Immigració

Passem al següent, que és la proposició amb contingut de declaració institucional que presenta el grup municipal de Junts per Barcelona. Té la paraula el regidor Martí.

Sí, gràcies, president. Bé, en el context actual, en una ciutat que creix i es transforma el ritme d'una societat cada vegada més diversa, com el que som, ens cal dotar-nos d'una nova ordenança de civisme que reforci la convivència i que entengui la diversitat com un actiu a preservar. En això estem des de fa molt temps. No parlem només d'actuar o d'actualitzar una norma, en aquest cas seria la normativa general general. que defineix el marc potencial de l'immigració, de l'estangeria a nivell de l'Estat, sinó d'adaptar-nos a una realitat plural que requereix uns instruments més afinats, més rigorosos i més alineats en els valors d'una societat o d'una ciutat moderna, oberta i cohesionada. Una, que consolidi un model de convivència compartit i que permeti avançar cap a una ciutadania basada en drets i deures. Per nosaltres això és molt important. tot al voltant de l'exercici ple i real de drets i deures i per tant també en allò que en diem la compliment de la llei la compliment de la norma per tots sense exclusió malauradament l'ordenança de convivència com tots vostès saben no disposa dels mecanismes necessaris per fer-ho possible almenys parcialment en allò que ens referim en aquesta proposició i de vegades perquè aquesta esdevingui un element veritablement útil cal anar a la llei i actualitzar el marc normatiu superior que li dona cobertura Amb aquesta intenció, avui portem al plenari una proposició que té com a únic objectiu donar musculatura a la futura ordenança de civisme perquè pugui esdevenir una eina de cohesió social més eficaç. És una iniciativa que respon a un debat que vam obrir durant la tramitació de la nova ordenança de civisme, on des de Junts per Barcelona, com vostès saben també, vam presentar algunes iniciatives, algunes delegacions, una de les quals... va en aquesta mateixa línia, la necessitat d'incorporar amb totes les garanties informació sobre les sancions administratives per valorar millor la integració cívica i garantir uns processos de reglament més sòlids. La normativa actual d'àmbit estatal, tant la llei d'estangeria com el real decret del 24, no preveu que aquests elements es puguin incorporar en els informes de reglament. I per això avui presentem aquesta proposició, per instar tant a l'Estat, en aquest cas a les Corts de l'Estat i al Govern de l'Estat, com a la Generalitat i al seu Govern, i al Parlament de Catalunya, a actualitzar-la, cadascú en el marc de les seves competències, i dotar-nos d'un instrument més complet a l'hora de valorar l'arrelament d'una persona a la societat que l'acull. Aquest text és el producte, el que portem a debat i votació, és el producte d'una transacció que ha fet el grup de Junts per la zona amb el govern. És una transacció que permet un text, o que ens porta a un text més ampli, més genèric, que permet, amb molt de marge, que la voluntat política que pugui haver-hi en el futur es pugui traslladar, tant al Rascors com al Parlament de Catalunya, a l'hora de fixar quines serien aquestes noves condicions. o aquestes noves informacions que podrien arribar a contenir eventualment els informes d'element. Aquests informes no són instruments sancionadors ni de control policial, sinó eines per avaluar la vinculació d'una persona amb la seva comunitat, la seva trajectòria i el seu element social. Per això proposem no crear un nou apartat específic, sinó simplement assegurar que aquests elements es tinguin en compte de manera objectiva, dins del marc actual dels informes, i respectant sempre la normativa de protecció de dades i els principis de proporcionalitat. No es tracta d'afegir un nou mecanisme de penalització, sinó de garantir rigor i seguretat jurídica. Si volem valorar l'arrelament en un sentit ampli, també l'arrelament cívic ho és, i en conseqüència necessitem eines que avui no tenim, eines que permetin entendre amb rigor i proporcionalitat el compromís d'una persona amb la convivència, amb el respecte públic i amb el model de ciutadania que volem a Barcelona. Aquesta és una ciutat d'acollida, ho ha estat sempre, i així ha de seguir sent, però acollir no és només donar la benvinguda. Acollir és bàsicament integrar. Acollir és compartir drets i també deures. Acollir és garantir oportunitats, però també establir regles clares de convivència. L'ordenança de civisme regula conductes que afecten la convivència quotidiana i és aquí on les sancions administratives sempre amb garanties... sempre contextualitzades i mai automàtiques, poden esdevenir un element informatiu rellevant per comprendre la trajectòria d'una persona que demana un informe de reglament. En una societat democràtica, els drets i deures, com deia abans, van junts, i la integració implica també el respecte a les normes de convivència. Catalunya necessita un model propi de ciutadania basat en els drets i en els deures, que serveixi per combatre la xenofòbia, amb dades i amb serenor, per reforçar la confiança mútua entre la ciutadania. Aquest model no es construeix amb eslògans, es construeix amb normes clares i amb processos transparents. Per això demanem el suport de tots els ulls amb aquest text i perquè aquesta eina sigui útil, que reforci el contacte social que uneix Barcelona amb les persones que hi viuen i que hi volen seguir prosperant, elles i les seves famílies, en el futur. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Regidora Recio, la Són Comú.

Sí. Avui el grup de Junts ens porta una proposta per debatre sobre la nova ordenança del civisme. Avui, però, ens trobem davant del mateix debat que vam fer en l'anterior ple presentat amb una proposició del grup del Partit Popular. Canvien les sigles... però no canvia el fons del contingut. Tornen vostès a obrir la porta a vincular l'arrelament a conductes administratives. El llenguatge ens pot semblar més neutre, però el fons és el mateix. Això és profundament pervers, perquè l'arrelament no és un premi a la bona conducta, no és un reconeixement moral, és un mecanisme legal de protecció de drets fonamentals, dissenyat perquè persones que ja viuen i treballen a Barcelona regularitzin la seva situació. És per això que és profundament pervers, perquè quan convertim aquest mecanisme en una mena d'examen de civisme, quan el vinculem a infraccions administratives que sovint tenen més a veure amb la precarietat de vida que amb la voluntat de vulnerar drets, el que fem és transformar una eina de drets en un instrument d'exclusió. No és cap teoria. A la ciutat coneixem històries de precarietat que ho exemplifiquen amb bastanta claredat. Persones que arriben per treballar, que passen anys sobrevivint com poden, superant una legislació d'estrangeria que els impedeix regularitzar-se d'entrada i que finalment aconsegueixen un contracte i l'oportunitat, per exemple, de regrupar la seva família. i que veuran o veuen denegat l'arrelament per multes de venda amb volant, per situacions de vida sense llarisme i que sovint aquesta venda amb volant o aquesta feina informal és l'única manera que tenen de sobreviure en aquesta ciutat i tenir un ingrés mínim. Situacions com aquesta crec que no són excepcionals ni són una excepció. Hi ha centenars de persones que viuen a la nostra ciutat atrapades en un cercle de precarietat i sancions que acaben convertint-se en un mur administratiu impossible de superar. És per això que nosaltres avui no podem donar suport a la vostra, a la seva proposició, que ens porta de nou cap a la idea que els drets es mereixen o es desmereixen i els drets estan per defensar-los i garantir-los.

Regidor Coronas, Esquerra Republicana.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, el racisme està de moda. El jo no soc racista, però... s'ha generalitzat i s'ha descomplexat. I davant d'això, davant d'aquesta realitat, els partits, sobretot aquells que pretenen ocupar la centralitat política en aquest país, poden fer dues coses. Una seria fer propostes per garantir una bona convivència i per garantir drets i per donar oportunitats a les persones que arriben al nostre país perquè puguin construir-se un projecte de vida juny dels assentaments d'on els fem fora, juny de les màfies que se n'aprofiten d'ells i que no els calgui, per exemple, ocupar un pis o un local que té una entitat bancària buit per fer calaix. Podríem fer això, però vostès avui opten pel contrari. opten per posar més traves administratives i més impediments jurídics a la seva regularització. Per tant, opten clarament per discriminar. Jo dic en majúscules, discriminar, perquè en part de la sanció vostès volen penalitzar-los amb un informe negatiu de reglament, per una falta administrativa. I la diferència, i per això dic discriminar, és clara, perquè una persona blanca i europea se la sanciona i prou. I vostès, amb una persona que no és europea, que és una persona immigrada de fora de la Unió Europea, que és el 19,4% de la població de la ciutadania de Barcelona, el que volen és, a més de la sanció, posar-li pegues i impediments perquè puguin fer-li un informe de reglament favorable. I a més a més, em sobta molt la transacció que ha fet el Partit Socialista de Catalunya. Perquè aquesta transacció que pretén maquillar, aquesta discriminació clara i fonamental i claríssima, parlen de garantir la seguretat jurídica, la proporcionalitat i l'absència de discriminació en la tramitació dels permisos de reglament. Però si fan justament això, les tres coses és el que estan fent. I, a més a més, no sé si encaixa amb el seu pla Andressa. El que tinc molt clar és que xoca de front amb els programes com Barcelona, Ciutat de Drets, o amb Barcelona antiracista. Xoca de front amb aquests programes. Per tant, jo, francament, em faig creus de la proposta, de qui fa la proposta, de qui fa la transacció, que estiguin d'acord amb aquest text, i, francament, ara em ve al cap i trobo molt a faltar el senyor Xavier Trias. Trobo molt a faltar el senyor Xavier Trias, que quan era diputat va demanar permissos temporals de treball a les persones que acabaven d'arribar al nostre país. I això ho va ratificar en la Comissió de Presidència del gènere de l'any passat. El trobo molt a faltar, perquè francament jo ara el seu grup no el reconec, senyor Martí Galvis.

