Educació

Bé, moltes gràcies. Passaríem ara al punt número 19, que és aprovar definitivament la modificació del pla espacer urbanístic per a l'ordenació de l'equipament situat al carrer Baranguer de Palau 6880, en posicionament favorable de tots els grups. Té la paraula la tenenta Bonet.

Moltíssimes gràcies. Aquest és un pla d'iniciativa pública impulsat conjuntament per l'Ajuntament de Barcelona i pel Consorci d'Educació, que crec que tots plegats teníem ganes de veure que arribava al plenari. És un pas important. per fer realitat el nou institut d'escola de 30 passos al districte de Sant Andreu. Tots ho sabem, aquest és un centre que funciona des del 2019 en mòduls prefabricats i això és el que ens impulsava a tenir una solució definitiva per aquest equipament imprescindible pel districte i per la ciutat. Ara, després d'anys d'una situació de provisionalitat, fem per tant avui el pas definitiu cap a un equipament definitiu, dignificat, i pensat pel benestar dels infants i joves que hi estudien. El pla manté l'equipament docent de titularitat pública i reordena les condicions edificatòries per poder construir un institut-escola completament adaptat a la normativa actual. I alhora defineix que es garantirà en tot moment la continuïtat del centre provisional perquè cap infant es vegi afectat per les obres. I és que la provosta dona resposta a aquest repte clau, que sens dubte és un repte important. Mantenir el funcionament normal del centre mentre aixequem el nou edifici en la mateixa parcel·la. Aquesta és la nostra prioritat ara perquè parlem del confort, de la seguretat i de la qualitat educativa de les nenes i els nens durant aquest període. El pla també té en compte els condicionants del subsol que afecten a la salut pública. És evident que tots també és un aspecte que coneixem, aquest àmbit ja punts històricament contaminats a causa dels antics usos industrials i per això el projecte incorpora mesures de descontaminació i gestió ambiental que es faran abans d'atorgar la llicència d'obres. Per últim, el pla compta també amb allò que és imprescindible perquè vegi realment la llum. Un finançament garantit de 9,3 milions d'euros i un calendari clar. Aquestes obres es preveuen entre el 2026 i 2027. En definitiva, tanco... Es tracta d'un pla que marca un horitzó realista per l'escola 30 passos i que dona resposta definitiva a una situació de provisionalitat que no hauria d'haver-se allargat tant. Gràcies.

Moltes gràcies. Per això ens té la paraula el regidor Rius.

Endavant. Sí, gràcies de nou. Efectivament, aquest pla especial ajusta les condicions urbanístiques a la proposta. per a l'Institut Escoles 30 Passos i ha de permetre substituir uns barracons que fa masses anys acullen infants i docents en una situació de provisionalitat que no ha de continuar gaire més. Per tant, ens felicitem i ens congratulem d'això. Aquest projecte ha evolucionat, finalment s'ha optat per concentrar-ho en un únic edifici, lleugerament més alt i molt millor distribuït, deixant tota la zona dels barracons convertida en pati i considerem que això millora notablement la futura logística del trasllat i evita haver de desplaçar l'alumnat a espais provisionals en plena obra. Com deia, és imprescindible garantir la descontaminació del sol d'ús industrial existent. Només una precisió, perquè aquest s'ha realitzat d'acord amb el projecte inicial i mirem si requereix una revisió per fer-ho bé com es requereix i com es mereixen els infants i els alumnes, votarem favorablement.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la parola al regidor González, d'endavant.

Sí, nosaltres també votarem a favor, però abans d'entrar en consideracions, jo crec que el que mereix l'escola i la comunitat educativa, que fan una feina meravellosa, és unes grans disculpes col·lectives per part de totes les administracions implicades, perquè el pas que fem avui és imprescindible per seguir avançant, però arribem tots plegats, francament, tard. No entraré en justificacions o en dissertacions sobre qui és la responsabilitat, crec que és una gran disculpa col·lectiva el que mereix l'escola. L'AFA va arribar a quantificar quant havia costat, no només en soroll, en males condicions, sinó també econòmicament quan havia costat això. I, per tant, serveixi aquest vot a favor per emplaçar-los a cuidar al màxim aquesta convivència entre les obres i l'escola i també per emplaçar-nos a fer una aposta decidida per l'educació pública d'aquesta ciutat que aquest mandat trobem a faltar i que no ens torni a passar això que avui celebrem.

Moltes gràcies per parlar d'Esquerra Republicana. La regió de Sorinyac, endavant.

Sí, gràcies. El nostre és un vot a favor com un pas més per reparar aquest greuge històric que hi ha hagut amb l'Institut Escola, 30 passos, amb les famílies, bàsicament amb tota la seva comunitat educativa. Una comunitat que ha estat massa temps esperant, esperant pel que és la dignitat educativa, perquè és de rebut recordar que, evidentment, l'entorn marca les oportunitats d'un projecte educatiu i, per tant, l'equipament en què... té lloc aquest projecte educatiu, doncs, també marca quina serà la dignitat educativa d'aquells infants que hi estiguin. D'altra banda, i com també vam remarcar a la comissió, ja que ens trobem en aquest espai, també aprofitar per demanar i per reclamar la solució a un equipament que precisament està molt a la vora de l'Institut d'Escola 30 Passos, que és la nau Bosti, que fa molt poc ens celebrava amb el seu desè aniversari, un equipament que és un motor cultural i social de la zona, i que precisament porta en precari a nivell urbanístic tot una colla d'anys i que, per tant, creiem que ara també és un bon moment per posar-hi una solució.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular, la regió de la Devesa, endavant.

Gràcies, Tinenta. Bé, amb els ajustos de la qualificació urbanística que es fan en aquest pla, reconeix com a equipament públic un edifici que ja existeix i aporta seguretat jurídica que és una qüestió que des del Partit Popular sempre hem reclamat, no s'augmenta l'edificabilitat, no s'altenen els usos previstos i no genera cap afecció al veïnat, sinó que, al contrari, el que fa és ordenar la situació, reafirmar aquesta titularitat pública i això li facilita a l'Ajuntament que es pugui garantitzar una gestió i un manteniment més eficient.

Gràcies.

Gràcies. L'escola 30 Passos fa massa temps que està relegada a barracons apilats. Els seus professors aneu de veure com es prioritzava la continuïtat d'un grup de presumptes activistes culturals instal·lats a la nau bòstica en lloc d'enderrocar-la per construir d'una vegada una escola en condicions. Aquest projecte corregeix, si més no en part, aquell despropòsit, però es queda curt. Es perdran prop de 70 places d'aparcament i ningú no ha plantejat un aparcament sotorrani sota el mateix centre. Tampoc no s'ha aprofitat l'ocasió per adoptar l'escola de més espai enderroquant les naus ruinosos de la Bòstic. S'haurien pogut crear unes zones de lleure i unes pistes esportives dignes, evitant que els alumnes deixin de pujar a la terrassa a jugar bàsquet. Hauria estat una manera de compensar tants anys d'abandonament amb barracons. I finalment exigim al govern que desallotgi els assentaments de les immediacions on s'aglutinen individus que tenen atemorit el barri. Ho dèiem a la comissió i ara ho hem de repetir amb més convicció encara després de l'incendi del campament de Bactarroda. Potem a favor. Gràcies.

Molt bé, moltes gràcies.

Secretari, doncs? El punt número 19 s'aprovaria per unanimitat.

Molt bé, perfecte, doncs moltes gràcies.

Molt bé, doncs moltes gràcies. Passaríem ara a la segona proposició del grup municipal del Partit Popular i té la paraula el regidor Verdera. Endavant.

