Energia

de la mesura de govern del Pla Clima. I té la paraula la tinenta d'alcaldia, Laia Bonet.

Moltes gràcies, alcalde. L'any 2024 ens ha tornat a demostrar els efectes del canvi climàtic com a efectes ja presents a la nostra ciutat, amb la sequera, amb les onades de calor, també amb pluges torrencials. Però l'any 2024 també ens ha tornat a demostrar que la feina feta al llarg de dues dècades i la responsabilitat de la ciutadania segueix en situant Barcelona com una ciutat a l'avantguarda pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic. Avui concretem, prioritzem, dotem econòmicament, accelerem, passem a l'acció i ho fem posant la salut i la justícia climàtica al cor del Pla Clima amb una mirada als 73 barris de la ciutat i amb una cura especial als nostres nens i nenes i a la nostra gent gran. Per tant, duem en aquest plenari la mesura de govern del Pla Clima, un dels quatre plans que, juntament amb el Pla Andressa, el Pla Viure, el Pla de Barris, configuren els quatre pilars estratègics d'aquest mandat. La primera idea, el Pla Clima no es mena als plans anteriors. Reconeixem la feina feta de tots els equips que ens han precedit, però, d'altra banda, el Pla Clima no és una reiteració, perquè per primera vegada les actuacions que s'anuncien estan dotades econòmicament. Això ens permet estar en disposició de passar l'acció amb una inversió de 1.800 milions d'euros fins a l'any 2030. Una inversió que ens permetrà assolir un estalvi d'una com a una milions de tones de CO2 en els propers cinc anys. I tot això ho fem conjugant dos verbs, dos verbs essencials quan parlem del canvi climàtic. Mitigar i adaptar. mitigarem les causes del canvi climàtic a la nostra ciutat i ens adaptarem als seus efectes. Com bé saben, el Pla Clima té sis eixos de treball i a continuació vull exposar les principals línies de cada un d'ells. Amb l'eix de transició energètica volem cercar un consum més eficient i més sostenible i per això multiplicarem per cinc la nostra generació d'energia local i renovable i ampliarem les xarxes de fred i calor a més de sumar-ne una de nova a la Sagrera. Seguirem impulsant pel que fa a l'eix de mobilitat la mobilitat sostenible, perquè el trànsit és la principal font de contaminació. Ens cal, per tant, enfortir el transport públic a escala metropolitana i seguir apostant per la descarbonització de les flotes. El tercer eix és l'eix Clima-Barris i amb ell volem posar la justícia social al centre perquè la transició ecològica ha de ser justa i això ho farem amb una línia de treball específica sobre clima al Pla de Barris i amb el desplegament del programa d'espais de proximitat i interiors. En quart lloc, si volem protegir la ciutat davant dels efectes del canvi climàtic, és essencial que reforcem la seva resiliència. Aquest és el quart eix, adaptant les grans infraestructures d'aigua, fent més dipòsits, més col·lectors per fer front a les inundacions i ampliant alhora la xarxa d'aigua freàtica per fer front a les sequeres. Les altes temperatures i les onades de calor són un dels efectes més evidents del canvi climàtic i per això la calor té un eix específic en aquest Pla Clima amb el que volem preservar la salut de la ciutadania, especialment, novament aquí, dels infants i de la gent gran. Per això seguirem desplegant el Pla Clima Escoles, ampliarem la xarxa de refugis climàtics millorant la seva disponibilitat els mesos d'agost i, entre d'altres, crearem espais de refresc i d'esbarjo amb aigua per a infants a tots els districtes. I finalment, Amb l'últim dels eixos, l'eix Canviem pel Clima, el que volem és seguir fent partícia per la ciutadania, aprofitant el nou compromís ciutadà per la sostenibilitat 2024-2034, que es va signar el passat mes de juliol. Amb aquest pla clima, per tant, l'Ajuntament posa les bases, però també fem alhora una crida a tothom perquè passem tots plegats a l'acció. El nostre potencial com a ciutat és immens i també crec la nostra voluntat de canvi. I cal que ho fem plegats. I aquesta és una crida a fer-ho plegats. A fer-ho plegats, a fer-ho ara, a fer-ho sense por, a fer-ho amb optimisme, a fer-ho amb esperança per nosaltres i per Barcelona.

Moltes gràcies. Té la paraula en nom de Junts la regió de la Vila.

Sí, bon dia. Ja anticipem que aquest grup municipal és evident que estem a disposició de sumar-nos a aquesta voluntat de canvi, però hi volem ser quan hi hagi propostes sòlides i que realment tinguin una base que sigui seriosa, perquè avui el que ens presenta el govern és un document que suma diferents plans I el que fan és una mena de pamflet, perquè el que fan és sumar diferents documents, ho maqueten molt bonic i posen un llacet. Fins i tot em sembla que han repartit unes totebacs parlant del Pla Clima. I el Pla Clima no és una totebac, ni són uns anuncis, ni és un pamflet. ni és un bon màrqueting ni una bona maquetació o una nota de premsa, sinó que han de ser accions reals. I avui ens trobem de nou amb el que ja ens té acostumat aquest govern, que és un govern que és aparador. I el risc d'això és que poden convertir també Barcelona en una ciutat aparador, on falta, com dèiem, robustesa i profunditat en moltes de les actuacions i plans que vostès anuncien. Perquè el que veiem avui és com el pla Andressa. no canviarà absolutament res si no s'ho prenen seriosament. És a dir, posen un títol, posen una marca, però després, com dèiem, cal passar a l'acció. Cal passar a l'acció perquè estem davant d'una situació greu i Barcelona és veritat que històricament ha sigut una ciutat on hi ha hagut consens en aquelles infraestructures necessàries per fer front a l'emergència del canvi climàtic. Hem de preparar la ciutat, hem de preparar la ciutadania, hem de preparar el propi Ajuntament, el múscul administratiu de treballadors de la casa perquè puguin donar resposta als reptes que tenim. Preparar la ciutat perquè sigui realment resilient. Per tant, això vol dir inversions. Preparar la ciutadania també perquè ells puguin actuar de manera proactiva per protegir-se. D'això no n'han sentit a parlar. Per exemple, parlen de mobilitat. Parlen de mobilitat perquè sigui més sostenible, però escoltim, tenim problemes molt greus de mobilitat a la ciutat, amb transport públic mateix. L'autobús a la ciutat és un servei que no compleix, els autobusos, les diners d'autobusos no compleixen amb la velocitat comercial que s'estableix. Per què? Perquè hi ha una manca de planificació de les obres, tenen la ciutat col·lapsada, estressada i per tant el transport públic no pot funcionar correctament, per no dir els sobrecostos del tram, o la manca que s'ha fet d'inversions en electrificació i punts de recàrrega, o el problema que tenim amb Rodalies. No els hem sentit a vostès anar a Madrid a exigir que Rodalies realment funcioni i hi hagi les inversions necessàries. Pla de Barris, que s'han omplen la boca, ha anunciat pluja de milions, però encara no sabem a dia d'avui quins programes concrets ni tan sols ens han fet arribar una avaluació preliminar. d'aquestes actuacions. No sabem quines intervencions faran a cada un dels barris de la ciutat i avui ho anuncien de nou però no hi ha res concret com dèiem al principi. Resiliència. Parla dels interiors d'illa. Quants interiors d'illa s'han recuperat? Fa un any i mig que governen no hem tingut notícia de cap recuperació d'interiors d'illa. Per no parlar, per exemple, del Pla Caló. El Pla Caló torna a anunciar que faran refugis climàtics. El recordo que l'estiu passat la senyora Monter, regidora d'aquest grup, va haver de denunciar que no veien obert les piscines municipals perquè la gent es pugui refugiar. I resiliència, i ara hi acabo, president, resiliència. Van en retard, per exemple, amb la freàtica i ho hem estat reivindicant durant molt de temps. Per tant, pressupost, calendari, accions concretes i fer la feina seriosa. Si no, només hi ha fum.

Moltes gràcies, regidora. Té la paraula el regidor López.