Molt bé. Té la paraula la regidora de Bessa, Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Bé, aquesta proposició recull exactament el que nosaltres vam defensar fa menys d'un mes. I avui arriben amb una iniciativa que és pràcticament un calc de la nostra, amb les mateixes idees, enfocament i gairebé fins i tot un redactat semblat. És curiós. Si el Partit Popular demana rigor i civisme, és estigmatització. Si ho demana Junts, és garantia jurídica. Però és que, a més, si la defensa el regidor Martí, el sentit del vot és un. Si la defensa el regidor Rius, el sentit del vot és un altre. Sisplau, el primer que hauríem de fer és aclarir-se. Però, tot i així, ens alegrem que hagin vist la llum encara que sigui tard. i en política rectificats de savis. Perquè recordem-ho, fa un mes el Partit Popular va defensar que la integració no pot desvincular-se al civisme. Va demanar que els informes de reglament reflectissin conductes sancionables reiterades. I també va argumentar exactament el mateix que avui diuen vostès. I vostès hi van votar en contra. Nosaltres el que volem és una Barcelona millor. I si avui, arribant a la conclusió que cal rigor, convivència i integració responsable, benvinguts, els aplaudim en aquest canvi. I dit això, anem a entrar en el contingut. La pròpia llei orgànica 4 barra 2000 i el real decret 1155 del 24 estableixen que aquests informes han d'acreditar el grau d'integració social dels sol·licitants. Com podem afirmar que una persona està integrada s'acumula reiterades sancions per conductes incíviques o antisocials? Com es pot parlar d'integració quan hi ha un historial de menyspreu a les normes bàsiques de convivència? Això no és integració, és rebuig al civisme i, per tant, ha de tenir conseqüències administratives. La nostra proposició no era un caprici polític, era una exigència de coherència institucional. I si per valorar positivament l'arrelament es té en compte la participació en activitats socials o formatives, també caldrà valorar amb el mateix criteri les conductes que demostren just el contrari, la manca de respecte a les regles de convivència. La proposta demana que es modifiqui la normativa estatal i autonòmica per poder incorporar Informació sobre les sancions, però és que senyors, ja tenim aquesta regulació. Com hem dit, és la línia que marca el real decret i la recient instrucció CEM 4 barra 25, que estableixen que l'informe ha de reflectir respecte als valors constitucionals, als drets humans i a la convivència ciutadana. Nosaltres, per coherència, perquè no canviem de criteri, proposi qui proposi, continuarem votant que sí.

Molt bé, té la paraula el regidor Senderos de Vox. Gràcies, alcalde.

Aquest mes sembla que tothom descobreix de sobte que existeix la normativa d'estrangeria. Uns intenten posar traves a la regularització sense que es noti, altres maquillen el discurs per no semblar-se al de Vox, però al fons és el mateix, reconèixer que el sistema actual de reglament és un fracàs que fa anys que serveix d'imant per a la immigració irregular. El problema no és el que s'inclou en un informe, sinó un sistema que converteix l'entrada il·legal en una porta quasi automàtica a la regularització generada amb aquest efecte crida evident. Vox ho ha denunciat sempre i mentre aquest mecanisme continua, almenys exigim criteris rigorosos i resistents a la manipulació política. Inicialment estàvem disposats a votar a favor de la proposta original perquè reconeixia un principi elemental que la conducta importa. Qui acumula infraccions administratives no pot ser tractat igual que qui respecta les normes. No es preocupin de totes maneres perquè arribada la transacció amb el govern i tot queda en un no-res. El que abans era una mesura insuficient però en part útil ara es converteix en un text buit ple d'ambigüetats. Es borren dades concretes i ho substitueixen per eufemismes com informació rellevant o participació comunitària, conceptes tan inconcrets i subjectius que qualsevol govern pot manipular-los per premiar adhesions ideològiques. I aquest Ajuntament ja ha demostrat que considera rellevant censurar el castellà, prioritzar l'àrab per l'ordú, fomentar una immigració majoritàriament africana, sobretot marroquina, i el servei d'una gent de nacionalista. Aquesta és la seva idea de convivència. Això sí que és utilitzar les persones. La transicció també elimina l'únic element que diferenciava complir dos de reincidents. Substituir criteris mesurables per fórmules vagues és convertir-les reglament en un exercici d'afinació política. I recordem també que el Partit Popular fa quatre dies presentava una proposta en la mateixa línia, fent veure que endureixien alguna cosa, però sense qüestionar el sistema que ells mateixos han mantingut. Ni Junts ni el PP són l'original, utilitzen còpies diluïdes dels discursos de Vox. Des de Vox no podem avalar aquesta persió adulcorada, no aporta rigor, no corregeix l'efecte crida i no protegeix la convidència. És maquillatge polític per no afrontar el problema real. La solució és clara, aplicar la llei d'estrangeria, eliminar els incentius a la immigració irregular i establir un model en què només tinguin cabuda qui respecta les normes i l'identitat cultural de la ciutat. Per tot això votarem en compte d'aquesta proposta transaccionada perquè ja definitivament ha desvingut un text buit, incapaç de portar cap millora real al sistema de reglament.

Gràcies.

La realitat del segle XXI arreu del món està marcada per importants moviments migratoris, intercanvis i enriquiments identitaris i hem de saber gestionar aquest repte amb serenitat, amb responsabilitat, amb realisme, amb maduresa, amb solidaritat i amb projecció cap al futur. Els poders públics hem de garantir la convivència i la cohesió social i també hem d'acompanyar les persones nouvingudes en el seu procés d'integració i les persones autòctones en el coneixement de les noves realitats que conviuen a la seva comunitat. Som les administracions públiques les que tenim el deure de garantir els drets polítics i socials de la població immigrada així com d'exigir-los les obligacions ciutadanes. Les polítiques d'oportunitats, així com de cohesió i convivència, són essencials per al desenvolupament dels ciutadans i les ciutadanes i per garantir l'exercici de la plena ciutadania. El nostre model d'integració es basa en el reconeixement de la diversitat i la defensa de la igualtat d'oportunitats. Estem d'acord en que el compromís de ciutadania va estrictament vinculat als drets i deures de les persones, també de les persones nouvingudes que venen a la ciutat en busca d'oportunitats. Igualment, en una societat democràtica com la nostra, cal posar en valor, per sobre de tot, la protecció de les persones, especialment de les que es troben en situació de major fragilitat i la convivència en la comunitat d'acollida. Entenem el sentit de la seva proposició, senyor Martí, i agraïm la transacció en la mesura que ens hauria de permetre obrir un debat per revisar quina és la informació rellevant per tenir un element més complet i actualitzat a l'hora de valorar l'arrelament. En qualsevol cas, aquesta iniciativa sobrepassa l'àmbit municipal i aquest debat s'haurà de plantejar en els òrgans competents de Catalunya, tant de Catalunya com d'Espanya, i de manera molt principal de les polítiques migratòries comunitàries, llocs en els que estan representats tots els municipals aquí presents. Per aquest motiu, caldrà ser molt curosos perquè cap proposta de modificació ens allunyi d'aquests objectius i obri escletxes que permetin la repenalització de situacions de vulnerabilitat o l'estigmatització de les persones i actuï més com una iosa que no pas com una oportunitat. Votem a favor, doncs, en aquests termes i en aquest sentit.

Molt bé, doncs la ponència té un minut, quatre segons.

Sí, gràcies pel suport que permetrà que tinguin davant aquesta iniciativa. Jo li vull dir al senyor Coronas amb tota cordialitat. Miri, vostè que no ens reconeixia respecte a l'època del ball de Txelletries, miri, l'any 2000... El senyor Trias era el president del grup parlamentari de Convergència i Unió a Madrid i jo n'era un dels 15 diputats en aquell mandat parlamentari. I en aquell mandat parlamentari vam fer això que vostè ha dit i que mantenim i que 25 anys després cap partit del govern de l'Estat ha estat capaçat i endavant, que era promoure l'aprovació, permetre que hi hagi permisos de residència per persones irregulars de manera temporal per evitar la marginalitat d'aquestes persones. Això... hem passat 25 anys i no ha passat. Permeti'm que li digui que jo tampoc reconec el grup d'Esquerra Republicana en relació a l'època en què la presidia el senyor Ernest Maragall. Jo no sé què ha passat aquests últims dies, setmanes o mesos, ja m'entén el que vull dir, però no són els vostès els mateixos que eren abans. En qualsevol cas, aquesta proposta està molt clara. Si se l'ha llegit bé, està molt clar que no diu res del que vostès diuen que diu. Cap acusació ni cap ombra de dubte en relació a minoritzar els drets de les persones, sinó al contrari, tenir més elements per garantir una millor integració sobre la base de drets i deures. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Val sonar en comú, 35 segons.

Sí, en primer lloc, respondre-li al senyor Galvis, que avui tenen l'oportunitat de tramitar la ILP també al Congrés. Però deixi'm dedicar els últims segons al govern, que sembla haver-se posicionat molt clarament amb qui volia pactar l'ordenança del civisme. Tenia vostè l'oportunitat de fer-ho mirant cap a l'esquerra. Podia fer una actualització normativa seriosa d'una ordenança desfassada, treballant-la per fer-la més efectiva i més útil i capaç d'abordar problemes actuals. En canvi ha decidit, sembla, amb el seu posicionament, mirar cap a la dreta sumant-se a un enduriment de la mirada, reforçant un discurs més dur sobre migració i incivisme i incorporant propostes populistes que prometen seguretat però que a la pràctica només generen més vulnerabilitat i precarietat.

Moltes gràcies.

Regidor Coronas. Sí, senyor Martí, jo quan He de votar una qüestió tan transcendent com aquesta. Acostumo a recordar la declaració ideològica d'Esquerra Republicana de Catalunya i el per què em vaig posar a militar amb aquest partit. I no té res a veure amb el que vostè està proposant. I senyor Batlle, digui'm vostè quina persona del seu equip o del govern municipal o de l'Ajuntament prendrà la decisió sobre quina és la informació rellevant a transmetre i quina no. Perquè segurament serà una persona blanca i europea.

Té la paraula regidora de Besa, Partit Popular.

No.

Perdó? Ah, que no. Vox, sis segons. I tenen baix 42. Batlle, 42.

Està clar que els informes de reglament no poden esdevenir instruments d'assenyalament sancionadors o de control policial, sinó que han de servir per avaluar el compromís de la persona amb la comunitat on viu. En qualsevol cas, garantir que els elements es valorem dins del marc legal actual sota el principi de proporcionalitat i la protecció de dades amb rigor i seguretat jurídica i sense estigmatitzacions. Fetes les consideracions, estem d'acord en demanar que aquest informe d'element inclogui tota la informació rellevant i, en el cas que se'ns requereixi des de l'Ajuntament, també inclourem els elements que es coneguin i que puguin incidir en el compromís amb la convivència de la ciutat. Ahir tenim el nostre vot favorable en els termes en què ens hem expressat al llarg d'aquestes intervencions.

S'aprovaria la proposta amb el vot favorable de Junts per Persona, el Partit Popular i el grup socialista, i el vot en contra de Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Vox.

Passem a la següent proposició. Té la paraula el grup municipal de Vox, el regidor de Europolido, sis minuts per la intervenció.

