Medi Ambient

És correcte. Comissió d'Ecologia amb Intervencions, punt 5è, per aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i l'autoritat del Transforme Metropolità de Barcelona per l'execució de les obres de la xarxa tramviària i la urbanització de la gran vida de les Corts Catalanes entre Glòries i l'Arambla del Poble Nou. Té la paraula, per part del govern, la Tinenta Bonet. Endavant.

Moltes gràcies, alcalde. Avui portem a aprovació el conveni que estableix els mecanismes de col·laboració i de finançament entre l'ATM i l'Ajuntament per a l'execució del projecte d'urbanització de la part inferior de la Gran Via entre Glòries i la Rambla del Poblenou. Un conveni on s'incorpora el canvi de traçat i també el desdoblament de la infraestructura de Gran Via entre Glòries i Bilbao. Respecte al finançament d'aquest projecte que requereix de la reurbanització de la zona, i el desenvolupament de la infraestructura tranviària, l'Ajuntament hi portarà 23 milions d'euros i l'ATM 9 milions d'euros. Pel que fa al nou recorregut hem de tenir en compte el disseny de la nova plaça de les Gloris i per tant el disseny ja fet fa temps que condiciona evidentment aquest nou traçat. L'opció que contempla aquest conveni és el que ens ha de permetre gestionar de la millor manera possible la convivència entre tots els modes de mobilitat en un entorn que, com tots sabem, és complex, com és el de la Cruïlla, dels carrers Badajoz, Avinguda Diagonal i la Gran Via. La nova disposició que es proposa permet als vianants accedir directament a la mitjana, de la Diagonal a la plaça. Els vehicles i els autobusos els facilita la sortida de trànsit en direcció al carrer Badajoz, donat que aquest flux no haurà de creuar-se amb el tramvia en aquest punt i, pel que fa al tramvia, permetrà també afrontar de millor manera l'increment del nombre de circulacions que es preveu portarà la connexió del tram baix amb el tram Besòs. El tram de via única existent hauria estat un coll d'ampolla de la xarxa que dificultaria la seva operativa. També els vull dir que les darreres setmanes els equips tècnics de l'Ajuntament han fet un gran esforç per analitzar les diverses propostes alternatives que ens han fet arribar diverses entitats com la PTP. S'ha tingut un diàleg obert amb ells, amb diverses trobades, contrastant propostes per poder arribar al punt on som avui. I fent aquest pas necessari, que no podem endarrerir més, des del major consens possible. Ens ha de permetre també acabar amb la provisionalitat en aquesta cruïlla de la banda sud de la plaça, un pas endavant, sens dubte, per tenir una plaça de les Glòries ben acabada. I per això els demano el seu vot favorable perquè puguem tirar endavant el projecte.

Molt bé, té la paraula la regidora Avila de Junts.

Votarem en contra d'aquest nyap del govern, d'aquest nyap del tramvia, que reafirma el nostre posicionament que tenim respecte a aquesta infraestructura, que sobretot la trobem ineficient des del punt de vista de costos i de sobrecostos. I fins i tot la societat civil més favorable a la connexió del tramvia per la Diagonal ha mostrat crítiques i ha sigut crítica amb aquest projecte que avui el govern ens porta aquí. La qüestió que nosaltres ens plantegem és dir per què el govern no ha trobat una altra solució. Creu que la solució per modificar aquest projecte i aquest nou traçat és amb zigzag pel mig dels carrers de la ciutat? Per tant, aquesta pregunta la fem. Com és que no han trobat una alternativa que fos més eficient i sobretot que no tingués la crítica de fins i tot aquells que són favorables al tramvia?

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor López. Gràcies, president.

Bon dia a tothom. Nosaltres votarem a favor d'una decisió que, tot i que avui portem a votació aquest conveni amb l'ETME, ja es va prendre durant l'anterior mandat en el procés de repensar, de redissenyar tot l'entorn de Glòries. Llavors, ja es va fer un estudi de les diferents opcions pel creuament diagonal Badajoz i es va decidir que la nova disposició que avui aprovem amb aquest conveni és la que més beneficia el conjunt de modes de mobilitat en aquell entorn tan complex, especialment, i no és un tema menor, habilitant la connexió pels vianants i les bicicletes entre el parc i la diagonal. Aquesta obra, com deia la senyora Bonet, ens permet encabir l'increment de demanda de la futura connexió del tramvia, una obra que esperem que el govern acceleri el màxim possible. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sorinyac, d'Esquerra Republicana.

Sí, gràcies. Bon dia a tots els membres del plenari. Aquest és un conveni que preveu desviar l'actual traçat del tram i a entitats a favor del transport públic alerten que aquesta zigazaga del tramvia pot penalitzar-ne el temps de viatge. Davant d'aquest alerta, Esquerra Republicana ja van preguntar formalment al govern quins eren els motius d'aquest canvi de traçat. Amb les respostes obtingudes, som conscients del que implicaria un canvi de projecte ara com ara, com l'endarreriment de l'urbanització de Gran Via i i els canvis de planejament. Però no ens queda gaire clar el perquè d'aquestes converses no es van tenir en el moment que tocaven. Per tant, com ja vam manifestar a la Comissió d'Urbanisme, ens abstindrem perquè no estem convençuts del camí que s'ha seguit. I el que sí que creiem que és important és que l'àmbit de Glòria es finalitzi el més aviat possible i s'incorporin projectes pendents com el carril bici del carrer Badajoz. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Milian, del Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Bé, com saben, des del nostre grup sempre ens hem mostrat contraris a malbertar més recursos públics en un tramvia que no és la solució per a la mobilitat de la nostra ciutat. Creiem fermament que Barcelona ha de prioritzar solucions més econòmiques i sostenibles, com la creació d'una xarxa d'autobusos elèctrics, que, a diferència del tramvia, no necessita una infraestructura tan costosa ni tan invasiva per al passatge urbà. Dit això, també entenem que l'urbanització d'aquest tram de la Gran Via és una obra que ja forma part del projecte En Marcha, i oposar-nos a la seva execució total no seria coherent amb l'interès de mantenir la cohesió urbana de la ciutat. No es tracta només de qüestions econòmiques, sinó també d'un compromís amb la qualitat de l'espai públic i la mobilitat de la ciutadania. Per aquest motiu, el nostre grup optarà per abstenció.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos, Vox.

Gràcies, alcalde. Comprenderan que no apoyemos esta propuesta d'acord. No queremos ser còmplices del desbarajuste que representa un sistema com el tramvia en las calles de la Barcelona del siglo XXI, retirado el siglo pasado ya por molesto. Con nosotros no cuenten para esto que viene a empeorar la circulación y a complicar la vida de los vecinos de la ciudad. Déjense de tramvías que se termine ya la línea nueva del metro y vayan pensando en las líneas del metro del futuro de la Barcelona del futuro. Gracias.

Molt bé. Doncs passem ara sí al punt 8, que és per aprovar provisionalment la modificació puntual de l'MPGM per un 22 arroba més inclusiu i sostenible per la modificació i ajust de les normes urbanístiques. Té la paraula, dos minuts, la tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Portem aprovació provisional, una modificació molt puntual per esmenar tres punts molt concrets de la MPGM del 22 arroba del 2022. D'una banda, aquesta MPGM té com a objectiu facilitar la implantació d'usos d'equipament docents, culturals i esportius dins de les activitats compatibles a l'àmbit del 22 arroba. En segon lloc, amb la modificació també volem establir un marc general de criteris pel desenvolupament dels plans de millora urbana en l'àmbit del 22 arroba. I finalment, l'últim objectiu d'aquest tràmit és corregir diverses errades materials detectades en l'MPGM vigent i clarificar el redactat per facilitar la seva aplicació. Per fer-ho, com que encara no fa cinc anys de l'aprovació definitiva de l'MPGM vigent, hem demanat permís a la Generalitat de Catalunya que ens l'ha concedit amb el ben entès que la modificació que portem avui serà i és puntual. Creiem que serà una modificació positiva perquè permetrà tirar endavant projectes docents, culturals i esportius en edificis catalogats patrimonialment sense haver d'esperar que es desenvolupi tot l'àmbit i preveien que, evidentment, en el moment en què es desenvolupi la resta de l'entorn, el promotor haurà de participar en els costos de la reurbanització. És una modificació que a la pràctica afecta unes 16 parcel·les que només podran començar-se a desenvolupar si fem aquest ajust que avui duem aprovació provisional. Per tant, insisteixo, es tracta d'una modificació molt puntual que ens permetrà millorar l'MPGM del 22, que ja està funcionant, i ens està permetent també guanyar habitatges, espais verds i equipaments al 22 arroba. Acabo recordant, òbviament, que el següent pas és el pas per l'aprovació definitiva per la Subcomissió d'Urbanisme de la Generalitat i, per tant, l'entrada en vigor d'aquest MPGM.

Té la parola el regidor Calvet, de Junts. Gràcies, alcalde. Tot el que sigui anar avançant en l'objectiu d'efectivament tenir un 22 arroba més inclusiu i més sostenible i per tant que s'hi pugui desenvolupar habitatge i també equipaments tindrà sempre el suport del nostre grup. Fem aquesta modificació que efectivament és puntual, hem trobat una solució, juntament amb la Generalitat s'ha trobat una solució perquè pugui tirar endavant. Falten alguns altres instruments per acabar de tenir les condicions que ens permetin efectivament arribar a aquest objectiu de tenir un 22 arroba més complex, en la seva activitat, amb més activitat o més usos residencials i, per tant, el fet que amb aquesta solució també ens permeti avançar amb equipaments necessaris pel barri fa que, efectivament, hi votem a favor.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor López de Comú.

Gràcies, alcalde. Des de Barcelona en Comú vam presentar al·legacions on demanaven actualitzar els preus de repercussió del sol amb un informe extern de l'OPC, aquestes al·legacions s'han desestimat, com també s'han desestimat les al·legacions presentades per l'Associació de Veïns. Així tot, farem una abstenció, ja que valorem positivament les correccions de les mancances de l'actual MPGM que s'introdueixen i també volem facilitar que hi hagi més espais culturals i aquesta modificació així ho permet. Cal garantir, però, que siguin projectes oberts, que estiguin arrelats al territori, com es va fer en el mandat anterior, amb els espais de cultura viva. Així que ens abstindrem.

Molt bé, moltes gràcies. Regidora Barrós, Carre Republicana.

Sí, gràcies. Bé, nosaltres sabem que aquesta és una MPGM que té uns objectius clars i puntuals, com bé se n'ha explicat, facilitar la implantació d'usos d'equipaments docents, culturals i esportius en edificis en què la façana estigui protegida i no se substitueixi l'edificació, establir un marge general de criteris i recomanacions per al desenvolupament dels plans de millora urbana, corregir diverses errades materials i clarificar el redactat d'alguns articles. Sabem que són objectius positius. Tanmateix, com hem expressat en diverses ocasions i també en moltes iniciatives, el que nosaltres volem, el que ens preocupa més, és millorar la mixtura del 22 Arroba, que sigui un barri... real, amb més habitatges, amb més veïns i veïnes i no un barri on a partir de les 7 de la tarda ja no hi hagi vida i tot s'apagui. Per això us vam demanar l'informe amb propostes per transformar l'1,2 milions de metres quadrats d'oficines obsoletes del 22 de Roba en 12.000 habitatges més i de moment seguim esperant algun tipus de retorn. Esperem que no tardin molt, que no tardin massa més, en tot cas avui optarem per una abstenció. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí del Partit Popular.

Moltes gràcies. Bon dia a tothom. Com varen manifestar l'aprovació inicial d'aquest pla, votarem favorablement, perquè entenem que es tracta de la millora de la qualitat urbana de la roba 22 i, sobretot, calia establir criteris i directrius molt més clares per a l'organització urbanística d'aquest entorn. Gràcies.

Moltes gràcies. Regidor Senderos, Vox. Votarem a favor. 22 segons.

Només per agrair els vots a favor. Gràcies.

Junts, Barcelona en Comú, PP, Vox. Resultat, secretari?

Molt bé. S'aprovés aquest punt amb el vol favorable del grup socialista, Junts per Barcelona, Partit Popular i Vox, i l'abstenció d'Esquerra Republicana i Barcelona en Comú.

Molt bé.

Gràcies, alcalde. El passat mes de maig vam demanar, tot just iniciant i coincidint amb l'inici de la temporada d'estiu, que s'iniciessin les converses i treballs per poder practicar la natació en aigües obertes amb condicions de seguretat durant la tardor i hivern, que és l'època en què no hi ha el sistema de balisses i de boies que permet la pràctica d'aquest esport de forma segura. i ja ho vam comentar al mes de maig, hi ha problemes d'inseguretat i situacions de perill entre la convivència amb altres usos a primera línia de mar, com motos d'aigua o altres embarcacions lleugeres, i per tant aquí hi ha una interacció que fa que aquest esport no es pugui practicar amb les condicions de seguretat necessàries en el període d'hivern. Sabem que no és un tema senzill, que hi ha molts actors, que aquí l'Ajuntament de Barcelona el que pot fer és posar la seva potència institucional en el diàleg amb les autoritats portuàries i marítimes, per tant, som conscients d'aquesta complexitat, però aquest seguiment precisament el presentem per això, perquè volem empènyer i ajudar a empènyer en el diàleg amb la resta de gens, que de fet són també institucions públiques i per tant en aquest sentit hauria entenem que hauria d'haver-hi l'entesa per poder tirar aquesta mesura endavant, aquest diàleg empenya perquè aquest diàleg sigui fructífer i per intentar resoldre aquesta situació. Per tant, portem aquest seguiment per demanar una mica quina feina s'ha fet i per tant també marcar-nos passos a seguir perquè l'objectiu claríssim i per això presentem aquest seguiment és resoldre aquesta situació.

Doncs vostè ho ha explicat perfectament, són diverses les administracions competents i un tema que és tècnic i complex alhora. Parlem en concret de banda de l'Ajuntament, de la Generalitat i de l'Estat, que són les administracions que tenen aquestes competències, amb les que cada any es revisen els usos i s'avaluen les noves necessitats entre les que evidentment està la que vostè comentava. També afaseixo a la Generalitat i a l'Estat la pròpia àrea metropolitana de Barcelona que realitza el muntatge i desmuntatge precisament de l'avaliçament que és el que permet la delimitació en el moment de l'any que els onatges els hi permet. Sap que dins del que són aquests 200 metres sí que nosaltres si podem treballar és més enllà d'aquests 200 metres on tenim Però ja li puc dir que de cada temporada d'enguany hem iniciat, evidentment, les converses pertinents per mirar d'ampliar, no només de treballar amb l'àrea metropolitana i, evidentment, amb la Generalitat, sinó també per poder ampliar els 200 metres que els nedadors, com vostè bé sap, d'aigües obertes reclamen. I és que més enllà dels 200 metres, Barcelona no té competència per instal·lar canals ni per intervenir en termes de seguretat. Per tant, en aquest cas estem treballant per solitar un permís restringit delimitat amb balitzat de temporada a la Capitania Marítima de Barcelona, així com una utilització d'ocupació del domini públic marítimo terrestre, el servei del litoral i la demarcació de costes perquè, com vostè demanava i nosaltres també és el nostre desig, en aquesta temporada d'aigües de platja, ja sigui un ús habitual i corrent i que per a les properes, evidentment, puguin romandre tal com ho demanen perquè durant tot l'any els nadors puguin fer ús també del pavelló blau com un espai ideal per poder fer esportament.