Moltes gràcies, tinenta. Barcelona viu avui una crisi demogràfica sense precedents. La ciutat ha assolit en els darrers anys mínims històrics de naixements, situant-se per sota de la mitjana catalana i fins i tot espanyola. Les dades són contundents. L'any 2024 mostren 11.393 naixements. Ens mantenim estancats amb xifres molt baixes, lluny de gairebé els 18.000 naixements anuals que la ciutat registrava només fa 15 anys. En l'any 2024, el 78% dels domicilis no vivia cap infant. Aquesta davallada de la natalitat comporta impactes negatius en el nostre model de benestar i en el relleu generacional. Hi ha una dada alarmant. Es registra el menor número de nens de l'últim cicle. Per cada nen de 16 anys pràcticament hi ha dos adults de 65 o més. Una de cada dues dones i tres de cada quatre homes entre 30 i 34 anys no tenen descendència. Aquest descens no és casual, és estructural. Les dones barcelonines tenen fills més tard que mai i moltes famílies renuncien a tenir-ne més d'un perquè, simplement, no s'ho poden permetre. Les raons són clares. Els costos de criança s'enfilen fins a prop dels 1.000 euros mensuals per fill. Segons l'informe sobre l'estat dels drets de la infància i l'adolescència de Catalunya 2025, el 23% de la població no pot assumir aquests costos i el preu de l'habitatge, que és una de les principals despeses familiars, s'ha encarit en un 145% entre 2018 i 2024. Senzillament, criar un fill a Barcelona s'ha convertit en un luxe. La gent jove triga més a formar una família, les parelles decideixen tenir només un fill, les famílies monoparentals, especialment encapçalades per dones, pateixen un risc més alt de pobresa i la ciutat en conjunt perd oportunitats, dinamisme i futur. Tot això passa mentre el govern municipal no ha respost a la magnitud del repte. I per això pensem que Barcelona necessita un pla de foment de la natalitat i la conciliació. Un pla que sigui capaç de posar el seu foc d'atenció en la conciliació de la vida laboral i familiar durant l'any, durant les vacances i en les etapes no electives. La ciutat no ofereix prou places en activitats extraescolars, ni casals, ni prou cobertura pública per a les famílies que necessiten plaça a les escoles bressol. I moltes famílies han de fer equilibris impossibles. Segon lloc, el cos de la criança. No parlem només de les guarderies. Parlem d'alimentació, de salut, d'activitats extraescolars, materials, desplaçament. Tot és més car tant a la nostra ciutat. I en tercer lloc, l'accés a una plaça d'escola bressol. Barcelona té una xarxa d'escoles bressol públiques i privades d'alt nivell, i mentre no arriben a la gratuïtat de l'etapa 0-3, les dificultats continuen. Vull aconseguir una plaça a l'escola bressol pública és una cursa d'obstacles, amb llistes d'esperes recurrents i amb una oferta que continua sent absolutament insuficient. I el més incomprensible és que mentre més de 3.000 infants es queden cada any sense plaça pública, a les escoles bressol concertades que formen part del sistema educatiu, hi ha places disponibles que no s'omplen. És a dir, tenim famílies desesperades buscant una plaça i tenim una xarxa concertada amb capacitat lliure i tot així l'Ajuntament no activa cap subvenció perquè aquestes famílies hi puguin accedir. El resultat és un sistema que desaprofita de recursos educatius que ja existeixen i la que la ciutat no utilitza. Per això des del nostre grup pensem que cal posar les famílies en el centre perquè el futur de Barcelona i el seu futur demogràfic, econòmic i social depèn directament de la nostra capacitat de revertir aquesta situació. Barcelona necessita un pla estratègic de foment de la natalitat i la conciliació que sigui seriós, global i amb pressupost. Necessitem un full de ruta per revertir-ho. Per això, avui nosaltres presentem un pla estratègic amb set punts i eixos concrets, que no és només una llista de mesures, sinó una proposta de ciutat. Un pla realitat, ajudes directes pel naixement, ampliació a les escoles bressol, subvencions reforçades per les famílies sense plaça pública, més places per activitat no lectives, més casals, la creació del Consell de Família, el suport del tercer sector pels projectes vinculats amb la família i el Segell Barcelona de Conciliació per les empreses que acreditin bones pràctiques en la conciliació. I això és el que avui proposem. Que Barcelona es posi al dia, que faci el que fan les grans ciutats europees, que aposti per reduir els costos de la criança i que asseguri que cap família renunci a tindre fills per manca de suport. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la praula la regidora Monté. Endavant.

Gràcies, tinenta. El nostre grup municipal ha demanat en diverses ocasions un major suport institucional a les famílies. Ho hem fet amb diferents iniciatives que hem presentat en aquesta casa, també sense anar més lluny en les nostres al·legacions, el pressupost, per exemple. Suport a les famílies amb tota la seva diversitat, perquè és una institució bàsica de la nostra societat i que cal visibilitzar-les. I, per exemple, hem demanat també una major i millor interlocució del propi govern municipal amb les entitats que representen a les famílies, famílies nombroses, famílies monoparentals, a través d'una àrea o d'un departament específic. I és que aquesta inversió en suport a les famílies sabem que és rendible i que té un gran retorn social. Això no ho diem nosaltres, ho diu una entitat com Save the Children, que en un darrer informe alertava que un 16,5% de les famílies catalanes amb fills a càrrec i amb feina es troben en situació de pobresa. I aquest és un percentatge que, per exemple, si parlem de famílies monoparentals, s'enfila fins al 34,8%. També és un fet real, i ho ha esmentat el regidor del Partit Popular, que el cos de la criança és molt més alt a Catalunya que a qualsevol altre punt de l'Estat i que Barcelona té unes taxes de fertilitat que es troben entre les més baixes del món, malgrat que tinguem una alta esperança de vida. Per tant, és cert que les administracions tenen una responsabilitat de generar un sistema de protecció social que afavoreixi que les persones que ho desitgin puguin tenir fills, i que no hem estat capaços de desenvolupar aquest paraigües protector sobre la família, tampoc a nivell de país, tampoc a nivell de Catalunya, i per tant compartim molt bona part dels aspectes que preveu aquesta proposició. els ajuts directes i universals per naixement i adopció, ampliar la xarxa d'escoles bressol municipals. També, i ho hem demanat en diferents ocasions, subvencionar una part del cost de les escoles privades, de les llars d'infants privades. Nosaltres hi afegim o hi afegiríem aplicant criteris de renda. també aquest increment de places extraescolars i casals, però no podem compartir altres aspectes de la proposició, que no deixa de ser una còpia del pla de fomento de la natalitat i conciliació que va presentar la presidenta Ayuso a la Comunitat de Madrid i que va ser un cert fiasco perquè de les quantitats promeses, 250 milions que es van prometre amb ajuts a les famílies, només finalment se'n van concretar uns 40. Per nosaltres és evident, és obvi, no? que la presidenta Ayuso no és un referent per a res que ens agradés emular i de fet encara ens ressonen les seves darreres i polèmiques paraules sobre les persones migrants i les seves feines. En tot cas, sí que reconeixem que en la proposta que aquí es presenta, els requisits per optar a l'ajut no són excloents ni són xenòfags com els que es presentaven a Madrid. En tot cas, hem intentat millorar, sincerament i cordialment, millorar aquesta proposició. No hem pogut arribar a un acord pel que fa a les esmenes, però com que compartim aquesta voluntat i necessitat de protegir les famílies, el nostre vot serà una abstenció. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, el regidor Rabass, endavant.