Gràcies, president. És evident la necessitat d'impulsar mesures contundents en la lluita contra el canvi climàtic. Ho és a escala global, ho és encara més al nostre continent i especialment a la zona de la Mediterrània on vivim. Així ho constatem amb l'increment de la temperatura mitjana a la ciutat els últims anys. En aquest context, però, ens plantegen ara un pla clima amb mesures continuistes i que fins i tot perden la concreció respecte a la declaració d'emergència climàtica de l'any 20. Ni mesures concretes, ni mesures novedoses, ni cap mesura que suposi un canvi de model econòmic a la ciutat. No diuen res de turisme, ni de creuers, ni de l'aeroport. Cap canvi substancial en fiscalitat climàtica, cap canvi en el model de consum, cap replantejament. de les grans infraestructures. Parlen, per exemple, d'impulsar un model de mobilitat de baixes emissions, però a l'hora de la veritat ens trobem que el seu govern no hi veu cap problema ni en ampliar l'aeroport per incorporar 20 milions de passatgers ni en posposar fins l'any 28 la implantació de mesures més restrictives per la zona de baixes emissions. Això, senyora Bonet, no és com accelerem un canvi de model. Parlen també d'impulsar un urbanisme que incorpori la perspectiva climàtica, però aturen el projecte d'eixos verds i ens retornen a un model de pacificació de carrers del segle passat. amb protagonisme a l'asfalt i que incentiva l'ús del cotxe com, malauradament, estem constatant aquests dies a Ronda de Sant Antoni. Un projecte que ja està velicitat i que vostès a última hora i de forma premeditada han decidit modificar. Resulta cínic que en el redactat del pla ens parlin de reduir l'efecte illa de calor de substituir l'asfalt per paviments permeables, quan en el dia a dia estem veient que actuen fent tot el contrari. Eliminen també el compromís d'impulsar el porta a porta i els contenidors tancats a tota la ciutat i alenteixen el creixement de la xarxa de carrils bici. Vostès, òbviament, no neguen els efectes del canvi climàtic, però en canvi sí que posposen aleteixen, retarden la posada en marxa de solucions. El seu argument és que no podem anar més de pressa, però obvien que som en un punt d'inflexió i que els costos de futures adaptacions poden acabar sent més superiors als costos de prevenció actuals, com malauradament hem vist recentment al País Valencià. En definitiva, veiem aquest pla com una oportunitat perduda per fer un pla creïble i rigorós que incorpori mesures concretes i contundents com les que estan aplicant a altres ciutats, que incorpori una veritable zona de baixes emissions com aplica Londres a tota la seva ciutat, que incorpori un increment substancial del verd i els carrils bici com fa París o una reducció de vols com fa Amsterdam. Aquesta concreció, aquesta ambició, seria la que veritablement ens permetria aconseguir l'acceleració d'un canvi de model. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sorinyac d'Esquerra Republicana.

Sí, molt bon dia a tothom. Nosaltres agraïm la presentació d'aquesta mesura precisament quan no fa ni una setmana que es tancava la cimera del clima una nova cop amb un acord de mínim sobre el finançament global i que encara no pot ni mencionar per escrit que els combustibles fòssils provoquen la majoria de CO2 i realment són els causants del canvi climàtic i causants també conjuntament amb les partícules de la mala qualitat de l'aire. I per tant, a l'emergència climàtica se'ns hi suma l'emergència de la salut ciutadana. Mirin, ahir, el conjunt de metges a través del Col·legi de Metges de Catalunya, dels quatre col·legis de Metges de Catalunya i els científics, ens feien arribar una carta a tots els responsables polítics perquè assumim i posem acció immediata per millorar la qualitat de l'aire, perquè literalment ens està matant. És la segona causa de mort al món. I per tant, és un dels principals temes de salut pública que tenim. Per tant, recollim aquest interès del govern de posar al dia i ordenar aquests diversos plans que fan referència, en aquest cas, a l'emergència climàtica, que també té un impacte en la salut, sota aquesta mesura de govern. Ara, com s'ha dit, és un embolcall. Per tant, siguem clars, no és una mesura de govern que ens canvia l'horitzó climàtic. És simplement una mesura que ens ajuda a reorganitzar-nos. Per tant, no arribarem a aquesta neutralitat climàtica el 2030, però és que hi hem de poder arribar, com a mínim, al 2050, com ens marca Europa. i alguns aspectes d'aquest alentiment. Parlen de l'energia neta produïda localment que es multiplicarà per 5, i això ja en vam parlar en aquest mateix plenari. Les xifres són tan minces que significa que arribarem a un 2% d'energia neta local del total de l'energia consumida a la ciutat. Per tant, no es pot ser gaire triomfalista. Rehabilitació energètica. El ritme de rehabilitació per baixar les emissions al sector domèstic és insuficient. Tenim el 81% dels edificis de la ciutat que té una qualificació energètica de o inferior. En mobilitat, transport públic, i tant. Però a més a més hem de plantejar com passem del vehicle privat contaminant al no contaminant. I aquí Barcelona té un aspecte i un camp molt ampli a recórrer. Hi ha un aspecte que és com canviem la mobilitat de moto a la bicicleta i aquí també els hi volem veure com poden fer aquesta aposta que és un vehicle contaminant. Altres aspectes, emissions vinculades a l'alimentació i al sector primari. Tan sols el 14% dels productes alimentaris comercialitzats a Mercavarna són de proximitat. Acabo. Temes d'adaptació. Realment no veiem una aposta pel verd, que ens canviï realment i que pugui substituir l'asfalt i el ciment. Parlem dels refugis climàtics, però sabem que la majoria d'aquests refugis climàtics molts cops no són una solució efectiva perquè els veiem tancats en mesos com l'agost, que és quan estem patint les onades més fortes de calor. En temes de resiliència, risc d'inundació, els hi vam demanar els dipòsits pluvials que tenen previstos, però per quan, calendaritzem-nos, posem-nos horitzons. I només per tancar i ser una mica ambiciosos, hem d'especificar quina és la reducció que volem de descarbonització, indicant en emissions cada una de les parts com volem arribar fins al 2050. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Milian del Partit Popular.

Sí, gràcies, presidente. El gobierno nos presenta un plan clima que promete ser la solución definitiva para el cambio climático en la ciudad de Barcelona. Neutralidad climática para el 2030, áreas verdes idíl·licas, movilidad impecable. Suena casi como un cuento de hadas, ¿verdad? Pero como suele ocurrir entre los grandes titulares... Y en la realidad hay un abismo, hay una fosa de las Marianas. Hablemos de transporte, un sector clave para reducir emisiones. Su gran apuesta ha sido el tranvía, una inversión multimillonaria que bien podría haberse destinado a algo mucho más eficiente como una red de autobuses eléctricos para toda la ciudad. Eso sí que habría tenido un impacto directo y real en la calidad del aire. Pero parece que ustedes prefieren proyectos que luzcan bien en las fotos, aunque sean un despilfarro sin sentido. Pasemos a la rehabilitación de edificios. Dicen que es fundamental para la descarbonización y estamos de acuerdo. Pero me pregunto, ¿cómo planean llevarlo a cabo si no son capaces ni de generar vivienda nueva a un ritmo aceptable? Barcelona necesita soluciones habitacionales inmediatas, no promesas que ya sabemos que este Gobierno nunca cumplirá. Hablemos ahora de las áreas verdes. Anuncian un aumento de 160 hectàrees. Suena estupendo y estamos de acuerdo en que necesitamos más en Barcelona. ¿Pero qué pasa con las grandes zonas verdes de la ciudad como Montjuic? Zonas desconectadas, con la vegetación descontrolada y con asentamientos ilegales. Todo un parque que debería ser un ejemplo de sostenibilidad se ha convertido en un espacio abandonado. Tal vez antes de soñar con nuevos espacios verdes deberían cuidar mejor los que ya tenemos. En movilidad quieren la expansión de los carriles bici, pero quizás antes deberían aprender a dimensionar y detectar las zonas donde realmente estos podrían tener algún sentido. Tenemos ejemplos como el de la vía Augusta, que apenas se usa, que ha tenido un coste muy elevado y que ha generado un impacto tremendamente negativo en la movilidad y, por consecuencia, en las emisiones de CO2. Además, hay soluciones más sencillas y eficientes, como aprovechar los carriles de 30 km hora o adaptar tramos ya existentes. Parece que aquí, una vez más, importa más el postureo que la eficiencia. Mientras tanto, seguimos sin incentivos reales para el transporte público, que sí podrían reducir el uso del coche de manera efectiva. Y ahora hablemos del gran elefante en la sala, el coste. Como se preguntaría Josep Pla contemplando los rascacielos de Manhattan, Scolte. i tot això que ho paga. Hablan de quasi 7.000 millons d'euros, un esforço econòmic considerable que no sabem com es financerà sin afectar al bolsillo dels ciutadans ni augmentar la burocràcia. I què passa amb els barris més vulnerables? La lluita contra la pobreza energètica és fonamental, però aquest plan no detalla com es implementarà mesures efectives ni com es compensarà els sectors econòmics que poden sortir perjudicats. En resumit, aquest plan clima és més un exercici de marketing polític que un project realista. Està en PSC. Porque una cosa es anunciar medidas ambiciosas y otra muy distinta es tener la capacidad, la credibilidad y la coherencia para llevarlas a cabo. Quizá el verdadero reto no sea el cambio climático, sino un cambio político. Y que este gobierno aprenda de una vez a gestionar de manera responsable.