Gracias, Tinenta. La dificultad de acceso a la vivienda es ya el segundo problema que más preocupa a los barceloneses después de la inseguridad, que sigue siendo eternamente el primero. Nuestra sociedad y nuestras familias años atrás se vertebraron al calor de un hogar en régimen de propiedad o de vivienda social con una renta muy simbólica, que garantizaba una serie de derechos y libertades incuestionables. Así, con esfuerzo y dedicación, se lograba construir cada familia, lo que sentó las bases de una nación de pequeños propietarios de clase media. Hoy, sin embargo, millones de personas, en especial jóvenes, se encuentran expuestos a múltiples incertezas en cuanto a vivienda se refiere, lo que les impide cementar una estabilidad que les permita desarrollarse y hasta tener hijos, porque nadie se plantea tener hijos si no tienen ni siquiera un hogar. La solución al problema de la vivienda hay que verla en sus dos ámbitos, el de la oferta y el de la demanda. En cuanto a la oferta, la corriente intervencionista que desde hace 10 años se apoderó de las políticas municipales ha acabado con las expectativas de jóvenes y menos jóvenes que se plantean vivir en Barcelona. Si hoy en día Barcelona es una ciudad para ricos, como dicen muchas veces los comunes, no es porque se construya vivienda de lujo, no se construye nada, sino porque gracias a las políticas de Colau y de Colboni, solo los ricos pueden comprar o alquilar, por cierto, muchas veces auténticos cuchitriles que lo único que tienen de ricos es el precio. En este ayuntamiento se aprobó una reserva del 30% de cuanto se construyera privadamente para asignarlo vivienda social. Es decir, un tercio de cada edificio nuevo o gran rehabilitación una vez construido debe dedicarse a la protección oficial. Da igual que esté en Pedralbes, en Torrebaró o en el Paseo de Gracia. Allí todos mezclados. Los que podrían comprarse un Falcon y los que no tienen ni para pagar a la comunidad. Un esperpento de idea a cuenta del bolsillo del promotor que hace que esa promoción resulte ruinosa. El resultado, nadie construye en Barcelona. Nadie. Recetas mágicas como estas, aprobadas por el Partido Socialista, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana y también, no lo olvidemos, por Junts, son las que han dejado el mercado sin apenas oferta de obra nueva ni de gran rehabilitación. Otra receta intervencionista fue la declaración de Barcelona como mercado tensionado de alquiler, con la consiguiente limitación de los precios, que lo que ha provocado es la retirada de miles de pisos del mercado y ha acabado también con la oferta de pisos alquiler. Un auténtico despropósito. Previamente a esto, le han reído las gracias durante lustros a los ocupas y allí están todos ustedes. También el PP, que jamás legisló contra la ocupación cuando gobernó. Jamás. Y es capaz de acudir a manifestaciones contra la ocupación y a la vez apoyar el decreto ómnibus que blinda los ocupas. Dirán todos ustedes que hay muy pocos inmuebles ocupados y que todos son de los fondos buitre. ¿Cómo les gusta decir eso? Ustedes saben que los piensos ocupados se cuentan por miles. Son tantos que cuando uno entra... en cualquier plataforma de venta de pisos como Idealista, todos los que tienen un precio más o menos asequible es porque están ocupados y el vendedor intenta quitárselos de encima como sea y al precio que sea, porque el no atajar la ocupación genera miedo a alquilar. Por cada piso perdido por una ocupación se pierden muchos por el miedo del propietario a ponerlo en alquiler. A esto hay que sumar una desesperante cantidad de burocracia y una prisión fiscal desmesurada. Pero no solo de oferta va el problema. Faltan pisos donde vivir porque cada vez somos más y porque ni unos ni otros han hecho nada en 50 años. Ni unos ni otros. Todos han gobernado a cuatro años vista. Y eso explica la situación límite que vivimos. Y eso a pesar de que en Barcelona, por desgracia, cada vez nacen menos niños. Pero cada vez somos más porque llega mucha gente de fuera. Algunos con alto nivel adquisitivo, otros con una situación económica mucho peor y también llegan muchos ilegales. El problema de esa inmigración masiva, descontrolada e ilegal que con Pedro Sánchez está llegando a España en grandes oleadas es que, entre otras cosas, desequilibra el mercado de la vivienda porque también tienen que vivir. En definitiva, querer solucionar el problema de la vivienda requiere que enfrentemos el problema de la oferta. Sí, pero también debemos solucionar el problema de la demanda y tenemos que ser capaces de que quien entre a trabajar en nuestro país lo haga legal y ordenadamente para que pueda aportar a la sociedad y también pueda pagarse su vivienda. Desde Vox pedimos que se cumplan las leyes de inmigración, que dicho sea de paso, no las ha hecho Vox, porque la proliferación de infraviviendas, la parcelación de inmuebles para explotar al máximo los espacios y alquilar y realquilar habitaciones se suman al aumento indiscriminado de la demanda extranjera. ...que produce un efecto multiplicador en los precios... ...generando una tendencia alcista inalcanzable... ...para los bolsillos de la inmensa mayoría. Por todo lo expuesto presentamos esta propuesta integral de vivienda... ...que resumiendo telegráficamente consiste en aumentar la oferta... ...y reducir la demanda. En primer lugar agilizar la oferta privada mediante la derogación... ...de la zona tensionada y la reserva del 30%. Dando facilidades para la compra de primera residencia... ...bonificando el IVA, el ITP y el AJD... ...y recuperando la desgrabación fiscal en la compra de vivienda habitual... ...simplificando los procedimientos... Agilizando la oferta de vivienda social mediante un mejor acuerdo en el ámbito del área metropolitana, con prioridad a los residentes con una antigüedad mínima de 10 años. Luchando sin tregua contra la ocupación ilegal, con protocolos de desalojo en 24 horas y apoyo a los pequeños propietarios afectados. Todo lo contrario que están todos ustedes en el día a día y apoyando el decreto Omnibus. Garantizando la seguridad jurídica para favorecer que nadie tenga miedo a sacar sus viviendas al mercado de alquiler. Con un plan de lucha contra la infravivienda. y el control de la demanda mediante la lucha contra la admiración ilegal. Así, no poniendo trabas a la oferta y regualando lo que descontrola la demanda, seremos capaces, no sin esfuerzo, de devolver la esperanza a los jóvenes que quieran formar una familia. Ojalá por fin dejemos de tener una nación de precarios y volvamos a ser una nación de propietarios. A grandes rasgos, este plan es el primer paso para recuperar la clase media que tantos años de políticas erráticas de todos los partidos han acabado de convertir en clase ahogada. Gracias.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula el regidor Calvet. Endavant.

Gràcies, Tirem d'Alcaldia. No m'estendré la justificació d'aquesta o altres iniciatives de Vox. Vostès, de fet, han proposat la totalitat del seu programa electoral sobre evidatge o el que han estat capaços de fer, molt simplista, per cert, com a proposició i, per tant, diguéssim, no compartim ni la proposta ni en la fons i en la forma. no tan sols per fons la forma, sinó perquè en el contingut, per exemple, no en tronca gens ni mica a la nostra posició sobre mesures com la reserva del 30%. A més, vostès fan plantejaments que retallen drets atenent a criteris d'origen de les persones, estan enrocats en el populisme i en la intolerància. Això no és cap novetat i, per tant, hi votarem en contra.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la paraula la regidora Recio. Endavant.

Bé, efectivament l'habitatge és una preocupació creixent a la nostra ciutat i precisament avui hi ha un debat obert a la ciutat sobre quina ciutat volem. Aquella que defensa els nostres barris i les vides de les persones o aquella que aposta per un model d'habitatge que clarament expulsa les veïnes i veïnes dels nostres barris. Vox no defrauda i aposta clarament per aquesta segona, apostant per una ciutat inhòspita on impera la llei del lliure mercat, un mercat especulatiu, depredador, que empobreix i discrimina en les nostres veïnes i que posa catifa vermella per contra a grans propietaris, rendistes i fons voltor. Ens proposen una proposició que jo diria el perfecte decàleg dels especuladors, aquells que pensen l'habitatge només com un negoci i no com un dret bàsic. Per cert, el dret bàsic sí que el reconeix la Constitució. Les seves propostes estaran dictades per especuladors a qui no els importen les vides de persones, no els importen les comunitats de veïns i, per descomptat, no els importen els nostres barris. Des de Barcelona en Comú sempre defensarem i sobretot treballarem per aquelles polítiques que garanteixin l'habitatge com un dret bàsic. Que la gent no hagi de patir per arribar a final de mes i patir si podrà dormir al seu habitatge. per unes polítiques que ens permetin viure bé els 73 barris de la ciutat. Això vol dir polítiques que amplien el parc públic d'habitatge, però també aquelles que intervenen en el mercat privat. I aquí sempre hem estat proposant i arribant acords sobre un règim de sancions, treballant perquè la llei de vivienda incorporés el topall de preus de lloguers, la regulació dels lloguers de temporada, la creació d'una unitat de disciplina a l'Ajuntament de Barcelona o ser valentes proposant mesures com el 30%. Això vol dir avui defensar Casa Ursola com a un model de defensa i un símbol de defensa de la ciutat que volem construir. Per tant, hi votarem, òbviament, en contra. perquè no estem a favor, mai ho estarem, de polítiques de barra lliure a l'especulació, de polítiques que basen i s'aprofiten de les pors dels veïns que generen odi i de polítiques que són obertament racistes.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la paraula la regidora Baró.

Gràcies. Bé, avui ens tornem a trobar amb una proposició de Vox amb tints o amb arguments clarament racistes, intolerants, intransigents, faltats absolutament de rigor. Vostès no venen aquí a plantejar un canvi d'enfocament, sinó que vostès el que volen directament és acabar de facto amb tota la política social d'habitatge de Barcelona. Intenten simular una preocupació pel dret a l'habitatge i parlen d'oferta i de demanda. Però després ens trobem, per exemple, que ahir mateix el Tribunal Constitucional emet una nota informativa on els dona resposta a un recurs que vostès interposen davant del Tribunal Constitucional que qüestiona un fotimer d'articles i de preceptes d'un fotimer de lleis. del Parlament de Catalunya que aborden qüestions de l'habitatge. Vostès qüestionen preceptes de la 1 barra 2022, preceptes de la 18 barra 2007, preceptes de la 24 de 2015, preceptes de la 4 de 2016, que és la llei per afrontar l'emergència en l'àmbit de la vivenda, etcètera. Vostès, una vegada més, bàsicament, el que estan fent és fer la feina bruta, els poderosos, en contra dels més febles i dels més vulnerables i, evidentment, com no ens sorprendrà, votarem en contra.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula la regidora Estallé.

