precoç. Cinquè, recolza totes aquelles iniciatives i campanyes institucionals que donin visibilitat al càncer i al seu impacte a la vida social. I sisè, dona trasllat d'aquesta declaració al Departament de Salut al Parlament de Catalunya, a la Diputació de Barcelona, al Congrés del Diputat i a la resta d'organismes nacionals, europeus i internacionals pertinents.

Gràcies. Moltes gràcies. Fins aquí. Que tingueu un bon cap de setmana. S'aixeca l'associació.

de la mesura de govern del Pla Clima. I té la paraula la tinenta d'alcaldia, Laia Bonet.

Moltes gràcies, alcalde. L'any 2024 ens ha tornat a demostrar els efectes del canvi climàtic com a efectes ja presents a la nostra ciutat, amb la sequera, amb les onades de calor, també amb pluges torrencials. Però l'any 2024 també ens ha tornat a demostrar que la feina feta al llarg de dues dècades i la responsabilitat de la ciutadania segueix en situant Barcelona com una ciutat a l'avantguarda pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic. Avui concretem, prioritzem, dotem econòmicament, accelerem, passem a l'acció i ho fem posant la salut i la justícia climàtica al cor del Pla Clima amb una mirada als 73 barris de la ciutat i amb una cura especial als nostres nens i nenes i a la nostra gent gran. Per tant, duem en aquest plenari la mesura de govern del Pla Clima, un dels quatre plans que, juntament amb el Pla Andressa, el Pla Viure, el Pla de Barris, configuren els quatre pilars estratègics d'aquest mandat. La primera idea, el Pla Clima no es mena als plans anteriors. Reconeixem la feina feta de tots els equips que ens han precedit, però, d'altra banda, el Pla Clima no és una reiteració, perquè per primera vegada les actuacions que s'anuncien estan dotades econòmicament. Això ens permet estar en disposició de passar l'acció amb una inversió de 1.800 milions d'euros fins a l'any 2030. Una inversió que ens permetrà assolir un estalvi d'una com a una milions de tones de CO2 en els propers cinc anys. I tot això ho fem conjugant dos verbs, dos verbs essencials quan parlem del canvi climàtic. Mitigar i adaptar. mitigarem les causes del canvi climàtic a la nostra ciutat i ens adaptarem als seus efectes. Com bé saben, el Pla Clima té sis eixos de treball i a continuació vull exposar les principals línies de cada un d'ells. Amb l'eix de transició energètica volem cercar un consum més eficient i més sostenible i per això multiplicarem per cinc la nostra generació d'energia local i renovable i ampliarem les xarxes de fred i calor a més de sumar-ne una de nova a la Sagrera. Seguirem impulsant pel que fa a l'eix de mobilitat la mobilitat sostenible, perquè el trànsit és la principal font de contaminació. Ens cal, per tant, enfortir el transport públic a escala metropolitana i seguir apostant per la descarbonització de les flotes. El tercer eix és l'eix Clima-Barris i amb ell volem posar la justícia social al centre perquè la transició ecològica ha de ser justa i això ho farem amb una línia de treball específica sobre clima al Pla de Barris i amb el desplegament del programa d'espais de proximitat i interiors. En quart lloc, si volem protegir la ciutat davant dels efectes del canvi climàtic, és essencial que reforcem la seva resiliència. Aquest és el quart eix, adaptant les grans infraestructures d'aigua, fent més dipòsits, més col·lectors per fer front a les inundacions i ampliant alhora la xarxa d'aigua freàtica per fer front a les sequeres. Les altes temperatures i les onades de calor són un dels efectes més evidents del canvi climàtic i per això la calor té un eix específic en aquest Pla Clima amb el que volem preservar la salut de la ciutadania, especialment, novament aquí, dels infants i de la gent gran. Per això seguirem desplegant el Pla Clima Escoles, ampliarem la xarxa de refugis climàtics millorant la seva disponibilitat els mesos d'agost i, entre d'altres, crearem espais de refresc i d'esbarjo amb aigua per a infants a tots els districtes. I finalment, Amb l'últim dels eixos, l'eix Canviem pel Clima, el que volem és seguir fent partícia per la ciutadania, aprofitant el nou compromís ciutadà per la sostenibilitat 2024-2034, que es va signar el passat mes de juliol. Amb aquest pla clima, per tant, l'Ajuntament posa les bases, però també fem alhora una crida a tothom perquè passem tots plegats a l'acció. El nostre potencial com a ciutat és immens i també crec la nostra voluntat de canvi. I cal que ho fem plegats. I aquesta és una crida a fer-ho plegats. A fer-ho plegats, a fer-ho ara, a fer-ho sense por, a fer-ho amb optimisme, a fer-ho amb esperança per nosaltres i per Barcelona.

Moltes gràcies. Té la paraula en nom de Junts la regió de la Vila.

Sí, bon dia. Ja anticipem que aquest grup municipal és evident que estem a disposició de sumar-nos a aquesta voluntat de canvi, però hi volem ser quan hi hagi propostes sòlides i que realment tinguin una base que sigui seriosa, perquè avui el que ens presenta el govern és un document que suma diferents plans I el que fan és una mena de pamflet, perquè el que fan és sumar diferents documents, ho maqueten molt bonic i posen un llacet. Fins i tot em sembla que han repartit unes totebacs parlant del Pla Clima. I el Pla Clima no és una totebac, ni són uns anuncis, ni és un pamflet. ni és un bon màrqueting ni una bona maquetació o una nota de premsa, sinó que han de ser accions reals. I avui ens trobem de nou amb el que ja ens té acostumat aquest govern, que és un govern que és aparador. I el risc d'això és que poden convertir també Barcelona en una ciutat aparador, on falta, com dèiem, robustesa i profunditat en moltes de les actuacions i plans que vostès anuncien. Perquè el que veiem avui és com el pla Andressa. no canviarà absolutament res si no s'ho prenen seriosament. És a dir, posen un títol, posen una marca, però després, com dèiem, cal passar a l'acció. Cal passar a l'acció perquè estem davant d'una situació greu i Barcelona és veritat que històricament ha sigut una ciutat on hi ha hagut consens en aquelles infraestructures necessàries per fer front a l'emergència del canvi climàtic. Hem de preparar la ciutat, hem de preparar la ciutadania, hem de preparar el propi Ajuntament, el múscul administratiu de treballadors de la casa perquè puguin donar resposta als reptes que tenim. Preparar la ciutat perquè sigui realment resilient. Per tant, això vol dir inversions. Preparar la ciutadania també perquè ells puguin actuar de manera proactiva per protegir-se. D'això no n'han sentit a parlar. Per exemple, parlen de mobilitat. Parlen de mobilitat perquè sigui més sostenible, però escoltim, tenim problemes molt greus de mobilitat a la ciutat, amb transport públic mateix. L'autobús a la ciutat és un servei que no compleix, els autobusos, les diners d'autobusos no compleixen amb la velocitat comercial que s'estableix. Per què? Perquè hi ha una manca de planificació de les obres, tenen la ciutat col·lapsada, estressada i per tant el transport públic no pot funcionar correctament, per no dir els sobrecostos del tram, o la manca que s'ha fet d'inversions en electrificació i punts de recàrrega, o el problema que tenim amb Rodalies. No els hem sentit a vostès anar a Madrid a exigir que Rodalies realment funcioni i hi hagi les inversions necessàries. Pla de Barris, que s'han omplen la boca, ha anunciat pluja de milions, però encara no sabem a dia d'avui quins programes concrets ni tan sols ens han fet arribar una avaluació preliminar. d'aquestes actuacions. No sabem quines intervencions faran a cada un dels barris de la ciutat i avui ho anuncien de nou però no hi ha res concret com dèiem al principi. Resiliència. Parla dels interiors d'illa. Quants interiors d'illa s'han recuperat? Fa un any i mig que governen no hem tingut notícia de cap recuperació d'interiors d'illa. Per no parlar, per exemple, del Pla Caló. El Pla Caló torna a anunciar que faran refugis climàtics. El recordo que l'estiu passat la senyora Monter, regidora d'aquest grup, va haver de denunciar que no veien obert les piscines municipals perquè la gent es pugui refugiar. I resiliència, i ara hi acabo, president, resiliència. Van en retard, per exemple, amb la freàtica i ho hem estat reivindicant durant molt de temps. Per tant, pressupost, calendari, accions concretes i fer la feina seriosa. Si no, només hi ha fum.