Muchas gracias. Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos de Vox. Endavant. Endavant. Andavan... Andavan, señor Senderos.

Gracias y buenos días a todos. El Plan Clima, esta medida de gobierno que han traído ustedes aquí, es una declaración de intereses ceñida al consenso progre como tantos otros a las que nos tienen tristemente acostumbrados. El Plan Clima es un panegérico a la ruinosa Agenda 2030 que hace de la globalización un arma contra la soberanía de las naciones y contra la economía del sector primario. Creado por el Foro Económico Mundial Compuesto por los grandes poderes económicos y políticos, esa Agenda 2030 nació con el pretexto de mejorar el mundo y combatir el cambio climático. Los objetivos de desarrollo sostenible que la componen generales e incuestionables, a fin de cuentas, ¿quién no quiere acabar con la pobreza en el mundo? Persiguen otro fin, que no es sino el establecimiento de un nuevo orden mundial en el que esos grandes poderes determinen cómo hay que vivir. Es una imposición de forma de vida que busca acabar con la actual. Se trata de una clara herramienta de adoctrinamiento impuesta por entidades supranacionales capaces de convertir en ley lo que claramente son solo recomendaciones. La Agenda 2030 supone una destrucción planificada de la soberanía de las naciones, de su economía y de su orden social y moral. Frente a este proyecto liberticida y antinacional, que es la implantación de la fatal Agenda 2030 Vox, no puede quedarse callado. Frente a proyectos como el Plan Clima Municipal, que no son más que la aplicación de la nefasta agenda, con la consiguiente renuncia al progreso y a la plena soberanía de España, Vox alza su voz para pedir que se vuelva la realidad de los problemas de esta ciudad. Problemas de una ciudad debieran ser el día a día de sus vecinos, que tratan de desplazarse sin congestiones y sin prohibiciones, que quieren ejercer su libre derecho de circulación, que quieren permitirse el gusto de disfrutar en familia un coche que han pagado con su esfuerzo, sin una zona de bajas emisiones de dudosa legalidad. mermando su libertad de circulación en nombre de agendas extranjeras globalistas y desnaturizadoras de lo propio. ¿Significa que todo el plan clima está mal? Para nada. Como sabemos, el Partido Socialista es experto en hacer una y cantar 20, por lo que este plan se compone a su vez de varios planes que ya han publicitado por otros lados. Y no todo lo de estos planes es malo. El plan director de arbolado, el plan director de saneamiento, el programa de regeneraciones urbanas, el mismo plan de barrios, el plan clima escuela... Contienen elementos salvables que... Con alguna revisión y bastantes añadidos para nosotros pueden ser de referencia y mejor podrían serlo fuera del paraguas artificioso el plan clima. Pero en cuanto al genérico, al plan global y globalista que constituye el plan clima no compartimos gran cosa.

Gracias. que és un embolcall, que és una manera, diguem-ho així, de generar marxandatge. Hi ha moltes maneres de criticar, des del desconeixement o des de la voluntat de torçar la realitat. Per altra banda, hi ha crítiques, no sé si crítiques o felicitacions, que és amb línies continuïstes. Efectivament, és amb línia continuïsta aquest pla clima. Ho he dit en la meva intervenció inicial. Hi ha molta feina ben feta en els darrers anys i el que cal és seguir treballant en aquesta línia. Però el que cal sobretot és accelerar. I per això en aquest pla clima hi ha una cosa que no hi havia fins ara, que és acceleració, identificació d'accions, 360 graus en totes les polítiques, posant la justícia social al centre, la salut al centre i compromís amb inversions 2030. 1.800 milions d'euros. I això no és una xifra a la que hem arribat perquè és una xifra rodona i bonica. És la suma de totes les actuacions que conformen aquest pla clima. I sí, hi ha una acceleració. I només cal arribar, si voleu, amb alguns exemples. Passat mandat, infraestructures de millora de la xarxa d'aigua. I això vol dir dipòsits, plovials, col·lectors. Passat mandat 7,5 milions. Aquest mandat 141 milions. Generació d'infraestructura fotovoltaica. El passat mandat 6,8 milions. Aquest 32 milions. Hi ha una acceleració en les polítiques, amb compromisos d'inversió al darrere. I aquest és el gran canvi d'aquest pla clima. Podem dir el que vulgui. Es pot desmereixer, es pot ridiculitzar, es pot negar. És el pitjor favor que li podem fer al repte que tenim com a societat. Negar. Negar el canvi climàtic. Quin és el cost d'aquest canvi climàtic, d'aquest pla clima? El cost, acabo, alcalde, el cost és realment el cost de no fer res. I això no ens ho podem permetre com a societat, senyor Milian.

Molt bé. Resten 15 segons, la zona en comú.

Més de 3 graus d'increment de la temperatura mitjana els últims dos anys. Cap mesura innovadora, cap mesura d'impacte.

17 segons, Vox. Passaríem al següent punt. Ja corresponent...

Molt bé, doncs ara passarem al següent punt, que és del grup de Barcelona en Comú i que fa referència a la gestió sostenible de l'energia a la ciutat. Té la paraula la ponent, que és la regidora Sanz per Barcelona en Comú. Endavant.

Sí, moltes gràcies, alcalde. Aquesta proposició que presenta el grup de Barcelona en Comú en aquest plenari persegueix dos objectius. El primer és que Barcelona segueixi liderant la lluita contra el canvi climàtic i específicament contra la crisi de la sequera que estem patint i vivint. I la segona és protegir les famílies. No pot ser que sempre siguin les mateixes, en aquest cas les famílies, les que paguin els efectes d'una crisi que no han creat, que no han generat. És evident que vivim en un context de crisi climàtica i a més a més ho fem des d'una part del món que és fràgil i vulnerable precisament aquest context. Només ja un reducte de negacionistes s'atreveix a negar l'evidència científica. Però també és cert que hem creat i hem planificat a nivell metropolità històricament un desenvolupament urbanístic i d'unes infraestructures que ha sobreestimat l'aigua disponible. De fet, encara se segueixen proposant projectes com si res per tot el territori. Estem veient el macro casino de Harrog, els Jocs Olímpics d'hivern, que per fi ja han passat a una altra vida, i també l'ampliació de l'aeroport, com si l'arribada de 20 milions de turistes no impactés en els efectes de la crisi climàtica. Perquè tot això, aquesta mirada, aquesta manera de fer política, és el que ens ha portat fins aquí. I també deixi'm que faci manifest una paràlisi que es va produir a partir del 2010 de totes aquelles mesures que s'havien impulsat fruit d'una mirada i d'un model de país que sí que volia respondre, que sí que volia donar resposta a la crisi climàtica. ampli, sòlid i fort, d'esquerres, que va tenir la Generalitat, el tripartit, que va ser el que va desenvolupar aquest model de país que sí que volia fer front a la crisi climàtica. I sort en tenim de tota la planificació que es va fer en aquell moment, de la desaladora del Prat, de la infraestructura d'aigua regenerada de l'àrea metropolitana, perquè estem tirant d'això fortament durant tots aquests mesos. Però, com deia, el 2010 va arribar la privatització de l'aigua i una pèrdua de control clara de les administracions. I això ens ha portat a 15 anys sense fer res. 15 anys sense fer res des de lo públic, mentre una empresa d'aigües feia d'or. I per tant, el que necessitem, el que necessita el nostre país i també la nostra ciutat, és lideratge públic. I d'això va aquesta proposició. D'una planificació estratègica, perquè no torni a passar allò que ha passat durant aquests darrers 15 anys, que no tinguem les infraestructures necessàries per fer front a aquestes situacions d'escassetat. Però també a una priorització. No pot ser que a un ciutadà se'l tracti igual que a un hotel. No pot ser. Perquè avui les famílies, els veïns i veïnes, la ciutadania, no som el problema. Els consums més baixos de la Unió Europea són els de les famílies, 100 litres, persona i dia. Per tant, el que no pot ser és que mentre s'ha mantingut l'aixeta oberta pel sector turístic, avui se li estigui dient a la ciutadania Vigila amb el teu consum perquè estàs fent un consum que no és apropiat. No és cert. La ciutadania ha fet els deures i avui per això tenim aquest consum tan baix. Però en canvi el que veiem és que des del públic se segueix potenciant, s'està subvencionant els hotels i els apartaments turístics per fer front a la sequera. I a la gent qui la subvenciona? I a la gent qui l'ajuda per seguir sent més eficient? Per tant, el que proposem amb aquesta proposició és canviar aquesta lògica, és canviar aquesta inèrcia i protegir a qui ho està fent bé, a qui fa molt temps que ho està fent bé. I per això la proposta és molt clara i senzilla, agraïm també al Partit Socialista també les menes que ens ha fet arribar, perquè el que volem és una expressió clara. Barcelona ha d'estar al costat de les famílies, ha de protegir-les i ha d'impulsar una línia d'ajuts i també de subvencions per poder implementar dipòsits pluvials, per aconseguir que les seves calderes siguin molt més eficients i també el que volem és que Barcelona doni exemple amb transparència. Volem saber Qui consumeix més de la nostra ciutat i quan consumeix i per què? La ciutadania es mereix tenir aquesta informació i alhora el que cal és que des de l'administració es controli i s'exigeixi responsabilitats als grans consumidors. I finalment l'administració ha de ser modèlica, ha de ser un exemple i per tant ha de continuar amb l'impuls de totes aquelles actuacions com són els col·lectors, els sistemes de drenatge urbà que vam innovar amb la transformació dels carrers Superilla Barcelona i també tota la infraestructura freàtica. Totes aquestes qüestions han de continuar i és el que els proposem amb aquesta proposició. Gràcies.