Sí, moltes gràcies, senyora tinent d'alcalde. El grup de Vox ha presentat una proposta de vivienda que compartim la essència i els ejes sobre els que s'articula. Perquè tenim una crisi d'accés a la vivienda en la ciutat de Barcelona sin precedents. Tenim un desequilibri absolut entre l'oferta i la demanda frut de les polítiques de Ada Colau y de los comunes durante tanto tiempo que ahora sigue el gobierno de la ciudad tenemos este desajuste provocado precisamente porque está cayendo la oferta o sea los propietarios que son los que tienen 98% de los pisos que se pueden alquilar en esta ciudad los están retirando y los retiran del mercado en el último cuatrimestre 9.000 en la ciudad de Barcelona fruto de la inseguridad jurídica y del desequilibrio entre derechos y deberes entre inquilinos y propietarios. El Ayuntamiento de Barcelona, igual que la Generalitat, ha declarado la guerra a los propietarios y han de entender que lo que se ha de contar es con ellos y que son aliados y que los deben tener como aliados para conseguir que pongan sus pisos en el mercado de alquiler que es el que necesitan los ciudadanos de Barcelona para poder alquilar y sin embargo con sus políticas están expulsando del mercado de alquiler precisamente a las personas con rentas medias y medias bajas que cobran menos de 1.800 euros que con su objetivo de protegerlos los están expulsando porque nadie les alquila un piso fruto de sus políticas porque luego el propietario en caso de impago no puede recuperar ese piso. Con lo cual sus políticas y los efectos son absolutamente perversos. Están destruyendo el mercado y la declaración de Barcelona como zona tensionada está eliminando la oferta y está cayendo. Por lo tanto, esa voluntad de resolver los problemas los está agravando. ¿Qué se necesita? Seguridad jurídica. Equilibrio entre derechos y deberes de inquilino y propietarios. Se necesita eliminar la zona de área tensionada porque está generando más problemas que ventajas y está distorsionándolo todo. ¿Qué se necesita? Favorecer, incentivar, reducir los impuestos para que el propietario los ponga al servicio de los inquilinos. Que los inquilinos necesitan pisos y, por lo tanto, el ayuntamiento ha de favorecer. Y el argumento de la izquierda de que todos son fonds bultó, el 80% de los pisos que se alquilan son de propietarios que tienen uno o dos pisos, dicho por el observador metropolitano. Y al grupo de comuns en la comisión del otro día de vivienda, la señora Carmatrilla les llamó la atención. Y les dijo que no confundieran especulación con Wines Economics, que eran también legítimos. Por lo tanto, no confundan, no envuelvan a todo el mundo como si fueran grandes enemigos para satisfacer una política suya absolutamente intervencionista y con el único objetivo y la única voluntad aquí d'expulsar i d'anar en contra de la propietat privada. Per tant, ells busquen destruir la propietat privada en lloc de garantir el dret als inquilins a un alquiler necessari a Barcelona perquè estan impedint que accedin a l'alquiler perquè els estan expulsant de la ciutat.

Moltes gràcies. Té la paraula, em diu la Tirent Agonet.

Sí, gràcies, alcalde. Senyor Deuropolido. Aquest govern municipal està a les antípodes dels plantejaments polítics que defensa la seva formació, també en matèria d'habitatge. I deixem posar-li alguns exemples. El primer decret que va signar l'alcalde en aquest mandat va ser la declaració de Barcelona com a zona de mercat d'habitatge tensionat. Som l'única de les grans ciutats de tot l'Estat que estem aplicant en plenitud la llei d'habitatge amb el topall de preus a lloguer. quan és més necessari que mai. Aquest mandat, senyor Deuropolido, lliurarem 3.000 claus d'habitatges protegits a la ciutat. Estem augmentant també el ritme de producció d'habitatges de 500 a 1.000 de mitjana cada any. A l'hora que també estem preparant sols justament perquè aquest ritme es pugui mantenir al llarg dels anys amb una mirada a mig i llarg termini. Estem arribant a acords amb la Generalitat perquè s'involucri en la generació d'oferta d'habitatge protegit a la ciutat de Barcelona. I, a més a més, aprovarem una MPGM per regular els lloguers de temporada i hem posat en marxa un concurs obert per construir 350 habitatges de lloguer assequible, a més de seguir complint en ple desenvolupament amb el conveni ESAL. A més a més, evidentment d'entomar el gran repte de la revisió de la MPGM del 30% per aconseguir que sigui finalment una realitat, perquè és imprescindible, tal com va dir la Carme Trilla en la comissió d'estudi no permanent en matèria d'habitatge el dilluns passat. I podria seguir, efectivament som a les antípodes dels seus plantejaments. Nosaltres defensem que l'habitatge és un dret de la ciutadania, no és un simple bé econòmic de mercat amb el qual es pugui especular, Per això prioritzem l'ús residencial perquè els habitatges, en definitiva, ho hem dit sempre, són per viure-hi. I en cap cas, el que aquest govern no l'hi accepta és que aprofiti la greu crisi d'accés a l'habitatge que patim per barrejar-hi discursos d'odi en qüestions d'immigració com el que massa sovint estem acostumats a sentir de les seves boques. Per tant, votarem en contra i seguirem defensant la necessitat d'augmentar l'oferta d'habitatge protegit i d'habitatge en general a la ciutat de Barcelona i treballant-hi amb totes les eines i amb tots els actors que vulguin contribuir a abordar aquest repte.

El ponent té 25 segons. Gràcies, alcalde. Señor Abones, son ustedes contumaces, persisten en el error, ven que no funciona y siguen intentándolo. Si estamos en las antípodas y no funciona, seguramente si hicieran lo contrario algo mejor funcionaría. Eso seguro. Luego decirle al señor Calvé, la señora Baró y la señora Recio, con todo el cariño, cobran ustedes 80.000 euros aproximadamente. Qué menos que leérsela la propuesta. Qué menos que leérsela. Y no traer las respuestas escritas desde casa. Gracias.

Temps quedant? Secretari? Junts? Barcelona en Comú.

Sí, sí. En primer lloc, aprofito per recordar-li a la senyora Bonet, que no ho ha explicat, que aquests 3.000 claus que entregaran les va fer gràcies a les polítiques d'habitatge de Barcelona en Comú i al senyor Oropolido, donat que ens ha interpel·lat. Crec que l'hem escoltat atentament perquè si algú sap de grans tenidors i grans propietats és vostè, senyor Oropolido.

Esquerra Republicana. Molt bé, doncs passem a la darrera proposició, en aquest cas amb contingut de declaració institucional.

El senyor Toro Bolido, l'alcalde, perdó. Gracias, alcalda. Vamos con el tema que provocó el último esperpento hasta la fecha en este ayuntamiento. Habló de la espantada de la mayoría de grupos municipales el pasado día 21 en la Comisión de Derechos Sociales en un nuevo show circense que se sacaron de la chistera. Lamentar que el secretario, en este caso, se desmarque del ROM que no admite interpretación. Desde 2018 se ha duplicado el número de niños retirados por sus padres por la Dirección General de Atención a Infancia y Adolescencia, la de Gaia, siendo actualmente más de 6.100 niños menores tutelados de ellos casi 300 menores de 6 años y casi la mitad bebés. No existe sin embargo un censo de niños barceloneses ingresados en estos centros de la de Gaia o por lo menos el Ayuntamiento no lo hace público, cuestión que entendemos ayudaría a adoptar medidas encaminadas a que los padres pudieran volver a hacerse cargo de ellos en condiciones, obviamente no en casos de maltrato o similares. En estos centros se mezclan niños con familias desestructuradas o maltratados con niños violentos que en ocasiones provienen de terceros países. Niños con una problemática muy diferente y que en muchos casos llegan de lugares en donde los conflictos se resuelven con violencia, llegando a agredir incluso a los propios educaderos y otros niños. Nos preocupan también las presuntas irregularidades de la de Gaia de las que no voy a hablar por falta de tiempo. Por cierto, la propia Esquerra Republicana dice que esas irregularidades son por culpa de la llegada imprevisible de Menas. En ocasiones los adolescentes han tenido su primer contacto con las drogas y el alcohol estando tutelados por la de Gaia. Todo esto en nada favorece a los menores que han sido apartados de su familia biológica por cuestiones económicas o problemas tratables con los medios adecuados que el Ayuntamiento de Barcelona podría proveer si se tuviese constancia de que los menores son los afectados. Por todo ello, Solicitamos que el Ayuntamiento realice un censo de menores cuyos progenitores están empadronados en Barcelona y se encuentran bajo la tutela de la de Gaia. Que se aporten los datos numéricos en la página del Ayuntamiento a los efectos de transparencia. Que se haga seguimiento de cada uno de estos menores para asegurarse de que las condiciones en las que se encuentran son las correctas y no se están dando casos de abusos o agresiones por parte de otros niños. Que se requiere la generalitat que estos menores no sean mezclados con los que han llegado ilegalmente a España y cuyas problemáticas Son diferentes. Que se atiendan las familias de estos menores para ayudarles a superar los inconvenientes y tratar de recuperar a la mayor brevedad a sus hijos. Porque el objetivo final debe ser, siempre que sea posible, que los niños vuelvan con sus padres. Gracias.

Por favor, guarden silencio o tendrán que abandonar la sala. Insisto, guarden silenci o tenen que abandonar la sala. Això és el plenari de l'Ajuntament de Barcelona. Aquí qui té l'ús del valor són els regidors i les regidores que representen la ciutadania. Queda clar? Queda clar? Doncs guardin silenci, sisplau. Senyor regidor, rebutjo rotundament... rotundament el seu prec, que és antidemocràtic i contrari als drets humans.

Senyor alcalde, és inquietante que quan este grup propone proteger y defender a los niños, ustedes se pongan como se ponen. És inquietante y preocupante. No sé qué les pasa con los niños. Primero no quiere que nazcan y cuando están parece que tampoco les quieren defender.

Señor del oro pulido, por favor, ¿cómo puede decir esas barbaridades? ¿Cómo puede decir esas barbaridades? Silencio, por favor, o tendrán que abandonar la sala. ¿Cómo puede decir esas barbaridades? Lo que usted está proponiendo aquí es separar a los niños. Cuando las instituciones lo que tenemos que hacer es defender la infancia. Vengan de donde vengan, vengan de donde vengan. Les pido que abandonen la sala. Les pido que abandonen la sala. Les pido que abandonen la sala, por favor. Passem al següent punt, si us plau, que és el seguiment. M'agradaria haver acabat l'argumentació, senyor regidor, però no ha sigut possible. Següent punt, que és el seguiment.

Molt bé. Doncs, si us sembla, començaríem aquest plenari del Consell Municipal de caràcter extraordinari amb un punt únic d'ordre del dia de la Comissió d'Economia i Zenda vinculada a l'empara d'allò que estableix l'article 197 bis de la llei del règim electoral general. La Junta de Portaveus ha acordat que les intervencions tindran 12 minuts per part del ponent i 6 minuts per part dels grups municipals. Per tant, comencem amb el tinent Jordi Baix, que té 12 minuts en principi. Endavant, tinent.