Moltes gràcies, regidora. Té la paraula el regidor López.

Gràcies, president. És evident la necessitat d'impulsar mesures contundents en la lluita contra el canvi climàtic. Ho és a escala global, ho és encara més al nostre continent i especialment a la zona de la Mediterrània on vivim. Així ho constatem amb l'increment de la temperatura mitjana a la ciutat els últims anys. En aquest context, però, ens plantegen ara un pla clima amb mesures continuistes i que fins i tot perden la concreció respecte a la declaració d'emergència climàtica de l'any 20. Ni mesures concretes, ni mesures novedoses, ni cap mesura que suposi un canvi de model econòmic a la ciutat. No diuen res de turisme, ni de creuers, ni de l'aeroport. Cap canvi substancial en fiscalitat climàtica, cap canvi en el model de consum, cap replantejament. de les grans infraestructures. Parlen, per exemple, d'impulsar un model de mobilitat de baixes emissions, però a l'hora de la veritat ens trobem que el seu govern no hi veu cap problema ni en ampliar l'aeroport per incorporar 20 milions de passatgers ni en posposar fins l'any 28 la implantació de mesures més restrictives per la zona de baixes emissions. Això, senyora Bonet, no és com accelerem un canvi de model. Parlen també d'impulsar un urbanisme que incorpori la perspectiva climàtica, però aturen el projecte d'eixos verds i ens retornen a un model de pacificació de carrers del segle passat. amb protagonisme a l'asfalt i que incentiva l'ús del cotxe com, malauradament, estem constatant aquests dies a Ronda de Sant Antoni. Un projecte que ja està velicitat i que vostès a última hora i de forma premeditada han decidit modificar. Resulta cínic que en el redactat del pla ens parlin de reduir l'efecte illa de calor de substituir l'asfalt per paviments permeables, quan en el dia a dia estem veient que actuen fent tot el contrari. Eliminen també el compromís d'impulsar el porta a porta i els contenidors tancats a tota la ciutat i alenteixen el creixement de la xarxa de carrils bici. Vostès, òbviament, no neguen els efectes del canvi climàtic, però en canvi sí que posposen aleteixen, retarden la posada en marxa de solucions. El seu argument és que no podem anar més de pressa, però obvien que som en un punt d'inflexió i que els costos de futures adaptacions poden acabar sent més superiors als costos de prevenció actuals, com malauradament hem vist recentment al País Valencià. En definitiva, veiem aquest pla com una oportunitat perduda per fer un pla creïble i rigorós que incorpori mesures concretes i contundents com les que estan aplicant a altres ciutats, que incorpori una veritable zona de baixes emissions com aplica Londres a tota la seva ciutat, que incorpori un increment substancial del verd i els carrils bici com fa París o una reducció de vols com fa Amsterdam. Aquesta concreció, aquesta ambició, seria la que veritablement ens permetria aconseguir l'acceleració d'un canvi de model. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sorinyac d'Esquerra Republicana.

Sí, molt bon dia a tothom. Nosaltres agraïm la presentació d'aquesta mesura precisament quan no fa ni una setmana que es tancava la cimera del clima una nova cop amb un acord de mínim sobre el finançament global i que encara no pot ni mencionar per escrit que els combustibles fòssils provoquen la majoria de CO2 i realment són els causants del canvi climàtic i causants també conjuntament amb les partícules de la mala qualitat de l'aire. I per tant, a l'emergència climàtica se'ns hi suma l'emergència de la salut ciutadana. Mirin, ahir, el conjunt de metges a través del Col·legi de Metges de Catalunya, dels quatre col·legis de Metges de Catalunya i els científics, ens feien arribar una carta a tots els responsables polítics perquè assumim i posem acció immediata per millorar la qualitat de l'aire, perquè literalment ens està matant. És la segona causa de mort al món. I per tant, és un dels principals temes de salut pública que tenim. Per tant, recollim aquest interès del govern de posar al dia i ordenar aquests diversos plans que fan referència, en aquest cas, a l'emergència climàtica, que també té un impacte en la salut, sota aquesta mesura de govern. Ara, com s'ha dit, és un embolcall. Per tant, siguem clars, no és una mesura de govern que ens canvia l'horitzó climàtic. És simplement una mesura que ens ajuda a reorganitzar-nos. Per tant, no arribarem a aquesta neutralitat climàtica el 2030, però és que hi hem de poder arribar, com a mínim, al 2050, com ens marca Europa. i alguns aspectes d'aquest alentiment. Parlen de l'energia neta produïda localment que es multiplicarà per 5, i això ja en vam parlar en aquest mateix plenari. Les xifres són tan minces que significa que arribarem a un 2% d'energia neta local del total de l'energia consumida a la ciutat. Per tant, no es pot ser gaire triomfalista. Rehabilitació energètica. El ritme de rehabilitació per baixar les emissions al sector domèstic és insuficient. Tenim el 81% dels edificis de la ciutat que té una qualificació energètica de o inferior. En mobilitat, transport públic, i tant. Però a més a més hem de plantejar com passem del vehicle privat contaminant al no contaminant. I aquí Barcelona té un aspecte i un camp molt ampli a recórrer. Hi ha un aspecte que és com canviem la mobilitat de moto a la bicicleta i aquí també els hi volem veure com poden fer aquesta aposta que és un vehicle contaminant. Altres aspectes, emissions vinculades a l'alimentació i al sector primari. Tan sols el 14% dels productes alimentaris comercialitzats a Mercavarna són de proximitat. Acabo. Temes d'adaptació. Realment no veiem una aposta pel verd, que ens canviï realment i que pugui substituir l'asfalt i el ciment. Parlem dels refugis climàtics, però sabem que la majoria d'aquests refugis climàtics molts cops no són una solució efectiva perquè els veiem tancats en mesos com l'agost, que és quan estem patint les onades més fortes de calor. En temes de resiliència, risc d'inundació, els hi vam demanar els dipòsits pluvials que tenen previstos, però per quan, calendaritzem-nos, posem-nos horitzons. I només per tancar i ser una mica ambiciosos, hem d'especificar quina és la reducció que volem de descarbonització, indicant en emissions cada una de les parts com volem arribar fins al 2050. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Milian del Partit Popular.