Bon dia a tots i a totes. No els estranyi el nostre vot en contra, la seva proposició, i hem intentat també transaccionar amb algunes modificacions menors, però també demanant-los que retirin el tema de les excepcions fiscals per les empreses que, en principi, fan bones pràctiques i, a més a més, també retirar al punt de la creació del Consell de Famílies, en què vostès no han estat d'acord, perquè, efectivament, és important parlar de la família i és important parlar dels infants. I vostès creiem que parteixen d'una mirada antiga, una mirada basada exclusivament en la natalitat i en el que donen unes respostes excessivament simples i d'un marcat caràcter liberal, tal com correspon efectivament el seu partit i sense la voluntat de fomentar polítiques públiques que creïn les condicions estructurals necessàries perquè aquesta baixa natalitat canviï de tendència. Hi ha greus incoherències del Partit Popular a l'hora de parlar de famílies i no podem parlar només com ha fet la regidora Monté del grup municipal aquí a Barcelona, sinó que hem de mirar què és el que fa el Partit Popular, el seu partit, allà on governa o allà on pot fer discursos i vota en contra del salari mínim interprofessional, en contra de la jornada laboral, en contra dels permisos de criança corresponsables i més extensos, discrimina famílies migrades quan en demana l'expulsió per temes administratius, rebutgen polítiques LGTBI, invisibilitzen les famílies diverses i, per tant, estan demanant i estan oferint tota una sèrie de possibles solucions reduccionistes i antiquades quan el que cal En canvi, és donar seguretat a les famílies, unes famílies que a la ciutat de Barcelona tenen problemes per accedir a un habitatge assequible o a una educació pública i gratuïta. Avui mateix tenim també les treballadores de les escoles bressol manifestant-se i apretant per aconseguir millores laborals i això també és crear unes condicions millors per als nostres infants que al final no és tant el dret de les famílies que sí, sinó també el dret dels infants. Nosaltres votarem en contra perquè tant les seves premisses considerem que són errònies i antiquades com les seves solucions no arriben a abarcar totes les condicions necessàries que caldria modificar per tal que les famílies poguessin tenir, si és que ho desitgen, fills abans. Cal polítiques concretes i des del municipi també se'n poden fer tardes educatives, tal com vam fer nosaltres, concilia, dentista municipal, una xarxa d'escoles de sols potent, polítiques de cures reals, espai públic amable, temps de cura, suports específics a famílies vulnerables i no xecs que al final no acaben solucionant les necessitats econòmiques de les famílies.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana, la regidora Sorinyac, endavant.

Sí, moltes gràcies i em sumo a donar-li la benvinguda, regidor Verdera, aquí en el plenari. Bé, quines són les qüestions que condicionen la natalitat i la conciliació en una ciutat del món desenvolupat com és Barcelona? Nosaltres creiem que aquest pla estratègic que precisament porten com a foment de natalitat i conciliació no s'enfoca realment en aquestes qüestions, en les qüestions principals. M'explico. En primer lloc, ens preocupa que el que plantegen com una ajuda al foment de la natalitat, el que veiem és que amaga una política fiscal regressiva i un enfocament natalista que s'ha comprovat, i s'ha comprovat científicament, que és poc eficaç. La nostra prioritat des d'Esquerra és garantir igualtat d'oportunitats per totes les llars, per totes les famílies, i especialment les més vulnerables. Per tant, no premiar la gran d'àrea familiar sense considerar la renda o sense considerar la situació social. I si m'ho permeten també afegir que hi ha polítiques universals per famílies nombroses que no sempre són eficients o que no sempre són justes, especialment si no focalitzem, per exemple, recursos en llars que poden tenir més risc d'exclusió social i que poden ser, precisament, monoparentals de renda baixa. Per tant, des d'Esquerra estem plenament d'acord amb facilitar que la gent pugui tenir els fills que desitja i, per tant, l'evidència, el que ens mostra en aquestes situacions, que per promoure la natalitat Què es necessiten? Pilars. Pilars fonamentals. Un habitatge digne i estable, especialment per famílies joves. Permisos parentals prolongats per homes i dones. Estabilitat laboral i sous dignes. La precarietat i la inestabilitat és una de les principals causes, juntament amb l'habitatge, d'aquesta baixa natalitat. És a dir, la inseguretat en el projecte de vida, la inseguretat en el projecte vital i serveis públics de cures universals i accessibles. I aquí coincidim, en aquesta necessitat de poder ampliar el que són les tardes educatives, en el que són aquells espais de lleure educatiu per a tots els infants i per a totes les famílies de la ciutat. De fet, ja em faig menció, el pressupost que es portava avui a votació inclou l'augment de la partida de les tardes educatives precisament amb el segell d'ERC. Per tant, si el que volem és parlar de la disminució de la natalitat en el nostre país, parlem d'aquestes qüestions. I en la seva proposició la veritat és que no ho veiem. Sí que es parlen d'aspectes com crear un Consell Familiar de Participació a l'Ajuntament de Barcelona. les preocupacions de les famílies a la ciutat de Barcelona són realment transversals. Per tant, no veiem que vagin més enllà del que pot ser un Consell de l'Habitatge, un Consell de l'Educació, etcètera. Per tant, són qüestions sistèmiques de la situació en què estem. Per tant, el nostre vot serà en contra. Defensem un model familiar, un model familiar que es basa en l'equitat redistributiva, en la universalització dels serveis públics de cures i especialment en l'autonomia econòmica de dones i dels joves.

Moltes gràcies per part de Vox. Té la paraula el regidor d'Europolit. Endavant.

Moltíssimes gràcies, senyora tinenta. Bueno, esta proposición tiene puntos positivos, pero tiene puntos también muy inquietantes. Nos parece preocupante que pidan la ayuda directa por nacimiento y adopción a todas las familias que lleven dos años empadronadas en Barcelona, sin distinguir entre españoles, extranjeros, residentes, ilegales... Lo peor es que hemos intentado transaccionar con ustedes para que al menos pusieran la coletilla que estén residiendo de forma... ...legal en España y ni siquiera eso han aceptado. Y yo me pregunto si ha sido por miedo a que los demás no le voten la proposición... ...por haber estado pactada con Vox, en cuyo caso indirectamente demostraría... ...que ustedes participan en el cordón antidemocrático a los votantes de Vox, aunque solo fuera por miedo... ¿O realmente ha sido porque han vuelto al redil y esta semana vuelven a tener el corazón así de grande con los ilegales? Eso es lo que tiene cambiar de discurso en función de la última encuesta publicada, que nunca se sabe a qué atenerse. Miren, para ponerse a regalar dinero a inmigrantes ilegales ya estaban todos los demás. Esta medida era interesante si lo que buscaba era fomentar la natalidad de nuestros hijos y ayudar a nuestras familias. De la forma en la que está redactada se trata de un nuevo aliciente para el efecto llamada. Vengan a Barcelona, que el Ayuntamiento les empadronará en cualquier inmueble municipal. Les recordamos que hay 50.000 personas empadronadas en inmuebles municipales y a los dos años ya pueden tener hijos y tener las mismas ayudas que cualquier barcelonés, que cualquier español. Les recuerdo que hay otras formas de ayudar a las familias y fomentar la natalidad. Por ejemplo, la que presentó Vox en el Congreso de los Diputados, que pedía que las rentas inferiores a 22.000 euros no pagaran impuesto de la renta y que ustedes votaron en contra. Barcelona no tiene un problema de cheques, tiene un problema de futuro. Nos hablan ahora de un cheque de bebé como si con un pago puntual de 500 euros una vez en la vida se arreglaran 20 años de abandono a las familias. Las familias no dejan de tener hijos porque les falten 500 eurillos. Dejan de tener hijos porque Barcelona se ha convertido en una ciudad imposible para los jóvenes. Alquileres disparados, salarios que no avanzan, impuestos que asfixian y todo incógnitas a la hora de planificar una vida. Todos ustedes, todos, han gobernado, o aquí, o en frente, en la lateral de la plaza, o en el Congreso de los Diputados, o en Madrid. Y todos han hecho lo mismo, impedir que los jóvenes tengan futuro y puedan formar una familia. Llevan toda la vida pensando en las próximas elecciones en lugar de pensar en las próximas generaciones. Y así estamos ahora. Y ahora llegan con 500 euros para hacerse la foto, cuando lo que hace falta es bajar impuestos, facilitar... vivienda asequible y construir un proyecto de ciudad que piense en el futuro y no en la guerra civil o en Franco, como hoy otra vez se va a volver a hablar del tema, que están anclados en el pasado. Nosotros nos vamos a abstener por no perjudicar a las familias españolas, pero creemos que es una medida muy mal planteada. Gracias.