Molt bé, doncs té la paraula la regidora Vila en nom de Junts per Catalunya.

Sí, és veritat que en aquesta institució no hem tingut un espai de debat aprofundit sobre la situació de sequera que també afecta la ciutat de Barcelona. Un debat que des de Junts per Catalunya Tries per Barcelona creiem que ha de perseguir, sobretot definir estratègies compartides, buscar la complicitat amb la ciutadania i no estigmatitzar determinades activitats econòmiques. És a dir, en definitiva, incentivar, acompanyar els particulars i afoverir amb una normativa que ens faci a tots més eficients i corresponsables amb la gestió de l'aigua. A més a més d'abordar les infraestructures necessàries per ser els més autosuficients possibles. I de fet aquest grup ha estat fent propostes en les darreres setmanes, en els darrers mesos, interpel·lant el govern municipal. Per què l'interpel·làvem? Doncs perquè liderés en aquest àmbit i reclamés sobretot totes aquelles inversions que altres administracions han de fer perquè Barcelona i la seva àrea metropolitana tingui garantit l'abastament. I l'alcalde creiem que en aquest sentit ha fet tard. I també l'hem interpel·lat al govern perquè compleixi en allò que pot fer directament l'Ajuntament, com per exemple fer les inversions necessàries per completar la xarxa d'aigua freàtica de la nostra ciutat. I avui Barcelona en Comú ens porta a una iniciativa que ara ens ha sorprès, perquè a més és un text transaccionat, però és que la intervenció de la senyora Sanz potser ens fa canviar el posicionament del vot, perquè transpua tot el text original, és a dir, aquesta demonització d'alguns sectors econòmics, també tota aquesta retòrica plena de demagògia i de confrontació que ens ha portat en aquesta ciutat a perdre vuit anys d'oportunitats. Com dèiem, ens sorprèn la intervenció perquè no té res a veure amb el text transaccionat. A més a més ens sorprèn una cosa i és que vostès avui prenteixen un conjunt de mesures i s'obliden que durant vuit anys vostès han estat al govern en aquesta ciutat i per exemple que els punts d'atenció energètica a dia d'avui tenen més de tres mesos al voltant de tres mesos de llista d'espera i això senyora Sant és obra seva. També durant vuit anys han estat boicotejant les inversions que havia de fer l'empresa mixta metropolitana public o privada en millores a la xarxa. D'això també se n'oblida. I finalment, una situació de l'Iran, durant vuit anys no han signat un conveni amb Aigües de Barcelona per donar compliment al decret de pobresa energètica per poder atendre degudament i amb dignitat a les persones que pateixen pobresa energètica. Per tant, avui treuen pit davant d'una situació de sequera, però s'obliden que han tingut vuit anys per resoldre i atendre moltes de les propostes que avui ens porten a l'hemicicle.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Baró per Esquerra Republicana.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, des d'Esquerra Republicana hem defensat, venim defensant i ho hem intensificat molt a les darreres comissions, l'impuls de propostes per dalt de preparar la ciutat de cara a, sobretot futures sequeres, preparar la ciutat per la resiliència necessària davant l'emergència climàtica que ja tenim al damunt i que és una realitat que tothom o pràcticament tothom reconeix i veu. I en aquest sentit, compartim, com no pot ser d'una altra manera, el fons, l'esperit, fins i tot la direcció d'aquesta proposició que entenem que és la de promoure l'estalvi en el consum d'aigua, la reutilització dels recursos hídrics de la ciutat, així com assegurar l'accés de les famílies vulnerables a la tarifa social de l'aigua. I és per això, com li dic, que hi votarem a favor. Ara bé, hi ha moltes d'aquestes i moltes altres iniciatives que s'haguessin pogut estudiar, s'haguessin pogut iniciar els darrers anys. perquè segurament és possible que els allotjaments turístics potser ja n'estaven de malbaratant d'aigua o potser vostès ja podien haver-ho detectat i, per tant, ja haurien pogut actuar en conseqüència. Ja haurien pogut potenciar la possibilitat de fer públiques les lectures d'aigua dels grans consumidors. Els punts d'assessorament energètic no sé si eren molt eficients ajudant les famílies vulnerables que volien tramitar la sol·licitud de tarifa social. pràcticament no han fet res en relació a la instal·lació de dipòsits pluvials a les cobertes dels edificis. I els vull recordar que estem en excepcionalitat des del febrer del 2023, estem en alerta des de novembre del 2022 i estem en prealerta des de fa molt temps anterioritat. I ni tan sols van tenir la iniciativa i la capacitat d'impulsar una ordenança de l'aigua. Una nova manera de definir la relació que hem de tenir com a ciutat i com a societat en relació als recursos hídrics, en relació a l'aigua. cosa que sí que han fet municipis com Sant Cugat o com Vilanova, que en aquest sentit ens han passat, els han passat, però ens han passat a tots la mà per la cara, tenint en compte que Barcelona és la capital de Catalunya. En tot cas, precisament perquè necessitem que tot això pui tiri endavant, que poder impulsar tota aquesta nova cultura de l'aigua, poder-hi aprofundir i poder fer polítiques serioses en aquest sentit i per tant necessitem que siguin iniciatives i polítiques, iniciatives viables, assolibles, que també tenim alguns dubtes i en aquest sentit sí que traslladaré els que el temps em permeti, em podem parlar fora d'aquest ple, si cal, però crec que és important garantir que jurídicament hi ha moltes de les coses que es plantegen que tenen sentit i que són viables. Per exemple, la implicació de Becas en el control del consum de l'aigua. perquè, malgrat la transacció feta amb govern, caldria veure com s'hi acaba implicant exactament si no té les competències per fer-ho. O com penalitzar el malbaratament d'aigua dels establiments de luxe des de l'AMB si no es demostra que estan fent una mala praxi i que, nosaltres sapiguem, no ens consta que els hotels estiguin incomplint el decret de sequera, per exemple. O dubtem que jurídicament sigui fàcil de justificar que es pugui cobrar una tarifa més alta en funció d'un epígraf d'activitat econòmica, que ens sembla estupendo que s'estudi, però vaja, A priori, fàcil, no ens ho semblaria. Potser ens podríem plantejar un major preu per trams de consums als grans consumidors, però llavors caldria entrar... És a dir, està molt bé el brindis al sol. Vostès no han aprofitat els darrers vuit anys i tot allò que es faci s'ha de fer estudiant molt bé la seva viabilitat perquè Barcelona ho necessita. Disculpes.

Gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Estallé pel Partit Popular.

Sí, s'ha demostrat i s'està comentant un fet notori. Barcelona està patint una gran sequera que afronta les pitjors condicions per falta de les inversions que han fet el govern de l'Ajuntament de Barcelona, que no ha liderat el que hauria d'haver liderat ni a l'àrea metropolitana, el govern de la Generalitat i també el govern de l'Estat. Per això, senyora Sanz, la seva proposta és la manifestació de la gran incompetència del seu govern quan ha governat Barcelona durant aquests vuit anys, quan ha governat l'àrea metropolitana en què encara està governant i quan ha format part dels tripartits de la Generalitat i la seva influència i també del govern de l'Estat. Per tant, vostès ara utilitzen l'aigua, la sequera, per anar en contra del que és el turisme, la propietat privada i tots els motors de l'economia de la ciutat. Per tant, vostès el que utilitzen és la sequera i donen una falta d'apariència que volen resoldre el problema generant aquí un debat i una confrontació com sempre fan en cada una de les seves propostes. Utilitzen ideològicament un tema per anar en contra del que és tota l'economia privada. I, en canvi, ens demanen gestionar la misèria, ens demanen gestionar aquí totes les restriccions. En aquest sentit, nosaltres li diem que hi ha una solució molt més ràpida i més eficaç, com és connectar Barcelona amb l'Ebre, una obra que ja estava en el seu moment aprovada, una obra que es va paralitzar sense cap tipus de coherència i que avui ens està perjudicant enormement amb totes aquestes restriccions i ens demanen a l'Ajuntament de Barcelona el que vostès no fan en l'àrea metropolitana, aquí són oposició i en l'àrea metropolitana on governen no ho fan. Per tant, aquesta inacció també de la ciutat de Barcelona ens està perjudicant a tots i ens està perjudicant amb caràcter general. I a sobre hem de pagar el cànon de la Generalitat per unes infraestructures que no es fan a la ciutat de Barcelona i hem de pagar unes altres que s'aprofiten amb uns altres indrets de Catalunya. Per tant, nosaltres en aquest sentit pensem que és un gran escàndol el que està passant a la ciutat de Barcelona, que ara els motors econòmics de la ciutat es vegin afectats i els ciutadans de la ciutat de Barcelona amb unes restriccions que es podien haver evitat, I en aquest sentit el que sí que la demanem és a l'alcalde que lideri aquestes obres, que demani a la Generalitat que es facin aquestes interconexions i també que ho promogui a través del govern de l'Estat del que formen part. Perquè si no, del contrari, Barcelona quedarà molt penalitzada. I naturalment moltes de les propostes que incorporen la desanalització, la regeneració d'aigua, naturalment que són importants però que aquí, com deia, no són suficients perquè ara, en aquest cas, se'ns penalitzi amb les mesures que vostè incorpora en aquesta proposta.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos. Vox.

Moltes gràcies. En les comissions d'urbanisme de noviembre del 23 i el dia 13 d'este mateix mes ja van presentades per part d'Esquerra Republicana sentes proposicions amb contenit similar a la que ara vostès no es trauen i ambas van aprobades. Era muy textual el segundo punto de aquella primera proposición, a la que hay ahora alguna pequeña ampliación, pero que decía prácticamente lo mismo, para que parezca que aportan algo nuevo. No sabemos muy bien por qué motivo repiten, sobre todo habiendo dado cuenta del poco tiempo que ha pasado, pero nos parece con esto que tiene muy poca fe en el Gobierno municipal uno de los que hicieron suyas, como ustedes, aquellas proposiciones de Escarra Republicana. Pero entrando en materia, si las aguas negras han de ser mejor reaprovechadas, nadie mejor que el ayuntamiento para hacerse cargo de este proyecto, sin que tenga que recaer en los usuarios tal responsabilidad. Para eso tenemos un ayuntamiento, más que para la mayoría de otras cosas. En cualquier caso, asegurar el suministro de agua a Barcelona de pasar por la reivindicación del trasvase del Ebro, que ya fue aprobado el día 18 de abril del 2008, por otra pertinaz sequía, pero que lo paralizaron los gobiernos socialistas de entonces, dos meses después, por las abundantes lluvias que llegaron. Eso es lo que cuatro colegios profesionales en nuestra ciudad y muchas otras instituciones han pedido. Textualmente dicen para dar una respuesta eficaz y rápida al problema de la sequía. con la idea que tramitado con urgencia, el trasvase a finales de año estaría concluido. El caudal de Río Ebro estaba a principios de este mes en torno a los 3.657 hectómetros cúbicos, 1.187 más que el año anterior por esas mismas fechas. Bajaba al 82% de su caudal, que es abundancia de agua, agua que se pierde en su mayoría desembocando desaprovechadamente en el mar. Como ya propusimos en la Comisión de Urbanismo de febrero y como nos parece que en esto de la sequía hidrológica todo ha de empezar por traer agua, que al Ebro le sobra, empezamos a retomar el mini de trasvaste en Tarragona. Entre tanto, medidas como esta nos parecen fuera de lugar. Nosotros votamos en contra de noviembre y en febrero y volvemos a votar en contra ahora. Gracias.

Doncs té la paraula el depèn de seu govern, la regidora Gai.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, quan parlem de sequera crec que és important d'inici fer un agraïment als barcelonins i barcelonines i posar en valor precisament la seva responsabilitat i els seus esforços, ja que avui el consum domèstic d'aigua a la ciutat ha baixat dels 100 litres per habitant i dia. Un fet que jo crec remalcable. I des de l'Ajuntament de Barcelona estem impulsant accions precisament amb l'objectiu de poder disminuir encara més els consums d'aigua potable i així aprovarem una ordenança d'aigües grises al procés de participació de la qual s'iniciarà la setmana que ve. 2024 ha de ser també l'any de la renovació del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat en el marc del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat en què es treballarà en un seguit de projectes col·laboratius entre els quals hi destaca l'estalvi d'aigua. Per això, les organitzacions i també la ciutadania no organitzada de la xarxa Barcelona més sostenible que s'adhereixin a aquest repte, rebran per part de l'Ajuntament acompanyament i ajuts. A l'hora, la convocatòria d'ajuts a la innovació urbana de la ciutat proactiva d'aquest 2024 se centrarà també en el cicle integral de l'aigua i l'emergència per sequera, amb un pressupost de 320.000 euros. Davant del plantejament del reforç dels punts d'assessorament energètic per a una millor gestió de les sol·licituds de tarifa social de l'aigua, que es feia referència per part de Barcelona en Comú, cal destacar que seguirem treballant en aquesta línia, atès que any rere any creix el percentatge de les llars ateses per a aquest servei. En relació als punts 3 i 4, instarem a l'àrea metropolitana de Barcelona a que estudi efectivament la viabilitat de crear un nou epígraf a la tarifa de l'aigua potable que s'agregui als establiments turístics de l'actual epígraf de consums comercials. A l'hora també instem a l'AMB a que penalitzi els grans consums d'aigua que siguin anualment i que reforcin la seva capacitat inspectora. Així doncs, agraïm a Barcelona en Comú, a la senyora Sanz, les transaccions que hem acordat en aquests dos darrers punts. I pel que fa a l'aigua freàtica, tal com ja va anunciar l'alcalde fa un parell de setmanes, estem accelerant les inversions per a l'extensió de la xarxa d'aigua freàtica. Es tracta de 14,4 milions d'euros, quatre dels quals per al sistema de l'Eixample que ens permetrà connectar el dipòsit de les Glòries amb el de Joan Miró. I finalment, en relació al darrer punt, anunciar-los que des de l'inici de la sequera s'estan prenent i medint els indicadors per a fer un seguiment a les mesures i als estalvis de l'aigua potable que s'estan assolint. Això doncs, agrair-los novament l'acceptació de les transaccions que els hi van proposar i els anuncio el nostre vot afirmatiu a la seva proposició.

Molt bé, doncs té la paraula la ponent, senyora Sanz, un minut i mig.