Moltes gràcies, alcalde, regidores, regidors. Voldria començar la meva intervenció amb les mateixes paraules que vaig acabar l'anterior intervenció parlant del pressupost. I és que Barcelona tindrà pressupost. Un pressupost que supera per primer cop els 4.000 milions d'euros i Barcelona tindrà pressupost a partir de l'1 de gener del 2026 perquè Barcelona no pot esperar. Un pressupost que, com he repetit baires vegades, no incrementa la fiscalitat a les famílies i al pymes i que té com a eixos centrals les persones, l'habitatge i la seguretat i que al mateix temps atenen les demandes de transport públic, impuls econòmic, proximitat i acció climàtica. Un pressupost per seguir transformant la ciutat i per respondre a les necessitats dels barris sense abandonar la solvència econòmica que té aquest Ajuntament i generant un gran instrument per lluitar contra les desigualtats. I voldria també fer una afirmació. La ciutat es troba en una bona situació econòmica. Des de l'inici de mandat s'han creat 60.000 afiliats més a la ciutat de Barcelona, a la Seguretat Social, i a dia d'avui Barcelona té 1.250.000 afiliats. I des del mes de gener fins al mes d'agost s'han creat aproximadament 6.000 empreses. I Barcelona durant aquests dos anys ha recuperat la seva presència en rànquings importants, sigui de tracció d'inversions o de recuperació del mercat immobiliari, concretament el 22 Arroba. Per altra part, i de forma paral·lela, la renta de les famílies també ha augmentat, concretament un 28% respecte a la situació prèvia de l'època de la pandèmia del 2019. Si tenim en compte la inflació, perquè aquest període ha tingut un volum d'inflació important, avui dia la renta de les famílies és un 5% superior al 2019. Però tot i així, crec que som conscients tots plegats que cal més, calen millores salarials i seguir reduint el preu dels lloguers de la ciutat. El pressupost, crec que tots estarem d'acord, regidors i regidores, que és l'eina per transformar la ciutat i per millorar la vida de les famílies. I davant la negativa del plenari de ratificar-ho, la qüestió de confiança és l'eina al nostre abast per tirar-ho endavant. La qüestió de confiança no és única i exclusivament un mers instrument per a l'aprovació del pressupost. És també l'expressió que hi ha un projecte sòlid, un projecte compartit, amb vocació de construir majories que es confronten amb posicions a banda i banda que no aconsegueixen articular suports. Aquest és un pressupost d'esquerres, un pressupost progressista acordat amb Esquerra Republicana, al qual els vull donar les gràcies i l'agraïment per tenir un diàleg constructiu i que ha sumat algunes de les propostes que ha plantejat Barcelona en comú i algun acord que també hem acordat amb Junts per Barcelona. És un pressupost amb vocació de representar la majoria progressista d'aquest consistori i d'aquesta ciutat. Un pressupost que topa amb una estranya coalició del no, la que formen els junts de PP i Vox. I a vegades, en aquest cas, també junts. Una coalició dels que no són capaços de forjar entre ells cap projecte alternatiu. A l'altra banda, en persona en comú, avancem en apropar posicions, però aquest cop no ha estat possible. Volem mesures valentes, sí, però també, i ho he reiterat diverses vegades, responsables i amb seguretat jurídica. Un projecte de ciutat que, tal com he dit, té tres eixos principals. i té com a principal element les persones com a màxima prioritat, perquè quan parlem del pressupost parlem de les persones usuàries de la teleexistència, dels serveis socials, del sistema educatiu, dels equipaments esportius, dels serveis a la cultura o a la xarxa de transport públic. Un projecte de ciutat que té en compte la necessitat de diversificar l'economia d'aquesta ciutat, apostant pel coneixement per incrementar els salaris i convertir aquesta ciutat, cosa que ja és, en la capital científica i tecnològica d'Espanya. que suporta l'emprenedoria i la millora de la formació i que també millora la qualitat de l'aire de la ciutat. Un projecte de ciutat que aposta per l'habitatge per garantir el dret a quedar-se que qualsevol persona que tingui un projecte vital pugui quedar-se a Barcelona a poder-lo construir. I això ho fem a través d'una política d'habitatge que té dos peus importants. Per un costat, la producció d'habitatge i per l'altre, la regulació del mercat. La producció amb una política d'ajuts a través del Consorci d'Habitatge de Barcelona i també promoció d'habitatge, a través de l'Institut Municipal d'Habitatge, a través del tercer sector, a través de les fundacions, les cooperatives i també el sector privat, exercint el tanteig i retracte, amb un horitzó perquè aquesta ciutat tingui un 15% d'habitatge protegit l'any de titularitat pública a l'any 2040. i que tinguem a final d'aquest mandat entre 13.000 i 15.000 habitatges que puguin ser gestionats per l'Institut Municipal d'Habitatge. I sí, la política d'habitatge requereix regulació amb l'aplicació del topall de lloguer, amb l'eliminació dels pisos turístics del 28 i també frenant la compra especulativa, com he dit abans, amb seguretat jurídica. Un projecte de ciutat, tal com he dit abans, que també entén la seguretat com un instrument que permet a la ciutadania exercir la seva llibertat i gaudir dels seus drets i també de l'espai públic, que és el que ens democratitza a tots. En els darrers dos anys hem treballat intensament per combatre la multireincidència i consolidar una sèrie de mesures per reduir el nombre de delictes com així ha passat. Tenim un nombre de rècord d'agents de Guàrdia Urbana, 3.500. Hem incrementat el nombre de jutjats penals. Tenim un conveni signat amb la Fiscalia juntament amb la Guàrdia Urbana. I heu augmentat el nombre de càmeres de vigilància a la ciutat. Un projecte de ciutat plasmat, com he dit al principi, en uns pressupostos que estan centrats en les persones, en l'habitatge i en la seguretat. I el govern té responsabilitats i té la responsabilitat de dotar pressupostos a la ciutat en un entorn complex políticament. Complexa tant a Europa, tant a l'estat espanyol com a Catalunya i també a Barcelona per la fragmentació política. I en el cas de Barcelona el govern exerceix aquesta responsabilitat a través de la qüestió de confiança. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor de Jordi Martí, de Junts.

Molt bé, gràcies, president. Bon dia. Bé, avui, senyor alcalde, el que venim a fer aquí és ratificar una vegada més que vostè no té la confiança de la ciutadania. De fet, aquesta serà la tercera vegada que vostè perdrà una qüestió de confiança, la que celebrem avui, la de fa dos anys, i també la confiança que no va rebre per part de la ciutadania el dia de les eleccions municipals, el maig del 23. Vostè avui veia a demanar una confiança que ni té ni ha obtingut mai. Només un cop, certament, quan vas devenir alcalde a través d'un pacte anti-natura, un pacte anti, no un pacte a favor de Barcelona, sinó un pacte anti-tries. I si d'aquí un mes vostè continua sent alcalde, no serà pas perquè la ciutat vulgui, sinó perquè encara no hi haurà hagut la capacitat d'articular, certament, una majoria alternativa, una capacitat alternativa. que val a dir-ho, vostè sí que va demostrar un sol cop, quan va pactar amb la dreta, espanyolista del PP, i amb el Sòrum Comú per garantir-se la cadira. I aquest pacte que el va portar a ser alcalde va ser un pacte sense projecte de ciutat al darrere, només uns vots freds, sense projecte polític compartit al darrere. De fet, en tota la història d'aquest Ajuntament només hi ha hagut un alcalde que hagi aprovat tots els pressupostos d'un mandat, d'un mandat... municipal, empalmant qüestions de confiança i pròrrogues pressupostàries. I sí, tots recordem que va ser Ada Colau. Però el que ens preocupa de debò és la seva desconexió més absoluta de la realitat dels barris i dels seus veïns i veïnes, perquè més enllà d'anar a festes inaugurals, a fer-se fotos, vídeos, promocionals, a fer TikToks molt simpàtics, vostè sap realment el que s'ha patit en la ciutat, el que pateixen molts i cada dia més barcelonins, la ciutat que tant estimem com és la capital del país. Bé, vostès venen una Barcelona idílica i una mostra és com han venut tots aquests dies el seu pressupost rebutjat. però sense solucions els problemes que ja hem denunciat darrerament. Problemes de convivència greus a barris com el Fort Pieng, a Sant Antoni, talls de llum a la prosperitat, a Nou Barri, sense que hi hagi respostes, situació cada vegada més crítica que viuen comerciants d'eixos comercials, de molts eixos comercials de la ciutat, com l'altre dia li vaig recordar, Creu Coberta, Sants Establiments Units, la Marina, el Gòtic, el Raval... Vostès venen a una postal i la ciutat real està patint, està patint de debò. On tenim... I aquesta desconexió a la que ara m'hi referia és especialment greu en l'àmbit social, perquè mentre vostè proclama l'abonança econòmica que viu a la ciutat, la realitat és que avui la gent pateix més que mai i de manera més generalitzada. Hi ha famílies que no arriben a final de mes, que han de triar entre pagar lloguer o omplir la nevera, que veuen com el cost de l'alimentació, de l'energia, de les extraescolars i de qualsevol element de la seva vida quotidiana s'ha disparat. Molta gent, senyor Collboni, ja ho deu saber, no demana ja el menú del dia. Ara es demana el plat del dia, és molt diferent. En Barcelona tenim encara, com deia abans, un 40% de risc de progrés infantil, que sembla que siguin invisibles per vostès, on hi ha 1.600 persones que dormen al carrer, al ras. Ha hagut de ser la mateixa síndica de la Generalitat, qui proposi una cimera al respecte, i això considerem que és molt greu, on tenim més assentaments que mai, senyor Callboni, més assentaments que mai, i el 20% de les persones que hi viuen i que hi malviuen són menors d'edat, i el mercat de la misèria de Ronda-Sant-Pau, on cada dia és més llarg, més gran i més trist. No sé si vostè s'hi passeja per allà. I si hi ha un àmbit on aquest fracàs és clamorós és en les seves polítiques d'habitatge. Les seves polítiques d'habitatge han estat un dels grans factors que han trencat l'ascensor social a Barcelona i condemnant tota una generació. Les seves polítiques i les últims deu anys han reduït l'oferta, han fet pujar els preus i han expulsat joves i famílies i talent de la nostra ciutat. I la seva recepta quina és? Quina és la seva recepta en quant a polítiques d'habitatge? Més col·leuisme. Més col·leuisme. I per això em perdonarà però anem pel pedregar, com continuïn insistint amb les mesures fracassades dels últims 10 anys. I si aquesta és la seva recepta, no és estranyar que l'habitatge s'hagi convertit en la principal preocupació dels barcelonins, per davant fins i tot de la inseguretat que ha estat, com vostè també sap, la principal preocupació de la ciutat els últims 9 anys. Senyor alcalde, tot això us fa greus encara més quan sabem que vostè no només governa malament, sinó que governen en pràctiques que degraden la institució. Saps greu dir-ho, però és així. El CAC, Consell de l'Audiol de Catalunya, ha instat a retirar la seva campanya Fem la Barcelona la teva vida. Una campanya que el CAC qualifica d'il·legal pel que vulnera els principis de neutralitat. Per cert, la campanya encara està activa al web municipal i considerem que això és molt greu. I per acabar, senyor Collboni, vostè demana una confiança que no té, una confiança que mai ha tingut de la ciutadania, no l'ha tingut mai, en cap de les eleccions a les que s'ha presentat. Vostè, senyor Collboni, ha perdut totes les eleccions a les que s'ha presentat com a cap de llista. I avui, un cop més, tampoc la tindrà. Vostè, senyor Collboni, no sé, el senyor Valls no sé què ens deia, quines majories. Vostè i vostès estan avui sols. I que ha faltat el dinar i mig per les eleccions és hora que assumeixin una realitat incòmoda però innegable. Barcelona, amb vostès, i perd, perquè porta perdent des que vostès van arribar per la via que van arribar a l'alcaldia de Barcelona. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Tarafa de Barcelona en Comú.