Moltes gràcies, regidor.

Agrair la resposta i l'objectiu és clar i, per tant, seguirem fent seguiment d'aquestes converses. També, evidentment, els posem a disposició per fer tot el que puguem perquè l'objectiu és compartit, és clar, sabem que és complicat, però hem de marcar-nos objectius per poder avançar. Per tant, esperem que a la propera temporada d'hivern puguem tenir aquest balissatge i aquest sistema de boies instal·lar permanentment. Gràcies.

Molt bé, doncs ara passaríem ja a les declaracions institucionals, les dues signades per tots els grups, afortunadament, a favor de la plena integració del poble gitano que llegeix la tinenta d'alcaldia Eugènia Gall.

Vull donar les gràcies, evidentment, als regidors i les regidores que m'han fet confiança, especialment les persones que no són de la meva opció política, perquè estic convençut que han fet l'opció que ells han considerat, i ella és la millor per a la nostra estimada ciutat de Barcelona. Per l'explicació dels vots em correspon cedir la paraula als portaveus i les portaveus dels caps de llista per l'ordre següent en virtut dels resultats electorals. I en aquest sentit dono la paraula a l'inostríssim senyor Gonzalo Dioro Pulido en representació de vots.

Moltes gràcies. Bona tarda a tothom. Per mi és un gran honor adreçar-me a tots els barcelonins des d'aquí, a aquest històric i emblemàtic salaudescent de Barcelona. Y quiero dirigirme a ellos para decirles ante todo gracias. Gracias especialmente a todos los que con su voto han permitido que estemos hoy aquí por primera vez en la historia representando a la Barcelona que madruga, la que no se rinde, la Barcelona que disiente del consenso que pretende imponernos cómo pensar, cómo desplazarnos o cómo vivir. La Barcelona valiente, que sin faltar el respeto a nadie y sin usar jamás la violencia y muchas veces recibiéndola, clama con su voto por la vuelta del sentido común a una ciudad tan castigada y tan dejada por su clase política. Quiero dirigirme especialmente a aquellos barceloneses que han votado opciones no separatistas ni de izquierda radical que no han conseguido representación en el consistorio para decirles que no están huérfanos, que se sientan representados por Vox porque también vamos a defender sus intereses y su manera de entender esta maravillosa y maltratada ciudad. Y a los que han votado otras opciones aquí representadas les quiero dar las gracias por amar esta ciudad y decirles que Vox está aquí para cambiar las cosas, para mejorarlas y que por mucho que el resto de partidos y los medios de comunicación subvencionados nos etiqueten y nos demonicen día tras día, el tiempo y las acciones demostrarán que hemos venido a construir todo lo que los políticos de toda la vida llevan años destruyendo en nuestra ciudad. Con Vox no valen tacticismos como los que hemos visto estos últimos minutos. ni intereses creados. Vamos de frente y estamos aquí para defender los intereses de todos los barceloneses y sacar a Barcelona de la confrontación permanente del separatismo y la pobreza de la izquierda para situarla en el lugar que le corresponde en el mundo. Como hicimos al inicio de la campaña electoral, impulsando un manifiesto por unas elecciones libres y sin violencia que, por cierto, no quiso firmar ni un solo partido, volvemos a hacer un llamamiento al resto de formaciones aquí presentes a que mantengan una actitud respetuosa y democrática hacia nuestra formación y especialmente hacia nuestros votantes. Casi un 6% de barceloneses han decidido que estemos aquí y las llamadas a realizar un cordón totalitario contra nuestras iniciativas y a censurar la representación de Vox en este consistorio atentan directamente contra los intereses de los barceloneses y son una muestra más de la actitud profundamente sectaria y antidemocrática de quienes los incitan. No vamos a ceder ante chantajes, amenazas ni presiones de ningún tipo. No hemos cedido cuando han atacado nuestros actos y carpas informativas. No cedimos cuando se nos impuso el silencio mediático. No cedimos cuando se atacó a nuestras familias en nuestros trabajos. Y no cederemos tampoco ahora que miles de ciudadanos han decidido confiar en nosotros pese a las campañas de difamación y violencia ejercidas contra Vox. No cederemos porque hacerlo sería trecionarles a ellos y convertirnos en un partido más que cede y abandona a sus votantes. No lo haremos. Así que pierdan toda esperanza. Contra nosotros no van a valer ni vetos, ni mordazas, ni ataques. Vox viene a defender en el Ayuntamiento de Barcelona las necesidades de los vecinos de todos los distritos y barrios de Barcelona. Desde Sarrià a Sant Martí, desde Nou Barres a la Zona Franca, desde Sants hasta el Raval, pues todos hemos sufrido estos años de suicidio como sociedad que ha causado el separatismo con su maldito procés y de dejadez extrema, delincuencia y desgobierno del PSC y la señora Colau. Porque las necesidades de los barceloneses, frente a los problemas generados por sus políticos que viven en su burbuja, son comunes. Son esos problemas que preocupan a la gente corriente, los problemas de los que se habla en las terrazas, en las reuniones de vecinos, en los encuentros familiares o a la salida de los colegios. Esos problemas de la gente corriente que solo quiere tener un trabajo, seguridad para sus familias y libertad. Y que los activistas mantenidos, los medios de comunicación y los partidos del consenso progre niegan. Mientras el Ayuntamiento gasta millones en subvencionar prensa y chiringuitos afines, en destrozar la movilidad, en machacarnos a prohibiciones y en inundar de radares toda la ciudad para estrujar nuestros bolsillos aún más, el 32% de la población Un tercio de los barceloneses vive en el umbral de la proeza. Cifras nunca vistas en una ciudad que desde la revolución industrial había sido siempre gobernar a quien gobernara el referente y motor económico de España. Mientras tanto, los políticos de siempre, los que no saben qué es pagar una nómina, levantar una persiana o enviar currículums sin obtener respuesta, siguen en su mundo. La defensa de los intereses de los barceloneses comienza en el decoro en las formas. Y un acto de juramento ante el Rey, la Constitución y la Estatuto de Autonomía debe tomarse con el debido respeto que les debemos a los vecinos, que son los que pagan nuestros sueldos. No olvidemos eso nunca. La izquierda y el separatismo han acabado con una ciudad que era la envidia de España y Europa. Una ciudad donde había oportunidades para formar un futuro próspero y llevar a cabo un proyecto de familia estable y seguro. Hoy, desgraciadamente, Barcelona es la imagen perfecta de las consecuencias del proyecto que la izquierda y el separatismo quieren para la gente corriente. Sus políticas la han convertido en una ciudad enemiga de las familias, de los trabajadores, de las empresas, de la seguridad, tanto física como jurídica. Una ciudad que perjudica a los más humildes, que los expulsa por no tener dinero suficiente como para comprarse un coche eléctrico, a los que perjudica con sus leyes liberticidas que encarecen el coste de la vida y a quienes condena a la miseria y a la inseguridad con la promoción de la inmigración irregular masiva y de la ocupación. Una ciudad que no se reconoce a sí misma, que ha olvidado su sentido de ser, que desprecia sus tradiciones y su cultura. Barcelona no está para titubeos, señor alcalde, ni medias tintas ni juegos de palabras, tampoco para quedarse sentado sin hacer nada. Es el momento de principios firmes y voluntad política para poner orden y sentido común. Es el momento de gobernar para los barceloneses y no contra ellos, como se ha hecho estos últimos años, para hacerles la vida más fácil a las personas honradas y mucho más difícil a los delincuentes. En definitiva, es tiempo de tener una administración que se preocupe por fin de solucionar los problemas reales de la mayoría y no de imponer delirios ideológicos de unos pocos. Nosotros hemos venido a cambiarlo todo. No hemos venido a relevar a otros que antes ocupaban asientos, hemos venido a cambiar políticas. Tristemente parece que no vamos a tener ese alcalde que se atreva a revertir las políticas de ruina e inseguridad que se han aplicado en las últimas decenas. Señor alcalde, por lo que se ve empieza la cosa mal, pero aún así... Cuente usted con nuestro apoyo en todas las medidas que supongan reconstruir nuestra ciudad y los derechos que se han arrebatado los barceloneses. Si por el contrario viene más de lo mismo, encontrarán en nosotros su peor pesadilla. Nos esperan por delante cuatro años decisivos para recuperar esta ciudad o acabar de rematarla. Por eso que nadie dude de que a partir de hoy en el consistorio de Barcelona hay una fuerza política como Vox, cuyo compromiso irrenunciable es el de trabajar incansablemente para construir un futuro distinto al que la izquierda y el separatismo han condenado esta ciudad. Visca Barcelona, visca Catalunya y viva España.

Té la paraula l'ilustríssim senyor Daniel Sidera en representació del Partit Popular.

Moltes gràcies, senyor alcalde, regidors, regidores, autoritats, ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Soc net d'una taquillera del metro de Barcelona i soc fill d'un guàrdia urbà de la ciutat de Barcelona, del que vaig aprendre a estimar Barcelona i que em va ensenyar, a més a més, a complir sempre amb la paraula donada. És per aquest motiu que estic aquí per dir que he complit amb la meva paraula. La paraula que he donat als barcelonins i a les barcelonines durant aquesta campanya electoral. No faria alcalde a un separatista ni permetria que els comuns fossin el govern municipal de la ciutat de Barcelona. Nosaltres Nosaltres volem ajudar perquè Barcelona torni a posar-se en marxa. Nosaltres volem ajudar perquè Barcelona torni a engegar, perquè torni a brillar, perquè torni a ser la Barcelona que a tots ens va enamorar. Ho hem fet i avui, en aquest exercici de responsabilitat, hem donat el nostre suport a un alcalde que no és separatista que estima la ciutat de Barcelona i que s'ha compromès amb nosaltres a treballar per fer que aquesta ciutat torni a ser la Barcelona que a tots ens va meravellar. Per aquest motiu hem donat suport a Jaume Coimoni com a alcalde de la ciutat de Barcelona. Vam demanar que els comuns no hi fossin al govern i avui mateix ells han fet un comunicat dient que no formarien part d'aquest govern i que passaven a l'oposició. Jo estic convençut que no és només unes paraules preelectorals sinó que aquesta voluntat expressada pels propis comuns i també pel alcalde de Barcelona seran complides d'ara cap endavant. A pocs dies de les eleccions generals, a 36 dies de les sèries generals, vostès poden comprendre que no ha estat fàcil per a nosaltres donar suport a un alcalde socialista, el nostre principal adversari en el govern d'Espanya. I ho hem fet més enllà d'interessos electorals o personals perquè sempre he dit que prioritzaríem els interessos de la ciutat de Barcelona per sobre dels meus interessos personals i per sobre també dels interessos del meu partit polític. Però a partir d'ara, senyor Coiboni, és seva la responsabilitat de formar un govern que torni la il·lusió a la gent. I seva és també la responsabilitat que aquells que vostè va assenyalar durant la campanya electoral com els responsables de tots els mals que pateix Barcelona, els comuns, no estiguin al govern. Aquest, senyor Coiboni, no és... un suport perquè segueixi fent el que ha fet en els darrers anys. Es tracta de treballar i prendre's en sèrio Barcelona. Es tracta d'apostar pel creixement econòmic de Barcelona, per atraure inversions i talent, per acabar amb la moratòria hotelera, per ampliar l'aeroport, per respectar la nostra guàrdia urbana i dotar-la de més mitjans i efectius. En això cregui'm, senyor alcalde, que ens tindrà al seu costat. No ens trobarà en la lluita contra el vehicle privat, ni amb la turismofòbia, ni a la reserva del 30% dels habitatges, ni a la pujada de taxes impostos, ni tampoc en el suport als ocupes. No es tracta de passar d'un govern de Colau i Coiboni a un govern de Coiboni i de Colau. Colau ja és història, i a vostè, senyor Coiboni, le corresponde trabajar para convertirla en un mal sueño que jamás debimos tener. Es lo que yo le he pedido y espero que usted lo cumpla. Se trata de tener un gobierno y un alcalde que respete a todos, que trabaje para todos, que gobierne para todos, que cumpla y haga cumplir la ley, que no se esconda cuando el rey de España viene a Barcelona, que se deje la piel para atraer inversiones y atraer grandes eventos. No sé si usted, señor Coiboni, tiene capacidad para hacerlo, pero espero que al menos tenga la voluntad de intentarlo. Soc conscient que el més còmode hagués estat votar-me a mi mateix. Molta gent m'ha demanat que ho fes i permetre a Trias ser alcalde. He parlat aquests dies amb Xavier Trias i la música No m'agrada. No és el que necessita Barcelona. No és bo que arribi a aquest plenari amb un acord tancat amb Esquerra Republicana, complint així el mandat de Pere Aragonès de construir un front comú independentista en previsió d'un futur govern d'Espanya en mans del Partit Popular. Senyores i senyors, treballarem com sempre ho hem fet per Barcelona. Farem una posició constructiva i lleial als barcelonins. Serem garantia de moderació i de seny. Som el partit de la llibertat i de la responsabilitat. Som el Partit Popular, però sobretot som ciutadans que estimem Barcelona, que estimem Catalunya i que estimem Espanya. Moltes gràcies.

Bé, doncs, té la paraula l'ilustríssim senyor Ernest Maragall, en representació d'Esquerra Republicana de Catalunya, Acord Municipal.