Sí, gràcies, presidente. El gobierno nos presenta un plan clima que promete ser la solución definitiva para el cambio climático en la ciudad de Barcelona. Neutralidad climática para el 2030, áreas verdes idíl·licas, movilidad impecable. Suena casi como un cuento de hadas, ¿verdad? Pero como suele ocurrir entre los grandes titulares... Y en la realidad hay un abismo, hay una fosa de las Marianas. Hablemos de transporte, un sector clave para reducir emisiones. Su gran apuesta ha sido el tranvía, una inversión multimillonaria que bien podría haberse destinado a algo mucho más eficiente como una red de autobuses eléctricos para toda la ciudad. Eso sí que habría tenido un impacto directo y real en la calidad del aire. Pero parece que ustedes prefieren proyectos que luzcan bien en las fotos, aunque sean un despilfarro sin sentido. Pasemos a la rehabilitación de edificios. Dicen que es fundamental para la descarbonización y estamos de acuerdo. Pero me pregunto, ¿cómo planean llevarlo a cabo si no son capaces ni de generar vivienda nueva a un ritmo aceptable? Barcelona necesita soluciones habitacionales inmediatas, no promesas que ya sabemos que este Gobierno nunca cumplirá. Hablemos ahora de las áreas verdes. Anuncian un aumento de 160 hectàrees. Suena estupendo y estamos de acuerdo en que necesitamos más en Barcelona. ¿Pero qué pasa con las grandes zonas verdes de la ciudad como Montjuic? Zonas desconectadas, con la vegetación descontrolada y con asentamientos ilegales. Todo un parque que debería ser un ejemplo de sostenibilidad se ha convertido en un espacio abandonado. Tal vez antes de soñar con nuevos espacios verdes deberían cuidar mejor los que ya tenemos. En movilidad quieren la expansión de los carriles bici, pero quizás antes deberían aprender a dimensionar y detectar las zonas donde realmente estos podrían tener algún sentido. Tenemos ejemplos como el de la vía Augusta, que apenas se usa, que ha tenido un coste muy elevado y que ha generado un impacto tremendamente negativo en la movilidad y, por consecuencia, en las emisiones de CO2. Además, hay soluciones más sencillas y eficientes, como aprovechar los carriles de 30 km hora o adaptar tramos ya existentes. Parece que aquí, una vez más, importa más el postureo que la eficiencia. Mientras tanto, seguimos sin incentivos reales para el transporte público, que sí podrían reducir el uso del coche de manera efectiva. Y ahora hablemos del gran elefante en la sala, el coste. Como se preguntaría Josep Pla contemplando los rascacielos de Manhattan, Scolte. i tot això que ho paga. Hablan de quasi 7.000 millons d'euros, un esforço econòmic considerable que no sabem com es financerà sin afectar al bolsillo dels ciutadans ni augmentar la burocràcia. I què passa amb els barris més vulnerables? La lluita contra la pobreza energètica és fonamental, però aquest plan no detalla com es implementarà mesures efectives ni com es compensarà els sectors econòmics que poden sortir perjudicats. En resumit, aquest plan clima és més un exercici de marketing polític que un project realista. Està en PSC. Porque una cosa es anunciar medidas ambiciosas y otra muy distinta es tener la capacidad, la credibilidad y la coherencia para llevarlas a cabo. Quizá el verdadero reto no sea el cambio climático, sino un cambio político. Y que este gobierno aprenda de una vez a gestionar de manera responsable.

Muchas gracias. Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos de Vox. Endavant. Endavant. Andavan... Andavan, señor Senderos.

Gracias y buenos días a todos. El Plan Clima, esta medida de gobierno que han traído ustedes aquí, es una declaración de intereses ceñida al consenso progre como tantos otros a las que nos tienen tristemente acostumbrados. El Plan Clima es un panegérico a la ruinosa Agenda 2030 que hace de la globalización un arma contra la soberanía de las naciones y contra la economía del sector primario. Creado por el Foro Económico Mundial Compuesto por los grandes poderes económicos y políticos, esa Agenda 2030 nació con el pretexto de mejorar el mundo y combatir el cambio climático. Los objetivos de desarrollo sostenible que la componen generales e incuestionables, a fin de cuentas, ¿quién no quiere acabar con la pobreza en el mundo? Persiguen otro fin, que no es sino el establecimiento de un nuevo orden mundial en el que esos grandes poderes determinen cómo hay que vivir. Es una imposición de forma de vida que busca acabar con la actual. Se trata de una clara herramienta de adoctrinamiento impuesta por entidades supranacionales capaces de convertir en ley lo que claramente son solo recomendaciones. La Agenda 2030 supone una destrucción planificada de la soberanía de las naciones, de su economía y de su orden social y moral. Frente a este proyecto liberticida y antinacional, que es la implantación de la fatal Agenda 2030 Vox, no puede quedarse callado. Frente a proyectos como el Plan Clima Municipal, que no son más que la aplicación de la nefasta agenda, con la consiguiente renuncia al progreso y a la plena soberanía de España, Vox alza su voz para pedir que se vuelva la realidad de los problemas de esta ciudad. Problemas de una ciudad debieran ser el día a día de sus vecinos, que tratan de desplazarse sin congestiones y sin prohibiciones, que quieren ejercer su libre derecho de circulación, que quieren permitirse el gusto de disfrutar en familia un coche que han pagado con su esfuerzo, sin una zona de bajas emisiones de dudosa legalidad. mermando su libertad de circulación en nombre de agendas extranjeras globalistas y desnaturizadoras de lo propio. ¿Significa que todo el plan clima está mal? Para nada. Como sabemos, el Partido Socialista es experto en hacer una y cantar 20, por lo que este plan se compone a su vez de varios planes que ya han publicitado por otros lados. Y no todo lo de estos planes es malo. El plan director de arbolado, el plan director de saneamiento, el programa de regeneraciones urbanas, el mismo plan de barrios, el plan clima escuela... Contienen elementos salvables que... Con alguna revisión y bastantes añadidos para nosotros pueden ser de referencia y mejor podrían serlo fuera del paraguas artificioso el plan clima. Pero en cuanto al genérico, al plan global y globalista que constituye el plan clima no compartimos gran cosa.

Gracias. que és un embolcall, que és una manera, diguem-ho així, de generar marxandatge. Hi ha moltes maneres de criticar, des del desconeixement o des de la voluntat de torçar la realitat. Per altra banda, hi ha crítiques, no sé si crítiques o felicitacions, que és amb línies continuïstes. Efectivament, és amb línia continuïsta aquest pla clima. Ho he dit en la meva intervenció inicial. Hi ha molta feina ben feta en els darrers anys i el que cal és seguir treballant en aquesta línia. Però el que cal sobretot és accelerar. I per això en aquest pla clima hi ha una cosa que no hi havia fins ara, que és acceleració, identificació d'accions, 360 graus en totes les polítiques, posant la justícia social al centre, la salut al centre i compromís amb inversions 2030. 1.800 milions d'euros. I això no és una xifra a la que hem arribat perquè és una xifra rodona i bonica. És la suma de totes les actuacions que conformen aquest pla clima. I sí, hi ha una acceleració. I només cal arribar, si voleu, amb alguns exemples. Passat mandat, infraestructures de millora de la xarxa d'aigua. I això vol dir dipòsits, plovials, col·lectors. Passat mandat 7,5 milions. Aquest mandat 141 milions. Generació d'infraestructura fotovoltaica. El passat mandat 6,8 milions. Aquest 32 milions. Hi ha una acceleració en les polítiques, amb compromisos d'inversió al darrere. I aquest és el gran canvi d'aquest pla clima. Podem dir el que vulgui. Es pot desmereixer, es pot ridiculitzar, es pot negar. És el pitjor favor que li podem fer al repte que tenim com a societat. Negar. Negar el canvi climàtic. Quin és el cost d'aquest canvi climàtic, d'aquest pla clima? El cost, acabo, alcalde, el cost és realment el cost de no fer res. I això no ens ho podem permetre com a societat, senyor Milian.

Molt bé. Resten 15 segons, la zona en comú.

Més de 3 graus d'increment de la temperatura mitjana els últims dos anys. Cap mesura innovadora, cap mesura d'impacte.

17 segons, Vox. Passaríem al següent punt. Ja corresponent...

per aprovar definitivament el Pla Espacial Urbanístic de Millora Urbana de l'Illa d'Equipaments, de l'Hospital del Mar i del Parc de Recerca Biomèdica. Dos minuts per l'oponent, un minut resta de grups.