Bon dia a tothom. Mirin, hi ha dues maneres de veure aquest plenari extraordinari. La primera és com una repetició del que ja van viure el divendres passat, com un simple tràmit. La segona... és entendre això com el que és per nosaltres, una qüestió de confiança a l'alcalde, al senyor Collboni i al seu equip. Perquè per molt que en tres anys ens hem acostumat a les seves desfetes, a les desfetes d'aquest govern, aquesta situació no és normal. Així que des de Barcelona en Comú farem aquesta intervenció com un balanç de govern i com una qüestió de confiança. I ja li avanço al final, senyor Collboni, vostè no té la nostra confiança. Siguem sinceres. Les expectatives amb vostès mai van ser massa elevades. Precisament per això sorprèn tant que fins i tot així ens hagin aconseguit de sembra. Òbviament ens ha de segut la seva acció de govern, però el que més decepció ens genera és la seva inacció de govern en algunes temes temàtiques claus. I això és perquè el seu és el govern del no-re, senyor Colloni. Barcelona és avui el desig de grans interessos internacionals. Parlem de paràsits que viuen a la nostra ciutat deixant-la a canvi malalta. Aquests paràsits són els grans operadors turístics, també les grans franquícies i, per suposat, els especuladors que treuen a fora de les seves llars els veïns i les veïnes de la nostra ciutat. Davant d'aquests atacs, la ciutadania hauria de comptar amb un gran aliat al seu Ajuntament. Però no, no és la institució que els defensa. I per aquests tres anys, l'únic que han trobat la gent és una inacció deixant-la sola davant d'enemics massa poderosos. D'aquesta immobilitat, d'aquesta paràlisi, en tenim molts exemples, però en vull destacar tres, principalment. El primer és una simple dada. Aquest govern no ha fet cap promoció nova d'habitatge públic, zero. El seu pressupost amb obra nova s'ha reduït en tres anys un 58,6%. en el moment en què l'habitatge s'enfila en aquesta, rere en aquesta, com un dels principals problemes d'aquesta ciutat. Ara que l'IA empenya més cavall i vostès es queden aturats, com amb l'inspecció del 30%, com amb la provisió del lloguer de temporada o amb la compra d'habitatge, que s'ha reduït un 83% respecte al darrimentat. A què estem esperant? També vull destacar els conflictes de Balcal i de Brasoleres, entre d'altres. No entraré a valorar el que hi ha darrere de l'esclat d'aquestes protestes. I vostès ja saben el que en pensem nosaltres. Em vull quedar amb el tarannà d'aquest govern davant dels problemes. El diàleg amb les veïnes i amb les treballadores pròpies ha sigut nul o pràcticament nul. Només quan l'oposició, tota l'oposició, els ha obligat a seure i a parlar, així ho han fet. És significatiu i trist que un govern es vegi obligat a parlar amb la seva pròpia gent. El darrer exemple que defineix el seu mandat no és d'inecció, en aquest cas, no. És de les poques coses que han fet tirant endavant. L'augment de la publicitat institucional un 80%. Això és perquè el govern està molt preocupat per la seva imatge en fora i fins aquí normal. Però de què serveix si la imatge és absolutament nula o buida? Un exemple, la darrera campanya, la campanya Barcelona. Sense adjectius, sense informació de servei, sense projecte de futur ni relat del que ha estat o pot arribar a ser la nostra ciutat. Barcelona us mereix aquesta buidó. Aquests tres exemples expliquen a la perfecció la foto d'avui, senyor Collboni. Zero pressupostos acordats en tres anys. I és que a aquestes alçades encara no sabem quin és el seu projecte estrella, encara no sabem quin és el seu model de ciutat. Per vostès l'alcaldia és un fill en si mateixa, no un mitjà. I aquesta és la gran diferència entre vostès i nosaltres. Avui ens abstindrem. Ens abstindrem perquè els recordo que estem votant el mateix redactat de l'expedient que es va portar a votació el divendres. Ens abstindrem, però no ho farem davant de la seva gestió. Ho fem davant de l'opció d'arribar a possibles acords valents, veritablement valents per a aquesta ciutat. El 2023 aquesta ciutat va votar majoritàriament esquerres. I quan ens hem posat a treballar hem pogut avançar com a prova les dues ordenances ficals i els acords amb la redacció de Creuers. Però vostè Senyor Collboni, s'ha baixat d'un tren en marxa, d'uns pressupostos d'esquerra veritablement valents que anaven a l'arrel de les problemàtiques de la nostra ciutat. Té tota la resta de mandat per mirar cap a l'esquerra i no cap a la dreta, i fer-ho cap a l'esquerra sense timidesa, i tornar-se a pujar aquest tren. Sempre he pensat que en política mai és tard, pels comuns no serà.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor castellana d'Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Bé, avui tenim el tercer debat de pressupostos en una setmana i crec sincerament que les posicions estan prou clares i també que els arguments d'Esquerra Republicana per votar a favor d'aquest pressupost també els hem pogut anar desgranant i detallant en les anteriors sessions de debat del mateix objecte de debat que tenim avui. Avui el que es planteja és un plenari extraordinari en el que es planteja una votació d'emoció de confiança associada directament a l'aprovació de pressupostos i, per tant, em sembla que no desvetllo cap novetat si dic que el nostre posicionament s'alinearà amb el posicionament que hem tingut en els dos darrers debats sobre pressupostos de l'Ajuntament, divendres passat i el dimecres també de la setmana passada, sense entrar en altres consideracions. Com hem pogut reiterar, Vivim en un moment de xifres rècord de creixement econòmic i ocupació de la ciutat que no es tradueix en una reducció de les desigualtats, també es tradueixen en part en una expulsió de les desigualtats a la resta de l'àrea metropolitana i àmbits més enllà i això ens hauria de preocupar especialment com a ciutat. De fet, viure a Barcelona cada cop és més complicat i, per tant, dades... com que hi hagi un augment de renda familiar, s'expliquen més per un fenomen de substitució de la població que no pas per una millora en l'àmbit de les desigualtats. Accedir a un habitatge a les nostres ciutats, siguin la forma tirença que sigui, és el principal maldecap de barcelonins i barcelonines. I també veiem com un part d'habitatge envellit, en què cada cop que està més viure-hi, en condicions a causa dels impactes del canvi climàtic. Per tant, situar dos grans reptes, habitatge com a primera causa de desigualtat social, com parlava, expulsió de barcelonins i barcelonines de la ciutat, incapacitat per seguir vivint en habitatges de lloguer o per adquirir un habitatge per a viure, i també situant en l'àmbit de la confortabilitat i de l'adequació dels habitatges en un moment en què el canvi climàtic cada cop es fa més palès en el dia a dia de les persones i també el drama de les persones sense llarg. I, per altra banda, situar també el gran repte de l'emergència climàtica que hem d'afrontar via la mitigació d'impactes i també cap a ser una ciutat cada cop més sostenible. Però també tenim molts altres grans reptes que interactuen directament amb aquests dos. La revolució tecnològica des de tots els fronts, La interacció de tecnologies com la intel·ligència artificial amb els drets de les persones, amb el dret al treball, amb el dret també a l'educació, amb el dret a seguir, poder fins i tot fer tràmits amb l'administració pública. També la necessitat de governar, regular i limitar el turisme a la nostra ciutat. L'ús del català com a eina de cohesió social i de garantia d'igualtat real d'oportunitats en una ciutat en què si parlen més de 300 llengües maternes i que és orgullosament i repeteixo la paraula orgullosament diversa, i també usant la cultura, l'educació i l'esport com a eines de transformació social i també de generació d'equitat per tots els barcelonins i barcelonines, independentment de qualsevol altra condició que els defineixi. I tot això també en una ciutat, com deia l'altre dia, que té molt camí per recórrer per exercir el paper de capital de Catalunya que li pertoca. I què hem fet Esquerra Republicana davant de tota aquesta situació i també ho situava en els anteriors debats que hem tingut la setmana passada? Doncs el que hem fet és intentar millorar la proposta inicial dels pressupostos per abordar aquests reptes que situava ara mateix. Per tant, i com hem anat explicant també aquesta setmana passada, un augment de gairebé un terç del pressupost en habitatge, també garantir d'aquest pressupost uns 50 milions per una política ambiciosa de rehabilitació dels habitatges per... garantir la confortabilitat, com deia ara fa un moment, en una situació de canvi climàtic cada cop més palesa i més concreta, i garantir també un augment del recàrrec de l'impost turístic, que ens permeti tenir més eines per governar aquest turisme que parlava anteriorment, o també aconseguir que el pressupost destinat al català s'hagi multiplicat gairebé per cinc des de l'inici, del mandat. També hi ha altres àmbits de cohesió social, com augmentar els fons d'infància, mantenir el programa Prometeus, la implantació de la tecultura, o mantenir les bonificacions del transport i ampliació del bici. També hi ha una inversió important en equipaments esportius, tant públics com privats, per recuperar tota aquella inversió que no s'ha fet en uns equipaments envellits i que també distan del que haurien de ser a la nostra ciutat per garantir una pràctica esportiva de qualitat, o també inversió des dels districtes per garantir la proximitat. Les inversions de proximitat s'han de decidir des de la proximitat i no des d'un despatx allunyat de la ciutadania. O també, i ho situàvem també l'altre dia, garantir un augment substancial amb més de 100 agents de la Guàrdia Urbana per garantir també la proximitat en l'àmbit de la seguretat. I volia fer una reflexió final. Com no pot ser d'altra manera, respecto tots els posicionaments que es formulen avui i crec que tots són totalment respectables, però és evident que Barcelona necessita molt més. Però davant d'això, humilment considero que usar la capacitat que tenim com a grup municipal per millorar una proposta de pressupost que sigui útil per abordar els grans reptes que tenim com a societat i que si no els abordem correm el risc que es trenqui, doncs creiem sincerament que val la pena. i per això votarem a favor d'aquests pressupostos. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Sigrera del Partit Popular.