Bona tarda, ciutadanes i ciutadans de Barcelona. Bona tarda, Xavier Trias. Bona tarda, companys i companyes regidors i regidores. Bona tarda a tots els que ens acompanyeu avui després de mesos de treball, després d'una campanya intensa, després d'unes setmanes encara més intenses i després d'unes hores especialment alliçonadores. Acabem d'escoltar el programa de govern que s'acaba de votar. Acabem d'acabar la instrucció de qui ha decidit, de qui ha pres l'última decisió, no sol, degudament ben acompanyat o mal acompanyat, sobre el que ha de fer i el que ha de representar el govern d'aquesta ciutat. Tinguem-ho clar. Aquest ple no té res a veure en Barcelona. Aquest plaer ni de nosaltres té a veure amb dret o esquerra, i encara menys té a veure de debò amb independència. Té a veure amb poder fred, descarnat, explícit. Molt bé, necessita l'espectacle del poder actuant, del poder prenent decisions. del poder per sobre de qualsevol voluntat democràtica i majoritària, com la que havia après aquesta ciutat. Avui jo només penso en Barcelona. Avui jo només penso en Barcelona, en la ciutat que m'ha vist riure, plorar, treballar, disfrutar, estimar, i que m'ha permès conèixer-la profundament. És el mateix que vaig dir fa quatre anys. en circumstàncies, per cert, massa semblants. En aquests quatre anys i els últims mesos he viscut aquestes sensacions molt intensament, la del viure, escoltar, rebre, estimar, conèixer aquesta ciutat. He rebut les mirades d'exigència, de dubte, d'aquells que em preguntaven tantes vegades si sabria estar a l'alçada, si seria part de l'esperança o de la llarga llista d'aquells que els ciutadans diuen res de política, o tots els polítics són iguals. Jo afirmo avui solenament que seguiré sent part de l'esperança. Sempre ho he volgut ser i he treballat per ser-ho. Avui, més que mai. Avui em comprometo a seguir representant l'esperança, a seguir representant l'esperança contra la frustració, la decepció i la indignació, totes elles més que legítimes en aquests moments en aquesta ciutat. Avui, malauradament, tornem a veure, a viure, un espectacle indigne per a aquesta institució. Un acord contra la voluntat majoritària de la ciutadania. De fet, un acord contrari al que avui clama la ciutat, el que avui espera la ciutat, el que avui vol la ciutat. Aquells que es diuen progressistes i transformadors avui neguen rotundament aquesta condició, la desmenteixen brutalment en nom del poder i tornen a enviar el missatge que tot s'hi val, que tot s'hi val per assolir aquest poder, tot s'hi val per seguir manant. I òbviament aquesta no és una bona notícia per a aquesta ciutat. Deixi-me agrair molt especialment al senyor Trias el obteniment d'aquestes setmanes. Ell ha pres l'iniciativa, ha assumit el risc, en tant que legítim guanyador de les eleccions. I ho ha fet amb una disposició plena a la conversa personal, a la negociació lleial, al treball dels equips, que agraeixo i valoro molt especialment, que ens ha permès arribar a un acord pensat... total, exclusiva i plenament per Barcelona, per dur endavant aquesta ciutat. Un acord que publicarem immediatament, si més no perquè el pugui comparar amb què? Amb quin programa és elegit avui el senyor Collboni? Amb quin acord entre el Partit Popular, el Partit Socialista i els comuns d'aquesta ciutat? Quin és el contingut que ha permès el senyor Collboni avui ser elegit alcalde? Coneixeran el nostre i podran contrastar i podran valorar exactament el que ha succeït i el que estava sobre la taula. Nosaltres hem titulat el nostre acord, acord per a un govern de canvi, proleix i benestar. I constataran com el desplegament de les seves unes quantes pàgines, és absolutament coherent amb els tres conceptes. Coherent, concret, en termes de definició d'objectius, d'ambició i d'instruments per assolir-los. Què vol dir política? Per mi, i jo creia que per mi gent, però ja veig que no, política volia dir representar, governar, decidir, transformar. És a dir, també vol dir gestionar la contradicció inevitable entre objectius i capacitats, entre ambicions i limitacions, entre conviccions i la realitat social i econòmica que toca abordar. Política és construir, pensar, proposar, debatre, intentar buscar la millor forma possible per passar de la ideologia a l'acció política, a l'acció de govern perfectament contrastable. Jo hi crec, en la política, i segueixo creient. Clar, crec en la política en majúscules, al contrari del que avui hem pogut constatar un cop més. De fet, deixem-ho dir també, és obvi, decisions com les que avui s'han pres en aquesta sala són les que allunyen explícitament la ciutadania de les institucions i de la nostra responsabilitat de representació democràtica. Soc conscient i lamento profundament l'oportunitat perduda per reconstruir la confiança que estava en joc i que estàvem a punt de recuperar en aquest terreny. Una de les bases del nostre acord. Recuperar la confiança, la connexió entre institució i ciutadania, entre ajuntament i societat. El seu govern, senyor Collboni, no ho tindrà fàcil. Però no només o no especialment per l'oposició que li puguem fer des dels grups, serà la ciutadania que li farà l'oposició. La ciutadania no perdurarà aquest espectacle, ja els ben assegurats. La ciutadania que va demanar canvi, que va decidir canvi. De manera que deixi'm acabar amb un exercici, jo crec que per mi imprescindible, de petita memòria. Fa quatre anys, en aquest mateix plaer, jo mencia una amiga, una companya, que havia quedat just el primer regidor que no entrava en la llista, en la condició de lectes. i es parlava d'ella i deia, la Marina Gasol viu, existeix i cuida la seva estimada Ciutat Vella. Jo deia això el 2019, quan pensava que la Marina Gasol, que aquell dia havia ficat a les portes, ens deixava fa pocs dies, fa poques setmanes. Jo vull seguir vivint i cuidant Ciutat Vella i tota la ciutat, de dalt a baix. en tots els seus barris, en totes les seves magnífiques, diverses i extraordinaires realitats, la seva riquesa i la seva exigència. Jo vull cuidar de cada una de les Barcelones, acompanyant de totes les marines de gasol que afortunadament segueixen existint. El grup d'Esquerra Republicana a qui represento amb tant d'orgull com convicció seguirà servint aquesta ciutat i aquest país i seguirà servint la seva llibertat, els seus drets, les seves ambicions, la seva esperança, que no morirà en cap cas. Moltes gràcies.

Té la paraula la senyora Ada Colau, en representació de Barcelona en Comú, Confluència.

Molt bona tarda a tothom. Bona tarda al nou alcalde de la ciutat de Barcelona, regidors i regidores, veïns i veïnes que ens acompanyeu. Permeteu-me que comenci amb unes paraules excepcionals per una situació que em sembla excepcional i que ha de ser anomenada, i és que per primer cop en aquest Saló de Plens i en aquest Ajuntament hi ha representants de Vox a l'Ajuntament de Barcelona. Els demanaria que em deixin parlar, gràcies. Tenen dret a estar aquí, això no ho pot qüestionar ningú, perquè els han votat una part de la ciutadania. Però jo sí que els vull deixar molt clar que nosaltres no pensem normalitzar la seva presència i encara menys el seu discurs d'odi i les seves polítiques, que tempten els drets humans, que tempten contra les dones, que qüestionen els drets LGTBI o els drets de les persones migrants. Com a dona feminista, com a persona que pertany al col·lectiu LGTBI i que avui porto la bandera, que és la que millor i més em representa, els dic que efectivament podran estar aquí, però nosaltres ni serem amables ni els donarem la mà i respondrem i rebatrem cada un dels seus arguments masclistes, racistes o LGTBIfòbics. Hem vingut a un ple d'investidura que no ha estat exempt d'atenció. També va passar fa quatre anys, efectivament. També hem vingut, en el nostre cas, que no sabien exactament quin seria el resultat final. No hem participat absolutament de cap pacte amb cap formació política. Jo demanaria respecte. Estem en el Saló de Cent, en un ple d'investidura, i crec que el huliganisme no li convé gaire a la política ara mateix. Per tant, que tothom pugui parlar.

Demano, sisplau, que respectin els trons de paraula dels representants electes i que intervenen en aquest plenari en aquests moments. Gràcies.

Com dic, Barcelona en Comú ha vingut aquí, en aquest ple, sense fer cap pacte amb cap formació política, sense tenir certeses com acabaria aquesta investidura, però amb una única certesa, que l'hem explicat en un comunicat que hem fet públic, que és que nosaltres anem directes a l'oposició. En qualsevol dels casos, nosaltres anem directes a l'oposició. Evidentment, no perquè ho digui el Partit Popular, sinó perquè aquesta ha estat la nostra decisió, consultada amb els òrgans corresponents de la nostra organització. Senyor Trias, em sap greu perquè segur que la vivència personal no ha estat agradable. Vostè pensava ser avui alcalde. És cert que va ser la força més votada en unes votacions molt ajustades, amb només 11 regidors, però és cert que va quedar primer. I sap que té el meu respecte personal. Però com vostè mateix va reconèixer en tots els debats que vam compartir tenim les nostres formacions models de ciutats oposades. De fet, vostè es va presentar a les eleccions sense fer cap proposta en positiu i només dient que volia desfer tot el que havíem fet nosaltres. Per tant, comprendrà que nosaltres tinguéssim la responsabilitat d'evitar un govern de junts, encapçalat per vostè, que, a més, ja va tenir quatre anys d'experiència a la ciutat de Barcelona i que va suposar barrer lliure per l'especulació, per el turisme massificat, una desinversió en transport públic, un oblit dels barris populars i, recentment, el seu propi partit és el que ha votat contra la regulació dels lloguers, que és una de les coses que, a més, necessita la ciutat de Barcelona a dia d'avui. Només per posar alguns exemples d'aquests models oposats que tenim. Per tant, entendrà que a nosaltres no ens sembla bona idea que la formació de junts, i si em permet, també veient alguns dels convidats i convidades d'aquesta sala que havien convidat, que la convergència del 3% crec que no havia de tornar a l'Ajuntament de Barcelona ni a governar aquesta ciutat. Només cal veure el mapa del vot a la ciutat per veure clarament que quan han parlat de majories i d'expressió massiva de la ciutadania, els únics que els han votat massivament a Junts per Catalunya són les elites de la ciutat. No han estat els barris populars, han estat les elites de la ciutat i de forma molt i molt concentrada. I precisament aquesta setmana, per exemple, també una representant molt destacada, que també està avui aquí al Saló de Cent, normalitzava que es permeti governar una racista feixista a l'alcaldia de Ripoll. Efectivament, tenim models oposats de política i de ciutat. I, senyor Maragall, a mi em sap molt greu que una altra vegada haguem fracassat amb un pacte d'esquerres, que és el que nosaltres vam proposar des del primer moment. Em sap molt greu. I amb una cosa sí que té raó, senyor Maragall, que és que no s'ha fet tot prou bé. Jo amb això li dono la raó. Des del primer dia nosaltres ho vam dir en campanya, ho vam practicar durant els quatre anys en què he estat alcaldessa el darrer mandat i ho vaig dir la nit electoral. Nosaltres proposàvem un pacte d'esquerres. El senyor Maragall en principi no ho veia gaire clar, però és veritat que em va dir que estava disposat a seure. I és veritat que qui no va voler seure alhora amb el senyor Maragall en vi va ser el senyor Collboni. I això és un error del senyor Collboni claríssimament. I això ho dic... perquè, efectivament, avui nosaltres hem votat a Jaume Collboni, però ho hem fet sense entusiasme. Ho hem fet clarament com una aposta per al mal menor, acabo d'explicar el model oposat que tenim amb el senyor Trias, i com que la política és servir a la ciutadania que ens ha votat per defensar les polítiques concretes que portem al nostre programa, I per defensar allò en què creiem i que, per exemple, un pacte d'esquerres algun dia sigui possible a la ciutat de Barcelona, no deixarem de lluitar per aquest objectiu, perquè crec que això sí que representa la majoria de la ciutat. La majoria de la ciutat s'expressa en el seu vot. 24 regidors i regidores són de formacions d'esquerres votades per la ciutadania. I sempre hem defensat que aquesta és la majoria més representativa per la ciutat. Però és cert que el senyor Collboni no va voler, malgrat ser el segon més votat, no va voler explorar aquesta possibilitat, no va voler fer una reunió a tres, i amb això li dono la raó al senyor Maragall. Per tant, nosaltres no hem format part de cap pacte, com dic, i estem aquí votant una investidura per defecte, per tenir un mal menor. Que ningú s'equivoqui, aquest no és el vot que hem fet nosaltres ara, no és un vot antiindependentista, ho hem demostrat ja moltes vegades, tenim molta gent independentista també dins de Barcelona en Comú i dins dels Comuns, hem estat en contra de la judicialització de la política i defensem la llengua i la cultura catalana. i defensarem sempre el dret a decidir. Per tant, aquest no és un vot en clau nacional en absolut. Potser el seu pacte sí que ho era. El nostre vot no és en aquesta clau. El nostre vot és en clau estrictament de ciutat, de barris, de persones i de polítiques concretes. I senyor Collboni, l'he d'interpel·lar com a nou alcalde de la ciutat de Barcelona. Ahir ens van proposar, el darrer dia, ens van proposar un pacte, un pacte que incloia comptar amb els vots del Partit Popular i, per tant, ens proposaven que féssim un pacte de coalició secret. I nosaltres ho vam rebutjar, perquè nosaltres creiem que no hem de fer pactes secrets, que no hem d'amagar res i, per tant, hem rebutjat al signar un pacte secret de fer govern de coalició. No creiem que aquesta sigui la bona política i per això hem dit que anem directes a l'oposició. I espero que no hi hagi cap altre pacte secret o proposta de pacte secret abans d'entrar en aquesta sala, perquè hi ha un altre fet, i és que podria semblar que nosaltres li hem regalat els vots, però en realitat permeti'm que li digui en llenguatge col·loquial que aquest seria un regal enverinat. Perquè nosaltres anem a l'oposició. I vostès només tenen deu regidors i regidores. I amb deu regidors i regidores és impossible, absolutament impossible, governar la ciutat de Barcelona. Com a alcaldessa d'aquesta ciutat que ho he estat durant vuit anys, els dic que sé... que és del tot impossible governar la ciutat de Barcelona amb deu regidors i regidores. I, tal com vaig dir durant tota la campanya, s'han de fer pactes. I nosaltres defensem que aquests pactes siguin entre forces d'esquerres que representen la majoria de la ciutadania de Barcelona i la majoria de la voluntat popular. Per tant, no entrarem al govern i, en tot cas, senyor Collboni, després d'haver tingut un comportament, crec que una mica erràtic, formant part d'un govern de coalició progressista amb nosaltres, sortint quatre mesos abans de les eleccions sense ni donar explicacions per fer campanya, i després apuntar-se a moltes de les crítiques que ens feien els mateixos representants de Junts per Catalunya, comprendrà que la confiança està sota mínims, suposo que ho entén, I queda molta feina per endavant, com per un alcalde, per reteixir confiances en el futur. Jo crec que avui nosaltres aquí li estem expressant l'última oportunitat que té de ser capaç de teixir una aliança d'esquerres per la ciutat de Barcelona. Perquè com a dona d'esquerres hi dic que aquesta és una ciutat progressista que necessita governs progressistes forts i estables. I per això des del primer dia li vaig proposar que ens asseguéssim al senyor Maragall, vostè i jo, i no va voler. Crec que és un error, crec que és un error molt greu. En tot cas, ho seguirem defensant a Barcelona, a Catalunya i a l'Estat, governs pro-racistes, i més amb els temps que venen, i més amb els governs que estem veient de Partit Popular, de Vox, que València estan ja negant la violència masclista i atemptant contra els drets de les dones i d'altres col·lectius. Davant d'això calen governs pro-racistes, però els governs pro-racistes s'han de treballar, s'han de generar des de la confiança i s'han de posar polítiques concretes en el centre. Nosaltres és el que farem amb tota l'honestedat, amb tota la transparència, no acceptarem cap pacte secret i, sota llums i taquigrafs, els més de 131.000 veïns i veïnes que ens han fet confiança els diem que farem el màxim esforç per defensar la ciutat, per defensar els seus barris, per defensar els drets dels veïns i les veïnes i les polítiques que hem tirat endavant aquests últims vuit anys i que estan en el nostre programa i que, insistim, tenen molts punts de coincidència amb les formacions proracistes. Per tant, defensarem amb aquests 131.000 vots i ara des de l'oposició que es puguin construir pactes d'esquerres i que evidentment tirin endavant totes les polítiques pro-racistes que en molts casos de forma pionera i amb molt d'orgull s'han impulsat aquests darrers vuit anys. la inversió en les escoles públiques, la protecció de les nostres escoles, la pacificació dels nostres carrers augmentant el verd a tota la ciutat, el que s'ha anomenat Superilla Barcelona i que ha tingut amplis reconeixements internacionals, que s'estigui fent més habitatge de lloguer social que mai a la ciutat de Barcelona, que s'estiguin fent cooperatives d'habitatge, que l'economia social i cooperativa hagi crescut com mai, que s'hagi fet un pla de barris que per fi ha triplicat la inversió en zones oblidades com podia ser la del Besòs, que s'estiguin fent polítiques de cures, polítiques feministes com no s'havien fet, que s'hagi tingut la valentia per primer cop d'enfrontar-se als fons voltors, d'enfrontar-nos a la massificació turística encara que això ens hagi suposat una guerra judicial, amb més orgull que mai reivindiquem no només aquest llegat, sinó que aquestes són les polítiques que necessita el present i el futur de la nostra ciutat. I això és el que defensarem dins del ple i a la ciutat, al costat de la ciutadania, al costat dels moviments socials, perquè cap d'aquestes polítiques retrocedeixi ni un sol mil·límetre i, en canvi, segueixin avançant. Per tant, per fer polítiques concretes, per posar les persones al centre, per fer polítiques pro-racistes, Caldrà construir majories progressistes, correspon a qui ocupa l'alcaldia liderar aquestes majories i, per tant, hi ha moltíssima feina per endavant per teixir confiances i l'única majoria que podria donar aquestes polítiques progressistes a la ciutat és la que sempre hem plantejat. Seria un acord per nosaltres sempre desitjat amb Esquerra Republicana, amb el Partit Socialista. Aquest cop no ha pogut ser, però ha de ser possible. Nosaltres sempre estarem disponibles, però ara defensarem els veïns i les veïnes i les polítiques concretes, progressistes i avançades des de l'oposició. Moltes gràcies.