Moltes gràcies. Bé, senyora Estaller, és que no puc evitar dir-li, perquè realment que els autors d'un atemptat ecològic, com va suposar el Plan Hidrológico Nacional, siguin qui ens diguin que no barregem ideologia i aigua, doncs sembla un acudit, li dic amb tota la sinceritat. I Junts per Catalunya, que també la senyora Vila feia referència a moltes coses, jo només li vull recordar que vostès van fluirtejar amb el trasbassament de l'Ebre, amb el trasbassament del Roina, i precisament no seran els governs de Convergència i Unió en la Generalitat de Catalunya els que seran recordats per haver fet alguna cosa contra la sequera. i per haver posat sobre la taula un model de país amb infraestructures d'estat que donessin la volta a la crisi climàtica que patim. I per tant, agrair al grup d'ERC i també del Partit Socialista el vot favorable perquè aquesta proposició, com deia, és una proposició clara per protegir les famílies. Perquè cal triar i prioritzar davant d'una crisi d'escassetat d'un dret humà com és l'aigua. Barcelona en Comú i els grups d'esquerres d'aquest plenari ho tenim molt clar. Cal protegir la gent, cal protegir les famílies i no els hotels. I per tant, aquesta proposició també servirà com un missatge també per la resta d'administracions i en concret per l'actual govern de la Generalitat. Cal protegir les famílies i cal que enviem aquest missatge clar i contundent des de totes les administracions. Gràcies.

Moltes gràcies. Regidora Vila, 20 segons.

Sí, el que hem hagut de fer en moltes ocasions és tapar els forats que vostès han deixat com el que van deixar a l'ACA quan vostès van governar i quan deixen forats també perjudiquen les famílies d'aquesta ciutat perquè algú després s'ha d'ocupar i això repercuteix evidentment en les factures. Lamentem però perquè el text transaccionat l'haguessin votat a favor però després de la intervenció sectària de la portaveu de Barcelona en Comú que només busca la confrontació amb un tema que ha de ser de consens obliga aquest grup a abstenir-nos.

Moltes gràcies. Regidora Estellé, 9 segons.

Amb el Plan Hidrològico Nacional, avui Barcelona tindria aigua suficient i no tindria que adoptar les mesures restrictives que vostès proposen. Li demanem a l'alcalde que intervengui perquè hi hagi la connexió amb l'Ebre en la màxima celeritat i, per tant, votarem en contra.

Molt bé. I Vox, 45 segons. No. Molt bé. Doncs... PSC, 32 segons. Resultat?

S'aprovaria la proposta molt favorable de Barcelona en Comú, Partit Socialista Esquerra Republicana, el vot en contra de Vox i Partit Popular i l'abstenció de Just per Catalunya.

Molt bé, passem al punt següent. Abans volia saludar, però veig que marxen els joves... de la Fundació Barcelona Actua, que ha convidat l'alcalde, benvinguts i benvingudes, que vam visitar a la casa que tenen a la Vila de Gràcia. És una fundació que ajuda i dona suport a col·lectius en situació de precarietat, persones sense llar, dones amb infants i joves migrants, en alguns casos menors no acompanyats. Vaig fer una visita, els he convidat a venir al plenari de l'Ajuntament, això també és casa vostra, benvinguts i benvingudes.

Molt bé, seguiríem amb les mesures de govern i en concret amb la mesura sobre l'acceleració de la generació d'energia fotovoltaica a la ciutat de Barcelona. Té la paraula la Tinent Tabonet.

Gràcies, alcalde. Vivim una època de canvi, un punt d'inflexió que ens obliga a entomar polítiques valentes i decidides en tots els camps i l'energia és un d'ells. Barcelona vol entomar aquest repte. Volem deixar de ser més consumidors d'energia per passar a ser també generadors. Segur que el 24 de febrer del 2022 ens ha marcat per moltes qüestions, per molts motius, però ens va posar davant del mirall. La invasió d'Ucraïna, per part de Putin, va situar la Unió Europea davant d'una realitat. No tenim prou sobirania energètica, cosa que ens situa en una posició de feblesa en un món canviant, amb preus volàtils de l'energia i amb crisis de subministrament. I hem de ser més forts. Hem de guanyar sobirania energètica i per això volem accelerar la generació d'energia solar fotovoltaica a Barcelona i ho volem fer per responsabilitat i ho volem fer per compromís. On som a dia d'avui? Avui s'estima a la ciutat una potència instal·lada màxima de l'ordre de 52 megawatts, l'11% del qual correspon a potència instal·lada en l'àmbit d'aquest Ajuntament, de l'Ajuntament de Barcelona. Tenim 177 instal·lacions que generen l'equivalent al consum elèctric de 3.750 llars.

Gràcies.

però hem de fer molt més, no és evidentment suficient. Per això aquest govern municipal activarà fins a 207 projectes d'aquí a 3 anys amb una inversió total de 32 milions d'euros. Això vol dir triplicar la generació d'electricitat, l'equivalent al consum elèctric, de 10.500 llars, de 3.750 a 10.500 llars, és a dir, el consum de barris com el Clot o com Sarrià. Estem parlant, per exemple, d'executar projectes com les pèrgoles del moll de Gregal, el Port Olímpic, la del SEM de Guinaueta, el Museu Etnològic o el Casal de Font de Fargues. I de cara al 2030 la previsió és multiplicar per 5 la potència instal·lada amb una generació estimada equivalent al consum elèctric d'unes 14.800 llars, que és la dimensió, més o menys, el consum que hi hauria en un barri com Sant Antoni. En aquest sentit, els puc anunciar que el 2030 tots els mercats municipals, totes les biblioteques municipals, els centres escolars i el conjunt de les seus de districte seran energèticament sostenibles. Volem ser exemple i ser exemplars, però no n'hi ha prou. Si volem fer un salt endavant significatiu, la transició energètica s'ha de fer també de la mà dels agents privats. Tenim un potencial per multiplicar per 30 la generació de fotovoltaica al conjunt de la ciutat i per això acompanyarem el sector privat per accelerar les noves instal·lacions, especialment en el sector industrial, comercial i de serveis, a partir de dues grans eines. El primer, l'impuls de les comunitats energètiques cedint espais, principalment cobertes, per la instal·lació de plaques En aquest sentit, l'objectiu és que hi hagi, per començar, almenys una sessió de cobertes per districte, sent la primera a la coberta del casal de joves Can Girapells, el districte d'Horta-Guinardó, i la segona eina és la del Més Barcelona. Volem reorientar-la als sectors econòmics i comercials, volem replicar... de manera proactiva a altres espais industrials de la ciutat, com la Zona Franca, el que serà una realitat ben aviat a Mercabarna aquest mateix any amb la instal·lació i posada en marxa de plaques fotovoltaiques que generaran gairebé 6 megawatts anuals. Aquesta mesura de govern pretén això, accelerar, com deia, i actualitzar un camí que ve de lluny, i val la pena dir-ho, un camí que ve de lluny. Ens volem posar al capdavant, apostem per la generació renovable i neta, fem més... i ho fem amb més actors i això també ho vull subratllar i creiem que el moment és ara i que no podem perdre aquest moment ni la ciutat ni aquest govern i per això ho volem presentar avui i compartir amb tots vosaltres aquesta mesura de govern. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Vila.