Gràcies, alcalde. Avui sometem a la votació d'aquest Consell Plenari l'aprovació definitiva del Pla Espacial Urbanístic i de Millora Urbana de l'Illa d'Equipaments a l'Hospital del Marc i del Parc de Recerca Biomèdica. Aquest pla permetrà donar continuïtat al gran procés de transformació iniciat per l'Hospital del Marc amb l'objectiu d'esdevenir un centre sanitari de referència amb capacitat de de donar resposta al creixement de la demanda assistencial i adaptar-se a les noves necessitats tècniques actual. De fet, l'Hospital del Mar entoma d'aquesta manera la seva tercera fase d'ampliació, que té com a objectiu culminar el desenvolupament d'aquesta macroilla d'equipaments, unificant els sectors existents, incorporant nous serveis com l'heliport i regularitzant infraestructures com les porxades d'accés. Aquest programa i el nou programa funcional preveu incloure unitats de quiròfans, zones noves d'hospitalització, de serveis de logística i emergències, instal·lacions noves avançades per tractaments com ara la radioteràpia i de fet aquesta expansió permetrà disposar d'una major oferta de serveis especialitzats, d'una millora a l'eficiència operativa també de l'hospital i gràcies a la integració dels nous espais conjunts existents, incluent el parc de recerca biomèdica. I en termes estrictament normatius, els paràmetres principals que s'ajusten són els gàlips de l'edificabilitat màxima que estableixen 290.000 metres quadrats i que s'ajusta per tant a aquesta previsió de creixement. I aquest pla que sometem avui a votació arriba just després que la setmana passada arribéssim a un acord amb la Generalitat de Catalunya, mitjançant pel qual la Generalitat es compromet a dotar amb 15 milions d'euros la dotació que falta de la segona fase d'aquesta ampliació. En definitiva, estem davant d'un projecte vital per assolir els compliments a estàndards d'assistència sanitària i garantir el benestar i la qualitat de la ciutadania. Gràcies.

Molt bé, té la paraula el regidor Calvet, Junts.

Moltes gràcies, alcalde. L'Hospital del Mar i el Parc de Recerca Biomèdica seguirà creixent, el servei de la gent, del barri, de la ciutat i del país... Combina atenció de proximitat, ara ho dèiem, també forma part d'aquesta atenció sanitària a la Barceloneta, amb atenció general, evidentment, i sobretot els temes de recerca i innovació. És un centre d'excel·lència clínica, d'excel·lent atenció als pacients, referència indiscutible per la recerca de biomedicina i, per tant, estem contents de poder votar a favor d'aquesta ampliació d'aquesta tercera fase, que el farà més complet. Votarem a favor.

Gràcies. Regidora Tarafa, Barcelona en Comú.

Bon dia a tothom. Nosaltres votarem afirmativament en aquesta aprovació definitiva d'aquesta millora urbana d'aquesta illa o aquest pol entre l'Hospital del Marc i el Parc de Recerca Biomèdica. És una molt bona notícia. Aquest és un projecte que va començar ja fa ara dos anys i mig, quasi tres, entre la Generalitat i l'Ajuntament en el darrer mandat. i que posarà, diguéssim, en el centre encara més un hospital com l'Hospital del Mar, que podríem dir que és un dels millors hospitals que tenen Barcelona i, en definitiva, Catalunya. I, per tant, també aprofito per dir-li a la senyora Villanueva que si l'espai que vam deixar designat pel dentista municipal, per a tothom, aquest que podrem accedir-hi en preus més econòmics, no és òptim. L'espai que vam deixar definit en aquest nou espai de l'Hospital d'Armal, que és des d'on s'ha de treballar, des de la governança, compartir a l'Hospital del Mar, hi haurà, en definitiva, lloc segur.

Gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Barò, Esquerra Republicana.

Sí, gràcies, alcalde. Nosaltres, com vam fer a la comissió, com hem estat parlant, doncs podrem a favor... d'aprovar definitivament aquest pla especial urbanístic i de millora urbana de l'illa d'equipaments de l'Hospital del Mar i de tot el parc de recerca biomèdica. Hi ha moltes raons, en mencionaré només dues. La primera, la principal, és que gràcies a aquest planejament l'Hospital del Mar podrà comptar per fi amb una ampliació que necessita urgentment, molt necessària, per tal de poder ampliar els serveis que toca i que demana també la ciutadania, tota l'assistència especialitzada sanitària i també tots els serveis ampliats de recerca i d'IMSD. I, per tant, aprovar-lo ens sembla imperiós. També m'agradaria destacar que és una manera de donar continuïtat també a la feina feta pel govern republicà de la Generalitat, un govern que en el seu moment va decidir apostar i va decidir impulsar aquesta ampliació amb convenciment i amb recursos i, per tant, avui estem una mica més a prop que es pugui fer realitat.

Moltes gràcies. Moltes gràcies. Regidor Milian, Partit Popular.

Gràcies, alcalde. L'ampliació de l'Hospital del Mar és un projecte clau per a millorar l'assistència sanitària a Barcelona i a Catalunya. La incorporació d'un heliport i les modificacions urbanístiques previstes asseguren que aquest equipament es mantingui a l'avantguarda de la recerca i l'atenció mèdica. Per tant, donarem suport total a aquest pla per la seva transcendència social.

Gràcies.

Gràcies, regidor Senderos, Vox.

Crec, només per dir que ens estenim.

Junts, 20 segons. PP, Vox, secretari.

En posicionament favorable a tots els grups. Punt 3. per aprovar amb intervencions la pròrroga del conveni de col·laboració per al finançament i desenvolupament dels serveis de salut pública a la ciutat de Barcelona. Té la paraula la regidora Villanueva.

Gràcies, alcalde. Avui sometem a votació del Consell Plenari l'aprovació de la pròrroga de l'actual conveni de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. Aquesta pròrroga és un tràmit necessari per garantir que l'agència continuï disposant dels recursos econòmics necessaris per desenvolupar la seva tasca amb normalitat, acabem de perfilar aquest nou acord. De fet, en aquests moments estem treballant per engestir aquest nou conveni de l'Agència pel període 25-28 i hi ha hagut alguns factors que ens han impedit avançar més ràpidament del que ens hauria agradat a la redacció d'aquest nou conveni. De fet, un d'ells és el procés de traspàs dels cas al CatSalut, que ha implicat una implicació major i una major dedicació per part de les dues administracions. I per altra banda, també la nostra voluntat d'incloure en aquest nou conveni, en aquest nou marc, l'abordatge de nous reptes en salut que hem de fer front als propers anys i que també exigeix aquest temps de maduració. Algun d'aquests reptes per compartir-vos amb vosaltres és l'abordatge de la salut mental, les inspeccions, la salut comunitària o la sanitat mortuària, entre d'altres. I, a més, estem treballant també en detall en els programes i en les accions a impulsar les vies de finançament del nou edifici de l'Agència i la creació de laboratori d'ús per a tota Catalunya. Les negociacions amb la Generalitat van pel bon camí. Esperem tenir gesta aquest nou conveni al llarg del proper any i abans de finalitzar voldria recordar que l'Agència de Salut Pública de Barcelona és una entitat clau en el monitoratge de la salut de la ciutadania i un referent per establir les prioritats en les polítiques de salut i per tant resulta imperatiu que la dotem amb els instruments necessaris perquè pugui desenvolupar la seva funció.

Moltes gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Lailla.

Sí, gràcies, alcalde. Nosaltres l'any 21, quan es va signar aquest conveni, ja vam ser crítics en aquell moment perquè, entre altres coses, hi havia aquest canvi de model a l'atenció a les drogodependències i a les addiccions, que vostè ara avançava la seva intervenció, que liquidava, en certa manera, el famós model Barcelona, que en el seu moment, quan es va implantar, va ser pioner en aquestes atencions, i no criticàvem tant el fons, perquè aquest és un debat que crec que s'ha de fer no en el marc d'un conveni estrictament, ni en aquest cas d'una pròrroga, sinó que les formes com s'havia dut a terme aquest intent de canvi de model. Avui ens presenten aquesta... pròrroga d'un conveni que ja és del 21-24, per tant que es podia haver treballat amb més temps, no sabem si és només falta de temps, si són problemes de negociació o que no tenen temps de resoldre les cent i escaig al·legacions que s'han fet precisament les que afecten els models de revisió de contracte de serveis. Tampoc sabem si aquest nou conveni aixugarà el deute que té, per exemple, el cas Baluar, etc. Per tant, és per aquest motiu i per responsabilitat en tenir la importància de la salut pública a Barcelona que nosaltres ens abstindrem.