Té la paraula la listríssima senyora Laia Bonet, en representació del Partit dels Socialistes de Catalunya, units per avançar a la candidatura de progrés.

Gràcies, alcalde, regidores, regidors, autoritats que ens acompanyen avui aquí al Saló de Cent, senyores i senyors, Avui és un dia important per la ciutat. Avui el Consell Plenari ha elegit un nou alcalde. És cert que ha estat probablement l'elecció més intensa d'aquests 44 anys d'Ajuntaments Democràtics. Intensa i incerta fins al darrer minut. Vivim en una democràcia representativa, tot i que a vegades hi ha qui ho oblida. Els electors van votar el 28 de maig i els seus representants, els regidors avui, aquí electes, hem d'interpretar aquest vot per elegir l'alcalde. Nosaltres, des del PSC, hem interpretat el vot del 28 de maig com un vot de canvi i com un vot de progrés. És a dir, els barcelonins han votat que volien un nou alcalde, però que volien que aquest nou alcalde liderés un govern progressista. I això és el que ha passat, finalment. Això és el que farem. Constituirem un govern liderat per Jaume Collboni, a costat, però ho agraïm i ho seguirem agraint. És la millor decisió. La millor decisió per seguir avançant i per no retrocedir. La millor decisió per seguir obrint camins amb accents diferents. La millor decisió per construir de nou la millor Barcelona. Necessitem un govern dialogant que generi acords, un govern que defineixi un model de ciutat que pugui ser compartit per la majoria de la ciutadania. Barcelona necessita obrir una nova etapa que ens permeti assentar les bases d'un creixement econòmic sostenible. d'una redistribució de la riquesa que ens permeti reduir les desigualtats, que ens permeti accelerar la lluita contra el canvi climàtic i que ens permeti continuar la seva transformació urbana amb nova ambició i, finalment, gestionar i oferir uns serveis públics de qualitat eficients i propers. Al costat, però està bé el que ve a cava. Vull agrair en nom del grup socialista tots els suports rebuts per la candidatura de l'alcalde Jaume Collboni. No se'n penediran. Han fet el que calia. Estarem a l'alçada del repte. Governarem Barcelona des del diàleg i la governarem des de l'acord, perquè volem construir una Barcelona de tots i per tots. Moltes gràcies.

I per acabar té la paraula l'excelestíssim senyor Xavier Trias, en representació de Trias per Barcelona, Compromís Municipal.

Senyor alcalde, senyors i senyors regidors, tots els que esteu avui aquí en aquesta sala... Per mi és un honor dirigir-me un altre cop a tots vosaltres com a regidor electe. La veritat és que jo m'havia preparat un discurs absolutament diferent del que paré, perquè els hi anava a fer un discurs d'alcalde, però no sóc l'alcalde. Les eleccions són això. Uns guanyen, uns perden. Això és la democràcia. I avui que estic aquí amb la meva dona, amb els meus fills, els nets, sapigueu que això és aprendre democràcia. La democràcia, es guanya o es perd, s'ha de saber guanyar i perdre amb elegància. Hi ha gent que no sap perdre amb elegància, i no me'n refereixo a ningú, però sí que la miro. Hi ha gent que no sap perdre amb elegància. La vida és així. Jo he de dir que he de donar les gràcies a les 150.000 persones que m'han votat. Però jo he de donar les gràcies i he après aquests dies una cosa molt important, molt important, i és a qui et pots creure, amb qui pots parlar i amb qui tu pots arribar a acords i acords que creus que poden ser sòlids. He tingut una relació estreta aquests dies amb l'Ernest Maragall. una persona amb la que ja l'havia tingut perquè havíem fet fins la carta municipal quan jo estava a presidència. I hem estat treballant i hem estat lluitant i hem estat capaços de fer un programa conjunt i decidir com gestionaríem la ciutat. I no ho hem fet jo i ells sols, sinó ho hem fet amb equips i amb gent disposada a treballar i tirar la ciutat endavant. No està possible. No està possible, però per mi, per mi personalment, és una gran experiència que no ho lideri mai i jo vull, Ernest, em vull donar les gràcies i vull donar molt les gràcies a Esquerra Republicana per la seva actitud. L'operació que s'ha produït avui és una operació que podries dir és una casualitat el que ha passat aquestes últimes hores. No, no és cap casualitat el que ha passat aquestes hores. És el tercer cop que passa. És el tercer cop que passa. Primer es va intentar des del govern central, des de persones molt importants del govern central, destruir-me. explicant que tenia 12 milions i volent enfonsar-me. I vaig perdre les eleccions. I va haver gent que es va presentar a aquestes eleccions que van utilitzar això en contra meva. I van aconseguir guanyar les eleccions. A les últimes eleccions es va presentar el senyor Maragall, va guanyar, va guanyar... I unes forces van impedir que el senyor Maragall fos l'alcalde d'aquesta ciutat. Gent que va utilitzar el senyor Valls. Un invent el senyor del Valls que no és un invent de la senyora Colau, és un invent del senyor Collboni. que va intentar de totes, totes, que va intentar de totes, totes, de totes, totes, fent el mateix que han fet avui, que és un xoc de màgia, fent un xoc de màgia, treure-li l'alcaldia que es mereixia. I avui vostès, vostès senyor Collboni, vostès senyor Cirera i vostès senyora Colau, amb totes les excuses que vulguin, fan un mal favor a la ciutat i al país. Un mal favor a la ciutat i al país. Tornen a fer el mateix, amb les mateixes excuses. No volem un alcalde independentista. Saben que no és veritat tot el que acaben explicant. Expliquen mentides. Expliquen mentides. Expliquen mentides. Saben que quan jo he sigut alcalde he sigut alcalde de tots. I, per tant, aquí hi ha un problema de fons molt greu, que a veure si d'una vegada deixem de fer bestieses, de construir país, de construir ciutat, de tirar endavant i no dedicant-se a provocar situacions difícils que després es paguen cares. Després es diu, per què passa això? Passa això perquè fan tonteries, vostès. Passa això perquè fan tonteries. perquè vostès creen un mal ambient, vostès creen un ambient d'enfrontament, vostès creen una situació difícil. I els dic tranquil·lament perquè jo amb els meus 76 anys, escolti'm, jo deia, si no surt l'alcalde, que us bombin a tots. Em miren els meus i diuen, no ho diguis més, no ho dic més, però ho penso, ho penso. Escolti'm, allà vostès s'equivoquen, Fan les coses mal fetes i s'equivoquen absolutament. S'equivoquen tant que des que ha arribat aquí no s'atreveixen gaire a mirar-me a la cara. Els fa vergonya mirar-me a la cara. Estan equivocats. Estan equivocats. El temps s'ho demostrarà, perquè el temps se'ns posa a tots a lloc. A mi també. No, a mi també. Si jo aniré a casa, ja ho saben. A tots se'ns posarà a casa, a tots. Però n'hi ha uns que se'n aniran amb la consciència tranquil·la i vostès, jo crec que el dia que se'n vagin a casa, saben que se'n van a casa havent fet coses que no haurien d'haver fet mai. Moltes gràcies. Gràcies.