Moltes gràcies. Per part del govern respondré jo mateixa. I doncs, sense perjudici de la realitat de les dades i que compartim plenament la inquietud per les famílies, és important primer destacar que Barcelona ja està incrementant places públiques de 0 a 3 anys a les escoles Bressol, ampliant la cobertura de les extraescolars en períodes de màxima demanda. donant suport als infants amb necessitats educatives especials. Aquest model funciona perquè opera amb dades, amb criteris socials i amb una planificació estable que evita solucions improvisades o estructures duplicades que compliquin el sistema en lloc de reforçar-lo. També l'Ajuntament de Barcelona ha desplegat un marc integral de polítiques familiars que articula atenció, suport i promoció a totes les famílies de la ciutat, sigui quin sigui el seu model, origen o situació, i dins d'una visió que reconeix la família com a actor essencial de la ciutadania, de futur i de cohesió social. I aquesta aposta es materialitza en serveis d'orientació per a adolescents i les seves famílies en un pla de família de llarg abast i en espais d'acompanyament que abracen les noves realitats familiars. Alhora, la iniciativa vincula explícitament la protecció de la infància, la promoció de la igualtat de gènere i l'accés digital com a pilars de la vida familiar moderna. Totes aquestes actuacions ja s'estan a donar terme en el sí de l'Ajuntament, però també és important tenir en consideració que el govern municipal no pot avalar una proposta que, tot i plantejar qüestions rellevants, que, com dèiem, algunes de les quals ja s'estan abordant, articula mesures que no s'ajusten al nostre model de política pública ni al marc jurídic que guia l'acció municipal. En aquest sentit, Barcelona construeix la seva estratègia social a partir d'un principi que orienta les legislacions més avançades Infants i adolescents són subjectes de drets individuals i la seva protecció no es deriva de la condició familiar com a família, sinó del reconeixement directe dels seus drets. Això implica que les polítiques familiars es balsen en garantir que cada infant, vingui d'on vingui, visqui on visqui, accedeixi a oportunitats educatives, socials i de benestar amb igualtat real. Per aquest motiu, la ciutat està reconstituint el Consell d'Infància i avançant en pas ferm amb el Consell de Joventut, que ens permet incorporar la mirada dels titulars dels drets que estem obligats a garantir. Impulsar un Consell de Famílies desplaçaria el protagonisme dels infants i concentraria en un únic òrgan visions que pertanyen a realitats familiars profundament diverses i obteria que ells mateixos siguin els escoltats, els nens i nenes. La ciutat reconeix que avui conviuen molts models de família, tots igual de legítims i també amb els serveis desplegats per també poder-los ajudar, i que aquesta pluralitat no pot sintetitzar-se en un espai que esperi a representar-les de manera homogènia, sense diluir la seva especificitat i la seva veu pròpia. També, en una altra ordre de consideracions, és necessari abordar amb precisió la proposta de vincular bonificacions fiscals a un segell privat. La fiscalitat municipal ha de mantenir neutralitat i criteris estrictament objectius i, per tant, només així evitarem greuges comparatius i que també es preservi la seguretat jurídica. Per tant, tampoc podem admetre les bonificacions i els ajuts econòmics en aquest sentit. Gràcies. La ponència, li queda un minut, vuit segons, endavant.

Moltes gràcies, tinenta. Gràcies a totes les aportacions que han fet els diversos grups, moltíssimes gràcies. Però aquesta iniciativa parteix d'una realitat. La realitat que a la ciutat de Barcelona la natalitat cada vegada ha baixat més. La realitat que això influirà a les futures generacions de barcelonins i barcelonines. Una realitat que és palpable cada dia. I amb aquesta negativa és tant com dir-los a les famílies que les seves necessitats no són reals. És dir-li a una parella que porta més de dos anys esperant per una plaça, per una escola a bressol, que això, bueno, que tirin endavant i que vagin fent. És dir-li a una mare sola que no pot pagar un extraescolar que, bueno, que és un problema d'ella. I jo crec que això, sincerament, és tancar els ulls davant d'una realitat, davant d'un repte estructural. I, sobretot, ens preocupa el futur de la ciutat. No es pot esperar que els problemes es resolguin sols. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Jo crec que hem esgotat tots el temps.

Molt bé, doncs endavant. La proposta no s'aprovaria, ja que compta amb el vot favorable al Partit Popular, el vot en contra de Barcelona Comú, Esquerra Republicana i el grup socialista i l'abstenció de Junts per Barcelona i Vox.

Punts 20 i 21 per aprovar definitivament el Pla Especial Urbanístic de millora urbana per a la regulació dels equipaments universitaris. A l'illa, compresa entre els carrers Alfambre, Trias i Giró, Joan Ubiols, Jordi Girona, John Keynes i Avinguda Diagonal. Amb intervencions. No? Intervencions. Té la paraula la Tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Aquests dos plans que impulsa la Universitat de Barcelona s'emmarquen en la iniciativa Mies, un projecte estratègic de ciutat per impulsar la recerca, el talent en l'àmbit de les matemàtiques, la informàtica, l'economia i la salut. Amb aquests dos plans regularem la construcció a càrrec de l'Incasol de dos nous edificis que acolliran més de 700 investigadors i 45 grups de recerca. D'una banda, un dels edificis acollirà la nova Facultat de Matemàtiques i Informàtica que abandonarà l'edifici històric i es traslladarà al campus diagonal. L'edifici acollirà també diversos grups de recerca en economia de la Facultat d'Economia i Empresa. I a l'illa del Campo Sud s'hi construirà un altre edifici amb el que s'ampliarà el Parc Científic de Barcelona i que a més serà la seu de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya. Dos edificis que en definitiva permetran a la Universitat de Barcelona guanyar nous espais de qualitat per fer-hi activitat docent i de recerca. I amb aquests dos plans urbanístics és evident que fem una passa endavant en la consolidació de Barcelona com el node de coneixement, de divulgació, de recerca i d'innovació referent del sud d'Europa. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Regidora Vila, Junts.

Sí, bon dia. Era per expressar favorablement la votació a aquests dos plans, que són d'iniciativa de la Universitat de Barcelona, l'ampliació de la Facultat d'Economia, de la nova Facultat de Matemàtiques i Informàtica, la Facultat de Farmàcia. Són projectes importants que miren cap al futur i que ens ajuden a situar la nostra ciutat i també el nostre país com a referència i excel·lència de l'àmbit universitari. Dit això, la Universitat de Barcelona és un veí més important, però un veí més del districte de les Corts. Per tant, també des d'aquest Ajuntament s'ha de vetllar per una bona relació de bon veïnatge entre tots els veïns i veïnes. Alguns veïns de les Corts han expressat alguns dubtes sobre algun d'aquests projectes. Per tant, el que demanem el govern municipal, sobretot, que s'assegui amb els veïns, que hi parli, que hi dialogui i que faci també un acompanyament perquè també s'acabin sentint com a seus aquests projectes que són tan, com dèiem, tan rellevants per a la universitat, per a la ciutat i també pel nostre país.