Gràcies, senyor alcalde. Avui podríem tenir aprovat el pressupost per a l'any 2026, però, en canvi, ens trobem de nou davant d'una qüestió de confiança que evidencia que el seu govern, senyor Coiboni, no es pren seriosament a la ciutat de Barcelona. Avui no vinc a fer una intervenció partidista ni tampoc a parlar de números. Jo ho vaig fer en el plenari de divendres. Avui vull plantejar una pregunta que considero essencial. Com governem Barcelona i per a qui la governem? Barcelona no pot ser una ciutat d'uns pocs. Barcelona és, i ha de continuar sent, la ciutat de tots. I avui, sota el seu govern, senyor Coiboni, Barcelona no es governa per a tothom. Es governa per una part, es governa per un bloc, es governa per una ideologia, ho acaba de reconèixer en la seva intervenció el senyor Baix. L'alcalde ha decidit mirar exclusivament cap a la seva esquerra. Ha renunciat a l'acord ampli, ha renunciat al diàleg amb els qui pensem diferent, ha renunciat a una cosa que és fonamental, governar per a tots els barcelonens. Governar, senyor Valls, senyor Collboni, no és tancar-se en un despatx amb els de sempre. Governar no és construir murs. Governar no és deixar fora dels acords en mitja Barcelona. Governar és escoltar Governar és sumar. Governar és arribar a acords amb tots els que representem els barcelonins. Pensin com pensin. Però avui Barcelona no viu això. L'alcalde ha buscat un acord en exclusiva amb Esquerra Republicana i fins a última hora, sense èxit, també amb els comuns. I mentre l'alcalde i el seu equip de govern ens concentren en aquests pactes, els problemes reals dels barcelonins continuen aquí. Mentre vostès destinen 18 milions d'euros a publicitat, la inseguretat creix. Els barris se'ls degraden. L'habitatge és inabastable per a milers de joves i famílies. Tanquen comerços i, el que és més greu, els barcelonins tenen la sensació que ningú en el govern els escolta. I entenc que hi hagi grups que prefereixin la confrontació o que pensin més en les properes eleccions abans que en el futur més immediat dels barcelonins i les barcelonines. Però aquest no és el nostre cas. Barcelona no pot esperar perquè la inseguretat no espera. La degradació dels nostres barris tampoc espera. Barcelona mereix alguna cosa millor. Mereix posar a la ciutat per sobre de les cicles partidistes. Mereix deixar de banda els interessos polítics de baixa volada. Mereix tornar a l'esperit dels grans acords. Avui, senyor alcalde, reivindico de nou la millor Barcelona, la del diàleg, la del consens i l'acord com a mètode de govern. Barcelona no es clou a ningú. És una ciutat oberta, plural, integradora. I per això avui us hi pregunto, si aquesta ciutat no es clou a ningú, Per què vostès des del govern exclouen els que no pensem com vostès? Els regidors del Partit Popular no som aquí per fer política de blocs. No ho hem fet mai en aquest Ajuntament. Donem suport al que és bo per Barcelona, vingui, du vingui, ho proposi, qui ho proposi. Crec que ho hem demostrat abastament. La nostra mà està estesa per arribar a acords reals en seguretat, en habitatge, en neteja, en convivència. Perquè Barcelona no necessita més divisió, necessita més acords, necessita més serenitat, necessita més sentit de ciutat. Això és, senyor Coiboni, el que li van demanar que fes quan el van fer alcalde. Crec que us recorden. Perquè governar una ciutat com aquesta no hauria de ser una lluita de trinxeres, sinó un exercici constant de diàleg, d'escolta i de consens amb tots els grups municipals. Senyor Coiboni, vostè encara està a temps. Aún está tiempo de dejar de gobernar para los suyos y empezar a gobernar para todos. Aún está tiempo de escuchar a quien piensa distinto, de abrir el diálogo real y de recuperar el espíritu de ciudad que hizo grande a Barcelona. Porque gobernar, señor Coiboni, no es elegir con quien se pacta. Gobernar es decidir para quien se trabaja.

Muchas gracias.

Moltes gràcies, president. Este és el Ayuntament de Barcelona, però, lamentablement, sembla no vivir en Barcelona. Mentre ustedes, tots ustedes, se passen els dies parlant de termes que la gent no entiende, com transició ecosocial, perspectiva de gènere i mirada interseccional, de emergencias climàtiques, de punts de vista racialitzats, amb enfoque decolonial, empoderat, ecofeminista, no binari, divers, inclusiu, ...con diversidad afectivo-sexual, de brecha de género estructural... ...de heteropatriarcado normativo y colectivos vulnerabilizados... ...de disidencias sexuales de género, narrativas inclusivas... ...y calles pacificadas, ecosostenibles, eso sí, muy resilientes... ...los barceloneses lo que quieren es seguridad... vivienda, trabajo, libertad, impuestos bajos y servicios de calidad. Ni más ni menos. No pueden ustedes estar más alejados de la gente corriente. Porque mientras ustedes se pierden en sus discursos ideológicos que nadie entiende, Barcelona necesita un alcalde que pise la calle, que mire a los ojos de los vecinos y hable de los problemas reales, no de sus fantasías progres. Frente a sus discursos triunfalistas está la realidad, la realidad de Barcelona. A nuestros vecinos les preocupa algo tan básico como vivir en paz, poder salir de casa a cualquier hora y que sus hijas vuelvan caminando sin miedo. Pero eso hoy en muchos barrios de Barcelona no ocurre. La Barcelona de Coiboni sigue siendo la capital de la delincuencia como fue la de Colau. Y no lo dice Vox, lo dicen los datos, lo dicen sus propios datos y lo dice y lo sufre la gente en la calle. Este es el resultado de sus casi tres años de mandato, más delincuentes en las calles, delitos cada vez más violentos y menos seguridad para los nuestros. La inmigración ilegal, especialmente la que viene de algunos países muy concretos, capitaliza los delitos y ustedes miran hacia otro lado mientras niegan sus propios datos. En una ciudad donde el 90% de los detenidos por hurto son extranjeros, donde tres de cada cuatro violaciones las cometen extranjeros y donde el 83,5% de los detenidos por robo con violencia son extranjeros, ustedes tienen los bemoles de decir que se trata de casos aislados y el que lo denuncia es un fascista y ya está. Ustedes al 90% de algo le llaman caso aislado, cuando el 90% de lo que sea es casi todo. Sus políticas sociales son también un fracaso y en eso también todos ustedes miran hacia otro lado. No solo han hecho de Barcelona una ciudad insegura, sino que también la han hecho tercermundista. No hay un barrio en el que no existan asentamientos ilegales que dilapiden la tranquilidad, la seguridad y la convivencia de nuestros vecinos. La Sagre, Eramont, Lluit, Zona Franca, Poblenó, Trinitat Bella, Vila Olímpica, El Carmelo, Nou Barris y un largo etcétera. Todos, todos afectados. No se salva ni uno. Para colmo, la propia policía, y esto es un titular de prensa de esta misma semana, reconoce estar desbordada, desesperada y con las manos atadas. Cito textualmente, tenemos órdenes de no actuar en los asentamientos a no ser que sea algo de extrema gravedad. En definitiva, una policía sin apoyos, sin recursos ni autoridad para actuar con contundencia como ellos querrían, que son policías. Ustedes han rendido la ciudad a quienes han hecho del delito su forma de vida y les han entregado el control de nuestras calles. Se les ha ido totalmente de las manos. A nuestros vecinos también les preocupa saber que los servicios sociales que sostienen con sus altísimos impuestos estarán ahí cuando ellos o su familia los necesiten. Pero la realidad es que cuando un barcelones acude a pedir ayuda se encuentra con que ya hay un recién llegado que pasa por delante... porque ustedes, con su connivencia con la inmigración irregular masiva y descontrolada, han convertido nuestras ayudas en un efecto de llamada que desborda el sistema y desproteja a los nuestros. De hecho, son ustedes mismos los que reconocen tener a más de 47.000 personas empadronadas en inmuebles municipales que no son viviendas. A nuestros jóvenes les preocupa encontrar un piso, formar una familia y echar raíces en su propia ciudad. Pero lo único que piensan hacer para los jóvenes es una oficina antibulos, perquè dels joves, com dels grans, l'únic que els interessa és el seu vot. I vostès veuen que estan deseant complir els 18 per votar a Vox massivament i enviar a la papelera de la història els seus polítics guerracivilistes, perquè ells necessiten futur i vostès aquí només estan pendents del passat i del franco, només garantiran incertidumbre. Barcelona hoy es el ejemplo de casi todo lo malo y la pesadilla de los barceloneses honrados y trabajadores que sostienen esta ciudad. Ustedes han conseguido destruir todo lo que levantaron las generaciones anteriores. Pretenden destruir hasta el bilingüismo que ha caracterizado a nuestra ciudad. habitualmente, imponiendo un monolingüismo completamente provinciano. Frente a todo eso, Vox ofrece una alternativa valiente y real, una Barcelona que deje de premiar a los de fuera y se centre en los que madrugan, los que pagan impuestos, los que cumplen la ley y para los que quieren formar una familia y vivir en paz. Ese es el extremismo de Vox, que es un partido de extrema necesidad en Barcelona.