Moltes gràcies, regidors, regidores, persones que ens acompanyeu avui i tota la ciutadania de Barcelona que ens està seguint en aquests moments. Bona tarda en aquest moment, que efectivament és un dia important per la ciutat de Barcelona. És un dia important perquè deixem enrere dies d'incertesa, de reunions, de converses... i de diàleg entre tots, perquè tots hem parlat amb tots com és la nostra obligació democràtica, excepte amb l'extrema dreta. Aquestes converses, aquests debats, avui s'acaben, avui finalitzen, i com deia el poeta, ja no ressona dins de la cambra el tambor del dubte. Tot el contrari, hi ha una certesa que és que Barcelona té un nou alcalde. És el més alt honor dirigir-me avui a tota la ciutadania de Barcelona i a tots vostès com a nou alcalde de Barcelona. Ho faig amb la humilitat de fer front al repte més gran de la meva vida i amb el coratge i la convicció de treballar sempre en benefici de la ciutat i de la ciutadania. Permeteu-me que, ja que la meva mare avui ha pogut venir, faci un record personal. No pas fruit d'un fals protagonisme que saben vostès que no tinc des del punt de vista personal, sinó de l'emoció que sento ara mateix en adreçar-me al conjunt de la ciutat. Jo sóc un noi del Baix Guinardó i em veig jugant de ben petit als carrers del meu barri amb la meva germana, la meva mare i els meus pares, gent treballadora que volien el millor pels seus fills. Ha plogut molt des d'aleshores i esperem que plogui molt més per lliunar-nos de la sequera. Em permeto aquesta llicència íntima per deixar palès el meu profund agraïment a totes les persones que amb l'estima, la confiança, la generositat i el treball m'han regalat, han fet possible que jo avui sigui aquí fent efectivament realitat el somni d'un noi del Guinardó que mai hagués imaginat que acabaria sent alcalde de la seva ciutat. I per tant, vull agrair a totes les persones, als meus companys i companyes, a les persones que han estat a la campanya electoral, els meus companys de partit, evidentment, i a molta gent de la ciutadania que han confiat en nosaltres. I vull agrair també als regidors i regidores que avui Sé que fent un esforç, sé que fent un exercici de pragmatisme i de realisme, m'han donat la confiança, probablement amb alguns motius diferents, però que convergeixen en un fet, que han cregut que era el millor que li podia passar a la ciutat de Barcelona avui. I crec que això, des del punt de vista democràtic, és legítim i s'ha de respectar. Gràcies als ciutadans i ciutadanes que el passat 28 de maig van afirmar de nou que som una democràcia plena i que la sobirania popular recau amb aquests senyors i aquestes senyores que avui ens acompanyen. Que han de posar interessos col·lectius, interessos de ciutat, per sobre els interessos particulars o de partit. Tots ells. Perquè aquesta feina i aquesta dedicació també implica sacrificis molt importants des del punt de vista personal. I perquè la clau de volta d'aquesta convicció, d'aquesta dedicació, és una. Només una. I es diu Barcelona. Quan posem Barcelona per davant, som capaços d'avançar i superar les diferències per molt grans que avui, en aquest mateix Saló de Cent, hagin pogut semblar. Ara, efectivament, la responsabilitat és meva com a nou alcalde. I l'assumeixo plenament. L'exerciré des del minut zero amb tota la decisió, amb tota l'energia i amb tota la convicció. Amb la plena consciència de l'expressió de la voluntat popular expressada pels barcelonins i per les barcelonines. I amb plena consciència dels suports que ho han fet possible. I amb una voluntat honesta i irrefutable. Vull ser l'alcalde de tots i de totes. Mi voluntad es honesta e irrefutable. Quiero ser el alcalde de todos y de todas. Reivindicar la nostra democràcia és en els nostres temps un exercici d'autoreivindicació col·lectiva del nostre model de societat. En un temps convuls, en què tirants estan en aquests moments marcant els designis de les fronteres de la Unió Europea, avui només la ciutadania és l'autèntica propietària del camí col·lectiu que hem de seguir com a societat i també com a ciutat. En aquest agraïment vuc deixar de mencionar els electors que ens han fet confiança, però també els electors que han confiat en el conjunt de les forces polítiques aquí representades. I vull agrair-vos a vostès, regidors i regidores ja electes, a vostès que, com a mi, els nostres conciutadans i conciutadanes ens han atorgat la feina més bonica del món. l'ha de representar durant els quatre propers anys els seus interessos, anells, reptes i preocupacions, confiant-nos la tasca plena de vetllar per defensar-los i fer complir mútuament la paraula donada. Enhorabona a tots vostès, a totes vostès, perquè junts tenim un camí apassionant durant els quatre propers anys. Vull dir que compto amb tots vostès, amb totes les diferències, amb tots els matisos, en totes les recances, perquè la porta de l'alcaldia estarà sempre oberta. La porta de l'alcaldia estarà sempre oberta i tots i cadascú de vostès, excepte els representants de l'extrema dreta, tindran a mi com el nou alcalde que escolta i que dialoga. El plenari d'avui ha expressat l'obertura d'una nova etapa a la ciutat, I assumeixo aquest repte com a alcalde per assegurar-li a Barcelona que la ciutat avançarà. I ho vull fer amb dos primers compromisos. Primer, el de recuperar i enfortir el lligam entre els barcelonins i l'Ajuntament. L'Ajuntament ha de promoure un projecte de ciutat que la immensa majoria, que el gruix de la ciutadania de Barcelona, s'hi senti reflectida. I, en segon lloc, dotar Barcelona d'un nou govern que respongui de la manera més fidel possible allò que els barcelonics han expressat a les urnes. Un govern divers, un govern transversal, un govern paritari, un govern que haurà de ser el govern de totes les veus de la ciutat de Barcelona. Avui la nostra ciutat viu als reflexes dels reptes del nostre temps. A les portes de la Unió Europea, Deia un tirà, ha exercit la violència de forma terrible contra un país sobirà com és Ucraïna, que manté com a hostatge la població civil, vulnera el dret internacional i els drets humans i ha provocat un èxode de refugiats a Europa que el nostre continent no vivia des de l'època dels Balcans. És per això que en aquestes meves primeres paraules com a nou alcalde de Barcelona, Vull que siguin d'efecte, de suport i de solidaritat als ciutadans i ciutadanes d'Equif i del conjunt d'Ucraïna, molts d'ells arribats a la nostra ciutat a la recerca de seguretat i de futur. Barcelona sempre estarà al vostre costat. Perquè vet aquí la paradoxa a la qual viuen avui les grans ciutats, que vivim avui les grans ciutats del segle XXI, i de la qual Barcelona no és aliena. Són escenaris dels reptes globals més complexes i d'alguns dels canvis tectònics els quals ens hem d'afrontar com a humanitat. La crisi climàtica, la revolució tecnològica, el nou ordre geopolític derivat de la guerra i alhora som l'escenari de les necessitats humanes més bàsiques. Habitatge, feina, seguretat. Els problemes del món es troben a totes les ciutats i som les ciutats les que les hem de resoldre. Podem fer-ho i ho haurem de fer. Sempre recordaré les paraules de l'alcalde Maragall quan va dir i deia als seus regidors, sapigueu que quan arregleu un barri esteu contribuint a arreglar el món. Doncs bé, com ha fet al llarg de la seva història, Barcelona no s'ha de resignar a ser només un escenari prou. La Barcelona que avui liderarà com a nou alcalde ha de ser un actor principal i un referent en tot. L'emergència climàtica, el canvi climàtic, que ja és una amenaça per la nostra salut, per la nostra economia i per la supervivència del nostre planeta i la nostra espècie. Barcelona, sense cap mena de dubte, no ha de ser només una aliada en aquest combat. Ha de ser pionera, referent... a les polítiques de lluita contra el canvi climàtic i per una transició verda. La mobilitat, el verd urbà, l'habitatge, l'energia, l'economia, tots hem de contribuir de forma transversal a fer-hi front des de totes les polítiques en totes les accions. Una transició que a la vegada ens presenta un dilema transcendental. La necessitat d'avançar en la descarbonització urgent de la nostra economia a la vegada que garantim que ningú quedi enrere. Aquesta batalla que és sistèmica, que ens toca donar-la com a societat, no triomfarà si no som capaços de transformar-la en un avenç col·lectiu de tothom. És a dir... sense noves desigualtats, sense noves exclusions, sense una agenda d'imposicions, una transició verda amb cor vermell. En segon lloc, assegurar el progrés econòmic i social serà fonamental en aquest mandat. Aquesta ha de ser una Barcelona pels que hi viuen i pels que la fan viure. Una Barcelona per viure i per treballar, amb habitatge assequible i salaris dignes. I també una ciutat d'oportunitats, Oportunitats perquè tots aquells barcelonins que vulguin i puguin demostrar la seva immensa vàlua, el seu talent, les seves capacitats, en definitiva, aprofitar i gaudir al màxim de les oportunitats que dona la vida a la ciutat. perquè no podem oblidar mai que és la gent, són les persones, el motor i l'ànima que han fet gran aquesta ciutat. Aquests han estat alguns dels eixos de la paraula donada en aquesta gran conversa pública que en els darrers mesos hem mantingut amb els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. I poden tenir la confiança que compliré amb els meus compromisos. La nostra ciutat, la nostra societat, s'enfronta a la vegada a un canvi de paradigma tecnològic, el segon repte, que mai s'ha vist en la nostra història recent. L'impacte de la digitalització en tots els aspectes de la vida no només s'ha fet que començar. La revolució de la intel·ligència artificial o la biotecnologia són un dels exemples d'un món nou que s'obre davant de nosaltres. A la vegada d'un profund canvi en els valors que impacten a les nostres vides. I en un món cada vegada més virtual, Barcelona té més sentit que mai. Hem d'estendre el model Barcelona a tot arreu, a les xarxes, al metaverds, a les empreses, a les aules, a tot Europa. He après de les tradicions de l'humanisme que centen en els valors dels homes i les dones lliures la consecució de les nostres fites col·lectives. I per tant vull ser l'alcalde que garanteixi el dret a tots els barcelonins i barcelonines a accedir a les infinites oportunitats que cada dia generen les noves tecnologies. i em comprometo a fer de Barcelona la capital també de la justícia tecnològica, de l'humanisme tecnològic com a capital de la tecnologia humana, feminista, inclusiva, pròspera i oberta. M'han sentit parlar en aquest discurs de les noves desigualtats emergents que apareixen i no puc obviar el repte de l'habitatge, que ha esdevingut l'element central per assegurar el present digne sobretot per a les famílies de la classe mitja i treballadora de la ciutat i pels joves. L'habitatge serà la gran prioritat d'aquest mandat. I per tant, Barcelona serà la primera ciutat a desplegar la llei de l'habitatge del govern d'Espanya. Sé que hem de fer més, molt més, i ho farem, i comptarem amb tothom per fer-ho. No serem dogmàtics, I ens obrirem a totes les fórmules que ens permetin abordar de la millor manera possible aquesta urgència que tenen els ciutadans i les ciutadanes. Perquè l'habitatge és l'objectiu de ciutat número 1, de tota la ciutat i de tota la societat. I ens reclama el compromís de tots. Cal crear aliances amb tots els sectors, amb tota la societat i amb totes les administracions. Som molt conscients que hi ha una exigència ciutadana en aquests moments perquè Barcelona funcioni millor. I per tant, per millorar la seguretat, el civisme i la neteja. Una exigència que des d'avui mateix faig meva. En acabar el mandat que ara inicio, Barcelona haurà de ser una ciutat més segura, més ordenada i més neta. Fa milers d'anys que l'Esser Omar va fundar la primera ciutat en la recerca de la prosperitat. Per això Barcelona és un espai de prosperitat, que ofereixi prosperitat als seus ciutadans perquè no hi ha combat contra les desigualtats si no hi ha riquesa per repartir. Per això vull que Barcelona torni a ser la capital econòmica de Catalunya, d'Espanya i del sud d'Europa. Drets bàsics com la sanitat pública, l'escola pública o les pensions es juguen en la nostra capacitat de generar riquesa. i de distribuir-la amb equitat. I aquesta prosperitat ens la juguem en la gran economia i en la petita economia de la ciutat. I per això Barcelona ha de ser la millor ciutat pel comerç, per la restauració, pels autònoms, per les pimes... No oblidem mai que l'economia no són números, l'economia són les persones. I cal que els hi posem fàcil a les persones que generen riquesa a la ciutat. Barcelona ha de ser una ciutat fàcil per la gent que genera riquesa a la ciutat. Una ciutat que fa les coses fàcils també a les persones que emprenen. Les persones que prenen risc. L'emprenedoria és una posició vital. d'arriscar-se per a crear projectes nous. I Barcelona ha de donar ales a la llibertat creativa d'aquelles persones que tenen iniciativa. Barcelona ha de ser també una ciutat que es té en la mà als sectors tradicionals de la seva economia, però també i molt especialment als emergents. Deixeu-me que per anar acabant faci un esment a un fet que em sembla fonamental i que sovint s'oblida amb els discursos públics, que és la cultura com a element d'identificació de la nostra ciutat. Perquè efectivament la cultura a Barcelona ha de fer un salt d'escala i convertir-se en un motor d'oportunitats. La cultura ha de generar oportunitats pels qui fan possible l'acte cultural. Públic, creadors, promotors, treballadors. Ras i curt, sense cultura no hi ha ciutat. I per tant, hem de recuperar tota l'ambició cultural que va fer gran aquesta ciutat. recuperar l'orgull de la ciutat de Barcelona quan es reconeixia, es deia, fet a Barcelona. Barcelona ha de jugar a fons la seva doble capitalitat cultural, la catalana i també l'espanyola. I la seva condició de doble pont amb Iberoamèrica i amb Europa, sense complexes, amb tota la naturalitat i el millor esperit. Alhora, una bona política cultural ha de ser capaç d'identificar i donar visibilitat als nous fenòmens, als nous llenguatges, als sectors que mereixen la consideració de culturals. Darrere una pantalla de mòbil d'un videojoc pot haver-hi la mateixa pulsió creativa que en un escenari. I tenim un gran repte i tot un món d'oportunitats. Canvien les formes, els llenguatges, els públics, els mercats culturals i hem de ser capaços que el segell creatiu de Barcelona estigui present en tots ells. Per això, us demano, ens demanem de tornar a creure en la nostra ciutat, de tornar a creure en Barcelona, en la seva potència, en la seva diversitat i en la seva llibertat creativa. Hem de tornar a creure que Barcelona és poderosa i que té poder, com cantava Paret. Poder per canviar les coses, poder per servir els seus ciutadans, poder per exercir les seves capitalitats, poder per ser... i per fer de Barcelona la ciutat de la qual sentir-se orgullosos. No puc acabar la meva intervenció sense referir-me a les persones que m'han precedit, especialment als alcaldes que han format part de la història d'aquesta ciutat i que han estat alcaldes socialistes. Jordi Areu, Joan Clos, Pasqual Maragall i Narcís Serra. He tingut la sort, el privilegi, d'haver pogut parlar amb ells, d'haver pogut, amb alguns més i altres menys, malauradament, de poder haver escoltat els seus consells i d'haver après del seu mestratge. I des d'aquí, avui, en aquesta presa de possessió, els vull enviar una salutació i el meu reconeixement. Gràcies, sobretot, per pensar-nos, o per ensenyar-nos, que Barcelona ha de pensar-se a si mateixa més enllà del seu propi present i projectant-se sempre cap al futur. I, evidentment, també em vull adreçar especialment als meus antecessors més recents. En primer lloc, a l'alcaldessa Colau, a la qual li vull agrair la feina feta, la dedicació, en temps extraordinàriament difícils pel país i per la ciutat, per haver obert, per haver fet Un camí nou que, seguint la bona i la millor tradició progressista d'aquesta ciutat, hem compartit, diu en vuit anys, no hem estat vuit anys exactament, però hem estat pràcticament dos mandats, efectivament en una situació molt complicada, en una situació molt polaritzada, i d'haver-ho fet amb generositat i amb una sensibilitat que segurament no s'havia vist mai encara en política, i jo vull dir públicament, que jo he après molt de vostè, nosaltres hem après molts de vostès i esperem que vostès també hagin après estar amb nosaltres davant la ciutat. I per tant el meu reconeixement públic alcaldessa Colau. I a l'alcalde de Trias també li vull fer extensiu aquest reconeixement. Sap que per començar li tinc apreci, personal, Hem parlat molt de la ciutat, sobretot especialment quan encara no se sabia que havia de ser el candidat. He comptat amb el senyor Trias com si fos un alcalde més del meu partit. Li he consultat coses, hem parlat, hem debatut. I li vull agrair també la generositat, la professionalitat i el discurs que avui vostè ha fet aquí en unes circumstàncies, em faig el càrrec difícil des del punt de vista personal. Difícil des del punt de vista personal i jo li vull reconèixer. Hem parlat molt aquests dies també, hem parlat molt de la ciutat i del seu futur, i malgrat les diferències, les rivalitats que tenim, jo vull reconèixer la seva honestedat, la seva franquesa i el seu bon servei a la ciutat de Barcelona, alcalde de Trias. Regidors i regidores, avui comencem una tasca exigent i apassionant. El nostre deure va molt més enllà de nosaltres mateixos, jo som molt conscient. Som una part de la història, una part modesta de la història d'aquesta ciutat. Barcelona no és qualsevol cosa. Barcelona és capital de Catalunya i l'ha d'exercir, i ara espero dir-li directament al president de la Generalitat. Exercirem aquesta capitalitat amb generositat, amb consciència de ser capital del país i també de ser un punt de referència al món, una gran ciutat d'Espanya i una gran ciutat del sud d'Europa. Barcelona està al llarg de la seva història ben conscient de la seva singularitat. Ho sabem, ho som, com ho demostra aquest Saló de Cent. on es condensa no només història, sinó també la diversitat política i ideològica de la ciutat. I és en aquesta singularitat i en aquesta transcendència que ens obliga a actuar més enllà dels interessos concrets. Donem una oportunitat a Barcelona. Oferim als barcelonins, aquest serà el meu compromís, Futur, confiança, generositat, solucions i entesa. Perquè, insisteixo, vull ser l'alcalde de tots i de totes. Vull governar per tots els barris de la ciutat, per tots els instituts de la ciutat, independentment de la seva ideologia, evidentment del seu origen social, independentment també del que hagin votat. Estic convençut, sempre ho dic, que els millors anys de Barcelona estan per venir. i que cada dia comença aquest brillant futur que l'espera a la ciutat, si ho fem possible. Per això ara i aquí convoco tots els barcelonins i les barcelonines amb els que cada dia compartim aquesta meravellosa ciutat de tots els barris, de totes les condicions, de totes les professions, grans i petits, homes i dones, joves i no tan joves, mares i pares, avis i àvies, germans i germanes, a fer realitat la Barcelona que volem. Perquè Barcelona som tots, Barcelona som totes, Barcelona ens necessita a tots, Barcelona ens necessita a totes. Moltes gràcies per escoltar-me i bona tarda.