Moltes gràcies. Regidor González, Barcelona en Comú.

Sí, gràcies, alcalde. Dos expedients que són herència, com deia la tinenta Bonet, del protocol Mies, que va signar la tinenta Sanz al mandat anterior. i fruit de l'acord entre l'Ajuntament, la Generalitat i, en aquest cas, la Universitat de Barcelona, que resolen deutes històrics, sobretot al campus sud, on estem actuant en un descampat degradat, que és un faus de pàrquing i un pavelló que està degradat, clausurat i amb un ordre d'enderroc. Per tant, no només apostem pel futur i per la recerca, la investigació, l'educació universitària, sinó que, a més a més, resolem un espai molt rellevant del districte de les Corts. Segur que naixeran noves sinergies entre la Facultat d'Economia, la de Matemàtiques, la d'Informàtica, etc. Per tant, crec que hem de celebrar i també des del nostre grup creiem, i no és l'expertesa d'aquest govern que cal escoltar molt, els veïns i veïnes que expressen el seu malestar de manera legítima, resoldre les al·legacions i, sobretot, fer un debat col·lectiu sobre alçades o aquesta bona convivència amb un veí més de les Corts.

Moltes gràcies. Regidora Barosca Republicana.

Sí, només per posicionar el vot a favor.

Gràcies. Regidor Milian, Partit Popular.

Sí, gràcies, alcalde. Nosaltres ens abstindrem al punt número 20 i votarem a favor del 21. Ens abstendrem al punt número 20, perquè m'he reunit en diverses ocasions amb els veïns i veïnes de la zona universitària. De fet, l'últim cop va ser abans d'ahir, després d'una audiència pública al districte de les Corts, on em van tornar a traslladar la seva preocupació per la manca de diàleg, fins i tot em van dir menyspreu, que senten per part del govern municipal. Diuen que la participació en aquest cas està tot un simulacre, o se'ls informa a última hora o no se'ls informa, com em diuen, què ha passat amb les alegacions que van presentar. Estan preocupats per l'ampliació d'un edifici que tindrà una alçada que pot perjudicar l'entorn deixant en ombra algunes zones verdes. L'ampliació de la universitat és necessària i estem totalment a favor, però es podria fer d'una altra manera. Els veïns també estan preocupats perquè aquesta ampliació tindrà un impacte negatiu pel que fa a la manca d'aparcaments.

Regidor Senderos, Vox.

Només per dir que ens posicionem a favor dels dos.

Molt bé, ponent 54 segons. Junts 3, Esquerra 57, que no, Vox 58. Resultat, secretari?

Molt bé. El punt número 20 s'aprova molt favorable a tots els obstrets de l'estància del grup popular i el punt 21 s'aprova per unanimitat.

Resultats, secretari?

S'aprova per unanimitat, alcalde.

Molt bé. Doncs passem al punt 23, amb vot favorable de tots els grups per aprovar definitivament el Pla Espacial Urbanístic per la regulació de l'equipament La Salle Horta, situat al carrer Congrés 61-69.

Punt 24, amb intervencions... per suspendre l'aprovació definitiva del Pla Especial Urbanístic per la regulació de l'equipament escolar i l'ordenació volumètrica de la parcel·la situada en el passeig de la Font d'Anfargues, número 13. Té la paraula la Tinenta Bonet. I en consten intervencions.

Disculpem, perquè hi ha hagut una confusió. Però, en tot cas, sí, efectivament, aquest és un punt que portem a suspensió, perquè, evidentment, no ha passat el termini, necessitem que no caduqui l'expedient, necessitem que es resolgui els aspectes que encara estan per aclarir, i ens consta a tots, ho podem compartir, de fet, a la Comissió d'Urbanisme de la setmana passada, I, per tant, portem aquest punt avui a plenari estrictament per no caducar o per no permetre que caduqui el termini i acabar de resoldre les qüestions que queden pendents. Gràcies.

Molt bé. Regidor Calvet. Gràcies, alcalde. Molt bé un moment. Sí, efectivament, el portem a suspensió, aprovem la suspensió per resoldre els temes, però per part del promotor. Nosaltres el que volem expressar en aquest posicionament de vot és que agraïm que els promotors d'aquest projecte, al final és una inversió que millora... un equipament docent, alertats per la preocupació que havia despertat aquesta millora entre els veïns i abans que cloquin els terminis legalment establerts, efectivament, deixin retirar l'expedient. Per tant, sosperem i que s'iniciï aquest diàleg, que esperem una miqueta amb la... idea que hem expressat en punts anteriors que aquest anant darrere, doncs en aquest cas estem anant darrere, però que puguem fer un endavant definitiu per al projecte i també per la qualitat de la vida al barri i al districte.

Gràcies. Moltes gràcies. Regidor González, Barcelona en Comú.

Sí, aquest punt té ressonàncies amb l'anterior. Jo a l'agraïment a la promoció sumaré l'agraïment a la lluita veïnal que ha tornat a fer possible que això estigui passant avui aquí, que és que hi ha més de 27 delegacions, entre les quals les del nostre grup municipal, les del POU altre cop, les de tot un moviment veïnal, que han fet, han posat l'alerta a tots els grups, al govern, a la promotora, que aquí cal fer un debat una mica més sossegat que el que estàvem a punt de fer. I, per tant, l'agraïment a la promotora, sumar l'agraïment a la lluita veïnal i la necessària reivindicació d'aquesta protecció, més enllà d'allò que està catalogat, I agrair també aquesta modificació de l'ORPIMO que fa que això no sigui un comunicat diferit sinó una necessària llicència i per tant puguem tenir aquest debat aquí avui. I esperem que acabi com l'anterior punt.

Molt bé. Regidora Baró, Esquerra Republicana.

Sí, votarem també a favor d'aquesta suspensió amb l'expectativa i amb l'esperança que efectivament serveixi perquè la propietat, l'equip d'urbanisme, l'Ajuntament i el veïnat puguin asseure, puguin explorar solucions, puguin arribar a un acord que pugui satisfer mínimament a totes les parts i esperem que efectivament l'anterior planejament de Camp Peronet serveixi d'inspiració i d'exemple per arribar a aquesta solució que esperem que sigui definitiva. Gràcies.

Moltes gràcies, regidor Milian, Partit Popular. Gràcies, alcalde. Evidentment, nosaltres també votarem a favor de la suspensió de l'aprovació definitiva d'aquest pla especial urbanístic que estava pensat per construir un nou equipament docent. Ha estat el mateix promotor que ha demanat aquesta suspensió. Ha fet per bona voluntat per arribar a acords amb els veïns perquè per allà hi hagués pogut tirar endavant... A més, només afegir que es tracta d'un edifici que no té cap catalogació des del punt de vista patrimonial i que té un volum disconforme, és a dir, sobrepassa les línies edificables permeses i que envaeix una part del passeig. Per tant, votem a favor.

Regidor Senderos, Vox.

Gràcies. Al parecer, el promotor sol·licita la suspensió provisional de l'expediente per poder aplicar millor el seu projecte a la vecindad, per explicar-lo. Nada que objetar en ese sentido, eso sí, dejar claro que nuestro grupo está con el proyecto porque responde a las necesidades de los propietarios de la parcela, mejora el proyecto educativo y porque se aviene completamente a la legislación vigente. Es más, sirve para corregir la situación administrativa, pues el edificio de demoler se encuentra en una franja actualmente no edificable y el nuevo respetará la armonía del paseo de la Fonda en Fargas, dándole mejor aspecto. Ante alguna reivindicación aparecida, tenemos nuestras dudas de que provengan verdaderamente vecinos de la zona y no sean utilitzacions polítiques del fet. Ens posicionem a favor. Gràcies.