Sí, bon dia. La sobirania energètica és imprescindible, ja estem d'acord, i especialment aquells que volem una Catalunya independent. De fet, Catalunya hem estat al llarg dels temps pioners en la transició energètica, però malauradament avui ens trobem al darrer vagó del tren... de la transició energètica i per tant estem d'acord que cal accelerar d'una vegada per totes la transició energètica per combatre el canvi climàtic i reduir la nostra dependència de combustibles fòssils. No fer la transició energètica a casa nostra és esdevenir un territori condemnat a dependre energèticament i per dècades de l'energia de l'estat espanyol amb mats que trinxen el nostre territori. Com dèiem, Catalunya també va ser pionera en la primera llei de canvi climàtic d'Europa amb el lideratge del conseller Rull i avui som a la cua malauradament d'aquesta qüestió i la competitivitat futura de les nostres empreses depèn de fer una transició correcta i ràpida i la transició energètica nosaltres entenem i ho veiem així que és una oportunitat per a la generació de riquesa. Per tant, benvinguda sigui aquesta iniciativa, aquesta mesura que ens presenta avui el Govern. Però permeti'm que els digui que potser té un accent excessivament de declaració d'intencions. Per la part de l'Ajuntament està clar que s'han de fer uns deures i aquí identifiquen cap on hem d'avançar, però la clau de volta i abans s'ha esmentat passa precisament amb la complicitat amb els actors privats. I aquí és on nosaltres voldríem fer alguna consideració. Si realment volem ser autosuficients i afavorir i accelerar aquesta transició energètica, cal molta complicitat amb el sector privat. Trobem a faltar calendari, pressupost, un full de ruta clar, identificant els sectors, quines mesures concretes aterrant-les per tal de poder-ne també fer un seguiment important. Algunes preguntes. Han parlat, els punts de connexió seran molt rellevants. Tenen complicitat de les empreses subministradores perquè sense elles no podrem avançar, no consta i creiem que seria interessant recollir-ho. Aquests 2.100 milions d'euros que hauran de posar els privats, com l'incentivaran? Només amb bonificacions? O realment farem un acompanyament als privats perquè pugui ser factible també la instal·lació de fotovoltaiques per part de comunitats de veïns i privats en general? Creiem que és insuficient només parlar de bonificacions, hem de conscienciar, hem d'acompanyar, hem de fer difusió, hem de fer formació i sobretot posar facilitats. I és aquí on volem fer èmfasi, on tenim la gran feblesse com a ciutat. En aquests moments l'Ajuntament de Barcelona és obstaculitzador que es puguin instal·lar plaques fotovoltaiques a la ciutat de Barcelona. I el dia a dia dels instal·ladors és duríssim a la ciutat. Disparitat de criteris als districtes perquè no hi ha unitat en la regulació, per tant, arbitrarietat, contradiccions entre diferents departaments, uns autoritzen però després hi ha un altre departament de l'Ajuntament i no donen l'hoc. Per tant, creiem que més enllà de fer aquesta declaració d'intencions, ens cal realment també posar ordre a casa i això és el que trobem a faltar. Cal una regulació, i això és el que defensem i acabo president, una regulació que faciliti la instal·lació, criteris clars i unificats i sobretot seguretat jurídica que en aquest moment al Ciutat de Barcelona no ho tenim.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor López, a nom dels comuns.

Gràcies, president. Bon dia a tothom. Des de Barcelona en Comú, tot i que considerem que aquest no seria el moment més adient per presentar una mesura de govern en ple període electoral, sí que valorem positivament que aquest govern treballi per continuar avançant en la descarbonització de la nostra ciutat amb l'impuls de fons d'energies renovables i de proximitat com és l'energia solar fotovoltaica. Ara bé, repassant aquesta mesura de govern, sí que valorem que és una mesura excessivament continuista que incorpora l'execució de molts projectes que ja estaven planificats en l'anterior etapa, que el nivell d'inversió no fa un salt qualitatiu i que es continua vinculant la incorporació de noves instal·lacions al procés de transformació i millora de l'espai urbà, a la millora... dels edificis municipals i dels equipaments, cosa que provoca que sigui una incorporació lenta. Si comparem amb l'anterior mandat, l'etapa de l'alcaldessa Colau, sí que va haver-hi un increment exponencial respecte a l'etapa de l'alcalde Trias i creiem que aquest creixement exponencial s'hauria de mantenir. En canvi, veiem que les mesures que es presenten, que com dic, són mesures que creiem que estan encertades perquè són mesures que ja es van impulsar a l'etapa anterior no ens permetran fer aquest creixement exponencial, que creiem que és necessari si volem assolir els objectius que vostès ens plantegen i que nosaltres compartim de la plena descarbonització de la nostra ciutat l'any 2030. En aquest sentit creiem que caldria mesures més disruptives, més transformadores, com seria una empresa municipal d'energia, que seria un operador autònom, que es podria fer sota el paraigua de Barcelona Energia, que passaria a ser no tan sols una comercialitzadora, sinó també una empresa productora d'energia, que comptaria amb el lideratge i l'impuls de l'Ajuntament, però també amb la ciutadania, empreses i entitats, constituint, de facto, una comunitat energètica de bas municipal, com estan fent ja altres municipis. I que permetés mesures tan raonables com, per exemple, que un garatge, una nau industrial o el terrat d'una església, com veiem que passa allà al municipi del Prat, pogués ser cedit a l'Ajuntament perquè aquest fes unes instal·lacions fotovoltaiques i que això beneficies amb el finançament i l'ajuda de la ciutadania i les empreses del voltant, permetés tenir accés a aquesta... nova font d'energia. En definitiva, és una mesura que ens agrada, lògicament, però creiem que no és prou disruptiva, prou innovadora. Creiem que no és suficient el lideratge municipal, sinó que hem d'incloure el veïnat i les empreses amb el finançament, amb l'accés als beneficis i que tot es faci amb lideratge i gestió municipal per afrontar el repte descomunal que tenim de la transició energètica.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sorinyac d'Esquerra Republicana.

Moltes gràcies. Sí, en primer lloc també agrair la presentació d'aquesta mesura de govern perquè la veritat és que a banda del pla clima d'escoles que sorgia més aviat com a resultat de l'emergència de les altes temperatures a les aules s'ha parlat molt poc d'energia i de transició energètica en el que portem de mandat. sembla una mica el gran oblit en plena crisi climàtica i davant dels reptes que tenim. Per tant, bona la voluntat d'impulsar la producció d'energia solar fotovoltaica als equipaments municipals, tot i que sí que hi ha la sensació que tot just ara comencem a plantejar que Barcelona sigui la gran productora d'energia neta. Què ens preocupa? Ens preocupa que l'objectiu de l'Ajuntament, segons la localització de l'Agenda 2030, que ens hi sentim còmodes, que és aconseguir que el 2030 el 50% o més de l'energia elèctrica consumida a la ciutat sigui d'origen renovable, tal com contempla la llei de canvi climàtic, però que també el 6,5% o més de l'energia consumida sigui renovable de producció local. I actualment aquest percentatge d'energia final consumida per la ciutat de producció local és una xifra irrisòria que ronda el 1,13% i tenint en compte que agafem amb energia del biogàs del garraf o dels ecoparcs. Què ens presenta aquesta mesura de govern? Com s'ha dit, el 2030 podem multiplicar per 5 la potència instal·lada, però partint de xifres molt ridícules i, per tant, no podem ser gaire triomfalistes, perquè fent aquests calculs el que arribem és a un 2% d'aquest 6,5% i, per tant, com també s'ha dit, hem de fiar-ho als privats, residencial, comercial, industrial... I aquí és on coincidim que aquesta mesura de govern ens deixa orfes sense planificació. És a dir, s'indica molt bé quin hauria de ser el rol de l'Ajuntament en aquest sentit, d'acompanyament, de promoció, però sí que no tenim detalls ni d'objectius, ni de calendari, ni de recursos, etcètera. Per tant, sí que celebrem que els equipaments municipals puguin ser autosuficients el 2030, però veiem que aquesta mesura que se'ns presenta no significa una transformació energètica per a la ciutat. Un altre punt. És una mica també difícil de presumir que som una ciutat capdavantera amb descarbonització quan veiem que la inversió fins al 2030 en fotovoltaica municipal és de 55 milions. tenint en compte que sabem que el pressupost anual de l'Ajuntament és de, i creiem que seria dient elaborar un pla ambiciós de rehabilitació energètica per Barcelona, perquè realment ens ajudaria molt a reduir el consum de gas. Per tant, sí, el rellotge avança, i malauradament, si volem arribar al 2030, amb aquestes fites aconseguides, ens hem de posar de veritat i avançar. Gràcies.

Moltes gràcies, senyora Sorinyaca, pel Grup Popular.