Fins demà! Ara és on està abert per quan vingui un altre jut. Es promet ben bé les veines, molt propretals, molt propretals de cançons de l'altre. Gràcies.

Gràcies.

Gràcies.

Molt bé. Doncs, si us sembla, començaríem aquest plenari del Consell Municipal de caràcter extraordinari amb un punt únic d'ordre del dia de la Comissió d'Economia i Zenda vinculada a l'empara d'allò que estableix l'article 197 bis de la llei del règim electoral general. La Junta de Portaveus ha acordat que les intervencions tindran 12 minuts per part del ponent i 6 minuts per part dels grups municipals. Per tant, comencem amb el tinent Jordi Baix, que té 12 minuts en principi. Endavant, tinent.

Moltes gràcies, alcalde, regidores, regidors. Voldria començar la meva intervenció amb les mateixes paraules que vaig acabar l'anterior intervenció parlant del pressupost. I és que Barcelona tindrà pressupost. Un pressupost que supera per primer cop els 4.000 milions d'euros i Barcelona tindrà pressupost a partir de l'1 de gener del 2026 perquè Barcelona no pot esperar. Un pressupost que, com he repetit baires vegades, no incrementa la fiscalitat a les famílies i al pymes i que té com a eixos centrals les persones, l'habitatge i la seguretat i que al mateix temps atenen les demandes de transport públic, impuls econòmic, proximitat i acció climàtica. Un pressupost per seguir transformant la ciutat i per respondre a les necessitats dels barris sense abandonar la solvència econòmica que té aquest Ajuntament i generant un gran instrument per lluitar contra les desigualtats. I voldria també fer una afirmació. La ciutat es troba en una bona situació econòmica. Des de l'inici de mandat s'han creat 60.000 afiliats més a la ciutat de Barcelona, a la Seguretat Social, i a dia d'avui Barcelona té 1.250.000 afiliats. I des del mes de gener fins al mes d'agost s'han creat aproximadament 6.000 empreses. I Barcelona durant aquests dos anys ha recuperat la seva presència en rànquings importants, sigui de tracció d'inversions o de recuperació del mercat immobiliari, concretament el 22 Arroba. Per altra part, i de forma paral·lela, la renta de les famílies també ha augmentat, concretament un 28% respecte a la situació prèvia de l'època de la pandèmia del 2019. Si tenim en compte la inflació, perquè aquest període ha tingut un volum d'inflació important, avui dia la renta de les famílies és un 5% superior al 2019. Però tot i així, crec que som conscients tots plegats que cal més, calen millores salarials i seguir reduint el preu dels lloguers de la ciutat. El pressupost, crec que tots estarem d'acord, regidors i regidores, que és l'eina per transformar la ciutat i per millorar la vida de les famílies. I davant la negativa del plenari de ratificar-ho, la qüestió de confiança és l'eina al nostre abast per tirar-ho endavant. La qüestió de confiança no és única i exclusivament un mers instrument per a l'aprovació del pressupost. És també l'expressió que hi ha un projecte sòlid, un projecte compartit, amb vocació de construir majories que es confronten amb posicions a banda i banda que no aconsegueixen articular suports. Aquest és un pressupost d'esquerres, un pressupost progressista acordat amb Esquerra Republicana, al qual els vull donar les gràcies i l'agraïment per tenir un diàleg constructiu i que ha sumat algunes de les propostes que ha plantejat Barcelona en comú i algun acord que també hem acordat amb Junts per Barcelona. És un pressupost amb vocació de representar la majoria progressista d'aquest consistori i d'aquesta ciutat. Un pressupost que topa amb una estranya coalició del no, la que formen els junts de PP i Vox. I a vegades, en aquest cas, també junts. Una coalició dels que no són capaços de forjar entre ells cap projecte alternatiu. A l'altra banda, en persona en comú, avancem en apropar posicions, però aquest cop no ha estat possible. Volem mesures valentes, sí, però també, i ho he reiterat diverses vegades, responsables i amb seguretat jurídica. Un projecte de ciutat que, tal com he dit, té tres eixos principals. i té com a principal element les persones com a màxima prioritat, perquè quan parlem del pressupost parlem de les persones usuàries de la teleexistència, dels serveis socials, del sistema educatiu, dels equipaments esportius, dels serveis a la cultura o a la xarxa de transport públic. Un projecte de ciutat que té en compte la necessitat de diversificar l'economia d'aquesta ciutat, apostant pel coneixement per incrementar els salaris i convertir aquesta ciutat, cosa que ja és, en la capital científica i tecnològica d'Espanya. que suporta l'emprenedoria i la millora de la formació i que també millora la qualitat de l'aire de la ciutat. Un projecte de ciutat que aposta per l'habitatge per garantir el dret a quedar-se que qualsevol persona que tingui un projecte vital pugui quedar-se a Barcelona a poder-lo construir. I això ho fem a través d'una política d'habitatge que té dos peus importants. Per un costat, la producció d'habitatge i per l'altre, la regulació del mercat. La producció amb una política d'ajuts a través del Consorci d'Habitatge de Barcelona i també promoció d'habitatge, a través de l'Institut Municipal d'Habitatge, a través del tercer sector, a través de les fundacions, les cooperatives i també el sector privat, exercint el tanteig i retracte, amb un horitzó perquè aquesta ciutat tingui un 15% d'habitatge protegit l'any de titularitat pública a l'any 2040. i que tinguem a final d'aquest mandat entre 13.000 i 15.000 habitatges que puguin ser gestionats per l'Institut Municipal d'Habitatge. I sí, la política d'habitatge requereix regulació amb l'aplicació del topall de lloguer, amb l'eliminació dels pisos turístics del 28 i també frenant la compra especulativa, com he dit abans, amb seguretat jurídica. Un projecte de ciutat, tal com he dit abans, que també entén la seguretat com un instrument que permet a la ciutadania exercir la seva llibertat i gaudir dels seus drets i també de l'espai públic, que és el que ens democratitza a tots. En els darrers dos anys hem treballat intensament per combatre la multireincidència i consolidar una sèrie de mesures per reduir el nombre de delictes com així ha passat. Tenim un nombre de rècord d'agents de Guàrdia Urbana, 3.500. Hem incrementat el nombre de jutjats penals. Tenim un conveni signat amb la Fiscalia juntament amb la Guàrdia Urbana. I heu augmentat el nombre de càmeres de vigilància a la ciutat. Un projecte de ciutat plasmat, com he dit al principi, en uns pressupostos que estan centrats en les persones, en l'habitatge i en la seguretat. I el govern té responsabilitats i té la responsabilitat de dotar pressupostos a la ciutat en un entorn complex políticament. Complexa tant a Europa, tant a l'estat espanyol com a Catalunya i també a Barcelona per la fragmentació política. I en el cas de Barcelona el govern exerceix aquesta responsabilitat a través de la qüestió de confiança. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor de Jordi Martí, de Junts.

Molt bé, gràcies, president. Bon dia. Bé, avui, senyor alcalde, el que venim a fer aquí és ratificar una vegada més que vostè no té la confiança de la ciutadania. De fet, aquesta serà la tercera vegada que vostè perdrà una qüestió de confiança, la que celebrem avui, la de fa dos anys, i també la confiança que no va rebre per part de la ciutadania el dia de les eleccions municipals, el maig del 23. Vostè avui veia a demanar una confiança que ni té ni ha obtingut mai. Només un cop, certament, quan vas devenir alcalde a través d'un pacte anti-natura, un pacte anti, no un pacte a favor de Barcelona, sinó un pacte anti-tries. I si d'aquí un mes vostè continua sent alcalde, no serà pas perquè la ciutat vulgui, sinó perquè encara no hi haurà hagut la capacitat d'articular, certament, una majoria alternativa, una capacitat alternativa. que val a dir-ho, vostè sí que va demostrar un sol cop, quan va pactar amb la dreta, espanyolista del PP, i amb el Sòrum Comú per garantir-se la cadira. I aquest pacte que el va portar a ser alcalde va ser un pacte sense projecte de ciutat al darrere, només uns vots freds, sense projecte polític compartit al darrere. De fet, en tota la història d'aquest Ajuntament només hi ha hagut un alcalde que hagi aprovat tots els pressupostos d'un mandat, d'un mandat... municipal, empalmant qüestions de confiança i pròrrogues pressupostàries. I sí, tots recordem que va ser Ada Colau. Però el que ens preocupa de debò és la seva desconexió més absoluta de la realitat dels barris i dels seus veïns i veïnes, perquè més enllà d'anar a festes inaugurals, a fer-se fotos, vídeos, promocionals, a fer TikToks molt simpàtics, vostè sap realment el que s'ha patit en la ciutat, el que pateixen molts i cada dia més barcelonins, la ciutat que tant estimem com és la capital del país. Bé, vostès venen una Barcelona idílica i una mostra és com han venut tots aquests dies el seu pressupost rebutjat. però sense solucions els problemes que ja hem denunciat darrerament. Problemes de convivència greus a barris com el Fort Pieng, a Sant Antoni, talls de llum a la prosperitat, a Nou Barri, sense que hi hagi respostes, situació cada vegada més crítica que viuen comerciants d'eixos comercials, de molts eixos comercials de la ciutat, com l'altre dia li vaig recordar, Creu Coberta, Sants Establiments Units, la Marina, el Gòtic, el Raval... Vostès venen a una postal i la ciutat real està patint, està patint de debò. On tenim... I aquesta desconexió a la que ara m'hi referia és especialment greu en l'àmbit social, perquè mentre vostè proclama l'abonança econòmica que viu a la ciutat, la realitat és que avui la gent pateix més que mai i de manera més generalitzada. Hi ha famílies que no arriben a final de mes, que han de triar entre pagar lloguer o omplir la nevera, que veuen com el cost de l'alimentació, de l'energia, de les extraescolars i de qualsevol element de la seva vida quotidiana s'ha disparat. Molta gent, senyor Collboni, ja ho deu saber, no demana ja el menú del dia. Ara es demana el plat del dia, és molt diferent. En Barcelona tenim encara, com deia abans, un 40% de risc de progrés infantil, que sembla que siguin invisibles per vostès, on hi ha 1.600 persones que dormen al carrer, al ras. Ha hagut de ser la mateixa síndica de la Generalitat, qui proposi una cimera al respecte, i això considerem que és molt greu, on tenim més assentaments que mai, senyor Callboni, més assentaments que mai, i el 20% de les persones que hi viuen i que hi malviuen són menors d'edat, i el mercat de la misèria de Ronda-Sant-Pau, on cada dia és més llarg, més gran i més trist. No sé si vostè s'hi passeja per allà. I si hi ha un àmbit on aquest fracàs és clamorós és en les seves polítiques d'habitatge. Les seves polítiques d'habitatge han estat un dels grans factors que han trencat l'ascensor social a Barcelona i condemnant tota una generació. Les seves polítiques i les últims deu anys han reduït l'oferta, han fet pujar els preus i han expulsat joves i famílies i talent de la nostra ciutat. I la seva recepta quina és? Quina és la seva recepta en quant a polítiques d'habitatge? Més col·leuisme. Més col·leuisme. I per això em perdonarà però anem pel pedregar, com continuïn insistint amb les mesures fracassades dels últims 10 anys. I si aquesta és la seva recepta, no és estranyar que l'habitatge s'hagi convertit en la principal preocupació dels barcelonins, per davant fins i tot de la inseguretat que ha estat, com vostè també sap, la principal preocupació de la ciutat els últims 9 anys. Senyor alcalde, tot això us fa greus encara més quan sabem que vostè no només governa malament, sinó que governen en pràctiques que degraden la institució. Saps greu dir-ho, però és així. El CAC, Consell de l'Audiol de Catalunya, ha instat a retirar la seva campanya Fem la Barcelona la teva vida. Una campanya que el CAC qualifica d'il·legal pel que vulnera els principis de neutralitat. Per cert, la campanya encara està activa al web municipal i considerem que això és molt greu. I per acabar, senyor Collboni, vostè demana una confiança que no té, una confiança que mai ha tingut de la ciutadania, no l'ha tingut mai, en cap de les eleccions a les que s'ha presentat. Vostè, senyor Collboni, ha perdut totes les eleccions a les que s'ha presentat com a cap de llista. I avui, un cop més, tampoc la tindrà. Vostè, senyor Collboni, no sé, el senyor Valls no sé què ens deia, quines majories. Vostè i vostès estan avui sols. I que ha faltat el dinar i mig per les eleccions és hora que assumeixin una realitat incòmoda però innegable. Barcelona, amb vostès, i perd, perquè porta perdent des que vostès van arribar per la via que van arribar a l'alcaldia de Barcelona. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Tarafa de Barcelona en Comú.