Molt bé, té la paraula la regidora Tarrafa.

Sí, bon dia de nou. En primer lloc, agrair les converses que hem tingut amb la regidora Villanueva. Ostres, vaig més ràpid, però encara no he acabat. Nosaltres votarem a favor, però no vull deixar de dir que ja ho hem compartit, que esperem que aquest endarreriment sigui fruit d'un canvi de govern a la Generalitat i no que hi ha nusos sobrevinguts en aquest acord de conveni, perquè per nosaltres és clau que hi hagi tres qüestions ben recollides en aquest conveni, a part de tota la resta que ja ho estaven en el darrer conveni. Per tant, esperem que sigui només una qüestió de temps. La primera és que el traspàs dels centres d'atenció i seguiment de drogodependència es faci com estava previst en els tempos que estaven previstos i, per tant, esperem que això ho reculli bé ben recollit el nou conveni. Esperem que també la partida pressupostària per la salut comunitària i la salut mental, amb les noves mesures que es van fer i les que s'han fet després, també ho reculli aquest conveni. I la darrera, però no la menys important, que la nova seu de l'Agència de Salut Pública, batallada durant molts anys, també estigui recollit el finançament en aquest nou conveni. Per totes aquestes raons, votarem a favor.

Moltes gràcies, regidora Baró.

Sí, gràcies. Nosaltres, bàsicament, posiciono el vot a favor d'aquesta pròrroga, d'aquest conveni de coordinació entre el Departament de Sud i les altres agències de salut pública i els altres agents de salut. Posar l'accent en el fet que ara mateix s'acaba de mencionar que l'endarreriment sigui permeti acabar d'aterrar i de negociar convenientment i de resoldre convenientment tots els àmbits que estan pendents i que han de quedar ben recollits, ben enfocats i que per tant han de donar una cobertura i una eficiència en la gestió de tots aquests àmbits en el futur conveni. Esperem que la negociació no exaureixi el límit d'aquesta pròrroga i que pugui veure la llum prou abans.

Gràcies. Moltes gràcies, regidor Martí.

Moltes gràcies. Bé, bon dia a tothom. Des del nostre grup entenem que per una qüestió sobrevinguda de canvi polític a la Generalitat de Catalunya no hi ha hagut temps material suficient per fixar les bases d'un nou conveni. Per això votarem a favor d'aquesta pròrroga. Però amb el ben entès que serem molt exigents amb les bases del futur nou conveni. Gràcies.

Té el valor el regidor Senderos.

Gràcies. Nosaltres, bon dia. Bon dia. Pensem que aquest tipus de temes han de tractar-se amb el temps adequat i que n'hi ha hagut suficient com per plantejar que això es tenia que produir, aquesta situació es tenia que produir. Que així hi ha temes que no volem entarbolir dintre de les coses que es tracten amb aquest conveni i per tant en aquest cas ens abstindrem. Gràcies.

Molt bé, resultat, secretari?

Molt bé, s'aprovaria el conveni amb el present favorable del grup socialista, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular i l'abstenció de Junts per Catalunya i Vox.

S'aprovaria amb el favor de tots els grups, a tret de l'extensió del grup municipal de Vox.

Molt bé. Passem al punt 13. Per aprovar definitivament el Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per la regulació de l'equipament sanitari situat a la travessera del número 79 al districte de Gràcia, amb posicionament favorable de tots els grups.

Punt 14. per aprovar definitivament la modificació puntual del Pla Espacial d'Ordenació del Parc Sanitari Pere Virgili, antic hospital militar, amb posicionament favorable de tots els grups.

Molt bé, perfecte. Doncs passaríem ara al següent punt. Soc proposició.

Degració institucional del grup municipal socialista.

Exacte. Bé, fa uns dies coneixíem la decisió de la ciutat de Nova York de presentar una demanda contra les principals xarxes socials pels prejudicis a la salut mental dels menors. Una notícia d'impacte, sens dubte, però amaga una realitat també palpable, que és la crisi de salut mental que els habitants de grans ciutats, en especial dels nens, nenes i adolescents d'arreu del món, pateixen a causa de l'addicció de les xarxes socials. Aquesta mateixa setmana també hem conegut que la Comissió Europea anunciava l'obertura d'una investigació formal contra TikTok amb dos motius principals. El primer, la falta de transparència en la gestió dels anuncis d'aplicació i el segon, no prendre les mesures necessàries per protegir els menors d'edat de l'addicció que comporta l'ús de l'aplicació. Amb dues fites, crec que apunten a la mateixa problemàtica, que són les importants conseqüències psicològiques que pot comportar l'excessiu ús de les xarxes socials, particularment entre aquells col·lectius que són més vulnerables, com és el cas dels infants, els adolescents i els joves. Un fenomen que no és nou, però que cada vegada té uns efectes més notoris a nivell social i que s'expressa de diferents maneres. A nivell físic, en la distorsió de la imatge corporal i l'inclinament dels desordres alimentaris. A nivell de descans, en l'augment dels trastorns de sol i en l'afectació de la capacitat de concentració. A nivell emocional, en una disminució en l'autoestima i en la satisfacció per la vida. I a nivell conductual, més exposició al cibersatjament. Barcelona i els seus ciutadans més joves no en són aliens. L'enquesta de factors de risc a l'escola secundària identifica que els nois i noies barcelonins inverteixen 8 hores en l'ús de pantalles entre setmana, xifra que augmenta els caps de setmana fins a 10 hores de les noies i a les 12 hores en els nois. Tot i que l'exposició a pantalles no impliqui necessàriament l'ús de les xarxes socials, no es pot entendre l'augment en el consum de les unes sense les altres. Així, és important assenyalar les escletxes de gènere presents, també, i l'anomenat que també, en certa mesura, suposa el fet que hi hagi aquestes escletxes. Les xarxes converteixen a les noies i nenes i adolescents precisament en objectes d'atacs per qüestions de gènere. És per això que Barcelona i el seu govern no poden girar l'esquena a un fenomen que els més joves pateixen a diari. La nostra és una ciutat referent en la protecció dels drets dels seus ciutadans, siguin aquests respecte a altres persones o, com en aquest cas, front a empreses, els productes de les quals lesionen la salut mental dels nostres conciutadans. És important recalcar que en la matèria de drets no hi ha matisos. El dret a la salut en totes les seves formes, inclosa la mental, es reflexa en l'article 43 de la Constitució Espanyola. I això com a servidors públics ens obliga a garantir el seu inexcusable compliment que estigui per sobre de qualsevol debat polític. És des de l'humanisme tecnològic, és a dir, posant les persones en el centre de tot desenvolupament, que hem d'articular una resposta de ciutat al fenomen de l'ús excessiu de les xarxes socials. Un humanisme tecnològic del que Barcelona n'ha reclamat la capitalitat, en paraules de l'alcalde Jamoco Iboni, i del que seguirem fent bandera en situacions com la que ens pertoca. Considerem que és particularment important articular una resposta de ciutat global i unida davant d'aquest problema i és per això que presentem aquesta proposta amb la voluntat que tots els grups municipals s'hi adhereixin. Agraïm en aquest sentit la voluntat d'alguns d'ells per enriquir la iniciativa. No parlem aquí de disputes polítiques o matisos partidistes, parlem de la salut dels nostres infants, joves i adolescents. Elles i ells mereixen un clam unit, conjunt, en front d'una situació de salut que afecta la persona en totes la seva dimensió. Cal destacar que l'Ajuntament ja treballa activament en la prevenció i el tractament de les addiccions a xarxes socials en infants joves i adolescents. Estem en diàleg constant amb les famílies i entitats que s'impliquen en aquesta qüestió i en coordinació amb les actuacions que du a terme l'Agència de Salut Pública de Barcelona. A més, aquest govern està treballant en una mesura de govern sobre el benestar digital, en tot allò que es refereix a l'ús responsable i saludable de les pantalles de la infància i adolescència, amb les que confiem abordar el problema en tota la seva complexitat i en totes les eines de les que disposa el consistori. Cal insistir, com dèiem, que hem de posar els protagonistes del fenomen, els joves, adolescents, barcelonins i barcelonines i les seves famílies, en el centre de la qüestió. Són ells els que pateixen els efectes perjudicials i els que han de fer un ús responsable i en positiu de les xarxes. En aquest Ajuntament, els afectats hi trobaran escolta activa i orientació sobre com gestionar aquest fenomen, com educar en aquest sentit, de manera multifactorial i en diferents àmbits. Som plenament conscients, en tot cas, que estem tractant un fenomen mundial que no resoldrem només des d'aquest consistori. És per això que també volem fer una crida a la Generalitat de Catalunya, com a institució competent en salut pública, al Govern d'Espanya i a la Unió Europea, a fixar la prevenció de les addiccions a les xarxes socials amb menors com a prioritària a la seva actuació en salut pública. De regulació com la llei de serveis digitals, recentment entrada en vigor a la Unió Europea i liderada per l'eurodiputada socialista Cristel Chendemos, són un exemple. I ens hi va el benestar dels nostres fills, ni més ni menys. Aquest mes de febrer s'han complert 15 anys de la introducció del botó Like a Facebook. 15 anys en els que s'ha multiplicat el temps que dediquem a les pantalles i en els que s'ha transformat la manera que tenim de relacionar-nos virtualment a través de les xarxes. Com a servidors públics, tenim l'obligació de treballar perquè en els propers 15 anys l'impacte negatiu i els riscos de les xarxes socials ens minimitzi, particularment entre els col·lectius socials més vulnerables, com els infants, els joves i els adolescents. Tindria ara la paraula. Junts per cap, la regidora, la IA.