Gràcies, tinent. Agraïm al govern municipal la presentació d'aquesta mesura. de govern, com s'ha dit, les ciutats són les grans consumidores d'energia i és fonamental que tinguin un compromís clar amb la transició energètica, un compromís amb un model baix en carboni sota els principis d'eficiència i producció renovable. En aquest sentit, tots vostès saben que a Catalunya tenim un greu problema, tenim molts, però un greu problema específic sobre la transició energètica, perquè hi ha tot un corrent de pensament, el que es coneix com la cultura del no, que diu no a tot, diu no a l'energia nuclear, que nosaltres considerem que és bona, necessària, perquè és neta, barata i és estable, però també es posen impediments a altres tipus de fons d'energia, com són les renovables. Això està fent que, paradoxalment, la transició energètica de Catalunya s'estigui fent a l'Aragó. I això no pot ser. Les ciutats són espais, com dèiem, on es consumeix la major part de l'energia, però també són espais que poden generar-la. És evident, en el cas de les plaques fotovoltaiques que es van instal·lar, com deia la senyora Bonet, aterrats, cobertes, però també a l'espai públic. En el cas concret de Barcelona, celebrem la necessitat de potenciar al màxim el servei d'autoconsum compartit municipal, així com la necessitat d'acompanyar el sector residencial en tot el procés de legalització. Malgrat l'aprovació del Real Decreto 244-2019, l'any 2021 l'increment de la potència fotovoltaica municipal només va ser d'un 8% i l'any 2022 d'un 3%. Em permetran algunes consideracions respecte a aquesta mesura. Primer, el servei d'autoconsum compartit municipal, que creiem que cal potenciar, pot generar privilegis depenent de la ubicació, ja que la distància prevista des de la instal·lació de la generació no ha de ser superior a 1.000 metres. Dos, tampoc es determina quin seria el preu públic que s'establiria i si es repercutirien en aquest preu públic els costos de manteniment de la infraestructura fotovoltaica. I cal preguntar-nos si això suposaria un increment d'impostos. Tres, també recordem que des d'aquest Ajuntament ja es va impulsar la creació d'una comercialitzadora d'energia pública, Barcelona Energia, que ja potenciava l'autoconsum i que ha estat un fracàs havent fins i tot demanat auxili a la banca per ser viable. També trobem a faltar una explicació de com es pensa fomentar la instal·lació de plaques fotovoltaiques i, per tant, l'autoconsum, especialment en el sector residencial i petit terciari, ja que les mesures existents fins ara sembla que no han donat els efectes desitjats. I amb el temps que em queden, permetran una petita reflexió sobre la descarbonització i l'emergència climàtica. En aquest sentit, cal menys ideologia... i bastanta més tecnologia. La solució a la contaminació no vindrà d'activistes, no vindrà d'ideòlegs, sinó vindrà dels millors científics, vindrà dels millors enginyers. Barcelona registra un nivell de contaminació molt nociu per a la salut de les persones. A vegades es compara Barcelona amb Madrid, per dir que a Madrid hi ha més oportunitats econòmiques, menys impostos, se troben més empreses, etcètera. Però no es sol fer una comparació que és molt important, també. Lamento, molesta per a l'esquerra, que és que a Madrid es demostra una molt millor política medioambiental. Madrid compleix la directiva europea relativa a la qualitat de l'aire mentre Barcelona torna a complir aquesta normativa europea.

Senyor Cinderos.

Gràcies. Vaya por delante que consideramos que en época electoral, como estamos, no es el momento adecuado para presentar esta medida de Gobierno. Tampoco vemos que tenga el proyecto lo suficientemente consolidado como para sacarlo hoy aquí, por lo que nos parece que el aroma electoralista que tiene es aún más claro. Hablan de objetivos de descarbonización de manera muy alegre y muy poco justificada técnicamente, como lo hacen cuando hablan del cambio climático. Eso sí, siempre en consonancia con los oscuros intereses de agendas globalistas como la 2030 o la 2050 o el Pacto Verde Europeo que condena la ruina a nuestro sector primario. No vemos que en la ciudad de Barcelona, hoy en día, esté clara la rentabilidad generalizada de la explotación de la luz solar a través de placas fotovoltaicas. Su doma claro de ello está en la resistencia del sector privado a la promoción de dichas instalaciones, especialmente los pequeños usuarios, más allá de lo anecdótico y de aquello a los que las normas les obligan. Sí, se hicieron algunos tiempo atrás, pero solo mientras duraron las primas, en cuanto dejaron de ser subsidiados, dejaron de construirse. Demostración clara de que, de por sí, no resultan rentables económicamente. Y mientras el sector privado no vea clara su viabilidad económica, nada será ni saldrá bien en este campo. También nos da la impresión que no han cuidado lo suficiente la imagen de la ciudad, y aquí hay que procurar que con la instalación de placas solares no se estropee. Especialmente nos preocupa la imagen que puede transmitir la instalación de pergo a las terrazas. No obstante, si nos parece buena idea la promoción municipal de instalaciones de este tipo, porque es una manera de madurar ideas ensayar y obtener resultados que posteriormente pueden acabar demostrando al sector privado la rentabilidad y que lo anime, por tanto, a liderar proyectos fotovoltaicos. Ojalá consiga ese efecto positivo.

Gracias.

Gràcies, Tinent. Només una puntualització, perquè si hem presentat el mesures de govern és d'acord amb el que es va acordar la Junta de Portaveus. Es va acordar que aquest era un plenari ordinari, que per tant hi havia proposicions i per tant també podien haver mesures de govern. Va ser un acord a Junta de Portaveus i per tant hem complert aquest acord, només ho dic perquè hi ha dues referències en aquest sentit. Deixeu-me començar amb un agraïment general a tots els comentaris fets per tots els grups i a dir-vos que aquest és un projecte amb mirada llarga i que haurem d'anar incrementant i escalant perquè efectivament el repte és enorme i no n'hi ha prou amb la mirada que hi apliquem avui, les eines que hi busquem avui, les solucions que hi busquem avui. Per tant, benvinguts siguin els comentaris avui i el treball que puguem fer plegats en el futur. Dues mencions no més puntuals. Seguim amb la feina feta en el passat mandat. Què hem fet nosaltres, entre d'altres coses, en aquesta mesura de govern? Doncs comprometre'ns a dotar-los econòmicament, pressupostàriament. Un pressupost, per cert, que no ha rebut el seu recolzament. Però ho fem. I per tant, tots els projectes treballats en el passat mandat ara tenen pressupost garantit. I a més a més, ens proposem continuar fent nous projectes perquè quan s'acabin d'executar aquests 207 en tinguem d'altres per continuar a implementar. I respecte a la menció que feia Junts a l'escenari Catalunya, Doncs bé, deixeu-me ser molt breu en això abans d'acabar. Qui ha governat la Generalitat en els últims 10 anys ha acompanyat una evolució en la que Catalunya ha passat de liderar a ser a la cua de les energies renovables de tot l'Estat. Mentre que a Espanya el 23 un 50,3% de l'energia generada va ser d'origen renovable, Catalunya només va ser el 15%. Respecte a Madrid, avui Barcelona produeix un 80% més que la ciutat de Madrid, tot i tenir sis vegades més la superfície. Per tant, si comparem Catalunya i Espanya, Catalunya surt perdent. Si comparem Barcelona i Madrid, Barcelona surt guanyant.

Seguim treballant.

a les propostes d'acord i a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports per aprovar l'expedient de reconeixement de crèdit atès a les necessitats de regularitzar despeses ocasionades pel subministrament de llum i gas a les instal·lacions esportives municipals. En posició favorable del PSC, de Junts per Catalunya, Tries per Barcelona, Esquerra Republicana, l'abstenció del Partit Popular i de Vox i la Reserva de Barcelona en Comú. Barcelona en Comú? Expedient de reconeixement de crèdit, entaja les necessitats? A favor.

Molt bé, passem al punt 4. Aprovar l'adquisició d'una participació accionarial de la societat Accelera MBBS SL, que té per finalitat desenvolupar inversions en el marc del programa Més Barcelona en l'àmbit de Mercabarna. Positivament favorable del PSC, Barcelona en Comú, abstenció de Junts, Esquerra, Partit Popular i Vox.

Punt 5è. aprovar el canvi de nom de la nova societat Barcino P.V.San, S.L., inicialment anomenada P.P.A. S.L. i ratificar l'acord d'adquisició d'una participació accionarial a la societat mercantil Barcino P.V.S.L. amb vot favorable del Partit dels Socialistes, Barcelona en Comú i abstenció de Junts, Esquerra Republicana, Partit Popular i Vox.

S'aprova. Punt sisè, facultar la senyora Laia Bonet Rui, primer tenent d'alcaldia, perquè en nom i representació de l'Ajuntament puguin dur a terme les actuacions en l'àmbit del programa d'energia sostenible dels acords del Plenari del Consell Municipal del 24 de febrer del 23. Posició favorable del PSC, Barcelona en Comú, abstenció de Junts, Esquerra, Partit Popular i Vox.

Punt quart per aprovar l'expedient de reconeixement de crèdit en favor d'Andesa Energia.

El punt número 15, que és aprovar inicialment la modificació dels Estatuts de Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà S.A., amb posicionament favorable del Partit dels Socialistes de Catalunya, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Partit Popular i l'abstenció de Vox Barcelona.