Bon dia a tothom. Mirin, hi ha dues maneres de veure aquest plenari extraordinari. La primera és com una repetició del que ja van viure el divendres passat, com un simple tràmit. La segona... és entendre això com el que és per nosaltres, una qüestió de confiança a l'alcalde, al senyor Collboni i al seu equip. Perquè per molt que en tres anys ens hem acostumat a les seves desfetes, a les desfetes d'aquest govern, aquesta situació no és normal. Així que des de Barcelona en Comú farem aquesta intervenció com un balanç de govern i com una qüestió de confiança. I ja li avanço al final, senyor Collboni, vostè no té la nostra confiança. Siguem sinceres. Les expectatives amb vostès mai van ser massa elevades. Precisament per això sorprèn tant que fins i tot així ens hagin aconseguit de sembra. Òbviament ens ha de segut la seva acció de govern, però el que més decepció ens genera és la seva inacció de govern en algunes temes temàtiques claus. I això és perquè el seu és el govern del no-re, senyor Colloni. Barcelona és avui el desig de grans interessos internacionals. Parlem de paràsits que viuen a la nostra ciutat deixant-la a canvi malalta. Aquests paràsits són els grans operadors turístics, també les grans franquícies i, per suposat, els especuladors que treuen a fora de les seves llars els veïns i les veïnes de la nostra ciutat. Davant d'aquests atacs, la ciutadania hauria de comptar amb un gran aliat al seu Ajuntament. Però no, no és la institució que els defensa. I per aquests tres anys, l'únic que han trobat la gent és una inacció deixant-la sola davant d'enemics massa poderosos. D'aquesta immobilitat, d'aquesta paràlisi, en tenim molts exemples, però en vull destacar tres, principalment. El primer és una simple dada. Aquest govern no ha fet cap promoció nova d'habitatge públic, zero. El seu pressupost amb obra nova s'ha reduït en tres anys un 58,6%. en el moment en què l'habitatge s'enfila en aquesta, rere en aquesta, com un dels principals problemes d'aquesta ciutat. Ara que l'IA empenya més cavall i vostès es queden aturats, com amb l'inspecció del 30%, com amb la provisió del lloguer de temporada o amb la compra d'habitatge, que s'ha reduït un 83% respecte al darrimentat. A què estem esperant? També vull destacar els conflictes de Balcal i de Brasoleres, entre d'altres. No entraré a valorar el que hi ha darrere de l'esclat d'aquestes protestes. I vostès ja saben el que en pensem nosaltres. Em vull quedar amb el tarannà d'aquest govern davant dels problemes. El diàleg amb les veïnes i amb les treballadores pròpies ha sigut nul o pràcticament nul. Només quan l'oposició, tota l'oposició, els ha obligat a seure i a parlar, així ho han fet. És significatiu i trist que un govern es vegi obligat a parlar amb la seva pròpia gent. El darrer exemple que defineix el seu mandat no és d'inecció, en aquest cas, no. És de les poques coses que han fet tirant endavant. L'augment de la publicitat institucional un 80%. Això és perquè el govern està molt preocupat per la seva imatge en fora i fins aquí normal. Però de què serveix si la imatge és absolutament nula o buida? Un exemple, la darrera campanya, la campanya Barcelona. Sense adjectius, sense informació de servei, sense projecte de futur ni relat del que ha estat o pot arribar a ser la nostra ciutat. Barcelona us mereix aquesta buidó. Aquests tres exemples expliquen a la perfecció la foto d'avui, senyor Collboni. Zero pressupostos acordats en tres anys. I és que a aquestes alçades encara no sabem quin és el seu projecte estrella, encara no sabem quin és el seu model de ciutat. Per vostès l'alcaldia és un fill en si mateixa, no un mitjà. I aquesta és la gran diferència entre vostès i nosaltres. Avui ens abstindrem. Ens abstindrem perquè els recordo que estem votant el mateix redactat de l'expedient que es va portar a votació el divendres. Ens abstindrem, però no ho farem davant de la seva gestió. Ho fem davant de l'opció d'arribar a possibles acords valents, veritablement valents per a aquesta ciutat. El 2023 aquesta ciutat va votar majoritàriament esquerres. I quan ens hem posat a treballar hem pogut avançar com a prova les dues ordenances ficals i els acords amb la redacció de Creuers. Però vostè Senyor Collboni, s'ha baixat d'un tren en marxa, d'uns pressupostos d'esquerra veritablement valents que anaven a l'arrel de les problemàtiques de la nostra ciutat. Té tota la resta de mandat per mirar cap a l'esquerra i no cap a la dreta, i fer-ho cap a l'esquerra sense timidesa, i tornar-se a pujar aquest tren. Sempre he pensat que en política mai és tard, pels comuns no serà.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor castellana d'Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Bé, avui tenim el tercer debat de pressupostos en una setmana i crec sincerament que les posicions estan prou clares i també que els arguments d'Esquerra Republicana per votar a favor d'aquest pressupost també els hem pogut anar desgranant i detallant en les anteriors sessions de debat del mateix objecte de debat que tenim avui. Avui el que es planteja és un plenari extraordinari en el que es planteja una votació d'emoció de confiança associada directament a l'aprovació de pressupostos i, per tant, em sembla que no desvetllo cap novetat si dic que el nostre posicionament s'alinearà amb el posicionament que hem tingut en els dos darrers debats sobre pressupostos de l'Ajuntament, divendres passat i el dimecres també de la setmana passada, sense entrar en altres consideracions. Com hem pogut reiterar, Vivim en un moment de xifres rècord de creixement econòmic i ocupació de la ciutat que no es tradueix en una reducció de les desigualtats, també es tradueixen en part en una expulsió de les desigualtats a la resta de l'àrea metropolitana i àmbits més enllà i això ens hauria de preocupar especialment com a ciutat. De fet, viure a Barcelona cada cop és més complicat i, per tant, dades... com que hi hagi un augment de renda familiar, s'expliquen més per un fenomen de substitució de la població que no pas per una millora en l'àmbit de les desigualtats. Accedir a un habitatge a les nostres ciutats, siguin la forma tirença que sigui, és el principal maldecap de barcelonins i barcelonines. I també veiem com un part d'habitatge envellit, en què cada cop que està més viure-hi, en condicions a causa dels impactes del canvi climàtic. Per tant, situar dos grans reptes, habitatge com a primera causa de desigualtat social, com parlava, expulsió de barcelonins i barcelonines de la ciutat, incapacitat per seguir vivint en habitatges de lloguer o per adquirir un habitatge per a viure, i també situant en l'àmbit de la confortabilitat i de l'adequació dels habitatges en un moment en què el canvi climàtic cada cop es fa més palès en el dia a dia de les persones i també el drama de les persones sense llarg. I, per altra banda, situar també el gran repte de l'emergència climàtica que hem d'afrontar via la mitigació d'impactes i també cap a ser una ciutat cada cop més sostenible. Però també tenim molts altres grans reptes que interactuen directament amb aquests dos. La revolució tecnològica des de tots els fronts, La interacció de tecnologies com la intel·ligència artificial amb els drets de les persones, amb el dret al treball, amb el dret també a l'educació, amb el dret a seguir, poder fins i tot fer tràmits amb l'administració pública. També la necessitat de governar, regular i limitar el turisme a la nostra ciutat. L'ús del català com a eina de cohesió social i de garantia d'igualtat real d'oportunitats en una ciutat en què si parlen més de 300 llengües maternes i que és orgullosament i repeteixo la paraula orgullosament diversa, i també usant la cultura, l'educació i l'esport com a eines de transformació social i també de generació d'equitat per tots els barcelonins i barcelonines, independentment de qualsevol altra condició que els defineixi. I tot això també en una ciutat, com deia l'altre dia, que té molt camí per recórrer per exercir el paper de capital de Catalunya que li pertoca. I què hem fet Esquerra Republicana davant de tota aquesta situació i també ho situava en els anteriors debats que hem tingut la setmana passada? Doncs el que hem fet és intentar millorar la proposta inicial dels pressupostos per abordar aquests reptes que situava ara mateix. Per tant, i com hem anat explicant també aquesta setmana passada, un augment de gairebé un terç del pressupost en habitatge, també garantir d'aquest pressupost uns 50 milions per una política ambiciosa de rehabilitació dels habitatges per... garantir la confortabilitat, com deia ara fa un moment, en una situació de canvi climàtic cada cop més palesa i més concreta, i garantir també un augment del recàrrec de l'impost turístic, que ens permeti tenir més eines per governar aquest turisme que parlava anteriorment, o també aconseguir que el pressupost destinat al català s'hagi multiplicat gairebé per cinc des de l'inici, del mandat. També hi ha altres àmbits de cohesió social, com augmentar els fons d'infància, mantenir el programa Prometeus, la implantació de la tecultura, o mantenir les bonificacions del transport i ampliació del bici. També hi ha una inversió important en equipaments esportius, tant públics com privats, per recuperar tota aquella inversió que no s'ha fet en uns equipaments envellits i que també distan del que haurien de ser a la nostra ciutat per garantir una pràctica esportiva de qualitat, o també inversió des dels districtes per garantir la proximitat. Les inversions de proximitat s'han de decidir des de la proximitat i no des d'un despatx allunyat de la ciutadania. O també, i ho situàvem també l'altre dia, garantir un augment substancial amb més de 100 agents de la Guàrdia Urbana per garantir també la proximitat en l'àmbit de la seguretat. I volia fer una reflexió final. Com no pot ser d'altra manera, respecto tots els posicionaments que es formulen avui i crec que tots són totalment respectables, però és evident que Barcelona necessita molt més. Però davant d'això, humilment considero que usar la capacitat que tenim com a grup municipal per millorar una proposta de pressupost que sigui útil per abordar els grans reptes que tenim com a societat i que si no els abordem correm el risc que es trenqui, doncs creiem sincerament que val la pena. i per això votarem a favor d'aquests pressupostos. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Sigrera del Partit Popular.

Gràcies, senyor alcalde. Avui podríem tenir aprovat el pressupost per a l'any 2026, però, en canvi, ens trobem de nou davant d'una qüestió de confiança que evidencia que el seu govern, senyor Coiboni, no es pren seriosament a la ciutat de Barcelona. Avui no vinc a fer una intervenció partidista ni tampoc a parlar de números. Jo ho vaig fer en el plenari de divendres. Avui vull plantejar una pregunta que considero essencial. Com governem Barcelona i per a qui la governem? Barcelona no pot ser una ciutat d'uns pocs. Barcelona és, i ha de continuar sent, la ciutat de tots. I avui, sota el seu govern, senyor Coiboni, Barcelona no es governa per a tothom. Es governa per una part, es governa per un bloc, es governa per una ideologia, ho acaba de reconèixer en la seva intervenció el senyor Baix. L'alcalde ha decidit mirar exclusivament cap a la seva esquerra. Ha renunciat a l'acord ampli, ha renunciat al diàleg amb els qui pensem diferent, ha renunciat a una cosa que és fonamental, governar per a tots els barcelonens. Governar, senyor Valls, senyor Collboni, no és tancar-se en un despatx amb els de sempre. Governar no és construir murs. Governar no és deixar fora dels acords en mitja Barcelona. Governar és escoltar Governar és sumar. Governar és arribar a acords amb tots els que representem els barcelonins. Pensin com pensin. Però avui Barcelona no viu això. L'alcalde ha buscat un acord en exclusiva amb Esquerra Republicana i fins a última hora, sense èxit, també amb els comuns. I mentre l'alcalde i el seu equip de govern ens concentren en aquests pactes, els problemes reals dels barcelonins continuen aquí. Mentre vostès destinen 18 milions d'euros a publicitat, la inseguretat creix. Els barris se'ls degraden. L'habitatge és inabastable per a milers de joves i famílies. Tanquen comerços i, el que és més greu, els barcelonins tenen la sensació que ningú en el govern els escolta. I entenc que hi hagi grups que prefereixin la confrontació o que pensin més en les properes eleccions abans que en el futur més immediat dels barcelonins i les barcelonines. Però aquest no és el nostre cas. Barcelona no pot esperar perquè la inseguretat no espera. La degradació dels nostres barris tampoc espera. Barcelona mereix alguna cosa millor. Mereix posar a la ciutat per sobre de les cicles partidistes. Mereix deixar de banda els interessos polítics de baixa volada. Mereix tornar a l'esperit dels grans acords. Avui, senyor alcalde, reivindico de nou la millor Barcelona, la del diàleg, la del consens i l'acord com a mètode de govern. Barcelona no es clou a ningú. És una ciutat oberta, plural, integradora. I per això avui us hi pregunto, si aquesta ciutat no es clou a ningú, Per què vostès des del govern exclouen els que no pensem com vostès? Els regidors del Partit Popular no som aquí per fer política de blocs. No ho hem fet mai en aquest Ajuntament. Donem suport al que és bo per Barcelona, vingui, du vingui, ho proposi, qui ho proposi. Crec que ho hem demostrat abastament. La nostra mà està estesa per arribar a acords reals en seguretat, en habitatge, en neteja, en convivència. Perquè Barcelona no necessita més divisió, necessita més acords, necessita més serenitat, necessita més sentit de ciutat. Això és, senyor Coiboni, el que li van demanar que fes quan el van fer alcalde. Crec que us recorden. Perquè governar una ciutat com aquesta no hauria de ser una lluita de trinxeres, sinó un exercici constant de diàleg, d'escolta i de consens amb tots els grups municipals. Senyor Coiboni, vostè encara està a temps. Aún está tiempo de dejar de gobernar para los suyos y empezar a gobernar para todos. Aún está tiempo de escuchar a quien piensa distinto, de abrir el diálogo real y de recuperar el espíritu de ciudad que hizo grande a Barcelona. Porque gobernar, señor Coiboni, no es elegir con quien se pacta. Gobernar es decidir para quien se trabaja.

Muchas gracias.