Molt bé. Temps restants. Ponent, un minut 28 segons.

Gràcies, alcalde. Només molt raument, per tal com s'ha dit, aquest és un procediment en el que avui portem senzillament la suspensió, però que hi ha el debat de fons. Efectivament, ens havíem trobat amb l'anterior expedient del que acabem de parlar, també a Horta, Guinardó, i que en el que, evidentment, es planteja la necessitat de protegir patrimonialment un edifici que no ho està a hores d'ara, que no ho està, i que l'ampliació d'un equipament o la construcció d'un equipament, en aquest cas la la d'un centre educatiu, doncs, afectaria. I és un debat que no és un debat menor i que, per tant, i hem dit mil vegades, aquí hem d'acompanyar de rigor, de criteris, i en aquest sentit estem abordant l'elaboració de criteris per la protecció dels elements patrimonials a la ciutat en general, perquè no podem fer cas per cas, episodi per episodi, edifici per edifici, perquè, si no, segurament serem tot menys coherents i, per tant, l'encertarem ben poc. Però, en tot cas, sí, en aquest cas, crec que val la pena posar sobre la taula l'agraïment als promotors per estar disposats a parlar-ne amb els veïns i, per tant, aquest temps, com a mínim, ens permetrà que ells puguin abordar un debat amb els veïns per trobar una solució a aquest impàs.

Moltes gràcies. Junts, 7 segons. Per som comú, 7 segons. Esquerra, 23. PP, 26.

Sis minuts ponent, tres minuts la resta de grups. Té la paraula la regidora Monter.

Moltes gràcies, alcalde. Els centres educatius a Barcelona es col·laritzen al voltant de 11.000 infants i joves. Es tracta d'un sistema que és ric, que és plural, com ho constata el fet que aproximadament la meitat de centres són públics i l'altra meitat són d'iniciativa social. i aquesta diversitat, lluny de ser un problema, és una riquesa i és un tret característic de la nostra ciutat, però també del conjunt del país. Des del grup de Junts per Barcelona volem començar posant en valor i reconeixent la tasca de tots els centres, independentment de la seva titularitat, tots aquells que conformen el Servei d'Educació de Catalunya, sostinguts amb fons públics i reconeguts a la Llei d'Educació, a l'EG, reconeixent la tasca que realitzen el servei de l'èxit educatiu, de la igualtat d'oportunitats i també per donar compliment als objectius continguts en el pacte contra la segregació escolar. I és que les dades del propi Consorci d'Educació ja mostren el compromís de tots els centres, per exemple, pel que fa a l'escolarització d'alumnes vulnerables, escolaritzats en centres públics i en centres d'iniciativa social. I aquesta és una realitat que no es pot amagar, per més que hi hagi formacions polítiques que efectivament la neguin o que, per dir-ho més clar, vulguin acabar amb l'escola concertada. L'existència de centres de diferents titularitats dona resposta a demandes d'organismes com l'UNESCO, que proposa que governs i entitats d'iniciativa social treballin plegats, creïn centres i d'aquesta manera facin front als reptes educatius, o Save the Children, que assenyala que països amb una gran equitat tenen una presència destacada d'escola concertada, com és el cas del Regne Unit o de Bèlgica o Països Baixos. Per tant, que Barcelona tingui un percentatge important de centres d'iniciativa social no és cap anomalia. Tanmateix, per garantir que aquest sistema continuï sent integrador, continuï sent inclusiu, L'Ajuntament, mitjançant el Consorci d'Educació de Barcelona, que vol dir també, per tant, la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d'Ensenyament, ha de continuar garantint el suport a tots els centres, independentment de la seva titularitat. Això vol dir amb recursos i amb programes de suport educatiu que arribin a tots els alumnes, a tots els nens i nenes de la ciutat amb les mateixes oportunitats. I és evident també, diguem-ho tot, que el govern de la Generalitat ha d'entomar el repte, fins ara mai resolt, ben resolt, de garantir la gratuïtat real de l'ensenyament i això passa per un finançament suficient de la plaça escolar. Però sí que hi ha aspectes que depenen estrictament de l'administració municipal, en aquest cas del Consorci, i són les que volem tractar avui en aquesta proposició. Què proposem? Que tots els centres educatius que estan en barris, inclosos en el pla de barris, puguin participar en igualtat de condicions en els programes educatius que s'hi desenvolupen. Actualment això no és així. També que es creï una línia adicional d'ajuts per transformar o adequar els patis dels centres educatius concertats en funció de la seva realitat socioeconòmica, així com per impulsar la sostenibilitat dels centres. Estem parlant, per exemple, del programa Transformem els Patis. O que els ajuts del pla de xoc i de la motxilla escolar els alumnes dels centres d'iniciatives social, cobreixin el dèficit que la pròpia Sindicatura de Greuges de Catalunya, en l'informe sobre la segregació escolar, reconeix que existeix aquest dèficit, aquest infrafinançament. Demanem també que la informació sobre el període de preinscripció contingui la referència de tots els centres, dels públics i dels d'iniciativa social, perquè les famílies tinguin una visió holística complerta de tots els centres de la ciutat, de totes les opcions existents. Demanem coses que no tenen un cost econòmic pel govern, que es promogui que un dels representants de la Generalitat en el Consell de Direcció del Consorci sigui la persona que ocupi la direcció general. de centres concertats del Departament d'Ensenyament, perquè els centres concertats no tenen un representant en el Consorci d'Educació, on per cert la interlocució és difícil, però aquest és un altre tema, la interlocució és molt millorable. I finalment demanem que es fomenti la col·laboració entre l'Ajuntament i totes les escoles de la ciutat, així com els agents de la ciutat, per aprofitar al màxim les sinèrgies i millorar les pràctiques educatives. I demanem, com no pot ser d'una altra manera, el suport dels diferents grups municipals. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula del regidor González. Va sonar en comú?

Sí. A Barcelona el sistema educatiu és ric i plural, i tant, i això mereix el nostre reconeixement, el de tots i totes, i així es fa. L'escola concertada no està representada al Consorci. L'escola concertada va estar representada i va ser un àmbit on vam prestar molta atenció el mandat passat quan, amb l'impuls de la regidora Gemma Cendra i l'acord de quatre grups, vam impulsar el Pla d'Educació 2030, precisament proposava una taula per la concertada i això no es va acceptar. Allà hauríem pogut parlar de totes aquestes coses que vostè situa i ens hauríem posat d'acord amb algunes coses, com per exemple revisar les quantitats econòmiques de les motxilles, de les aportacions del pla de xoc. Jo diria que també si fem aquest debat hauríem de parlar de les quotes que algunes escoles concertades cobren i no haurien, però hauríem pogut fer aquest debat de manera global. Vostè està preocupada pel Consorci i jo també. Estic preocupat perquè aquest dimarts va fer quatre mesos que el Consell de Direcció del Consorci no es reuneix. A mi em preocupa més això que no dir-li al Govern de la Generalitat de Catalunya qui ha d'enviar. Aquest plenari no hem decidit qui enviem en nom de l'Ajuntament i ens hem de posar a dir-li al Govern de la Generalitat de Catalunya a qui enviar, Jo crec que no, perquè quan defenso l'autonomia local també la defenso l'autonomia del govern del meu país per decidir qui són els millors representants en els òrgans. Vostè ha de donar algunes dades, jo n'hi donaré algunes altres. El curs 2020-2021, abans de l'aplicació del pla de xoc, l'alumnat vulnerable es repartia 70-30 a la... a favor de l'escola pública, i aquest curs, 24-25, estem 59-41. Per tant, és veritat que hi ha més corresponsabilitat? És veritat que algunes escoles concertades ho havien fet de sempre, però la majoria ara ho fan perquè el pla de xoc és una eina que està funcionant. Algunes dades més, dels 17 centres no corresponsables, que vol dir que assumeixen menys alumnat vulnerable del que té la zona educativa on són, 15 són concertats? Dels 32 centres segregats que assumeixen més vulnerabilitat de la que té el seu barri, 25 són públics. Per tant, queda molta feina per fer. Sobre projectes de pla de barris i de no pla de barris, un dels nostres projectes emblemàtics, que és el Protegim Escoles, va néixer a una escola concertada. I alguns projectes de pla de barris també es fan a l'escola concertada. Això n'hauríem pogut parlar si vostè hagués volgut construir una proposició i no generar aquesta... confrontació. I li diré més, faria riure el tema dels patis si no fos tan greu. El govern està desmantellant el pla de patis i vostè vol que el faci a la concertada? No, si és que el deixaran de fer, no cal afegir línies, és que el pla de patis, el transformem al patis, s'ha acabat. Per tot això i perquè no oblidem el dret a escollir de totes les famílies, també de qui vol pública i no hi entra, votarem en contra.