Gràcies, tinenta. És evident que l'ús de les xarxes, de les pantalles, m'atreviria a dir, és un problema de salut mental, de salut en general, podríem dir, i d'això hi ha evidència... Quatre dades de context. L'Associació Espanyola de Pediatria va presentar un informe en el que deia que les pantalles constatava que augmentaven les distraccions, que alteraven la son, disminuïen la interacció social, augmentaven símptomes depressius, feien que la canalla tingués postures inadequades i això ho ampliava l'Acadèmia Americana de Pediatria detectant també que eren un factor de risc per l'obesitat i que, a més a més, també aquest sedentarisme, com diu la Societat Espanyola de Cardiologia, fa que s'hagin incrementat els problemes cardiovasculars, les malalties cardiovasculars amb les persones joves a partir de 24 anys en aquests últims anys, a conseqüència d'aquest sedentarisme. Per no parlar, òbviament, de patologies com l'augment de la miopia o els trastorns a l'adquisició del llenguatge, etc. Per tant, certament s'ha de constatar que l'ús de les pantalles és un problema no només de salut mental, sinó de salut en general. Per no parlar també de l'actualitat que tenim sobre la taula, que és aquest debat generat pels pares i mares Catalunya en molts àmbits en el que es qüestiona el fet de tenir o no tenir mòbil en un moment primerenc de la vida i que a més a més això ja no és només l'ús dels mòbils sinó també com incorporem les pantalles per exemple en el procés educatiu. Per tant, agrair moltíssim que el Partit dels Socialistes porti aquesta proposta en aquest ple. Tanmateix, creiem que per la importància i la transcendència que té l'Ajuntament de Barcelona, ja no només com a capital de Catalunya, sinó també com una administració tractora a l'hora de marcar polítiques innovadores en tots els àmbits, però també i sobretot en polítiques de salut, creiem que és una llàstima que en un tema tan important com aquest... Vostès ens presentin avui una proposició en contingut de declaració institucional i que ens estiguin acostumant a tenir a zero el marcador de mesures de govern en aquests plenaris. I aquest tema certament cal que sigui una mesura de govern i que avui ja anant a remolc d'una ciutat com Nova York ens presentin aquesta proposició que no recull gaires mesures d'acció perquè és molt més... podríem dir tèvia, que aquella que planteja l'alcaldia de Nova York. Tanmateix, jo deia, és una bona mesura, parlem de salut, parlem de salut mental, també és important fer-ho en aquest plenari, però esperem que les properes setmanes el govern porti una mesura de govern i obligui a fer accions que siguin ja més proactives per tal d'encarar aquest tema tan important com és la salut mental i la salut en general dels joves quan es vincula a l'ús de les xarxes.

Molt bé, doncs té la paraula la regidora de Tarafa, Barcelona en Comú.

Sí, bon dia a tothom.

Avui anem amb això dels timbres una mica... Considero que puc continuar.

Endavant, regidora. L'abús a xarxes, no dic abús i no ús, l'abús a xarxes està emergint com un problema social a la nostra societat, que és un tema que ens preocupa i ens ocupa, no només als pares i a les mares, també a la comunitat educativa... també a les administracions, també al col·legi de pediatres, al col·legi de psicologia, al col·legi de pedagogia, i per tant és un tema que preocupa a tota la societat. És un tema al qual li hem de fer front de manera conjunta, de manera constructiva i amb els joves. No podem parlar d'aquests temes sense els joves, i per tant els joves també són un agent importantíssim quan abordem un tema com aquest. Li he de dir, senyora Gai, o regidora Gai, que nosaltres votarem a favor perquè valorem positivament la passa, però també li he de dir que esperava una proposició més valenta, perquè quan un anomena la realitat de Nova York, les mesures i accions de Nova York estan molt lluny, molt, de les que es proposen en aquesta proposició. I li he de dir que votarem a favor perquè valorem positivament la passa, però cal caminar a una velocitat molt més alta. Nosaltres, com a comuns, ja vam presentar el 15 de novembre una proposició que també obria... aquest tema, aquesta problemàtica per començar-la a treballar de la ciutat i l'hem de treballar amb molt de rigor i contextualitzar-la molt bé. Vivim en una societat molt digitalitzada on les tecnologies també ens han portat trets molt positius, sobretot en el camp de la salut per posar-ne un, però l'abús també ens ha posat moltes problemàtiques sobre la taula. Sabem que un 40% dels joves diuen ells mateixos que fan un abús excessiu de les pantalles i les xarxes. I per tant, aquí hi hem de posar camí, fil a l'agulla i començar a caminar. No comencem de zero, però. També tenim mecanismes o accions ja a l'Ajuntament de Barcelona, com podria ser el psicòleg municipal o el consulta, on un 30% de les visites es fan per joves angoixats o preocupats per algunes d'aquestes temàtiques. És un tema que hem d'abordar a tres nivells. A nivell de prevenció i formació, a nivell d'acompanyament, aprenentatge, pedagogia, per veure com fem servir bé aquestes xarxes, aquestes eines. Però no vull oblidar la tercera pota i sap greu que aquesta part de la transacció no ha estat en la seva totalitat acceptada. i és exigir també responsabilitats. La Generalitat, l'Estat i la Unió Europea han de fer un control públic d'aquestes empreses de telefonia i d'aquests algoritmes que són en realitat els que generen aquesta dependència. Hem de caminar cap a una societat o cap a un ajuntament que desenvolupi tecnologies públiques, tecnologies obertes, que prioritzin la salut i el benestar dels nostres petits i adolescents.