Moltes gràcies, president. Este és el Ayuntament de Barcelona, però, lamentablement, sembla no vivir en Barcelona. Mentre ustedes, tots ustedes, se passen els dies parlant de termes que la gent no entiende, com transició ecosocial, perspectiva de gènere i mirada interseccional, de emergencias climàtiques, de punts de vista racialitzats, amb enfoque decolonial, empoderat, ecofeminista, no binari, divers, inclusiu, ...con diversidad afectivo-sexual, de brecha de género estructural... ...de heteropatriarcado normativo y colectivos vulnerabilizados... ...de disidencias sexuales de género, narrativas inclusivas... ...y calles pacificadas, ecosostenibles, eso sí, muy resilientes... ...los barceloneses lo que quieren es seguridad... vivienda, trabajo, libertad, impuestos bajos y servicios de calidad. Ni más ni menos. No pueden ustedes estar más alejados de la gente corriente. Porque mientras ustedes se pierden en sus discursos ideológicos que nadie entiende, Barcelona necesita un alcalde que pise la calle, que mire a los ojos de los vecinos y hable de los problemas reales, no de sus fantasías progres. Frente a sus discursos triunfalistas está la realidad, la realidad de Barcelona. A nuestros vecinos les preocupa algo tan básico como vivir en paz, poder salir de casa a cualquier hora y que sus hijas vuelvan caminando sin miedo. Pero eso hoy en muchos barrios de Barcelona no ocurre. La Barcelona de Coiboni sigue siendo la capital de la delincuencia como fue la de Colau. Y no lo dice Vox, lo dicen los datos, lo dicen sus propios datos y lo dice y lo sufre la gente en la calle. Este es el resultado de sus casi tres años de mandato, más delincuentes en las calles, delitos cada vez más violentos y menos seguridad para los nuestros. La inmigración ilegal, especialmente la que viene de algunos países muy concretos, capitaliza los delitos y ustedes miran hacia otro lado mientras niegan sus propios datos. En una ciudad donde el 90% de los detenidos por hurto son extranjeros, donde tres de cada cuatro violaciones las cometen extranjeros y donde el 83,5% de los detenidos por robo con violencia son extranjeros, ustedes tienen los bemoles de decir que se trata de casos aislados y el que lo denuncia es un fascista y ya está. Ustedes al 90% de algo le llaman caso aislado, cuando el 90% de lo que sea es casi todo. Sus políticas sociales son también un fracaso y en eso también todos ustedes miran hacia otro lado. No solo han hecho de Barcelona una ciudad insegura, sino que también la han hecho tercermundista. No hay un barrio en el que no existan asentamientos ilegales que dilapiden la tranquilidad, la seguridad y la convivencia de nuestros vecinos. La Sagre, Eramont, Lluit, Zona Franca, Poblenó, Trinitat Bella, Vila Olímpica, El Carmelo, Nou Barris y un largo etcétera. Todos, todos afectados. No se salva ni uno. Para colmo, la propia policía, y esto es un titular de prensa de esta misma semana, reconoce estar desbordada, desesperada y con las manos atadas. Cito textualmente, tenemos órdenes de no actuar en los asentamientos a no ser que sea algo de extrema gravedad. En definitiva, una policía sin apoyos, sin recursos ni autoridad para actuar con contundencia como ellos querrían, que son policías. Ustedes han rendido la ciudad a quienes han hecho del delito su forma de vida y les han entregado el control de nuestras calles. Se les ha ido totalmente de las manos. A nuestros vecinos también les preocupa saber que los servicios sociales que sostienen con sus altísimos impuestos estarán ahí cuando ellos o su familia los necesiten. Pero la realidad es que cuando un barcelones acude a pedir ayuda se encuentra con que ya hay un recién llegado que pasa por delante... porque ustedes, con su connivencia con la inmigración irregular masiva y descontrolada, han convertido nuestras ayudas en un efecto de llamada que desborda el sistema y desproteja a los nuestros. De hecho, son ustedes mismos los que reconocen tener a más de 47.000 personas empadronadas en inmuebles municipales que no son viviendas. A nuestros jóvenes les preocupa encontrar un piso, formar una familia y echar raíces en su propia ciudad. Pero lo único que piensan hacer para los jóvenes es una oficina antibulos, perquè dels joves, com dels grans, l'únic que els interessa és el seu vot. I vostès veuen que estan deseant complir els 18 per votar a Vox massivament i enviar a la papelera de la història els seus polítics guerracivilistes, perquè ells necessiten futur i vostès aquí només estan pendents del passat i del franco, només garantiran incertidumbre. Barcelona hoy es el ejemplo de casi todo lo malo y la pesadilla de los barceloneses honrados y trabajadores que sostienen esta ciudad. Ustedes han conseguido destruir todo lo que levantaron las generaciones anteriores. Pretenden destruir hasta el bilingüismo que ha caracterizado a nuestra ciudad. habitualmente, imponiendo un monolingüismo completamente provinciano. Frente a todo eso, Vox ofrece una alternativa valiente y real, una Barcelona que deje de premiar a los de fuera y se centre en los que madrugan, los que pagan impuestos, los que cumplen la ley y para los que quieren formar una familia y vivir en paz. Ese es el extremismo de Vox, que es un partido de extrema necesidad en Barcelona.

Gracias. Regidors i regidores, jo crec que tots considim que tenim grans reptes pendents. I crec que el principal instrument que tenim per sopar aquests reptes és el pressupost. I crec que aquest govern treballa per resoldre aquests reptes. La crisi de l'habitatge, la qualitat de l'ocupació, que no en parlen sovint, la gestió del turisme o la desigualtat. Crec sincerament que amb aquesta lògica govern-oposició tindrien que sortir tots una miqueta de les nostres zones de confort per intentar arribar a acords amb benefici de la ciutat. Perquè aquest govern ha arribat a acords, ha arribat a acords amb tots els grups municipals, en diferents matèries, sigui urbanisme, sigui social o siguin temes de seguretat. I mantenim i seguirem mantenint aquest oferiment a vertebrar acords majoritaris com hem fet durant tot el mandat. Perquè el que hem d'evitar és el bloqueig, perquè el bloqueig només beneficia els que volen les institucions bloquejades. I aquest govern no ho permetrà. Des de l'oposició, ho acaba de fer vostè, senyor Martí, ens acusen d'aquest govern estar sol. És cert que el grup municipal socialista governa en minoria, però no està sol. Com he fet referència anteriorment, som capaços d'arribar a acords, també amb vostès, no amb el pressupost, però hem arribat a acords, i també amb el Partit Popular. I hem arribat a un acord important de pressupostos amb Esquerra Republicana, obtenint un projecte de pressupost amb el suport de 15 regidors. Cap altre projecte polític en aquest Ajuntament és capaç d'articular aquesta majoria. I sí, senyor Cirera, nosaltres governem en tots, però tenim models polítics diferents. I això ens val. I vostès consideren que el govern es troba sol. Una afirmació que no s'ajusta a la realitat. La seva posició negativa es fa viure en un miratge. Creuen que vostès estan junts. Sí, estan junts amb el no, però en res més. la seva realitat, cada una de les seves realitats és absolutament diferent. Tan diferent que cadascú de vostès està sol defensant el seu projecte. I són incapaços de generar acords per construir alternatives. A persona en comú, em sorprèn que utilitzin el concepte de diàleg amb aquesta vehemència, perquè no necessàriament la van practicar en un passat. Però bé, deixem-ho. Estem d'acord amb la paraula valentia que vostè utilitza, que jo la significo com la paraula convicció. Però quan un govern ha de tenir conviccions, ha de tenir responsabilitats. I qualsevol mesura té conseqüències. Quan parlem de Jusbert, tenim sense demandes. Quan parlem del PEUAT, també tenim demandes. I aquest govern fa una feina que, si vol, és una miqueta avorrida, però és intentar solucionar aquests elements. Malgrat puguem estar d'acord amb alguns elements importants que vostè planteja. I quan parla del tren, jo crec que amb aquest trajecte de tren progressista, sí, hem passat diferents estacions, però hi ha vegades que no val la pena continuar amb el tren si no arribem a les estacions o el tren es pot estar allà. Malgrat això, continuarem treballant conjuntament. Insisteixo, sí, el govern té la responsabilitat de cercar majories i d'aprovar pressupostos i mai hem defugit aquesta responsabilitat. Però l'oposició també té responsabilitats de cercar acords, treballar per la ciutat i fer propostes solvents. Aquest és un govern que té un projecte que funciona. que no renuncia a la responsabilitat, que continua practicant el diàleg amb tots vostès, que és un govern que no té els braços caiguts i el que no farà serà promoure la desesperança i, sobretot, que Barcelona no estigui bloquejada. Crec que no és moment de marcar distàncies. Ja no discutim de pressupost ni de mandat. Discutim en aquests moments de com aturem la política d'odi, de la por, de la fractura social i de la discriminació, que també sentim en aquest pleb. I crec que tenim grans responsabilitats també amb les noves generacions de barcelonins i barcelonines. I nosaltres no deixarem d'intentar-ho. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí.

Sí, gràcies, president. Companys d'Esquerra Republicana, vostès van votar el pressupost el divendres, però avui no es votava cap pressupost. Avui el que vostès fan és donar suport i votar a favor del senyor Collboni. Dues preguntes més que ens fem. De què serveix augmentar el pressupost a favor del català, si després hi ha regidors del govern que el que diuen és que per la català és provincià? De què serveix augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana fins a 3.500 agents, senyor Valls, si després Barcelona segueix sent el refugi de les màfies internacionals, segueix sent el paradís dels multisincidents i segueix sent el port franc de les màfies que trafiquen amb drogues? Creiem, senyor Collboni, que vostè avui de nou el que fa és perdre la confiança d'aquest plenari de l'Ajuntament de Barcelona. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, senyora Tarafa. Un minut i mig, Comuns.

Sí, vostè, senyor Collboni, sempre parla de responsabilitat i rigor. Ara mateix ho feia el senyor Ball. I els demano que no ens enganyin o no enganyem els ciutadans amb les dades d'habitatge, que és molt poc rigorós. La gent no vol anuncis, no vol guerres de dades... vol solucions reals per la seva vida. Però diguem-nos-ho tot. El pressupost d'habitatge l'any 2021 va ser de 274 milions. L'any 2022 va ser de 295 milions. L'any 2026 serà de 239,1 milions. Parlen per si soles les dades. Encara té temps per rectificar vostè, senyor Collboni. Vostè decidirà, com veia abans, com vol acabar aquest mandat. Com fins ara, amb inacció, amb temes capdals per a la ciutadania que podem revertir, o fent polítiques valentes, sense por, tractant de resoldre's problemes reals en el curt termini, problemes reals de la gent que la gent demana cada dia. I per això, com li deia, encara té vostè temps de pujar-se, com deia ara el senyor Valls, de nou en un tren per mirar a l'esquerra, molt a l'esquerra i no a la dreta. Si és així, buscant polítiques radicals que van a l'arrel i solucionen el dia a dia de les problemàtiques de la gent, parlem-ne. Aquí estem.

Moltes gràcies. Regidor Castellana, 40 segons.

Gràcies. Llegeixo literalment el senyor Martí, que m'ha interpel·lat, no tenia pensat intervenir. Però el punt de l'ordre del dia diu la qüestió de confiança vinculada a l'aprovació definitiva dels pressupostos 2026. Per tant, qüestió de confiança vinculada directament, explícitament, als pressupostos 2026. I estic d'acord amb la seva segona reflexió. Parcialment, sí que serveix de molt augmentar el pressupost de català a l'Ajuntament de la Zona. Òbviament, servirà per fer moltes polítiques que fins ara no s'havien fet en cap govern de cap color. Ara, sí que estic d'acord amb vostè que aquí el que cal és molt més compromís del català per part de tothom permanentment. Gràcies.

Senyor Cirera, un minut.

Sí, miri, vostès, senyor Baix, senyor Coiboni, no governen per a tothom. Vostès, senyor Baix, acaba de dir que aquests són uns pressupostos d'esquerres i progressistes. Jo crec que a Barcelona hi ha gent que no és d'esquerres també i que també tenen dret. Són uns pressupostos, senyor Baix, jo no sé si és d'esquerres o progressista, però hi ha molta inseguretat als nostres barris. Molta inseguretat. Hi ha 70.000 xeringues que s'han trobat aquest any als nostres carrers, als nostres places, a llocs on juguen els nostres fills. 1.500 persones dormen cada dia al carrer. 40% dels nostres nens viuen en el llindar de la pobresa. 125 nens viuen, malviuen en assentaments il·legals i en locals ocupats. Això és un govern d'esquerres, progressista. Mira, senyor Baix, jo crec que el que haurien de fer és deixar una mica la prepotència, deixar una mica aquesta voluntat de pactar només amb uns, i li torno a insistir, el van fer alcalde, senyor Colbini, perquè governés amb tothom i per tothom, i no el que estan fent ara.

Moltes gràcies.

Té la paraula el senyor Deuropolido, un minut. Gracias, alcalda. En 2020 el Ayuntamiento gestionaba algo más de 3.000 millones. El presupuesto que se propone para el 2026 llega prácticamente a los 4.200. La pregunta es, ¿sienten los barceloneses que viven 1.200 millones de euros mejor que antes? Yo creo que no. ¿Atan los barceloneses los perros con longaniza? Yo diría que más bien no tienen ni para comprar longaniza. Decían ustedes defender a la clase trabajadora y la han condenado a la inseguridad, la miseria moral y la ruina. Distancia infinita entre Vox y todos los partidos aquí presentes. Mientras ustedes administran decadencia, nosotros defendemos una alternativa que reconstruirá todo lo que ustedes están destruyendo. El tiempo del bipartidismo, de la extrema izquierda y del separatismo se agota. La rebelión del sentido común está en marcha y es imparable.

Molt bé, doncs faré la intervenció final per agrair en primer lloc la feina de tots els serveis tècnics de la casa en l'elaboració d'aquests pressuports i també en la capacitat de diàleg i acord que ha demostrat l'àrea d'economia i pressuports liderada pel tinent Jordi Baix. L'1 de gener de l'any vinent aquesta ciutat tindrà pressupost, un pressupost de més de 4.000 milions d'euros, el pressupost més expansiu de la història de Barcelona, que haurem aconseguit sense pujar impostos ni a les famílies, ni a les pimes, ni als autònoms. Un pressupost que reflecteix el rigor i la responsabilitat d'aquest govern a l'hora de dotar del principal instrument que té un Ajuntament per transformar i millorar una ciutat, que és el pressupost municipal. I efectivament ho fem a través d'aquesta qüestió de confiança perquè tenim plena confiança en el que estem proposant, justament. Plena confiança en què aquest pressupost aborda les necessitats bàsiques de la ciutadania de Barcelona. Plena confiança en les polítiques que estem desenvolupant en l'àmbit de l'habitatge i que ja donen els primers resultats. Plena confiança en les polítiques de seguretat que també estan donant els seus primers resultats més enllà d'aquests discursos apocalíptics. Aquests pressupostos representen un pas molt important per garantir el dret a quedar-se a la ciutat de Barcelona perquè fem més assequible l'habitatge, dret a quedar-se perquè donem més oportunitats econòmiques a la gent que s'hi vulgui quedar i dret a quedar-se perquè fem una ciutat més habitable. I efectivament aquest és un debat de qüestió de confiança víncula d'un pressupost que expressa un model de ciutat Òbviament, i per això hem arribat a un acord amb Esquerra Republicana i alguns acords puntuals en comuns, els quals els dos grups els vull agrair la capacitat de sortir de les zones de confort respectives per fer-ho. Però això no exclou la resta de grups. De fet, no ho ha fet en cap cas aquest govern durant aquests tres anys. I ho reitero per l'any que queda. Ho reitero per l'en que queda la nostra disponibilitat per arribar a acords, també amb els grups de la dreta, amb aquests temes en els quals ens posem d'acord. Però poden entendre que en una qüestió tan central com és un pressupost, fonamentalment l'acord és un acord amb els grups progressistes d'un govern que jo crec que ha demostrat sobredament que governa per tothom. Ho fa per tothom, inverteix per tothom i ho fa amb una perspectiva de resoldre els problemes concrets de la gent. I per això és fàcil, o hauria de ser fàcil, arribar a acords amb un Ajuntament, també com el de Barcelona, pel gran que sigui. Perquè al final aquest pressupost està parlant d'equipaments esportius, està parlant de zones verdes, està parlant de beques, està parlant de pla de barris, està parlant de promoció d'habitatge social. D'això està parlant aquest pressupost i sobre aquesta base no hauria de ser tan difícil posar-se d'acord. Moltes gràcies a tots vostès pel debat i seguim parlant i arribant a acords, si és possible. Moltes gràcies. Secretari.

Votació nominal, alcalde. Doncs, si els sembla, farem la votació nominal i els va escritant i responen, lògicament, si no o abstenció. Elisenda Alemany.

A favor.

Victoria Alzina.

En contra.

Eva Baró.

A favor.

Albert Batlle. Laia Bonet.