Residora Sorinyac, Esquerra Republicana.

Sí, gràcies. Nosaltres entenem, evidentment, que el sistema educatiu comprèn els centres que imparteixen els ensenyaments fixats per la pròpia llei, per l'ALEC, com s'ha dit, i els serveis educatius han de ser iguals per tots els destinataris de l'ensenyament. I, per tant, això significa que quan hem estat al càrrec de la gestió educativa hem prioritzat aquest accés a l'educació en condicions de plena igualtat, garantint que les famílies realment puguin escollir lliurement el centre, el model, el projecte educatiu, etcètera, que defineix la llei i que evidentment s'empara amb aspectes com contra la segregació, a favor de la inclusió, etcètera. I per tant aquests centres són els que han de rebre el finançament necessari per garantir els recursos que permetin aplicar aquests principis rectors del sistema educatiu. Ara, dit això i centrant-nos específicament en els punts que es detallen en aquesta proposició marc que centra l'escola concertada com a pal, diguéssim, del que significa aquesta diversitat i pluralitat de l'educació, nosaltres sí que veiem que hi ha alguns aspectes amb què coincidim i d'altres amb què no. Menciono-ho ràpidament. El regidor González mencionava precisament la taula de la concertada que es va proposar, i creiem que sí, que és un espai, i per això també ho vam defensar, és un espai en què podem començar i endegar un debat en aquest sentit. Però quan parlem del Consorci d'Educació, hem d'entendre que el representant del Departament d'Educació al Consorci és la consellera en aquest cas, i en aquest sentit pot delegar la representació. Per tant, des d'aquest punt de vista no hi veiem cap necessitat d'incorporar altres figures perquè tots els centres hi estan representats. El programa del Pla de Barris, que coincidim plenament amb què s'ha d'integrar tota l'escola en aquest sentit d'igualtat d'oportunitats per a tot l'alumnat, I sí que és cert que hi ha alguns programes, se n'han mencionat alguns, però n'hi ha alguns d'altres com el Jan Edu, en què sí que per exemple la concertada també hi són. Però sí que creiem que s'ha de revisar i que realment tots aquells barris que formen part del Pla de Barris han d'integrar el conjunt dels centres educatius. No podem compartir en aquest sentit la necessitat de crear línies adicionals per transformar i adequar les instal·lacions que precisament són de propietat privada, perquè en aquest sentit ens queda també molt camí a recórrer i hi ha molt marge a fer de millora dels equipaments i de la infraestructura en aquells equipaments públics i que són municipals. El cost de la plaça escolar del país. Arrel de l'informe de la sindicatura de Greuges el mateix Departament d'Educació va encarregar un informe a la sindicatura per posar al dia el cost de l'alumnat vulnerable. Un informe que ens costa que hauria d'haver arribat al departament aquest últim trimestre i que precisament hauria d'ajustar aquests costos i aquestes motxilles escolars que garanteixin que tots els centres tinguin aquests recursos suficients. Perquè és una demanda, és una demanda a la part de finançament de la vulnerabilitat de l'escola concertada que coneixem perfectament i que realment creiem que s'ha d'atendre i amb responsabilitat s'ha d'atendre. Per tant, esperem que realment, sí, acabo només, acabo amb un últim punt només, la necessitat de reconectar tots els centres a la ciutat, plenament d'acord. En aquest sentit, el nostre vot serà negatiu perquè creiem que hi ha alguns d'aquests punts que no coincideixen realment amb el que preveiem. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí, Partit Popular.

Gràcies. En un sistema educatiu democràtic divers i plural, els models d'educació pública i d'iniciativa social no són models antagònics, sinó complementaris. Aquesta convivència no tan sols és necessària perquè permet sumar recursos i esforços en benefici de l'alumnat i de la societat en el seu conjunt. El model d'iniciativa social ha jugat un paper fonamental a la història educativa de Catalunya. Abans d'existir un sistema públic de caràcter universal van ser aquestes escoles les que van garantir l'accés a l'educació a milers i milers de nens i nenes. I avui continuen complementant l'oferta pública ampliant les opcions de les famílies i garantit la llibertat d'elecció. La focalització dels partits d'esquerres es centra només en la inversió a l'escola pública, que té tot el nostre suport i recolzament, però no cal oblidar-se de les escoles concertades. L'infrafinançament d'aquestes agreuja any rere any. Només el 10% del concert serveix per finançar les despeses de funcionament, una quantia totalment insuficient per sostenir el dia a dia d'una escola. El nostre grup defensa que les escoles d'iniciativa social també han de rebre el suport i els recursos necessaris per part de les administracions i complir així amb la seva funció social sense carregar el cost a les famílies. I reiterem que defensar aquesta posició, en cap cas, és negar la importància de l'escola pública. Per tant, millorar els patis dels centres, garantir uns bons itineraris escolars, impulsar la sostenibilitat, participar en el pla de barris i oferir en la preinscripció els centres públics i concertat que estan a l'abast de les famílies, és la garantia que tots els nens i nenes de Barcelona es troben en igualtat d'oportunitats independentment de la seva situació socioeconòmica. Per tot això votarem a favor d'aquesta proposició.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos.