Moltes gràcies. Té la... Paraula, regidora Sorinyac, d'Esquerra Republicana.

Sí, gràcies. Protegir el benestar dels infants i els adolescents és, sens dubte, una de les principals responsabilitats que tenim com a servidors públics i responsables polítics. Els joves d'avui en dia no han conegut un món sense la tecnologia i, conseqüentment, sense les xarxes socials. i el cert és que com es deia comencem a veure algunes d'aquestes conseqüències en diversos sentits. S'ha dit aquesta insatisfacció dels adolescents en un mateix, la insatisfacció corporal, de l'entorn, el fet que se senten més desconnectats de la realitat, que necessiten aquesta comparació constant, que incrementen els trastorns de conducta alimentària, els assetjaments són més llargs, la capacitat de concentració és més baixa, per tant veiem que la salut mental dels adolescents empitjora. I per tant, tot i que la causa d'aquesta situació no sigui únicament l'accés a la tecnologia, està clar que els adolescents han de tenir accés a la xarxa social el més tard possible. I això certament va de la mà de l'accés descontrolat al dispositiu mòbil. Per això mateix des d'Esquerra vam obrir el debat el passat mes de novembre i vam demanar que l'Ajuntament l'entomés amb tots els actors implicats des d'una perspectiva comunitària i de salut mental i que fins i tot es valorés la possibilitat de crear espais lliures de mòbil pels infants i els adolescents, que es treballés també amb una guia de recomanacions que de fet agraïm que s'hagi incorporat precisament en aquesta proposta i en aquesta proposició. I per això mateix, davant d'aquesta preocupació, a la ciutat un bon nombre de famílies organitzades han iniciat també un conjunt de demandes i estan demanant precisament un acord social per endarrerir l'edat de l'accés al mòbil. I agraïm també que se'm faci referència a la proposta d'avui. Més enllà d'això, també creiem en la necessitat de posar fre a algunes pràctiques depredadores de determinades empreses de xarxes socials. Hem de poder exigir que les empreses tecnològiques prenguin responsabilitats en els seus productes. TikTok, Instagram, YouTube, entre d'altres, estan alimentant una crisi de salut mental entre els adolescents dissenyant funcions que són addictives i perilloses, algoritmes pensats per crear aquesta addicció com pot ser amb qualsevol altra droga. I Barcelona no té el mar regulador per fer-hi front, però té un gran altaveu per liderar aquesta exigència. Segurament el més gran, i es diu Mobile World Congress, i comença la setmana que ve. Per tant, agraïm que el PSC porti avui aquesta proposta, fruit segurament, com s'ha dit, de l'anunci de Nova York, però també segurament en part gràcies al debat ja iniciat en aquest Ajuntament i que, de fet, ens en sentim part i motor. Per tant, votarem a favor de la proposta i ens tindran al costat sempre en aquest sentit.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí, del Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Com és ben sabut, les xarxes socials s'han convertit en una part integral de la nostra societat, especialment en la vida dels més joves. Són una plataforma única per connectar-se, compartir experiències i relacionar-se. Sin embargo, també ens obliga a afrontar els desafíos que surgen d'una connexió constante i permanente amb el món digital. Numerosos estudios ponen de manifiesto que el uso excesivo de los medios digitales está directamente relacionado con el retraso cognitivo del lenguaje, pero también influye en el desarrollo emocional, cambios de humor, agresividad, aislamiento o alteraciones en la autoestima de los menores. Por no mencionar que el efecto negativo que el abuso produce en el sueño y en la salud ocular, suponiendo todo ello un problema de salud pública de primer orden. Un capítulo aparte es el ciberacoso. La tecnología ha creado nuevos espacios para la comunicación, pero también ha dado pie a la crueldad en línea. Es necesario que trabajemos unidos para erradicar estos comportamientos y proporcionar todo nuestro apoyo a quienes lo sufren. Cuando ponemos de manifesto los efectos adversos del abuso de las pantallas y medios digitales, se hace necesario que madres y padres, educadores y administraciones regulen su utilización, den ejemplo de su buen uso y ofrezcan más espacios que permitan a los menores disfrutar de otras formas de ocio, como la lectura, los juegos de mesa, la práctica del deporte o las interacciones sociales en persona. Debemos dar a los niños y adolescentes una educación digital sólida que les permita comprender los riesgos y los beneficios de las redes sociales, asegurándoles un entorno digital seguro, positivo y enriquecedor para todos ellos. Por tanto, compartimos la preocupación del Gobierno y del grupo proponente y votaremos a favor, pero les pedimos coherencia, Gràcies. Le recuerdo que Kirik es un dispositivo digital con forma de robot compuesto por una gran pantalla táctil webcam y proyector para que niños de 0 a 3 años interactúen con él dentro del aula de la propia escuela infantil. Así, mientras la Asociación Española de Pediatría recomendaba pantallas cero para los menores de tres años y se solicitaba a los padres que vigilasen el uso de las pantallas por parte de los más pequeños de la casa, en las escuelas infantiles municipales comenzaba un proyecto cuyo protagonista principal era una pantalla táctil para iniciar a los niños y niñas menores de tres años en el mundo digital. Por tanto, no solo es necesario, como expresa la proposición, orientar y asesorar a entidades y familias, o instar a la Generalitat al Gobierno de España y a la Unión Europea, sino que en el propio Ayuntamiento también queda mucho trabajo por hacer. Gracias.

Muchas gracias. Tiene la palabra el regidor Senderos, de AVOX.

Gracias, señor alcalde. Una vez más, lanzan un discurso articulado para contentar a una opinión pública a la que pretenden confundir o engañar. Quieren ustedes hacernos creer que su partido se preocupa ahora por nuestras familias y que consideran que el uso de redes sociales y plataformas digitales representan un problema de salud pública. Me entra la duda al pensar que las redes sociales y las plataformas digitales son un espacio todavía libre de sus tentáculos. No nos resulta difícil intuir hacia dónde pretenden llegar con su intromisión viendo lo que han hecho ustedes en el ámbito de la educación. Nos tememos que quieran también monopolizar este espacio para difundir una vez más su relato y su discurso tendencioso. Es cierto, el uso y consumo compulsivo de redes sociales y plataformas digitales puede asociarse a distintos trastornos de salud mental, pero lo que realmente los crea es el contenido que se ofrece en ellos. un contenido que ustedes promueven y fomentan, no solo en redes, sino también en libros de texto y en panfletos que distribuyen en entornos de educación no formal y de ocio juvenil. Ustedes son responsables directos de que nuestros hijos sufran un acoso constante a su forma de ser natural, pervirtiendo su formación, imbuyéndoles con contenidos perniciosos para su correcto desarrollo natural. Desde sus espacios y plataformas digitales, oficiales e institucionales, y que pagamos todos, fomentan el uso de tóxicas prácticas sexuales y cuanto menos desordenadas, y una visión distorsionada de la realidad que les rodea, les confunden y les desorientan. Enferman y tienen problemas mentales porque no son capaces de desenvolverse correctamente en estos nuevos entornos digitales. Han estado mareando la perdiz con la educación y por eso nuestros jóvenes se encuentran desprovistos de capacidad crítica, de conocimientos que les afianzan en su seguridad y de habilidades para discernir. Si nuestra juventud, uno de nuestros tesoros humanos y esperanza de España, está enferma, no es por culpa de otros. Afronten de una vez sus responsabilidades. Den ejemplo, y si de verdad les preocupa la salud de nuestros hijos, empiecen a filtrar ustedes primero lo que les ofrecen en los espacios virtuales y físicos que ustedes controlan. Entiendan, por tanto, que aunque consideremos que las medidas que proponen son muy necesarias, conocedores además de que las familias y los docentes reclaman una intervención urgente desde la Administración, No podemos confiar ya más en ustedes porque sus gestiones son siempre sinónimo de fracaso y muchas veces incluso contraproducentes. Por lo tanto, vamos a abstenernos en esta votación. Muchas gracias.