Gracias. Regidors i regidores, jo crec que tots considim que tenim grans reptes pendents. I crec que el principal instrument que tenim per sopar aquests reptes és el pressupost. I crec que aquest govern treballa per resoldre aquests reptes. La crisi de l'habitatge, la qualitat de l'ocupació, que no en parlen sovint, la gestió del turisme o la desigualtat. Crec sincerament que amb aquesta lògica govern-oposició tindrien que sortir tots una miqueta de les nostres zones de confort per intentar arribar a acords amb benefici de la ciutat. Perquè aquest govern ha arribat a acords, ha arribat a acords amb tots els grups municipals, en diferents matèries, sigui urbanisme, sigui social o siguin temes de seguretat. I mantenim i seguirem mantenint aquest oferiment a vertebrar acords majoritaris com hem fet durant tot el mandat. Perquè el que hem d'evitar és el bloqueig, perquè el bloqueig només beneficia els que volen les institucions bloquejades. I aquest govern no ho permetrà. Des de l'oposició, ho acaba de fer vostè, senyor Martí, ens acusen d'aquest govern estar sol. És cert que el grup municipal socialista governa en minoria, però no està sol. Com he fet referència anteriorment, som capaços d'arribar a acords, també amb vostès, no amb el pressupost, però hem arribat a acords, i també amb el Partit Popular. I hem arribat a un acord important de pressupostos amb Esquerra Republicana, obtenint un projecte de pressupost amb el suport de 15 regidors. Cap altre projecte polític en aquest Ajuntament és capaç d'articular aquesta majoria. I sí, senyor Cirera, nosaltres governem en tots, però tenim models polítics diferents. I això ens val. I vostès consideren que el govern es troba sol. Una afirmació que no s'ajusta a la realitat. La seva posició negativa es fa viure en un miratge. Creuen que vostès estan junts. Sí, estan junts amb el no, però en res més. la seva realitat, cada una de les seves realitats és absolutament diferent. Tan diferent que cadascú de vostès està sol defensant el seu projecte. I són incapaços de generar acords per construir alternatives. A persona en comú, em sorprèn que utilitzin el concepte de diàleg amb aquesta vehemència, perquè no necessàriament la van practicar en un passat. Però bé, deixem-ho. Estem d'acord amb la paraula valentia que vostè utilitza, que jo la significo com la paraula convicció. Però quan un govern ha de tenir conviccions, ha de tenir responsabilitats. I qualsevol mesura té conseqüències. Quan parlem de Jusbert, tenim sense demandes. Quan parlem del PEUAT, també tenim demandes. I aquest govern fa una feina que, si vol, és una miqueta avorrida, però és intentar solucionar aquests elements. Malgrat puguem estar d'acord amb alguns elements importants que vostè planteja. I quan parla del tren, jo crec que amb aquest trajecte de tren progressista, sí, hem passat diferents estacions, però hi ha vegades que no val la pena continuar amb el tren si no arribem a les estacions o el tren es pot estar allà. Malgrat això, continuarem treballant conjuntament. Insisteixo, sí, el govern té la responsabilitat de cercar majories i d'aprovar pressupostos i mai hem defugit aquesta responsabilitat. Però l'oposició també té responsabilitats de cercar acords, treballar per la ciutat i fer propostes solvents. Aquest és un govern que té un projecte que funciona. que no renuncia a la responsabilitat, que continua practicant el diàleg amb tots vostès, que és un govern que no té els braços caiguts i el que no farà serà promoure la desesperança i, sobretot, que Barcelona no estigui bloquejada. Crec que no és moment de marcar distàncies. Ja no discutim de pressupost ni de mandat. Discutim en aquests moments de com aturem la política d'odi, de la por, de la fractura social i de la discriminació, que també sentim en aquest pleb. I crec que tenim grans responsabilitats també amb les noves generacions de barcelonins i barcelonines. I nosaltres no deixarem d'intentar-ho. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí.

Sí, gràcies, president. Companys d'Esquerra Republicana, vostès van votar el pressupost el divendres, però avui no es votava cap pressupost. Avui el que vostès fan és donar suport i votar a favor del senyor Collboni. Dues preguntes més que ens fem. De què serveix augmentar el pressupost a favor del català, si després hi ha regidors del govern que el que diuen és que per la català és provincià? De què serveix augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana fins a 3.500 agents, senyor Valls, si després Barcelona segueix sent el refugi de les màfies internacionals, segueix sent el paradís dels multisincidents i segueix sent el port franc de les màfies que trafiquen amb drogues? Creiem, senyor Collboni, que vostè avui de nou el que fa és perdre la confiança d'aquest plenari de l'Ajuntament de Barcelona. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, senyora Tarafa. Un minut i mig, Comuns.

Sí, vostè, senyor Collboni, sempre parla de responsabilitat i rigor. Ara mateix ho feia el senyor Ball. I els demano que no ens enganyin o no enganyem els ciutadans amb les dades d'habitatge, que és molt poc rigorós. La gent no vol anuncis, no vol guerres de dades... vol solucions reals per la seva vida. Però diguem-nos-ho tot. El pressupost d'habitatge l'any 2021 va ser de 274 milions. L'any 2022 va ser de 295 milions. L'any 2026 serà de 239,1 milions. Parlen per si soles les dades. Encara té temps per rectificar vostè, senyor Collboni. Vostè decidirà, com veia abans, com vol acabar aquest mandat. Com fins ara, amb inacció, amb temes capdals per a la ciutadania que podem revertir, o fent polítiques valentes, sense por, tractant de resoldre's problemes reals en el curt termini, problemes reals de la gent que la gent demana cada dia. I per això, com li deia, encara té vostè temps de pujar-se, com deia ara el senyor Valls, de nou en un tren per mirar a l'esquerra, molt a l'esquerra i no a la dreta. Si és així, buscant polítiques radicals que van a l'arrel i solucionen el dia a dia de les problemàtiques de la gent, parlem-ne. Aquí estem.

Moltes gràcies. Regidor Castellana, 40 segons.

Gràcies. Llegeixo literalment el senyor Martí, que m'ha interpel·lat, no tenia pensat intervenir. Però el punt de l'ordre del dia diu la qüestió de confiança vinculada a l'aprovació definitiva dels pressupostos 2026. Per tant, qüestió de confiança vinculada directament, explícitament, als pressupostos 2026. I estic d'acord amb la seva segona reflexió. Parcialment, sí que serveix de molt augmentar el pressupost de català a l'Ajuntament de la Zona. Òbviament, servirà per fer moltes polítiques que fins ara no s'havien fet en cap govern de cap color. Ara, sí que estic d'acord amb vostè que aquí el que cal és molt més compromís del català per part de tothom permanentment. Gràcies.

Senyor Cirera, un minut.

Sí, miri, vostès, senyor Baix, senyor Coiboni, no governen per a tothom. Vostès, senyor Baix, acaba de dir que aquests són uns pressupostos d'esquerres i progressistes. Jo crec que a Barcelona hi ha gent que no és d'esquerres també i que també tenen dret. Són uns pressupostos, senyor Baix, jo no sé si és d'esquerres o progressista, però hi ha molta inseguretat als nostres barris. Molta inseguretat. Hi ha 70.000 xeringues que s'han trobat aquest any als nostres carrers, als nostres places, a llocs on juguen els nostres fills. 1.500 persones dormen cada dia al carrer. 40% dels nostres nens viuen en el llindar de la pobresa. 125 nens viuen, malviuen en assentaments il·legals i en locals ocupats. Això és un govern d'esquerres, progressista. Mira, senyor Baix, jo crec que el que haurien de fer és deixar una mica la prepotència, deixar una mica aquesta voluntat de pactar només amb uns, i li torno a insistir, el van fer alcalde, senyor Colbini, perquè governés amb tothom i per tothom, i no el que estan fent ara.

Moltes gràcies.

Té la paraula el senyor Deuropolido, un minut. Gracias, alcalda. En 2020 el Ayuntamiento gestionaba algo más de 3.000 millones. El presupuesto que se propone para el 2026 llega prácticamente a los 4.200. La pregunta es, ¿sienten los barceloneses que viven 1.200 millones de euros mejor que antes? Yo creo que no. ¿Atan los barceloneses los perros con longaniza? Yo diría que más bien no tienen ni para comprar longaniza. Decían ustedes defender a la clase trabajadora y la han condenado a la inseguridad, la miseria moral y la ruina. Distancia infinita entre Vox y todos los partidos aquí presentes. Mientras ustedes administran decadencia, nosotros defendemos una alternativa que reconstruirá todo lo que ustedes están destruyendo. El tiempo del bipartidismo, de la extrema izquierda y del separatismo se agota. La rebelión del sentido común está en marcha y es imparable.

Molt bé, doncs faré la intervenció final per agrair en primer lloc la feina de tots els serveis tècnics de la casa en l'elaboració d'aquests pressuports i també en la capacitat de diàleg i acord que ha demostrat l'àrea d'economia i pressuports liderada pel tinent Jordi Baix. L'1 de gener de l'any vinent aquesta ciutat tindrà pressupost, un pressupost de més de 4.000 milions d'euros, el pressupost més expansiu de la història de Barcelona, que haurem aconseguit sense pujar impostos ni a les famílies, ni a les pimes, ni als autònoms. Un pressupost que reflecteix el rigor i la responsabilitat d'aquest govern a l'hora de dotar del principal instrument que té un Ajuntament per transformar i millorar una ciutat, que és el pressupost municipal. I efectivament ho fem a través d'aquesta qüestió de confiança perquè tenim plena confiança en el que estem proposant, justament. Plena confiança en què aquest pressupost aborda les necessitats bàsiques de la ciutadania de Barcelona. Plena confiança en les polítiques que estem desenvolupant en l'àmbit de l'habitatge i que ja donen els primers resultats. Plena confiança en les polítiques de seguretat que també estan donant els seus primers resultats més enllà d'aquests discursos apocalíptics. Aquests pressupostos representen un pas molt important per garantir el dret a quedar-se a la ciutat de Barcelona perquè fem més assequible l'habitatge, dret a quedar-se perquè donem més oportunitats econòmiques a la gent que s'hi vulgui quedar i dret a quedar-se perquè fem una ciutat més habitable. I efectivament aquest és un debat de qüestió de confiança víncula d'un pressupost que expressa un model de ciutat Òbviament, i per això hem arribat a un acord amb Esquerra Republicana i alguns acords puntuals en comuns, els quals els dos grups els vull agrair la capacitat de sortir de les zones de confort respectives per fer-ho. Però això no exclou la resta de grups. De fet, no ho ha fet en cap cas aquest govern durant aquests tres anys. I ho reitero per l'any que queda. Ho reitero per l'en que queda la nostra disponibilitat per arribar a acords, també amb els grups de la dreta, amb aquests temes en els quals ens posem d'acord. Però poden entendre que en una qüestió tan central com és un pressupost, fonamentalment l'acord és un acord amb els grups progressistes d'un govern que jo crec que ha demostrat sobredament que governa per tothom. Ho fa per tothom, inverteix per tothom i ho fa amb una perspectiva de resoldre els problemes concrets de la gent. I per això és fàcil, o hauria de ser fàcil, arribar a acords amb un Ajuntament, també com el de Barcelona, pel gran que sigui. Perquè al final aquest pressupost està parlant d'equipaments esportius, està parlant de zones verdes, està parlant de beques, està parlant de pla de barris, està parlant de promoció d'habitatge social. D'això està parlant aquest pressupost i sobre aquesta base no hauria de ser tan difícil posar-se d'acord. Moltes gràcies a tots vostès pel debat i seguim parlant i arribant a acords, si és possible. Moltes gràcies. Secretari.

Votació nominal, alcalde. Doncs, si els sembla, farem la votació nominal i els va escritant i responen, lògicament, si no o abstenció. Elisenda Alemany.

A favor.

Victoria Alzina.

En contra.

Eva Baró.

A favor.

Albert Batlle. Laia Bonet.

A favor.

Damià Calvet.

No.

Jordi Castellana.

A favor.

Jordi Coronas.