Gràcies, alcalde. Tornen vostès de Junts, novament, a sorprendre's una vegada més. I ho fan en la primera fase d'aquesta proposta, amb una nova mostra del seu malabarisme semàntic, per intentar mimetitzar-se amb l'entorn progressista que impera les institucions. els de complex a dir les coses pel seu nom i per no fer explícit el reconeixement a la feina feta per l'escola concertada. S'han inventat l'ufemisme a escoles d'iniciativa social, que tenint una connotació sociopropulista, queda molt bé en els seus cercles de vasallatge. però que certament no deixen de ser els col·legis concertats de tota la vida de titularitat privada i que sí, efectivament, provenen d'una iniciativa social, però una iniciativa social de persones compromeses amb uns valors, unes virtuts i amb uns projectes pedagògics singulars que s'adapten com un guant a les necessitats i els principis idearis de les famílies que han escollit aquest model concret. Perquè fa el punt primer, no podem estar d'acord en que un representant de la Generalitat sigui la persona que ocupi la direcció general de centres concertats del Departament d'Ensenyament, perquè significa posar encara més els seus tentacles en la ja amenaçada i ofegada escola concertada catalana. Ara entendran què volem dir. Primer recordem un moment els darrers membres d'aquest Consell de Direcció del Consorci d'Educació. Joan Rabaseda Ferrer, Laura Alegre Sanz, Andreu Freixas, vinculats a Esquerra Republicana, Omnicultural i Consorci per la Normalització Lingüística. És a dir, persones, totes elles, amb una forta càrrega ideològica que els impediria ser objectius en les interaccions amb els diferents idearis de les escoles concertades. posant encara més en perill la llibertat de càtedra de l'escola concertada i, en conseqüència, la llibertat de les famílies de rebre l'educació que escollin pels seus fills. La resta de la seva proposta és només de relleno i propaganda ideològica. D'altra banda, parlen de garantir, garantir, garantir, però també els volem fer saber que trobem a faltar que en cap moment no sol·liciten vostès mecanismes per avaluar tot això que volen garantir i que, tot i així, baixi per endavant, que nosaltres també estem d'acord amb alguns dels aspectes que proposa millorar, però que de cap manera no secundarem ni el podem fer costat tampoc en aquesta ocasió, degut a l'arbitrarietat insultant i sectària del primer punt que polititza tota la seva proposta. No continuem la nostra aprovació. Moltes gràcies per la seva atenció.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Rebell.

Moltes gràcies, president. Vagi per endavant, i en això coincidim, senyora Monter, el nostre reconeixement a la tasca que desenvolupa el Servei Educatiu de Catalunya en el seu conjunt, val a dir, a les escoles i centres de titularitat pública com aquelles que són d'iniciativa social. Mireu, jo mateix he tingut i tinc ocasió de visitar i d'estar a escoles tan públiques com concertades, sobretot en els barris més desafavorits de Barcelona, i podem constatar, i tothom pot fer-ho, que aquestes escoles concertades en aquests indrets, doncs, afronten els mateixos reptes i les mateixes complexitats que el conjunt del sistema escolar. No trobareu, per tant, ni en mi ni en el conjunt del nostre govern, una actitud de menysteniment o de discriminació envers les escoles concertades. I us podria donar alguns exemples que ho fan palès. Mireu pel que fa a l'exercici del 24, el que acabem ara. L'aportació de l'Ajuntament de Barcelona, no parlo de l'aportació que és la majoritària de la Generalitat, sinó de l'Ajuntament a les motxilles escolars, ha estat de 668.000 euros pel que fa als centres de titularitat pública i de 890.000 pel que fa a les escoles concertades. En la pàgina web del Consorci podeu trobar penjades actualment els 47 programes que oferta el Consorci i que els quals poden accedir i optar igualment públiques com concertades. Però més enllà d'això, heu esmentat també i tots els regidors que hem presidit també ho han fet, el Pla de Barris. El Pla de Barris ha treballat ja amb escoles concertades. a Berló de Viver i a la zona nord, concretament a la ciutat meridiana. No és quelcom que vingui de nou a la política del Pla de Barris, on ja ha desenvolupat en aquestes escoles línies de l'àmbit educatiu, com pot ser la caixa d'eines o el joc de llibres, entre altres. Per tant, tanmateix, malgrat aquesta disposició que tenim pel que fa a les escoles d'iniciativa social, no podem acceptar la formulació de la seva proposició. Mireu, parleu del programa de transformar patis i, sense esmentar-ho, feu referència també al Pla ClimaEscola. Ho feu d'una manera literària, una mica descrivint-nos les funcions del Pla ClimaEscola. Però aquestes inversions, que són inversions importants, nosaltres no les podem fer. en centres de titularitat privada. Només podem fer aquestes inversions en àmbit públic. Això és de lògica i és així. Només per això ja no podríem acceptar la seva proposició. Més l'anyada que considerem que seria més útil plantejar els debats necessaris que n'hi ha pel que fa a la relació i a la concordança i al treball unificat del conjunt del servei educatiu, anem d'una manera menys polèmica i amb un viatge menys ideològic. Hi ha un gran repte compartit a abordar, però no creiem que aquesta proposta sigui la millor manera d'abordar-ho. Per tant, votarem en contra.

Moltes gràcies. Té la paraula per dos minuts la regidora Monté.

Sí, gràcies, alcalde. El regidor González de Barcelona en Comú ha començat la seva interrupció fent un reconeixement a la pluralitat del sistema educatiu a Barcelona. Això no quadra gaire amb els postulats de la seva formació política que en el seu recent congrés parlaven d'eliminar l'escola concertada l'any 2030. No sé qui busca confrontar. I si vol, li recordo perquè el nostre grup municipal no va subscriure l'acord d'educació a Barcelona 2030, és perquè parlaven de la concertada com una anomalia. Una anomalia, així, literal. I amb això nosaltres no hi estem d'acord, perquè la concertada no és una anomalia i perquè l'escola pública i l'escola concertada tenen interès i vocació de servei públic. I em sorprèn la... el sentit de vot i em sorprèn la intervenció del regidor Revell, perquè deia que el nostre grup no va subscriure a aquell acord per l'Educació Barcelona 2030. Tampoc ho va fer el PSC, tampoc ho va fer el PSC. Ens vam entendre perfectament en aquest sentit amb aleshores regidor d'Educació, el senyor Riera, perquè tampoc el PSC podia estar d'acord amb que l'escola concertada a la ciutat sigui una anomalia. Sembla que ara sigui així. Respecte a Esquerra Republicana, sincerament em sap greu el vot contrari quan estan d'acord en molts aspectes, segons deia la regidora, sorinyat de la proposició. Parlava que les famílies han de poder escollir escola, tenen dret a escollir escola, és evident que és un dret condicionat a l'existència de places, però en tot cas, si això és així, els centres educatius han de poder rebre els recursos suficients sigui quina sigui l'opció de les famílies i això malauradament no passa així. El regidor Rebell parlava d'aquest reconeixement al Servei d'Educació de Catalunya. Està molt bé aquest reconeixement però aleshores no els tractem igual. No els tractem igual, vostès no ho estan fent. M'ha citat programes on sí que hi ha una part de participació de l'escola concertada, molts altres no. Per tant, lamentablement, vostès no reconeixen, no accepten i no defensen els postulats de la Llei d'Educació de Catalunya. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula. 54 segons, Partit Popular. 31 segons, Vox. Secretari.

Molt bé, doncs es rebutjaré la proposta amb el vot favorable de Junts per Catalunya al Partit Popular, el vot contrari de Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i el Grup Socialista i l'abstenció de Vox. Abstenció de Vox? En contra. En contra, perdó. Amb el vot contrari també de Vox, perdó.

Molt bé.

Correcte? 10. Aprovar l'expedient de reconeixement de crèdit a favor de la Universitat de Barcelona amb posicionament favorable del PSC, Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Partit Popular i abstenció de Vox.

Correcte? Punt 22. Aprovar definitivament el Pla Especial Urbanístic d'Ordenació del Campus Sant George School, Barcelona, al passeig Reina Elisenda de Montcada, 18 bis, amb posicionament favorable de tots els grups.

Punt 23. Suspendre el tràmit d'aprovació definitiva del Pla Especial Integral per a la Regulació de l'Equipament Docent situat als carrers Plantada, Terrer i Martorell i Penya. Posicionament favorable del PSC, Junts per Catalunya, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Partit Popular i abstenció de Vox.

Correcte? Punt 24. Amb intervencions per aprovar provisionalment el Pla Espacial Urbanístic per la regulació de l'equipament, concreció situat i tipus al carrer Ceuta 1, Escola Virulai. Aquí consta posicionament fora de tots els grups, però com és amb intervencions, dono la paraula al regidor Rebell. Dos minuts.