Molt bé. Doncs queden 9 segons per la ponència.

Sí, confirmar que nosaltres no tenim legitimitat com a Ajuntament per prendre majors accions, com s'hi obté l'Ajuntament de Nova York, que el seu ordenament jurídic ho preveu, però consolidar també el nostre compromís amb la mesura de govern.

Moltes gràcies. Junts per Catalunya, cinc segons. Barcelona en Comú, 28.

Sí, regidora Gai, no tenim algunes competències, però sí moltes inconvències i preocupacions, vincles amb la Generalitat, amb l'Estat, amb la Unió Europea i, per tant, podem fer passes més valentes i més clares en aquest sentit. O sigui que esperem que es vagin posant accions i mesures sobre la taula i aquí estarem per poder-les acompanyar.

Esquerra Republicana, 18 segons. I Vox, 13 segons. Molt bé resultat, secretari.

S'aprovaria la proposició amb el vot favorable per tots els grups tret de l'extensió de Vox.

Moltes gràcies. I passaríem al punt 13, que és atorgar la medalla d'or al mèrit científic de l'Ajuntament de Barcelona a la senyora Mercè Boada Rovira. Té la paraula al senyor... Por favor, les ruego que no interrompan el plenari o tendremos que desalojar. Senyor Trias, procedeixi.

Sí, sóc. Conec a la senyora Mercè Boada de fa molts anys, quan estava al Vall d'Abró. És una persona que és un referent, és una neuròloga, és una persona incansable, incansable en la lluita contra la demència i molt especialment contra l'Alzheimer. És una persona que... ha generat un impacte important en la millora de la vida de les persones.

Senyor Trias, un segon. Por favor, no interrumpan la sesión. Tienen todo el derecho a estar allí, a enseñar sus carteres, a hacer sus peticiones y reivindicaciones sin interrumpir el plenario. Muchas gracias. Senyor Trias, continue.

Doctora Boada no és només una gran neuròloga que ho és. sinó que és una defensora incansable dels drets i de la qualitat de la vida de les persones amb Alzheimer. La seva contribució ha estat excepcional pel coneixement, per la investigació sobre quins factors són els que influeixen perquè generi la malaltia de l'Alzheimer i és una persona que està lluitant, lluitant amb la gent que té aquesta malaltia i amb les famílies. És una persona que, a més, ha sabut compatibilitzar la recerca amb una cosa molt important que és l'humanitat. És una persona que té una sensibilitat especial. Només la sents parlar i ja saps que és la doctora Boada i com funcionarà i com ella veu la sanitat. I és una persona que quan es va jubilar del Vall d'Hebron va prendre una decisió important i és crear la Fundació ACE, que és una fundació que és cap abans de canviar vides i de donar suport a aquells que lluiten contra aquesta malaltia. Crec que ha fet una gran funció, una gran funció, continua fent una gran funció i és una persona que quan parlem de salut mental, de malalties... de generatives del cervell, tothom pensa en la doctora Boada com un referent important aquí i a nivell d'Europa.

Moltes gràcies. Té la valor el regidor Baix, en nom del Socialista.

Moltes gràcies, senyor alcalde. Reforçar la relació de la ciència i la ciutat crec que és una de les tasques que tenim i que hem de treballar tots per entendre més bé i per millorar la nostra activitat econòmica i per entendre més bé i donar resposta als problemes socials que ens enfrontem. Hem parlat amb les tres persones de creació, de compromís, de solvència, de constància, de compromís, de curiositat. Jo crec que en aquest cas, ho ha dit el senyor Trias, la paraula que defineix més clarament la Mercè Boade és humanisme. Hi ha una cita que ella va fer un dia que explicava... per què es va dedicar al camp de les infermetats i de les demències, i en especial de la malaltia d'Alzheimer. Que aquest sí que coneixem i entenem perfectament l'impacte que té amb la societat. I ell va dir que m'interessa treballar en allò que als altres no els agrada. Va fer aquesta expressió. I també va dir que li va cridar l'atenció, la demència, pel seu sentit humanístic, que a la gent no li feia cas i ni a la societat pròpiament hi havia molt poca investigació. Crec que avui el que fem també amb la Mercè Boada, amb la doctora Boada, els tres són doctors i són doctors que tenen com a element principal de compromís millorar la societat i crear dins de la societat i solucionar grans impactes que la societat en aquests moments té. La Mercè Boada crec que també és una d'aquestes persones que s'ho mereix i que ens dona una lliçó amb la seva activitat.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Tarafa en nom de Barcelona en Comú.

Aquesta és una merdescudíssima medalla d'or. La veritat és que em fa molta il·lusió que li puguem donar a la Mercè Boades. La Mercè, com abans es deia, és una neuròloga reconeguda arreu, a Barcelona, a Catalunya, internacionalment. Tothom coneix en el sector la Mercè Boades. Ella, a més a més, és una dona que fa molts anys que treballa en aquests temes, en un món, quan va començar, que era un món d'homes, bàsicament, i ella es va obrir camí amb tota la seva experiència i seva manera de fer. La Mercè va fundar una fundació, la Fundació ACE, que jo crec que recull una de les virtuts més importants de la Mercè que vull destacar, i és que la Mercè té una qualitat i una virtut per ser un bon científic, en aquest cas una bona científica, és aquell equilibri entre la formació, una empenta i una energia desbordadores, una curiositat desbordadora, però una mirada social extraordinària. I quan un va a la Fundació ACE, aquesta fundació fundada per la Mercè Boades, veu aquest doble equilibri, la detecció precoç, la recerca, l'anàlisi clínic clau per a la investigació científica, però un centre de dia i un acompanyament emocional i social de totes aquelles persones que viuen demències o viuen amb l'Alzheimer, elles i les seves famílies. La Mercè és capaç d'estar en un congrés internacional i a l'hora de dedicar moltes hores a la taula d'Alzheimer de la ciutat de Barcelona, amb la qual hem treballat durant molts anys, ha estat un veritable plaer, i per tant ha pogut treballar des d'aquesta excel·lència i aquesta proximitat. I per tant és una merdoscudíssima medalla que votarem a favor i felicitar-la, només em queda felicitar-la.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Castellana en nom d'Esquerra Republicana.

Moltes gràcies. Més enllà del que s'ha dit, que em sembla que tots i totes hi estem perfectament d'acord, i més enllà de remarcar la trajectòria impressionant i de recerca científica, i que té la senyora Boada. Sí que hi ha un element que comentava també la senyora Tarafa. Tu quan entres a la Fundació ACE, si vas cap a la dreta hi ha la part d'investigació amb un nivell d'investigació punter a nivell internacional i amb uns professionals que són capaços de produir documents i recerques que es presenten a congressos arreu del món i amb aplicacions punteres a nivell internacional i si entres a mà esquerra hi ha la part d'atenció detenció a la ciutadania, que fins i tot va amb l'organització, em sembla que ara de forma permanent, de portes obertes i que, per tant, una persona que cregui que pot tenir símptomes de demència pot anar allà i fer una anàlisi i després seguir tot el tractament associat o tot el seguiment de la seva situació. Per tant, aquesta doble vessant de lideratge i de capacitat de talent per una banda i per altra banda també posar aquest talent a nivell d'aplicació social. I no només ella personalment, sinó que obliga els seus, a les persones que estan investigant i que estan fent feina a la Fundació ACE, també tenia aquest vessant d'acció comunitària que és tan essencial. A més, com a persona que he nascut i he viscut tota la vida a les Corts, és un plaer i un honor que la Fundació ACE estigui al barri, estigui a pocs metres de casa dels meus pares i a pocs metres també de casa meva i, per tant, votarem molt a favor i entusiastament en aquesta medalla del mèrit científic.